Són les 9.
De nou, cap de setmana marcat
per l'alabadíssim risc d'incendis a Catalunya
amb la majoria del mapa pintat de color vermell.
29 comarques catalanes es lleven aquest diumenge
amb risc al d'incendis,
per això els agents rurals demanen prudència i evitar riscos.
Continuem molt pendents del foc que crema des d'ahir a la tarda
entre el Segrià i la Franja.
Fa uns minuts els bombers han anunciat que ja està estabilitzat.
Ha cremat més de 600 hectàrees de bosc, matolls i conreu,
gairebé la majoria dels municipis de la granja d'Escar Pisserós
i també la resta maquinensa a la Franja de Ponent.
De seguida hi anem en directe amb els alcaldes
en un diumenge en què encara coeixa la imatge de la llengua del Dalai Lama.
D'aquí uns moments us expliquem per què.
Avui el suplement, la Núria Oriol, periodista del diari Ara,
que ha fet l'esprint més valós que recordo per la Diagonal.
M'heu vist?
T'hem vist recórrer tota la Diagonal corrent per arribar...
Falta l'aire. Bon dia. Per això et saludo la primera.
D'acord. No, no, però no em falta l'aire, que jo estic bé de...
De fondo. De fondo.
Què tal, Núria? Tot bé? Bé, molt bé.
També ens acompanya l'Oriol Marc, cap de Política de la Nació Digital.
Bon dia, Oriol. Què tal? Molt bon dia.
I l'Anna Pardo de Vera, directora corporativa de Público.
Bon dia, Anna. Bon dia. Què tal? Buenos días.
Molt bé, molt bé. Tot bé, Anna?
Todo bien, todo bien. Tranquilos, que ya es mucho.
Deixeu-me començar saludant els alcaldes,
perquè estem pendents d'aquests incendis.
Tenim bones notícies d'aquesta nit.
L'alcalde de Maquinenses, l'Antonio Sanjuan. Bon dia.
Hola, bon dia.
Quina és la situació ara mateix a Maquinense?
Perquè teníem notícia fa pocs minuts dels bombers
que la cosa ja està estabilitzada.
Aquí a Maquinense la cosa, segons ens diuen,
als mitjans d'extinció és que estan bastant tranquils, ja.
Ja ha passat la nit, té molta tranquil·litat,
i la cosa està... està bastant estabilitzada.
Teniu actualització de les hectàrees cremades?
La veritat que no.
He vist dades de... de la Generalitat, crec que era.
Parlava de 600 hectàrees, 250 a Catalunya,
la resta aquí a l'Aragó.
Però a mi no em consta que siguin tantes.
La veritat que ja es farà el recompte, a lo llarg del dia.
Molt bé.
Explicàvem, fa una estona apuntàvem que l'origen de l'incendi
podria ser una línia elèctrica.
En saben alguna cosa més?
El que sí que tenim registrat és un microtall
ahir a les 4 de la tarda,
que és aproximadament l'hora que va començar l'incendi,
aquí a les instal·lacions municipals.
I sí que és cert que passa una línia elèctrica d'alta tensió
a la zona que més o menys va començar l'incendi.
A partir d'aquí tot és especulacions.
La Sequera, evidentment, no té problemes,
no parem de parlar a Catalunya.
Evidentment, la situació a la Franja també és de Sequera,
però hi ha un envassament que crec que està al 63,8% de la seva capacitat.
Tenen prou aigua de reserva a Maquinença?
Amb una capacitat...
al moment que està al 63% seria suficient.
El problema és la gestió que s'enfaci
per part de l'empresa hidroelèctrica.
Està aturbinant a màxima potència.
No sé si podríem compatibilitzar els caudals ecològics
amb les necessitats dels núcleis urbans,
de l'agricultura i la remaderia,
i també, per suport, de la producció elèctrica,
però potser no té a què prevaleixer sobre les altres activitats.
Suposo que estarà en contacte amb la resta d'alcaldes de la zona,
amb el Seguià, per exemple, amb l'alcalde de la Granja d'Escar,
no sé si s'han conegut, han parlat aquestes últimes hores.
Sí, ja fa temps que ens coneguem
i estàvem parlant fa un moment per WhatsApp
perquè no ens funciona la cobertura mòbil.
Sí, sí, estem en contacte.
Doncs el pots saludar també a la ràdio pública de Catalunya.
Manel Soler, alcalde de la Granja d'Escar, pel Seguià, bon dia.
Hola, molt bon dia a tots. Com estan?
Primer que tot, dic saludar l'Antonio, que, com molt bé diu,
tenim la dificultat de que és modern la connexió telefònica
i ens deixem parlar per WhatsApp i és un bon company
i pot tenir aquesta limitació geogràfica
i de comunitats autònomes,
que és un company que sempre que podem es podem ajudar.
I, mireu, a vegades tenim que compartir
activitats culturals i de fet major,
i malauradament ahir vam tenir de compartir un incendi,
un incendi no volgut,
però que, com molt bé diu l'Antonio,
gràcies a la ràpida gestió que vam fer els dos mesos
amb dues comunitats autònomes,
crec que s'ha pogut, almenys perquè diuen,
i la paraula és clau, que s'estabilitza l'incendi,
i perquè diuen, sembla que aquesta nit
han pogut tots allò que s'havien determinat,
que s'havien pogut arribar,
el fet que no hagi baixat el vent,
hagi pogut minimbar aquesta afectació del vent,
s'ha pogut estabilitzar l'incendi
i ara caldrà estar molt atents,
que vagi a remullar per tot allò que he controlat,
i això és el que comentareu,
després caldrà fer la feina,
també important que es pugui atendre el motiu
i el perquè d'aquest incendi.
Recordem, primer, ben estabilitzat,
que ja el tenim estabilitzat segons han confirmat els bombers,
i ara els alcaldes fa poca estona aquesta nit,
després és bé la fase de control,
que si la meteorologia ho permet,
i així ens ho indicava fa una estona l'Enric Agut,
ha de ser favorable també perquè aquest vent
anirà disminuint també en aquesta zona avui.
Ahir es van evacuar 40 persones, alcalde,
que participaven en una rave, en una festa il·legal,
al municipi de la granja d'Escarpe.
Té alguna cosa a veure amb l'incendi, aquesta festa,
o simplement era una cosa preventiva?
El que té a veure, de moment,
és que es va produir el mateix dia l'incendi i la festa,
i el que tinc, també, per la certesa,
és que l'incendi es va produir,
i també el coneix l'Antonio Alcalde de Viceras,
al barri de la Vallserra, justet al baix del barri de la Vallserra,
i on ells pretenien o hi estaven treballant
per iniciar aquesta festa il·legal,
era uns dos dinàmetres més amunt de la barri de la Vallserra.
A partir d'aquí, també és veritat que tot són especulacions,
però sí que ho hi fiquem en valor,
la feina dels Mossos, la feina, sobretot,
i l'Antonio també ho sap,
que moltes gràcies a tothom, a tots els alcaldes,
però jo voldria ficar-me una llança,
perquè moltes gràcies als regidors
que fan una gran feina,
i aquí, també, ho dic,
el meu regidor va estar tot el dia pendent d'aquesta festa,
negociant amb aquestes persones
que havien ocupat una finca il·legal,
i després, també, posant en perill el seu estat d'integritat,
d'integrat dels Mossos,
perquè van tenir que marxar a córrer de cuita
perquè ells posaven en aquest barranc,
i jo us ho dic,
jo sortia amb la impunitat,
i d'una manera que negociant amb ells ells deien que no,
i marxaven, i va ser un gran incendi,
que vam aconseguir desistir,
tot i que després vam tenir una gran dificultat,
perquè ells volien continuar a accedir per camí d'alternatius.
