Són les 9.
L'endemà que na R s'estanés com a nova president al Parlament,
la política continua condicionada per a les eleccions sorpresa
que han capgirat l'estiu.
A Catalunya, els partits s'afanyen a tancar llistes i candidats
sense grans sorpreses ni sobresals,
mentre que a l'Estat la cosa està més moguda.
Finalment, sí que hi ha hagut fumata blanca
entre Podem, Sumar i la resta de socis,
entre els quals hi ha Catalunya en Comú i Compromís,
aniran junts a les eleccions del 23 de juliol,
però les esgarrinxades han estat majúscules
i veurem quina factura em paguen de cara a l'electorat.
La coalició s'ha tancat in extremis
i Yolanda Diet ha aconseguit que podem pujar al carro del seu projecte,
tot i el veto a Irene Montero per ser a la llista per Madrid.
Veurem quin és el destí d'Irene Montero i el seu futur polític.
Mentrestant, aquest matí ha previst un comitè federal del PSOE
que serà calent després que des de Madrid es fiqués cullerada
les llistes del País Valencià, de l'Aragó i de Castella a la Manxa.
És a dir, l'entorn del president Pedro Sánchez ha fet canvis
a les llistes que havien proposat els comitets territorials del partit.
De seguida comprovarem amb la Paula Brujats
quina dimensió pot agafar tot això
a les 10 comitè federal del PSOE calentet calentet,
mentre la dreta va a 13 dies del calendari
i espera pacientment el seu torn.
Avui, el suplement, Josep Maria Martir Gau, cronista parlamentari.
Bon dia. Bon dia, què tal? Com estàs?
Bé, espectant amb tantes notícies polítiques, musicals i de tota mena.
Tu estàs fent totes sobre, eh? Ai, gairebé.
Maria Martir, has arribat avui a Barcelona. Bon dia.
Avui a Barcelona, molt bon dia. Avui a Barcelona, no perquè...
O sigui, explica, explica, per què ets a Barcelona.
Home, perquè vaig anar al concert de Beyoncé.
Encara no ho he superat, eh? Encara... com si estigués allà.
Però si només em va ampliar un d'Estàdio Olímpic,
bé, no em feu parlar d'aquest tema,
perquè la comparativa amb Coldplay ho sento, ho sento,
però no té res a veure. Per tant, realment o no?
Més, de veritat ho dic, eh? Mira, et llegiré...
Ara anem a Madrid, tinc la Paula Brujets esperant-me i tot això, eh?
Però és que... Eduard Voltas, bon dia, eh?
Bon dia, bon dia.
Ja giro la... Jo soc el més soc.
Giro la... giro la truita.
Et diré, eh...
S'han filtrat, eh?
Et diré, eh...
S'han filtrat les exigències de Beyoncé
per fer el seu concert a Barcelona.
No sé si t'interessa saber-les.
Mobles de camerino de color blanc,
33 camerinos per ella i el seu staff,
paper de color vàter de color vermell,
dues palmeres en testos de color blanc,
grans quantitats d'aigua alcalina a 21 graus
i glaçó de gel per xupar després del concert.
Doncs em sembla estupendós, que tot el que vulgui...
O sigui, una deessa com ella pot triar el que vulgui.
Estupendós.
Doncs... O sigui, l'havies vist mai en directe?
No, no, és que no l'havia vist mai.
I vas flipar, pel que em dius.
Vaig flipar, i pel que he llegit és la millor gira que he fet mai.
De veritat, que van ser dues hores i mitja de Super Bowl, constant.
O sigui, era una cosa que jo no he vist mai res d'igual
i dubto que ho vegi.
Hi vas anar, també, o no?
No, jo hi vaig anar, us ho vaig comentar aquí en directe,
acompanyant una de les meves filles fa bastants anys,
i la vaig... Destiny's Child, Destiny's Child.
Exacte. Amb dues...
La toca el Rigau, Destiny's Child. Va néixer d'allà, no?
És una mena de Backstreet Boys.
I vaig anar de casualitat i m'agradava,
però no va ser tan espectacular com...
Però, atenció, aquesta setmana m'estic reservant,
perquè el dijous tinc Déjou.
Jardaltri amb la Sinfònica del Vallès.
Faran l'òpera Tommy i l'òpera Quadrofènia, l'òpera rock.
Bueno, estic ja escalfant motors.
De cara a l'entrada, demanarem un programa musical.
D'acord.
Hem viscut la Beyoncé.
Jo em vaig quedar a casa,
però la meva dona i la seva germana hi van anar,
i he de dir que la meva dona encara està també en èxtasi.
Veus? En èxtasi.
A tot això, aquesta nit s'ha acabat eufòria,
que jo no ho he vist perquè me'n vaig anar a clapar d'hora.
Però Déu n'hi do, la moguda.
I ara sí que ja faig espòilers,
per tant, tapeu-vos les orelles durant un segon.
Ha guanyat la Jim i la Jim també amb unes despertes,
que serà tard, la tindrem al suplement.
Jo és la que volia que guanyés, sincerament.
Ho vas veure ahir o no? No, no ho vaig veure,
però la meva mare, quan vaig arribar a casa,
em va dir que ha guanyat la que volíem.
Sin ganes de veure les audiències, a veure si han sortit,
perquè crec que van votar 300.000 espectadors.
Va, anem a Madrid.
Per eufòria, la d'Iolanda Díaz aquest matí, quan s'ha despertat,
ja ha vist que, finalment sí, ha aconseguit portar el seu terreny.
Podem i les confluències amb algunes esguerrinxades.
Especialment, a veure què passa a Mireira Montero.
Però és que avui d'aquí una hora comença un comitè federal del PSOE,
com explicàvem, també mogudet per les llistes.
Paula Brujats, bon dia. Què tal? Molt bon dia.
Com estàs, Paula? Bé, molt bé.
A punt per aquest dia tan trepidant que ens espera.
PSOE, per una banda, Iolanda Díaz,
que es repareix també després de quatre dies,
desapareguda en mitja de totes aquestes negociacions.
Per tant, veurem com acaba el dia.
De moment, sabem com comença i veurem com acaba avui.
A veure, centrem-nos... De seguida vaig al PSOE, eh?
Però, primer, a veure, aquesta esquerra,
aquest pudem, aquest sumar,
tan dividit, tan discutit aquests últims mesos.
Un resum del que va passar ahir al vespre
i quin és el nou escenari que s'obre de cara al 23 de juliol.
Sisplau, Paula.
A veure, hem de dir que Iolanda Díaz ha aconseguit exactament el que volia,
que era agrupar tots aquests partits a l'esquerra del PSOE,
inclòs pudem, i menjar-se pudem.
Perquè les negociacions, ja ho hem anat explicant,
han estat molt i molt i molt complicades,
però, finalment, el que ha aconseguit Iolanda ha estat forçar.
Podem a disoldres dins de sumar.
N'ha quedat fora, com deies, Irene Montero,
també cares molt rellevants de pudem com Pablo Echenique,
i ha relegat els de pudem, podríem dir,
a pocs llocs de sortida, 13 demarcacions petites,
i segons les enquestes, el més possible,
doncs és que no entrin a la majoria d'aquestes.
Al final, tot va anar al límit.
Ho van fer esgotant els terminis amb moltíssim malestar.
Havien promès des de sumar
que no volien repetir el que va passar a Andalusia,
que no volien anar a última hora, que no esgotarien el temps.
Doncs bé, van registrar la coalició,
que em faltaven poc menys de dues hores perquè s'acabés el termini,
i us he d'explicar que va ser una mica esperpèntic,
perquè hi va haver acusacions creuades,
hi va haver convocatòries de premsa
que en menys de mitja hora es van desconvocar.
Hi havia gent de sumar
davant la Junta Electoral Central per entregar els papers,
hi havia gent de pudem que volia fer declaracions
i que a última hora no les va acabar fent.
