A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte 23 de desembre del 2023.
Avui al suplement Tertúlia Prèvia Nadalenca
amb el Josep Maria Martí Rigau, la Núria Martínez Ribot, l'Elisenda Roca.
Entrarem a alguns mercats de Catalunya
per veure com va el xup-xup de cara als preparatius dels àpats
que comencen demà la nit.
I, evidentment, avui posarem molta música.
Música Nadalenca i ens enviantarem per aquests dies que vindran.
A les 10 farem un capítol de l'Hora Negra de la Maica Navarro
i després...
Es pensaven que s'havia acabat.
Serà un dels fenòmens teatrals dels propers mesos
i un dels regals d'aquest tio.
Skate Room 2 ja aterrat al Teatre Condal.
Avui Joel Joan al suplement per parlar de teatre i de molt més.
Mai falla el Joel a dos quarts d'11.
A les 11 un altre Joel, el comunista Joel Díaz.
En un dissabte en el suplement també reviurem moments
lo factually.
It's love, actually love, that you will fall.
El nostre estudiant en pràctiques, el Joan Valentín,
ha fet guàrdia aquesta setmana a l'aeroport del Prat
per aplopar-nos històries de retrobament.
Ara que som a les portes de Nadal, a quarts de 12,
tonelades de sucre, de romanticisme, de llàgrimes, d'emoció.
Torna a casa per Nadal, avui amb el Joan Valentín
a partir de quarts de 12.
També en un suplement on tindrem l'Alba Riera i la Rebeca Rodríguez,
pantalles i cor.
I ho rematarem tot plegat amb el Pep Nogué,
que ja fa dies que va preparant els estris,
la carn d'olla, l'escudella, el rostit, els canelons,
llarguíssima, etcètera.
Avui desembarcament gastronòmic de Nadal al suplement.
Abans de tot això, de seguida arriba el Quim Rotllana amb el mans
i la música del Miqui Puig i l'Olga Avalós.
Bon dia als que us esteu despertant.
Bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Raül Flores. Bon dia, Raül.
Bon dia, Roger.
Avui ens despertem amb el Consell de Seguretat de les Nacions Unides,
que ha aprovat una resolució descafeinada
per impulsar la distribució d'ajuda humanitària a gas.
Això sí, no demana cap alto al foc
per evitar una vegada més un nou veto dels Estats Units.
Les Nacions Unides esperen que això ajudi a millorar
l'atenció a la població de Gaza,
on pràcticament tots els seus habitants pateixen fam.
El secretari general de l'ONU, Antonio Guterres,
assegura que no n'hi ha prou
amb què entrin més camions humanitaris a Gaza,
sinó que cal que Israel deixi que l'ajuda es pugui distribuir.
Espero que la resolució d'avui passi a entendre a la gent
que el que de veritat cal és un alto al foc
per garantir que l'ajuda es reparteix de forma efectiva.
Avui també és dia de ressaca de la loteria de Nadal
que ha passat de puntetes per Catalunya.
El primer premi, el 88.008,
deixa 200 milions d'euros a Madrid i 80 a Jaén.
A Catalunya el número s'havia venut en diverses poblacions,
per exemple, a 20 dècims a Badalona,
però també a Tortosa,
una sèrie a Sant Vicenç dels Orts, al Baix d'Obregat,
i a l'administració de les Arenes de Barcelona,
on també han caigut quatre cinquents premis.
L'administrador no se'n sabia venir.
Encara no m'ho crec, la veritat.
Ha sigut, i està sigut impressionant.
És que no tinc paraules.
El gordo de Nadal i quatre cinquets premis de cop.
I poc.
La ciutat catalana més afortunada per la rifa de Nadal
aquest any ha estat, amb diferència Granollers,
ha repartit 30 milions d'euros d'un quart premi,
el 41.147.
I atenció a les xifres que coneixem
sobre l'ús del català entre els joves.
Només una quarta part, una quarta part,
de les persones d'entre 18 i 34 anys
parla habitualment català.
Són un de cada quatre.
18 punts menys que fa 15 anys.
De fet, l'any 2007, un 43% dels joves
tenia el català com a llengua habitual.
Ara cada cop hi ha més joves que parlen en castellà,
el 44%, o bé en altres idiomes,
una xifra que s'ha multiplicat per 8 en 15 anys.
La reunió entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijó
acaba amb compromisos molt minsos.
El més destacat, que la Comissió Europea faci de mediador
entre el PSOE i el PP per renovar el Consell General del Poder Judicial.
Una figura que recorda justament la del mediador entre junts
i els socialistes que tant han arribat a criticar els populars.
En política, les últimes hores deixen també un nom,
el de Javier Ortega Smith.
El regidor de Vox a l'Ajuntament de Madrid
va llançar ahir al vespre una ampolla de plàstic buida
a Eduardo Fernández,
quan tornava del seu faristol cap a Lasco.
Aquest era el moment.