Sigui com sigui, sembla que a final feliç,
amb aquest incendi des de la granja d'Escarpe al Sagrià,
i maquinens a la Franja de Ponent.
Gràcies a tots dos alcaldes, el Manel Soler i l'Antonio Sanjuan.
Que tinguin bon dia.
Si hi ha novetats, els tornem a trucar al llarg del programa.
Moltes gràcies. Bon dia. Bon dia.
Salud, Antonio.
Amb l'Oriol Marc, amb la Núria Oriols i el Blana Pardo de Vera,
i en un diumenge en què,
el capítol havia passat de llarg ja, però no.
El Dalai Lama continua sent notícia també a Catalunya.
Suposo que tots heu vist el famós petó a la boca d'un nen,
i després li demana que li llepi la llengua
en un acte públic a finals del mes de febrer,
unes imatges que s'han fet virals i que han generat polèmica.
Els companys i de informatius van poder parlar d'aquesta casa
amb el monxo budista i fundador de la casa del Tibet a Barcelona,
és el Tupten Wancheng.
Surt en defensa del Dalai Lama,
i que les imatges s'han tret de context.
Ho ha dit en un vídeo on titlla la polèmica de campanya de desprestigi
contra el líder espiritual del budisme tibetà.
I aquest altre moment també.
La premsa, sacando esto, no tiene mucha razón.
Yo pido a todos los medios y que poniendo comentarios
sobre contra Dalai Lama, que si pensas bien, estudiar...
Les paraules de Tupten Wancheng.
Anna, Núria i Oriol.
Bueno, no me sorprenden, pese a la aberración,
y a las... diría tonterías, pero el caso es muy grave,
qué está diciendo este representante del Dalai Lama,
no me sorprende.
Los abusos sexuales y las agresiones de este tipo a un menor
siempre se han utilizado como coartada por las sectas,
las religiones y otros grupos reaccionarios
como coartada para el amor, para la manipulación de los fieles.
Y cuando se denuncian,
que desgraciadamente los casos no son tantos,
siempre se defiende al líder, diciéndole que no entendemos
su política amorosa, religiosa, sus escrituras,
te llaman ignorante, porque esto son prácticas normales
en ámbitos de determinadas religiones.
En fin, es un tema muy estudiado por sociólogos
y es un abuso sexual, una agresión sexual sin más,
de una mente que se considera en este momento
totalmente desinhibida, que ni siquiera ya disimula
a la hora de practicar estos abusos,
agresiones o declaraciones completamente machistas.
Entonces, no me sorprende.
Ya sabéis, yo soy completamente contraria
a la religión de este tipo se ha llevado a la vida pública
y los líderes religiosos nunca me han inspirado
ninguna confianza como tales.
Luego hay personas, hay buenas personas, malas personas
y medio pensionistas.
Pero totalmente el Dalai Lama ya es una figura controvertida
desde hace tiempo, por más que se le intente vestir
de un aura encima que corresponde a la de un líder
que está por encima de los demás,
como bendecido por una especie de dios y demás,
una figura por encima del ser humano,
que es lo que suele ocurrir también con estos líderes religiosos,
sean papas, sean líderes musulmanes,
sean Dalai Lama, como en este caso.
Núria.
Sí, jo estic d'acord amb l'Anna,
i a banda, ell mateix, davant les crítiques,
va fer un comunicat demanant disculpes,
llavors, a les declaracions d'ara,
del representant a Barcelona,
diguéssim que tampoc van en la línia
del que van dir quan es va generar la polèmica,
que és que va ser una mena d'error i es va demanar disculpes,
tot i que si és una qüestió de tradició,
igualment, per mi no és justificable.
És a dir, pot ser una tradició,
però és evidentment un abús davant de cara a la criatura,
que només cal veure les imatges
com poden esgarrifar a tothom que les visualitzi.
Per tant, em sembla que agafar-ho,
com que hi ha països que volen fer una campanya
en contra del Dalai Lama,
no està justificat i que si és una pràctica habitual
s'hauria d'acabar.
Jo amb això tinc les mans una mica lligades,
perquè la meva mare és molt fan del Dalai Lama
i del senyor fundador de la casa del Tibet,
que és la barreja perfecta entre Ronald Cuma i Luis Bangal,
si us heu fixat.
Dit això, crec que el Tibet,
que aquí en determinats cercles cau molt bé,
no hem d'oblidar que és una democràcia,
que podríem dir que no és una democràcia homologable
a la cosa occidental, encara que, per contraposició a la Xina,
moltes vegades caiguin molt bé.
I estic molt d'acord amb el que diu la Núria
i amb el que deia l'Anada,
que les tradicions no ho justifiquen tot ni molt menys.
Sí, a segons els tibetans,
treure la llengua és un senyal de respecte
i una manera de saludar.
Sí, que te la llepin no ho sé,
però amb un nen hi ha coses que no es poden fer.
Gràcies a Déu que no es poden fer en ple segle XXI
i quan queda gravat un episodi com aquest,
tu pots posar-li tot al context que vulguis,
però el món ja no està preparat perquè hi hagi nens
que et llepin llengües de senyors que tenen poder religiós
presumptament oferits pels deus.
Vull dir que això és prou delicat
com perquè hi entri molt més enllà de la llei de Déu,
sinó que hi entri la llei dels homes, que en el fons és la cabal.
Claro, existe una carta internacional de derechos del niño.
No se las pueden saltar así como así,
que prohíbe este tipo de actuaciones,
porque además es una humillación delante de toda la gente
que había allí delante de las cámaras.
No me da igual que sea una teocracia, una democracia o lo que sea.
Hay límites que no se pueden traspasar.
I està gravat, vull dir que...
Sí.
Tu pots fer això, i imaginem-nos...
Quan passa alguna cosa d'aquestes davant de tothom i de les càmeres,
sempre penso que no passa, perdó, que passa quan no hi ha càmeres
i no hi ha ningú al davant.
És una pregunta que és pertinent en casos com aquest.
Ella i l'Ai Lama era novel·la de la Pau.
Estàvem mirant la llista dels novel·les de la Pau.
Qui signava aquestes llistes?
Vull dir que... També ho va ser Barack Obama, evidentment.
Al Gore, per la seva lluita contra el canvi climàtic.
Juan Manuel Santos, el president colombià,
eh...
Per la colom, sí, per la Paz.
Sí. Presunta.
La malala Josefet, que en aquest cas sí que se l'ha guanyat.
Sí.
Però veig que és una llista
en la qual podríem parlar una llarga estona, també.
Kofi Annan, veig.
Digues, Núria.
No, no, que a mi em sembla que el punt fonamental
és que per molta tradició, per molta...
O sigui, cultura que hi hagi al voltant,
no pot justificar un abús com aquest.
I, per tant, hauria de ser aquesta la reflexió
que també fes a aquesta institució.
El 89 li van donar a la Laila
amb el Premi Nobel de la Pau.
Ja fa dies. Fa 33 anys.
Sí, definitivament.
Bé, aquesta és la història amb la qual volíem començar avui.
Del de la Laila me n'hem parlat molt,
i tampoc cal repetir arguments.
