I els tietes, no marxeu.
Doncs sí, les 12 ens actualitzem parlant d'aquesta màxima fluència
de gent ja als centres neuròlgics de les quatre capitals catalanes.
Recordem que els llibreters fa dies
avancen que aquest serà un Sant Jordi de rècord.
Per exemple, al Passeig de Sant Joan de Barcelona,
on es concentra el públic més familiar,
hi ha les parades de les editorials de llibres infantils i juvenils.
Unitat Mòbil, Valeria Overeda, bon dia.
Bon dia, molt moviment al Passeig de Sant Joan,
amb un ambient força familiar
i amb ganes d'aconseguir les signatures dels autors de còmic
que avui són aquí.
Hem parlat amb l'Alba,
que ha devorat les històries de coquí de Míriam Bonastre.
S'acaba d'endur un exemplar firmat d'unes aventures
que li agraden molt però que no voldria viure en primera persona.
Les històries que passen i els personatges, també.
Hi ha alguna situació que hagis dit,
que m'hagués agradat que em passessis a mi?
No.
Perquè són massa atrevides, són massa...
Algunes són massa perilloses i no m'agradaria gaire.
Un dia de Sant Jordi,
al Passeig de Sant Joan ple de llibres, sobretot de còmics,
i també de roses.
Valeria Overeda, José Antonio Rodríguez, Catalunya Ràdio, Barcelona.
La Copa de Girona és el punt neuràlgic
de la diada de Sant Jordi a la ciutat.
A la zona de parades de llibres i roses omplen l'espai.
Doncs anem a Girona. Roger Santaló, bon dia.
Hola, bon dia. Molt d'ambient.
Aquí, ara mateix, a la Copa, al Parc de la Devesa,
i a la zona dels jutjats, on els gironians aprofiten aquest bon dia
primerveral a Girona per sortir a passejar
i veure llibres i roses de totes les parades.
Maria Carme, presidenta del gremi de llibretes de Girona,
té expectatives, tot i que les vendes són bones
des de dissabte de la setmana passada.
Hi ha hagut molt bones vendes a totes les nostres llibreries.
Avui, realment, sembla que serà un bon dia.
La diada ha començat amb l'esmorzar literari
que ha organitzat la Generalitat de Catalunya a la Casa Solterra,
on s'ha aplegat tot l'ambient literari de Girona
i on s'ha reconegut la literatura infantil i juvenil.
Roger Santaló Puig, Catalunya Ràdio Girona.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès,
ha fet una crida a defensar la llengua catalana
amb motiu, d'avui, la diada de Sant Jordi.
Des del Palau de la Generalitat,
Aragonès ha reivindicat el foment de la lectura en català
i ha insistit en un referèndum acordat amb l'Estat
per decidir el futur polític del país.
Votar mai és una trampa. La democràcia mai és una trampa.
I si algú considera que votar, que la democràcia,
que acordar col·lectivament com decidim el futur d'una societat
és una trampa,
és que el seu model no és un model de confiança en la ciutadania.
A aquesta hora també expliquem
que els Mossos investiguen la mort violenta d'un home a Girona
que a les 8 del matí han rebut un avís
a l'hospital Josep Trueta informant de la mort d'un pacient
que han trobat a l'entrada del Servei d'Urgències del Centre Sanitari.
La víctima presentava una ferida amb arma blanca
i anava sense identificació.
L'han intentat reanimar però no li han pogut salvar la vida.
També expliquem la mort d'un vianant a la C-17
a l'altura de Mollet del Vallès.
L'accident va passar ahir al vespre
quan, per causes que encara s'estan investigant,
un turisme va embestir una dona quan caminava per aquesta carretera,
segons informa el Servei Català de Trànsit,
ja són 40 les víctimes mortals en accident de trànsit
a la xarxa viari interurbana en el que portem dany.
I un apunt de mobilitat de trànsit,
el Servei Català de Trànsit acaba d'informar
que la carretera, la Nacional 340,
està tallada a l'altura del Vendrell per un accident.
Això provoca mig quilòmetre de retencions
en els dos sentits de la marxa,
mig dia i quatre minuts a l'actualitat esportiva,
ara amb la Maria Guixà.
Què tal? Bon dia.
Un Sant Jordi etapaït d'activitat esportiva,
també, sobretot a la ciutat de Barcelona,
on el Barça reblat l'ètic de Madrid a un quart de cinc,
amb el jugador de 15 anys, la Mínia Mal, a la convocatòria.
Mai fins ara un jugador tan jove
havia entrat a la convocatòria del primer equip blaugrana.
Ara mateix el Madrid és a vuit punts del Barça de manera provisional
després de la victòria al Bernabéu ahir per 2 a 0 davant el Celta.