Fins i tot l'alcalde de Madrid, el popular José Luis Martínez Almeida,
ha demanat la dimissió d'Ortega Smith com a regidor.
Avui també és un dissabte que està veu ple, molt ple,
tapeït amb cues als comerços per les compres de Nadal,
tot i que 4 de cada 10 persones faran com a mínim
un dels àpats d'aquestes festes a un restaurant,
ho diu un estudi del portal de reserves online de Forc.
També hi ha qui opta per encarregar menjar preparat
en una empresa de càtering.
A Lleida, per exemple, Guard Artesania ha incrementat un 20% les comandes,
com explica el seu responsable, Ignasi Goma.
L'any passat, per exemple, he comprat molt més coixinines,
es van vendre molt més coixinines aquest any.
Aquest any, molt cameló, molts sopagalets,
prema medis, fideuà de peix com a primers plats,
i segons plats, frica'm molts bolets, es paga de tall,
m'ha quedat amb mel...
I atenció als més petits, perquè avui segur que és un dia important
per molts d'ells, perquè s'estrena al Teatre Tívoli de Barcelona
l'espectacle de Tito, el famós personatge infantil del Super 3.
L'espectacle s'estrena avui a les 12 del migdia
i s'estarà en cartell fins al dia 7 de gener,
només en funcions de matí.
En esport, Xavi Hernández ha reconegut
en declaracions aquí a Catalunya Ràdio
que hi va haver tensió al vestidor del Barça
en el descans del partit de Lliga contra l'Almeria.
Com a el Barça, i si no ho donem tot,
doncs serà molt difícil guanyar títols d'aquesta temporada,
per tant, no em puc amagar...
Va haver-hi crits, per això, eh?
Bueno, crits, atenció, és normal, és un vestidor,
en juguem moltíssim i creia convenient alçar una mica la veu.
L'entrenador blaugran ha assegurat,
això sí que la plantilla està unida i sense problemes,
i un altre nom, el del Manchester City,
proclamat campió del Mundial de Clubs de Futbol,
en derrotar el Fluminense Brasile per 4 gols a 0.
El món és el que ens desperta.
Això és meravellós i no figura en cap guia.
És una muntanya que té...
Fa cent anys, allà on abans hi havia 500 persones,
ara n'hi ha 10.
El Paquistà no va anar bé avall, que em vaig quedar com...
Podríem arribar a dir que és un estat mental.
Sortir i no saber on arribes.
És el món més proper a la felicitat que heu sentit.
Els viatgers de la Gran Anaconda, amb Toni Arbonès.
Perquè el món no és sempre com ens l'ensenyen.
Els dissabtes, de 3 a 4 de la tarda.
I tota la setmana a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
La màgia del Nadal torna a Barcelona amb els llums de Sant Pau.
El recinte modernista de Sant Pau acollirà una experiència lumínica totalment renovada.
Com a gran novetat, una pista de gel.
Viu els llums de Sant Pau del 21 de novembre al 14 de gener.
Entrades alsllumsdesantpau.com.
Hola, soy Ignacio Escolar, director del Diario.es.
Sin prensa independiente no podrán resistir los derechos y libertades democráticas.
Al nostre darrere no hi ha cap milionari ni grup empresarial.
Només ens financem amb la publicitat i el suport de més de 72.000 socis i sòcies.
Soc Neus Tomàs, director adjunta i responsable a Catalunya del Diario.es.
Si t'agrada la nostra feina, ajuda'ns tu també.
Entra a eldiario.es barra socio i dona suport al nostre periodisme independent.
Descobreix els episodis del Club del Quadern del País
on parlem amb els autors catalans de grans llibres del moment.
Gaudeix dels vídeos, de les entrevistes i els podcasts
de totes les trobades al web del Quadern del País.
I si encara no t'has apuntat al Club de Lectura Mensual,
uneix-hi ara i comparteix la teva lectura amb nosaltres.
El suplement.
Des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio els dissabtes
a l'hora que encara no ha sortit el sol.
El suplement és sinònim de Cultura d'Arrel.
Arriba al mans.
Més mans. Més arrel. Més Catalunya Ràdio.
Bon dia i bona hora són les sis i pocs minuts d'aquest matí
a Catalunya Ràdio.
També arriba al mans amb en Josep Lluixentis i Sarasa
al muntatge musical.
La Mònica Muñoz i Montsalve a la producció
i a Quim Brullani Valls a la locució.
En tot l'arrel a la Ràdio Nacional.
Un programa molt relengui que comencem amb una sardona de Pep Ventura.
Lo Cant dels Ocells és la cobla ciutat de Girona.
El suplement és la cobla ciutat de Girona.
El suplement és la cobla ciutat de Girona.
El suplement és la cobla ciutat de Girona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
menja amb bons galls.
Tot xarga principal
o aquell que ocupa un local.
Com que té l'hora serrón
i per ell sempre és naval.