Escolta'm, et volia preguntar, Oriol,
per aquesta entrevista que heu publicat avui al Nació,
a la Genet Sants, que diu que el Carrera Gó
ha de deixar de ser una autopista urbana en el següent mandat.
La Núria riu, perquè fa pintura d'usuària
amb cotxe del Carrera Gó.
No, no, jo vaig amb bici, he de dir.
Està bé, també, que dins de la clau de les eleccions municipals
en què anem entrant en dinàmica,
hi hagi propostes concretes,
perquè fins ara n'hem sentit poques, també.
Molt poques sobre Barcelona en concret.
Diria que, a mesura que van passant les setmanes,
el turisme tornarà a ser un dels temes de la campanya,
perquè només cal passejar al centre de Barcelona per veure
la quantitat de gent que hi ha, i només som a l'abril.
De l'habitatge també se'n parlarà molt,
aprofitant també que s'ha aprovat o s'aprovarà,
hi ha hagut un acord per crear una llei d'habitatge nova
que topi l'increment dels lloguers a través de l'IPC,
i per descomptat la mobilitat serà un dels grans temes.
Crec que cada colau i el seu equip, en aquest cas Genet Sants,
que serà la seva número 3,
s'ha d'aprofitar de l'eix de completar l'agenda del canvi.
L'agenda del canvi a Barcelona té a veure amb la mobilitat
i té a veure amb les superilles.
Hi ha molt senyor, o fins i tot m'atreviria a dir que senyoro,
que quan veu una superilla, ostres, se li posen els pèls de punta,
puc arribar a entendre que hi hagi algunes queixes,
sobretot de veïns afectats per les obres,
que hi hagi veïns que veuen que la mobilitat
en alguns carrers s'ha multiplicat precisament
perquè ja no passa tant flux de cotxe en determinats carrers,
però és la veritat que si tu veus el que ha passat al Consell de Cent,
veus que ha passat a Sant Antoni i veus algunes coses,
algunes fotografies,
ja no renders de projectes de l'Ajuntament, sinó fotografies,
és evident que per al ciutadà normal,
una ciutat més pacificada i amb menys cotxes,
pot arribar a ser més atractiva que una ciutat
que tu entres al carrer Aragó.
Jo sempre he pensat que al carrer Aragó
és on has d'anar el primer dia que treus el carnet de cotxe a tu solet
per veure com és conduir per una ciutat.
Els carrils són molt estrets.
Els carrils són cada vegada més estrets, passen taxis...
Passem pel carrer Aragó o no?
Em diria que no. És que no hi cap.
És que no hi cap un autobús. No hi cap un autobús.
És veritat que a la Gran Via cada vegada hi ha més espai per bus
i per taxi.
El carrer Aragó és l'únic carrer que queda
que no està pacificat entre cometes.
Per això, suposo que Genet Sant,
com a hipotètica responsable del tema,
sí, ha de colar, ho repeteixo amb alcaldessa,
ja intenten fixar el debat de menys cotxes.
Menys cotxes vol dir pacificar el carrer Aragó.
Pacificar el carrer Aragó vol dir, segurament,
tensionar altres carrers al voltant de l'Eixample.
I aquest és el debat que no està resolt, que és la transició.
Tu pots voler un model sense cotxes? Endavant.
Perfecte. A mi em sembla genial.
Ara bé, què fas mentrestant?
Qui es menja les externalitats negatives
de les obres del carrer Aragó?
I, sobretot, què fas a futur?
Que és, un cop ho tens fet,
quin transport públic poses a la gent
perquè deixi d'agafar el cotxe?
Perquè si tu l'incentiu que li dones a la gent
és que va a fer el transport públic...
I després, amb tot el carinyo del món,
tots els regidors de Barcelona, inclosa Jeanette Sanz,
quan arriba a un pont, agafen el cotxe per anar...
No ho sé, a Ripollès, a Paqueira Barret...
Tenen cotxe oficial?
T'insisteixen d'alcalde, suposo que sí.
O ja ha renunciat?
No tenen per què.
Al Colau, per exemple, agafa, sovint al metro,
el transport públic i ningú s'ha mort per agafar el transport públic.
Sí que hi ha autobusos al carrer Aragó.
Hi ha la línia X1 que uneix a Aragó amb Francesc Macià.
Sí, amb Francesc Macià, precisament aquí al costat.
Correcte.
A Ada Colau també se li diu que només agafa el metro
quan s'apropen les eleccions,
que és una cosa que s'ha encarregat de desmentir
en aquest mateix programa diverses vegades.
Per això ho dic.
Moltes vegades es fa la caricatura,
però hi ha representants públics...
Jordi Puigneró, quan era vicepresident de la Generalitat,
hi havia dies que agafava els ferrocarrils
des de Sant Cugat per anar a treballar.
A mi em fa molta gràcia,
treballant-se amb bici.
Però aquí la cultura no és aquesta.
Aquí amb bici va la Núria i ja està.
Però era aragonès no el veig amb munt and bike.
Té aquestes coses amb mi de forma recalada.
Però la Núria no va amb munt and bike.
Ho deia com una elògi.
Vaig amb el bicing.
Està superbé, amb aquells frenos que van tan bé.
Això dels frenos s'hauria d'arreglar i les rodes també.
Però va bé, va bé.
Però ja no has de pedalar tant ara amb el bicing.
Hi ha una mica de motoret elèctric o no?
Depèn, hi ha les elèctriques i les que no són elèctriques.
Si no he d'anar a la zona alta de Barcelona,
agafo la que no és elèctrica.
Pareix fer una mica d'exercici.
Ara ens expliques tu, Anna, com et mous.
Perdona la pregunta.
A veure.
Si vas a treballar amb bici, no arribes suat a la feina?
Amb això em preocupa molt.
No, a veure, clar, en aquesta època de l'any no,
i a l'hivern tampoc.
Ara a l'estiu sí que era una mica més problemàtic.
Però clar, si llavors agafes les elèctriques,
representa que ja no sues.
Molt bé.
I sí que hi ha moltes estacions a cada dos carrers gairebé.
Vull dir que és molt fàcil moure's amb el bicing
i plenament recomanable.
He de dir que vaig amb bicing per això,
perquè em van robar la meva bici,
que és una cosa que també acostuma a passar a Barcelona,
malauradament.
I sobre el que deia l'Oriol,
a mi em sembla que la qüestió de les superilles
està bé com a model,
perquè en els carrers on es fan passen menys cotxes,
i per tant tots els veïns poden fer més vida a fora.
Però hi ha qüestions que s'han de resoldre,
com és el trànsit,
que no passa llavors pel carrer de la superilla,
passa pels carrers del costat.
I hi ha una diferència aquí
entre els veïns que tenen una superilla
i els just al costat,
que reben totes les conseqüències negatives.
I després també cal veure què passarà,
en el cas de l'Eixample,
els carrers que ara seran peatonals,
què passarà, per exemple, amb el lloguer d'aquests carrers.
És a dir, hi haurà una pujada del lloguer dels habitatges
en les zones en què hi ha superilles,
perquè és evident que algú que pot viure en una superilla
representa que pot viure millor que al carrer on hi ha cotxes.
Llavors cal veure com afecta aquesta mesura
en la qüestió de l'habitatge,
que és la qüestió fonamental de la ciutat.
Llavors, en la qüestió de model de mobilitat,
el model de mobilitat d'Ada Colau
pot agradar o no pot agradar,
però és un model clar, que tothom sap quin és.
Llavors jo crec que la resta de candidats
de l'Ajuntament de Barcelona,
tant Jaume Collboni com Ernest Maragall com Xavier Trias,
han de posar sobre la taula el seu model, en aquest sentit.