Aquest Barça l'ètic de Madrid, com diem, a un quart de cinc,
en directe per la TDT de Catalunya Ràdio.
El Girona, mentrestant, té deu punts de marge sobre el descens,
ara el camp del Valladolid per 1 a 0,
i l'Espanyol quedarà a dos punts de la permanència
després d'aquesta jornada, passi el que passi
en els partits d'avui dels rivals directes.
També destacarem encara en futbol
que el Barça seria campió de la Lliga femenina
si avui el Madrid no guanya el Villarreal,
el partit que començarà a les 6.
També a aquesta hora es porten directes
Sant Boyana i El Salvador a les 12 a partit de quarts a final
de la Copa de Rugby. Joel Gadea, bon dia.
Bon dia, tres minuts de partit al Valdiri Aleu,
amb empat a zero al marcador.
Sant Boyana que vol tornar a semifinals de la Copa 6 anys després
i s'enfronta al Salvador, vigent campió.
Els del Bas Llobregat no guanyen aquesta competició des del 2017.
Hem de recordar també que és el clàssic del rugby estatal
i qui surti vencedor d'aquest partit al Valdiri Aleu
s'enfrontarà o bé al Burgos o bé al Barça,
partit que comença a la 1.
Ara mateix, 3 i mig de la primera meitat.
Unió esportiva Sant Boyana, 0,
el Salvador, 0, Joel Gadea, Catalunya Ràdio,
Sant Boy de Llobregat.
També vull a la ciutat comptar a la partida de les 4,
final del Godó de Tenis,
entre Carlos Alcaraz i Estefano Sisi Paz,
i a dos quarts d'una, en aquest cas,
a la capital de la Terraferma, Lleida, final de la Europe Cup,
segona competició continental d'Ukeipatins,
en categoria masculina.
El Vultragà aspira a aixecar-la davant al Braga portuguès,
com diem, a dos quarts d'una d'aquest migdia.
Especial Sant Jordi del Suplement.
Des del Passeig de Gràcia.
35 anys fent ràdio amb l'esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Els diumenges al migdia, el suplement obrim el dominical.
12 i 6 en directe des del Passeig de Gràcia.
Si avui es diu menys, això és el dominical.
Edició especial Sant Jordi, Gerard Jovan,
Xavi Espinosa, Carles Roig, bon dia.
Bon dia, què tal?
Quin dia més maco tu per celebrar Sant Jordi.
Una festa tradicional catalana que, si ho pensem,
està basada en una història que està tota malament.
Per exemple, 2023, portar una llança ja està mal vist,
matar dragons està mal vist,
s'ha de dialogar amb ell i arribar a alguna mena d'acord,
perquè no l'hagis de matar,
i ell se't mengi només un braç o una cama.
El fet d'haver de rescatar una princesa malament,
també perquè les princeses se salven soles,
regalar-li una rosa i prou fatal i falta el llibre,
i, finalment, diguem-ho tot, la figura de la princesa i del rei
generen rebuig, perquè ja sabem,
provoquen despesa pública i no serveixen per res.
Per tant, el millor que es pot fer avui en dia,
si veieu un drac que es menja la gent d'un poble,
és canviar de poble i després, si de cas, fer un tuit de queixa.
Sí, com sigui, en qualsevol cas, Joan,
en un dia tan especial com el d'avui,
hem de saludar el president de la Generalitat de Catalunya,
el molt honorable Pere Aragonès, bon dia i bona hora.
Bon dia, catalanes i catalans.
Bon Sant Jordi a tothom!
Què tal, president?
No sé si ha pogut fer una volta per les paradetes.
Doncs ho he fet una mica per sobre,
perquè el problema, com veieu aquí al davant,
és que hi ha molta gent i, de vegades, no veig bé els llibres.
Tu com ets alt, com un Sant Pau, doncs...
Clar, clar, clar.
De fet, penso que em podries portar a fer una volta
enfilat a les espatlles, Roger.
Alguna recomanació literària?
Soc el teu president.
Alguna recomanació literària per la jornada d'avui?
A veure, què voleu, ficció o no ficció?
Ficció.
Doncs us recomano, en aquest cas, un llibre que es titula...
L'acord de claredat, què cony és?
És un llibre que l'he escrit jo mateix
i té dibuixos que ajuden a entendre de què va la cosa.
Què hi podem trobar, en aquest llibre, president?
Doncs és una molt bona pregunta, Roger.
És un llibre en què al llarg de 1.714 pàgines
explico què cony és l'acord de claredat
i com ens portarà cap a la independència.
Perfecte. I com ens hi portarà?
No se sap.
Té un final obert i es resultarà a la segona part del llibre.