Com que menja macarrons
no ho dubteu
si ho mireu
clavoreu
que en tot l'any menja torrons
que en tot l'any menja torrons
torrons
i els que mai mengem bons talls
perquè en feines i treball
sols podem menjar en gades
per pagar els torrons i galls
ens donen ben apretades
sense amor
amb record i amb rigor
i amb rigor
ídos
t taxes
us
ex da
vi
Sous-titrage Société Radio-Canada
Aquests eren els Coses i la Copa Sant Jordi des del treball Així s'encenen al 20, cançoneta de Nadal 1884.
Ets festa, ets a Catalunya Ràdio.
Una altra de les representacions més esperades d'aquestes festes sempre són els pessebres vivents.
D'aquesta manera us hem explicat en el mans.
Al mans en parlem tot seguit amb l'Àngel Sarantill, amb la presidenta de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya.
Bon dia, Àngels.
Bon dia, tornem a ser i ja tornem a començar la roda del cicle de Nadal.
Exacte. I també apuntàvem una mica a la temporada que començaria ara, una temporada, deies, sense especials novetats,
però que recordes una mica les xifres, quants pessebres hi ha.
Així per sobre recordo que als anys ens deies que hi ha al voltant de 12 o 30.000 persones que treballen pels pessebres vivents,
uns 100.000, 130.000 visitants. Es mantenen les xifres d'aquest any o la previsió és mantenir-les?
La previsió seria mantenir-les.
Hi va haver una treballada amb el tema de la pandèmia, l'arrencada va ser espectacular, no esperàvem pas tanta gent,
i en aquest moment el tope de visitants ha estat 130.000.
El país està normalitzat, hi ha ganes de fer coses, hi ha una varietat tremenda de pessebres vivents, molt vius,
repartits per tota la geografia catalana, des de la punta de Pals, per entendre'ns, fins a les masies de Castelló,
a l'altra punta de Catalunya tirant avall, a prop de Tortosa, evidentment i a les terres d'allida i a les barcelonines no cal que en parlem.
Tota la geografia té pessebres vivents.
Són pessebres vivents que any en any es van superant perquè sempre mirem de millorar i de... a veure.
Oferir novetats i perfecció que va augmentant any en any, perquè tots ens fem grans en el muntatge dels pessebres
i per tant any en any n'aprenem i millorem i mirem de ser atractius pels nostres visitants.
Uns visitants que no ens deixen de visitar, uns visitants que són molt transversals,
que venen en famílies senceres des dels xics als avis, eh?
És molt bonic veure arribar a aquestes famílies amb tanta quantitat de gent,
però bé, venen també grups d'amics, escolten parelles, vull dir que els visitants són atractius per a totes les edats.
I s'han convertit en una tradició per aquesta... per la gent del nostre país i penso que s'ha de mantenir.
Escolta'm, ens parlen que hi ha gent que fa la ruta dels pessebres vivents per Catalunya,
és a dir que ara visito un del Bages i després en visito un de l'Empordà
i l'any que ve ens havíem plantejat fer-ne un de les cuimarques lleidatanes, no?
I a l'altre... Això ens hem trobat gent...
Mirem de parlar amb la gent quan ens entra als pessebres i t'expliquen les seves impressions
i també t'expliquen com es munten, diguem, aquestes visites nadalenques,
que més enllà de ser una... penso que una tradició cultural i patrimonial de Catalunya
és una tradició en aquest moment ja molt familiar, molt arrelada, molt arrelada.
Està clar. Es mantenen les xifres d'anys anteriors, el número de representacions, de pobles...
Sí, sí. Jo sempre dic que, a més a més, és una bona oportunitat per conèixer la nostra geografia,
conèixer els pobles i ciutats en què es fa, a més a més, el pessebre.
No vas només a conèixer el pessebre, vas a conèixer tot el patrimoni que està al voltant d'aquest pessebre.
I es mantenen, es mantenen. Fins i tot algun que havia deixat de fer-se,
aquest any s'ha reincorporat.
Per tant, estem molt contents perquè estem en forma, vius i amb molta energia.
Doncs n'hem pogut parlar amb la presidenta de la Federació de Passeguris i Vivients de Catalunya,
amb l'Àngels Serentí.
Àngels, gràcies que tingueu una molt bona temporada.
Doncs moltes gràcies, Quim. Convidats tots a venir-nos a veure.
Fins a les 7 del matí, mans, amb Quim Rullant, a Catalunya Ràdio.
I si el que voleu és anar de representacions de pastorets,
doncs aquest és un recordatori que us fèiem just la setmana passada.
Proballó, però què és això?
Però si tots som flaves, en el fons!
Proballó, ajuda! Ajuda!
Representacions teatrals amateurs en la gran majoria dels casos
que expliquen d'una manera molt particular el naixement de Jesús
i es fa través de la vivència dels pastors.
En una munió de formats diferents arreu del país,
la temporada a la que volem parlar ara amb el president
de la coordinadora de pastorets a Catalunya ja està en funcionament.