Per tant, hi ha unitat a l'esquerra del PSOE
per anar junts a les eleccions generals del 23 de juliol,
però veurem com avança aquest espai,
perquè realment neix molt escardat,
veurem com s'ho fan per refer-se,
perquè la malestar dins de pudem és realment molt important.
A veure, Paula, parlaves de dos noms claus de l'univers pudem.
Irene Montero i Pablo Txenike.
Està absolutament descartat?
Hi ha la possibilitat que aquests dos noms en tenen alguna llista?
Pablo Txenike sí.
Irene Montero podríem dir que gairebé també,
segons ens diuen, fons de les dues bandes,
perquè Irene Montero la volia situar a la llista de Madrid.
La llista de Madrid ara mateix,
segons el que ens han anat confirmant els dos partits,
està pràcticament tancada.
De número 1 hi anirà Yolanda Díaz,
de número 2 un nom de confiança,
de número 3 hi aniran representants de més Madrid i més país,
que s'han reservat el 3, el 4 i el 7,
Inye Gorrejón es quedarà al número 4,
el número 5 serà Perione Belarro
i el número 6 per Esquerra Unida.
Per tant, la llista de Madrid calculen les dues parts
que poden treure un set diputats, Irene Montero, aquí no hi cap.
Sí que ens han explicat des de l'entorn de sumar,
que li han ofert anar per altres demarcacions,
però això no ho veu bé,
perquè no és una cosa que es pot posar en un lloc
per desplegar un dels principals,
el principal de IAI i una vela reactiu polític que tenen.
I per tant veurem si d'aquí al 19 de juny,
que és quan es tanquen les llistes,
són capaços de fer moure Yolanda Díaz,
que s'ho repensi i que inclogui Irene Montero,
però sí que ens expliquen des de l'entorn de sumar
que el veto és clar.
De fet, aquest veto a Irene Montero ha estat sobre la taula
des del primer dia, sobretot,
del 28 de maig, després de les eleccions municipals,
on va sortir molt d'habilitat.
És un tema de...
El veto de Yolanda Díaz a Irene Montero
és la factura de la llei del desgast, de la llei del només si és sí,
o és una cosa de pell personal?
L'entorn de sumar no ho vincula directament
amb la polèmica del només si és sí.
Sí que és cert que Irene Montero ha estat,
ja ho sabeu, molt esquitxada per aquest tema,
ha estat una de les ministres més en el punt de mira
de tota l'opinió pública aquest últim temps.
Aquesta setmana, justament, el Tribunal Suprem
va ratificar, va avalar que es rebaixessin les condemnes
a violadors en aplicació de la llei del només si és sí,
per tant, una figura molt tocada en aquests últims temps.
Però sí que, Yolanda Díaz, el que defensen és que necessiten
una renovació de cares.
Una renovació, però...
Irene Montero té 34, 35 anys, ja.
Exacte.
Quan li hem preguntat directament
si Irene Montero sabia departar o no,
sempre recorria aquesta frase, no?,
d'Alberto Garzón, d'Esquerra Unida,
ha fet un pas al costat,
Ada Colau, com a mínim, per ara, també ha fet un pas al costat
i ha dit que no anirà com a candidata,
per tant, donava a entendre que Irene Montero
també sabia departar en aquest sentit.
Veurem com sent això les bases de Podem
i l'electorat de Podem, perquè finalment, clar,
han entrat en aquesta coalició,
i Irene Montero és un actiu molt fort per als seus votants,
per tant, veurem si això s'eligirà en contra o no a sumar,
i també li pot restar vots haver fet aquest acord
tant a contracor amb Podem.
Núria, Eduard i Josep Maria, i després parlem del sou, Núria.
Sí, és que tu comentaves que Irene Montero és molt jove.
Sí, és molt jove, té, crec, la nostra edat, pràcticament.
Ho he buscat avui, és del 88.
Jo soc del 89, mira.
Però va començar la carrera política molt curta,
i Podemos ha tingut vist alegres,
han passat moltíssimes coses, moltíssimes coses.
Molta gent ha marxat de Podemos.
Llavors, Irene Montero, al final, representa una cosa de Podemos,
que jo crec que a sumar no volen que hi sigui,
volen fer foc nou del tot,
i sí, el tema de la llei de si és sí, afectat 100%,
i sobretot també pensant que ara un futur govern amb el PSOE
no volen a Irene Montero,
per tant, per una banda, sí, sí, afectat,
i per altra banda, jo crec que per poder fer aquesta confluència,
o ja no sé ni com dir-l'hi,
doncs és un nom que no volien els altres tampoc.
Albert.
Doncs mira, el que no ha aconseguit el búnquer mediàtic,
polític i policial de Madrid,
ho ha aconseguit, que és fer caure Irene Montero,
ho ha aconseguit Jolanda Diaz, no?
Jo diria que Jolanda Diaz ha aconseguit llistes,
però no ha aconseguit unitat.
És que aconseguir llistes i aconseguir unitat
són dues coses diferents.
El que vam veure ahir no és unitat.
Absolutament.
El que ahir vam veure és un pacte de llistes.
Jo... és realment bastant impressionant
veure que fa escassament tres anys i mig
Podemos tenia la vicepresidència del govern
en la figura de Pablo Iglesias
i un terç del Consell de Ministres,
i ahir es va menjar amb patates
un acord que li dona, com a màxim,
vuit diputats, segurs, diguem-ne,
en les llistes de sumar,
i no només no hi ha Pablo Iglesias,
sinó que, a més a més, es veta
i desapareix l'altra gran figura de Podemos,
no sé, com en tres anys i mig
un espai polític que es pot descomposar,
descompondre, perdó, d'aquesta manera.
I tenint el poder.
I, a més a més, amb la Grauján,
que qui t'ha donat l'estocada final
és qui tu vas posar a dit de vicepresidenta, diguem-ne, no?
Perquè a Yolanda Díaz recordem
que és Pablo Iglesias qui la designa, diu, jo plego...
Sense preguntar-li, eh?, a dit.
I la designa a dit a Yolanda Díaz.
I és a Yolanda Díaz qui li acaba clavant
la punyalada, l'estocada final, a Podemos.
Endavant, Josep Maria.
A veure, us diré uns quants noms
que són l'acúpula inicial,
els dirigents inicials de Podemos,
l'evolució del moviment dels indignats,
del quinzejot, etcètera,
que vàren ser tots parlamentaris.
Mira, Carolina Vescanza, Pablo Chenique,
Pablo Iglesias, Juan Carlos Monedero,
Inigo Rejón, Tania González,
del seu món proper, Alberto Garzón,
Izquierda Unida, Irene Montero,
incorporada d'una mica més tard, cap d'aquests.
Ahir només quedava Irene Montero.
I totes, a més, han anat marxant.
Hi ha alguns integrats prèviament,
com Inigo Rejón,
en el projecte de Mas Madrid,
que ara serà un dels pilars forts de Yolanda Díaz.
Però aquells que no fa tant,
que ara ho parlàveu, no fa tant,
eren una equipa jove,
una equipa amb poder i pes i comandament,
tant al Consell de Ministres,
a llocs claus de l'administració,
al Congrés dels Diputats...
Escolta, és que no en queda cap.
Sí, sí, efectivament,
Yolanda Díaz, que crec que és una bona líder,
i al marge del que ha de fer,
si una cosa o una altra,
però crec que és una persona que empatitza,
que connecta, que a la gent li agrada, se l'escolta,
i ha volgut estar claríssim,
ha volgut apartar completament,
renovar i apartar completament
l'ombra del pas de Podemos.
I l'última cosa que li faltava,
l'últim element, l'última persona,
més simbòlica,
era Irene Montero,
i mira, s'ha acabat.
Ara, moltes dificultats...
La primera l'ha guanyada,
fer les llistes i fer la coalició ahir.
Evidentment, la partida la té guanyada Yolanda Díaz,
amb reparença.
És molt complicat, és molt complicat,
necessita un lideratge molt fort,
jo crec que el té, però ja ho veurem.
Clar, que sumar a integrar
el que queda de Podemos, Esquerda Unida,
Mas Madrid, Compromís,
més per Mallorca, més per Euskadi,
com a comuns, això, és molt complicat.