És a dir, si no és un model com el d'Ada Colau
que pot acabar amb el cotxe,
doncs cal veure quines són les mesures
que proposen alternatives.
Hi ha una entrevista de Xavier Trias a l'Ara
que parlava d'un túnel sota el carrer Aragó, per exemple.
Això com es concreta?
És a dir, pacificar el carrer Aragó a través de...
Es concreta en 10 anys o 15?
Tot això són propostes
que també s'hauran d'anar definint en campanya.
Llavors, tot el que és la qüestió de la mobilitat
del cotxe de la gent de Barcelona,
majoritàriament no s'agafa el cotxe per moure's dins de Barcelona.
Jo crec que el problema ve de la gent que ve de fora de Barcelona
i treballa a la ciutat.
I, en aquest sentit, l'aposta pel transport públic
doncs és la que és.
Els rodalies no funcionen, els busos també són escassos,
i si volen que les persones deixin el cotxe
abans d'entrar a la ciutat
i llavors agafin el transport públic,
haurien de fer pàrquings,
el que són els extrems.
I això no s'està fent en paral·lel a les superilles.
Llavors, hi ha un problema de trànsit, evident,
a Barcelona,
perquè hi ha cotxes, hi ha més o menys els mateixos,
i no hi ha els mateixos carrers per circular,
i més ara també que hi ha les obres.
Ana.
Comparar Madrid amb Barcelona, claro, no tiene mucho sentido,
porque son ciudades distintas en comunidades muy diferentes.
Porque Madrid es una capital
donde vive muchísima gente, es verdad,
pero es que además se nutre durante el día
de toda la comunidad.
Es decir,
más de la mitad de la población de la comunidad entera
viaja a Madrid para trabajar.
Entonces, bueno, moverse en Madrid es terrible,
y la única que tenía un plan claro para Madrid
era a Manuela Carmena,
y desde luego no era un plan que se pudiera ejecutar
en una legislatura como intentó hacer, por ejemplo,
con la Gran Vía.
Madrid en este momento, la capital, es un caos.
Es un caos, y además, no sé si tenéis conocimiento,
porque es de ámbito local,
del desastre del tema de las bicicletas con Martínez Almeida.
Las bicicletas aparecen incluso colgadas de los árboles.
Què ha passat? Explica'ns-ho, perquè això aquí no ens ha arribat.
Las bicicletas desaparecen, la mayoría no funcionan,
se han puesto en marcha la segunda parte
del proyecto de Bicimat,
y todo ha salido mal.
La gente está cabreadísima,
porque claro, la gente quiere moverse en bici,
pero no quiere tener sus propias bicicletas,
entre otras cosas, porque no te caben en casa.
La gente vive en pisos muy pequeños, por el centro,
y al problema de vivienda le añades el de movilidad.
Si tú te quieres mover en bici,
salvo que tengas tu propia bicicleta,
no puedes, porque las bicis o no funcionan,
vas a cambiar una bici por otra y te encuentras que no funciona.
La mayoría de ellas.
No hi ha un servei de bici que funcioni a Madrid.
No, y eso que lo acaban de renovar.
Pero además las bicis desaparecen, aparecen tiradas por ahí.
Eso también es una cuestión de incibismo,
pero es que te deja de funcionar en un sitio y la tienes que dejar.
Quiero decir, es un caos el que hay montado ahora mismo
con el servicio de bici mad,
que ha llegado hasta la prensa internacional.
Nunca he visto nada igual,
pero Martínez Almeida no tiene un plan para Madrid.
No hay un plan.
La única que tenía un plan era Begoña Villacís,
la teniente alcalde, que no creo que repita,
vicealcaldesa, perdón,
y era colocar terrazas.
Y ahí estamos con la guerra de las terrazas,
porque no han ocupado todas las aceras.
La gente no tiene por dónde pasar.
Se han ampliado las aceras para ampliar terrazas
en determinados barrios.
Barrios como el de Chamberí, o sea, barrios muy céntricos.
Entonces, hay un caos.
Por zonas se hacen cosas
que no obedecen a un plan general para la ciudad.
Insisto, la única que la tenía era Carmena,
con sus más y sus menos,
porque Madrid es una ciudad muy complicada
que tiene un problema esencial.
La gran vía no se puede cerrar porque la atraviesa completamente.
Entonces, para el comercio y para todo eso,
es imposible cerrar esa avenida central a los coches.
Es imposible.
Entonces, ya partimos de ese hecho.
Luego no se construyeron los aparcamientos que se pedían.
Cuando se prohibía, por ejemplo, acceder con el coche,
se montaron unos atascos porque no cabía la gente.
Luego se montaron allí coches que no podían ni entrar ni salir,
tapones inmensos...
Es un caos la movilidad en Madrid.
El metro funciona más o menos bien, eso es lo mejor,
pero no hay suficiente metro.
Se están construyendo barrios y barrios y barrios,
sin hospitales, sin metro, sin transporte público.
Están aislados y están pidiendo, por favor, servicios públicos.
Entonces, no hay un plan.
Simplemente se construye sin más, se deja pasar.
A determinadas horas no se deja pasar a los coches
que no son híbridos o eléctricos.
El resto no pueden pasar al centro,
centro muy limitado, salvo los que son transportistas.
Con lo cual es el caos de no tener un plan y una visión clara
que puedes estar de acuerdo o no.
Pero no la tienen, no la tienen.
Esto se trata de mayor consumo, más apertura de comercios.
Los comercios tienen que estar nutridos por coches
todo el rato, todo el tiempo.
La ciudad no es Estambul en cuanto al tráfico, pero casi,
porque ya sabéis que Estambul y La Habana
son los más grandes lugares para transitar en coche.
Pero casi es tremendo, terrible.
Yo vivo fuera de Madrid, soy una privilegiada.
Me muevo en coche hasta allí, porque además estoy
de un sitio para otro.
Me muevo en coche, tengo un híbrido,
hay que invertir en coches, eso es así,
y lo dejo en un parque,
y luego me muevo en servicio público, generalmente en metro.
Oriol, crec que tota la intervenció de l'Anna
l'Anna lliga molt amb el que deia la Núria
de tenir un model clar, i aquí a Barcelona el cert és que
ha d'acollat un model, pot agradar més o menys,
pot agradar més o menys una superilla o les afectacions,
però hi ha un model que és en la superfície que no hi hagi cotxes,
en el fons del decreixement.
Jo no estic a favor del decreixement,
perquè si anem decrecient acabarem creant burros en granges
i amb les nostres pròpies gallines i anant a buscar els ous,
que està molt bé.
No, no, els sombreros de palla no em queden bé.
Però és una qüestió que...
també podíem posar de col·lau davant del mirall
de les seves pròpies contradiccions.
Desonaments a Barcelona n'hi continua veient,
el preu de l'habitatge, sé que no és competència seva,
ha pujat més que mai a Barcelona, mentre ella era alcaldessa,
i el turisme, si tu passeges pel carrer del Bisbe
i tens una desgràcia o tens pipí,
no pots arribar enlloc perquè està ple de gent.
No regulo els creuers, està bé donar la culpa a qui sigui,
però hi ha coses que tu vens aquí i dic que el turisme és dolent,
i arriben creuers, arriba molt turisme,
i tot és un desastre.
A les terrasses tu passes pel carrer Enric Granados,
i jo no oloro moltes coses, però no oloro el decreixement
quan passo pel Enric Granados.