En Josep Pere Miquel és el president. Bon dia, Josep.
Bon dia, bon dia, què tal?
Un any més arriba la temporada de pastorets.
Aquest cap de setmana les coses, m'imagino que molts de grups ja estan en dansa
i moltes representacions ja se'n poden anar veient arreu del territori, oi?
Sí, sí, estem de ple ja en la temporada.
De fet, diumenge passat, cap de setmana passat,
ja hi havia les primeres representacions,
però el gruix comença aquest cap de setmana fort, sí, sí.
Hi ha ànim, hi ha energia positiva per tota la temporada de pastorets
que va increscint-ho
i tenim moltes ganes que superem els llistons que teníem de l'any passat.
M'imagino que, com sempre, els pastorets,
vaja, cada any sabem de què va, sabem el que es planteja,
però sempre hi ha novetats, sempre hi ha coses destacades.
Entre uns que fan aniversaris, d'altres que replantegen la dramatúrgia,
hi ha molts canvis aquest any? Hi ha moltes elements a celebrar?
Doncs sí, hi ha alguns canvis.
A veure, és això que deies,
totes les poblacions en preparar els pastorets
renoven i milloren i busquen maneres per sorprendre el públic
i per animar i per fer caliu als participants.
Aquest any, però, les novetats que podríem destacar
és la represa de Girona.
Girona, l'any passat, no van haver-hi pastorets
i aquest any es tornen a representar
i es tornen a representar amb una formació diferent,
amb un espectacle diferent, amb dramatúrgia contemporània,
la qual cosa, doncs, diu molt de la tradició
que es va renovant i que es va posant al dia,
que això és importantíssim i des de la coordinadora
valorem molt positivament.
A banda d'això, doncs, també tenim l'anunci
i, de fet, l'estrena d'un espectacle nou,
que serà Pals, els pastorets de Pals,
han apostat també per representar un text innovador,
és un text contemporani,
és el text dels Pastorets de Casa Nostra,
de Roc Esquius,
que és un text que vam promoure
des de la coordinadora de Pastorets
en l'època de la pandèmia
per fer un espectacle més reduït
de personatges, de durada, etcètera,
però posat a dia d'avui, no?,
des de la contemporaneitat.
És un espectacle que veu de la tradició,
però que s'assenta en la societat actual.
Això també és un signe de renovació important.
i, a banda d'això i d'altres apostes
per la renovació de cada població,
doncs, també hi ha els aniversaris.
Tenim aniversaris a Ripoll, a Figueres,
a l'Orfeu Martínic de Barcelona, a Balsareny, etcètera.
Clar, aniversaris, ho diem així,
però estem parlant d'alguns llocs,
com, per exemple, és el cas de Ripoll,
que compleixen 125 anys de representació.
Sí, sí, és.
Això demana que és un llegat inabarcable, d'alguna manera,
i que, vaja, fa que els pastorets
siguin un dels elements més singulars
de la nostra cultura popular i tradicional.
Evidentment, evidentment, sí, sí.
Tot això és així.
Portem molts anys, molta tradició a l'esquena,
i és una tradició rica i viva.
Hi ha molt jovent en els espectacles de pastorets.
Això és una garantia de futur
i això és el que la fa vital, la fa dinàmica
i la fa que cridi l'atenció
i que ens vagin augmentant les xifres d'espectadors.
Nosaltres calculem que aquest any,
per als pastorets de la coordinadora,
passaran entre 60 i 65 mil espectadors.
Això és una xifra remarcable
d'espectadors que decideixen
adquirir una entrada
i passar dues hores o dues hores i escaig
d'espectacle amb atenció, etcètera.
Clar, parlaves d'aquestes xifres,
60 i 65 mil espectadors,
superant la previsió aquest any
de la que va tenir l'any passat,
però és que estem parlant
d'uns 63 grups teatrals,
almenys els que formen part de la coordinadora,
52 municipis diferents
i un gruix d'unes entre 600 mil persones
que ho fan possible.
Jo no sé si trobarien gaires paral·lels
amb la cultura d'arrel,
amb la cultura en general del nostre país,
que siguin capaços de moure tanta i tanta gent.
Bé, cada element de cultura popular
i cada gènere té les seves singularitats,
els pastorets té aquesta,
que hem repartits per totes les comarques,
per tot el territori, per tot el país
i sí, l'esforç de tots aquests 6-7 mil persones
és gran perquè els pastorets són un espectacle total
que hi intervenen en moltes disciplines,
hi ha actors i actrius, hi ha músics,
hi ha cantaires, hi ha dansaires,
hi ha tot l'estat de la tremolla del teatre,
l'organització, etcètera,
la comunicació,
són moltes disciplines que coïnflueixen en un espectacle
i això són equips que té la seva dificultat,
el seu intríngulis de moure'ls,
però tots els grups estan amatents
i estan amb tota l'atenció del món
per poder fer gaudir al màxim
aquesta tradició,
aquest espectacle,
aquesta fórmula
de viure el Nadal tan peculiar
que tenim a Catalunya.