Però d'ella a l'esquerra,
del PSOE a l'esquerra,
és Yolanda Díaz, ja ho veurem.
Les enquestes, en algunes enquestes,
el país va publicar-ne una no fa poc,
si no hi havia un moviment així,
semblava bastant complicat, pràcticament impossible,
que el bloc d'esquerres
pogués superar el de dretes.
Amb unitat i amb sort electoral,
doncs la cosa torna a estar igualada.
A veure.
Mira, un dels meus mestres polítics
va dir una vegada
que en política
no era convenient mai
guanyar 10 a 0,
encara que poguessis.
I que encara que poguessis guanyar 10 a 0,
havies de guanyar 7 a 3.
I jo crec que ahir
Yolanda Díaz
va guanyar 10 a 0
i això no és mai
una bona idea.
En política, perquè guanyar humiliant
sempre t'acaba tenint conseqüències
després.
L'humiliació d'ahir de Podemos
em costa molt de creure
que no tingui en el mig termini
conseqüències molt negatives per Yolanda Díaz.
És una victòria...
El teu pronòstic és que hi haurà una part
substancial del votant de Podem
que no votarà per aquesta llista.
Jo no m'atreveixo a dir
que hi haurà una conseqüència electoral
perquè...
Per això he dit a mig termini, no a curt termini.
Les eleccions són a curtíssim termini.
No sé quina serà la reacció de la lectura en això.
Però sí que crec
que en termes de recomposició
de l'espai a l'esquerra del PSOE
ahir Yolanda Díaz
es va crear un problema a ella mateixa.
Núria, hi vaig amb la...
Digues, Paula, digues.
Justament amb això l'estratègia que ha seguit Yolanda
és molt important perquè recordareu
que abans de la presentació en públic del seu projecte
a Magariños
ja van intentar Podem i Yolanda Díaz arribar a un acord.
No hi van arribar
i diuen des de Podem perquè Yolanda Díaz
va posar moltíssimes condicions.
Díaz i el seu equip sabien que passat el 28 de maig
Podem sortiria molt debilitat de les urnes
i que tindrien més força
per collar-los i acabar negociant.
I ara hem vist el resultat.
Realment l'estratègia que ha seguit Yolanda Díaz
tot aquest temps
tenia aquesta finalitat que era doncs crespir-se a Podem
i des d'una posició de força
venir-los a dir
o entreu amb mi o anar sol
serà la vostra mort política, el vostre final.
I amb això hem arribat fins aquí.
Sí, a més Podem aquí va calcular malament
perquè ells també pensaven que
després d'aquest resultat des de les eleccions
veurien i clar amb els resultats
és que si tu mires els vots que va treure Podem
sol
és que per això els toca el lloc a la llista
que els toca, per això
Mas País té el número 3 i 4 a la llista per Madrid.
És que és molt fort que Mas País
passi per davant d'ells, però és que
Mas Madrid va obtenir millors resultats
que Podem.
Llavors jo crec que sí que és una victòria
d'Iolanda Diaz, el que passa
que és que quan tu has airejat d'aquesta manera
tan gran les desavenences
és que d'aquí quatre dies la gent ha de votar
aquesta gent. Llavors saps
evidentment, o sigui d'una forma clara
que no se suporten, o sigui que van junts
perquè no els queda més remei d'una manera
tan òbvia que és perquè si no
és la seva
desaparició que jo no sé de quina manera
es pot animar el vot ara
o sigui que hi ha molt poc temps
per combatre tota aquesta
desafecció de l'esquerra perquè és que la desangna
ha sigut brutal. Encara a l'esquerra.
A veure, Paula, és que t'he d'alliberar d'aquí
una estona perquè suposo que te n'has d'anar a ferrat, no?
Cap a ferrat. Sí, que la cosa semblava
plàcida i s'acaba
torçant al final exacte. A veure, posem una mica
de context. Què passa? Doncs que el PSOE,
que en principi és un partit
més cohesionat
al voltant de Pedro Sánchez, si més
no de portes en fora, també hi ha hagut
una mica de rebombori aquestes últimes hores, perquè
s'estan fent les llistes i després
del que va passar a les municipals,
doncs també hi ha hagut
cert intervencionisme des de Madrid,
des de l'entorn de Pedro Sánchez o des de Pedro Sánchez
de mateix, ficant cullerada a les llistes que hi havia.
Especialment el País Valencià, l'Aragó
i Castella-La Manxa
amb els barons que implica
l'Aragó i Castella-La Manxa. A veure, d'entrada,
de fet a Castella-La Manxa, el sidral
amb Emiliana García Pajés, considerable perquè durant
un parell d'hores hi va haver un canvi de llista que finalment
s'ha fet marxa enrere. Explica'ns una mica
què va passar ahir i què pot passar avui, Paula.
Exacte. Ahir, barons com Emiliana García Paje
van denunciar que des de Ferraz
s'estava canviant a última hora
les llistes que ells havien proposat
per les seves demarcacions.
Des de Ferraz, Paje deia que
se li havia canviat el número que ell proposava.
Des de Ferraz, hores després, ens van dir
que tot quedava com Paje volia,
és a dir, si hi havia hagut aquest intent
com a mínim després rectificaven,
però no va ser només a Castella-La Manxa,
com deies ha passat el País Valencià, ha passat Aragó,
ha passat també àvila, on han renunciat
fins i tot els candidats
que anaven a la llista en bloc.
Per tant, aquest comitè federal
d'avui, que ha de rectificar aquestes llistes
pel 23 de juliol,
estava previst que fos pacífic, gairebé
de tràmit, però realment la cosa
se li ha complicat i molt a Pedro Sánchez
a les últimes hores per haver intentat fer
aquests canvis d'última hora per posar gent
més de la seva confiança
en territoris on justament
les eleccions del 28 de maig li van anar
molt malament i, esclar, han anat a tocar
alguns dels barons
com Paje, que ja ho sabeu, que
tradicionalment, doncs,
discrepa amb Pedro Sánchez.
Per tant, veurem quin és l'ambient
quan arribin avui a Ferraz,
quines són les reaccions que hi ha.
Pedro Sánchez havia aconseguit
amb l'avançament electoral mantenir
una certa calma dins el partit,
cohesió...
Pots posar-la, no? Sí, pots posar-la.
Exacte. Evitar que, com a mínim, per ara el PSOE s'obris en canal,
que comencessin a qüestionar el seu lideratge
i que el culpessin dels mals resultats.
La cosa ja dic, semblava plàcida,
però, esclar, amb aquest moviment ahir d'última hora
s'ha torçat i veurem quin és l'ambient
que respira avui i com acaba tot això.
Perquè, esclar, des de Ferraz,
sí que ens diuen que, com a mínim, s'ha rectificat
aquestes llistes, però veurem
què passa amb les que ara mateix estan en l'aire
i amb els barons que estan descontents amb el que ha passat.
¿No creus que avui es tancarà files al voltant
de Pedro Sánchez per no
animar encara més els ànims
de cinc més nou o mes i mig?
Exacte, aquesta era la previsió
i ja et dic, veurem
quin és l'ambient a la seu de Ferraz.
Sí que és cert això,
que en els últims dies i les últimes setmanes
ningú l'havia qüestionat a Pedro Sánchez.
Saben que, amb els mals resultats del 28 de juny
o van de maig,
ja estic jo a juny i juliol, gairebé,
que me l'anso del 28 de maig,
doncs, o van units
o el desastre a les seves comunitats
pot tornar a ser important.
Llavors, a veure també
quin és el missatge que llença Pedro Sánchez.
Està previst que parli més o menys
sobre les 11 en obert pels seus
i veurem
per on van els trets
perquè Sánchez sí que últimament
ha estat força desaparegut, s'ha de dir,
i quan ha sortit un públic
davant del seu s'ha centrat
en animar-los, en injectar
una mica d'optimisme per poder
afrontar aquest 23 de juliol
que Sánchez, sobretot,
s'ho juga tot, a cara o creu,
però, evidentment, també, doncs,
barons com l'Emban o com Vara,
doncs, que ja han quedat totalment
fora de joc després de perdre
les comunitats el 28 de maig.