Vull dir que en el fons tots els candidats s'hauran de posicionar,
i crec que hi ha una cosa que és superinteressant,
i crec que és el mèrit més important, i ara parlo molt en sèrio,
és que ara ningú, absolutament ningú pot dir
que el futur de la ciutat passa per més cotxes o per més motos
sense que se'l posi en contradicció,
i crec que això és molt bo, perquè tu tens una ciutat,
a les ciutats, tu mires ciutats pacificades amb tramvia,
no cal anar molt lluny, a Vitoria, alguna ciutat del País Basc,
a les ciutats clàssiques del centre d'Europa hi ha tramvia,
hi ha més zones jardinades, és bonic,
i no només per la foto, sinó per viure.
Després entraríem en el problema dels lloguers,
i l'habitatge puja en zones que estan més pacificades per descomptat,
perquè els beneficis per viure-lo i també són més elevats.
Però crec que el mèrit principal de Dacolau
és haver situat una sèrie de temes de debat,
que la situen a ell al centre,
i que els altres són els que estan desafiats a plantejar propostes
que ja no casen amb l'esperit dels temps.
Ara no pots sortir, Xavier Trias,
de dir que pots anar amb, com passa a Nova York,
aquells quatre per quatre gegants que semblen tots de la CIA,
i que vull anar amb aquest cotxe meu en nom de la llibertat
per tot el carrer Agost 120.
No, vostè està boig, no ho pot fer.
No està bé, no queda bé, i no és bo, perquè no és responsable.
I crec que aquest és el principal mèrit de Dacolau,
i per mi, per això, malgrat el que diguin les enquestes
que Trias va al davant, la gran rival a bat en aquestes eleccions
és Dacolau, perquè és l'única que té un model clar,
i que el pot explicar, t'agradi o no t'agradi.
De fet, quan en aquesta precampanya Dacolau està interpel·lant
aquest argument per demanar-los que expliquin
quin és el seu model alternatiu,
perquè és el que deies tu, Oriol,
no estan parlant d'un model antagònic,
sinó que estan parlant d'un model mixte
de no sabem gaire com s'ha d'articular,
perquè, precisament, crec que és clar el model de Dacolau,
però el que li falta és, diguéssim,
explicar com paliar les conseqüències negatives
del seu model i les contradiccions.
Per mi, la més clara és la relació
entre la superilla i el preu de l'habitatge,
és a dir, com es resol això,
el tema de la superilla i el trànsit
als carrers del voltant,
i després què fer amb les persones
que venen en cotxe i no tenen una alternativa
ràpida i eficaç per arribar
al centre de Barcelona. I després també cal veure
si els carrers nous de l'Eixample,
que s'han convertit ara en superilles,
experimenten un fenomen similar a Enric Granados,
que crec que tampoc és el que busca Dacolau,
això també pot passar, és a dir, es poden acabar
un plin de bars, també, aquests carrers,
i llavors ja no seria una superilla
on es faria comunitat entre els veïns,
però és un espai d'oci que genera externalitats negatives
amb tota la ciutadania. Per tant, s'ha de veure
quin és l'efecte i les conseqüències reals
de tot aquest model.
Per rematar tot aquest univers dels comuns,
avui a l'informatiu us explicàvem també
aquest gir petit, si més no, en les paraules
de la ministra d'Eigualtat, Tirere Montero,
que sabem que és una de les cares més visibles,
i que ens podem que està en permanent contacte
i discussió sobre de quina manera
s'integra amb la plataforma Sumar,
la plataforma que encapçala la Iolanda Díaz
de cara a les properes eleccions per ocupar la Moncloa.
Irina Montero deia això. Somos fuerzas diferentes,
pero creemos que es mejor un acuerdo de coalición
entre Podemos y Sumar, y estamos dispuestas
a aportar nuestra capacidad
de ser el motor de esas transformaciones
a un proyecto colectivo.
Una mastesa que arriba just després que unides podem,
recordem-ho, deixés plantada Iolanda Díaz fa dues setmanes
en l'acta de presentació de Sumar.
Sobre això, avui en parlarà en una entrevista
amb el Jordi Evole VI, on diu que no entén per què no hi van anar,
i a més fa aquesta acusació contra Pedro Sánchez i Pablo Iglesias.
¿Quién es más killer, Pedro Sánchez o Pablo Iglesias?
Yo creo que entre los dos se entienden bien.
¿No están ellos dos a veces en comportamientos machistas?
Sí, absolutamente. Yo creo que yo y toda España.
Esto de dar golpes en las mesas, en las negociaciones...
Estoy rodeada de esto. Claro, Jordi, por Dios.
Com acabarà això, Anna?
Perquè de la possible coalició de Sumar
i de la integració de Unides Podem amb Iolanda Díaz
en depèn el futur de la governabilitat a Espanya.
I en depèn també que Pedro Sánchez pugui repetir a la Moncloa
o arribi al PP, no?
Sí, efectivament.
Depèn de això que vayamos a una repetición electoral,
que todos tenemos la experiencia,
con lo bien que le fue a la ultraderecha,
con la repetición electoral en las elecciones legislativas.
Bueno, en todo caso no sé cómo acabará,
pero ahora mismo no tiene buen pronóstico.
Las diferencias...
Ya hace tiempo que se entró en el tema personal
y eso lastra todo porque hace imposible la negociación.
Me hace gracia Irene Montero
que subrayando las diferencias con los partidos
que quieren integrar Sumar,
que todavía no están todos los que son ni son todos los que están,
porque cuando se formó Unidas Podemos
eran esos mismos partidos, o la mayoría,
o unos ahora han salido de Podemos, etc.,
se subrayaba la apuesta en común.
No la diferencia.
Y ese es el gran error.
Yo creo que aquí se está insistiendo en la diferencia
en lugar del proyecto común de la izquierda,
en donde las diferencias son mínimas a efectos
de conseguir el gran propósito,
que es que la ultraderecha no gobierne.
Porque yo, o sea, a veces pienso si son conscientes
de tanto feminismo, tanto igualdad y tanto justicia social,
y no son conscientes de lo que supone un gobierno
con la ultraderecha.
No sé, a lo mejor, unas los conocemos mejor que otras,
o por circunstancias de la vida has coincidido más
con este tipo de gente y sabes cómo son.
Yo creo que no son conscientes y me parece de una irresponsabilidad,
te lo juro, a veces, o sea, es que me cabrea profundamente,
y no puedo evitarlo.
Hablo ya como ciudadana más que como periodista.
Ahora veo que las cosas están mal por una razón.
Para la unidad siempre hay un pero.
Ayer Pablo Iglesias decía en un acto de Podemos,
que celebran la primavera, que lo mejor es ir unidos pero,
a pesar de los insultos y de los desplantes o desprecios,
no sé cómo dijo.
Entonces, siempre dice, sí, sí, nosotros vamos juntos pero,
y esos pero son los que machacan siempre.
Hay cosas que no me gustan más en la descalificación personal,
en el personalismo, el liderazgo y demás,
y es muy complicado, es muy complicado.
Quiero decir, hay cosas de sumar que tampoco me gustan
como lo está haciendo con respecto a Podemos,
pero hay una cosa que no se puede obviar,
y es que Podemos intenta diferenciarse a costa de despreciar...
No diré despreciar, descalificar a los demás.
Nosotros hicimos la ley de vivienda que no venga ahora
quien es la líder del espacio de unidas Podemos
por designación y dedo de Pablo Iglesias
que no venga a rogarse el mérito.