Josep, gràcies per tindre la trucada del programa,
molta sort una temporada més.
Moltes gràcies a vosaltres per difondre'l,
per fer públic aquest esperit
dels pastorets en el nostre Nadal.
Ets mans,
ets festa,
ets a Catalunya Ràdio.
I en una altra línia,
sense deixar la música d'arrell,
s'han anunciat ja
alguns dels caps de cartell
del proper Tradicionarios.
En parlem amb la directora del festival,
que arriba a la 37a edició,
i que un any més se celebrarà,
esclar,
al Centre Artesà Tradicionarios,
al CAT a la Vila de Gràcia.
Carol Durant, bon dia.
Bon dia, Quim.
Torna la nova edició del Tradicionarios,
arribant a la 37a edició
d'aquest festival Folk Internacional.
Parlem dels noms que heu publicat ja,
una referència clara, evidentment,
a la música feta al nostre país,
són els guanyadors o concursons.
Hi haurà dues de les formacions,
que són Trèbol,
els que van guanyar el concurs
a la darrera edició programada.
A la Fira Mediterrània es va saber
qui guanyava,
i també les criatures
que celebren 10 anys de trajectòria.
Què en destaquen de Trèbol?
Home, Trèbol són una formació molt jove.
L'altre dia un d'ells feia 19 anys,
i dient, mare meva, que bé!
I això ens alegra molt,
perquè són les noves generacions
que estan pujant amb molta força,
i justament han guanyat el concursons.
Som músics molt ben formats
i que a més tenen moltes idees,
molta energia i noves propostes
per proposar, no?,
i per fer arribar al públic.
I ells ens portaran al seu nou projecte,
que és aquest grup amb Trèbol,
i va dansar en aquesta sonoritat tradicional,
però també amb aquesta mirada al present
i cap al futur.
Així que descobrirem aquest nou projecte
el dia 14 de març.
El 14 de març tocarà Trèbol,
i el 16 de febrer
uns altres guanyadors a la Mediterrània,
fa uns quants anys,
que són els Criatures,
una formació que en dèiem
Cambra d'Arrel,
i que ha anat a agafar una envergadura musical,
un projecte musical molt interessant.
I tant, i tant.
I presenten, doncs, aquests 10 anys
amb aquest tercer disc,
que es diu, és complicat de dir,
fent equistoscopi,
i serà, doncs, aquest vestir una mica de llar,
doncs, aquests 10 anys.
Ells van néixer,
el projecte va néixer aquí a la taverna del Cat.
Va ser el Jordi Fàbrega,
que es li va proposar.
Per què no feu un concert a Sal Ramon i Bojordà?
Per què no us ajunteu vosaltres dos
i creu algun projecte
per compartir aquí a la taverna
d'una forma més informal?
Això va néixer fa 10 anys
i aquest projecte ha anat cresquent
i cada vegada fent-se més intens
i més bonic, no?
I aquí el tenim, doncs,
amb aquests 10 anys
que el celebrarem aquí al Cat
el dia 16 de febrer
i vestint de llar, doncs, aquests 10 anys.
Heu anunciat també en aquesta 37a edició
del Tradicionarius
unes sessions de Ball Folk a Cegues.
Què és el que us plantegeu?
Sí.
Doncs volem donar-li aquest espai al Ball Folk
com ha tingut sempre
i ens va agradar aquesta idea
de proposar aquest Ball Folk a Cegues
que després ja desvetllarem poquet a poquet
els noms de les formacions
que vindran a fer-nos ballar
però hem volgut ser, doncs,
aquesta mena de forcer
perquè els músics,
ja que estem en temporada d'hivern, no?
I hem volgut, doncs,
fer aquesta proposta, doncs,
perquè a Cegues
sàpigues, doncs,
que aquests dies
tindràs Ball Folk aquí al Cat
i que vingueu a ballar.
Hi haurà una miqueta de tot.
Hi haurà des de Vall de Bot,
un ball de carnestoltes
amb un espai
que encara no us hem pogut dir,
valls occitans,
hi haurà valls de gitanes,
danses del Pirineu,
ens n'anirem cap a Itàlia
i descobrirem, doncs,
també la Pitsica,
danses d'altres llocs del món.
Així que hem volgut fer
aquest Ball Folk a Cegues
perquè vosaltres vingueu
i descobriu.
Una altra de les coses
que anuncieu
és dintre de la línia internacional
del festival
buscar una programació
per donar visibilitat
a grups que reivindiquen
llengües i cultures minoritzades.
En aquest cas,
hi haurà dues formacions,
una que ve des de Finlàndia
i una altra que ve
des de l'Anatòlia Oriental
que ja ho heu anunciat.
Els finesos són Bertina.
Què ens en pots dir?
Actuarà en el 14 de Xené.
Què ens en pots explicar d'aquests?