Què comença això, a les 10, Paula?
10.30, dues quarts d'11
i Sánchez t'hi ha dit que està previst
que parli a les 11,
i hi ha una mica aquí de contraprogramació
perquè jo l'end de dies surt a dues quarts d'una.
També per primer cop, fa quatre dies
que no la veiem en públic,
el resultat d'aquesta coalició
i aquest veto a Irene Montero
i per on van les coses a partir d'ara.
Paula, micròfon obert,
ves cap a Ferrat
i aquest matí continuem xerrant si passen coses, d'acord?
Molt bé. Fins ara. Bon dia.
9.23, amb el Josep Maria Martirgaula,
Núria Martínez Ribot i l'Eduard Volta. Josep Maria, endavant.
Sí, jo ho voldria dir, mentre anava escoltant,
he anat apuntant aquí unes coses.
A veure, aquestes eleccions del 23 de juliol
em sembla que són de les més impressionants
d'entrada que jo recordo.
Primer, mira, és que són no un plebiscit, no,
són diversos plebiscits.
Pedro Sánchez, el primer,
que diu o jo o l'extrema dreta,
23 de juliol,
o sigui, Pedro Sánchez se la juga, se la juga,
es juga a continuar el govern o no continuar.
Per part de la dreta, Faijo,
si no guanya,
tindrà molt difícil tornar a repetir com a cap de llista.
Jo crec que el Faijo s'hi juga molt,
el plebiscit serà entre els seus propis votants.
Perdoni'm, Josep Maria Martirgaula,
el plebiscit de les eleccions municipals i autonòmiques
ja l'ha superat.
Sí, sí, però escolta, la presència del govern
és la presència del govern, eh?
Yolanda Díaz, el tercer plebiscit entre cometes.
Yolanda Díaz, Yolanda Díaz,
ja ho hem estat a costum comentant ara,
no ho repetiré, però realment
ha enganxat allò amb paper de fumar
i amb saliva, pràcticament,
un pacte amb molts partits,
deixant moltes ferides obertes i armaris
amb molts cadàvers dintre,
que si no li surt bé, això esclatarà.
Atenció, mira si es plebiscitari el tema d'Yolanda Díaz,
pel seu entorn o pels seus votants,
que vaig escoltar o he escoltat
que farà com el Trias,
les paperetes sortiran a la seva cara
i serà ella, serà la llista d'Yolanda Díaz.
Però, per afegir,
per exemple, entre l'independentisme català
també són molt importants, perquè és clar,
Junts per Catalunya, després de les municipals,
van aguantar el cop, però és clar,
continua pendent, a veure,
cal continuar una línia més abrandada
o cal continuar una línia més pactista.
Home, la candidata que ha pactat...
El tamista, clar.
Ja, ja, però escolta...
Tu t'imagines Míriam Noguera facilitant
la investidura de Pedro Sánchez?
Sí, és que si no la facilita, guanya Fijo i...
Però el discurs que fa en Míriam...
Sí, no, no, ja, ja, estem d'acord.
Però és que dintre del partit també es parla, això,
i ho parlem aquí, però dintre del partit també es parla.
Hi havia molta gent a Junts per Catalunya
que esperava les municipals i que Trias fos l'alcalde,
dissabte que ve, previsiblement ho serà,
i començar a endreçar internament, com deia el mateix Trias.
Escolta, ara haurem de posar-ho fins al 23 de juliol.
Però és que a Esquerra Republicana també
està en el debat intern de si ha de canviar l'estratègia
o mantenir-la de les municipals.
Ha semblat que mantenir aquesta estratègia pactista
i de col·laboració amb el govern espanyol
sembla que no li ha anat tan bé, a veure ara.
I finalment, ja per acabar, allà on no passa mai,
allà on no passa mai o gairebé mai res,
que és a l'Euskadi amb el PNB.
Escolta, el PNB en aquests moments veu seriosament amenaçada
la seva supremacia electoral a l'Euskadi de fa molts anys per Bildu.
També, segons com vagin els resultats,
però és que serà un moment que el PNB
s'haurà de replantejar la seva estratègia.
O sigui que jo, de veritat, ja ho sé que tu dius
que som uns malalts de la política i tal,
però és que les trobo espectaculars.
Sí, i sobretot afegiria això
que pot ser que hi hagi un canvi d'etap absolut a Espanya
i que la mà dreta governi l'Estat,
que s'obriria una nova etapa bastant fotuda.
Sí, comencem amb aquesta etapa.
Per tant, sí, moltes coses molt clau.
Com ja hem comentat, Pedro Sánchez
no tenia altra opció que fer el que ha fet.
Per tant, ha sigut una bona jugada.
Però veurem el que passa,
perquè jo és que em sembla tot tan tendre i tan recent,
és a dir, que ara mateix, sumar amb tot el que hem vist,
s'hagi de presentar d'aquí quatre dies,
com tant amics, tots plegats,
i si Irene Montero no se presenta, jo no voto.
I quan Joan Belarra va sortir ahir el matí dient
el que va dir que va sorprendre moltíssim,
va ser un moment, doncs, que déu-n'hi-do,
que amb les negociacions del dia d'ahir van sorprendre.
Se nos ha pedido una vez más
sacrificar a nuestro principal activo político,
que nos parece no solo una injusticia,
sino, además, un tremendo error político.
I després de dir això al cap d'unes hores, a córrer.
Amb patates.
És que em va costar entendre el que deia, perquè deia...
O sigui, què has dit? Que si no hi ha Irene Montero, hi ha cor?
Exactament, què és el que has dit?
Va ser una compareixença totalment contradictòria.
I intentar que l'última hora rectifiqués si no...
Encara hi són a temps, perquè, és a dir, ahir el que es decidia
si hi hauria coalició o no,
perquè s'ha de presentar la coalició legalment,
però per presentar llistes, els noms concrets encara queden...
Encara queden dia 19.
El dia 19, però tot i així...
Però això vol dir que ens queden dues setmanes de soroll.
Sí, efectivament.
Perquè no es renunciarà Irene Montero fàcilment a les llistes.
De soroll, per tant, d'esgàs.
Més soroll i més d'esgàs.
I, mentrestant, la dreta acaricia un gatet
perquè ja va fer la feina fa dos anys,
en plan que parezca un accidente amb el Pablo Casado,
que era el problema i el van apartar,
i ja ningú se'n recorda.
La dreta ha estat molt més professional en aquest sentit.
Respecte a quin paper farà l'independentisme a Madrid?
El que tu preguntaves ara, Roger,
t'imagines Míriam Nogueres investint a Pedro Sánchez?
Investint o facilitant la investidura?
O facilitant la investidura.
Diu, ahir Laura Borràs, que és del sector, diguem-ne...
És ella, el sector és ella.
Sí, és ella, no?
Però vindria a representar políticament
la mateixa Míriam Nogueres, la confrontació, etcètera,
em deia, és que nosaltres no anem a Madrid
a salvar Espanya de l'altra dreta.
I, doncs, clar, jo em pregunto,
què passa, que si guanya l'altra dreta,
no governarà sobre Catalunya l'altra dreta?
És a dir, no és que estiguis salvant Espanya de l'altra dreta,
estàs tan bé salvant Catalunya de l'altra dreta, diguem-ne,
si impedeixes que governi.
Què passa, que si hi ha un govern PPVox a la Moncloa,
això no serà terrible per les dones de Catalunya,
pels treballadors, per la classe treballadora de Catalunya,
per la llengua i la cultura catalana?
És com si es parlés d'Espanya com si fos una cosa aliena,
que per molt independentista que siguis,
Catalunya forma part d'Espanya i el govern d'Espanya afecta Catalunya.
I, a més a més, afecta directament.
I aquest seria un govern extremadament hostil.