La ley de vivienda no se habría aprobado
si el presidente del gobierno no hubiera dicho adelante
porque le interesa.
Pero es que no puedes funcionar así
cuando pretendes un proyecto unitario.
Estar todo el día señalando, todo el día confrontando...
Ellos se han hecho el partido antipático
y creen que eso les da votos.
Yo creo que sí les da votos, pero los que siempre han tenido,
o menos, porque la política de confrontación,
que es la ofensiva, que es la que están utilizando,
después de la defensiva,
que probablemente han utilizado todo el tiempo del gobierno,
o sea, ese fideliza a los militantes
más... ya más entregados,
pero no trae más votantes.
Entonces, no sé si m'explico bien,
pero yo creo que es una estrategia equivocada
y que en último término puede tener, no se descarta,
como objetivo llevar a Irene Montero
como candidata de Podemos separada de su mar.
Oriol.
Telegràfic. Pablo Iglesias, com recordava l'Anna,
va designar Jolanda Diaz,
que fa el teu succesor no haver marxat, em sap supergreu,
i després, una segona idea, que és també molt ràpida,
la història té un lloc reservat per tots aquells
que propicien l'arribada d'Albertó Núñez,
Ejaijo i Santiago Bascal a la Moncloa?
És que això és clau, i jo ja no se sabe com dir-se-lo.
O sigui, els moviments feministes
que estan molt per sobre dels partits i ho han demostrat,
els moviments ecologistes
que estan al·lejats de les sigles, del partidisme tal,
ja no saben com dir-se-ho.
A tots, en general. Núria.
Sí, jo crec que això és una lluita de poder típica
de qualsevol negociació de coalició.
No menys tinc això perquè, al final,
la lluita de poder serveix per aplicar el programa que tu tens
o imposar-se en un o l'altre.
El problema és quan la lluita de poder
és una lluita de personalismes o de colors
i tenen el risc que això es converteixi només en això,
en una batalla d'egos.
5 minuts per arribar a 3 quarts de 10 del matí.
He de fer una pausa i després de la publicitat
saludo també el company d'esports d'aquesta casa, el Roger Busà,
i l'escriptor i l'home abast del suplement, el Jordi Puntí,
perquè demà dilluns, Joan Laporta,
sí, respon les preguntes dels periodistes
compareixent-se a Laporta amb el Cas Negreira
i ara també el Roger Busà i el Puntí
ens explicaran una mica què pot passar.
Ara tornem.
Fent ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Europe en l'emà en sèrie
és el circuit de Barcelona-Catalunya el 22 i 23 d'abril.
Curses de resistència de prototips i GTs,
accés al Pado, Calagrella i el Pitlane a partir de 10 euros.
Entrades a CircuitCat.com.
A Hyundai et portem del cotxe més venut a Espanya
a la tecnologia més innovadora.
Perquè tens un Hyundai Tuxon híbrid endullable
amb etiqueta zero per 331 euros al mes
amb el nostre ranting a particulars tot inclòs.
Més informació a Hyundai Punez.
Dilluns 17 d'abril, la tarda de Catalunya Ràdio,
en directe des de l'Observatori del Mas de Coloma a Targa
per celebrar els 125 anys de Borges.
Vindrà la de parellada, parlarem d'eufòria, amb l'aigua fita,
sortirem de ruta amb l'Edgar Fornós,
farem l'última i marxem amb en Biel Duran
i també seran en Pau Torres i en Fran Domènech.
Ui, amb aquests dos ja hem begut oli.
Que vingui també el MacLari, i així els se'n desapareix a tu.
Aquest dilluns 17 d'abril,
la tarda de Catalunya Ràdio en directe des de Mas de Coloma a Targa.
A partir de les 3 de la tarda, amb el Gen de Carod.
Per cert, tots els que vingueu a veure'ns en directe,
us enduré un lot de productes Borges, tots.
Si està bé a Targa, eh? Si està bé a la tarda.
Amb el suport de Borges.
Descobrirem qui hi havia darrere de la veu
que durant el confinament va arribar a tot el món.
Quan va morir la meva mare,
nosaltres érem un paquet que no volia ningú.
La tia Piri no tenia fills i el meu avi la va obligar.
Te los quedas los tres.
Una vida d'òpera tràgica.
Em va trencar dos discos de l'esquena, em va trencar els genolls.
Una producció de TV3.
Sense ficció.
La diva i la vida.
Degonya al Verdi, a TV3 dimarts a la nit.
Un document de Catalunya Ràdio.
Atabant passeu, casa teva.
Cada nit a les 11, Ixzela.
A veure, vaig a llegir les notícies.
El president de la Generalitat es reunirà aquesta tarda
amb els grups parlamentaris per informar...
A l'Ixzela fem una anàlisi a fons de l'altra actualitat.
Clar, potser et refereixes a entrevistes,
polèmiques dels famosos, notícies que no han obert portades.
Jo només vull dir que és un programa que està molt ben fet.
No està malament.
Del programa que no podrem fer quan siguem grans.
Això segur que sí.
Ixzela amb Rosià Carandell, Marta Montaner i Juliana Canet.
No sabeu la sort que tinc de presentar aquest programa.
Sou molt mal parlats, la meva neta us escolta...
i per culpa vostra no para de dir corolleries.
I no caurem regut, què?
Ja de ben petita somiava en jugar al Barça.
Ser professional, guanyar grans títols.
I ho he aconseguit, però cal dir que m'ajuden molt.
Tinc els millors entrenadors, les millors companyes, analistes.
Jo i elles, elles sí que tenen milers.
Dia a dia, mil professionals en una de sola.
Les infermeres.
Infermeres.
Un minut per arribar a tres quarts deu del matí
amb el Marc... no, el Marc Molins avui ha fet campana.
Ho dic de memòria, i sí, el Marc Molins deu ser el Godó.
De l'equip.
M'han dit que ahir se'l va veure.
Ahir a la tarda se'l va veure.
Jo diria més, crec que se'l va veure.
Al Vilaig del Godó.
Amb texans, nàutiques sense mitjons, polo i gelsei lligat al coll.
M'encanta aquesta imatge.
Pot ser que el Godó...
el Vilaig del Godó s'assembli a la llatxa del Santiago Bernabéu?
És una mica així, però amb aquest punt català de...
no sé si vull que em vegin el Vilaig.
Doncs a Marc Molins ahir se'l va veure.
Pobra Marc, no es pot defensar.
Home, però algú és advocat.
Així sabrem si ens està escoltant o no des de...
Des del Godó.
Amb la Núria Urriols, l'Oriol Marc i l'Anna Pardo de Vera.
Demà hi haurà, per fi, l'esperada relada de premsa
del president del Barça, Joan Laporta,
on donarà explicacions sobre el Casanirira.
Això serà demà al matí.
Aquesta hora podem saludar d'un costat
el company d'Esports de Catalunya Ràdio, Roger Arbussà.
Com esteu? Bon dia.
I també l'escriptor i col·laborador del suplement Jordi Pontí,
l'home barça d'aquest programa. Bon dia.
Bon dia, què tal?
Home, doncs que per primera vegada
tindrem explicacions, explicacions públiques
i no públiques, perquè és que en privat
tampoc tenim respostes.
El Barça no ens ha donat respostes
des que va estallar el cas ara fa dos mesos.
I per això és tan important
aquesta compareixença demà del president
per saber què va passar exactament,
tot i que jo crec que és probable
que tampoc sortim gaire de dubtes
demà en tots els sentits.