Doncs,
jo personalment,
per mi,
és un dels grups de referència
en el que és la música folk.
Per tant,
estem supercontents
que hagin acceptat venir.
És un grup
que fa molts anys
que ja estan en actiu.
Per tant,
és un clàssic
dintre de la música folk.
I ells fan música
de la regió de la Carèlia,
a Finlàndia,
justament amb aquesta línia
que dèiem
de reivindicar
aquestes llengües minoritzades
i cultures minoritzades
que també és aquesta essència
d'aquest 37è tradicionari
tornen els orígens
de l'emissió
que hem tingut
com a CAT.
Ells ens portaran
aquestes músiques,
aquestes tradicions vocals,
aquestes harmonies
que creen
com unes cancions
meravelloses
que de vegades
semblen bruixes,
que semblen...
Són tres dones
al capdavant
d'aquesta formació
i tenen una sonoritat
que bascula
des del més celestial
a la música
més de bruixeries
o de...
Una mica
perquè de vegades
a mi em recorda
el Senyor dels Anells
una mica
aquesta música.
Ells van fer justament
un musical
del Senyor dels Anells,
eren els músics
que ho feien.
I crec que té molta màgia,
és una música
per descobrir
que de vegades
les músiques escandinaves
són músiques
que no coneixem
molt de prop,
sempre ens n'anem més
a tot el que és
la cultura anglosaxona
quan parlem de músiques
d'altres llocs del món
que no són d'aquí.
I la cultura escandinava
a nivell de música
és riquíssima
i hem volgut
que vinguin
i que ens portin
una miqueta
d'aquesta riquesa
cap aquí.
Aquesta actuació
serà el 14 de gener.
El 2 de febrer
hi haurà
un grup curt
que és Alidogan,
un músic curt,
vaja,
que ens portarà
a un viatge
cap a l'Anatòlia
amb també
una altra reivindicació
d'un espai,
d'una cultura
com deien,
minoritzada.
Absolutament,
absolutament.
Ell justament,
tal com explica,
va fer aquesta investigació
de camp
per trobar
aquesta cultura
que ell
tenia
de sa mare
i que
tenia
molt desig
de poder
transmetre
a través de la música
i de poder
compartir.
Un concert preciós
que ja el vam veure
a la Fira Mediterrània
i que hem volgut
que arribi a Barcelona
i també
va ser rodallar
dins del Festival
Tradicionarios.
Així que,
un altre concert
també per reivindicar
aquestes cultures
i llengües minoritzades
i aquesta riquesa
que hem de cuidar
i que hem de cuidar
de ben a prop.
Ja tenim tot el que hem anunciat,
tot el que s'ha pogut saber
ja aquestes setmanes
de cara a la propera edició
del Tradicionarios
que obrirà
les portes
un any més
el 12 de gener
i s'allargarà
en guany,
vaja,
l'any que ve,
fins al 22
de març.
Ara l'haurem d'estar pendents
a la roda de Pensa Presentació
i, evidentment,
amb el Mans
el seguirem
i en donarem ressò.
Que vagi molt bé,
moltes gràcies.
Moltes gràcies a tu,
Quim.
Som un pobre pastora
que ens ha dat de molts camí
en cançó meu galleta
per veure l'infant diví.
Aquí duc una botella
tota plana de vi blanc
i una llarga llangonissa
per Jesús,
el vell infant.
Xerrampins, xerrampins,
xerrampia,
xerrampins, xerrampins,
xerrampó,
xerrampins que Josep i Maria
tenen un petit millor.
Xerrampins, xerrampins, xerrampins, xerrampins, xerrampins,
xerrampins, xerrampins, xerrampins, xerrampins, xerrampins, xerrampins, xerrampins, xerrampins, xerrampins, xerrampins, xerrampins, xerrampins, xerrampins, xerrampins.
Replanada vivent d'ons
I abans de sortir de casa
Ja me n'he fet un bon glò
Em sap greu no d'un formatge
Pas que a mi me l'he menjat
I un pa gros de blat de moro
Que també se m'ha acabat
Xerrampin, xerrampin, xerrampia
Xerrampin, xerrampin, xerrampor
Xerrampin, xerrampin, xerrampin
Maria tenen un petit minyó
Aquí us duc aquesta capa
Que s'ereu me va donar
Encara que sigui bé
Desfretbós podra tapar
Si d'hagués jo més recapte
També seria per vos
Només duc aquest galleto
Que es destiraré d'arbots
Xerrampins, xerrampins, xerrampia
Xerrampins, xerrampins, xerrampons
Xerrampins que just et vivaria
El tenen un petit minyó
Des del Música Nostra Canta Nadal
Acabem d'escoltar Xerrampins
Xerrampins, xerrampins, xerrampins, xerrampins.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bì箅!
Aquest només és un tast del podcast que ja podeu consultar!
L' PBF és molt important!
És fonamental que les famílies sàpiguen on són!