Des d'aquest punt de vista, el vot a Rufián, el vot a Esquerra,
és un vot molt més segur,
perquè tu sí que saps que aquest vot serà contra el PPVox,
que serà per barrar-los el pas.
I aquesta ambiguïtat de Junts per Catalunya en aquest tema,
jo, francament, no l'entenc,
fins i tot des del punt de vista electoral tàctic,
de captació de vot,
perquè és com fer veure que un govern PPVox a Madrid
no tindria cap afectació a Catalunya.
Jo penso que també és una mica estratègia ara
que tu no vas amb Pedro Sánchez,
però donat el dia,
em semblaria dubto que se'ls pogués perdonar,
que per al seu vot tinguem un govern de PPVox.
Seria difícil de justificar, que és el que,
quan el Roger m'ha preguntat,
tu la veus investint i el que no veig és facilitant
que l'Avascal i companyia manin.
Però, repeteixo,
són dues postures bastant antagòniques
perquè a Barcelona, la línia Trias,
la línia pactista, com ell diu,
em diuen de l'exconvergència, doncs que em diguin, molt bé.
O sigui, la línia de Giró,
que és el que es volia presentar de cap de llista,
i li han dit, no, no, és massa precipitat,
espera't a fer l'any que ve a les autonòmiques,
la línia Víctor i el Cina.
La línia que el ve, la línia dels consellers,
que es van veure obligats a sortir,
està pendent de veure com va aquesta vegada.
I realment hi haurà, jo crec que hi haurà una...
Passi el que passin a les eleccions, hi haurà...
no sé si ruptura, però hi haurà un debat intern molt fort
entre Junts per Catalunya i Esquerra, també.
Perquè a Esquerra, realment, segons com vegin aquestes eleccions,
jo ho veig, o realment és un recolzament
a la línia pactista en Madrid, o no.
Parlant de Junts per Catalunya,
avui hi ha una dona militant des de fa anys
que s'ha despertat com a presidenta.
Ha estat elegida presidenta del Parlament
la senyora Anna R. Isolà.
Sense sorpreses.
Anna R. és la nova presidenta del Parlament,
en substitució de Laura Borràs, i el discurs va dir això.
És fonamental fer política per resoldre aquest conflicte
sobre la base del respecte del dret de determinació,
com va ser l'1 d'octubre.
És la nostra responsabilitat.
Un discurs que no m'agrada gaire el PSC.
De fet, Alice Romero...
Tens el tallar, Alice? Sí, sí, tira, tira.
Esperàvem un discurs d'una presidenta
que reflectís la presidència de tothom,
i la veritat és que no ha estat així,
no ha sigut un discurs de tothom,
no ha sigut un discurs institucional.
El nou escenari que tenim al Parlament de Catalunya,
no sé si parlar de provisionalitat,
en funció del que passi el dia 23 de juliol,
en qualsevol cas, nova presidenta del Parlament.
A veure, Josep Maria, tu que coneixes bé aquest espai,
amb quines diferències veurem
entre la presidència de Borràs i de R?
R és més...
Sense estar significadíssima
amb una tendència o l'altra,
un grup o un altre dintre de JxCat,
com comentava mare,
és una persona que jo crec que la tasca institucional la farà bé
i no serà, penso jo, eh,
tan combativa, tan destructora,
moltes vegades, i tan abrandada,
com ha pogut estar Laura Borràs.
Laura Borràs va començar la presidència d'una manera
i després, les circumstàncies,
pel seu problema judicial, etcètera,
s'ha anat com radicalitzant més.
Jo crec que ara, jo crec que ara,
arribem a un moment que Laura Borràs
farà una mica, o hauria de fer una mica,
és el meu punt de vista,
un pas al costat i no tenir tan protagonisme
com està tenint fins ara,
deixar que les coses s'apaveguin una mica.
Anna R és una persona que és de partit,
és la candidata preferida per Turull,
que des de fa temps tots sabem i diem
que és la persona que,
el seu gran objectiu,
el seu principal objectiu,
és no trencar el partit.
Deia fins a les eleccions municipals,
ara és clar, fins a les eleccions generals.
I després, a veure, ell no vol trencar el partit,
Carles Puigdemont encara està a Waterloo
i Anna R és una candidata de consens
entre els diversos sectors.
Jo crec, repeteixo, que farà una presidència tranquil·la.
Ahir, a veure, ahir també va parlar
molt a favor de Laura Borràs,
i la Carme Forcarín també,
que estava allà.
Jo crec que no va ser tan radical el discurs,
tenint en compte les eleccions per Catalunya,
és un grup sobiranista.
I ve d'un perfil un pèl més conservador,
si m'ho deixes dir així.
O sigui, és una històrica de Convergència i Unió
que va substituir l'alcaldia de Vic Josep Maria Vila de Badal.
Vila de Unió?
Sí, sí.
I crec que, en el moment d'escollir qui succeia a Vila de Badal,
es van fer unes primàries
que va guanyar una mica per sorpresa ella.
Sí.
I després va revalidar la victòria de Vila de Badal
encara més regidors.
Exacte, després s'ha col·leccionat majories absolutes.
Diguem com...
Ella s'ha dedicat al magisteri, és mestra,
i és una persona
que va jugar molt...
A bàsquet, no?
A bàsquet, exacte. I era...
Era base.
Aleshores, és una persona que la tàctica...
M'entens?
Sí, sí, serà una anècdota, però relativa, no?
És una persona que veu les coses,
jo crec que serà una bona...
una discreta, discreta, crec, eh?
I bona presidència, perquè és això,
és una persona que no prenguem mal...
Escolta, el president del Parlament, o el president del Parlament...
I històricament era una persona bastant discreta, no?
Sí, però...
Perquè jo m'era el Rigol, vull dir... Exacte.
Vull dir, és una història...
També el context polític i català era una altra història, no?
Va ser en Joan Rabantós, també.
I Albert Barrera, per cert.
Però els presidents, habitualment, els presidents del Parlament...
Exacte, és una figura
que és la segona autoritat de Catalunya,
amb protocol, però és una figura
que en principi no és beligerant,
no encapçala cap reivindicació,
cap protesta, en principi.
Hi ha alguna polèmica, també?
No hi ha així perd, tots recordem la portada de...
Era el país?
Era el país, a l'última pàgina,
això ho ha lamentat tantes vegades.
Sí, la vam entrevistar aquí el comunista amb el Joel Díaz,
que ja se n'han fot, ja, d'ella mateixa.
Recordeu-ho, perquè potser ja qui ho escolta
es va disfressar de fada madrina,
amb la vareta allà, i esclar,
l'entrevista, mira, però és que la fotografia la matava.
I ho ha lamentat.
Núria i Eduard.
Sí, l'Ertesca, a vegades em sorprenen els polítics,
es deixen fer unes fotos que després, no sé,
no siguin els assessorats.
En fi, penso que sí, que hem de tenir en compte
que sigui el perfil que sigui,
sigui un perfil més moderat, no moderat,
en realitat no té res a veure
amb l'època Carme Forcadell, Roger Torrent
o fins i tot Laura Borràs.
Llavors, per molt que es vulgui marcar
perfil
i es vulgui marcar un perfil prop
i ensenyar que són diferents que ERR,
etcètera,
dubto que acabin passant les coses
que van haver de passar
els seus anteriors presidents.
Per tant, veurem, em sembla que evidentment
no podíem perdre l'oportunitat
de no tenir aquesta presidència
del Parlament.
I crec que sí que es podran fer discursos
o certs moments, potser, de prohibir parlar
o censurar certes coses
de l'ultradreta o similars,
però no crec que tingui absolutament res
a veure amb el moment Laura Borràs
o fins i tot Roger Torrent.
El tema de les fotos que sortia ara
dels polítics, ara en recordava una
que li va fer un mal terrible, Convergència i Unió,
que és una foto del Duran Lleida
en plena...
En plena de vanguardia, a l'Hotel Pàdels.
Em veus com la recordes?