Però com a mínim, doncs això dos mesos després
sí que almenys tindrem la versió del club
una mica construïda de tot plegat.
Quin format tindrà la compareixença?
Perquè hi ha preguntes obertes, no, Roger?
En principi sí, no està confirmat,
no ens ho han confirmat, però últimament
és veritat que la porta ha preferit
obrir aquest tipus de compareixences.
Per tant, tot te fa pensar
que hi haurà preguntes, això sí,
una per mitjà, ens consta que
hi ha moltes limitacions en aquesta roda de premsa
perquè hi ha hagut una gran demanda
i que no tindrà
límits de temps. En principi,
hem de preguntar a tothom, això sí,
dins d'aquestes limitacions,
en una roda de premsa que ens imaginem
que serà molt llarga, m'imagino
mínim dues hores o tres, perquè
com dèiem, la porta ha de dir moltes coses,
tenim moltes preguntes a fer
i hi haurà molts periodistes en aquest auditori
del Camp Nou. Si t'arriba el tort de pregunta,
tu què li preguntaries demà al president del Barça?
Bé, demà hi va en Salmu, en Ramon Salmurri,
però, bé, més enllà
del que ha passat, és a dir,
per què es van pagar aquests diners
i on han anat a parar aquests diners? Perquè hi ha una part
de diners que no sabem on han anat a parar.
Bàsicament, els 7 milions de Negreira
que no estan al compte corrent de Negreira, no?
Sí, bé, són 7 milions
que van anar a parar en Negreira, però n'hi ha
uns 550.000
que han transcendit que
Negreira els va treure en efectiu.
I això és el 30%, un 30%
de l'import total d'aquests 7 milions
i fa falta
resoldre on han anat a parar.
Jo, a mi el que
també m'interessa és perquè
al final de la seva primera etapa
Joan Laporta va quadruplicar
aquests diners, és a dir, el 2010
Laporta
multiplica per 4 l'import que
el Barça estava pagant a Negreira.
Aleshores, és una pregunta
que tinc ganes de saber i entendre què va passar,
perquè a mi això em genera molts dubtes,
genera moltes sospites
i és una pregunta de la qual, a hores d'ara,
tampoc en tenim cap resposta.
El cas Negreira afecta tots els presidents recents,
per Laporta, Rossell i Bartomeu.
Roger, hi ha diàleg entre ells?
Hi ha estratègia conjunta?
O demà Laporta...
Jo crec que la primera part
de la pregunta amb això ja en tinc prou.
Hi ha diàleg entre ells, Roger?
Hi ha hagut algun contacte?
Sí, sí, hi ha hagut alguna...
Tímid o...?
Ens consta que almenys entre entorns,
no directament, però almenys entre entorns.
Sí que es va intentar que la compareixença
demà fos acompanyada dels altres presidents,
és a dir, que Laporta estigués acompanyat,
però sembla que no hi ha hagut entesa
perquè demà Laporta sortirà sol.
Alguna idea de cap on pot anar
l'estratègia de demà Laporta
o què pot dir, o tot és un misteri fins demà?
No, no,
tot i que jo crec que, bàsicament,
Laporta demà es defensarà.
De moment, Laporta el que ha fet
és aixoplugar-se, s'ha cobert,
s'ha protegit com ha pogut,
amb feministes, amb jugadors del planter...
Jo crec que dins del club
no hi ha prou fermesa per sortir a l'atac
i jo el veig, doncs, en aquesta línia,
s'hoplugant-se, defensant-se en tot moment,
en el sentit de deixar clar que el Barça
mai va pagar perquè els arbitres li anessin a favor,
que hi ha campanyes externes
que desprestigien el club
i defensant sobretot l'honorabilitat del club,
que és el que ha dit Laporta
en aquests actes, aquests discursos
que hem sentit últimament.
Mira, tenim una mostra.
No penseu que m'emociono per debilitat.
M'emociono perquè tinc moltes ganes
d'enfrontar-me a tots aquests poques vergonyes
que estan tancant el nostre escut.
Doncs veurem si demà
l'estratègia és aquesta o no.
Jordi Puntí, com ho veus?
Bueno, veig...
Veig que embolicarem més la troca encara
i que al mateix temps la començarem a desfer.
Hi ha hagut...
Ara estava pensant, mentre us escoltava,
que han passat dos mesos
i que aquests dos mesos què ens han servit?
Per tenir més dubtes, diguem-ne,
però alhora per embolicar més tot plegat.
O sigui, no sabem exactament què va passar
i, sobretot, aquests dubtes...
Això que deia el Roger, la idea de per què,
en aquell moment, ell va quadruplicar.
És una dada que, com que...
Amb ell no l'afecta perquè...
Vull dir amb el Laporta, eh?
No l'afecta perquè ja ha prescrit,
per tant sembla que no sigui tan important
i que s'hagi de defensar l'honorabilitat del club.
Hem entrat molt en un territori
i jo crec que al mateix temps
el fet que ell vulgui parlar en públic
i que vulgui respondre preguntes
anirà cap aquí, també,
anirà cap al cantó més emocional
d'adreçar-se als socis.
No us deixeu enganyar.
I tot això ja em sembla bé, eh?
Jo crec que hi ha hagut una campanya molt forta
des de Madrid que s'ha anat desinflant
perquè tampoc les dades, sobretot,
respecte al fet aquest
que si els hàrbits influïen positivament o no al Barça,
que s'ha anat com desmentint i que, a més,
de fet, els que tenim una mica de memòria futbolística
sabem que no va ser així,
o sigui, els fets ens ho demostraven,
però alhora això està tapant, penso,
que dos conflictes paral·lels
que sembla que no siguin del cas de Greira
però que també ho són una mica,
que és tota la qüestió de l'enfrontament
amb Javier Tebas.
O sigui, jo em puc imaginar de Mag Tebas
escoltant la roda de premsa
i fent-se els tuits a sobre, no?
Perquè és un home que no és, en aquest sentit,
és incontinent
i no pot parar de posar-se.
I l'altre, evidentment,
l'episodi que està obert
de la Superliga.
Ara us sentia abans i dèieu la Superilla
i pensàveu, bueno, és la Superliga,
la Superliga està una mica en el mateix, no?
Aquesta mena de desconeixement
que ha fet que...
i de desencontre
amb l'UF, amb aquest senyor Zeferin,
que és un altre conflicte important,
perquè pot ser que s'acabi quedant
el Barça sense competició europea
durant una o dues temporades,
segons com vagin les coses, no?
Per tant, hi ha molts aspectes, molts territoris oberts,
molts espais per resoldre.
Jo també m'imagino que serà
una roda de premsa llarga perquè hi haurà això,
però, com deia al principi,
em costa imaginar que podem...
que puguem resoldre res.
O sigui, que serà més una qüestió de defensar-se
des del punt de vista emocional
i de club,
però aquestes incògnites
que hi ha en el fet
que tants presidents
i d'una manera tan continuada donessin uns diners
que a més no se sap on han anat a parar
i que quan hi ha gent que intenta trobar-los
no els troba, doncs...
tot això,
que és el que crec que s'hauria de resoldre abans que res,
em sembla que no ho resoldrem, no?
Oriol, tu creus que demà
sortirem de dubtes o com apunta
el puntí potser...
potser no tant?
Com que sortim de dubtes valgui la redundància.