Això és un genocidi estructural que hi ha decisions preses perquè mar!'
faig la feina bruta!
El cantant d'origen senegalès, Momi Maiga.
Habla de amigos cercanos, personas de mi continente,
que pierden su vida cada día en el mar.
I la fotoperiodista, Anna Sorignac.
Per denunciar la ineficàcia, inoperància
de totes les administracions que haurien d'estar implicades en això.
Solidaris.
Amb Mercè Folk.
Dissabte, a les 10 de la nit.
Torrons alemany.
Amelia Marcona.
Nel de romaní del Montsec.
I la mateixa recepta de fa 5 generacions.
A la mateixa recepta de fa 5 generacions.
Alemany.
De la nostra mel.
Els nostres torrons.
Soc l'Anna i dirigeixo una empresa d'energies renovables.
Un sector en creixement que sovint necessita professionals qualificats.
Amb els certificats professionals sé que les persones que contracto estan preparades.
Per a les empreses, els certificats professionals
obren les portes a disposar de persones qualificades.
Són una titulació oficial que inclou un període de formació en empresa
que permet conèixer nou talent.
Certificats professionals.
Una porta oberta al teu nou futur.
Més informació a fp.gencat.cat.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som el Suplement, som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Aquestes hores, dissabtes i diumenge, repassem alguns dels millors moments de la setmana.
Els continguts ben escoltats al nostre web, catradi.cat barra els suplement,
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio, i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Marina Laminos, bon dia.
Molt bon dia, Roger.
És un dels homes del moment, Juan Antonio Bayona,
que va passar el cap de setmana passat pel Suplement
per parlar de la seva última pel·lícula,
La Sociedad de la Nive.
Bayona ens va confessar que li va costar contenir les llàgrimes durant el rodatge.
Has plorat en el procés de fer aquesta pel·li?
Moltes vegades.
I els actors cada dia.
Eren molt...
Bueno, i l'equip tècnic, jo...
Però plorar de què?
De les condicions, de la duresa?
No, no, plorar perquè hi havia molt de compromís amb la història
i els actors tenien una sensació de responsabilitat tremenda amb els personatges, no?
Tots coneixien la persona real que estaven interpretant,
tots coneixien els familiars dels morts,
i hi havia un respecte molt gran per portar a la pantalla aquesta història
de la manera més realista possible
i donant una posició important a tots ells, no?
Era la pel·lícula que, per primera vegada,
havia de representar tota la societat de la neu,
que no són únicament els 16 supervivents,
sinó que són tots els que hi havia en aquell avió.
Però és una pel·lícula que tota l'estona
el muntatge estava baixant la emoció
perquè, si no, hauria estat impossible veure'l.
I també va passar per l'estudi en John Carlin
per parlar de la marxa del golfista basc John Ram
a l'Aràbia Saudita.
Ell què estaria disposat a fer per diners?
Doncs ens va revelar que fa uns anys
li van oferir més d'un milió d'euros
per fer aquesta biografia
i ell va dir que no.
A mí me ofrecen 300 millones, com a John Ram
per fer un llibre o una pel·li.
Sobre a Putin, sobre a Putin.
Sobre lo que sea.
Sí.
Digo que no.
Y aparte lo puedo demostrar
porque me ofrecieron a mí hace cinco años
hacer la biografía de Mohammed bin Salman.
El líder.
¿Advance una proposta?
Sí.
Ibas Dica no.
Hace cinco o seis años
me ofrecieron más de un millón de dólares
per fer el llibro.
Ibas Dica no.
Me ofrecieron, o sea, me ofrecieron un millón
para empezar.
Ni siquiera habíamos negociado.
Víben a acabar pagando el doble.
I dissabte també va tornar
al camarada Joel Díaz.
La nit abans havia tingut sopar d'empresa
i el va visitar precisament un companxiu.
T'agradaria que Catalunya fos un nou estat
independent d'Europa en forma de república?
Tens un voltal, eh, si vols.
Sí que li agradaria.
I en forma de monarquia?
No l'has gastat, tu.
S'hauríem de pensar, eh?
No.
No, no t'agradaria.
Una república laica?
No.
Ah, ets religiós?
No ho sé.
No.
A veure, però tens fe, tens fe.
Sí.
I tant que té fe.
Sí, té fe.
Dono fe.
Dono fe que té fe.
Té fe.
És una persona que té fe.
Eh, un moment, que treballem junts.
Sí.
Ah.
És el millor.
Però tu no tenies avui un concert, eh?
Ets el Xavi Preser Esquerdo.
Sí.
Podeu recuperar tots els continguts del programa
a través de 3CAT, també a la web catradio.cat
barra els suplement.
Estrenes.
Marta Ferrer, bon dia.
Bon dia.
A Amazon Prime Video s'hi pot veure, salvar-lo.
My parents, they've got problems.
What kind of?
What do you mean problems?
I don't think I'll ever go home again.
Why don't you come home with me?
Come to Salt Burn.