En plena situació d'indignació
del 15M, de la crisi financera,
de les retallades, de la gent
perdent la feina, de les empreses
tancant, ell es va deixar
tenir la genial idea de deixar-se fotografiar
en una entrevista a la seva habitació privada
del Pàdels, en la seva suït.
Amb l'esmorzar per allà. Amb l'esmorzar
a l'habitació, llegint la vanguardia.
O sigui, era una foto
que era la demostració del poder.
Dius, en quin moment...
Fixa't si has d'estar desconnectat de la realitat
per deixar-te fer una foto així
en un moment com aquell.
Crec que quan li preguntaven
com és que vivia el Pàdels, a ell s'indignava
d'escoltar, que em fan un preu,
no acabava entendent.
I li guardaven l'habitació. Els dies que no hi era
la venien...
Escolta, això em va recordar...
Em recordo una altra foto que quan acabis l'explicaré.
Sobre l'Anna R
i el discurs que va fer ahir,
que l'Elisia Romero del PSC diu que no és
un discurs per tots, que no és un discurs institucional.
A veure, el discurs que hauria fet
l'Elisia Romero,
si hagués sigut ella ahir l'escollida
presidenta del Parlament, tampoc
hauria sigut un discurs per tots.
Perquè en aquests moments
a Catalunya, diguéssim,
no hi ha uns consensos bàsics
que permetin a un president del Parlament
fer un discurs per tots.
Perquè un president del Parlament ara mateix
que no mencioni el dret d'autodeterminació,
que no mencioni l'1 d'octubre,
que no mencioni que hi ha un conflicte amb l'Estat,
també seria un president del Parlament
que estaria fent un discurs
per només una part.
Són jocs de paraules
de la política,
això d'ahir de l'Elisia Romero,
que queden desacreditats
en un segon després.
Evidentment que
una presidenta independentista del Parlament
ha de fer aquestes mencions.
Quan ahir parla
Carlos Carrizosa també parla
per un determinat grup.
Jo parlaré castellà, no els dirigeixo,
els dirigeixo els seus acòlits.
Només afegiré una cosa,
una fotografia que és impagable d'un polític
va passar als anys 90.
Javier Arenas es presentava a unes eleccions,
el PSOE i Andalusia
ho controlava tot,
però ella era una persona
que estava emergent,
sembla que era l'Ajuntament de Sevilla,
o el Cubritat Autònoma, no ho recordo.
Es va fer una fotografia
que la van publicar,
que li netegessin les sabates, un il·lustrador,
i es va posar,
com era abans antigament això,
es posava de genolls abans seu netegant-li les sabates,
i esclar, el titular era
Quiero ir de ello, pero Javier Arenas
es un señorito andaluz.
I va perdre les eleccions.
Dezembre del 2015, Josep Antoni Duran i Lleida
han entrevistat en aquest mateix estudi
per Mònica Terribas, diu això.
Si deixa la política, es dedicarà
a fer la tesi doctoral i a la docència?
I a què viuré, a què menjaré?
Home, es podrà guanyar la vida
d'una persona brillant com vostè, no?
Sense les pobres professors, passen molt malament,
no guanyen prou, per tant, no en tindria prou.
Ostres...
Sense comentaris.
Qui sí que guanya prou
és Leo Messi, que se'n va a Miami.
De seguida saludem el Francesc Garriga,
que el tenim d'enviat especial visitant
la menció de Donald Trump.
Garriga, ets aquí, eh?
Sí, sí, hola, bon dia. Bon dia, bona hora.
Te'n recordes, aquest tall de la Terribas amb el durant?
Sí, sí, sí.
Publicitat, i de seguida ens expliques on ets i per què.
Perquè el tenim a Miami, però no sé on passa la nit el Garriga,
i què hi fa, exactament, a Miami.
Ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Continuem celebrant els primers mil episodis de La Vanguardia,
que ens ha costat més de 20 anys arribar fins aquí.
Aquest diumenge us oferim
una visió de la baixa de mitjana
i de la família vascomtal dels Cabrera
des del castell de Montsoriu,
que domina la comarca de la selva
amb els medievalistes Jordi Tura i Antoni Virgili,
ben acompanyats d'una bona colla d'amics
que van pujar fins al castell.
La història explicada com ens agrada La Vanguardia.
Us hi esperem aquest diumenge, a les 3.
Amb el suport d'Innedit Tours,
empresa de serveis culturals i divulgació històrica.
Amor, però on vas amb el biquini i el parasol?
Al balcó a prendre el sol? Però si me sona un metre.
A Clarel t'ho decideixes quan comença l'estiu.
I, a més, vine i aconsegueix fantàstics regals
per la compra de Solars Bonté,
promoció vàlida del 7 al 20 de juny a botiga física i online.
Clarel, el teu especialista en bellesa i benestar de cada dia.
¿Com pots comprovar que tot estigui llest
per votar a les eleccions generals del 23 de juliol?
Has de figurar les llistes del cens electoral.
Pots consultar-ho del 5 al 12 de juny al teu ajuntament,
consulat o inne ponès.
Demana que ho rectifiquin si hi ha hagut algun error,
especialment si votes per primera vegada,
si has canviat de domicili,
si no has rebut la teva targeta censal
o si la targeta conté algun error.
Ministari de l'Interior, Govern d'Espanya.
Vols estalviar a ful?
Fins a l'11 de juny als hipermercats Carrefour,
Carrefour Market i Carrefour Ponès
tens el meló sencer pell de granota a només 85 cèntims al quilo
i la banana a només 99 cèntims al quilo.
Carrefour, aquí poder triar és poder estalviar.
Creus que el nostre amor durarà per sempre?
No ho sé, però la subscripció al periòdico segur.
Un preu únic per tota la vida.
Entra a elperiodico.com i subscriu-te per només 3 euros al mes.
Forever. Promoció per temps limitat.
Elperiodico. Entén-la i més.
A partir de dilluns,
la tarda amb Elisenda Carod comença
la ruta dels 40 anys de Catalunya Ràdio.
Ràpid, va, que no arribarem a tot arreu,
si no, vinga, pugeu tots dins la carot neta, va, som-hi.
El 14 de juny, Barcelona, casa orlandària.
Amb en Joel Díaz, tot sobre la final d'Eufòria,
amb l'Aida Fita i companyia,
també tindrem l'Estel Soler i en Biel Duran,
amb el seu debat populista,
i en Gonzalo Bernardos, a Holda, i continuem, ràpid, ràpid, ràpid.
Dimarts, la tarda des de Tarragona,
dimecres des de Lleida, dijous des d'Igualada
i divendres des de Girona.
Celebrem junts la ruta dels 40 anys de Catalunya Ràdio.
Amb l'apadrinament de Caprabo, la cistella que enamora,
que es cobran plegats els 40 anys de Catalunya Ràdio.
Amb els productes d'Eufòria,
et sentiràs més a prop de les estrelles.
Descobreix totes les novetats d'aquesta temporada.
Troba'ls en exclusiva a la botiga de TV3.
Imagina't un ou. T'ensenyarem el seu origen.
Les varietats, com comprar-lo, com escollir-lo,
com cuinar-lo, com elaborar-lo, en calent i en fred.
Com presentar-lo, com servir-lo, com anomenar-lo i com vendre'l.
Aprend molt més que el de cuina a Barcelona Culinary Hub.
Visita barcelonaculinaryhub.com.
La cuana presenta les tresires...
Tenim històries alegres, divertides i acollidores,
com el color groc.
El nou podcast de la cuana.
Avui parem l'antena i en tenim de blabs.
Tenim paraules equilibrades, tranquil·les, empàtiques.
Intentarem posar llum a la fusió. Tenim episodis foscos.
Comencem. Tèrbuls i misteriosos, com el negre.
Tenim el teu color. Tenim el teu podcast.
Troba'ns a l'aplicació i al nostre web,
catradio.cat barra podcast.
Catalunya Ràdio. Som podcast.
El suplement. Ràdio amb esparit de cap de setmana.
A Bruger es capa.
Tres quarts de deu del matí.
El suplement amb l'Eduard Voltas, la Núria Martínez Ribot
i el Josep Maria Martirgau.