Primer de tot, deixa'm saludar al Roger,
perquè té una mica en comú, que és el David Cobo,
que és un dels grans més perillosos de Barcelona quan cau el sol
i volia deixar-ne constància radiofònica.
Dit això...
Surt més que el sol com el Gerard Piqué, no?
És una mica això, eh?
I a part és el típic covatas al cap, valls estrafolaris...
Aquesta no hauria pogut escriure millor.
Horari protegit.
Però està molt bé, eh? I a part és un gran periodista
que a vegades una cosa està renyida amb l'altra
i a vegades en aquest cas no ho està.
I es martegen doblement perillós quan...
En el seu perill, diríem.
Per això té mèrit que l'Arbosas s'hagi connectat a aquesta hora.
Té molt mèrit, suposo que va de reenganxe.
No, no, no.
Ah, Oriol, digues, per favor.
Dit això, que no vull liar-vos més.
Crec que demà Joan Laporta té
una d'aquelles oportunitats que a ell tant li agraden
que és desplegar tot el seu poder d'oratòria
i en aquest cas crec per això que aquí hi ha una màcula d'entrada
que és el tema dels diners.
Què es va fer amb els diners?
Si algú necessitava efectiu, si era el senyor Negreira,
si era algun directiu del Barça, si era algun comisionista habitual,
seguir el rastre dels diners
és l'única cosa que ens farà sortir una mica de dubtes en tot això.
Dubto que demà hi hagi explicacions concretes al respecte.
I sobre el que deia el Jordi
de les conseqüències i de les ganes
que tenen molts sectors, del món esportiu sobretot,
ha relat a Madrid.
Crec que la Superlliga és un dels factors clau.
Crec que el fet que el Madrid es personi com a acusació
també és molt clau per entendre els moviments
que hi ha moltes vegades soterrats en l'esport de l'IT,
que en el fons no deixa de ser un negoci.
I després també hi ha una altra qüestió,
que és que en el fons algú algun dia haurà de demostrar,
perquè en el món judicial,
si tingués el marc aquí i no tingués el codó, ens ho diria,
és el següent.
Tu has de demostrar,
hi ha una part que ha de demostrar la teva culpabilitat,
tu no tens per què demostrar,
abans que arrenqui un procés judicial, la teva innocència.
Crec que la compareixença demà a la porta se l'hauran revisat,
per més que hi hagi molta màgia en l'oritori,
suposo que hi haurà molts advocats que ho s'hauran mirat molt bé,
i que els tempos d'aquesta roda de premsa també han estat
molt imbringats...
Crec que hi ha la possibilitat que hagi estat dos mesos de silenci,
perquè a la porta segurament s'ho feia a sobre.
Segurament.
Ell hauria volgut sortir al cap de dos dies per fer una intervenció
de tarannà, seu d'un ullista,
com la que hem sentit abans,
en el tall,
però segur que hi ha molta gent que durant mesos
s'ha estat mirant molts papers per determinar exactament
què es pot dir, què no es pot dir, com es pot dir,
i quan es pot dir.
I de tot el que es digui, i sobretot del que no es digui,
crec que podrem analitzar perfectament què haurà passat demà.
Punti alguna cosa més?
Jo també un...
No l'espero, però una de les coses
que no em semblaria malament
seria que hi hagués un petit acte de contrició
respecte de la Superlliga,
perquè en realitat
una mica Florentino
va portar la porta a l'hort,
diguem-ne,
i ara l'ha deixat penjat,
amb aquesta acusació particular, com deia l'Oriol,
i, per tant, aquí hi ha una mena
de triangle que no acaba
d'entendre's, perquè si en algun moment
representava que el Barça i el Madrid
anaven junts
amb aquesta idea de la Superlliga,
com pot ser que ara el Madrid
es presenti amb acusació particular,
quan a més a més tots dos saben que Tevas
és un personatge que els hi vol...
els hi vol mal, no?
Per tant, aquí també jo crec que
si hi hagués un pas,
jo no dic de distanciament,
simplement de fer un pas enrere,
de dir, escolteu, tot això de la Superlliga
ens ho hem d'anar mirant, va per llarg,
és una cosa que puguem discutir perquè
el Barça jo crec que ara mateix
no li interessa, tampoc des d'un punt de vista econòmic,
entrar en aquesta dinàmica
de dir, és que som els millors d'Europa,
és que som l'elit i l'hem de mantenir i tal,
perquè en realitat això fa un temps
que s'ha perdut.
O sigui, que no hi ha aquesta possibilitat real.
A tot això,
avui aquesta tarda per la TDT
Heitaffe-Barça,
un partit que podria
pràcticament deixar la Lliga sentenciada,
però quedarà tot en segon pla,
demà segurament ja des de primera hora
en funció del que digui la porta.
Roger Bussà, moltes gràcies,
companys d'Esports, molts ànims també demà.
Una abraçada, que vagi bé i Oriol ja ens veurem.
I tant, quan vulgui.
De dia, de dia.
Si depèn del covo, a plataforma, que és un local.
M'agrada.
És que fa tota la pinta.
És de les noves generacions de Catalunya Ràdio.
És que fa tota la pinta i està molt bé que sigui així.
Molt bé.
Gràcies, Roger Bussà. Adéu, adéu.
Jordi Puntí, cuida't. Igualment.
Una abraçada ben forta.
Gràcies també l'Anna Pardevera i la Núria Oriols i l'Oriol Mar,
que ens han acompanyat aquest matí a dissabte.
Gràcies a vosaltres. Petitíssima pausa,
i ara tornem al suplement.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
He dit dissabte i es diu menja.
No sé si des del Godó o no. No estava al Godó.
No ho sé des d'on.
De moment està esquivant la pregunta directa.
El suplement.
Premi Ràdio Asociació a l'Excel·lència.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Ara!
Tenta obrir la porta per alba.
Oh, que em pular!
T'enestegues!
T'enestegues!
Tot és possible un dia de partit.
El primer dia de partit.
El primer dia de partit.
El primer dia de partit.
El primer dia de partit.
El primer dia de partit.
El primer dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'entorn quemada.
Avui, a partir d'un quart de quatre,
la TDT del Getafe Barça a Catalunya Ràdio.
La TDT del Getafe Barça a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
CaixaBank dona suport a l'esport.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cadasclou.
L'esport ens ensenya que tirar endavant
no és tan sols.
Tir endavant no és tan sols guanyar,
sinó aprendre a aixecar-se.
Per això a CaixaBank estem en l'esport.
Sempre.
CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.
Catalunya Ràdio estrena el nou Estudi Mòbil
que instal·larem al Passeig de Gràcia de Barcelona
entre Consell de Cen i Diputació,
des d'on farem una programació especial.
I farem el suplement sumant l'esperit de cap de setmana
amb l'ambient festiu de Sant Jordi.
Parlarem amb un munt de convidats.
Tindrem els protagonistes del dia i actuacions musicals.
Potser també cuinarem el drac al restaurant Cannibal.
A partir de les 3 farem la tertúlia literària
des de Ciutat Maragda.
I a continuació seguirem omplint la tarda d'ambient festiu
des d'aquest nou Estudi Mòbil, l'espectacular que estrenarem.
Segona edició d'Euphoria de tarda.
L'Ildami, Carl Rovira, Helena Gadel jutjaran els anònims
que us acosteu a cantar amb nosaltres.
Sant Jordi a Catalunya Ràdio.
Serem al Passeig de Gràcia de Barcelona.
Veniu a veure'ns.
Per Sant Jordi, la vida és el carrer.
I Catalunya Ràdio, també.