La segona pel·lícula d'Emerald Fennell
segueix la tan pastuosa amistat
entre el Fèlix, un noi adinerat de Casabona d'Anglaterra,
i l'Oliver, un jove cabet d'una família desestructurada
quan tots dos es fan amics a Oxford.
L'estiu després de conèixer-s,
quan el Fèlix el convida a passar l'estiu
a la seva luxosa menció,
les seves vides canviaran per sempre.
I al cinema s'estrena El Peor Equipo del Mundo.
Taika Waititi dirigeix la història de l'equip nacional
de la Samoa Americana,
que després de notar el pitjor resultat de la història,
decideix fer servir una nova estratègia
i contractar un nou entrenador neerlandès.
I al Teatre Acadèmia s'hi pot veure els Bonaparte.
És el nou text de Ramon Madaula,
dirigit per Sílvia Munt,
i que se centra en els dos germans Bonaparte,
Napoleó i José,
que es troben el dia 5 de novembre
en una casa als afores de Vitoria.
Tot i que ningú els va veure,
tot fa presagiar,
que va ser una nit de confessions,
gelosies, disputes i malfiances.
Avui a Funció, a les 8 del vespre.
Bon dia, Sònia Doloufeu.
Molt bon dia, Marina.
Si encara no has anat a dormir
o si t'acabes d'allà,
et fem 3 propostes avui per Girona.
La primera, passejar pel Mercat de Nadal.
Amb una imatge renovada i més nadalenca
a la Plaça de la Independència.
El mercat està format
per un conjunt de 23 casetes de fusta
i podeu trobar tota mena d'articles típics nadal.
i objectes de regal
elaborats per artesans locals.
Per exemple, les figures del pessebre,
joguines de fusta,
complements tèxtils,
ceràmica, vidre, fusta i joieria.
També productes d'alimentació
com formatges i embotits,
dolços i torrons
i productes ornamentals
com abets, tions, llums i guarniments.
Obert de dos quarts d'onze del matí
a les 9 del vespre
i a partir d'aquest dilluns
ja està obert també
el gran cir de Nadal
al Parc de la Devesa.
L'entrada per adults
és d'11 euros.
I podem dinar-ho a sopar al restaurant
Biombo.
Situat al carrer del Carme
número 75
al centre històric de la ciutat
molt a prop del Parc de Vista Alegre
i a dos minuts
creuant el riu
del Mercat Municipal del Lleó.
Un petit local i rústic
governat pel xef Xavi Aguado
i fan cuina tradicional
però d'autor.
Plats amb molta singularitat.
Ell diu
que el secret
és utilitzar
les verdures
com a base.
Hi podem tastar
el trinxat de boniàtum
amb espinacs,
xampinyons,
ous ecològics
i remolatge.
El llobarro a la planxa
amb quinoa,
mongeta verda,
romesco i pastanaga
o el confit d'anac
desfet amb patata,
pastanaga i bolets.
Per postres,
el flam de coco
o el cremós de mascarpone
amb galeta oreo
i xocolata negra.
El menú migdia
entre setmana
és de 18 euros
i el menú degustació
de 7 plats,
30 euros.
Atenció,
només té taula
i cadires
per a 17 comensals.
És un dels restaurants
més coneguts de Girona
amb una llarga llista
d'espera.
És per això
que si voleu anar
cal reservar amb temps.
Obert de dilluns a dissabte,
migdies i nits.
Música!
Hello darkness,
my old friend.
I've come to talk
with you again.
Because a vision
softly creeping
Left it sits
when I was sleeping
In the vision
Perquè si som per Girona
podem acabar el dia
al concert
del cor Geriona.
A les 7 del vespre
a l'Auditori
del Palau de Congressos.
Com ja és tradició,
aquest Nadal
també podem gaudir
de les veus blanques
i dolces
del cor Geriona.
Aquest cor
es va donar a conèixer
l'any 2013
quan van quedar finalistes
al programa
Oh Happy Day
de TV3
i des de llavors
no han parat
de compartir
la seva música
a través de CDs,
videoclips
i concerts
arreu de Catalunya.
Avui presenten
un nou projecte
titulat Essència
on l'aigua
on l'aigua
és l'element
protagonista.
Més d'una xercentena
de veus
ens guiaran
per un recorregut
no musical
sinó també visual.
Un espectacle màgic
per a tots els públics
amb música
i dansa en directe
que a més a més
comptarà
amb la col·laboració
del músic bisbalenc
Miquel Arras.
Si voleu anar
encara queden entrades
això sí,
molt poques
es poden comprar
a la web de l'Auditori
per entre 15 i 20 euros
els menors
de 3 anys
no paguen.
Arribarem a les 7 del matí
amb aquesta versió
de la cançó
de Sound of Silence
del cor geriona
que avui actua
a la seva ciutat
a Girona.
Nosaltres tornem de seguida.
Catalunya Ràdio
El Suplement
Rujer Escapa