A Miami tenim el Francesc Garriga,
que ha anat de visita a la menció de Donald Trump,
que avui s'ha despertat en 37 càrrecs
per haver-se'n portat documents confidencials de la Casa Blanca
a la seva menció de Florida.
El fiscal que porta el cas adverteix
que l'expresident va posar en perill la seguretat nacional
i anuncia un judici ràpid a Florida.
A tot això, Miami també és notícia per Leo Messi.
A veure, Garriga, on ets exactament?
Home, ara no soc a la residència de Donald Trump,
perquè he dit que he estat de visita.
És un punt agosarat i és una mica de click-bite.
Però si acabes de penjar un vídeo a Twitter,
que estàs aquí passejant pel mur de Donald Trump.
Això sí, a l'exterior.
Fixa't que no et deixen ni aturar davant la porta,
que hi ha els guardes de seguretat,
i pots veure una mica l'entrada.
Si t'atures allà, et fan moure.
No pots fer ni una foto, perquè hi ha molta vigilància.
Però sí, sí, em vaig acostar fins a la residència de Donald Trump,
però no vaig entrar ni m'han fet el tur.
Escolta'm, quin futur polític li espera Donald Trump?
Perquè llegia que, encara que sigui condemnat,
pot acabar sent president o candidat a la presidència igualment, no?
Sí, no hi ha cap llei que l'invalidi,
condemnat ni estar en la presó,
que pugui fer campanya.
Ja veuríem quina campanya faria, no?
I després ser...
no m'ha anat president.
Hi ha molt, molt, molt, molt de dubte,
perquè fins ara totes les imputacions
o tots els cops sutracs que ha rebut li han anat bé les enquestes,
i ha anat pujant, i ha anat recaptant més diners,
però hi ha qui es pregunta si a mida que es vagin acumulant els casos,
penseu que encara l'han de...
potentar bé pel tema de la manipulació oficials de Georgia
per retocar els resultats electorals del 2020,
si se li van acumulant els casos,
ella haurà de dir, escolta, espera un moment,
tinc 77 anys, jo faré 77 anys d'aquí quatre dies,
vull acabar a la presó, tot i ser president fins i tot,
o potencialment, i que no hagi de fer un replantejament,
perquè aquest cas d'ara, el dels documents secrets,
és molt més demolidor,
és molt més demolidor, i és molt més perillós per ell,
que no passa el que va ser potser més mediàtic,
ara fa un parell de mesos de Nova York,
amb el pagament per silència, una executriu porno i tot això,
bé, al d'ara, aquí hi ha qui veu que és molt fàcil
que el Donald Trump sigui condemnat,
i si aquí el condemnen, és presó.
A veure amb quin futur polític quina jubilació espera Donald Trump.
Escolta'm, el que t'ha portat a Miami,
el que t'ha portat a Miami, per això, a Garriga,
entre altres coses, també és Leo Messi, no?
Bé, jo venia per tres dies, en seran cinc,
perquè dimarts Donald Trump declara davant del jutge aquí a Miami,
però jo venia a preparar un capítol,
que espero que si tot va bé surti dimarts del meu podcast,
a banda de fer l'antena, evidentment,
per explicar què es trobarà Leo Messi en aquesta ciutat,
en aquest club, en el seu aterratge,
en un nou país, com és un dels Estats Units,
però sobretot com és aquesta ciutat i un club nou com és l'Inter Miami.
El follow Garriga ho veurem tot això d'aquí uns dies,
i què es trobarà, què s'hi trobarà,
i per què creus que ha escollit aquest destí, Garriga?
Bé, s'ha decidit aquest destí perquè aquí el que li oferien
era un pla de vida, un pla de màrqueting,
un pla de negoci i un pla de futur.
Aquí serà pàrner de la lliga, serà pàrner de dides,
serà pàrner d'Apple TV, amb la qual cosa,
només que rasqui una mica d'aquí i una mica d'allà,
doncs els molts diners que li podrien oferir a Aràbia,
o els que li pogués oferir a Barcelona,
no en re, però molt compensats.
I després es trobarà una vida còmode, d'estrella,
aquí hi ha molta...
Diuen que Miami no és una ciutat nord-americana,
que és la capital d'Amèrica Llatina,
per tant es trobarà una ciutat que per l'idioma
no tindrà la barrera que era París,
que pel clima s'està bé, tot i que fa molt de xafogor,
i és terrible, i jo tinc el coll ja destrossat
d'entrar i sortir d'aires acondicionats,
però és una ciutat agradable,
i després també es trobarà una ciutat boja per ell.
Ahir m'explicaven que les entrades
ja s'han multiplicat per 10, per 20, per 100,
i que a la temporada vinent Inter-Miami està prevèient
que una entrada de qualsevol partit
costarà al voltant de mil dòlars.
Per tant, hi ha bogeria. Mil dòlars?
Sí. Per un partit del soccer?
Per veure el cue del soccer?
Bé, l'any que ve suposo que no serà el cue,
amb Messi, no?, però sí, és a dir,
un avonament de temporada pot costar 15, 16 mil dòlars.
Uau. Escolta'm una cosa,
tu eres del que volies que Messi tornés al Barça?
A qui li preguntes, a Francesc Garriga,
periodista esportiu o corresponsal dels Estats Units?
A les dues persones. Que ets com el Puyal,
que hi ha el Quimi i el Puyal?
Jo, si em poso el barret de periodista esportiu
que he estat durant 15 anys,
jo volia que acabés al Barça perquè era tancar la història maca.
Ara em poso el de corresponsal, o sigui, estic tirant confeti.
Clar, el tindré a la costa E, és de vindre a jugar a Washington,
aniré a jugar a la Philadelphia, aniré a jugar a Nova York,
hòstia, el tindré a prop.
Però, però no tindrem aquella cosa, no?,
aquell homenatge que tots desitjàvem, també.
Bé, bé, bé, bé, ja ho veurem.
Tu que ho saps, l'altre dia vaig veure que es va fer viral
per les xarxes un vídeo de Thierry Henry
acomiadant-se de l'Arsenal amb la samarreta
i que va marxar un gol.
Crec que Henry va aconseguir acabar l'etapa a l'Arsenal
uns mesos amb una mena de sessió.
Ara no farem il·lusionar ningú,
ni estem dient que això hagi de passar.
Però l'Inter de Miami no podria cedir per mitja horeta Messi
perquè acabés la cosa al terreny d'això?
No, no, si l'Inter de Miami no fa play-off,
ara mateix no fa play-off.
I podria fer play-off si es posen les piles.
Però si l'Inter de Miami no fa play-off,
a l'octubre Messi està de vacances.
I la temporada de l'autor va començar fins al febrer.
O sigui, que estarà mig any sense jugar.
Bé, exacte.
Llavors, Messi podria dir...
Escolta'm, hi ha una Copa Amèrica el 2024.
Potser m'interessa seguir en actiu durant aquests quatre mesos,
tres mesos, i això ja ho va fer David Beckham
quan va venir a Los Angeles Galaxy,
d'aquells mesos marxant cedit a Europa.
Per tant, això és una possibilitat que Messi tindria,
en condicional, no estem donant una notícia,
estem donant una opció, una possibilitat.
Però això està aquí sobre la taula.
El Rigau està xalant-hi, eh?
Tu ja t'ho estàs imaginant, eh, Josep Maria?
És que això que dius, Garriga, què tal?
Ja ho he sentit...
Precisament abans d'ahir m'ho van comentar aquí a Barcelona.
Ja saps que jo també vinc a París per Esportiu.
Encara em queda algun petit contacte i em van dir...
Escolta, no descartis que es pugui venir a acomiadar,
homenatge i l'altra cosa.
O sigui, així, no descartis, amb tot el potencial possible.
I tampoc jo el que en aquests moments no descartaria
és que vingués aquí.
Quan l'Estadi deixi...
O sigui, quan el Barça deixi l'Estadi de Montjuïc
i posi la inauguració de l'Estadi,
jo crec que el Messi estarà amb la samarreta...
Crec jo, en aquests moments, que estarà amb la samarreta
i marcarà el primer gol de l'Estadi.
Ho tinc claríssim.
No sé si és allò wishful thinking, no, però...
Màgic Johnson va fer la primera cistella
abans dels Jocs Olímpics al Sant Jordi.
Els americans això ho entenen i li deixaran fer, crec.
I ho sabrem gestionar aquí?
Sí, home, jo crec que sí.
Però jo entenc perfectament el que ha passat ara.
El Barça, el Messi, per venir al Barça...
El Barça ha estat fantàstic a nivell d'imatge,
de direcció de televisió, de màrqueting,
d'esponsorització, fantàstic.
I a nivell esportiu, el Barça, des que se'n va a ell, per exemple,
no ha marcat ni un sol gol de falta directa.
Encara que el Messi estigui patxut a falta, ja aniria bé.
Però és que el Messi faria bo...
Mira, Lewandowski s'inflaria de fer gols.
I faria bons, el Gavi, el Pedri, companyia...
Haurien de córrer una mica més, que seria el que ell no córreria del tot.
Però en aquests moments, què ha passat?
Has recordat que fa dos anys,
dos dies abans que es tanqués el mercat,
venia d'Ibisa ja per signar la renovació,
i al l'aeroport li van dir,
és que no el podem pagar.
I en 48 hores va haver de buscar un fitxatge,
sort que li va sortir al Paris Saint Germain.
I en aquest moment ha volgut seguretat,
però, repeteixo, em diuen que també s'ha parlat,
no s'ha arribat a res, però s'ha parlat,
i això que ara, tan encertadament, el Francesc Garriga,
i amb potencial, comentava d'una possible sessió
per un temps possible.
Vull dir,
simplement afegir que jo la decisió de Messi
l'entenc perfectament,
no només per tot el cliu farien a Miami,
sinó perquè apostar pel Barça era molt insegur.
Mira, depenia de masses coses.
És que no depenia ni d'ell i el club.
Depenia que altres jugadors
que acceptessin baixar-se en salaris.
Altres jugadors que acceptessin un traspass.
La Lliga acceptant el fair play.
I quan ja t'ha passat,
gos, gat escaldat,
de l'aigua tèvia fuig.
I quan ja t'ha passat una vegada això,
jo entenc perfectament que no s'hagi volgut exposar
que li passés per segona vegada.
Sí, i com a mínim no ha hagut d'anar a Aràbia Saudí,
on dubto que la seva dona tingués cap ganes d'anar-hi.
I, a més, Cristiano Ronaldo, per exemple,
no està funcionant gens bé allà.
Vull dir que és un desastre
i esperem que Messi almenys pugui acabar la seva carrera
d'una manera de ser-hi,
sense blanquejar països com aquest.
A més, ja té casa.
Tinc entès que ja té una mansió allà,
on viuen el Julio Iglesias i companyia.
Sí, té una mansió.
Cíclicament hi va.
Un parell de cops l'any hi anaven, a Miami.
Garriga, volem una selfie amb Donald Trump.
Tens fins dimarts.
Molt bé.
Si l'aconsegueixo, què tinc?
Perquè és un repte bastant agosarat.
El que vulguis.
Va, una abraçada. Seguim el Follow Garriga,
pendents del que doni de si, també, aquests dies a Miami.
Una abraçada, Garriga.
5 minuts per arribar a les 10 del matí,
amb les dues voltes la Núria Martínez Ribot
i el Josep Maria Martíngau, ho deixarem aquí.
Que tingueu molt bon dissabte.
Igualment. I bon cap de setmana, també.
Farem una petita pausa,
aneu a sonet a les notícies,
i després a l'Hora Negra de l'Amai Canabarro,
avui amb una conversa, també, a partir de dos quarts d'onze,
amb Elisenda Roca, comunicadora,
una veu molt reconegible, també, d'aquest país,
que ens explicarà la seva història familiar
amb el seu fill, que comparteix un podcast,
i també amb el seu últim dia,
on explicava el maltractament psicològic
que havia patit per part de la seva exparella.
De seguida tornarem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Cada cop que et veig el cor se m'accelera,
i compram descompte en posa,
com una pantera.
Aquest dissabte, 10 de juny, a Caprabo,
i a Caprabo a casa,
emporta't el 10% de descompte de la teva compra
acumulat a la teva targeta Club Caprabo,
perquè estalviïs tant que capis enamorat.
Caprabo. Més informació a caprabo.com.
112, telèfon d'emergències.
Què passa?
S'està cremant el bosc del costat de casa de la Marta.
Han tallat les carreteres del voltant
i els han hagut de desarutjar.
El canvi climàtic està provocant
que els episodis de perill d'incendi forestal
i la gravetat dels focs vagin en augment,
especialment aquest any, a causa de factors
com la sequera o la pujada de les temperatures.
Per intentar minimitzar riscos,
és clau comptar amb el compromís i suport de la ciutadania.
Negligències com el llançament d'aurilles,
l'utilització de maquinària, la pirotècnia o les barbacoes
poden fer-nos perdre allò que més estimem.
Si veus una columna de fum, truca al 112.
112, telèfon d'emergències.
Generalitat de Catalunya.
Han passat 7 anys, Paula.
Quan va ser l'última vegada?
És el que s'ha de fer, 40 i 100, no?
I que follar-se amb desconegut?
Que no és la primera vegada que aquí d'un tio
és de Tinder més grans que jo.
Sóc romàntic. Perdona? Doncs això, que no m'enamoro.
Però què dius?
Torna't a enamorar.
L'únic que has de fer és deixar-te portar.
Ens fem un petó.
Cites Barcelona. Dilluns a la nit estrenen exclusiva
dels dos primers capítols a TV3.
Has follat o no has follat?
A partir de dilluns,
la tarda amb Elisenda Carod comença la ruta
dels 40 anys de Catalunya Ràdio.
Ràpid, va, que no arribarem a tot arreu, si no.
Vinga, pugeu tots dins la caroneta, va, som-hi.
Cada dia serem en una població diferent.
Dilluns 12 de juny, Barcelona.
Casa Orlando.
Amb en Joel Díaz, tot sobre la final d'Euphoria,
amb la Ida Fita i companyia.
També tindrem l'Estel Solell i el Duran,
amb el seu debat populista, i en Gonzalo Bernardos.
I continuem, ràpid, ràpid.
Dimarts, la tarda des de Tarragona.
Dijous, des d'Igualada. I divendres, des de Girona.
Celebrem junts la ruta dels 40 anys de Catalunya Ràdio.
Amb l'apadrinament de Caprabo.
La cistella que enamora.
Celebrem plegats els 40 anys de Catalunya Ràdio.
Linca.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
El XII cicle de jazz de la Mella del Vallès
reuneix artistes consegrats i figures emergents del jazz
amb les actuacions de Manel Fortià,
Chikuelo, Gravo, Pepe Rivero i Ángela Cervantes,
i Momi Maiga.
Del 3 de juny al 1 de juliol a la Mella del Vallès.
Més informació a ametlla.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca.
L'onze de juny arriba al poble espanyol l'Embutonat Festival,
el primer festival inclusiu de Barcelona
ple d'activitats familiars.
Música, contacontes, teatre, tallers, menjar...
Propostes accessibles i inclusives per a tota la família.
Més informació a embutonatfestival.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca.
A Catalunya Ràdio.
Som els de Catalunya Ràdio i el Mundial és nostre.
Quan hi ha Mundial de motociclisme, connectem amb Univers MotoGP.
Aquesta temporada amb doble transmissió a l'àvia
al web de Catalunya Ràdio.
Als dissabtes la cursa Sprint i als diumenges la cursa tradicional.
Els caps de setmana Mundial de motociclisme.
Univers MotoGP amb Daniel Aguilar.
Aquest cap de setmana el Gran Premi d'Itàlia.
Univers MotoGP.
El Mundial és nostre.
A l'àvia al web de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio 40.