Ah, que hi haurà una segona part del llibre.
Correcte, és correcte.
L'any que ve, per Sant Jordi,
publicaré l'acord de claredat segona part,
perquè no va servir per res.
Gràcies per ser avui aquí, president, amb nosaltres.
Deixeu-me dir que també hi ha la versió en audiolibre,
i la veu és d'en Ferran Adrià,
de manera que s'entén encara menys.
Molt bé, gràcies, president.
Divendres el vam veure a la fèria d'abril de Barcelona, president.
És correcte, Roger, la fèria d'abril de Catalunya
és una festa, doncs, molt interessant, no?
A vostè li agrada tot l'univers flamenc?
L'univers flamenc? Això, home, i tant.
Jo l'escolto des de... no sé, el Camerón de la Barca...
I la Isla. Aquest.
Fins a posar pel cas el Figala, el Figala.
O... bueno, em perdó, o el Carmela, també.
Figala és un marisc. Camela, Camela.
Ah, va bé. Camela, sí, aquella de...
Escúchame, enciéndelo.
Es imposi... no sé ben bé com fa, però m'agrada.
Gràcies.
En qualsevol cas, divendres a la fèria d'abril,
a Sant Jordi molts polítics han aprofitat aquests dies
per fer campanya electoral de cara a les eleccions municipals.
Alcaldessa de Colau, bon dia.
Bon dia, doncs sí, soc l'alcaldessa de Colau.
A què puc ajudar-te? Amb Cobres...
No faci vídeos de propaganda sobre actuats,
que ja n'hi hem vist uns quants, últimament,
comparant-ho amb aquella botiga...
No visc a Pedralbes, en una supermenció.
Mirau-me, soc una pringada que viu de lloguer,
igual que tots vosaltres.
Amb Cobres, l'arròs basmati.
Com està vivint, l'alcaldessa, aquest Sant Jordi?
Doncs per totes les barcelonines i tots els barcelonins.
És, probablement, el millor Sant Jordi de la història,
gràcies a la proliferació de superilles per tota la ciutat,
i de zones verdes i carrils bici.
Mireu quina superilla que he fet aquí davant de la borsa.
Això ja es quedarà així per sempre.
Molt bé. Escolta'm, alcaldessa,
¿té alguna recomanació literària per fer-nos per aquest Sant Jordi?
Doncs sí, sí, sí.
Aquest any, recomanaria el llibre escrit per una autora, una dona,
de burundi, bídua, alatur,
sorda d'una orella, escarrana, de l'espanyol,
i que no sap pronunciar les esses.
Que ens relata, al llarg de les pàgines, com és el seu dia a dia.
Molt bé. Com es titula el llibre?
Hòstia, tot em passa a mi.
De l'autora burundesa, ja m'ha la pata.
Us el recomano de tot cor.
M'hi cobres? El arroz?
Gràcies, alcaldessa, també per visitar-nos en una jornada com avui.
Saludem més polítics de l'àmbit municipal,
que estan voltant per paradetes.
Senyor Ernest Maragall, bon dia.
Bon dia.
Hòstia, com ha canviat la festa de Sant Jordi molts anys, eh?
Clar, vostè ha viscut moltes festes de Sant Jordi.
Sí, i tant.
Penseu que, quan jo era petit, el drac encara era viu.
Encara l'havien de matar, eh?
Encara l'havien de matar, sí, sí.
Senyor Maragall.
Perdoneu, perdoneu, sí.
I recordo perfectament això de l'any que va venir el cavaller Sant Jordi.
Recordo que era un 23 d'abril, i va venir per matar-lo.
Com s'explica, com és que l'encarregat de matar el drac
va ser precisament el cavaller Sant Jordi i no una altra persona?
Jo t'ho explico, jove,
perquè l'Ajuntament ho va treure per concurs públic,
i es van presentar diversos cavallers,
i van acabar triant la millor proposta.
La Laura Borraso es pot explicar com funciona tot això.
No s'emboliqui.
Una recomanació literària, com estem demanant a tothom.
Us recomano un llibre que es titula
La Colau ha deixat Barcelona feta un desastre.
Aquest llibre no existeix, perdoni.
Ja ho sé, però jo el compraria.
Des que hi ha la Colau i aquí la gent que ens està mirant
sap perfectament que aquesta ciutat és un niu de delinqüència.
De fet, mireu si està fotuda la cosa,
que aquest mateix matí, venint cap aquí, m'han atracat.
Què diu ara? L'han atracat aquest matí?
M'han fotut 18 euros per una rosa.
Deu-n'hi-do, 18 euros per una rosa no està malament.
Gràcies, Ernest Maragall. Algú altre polític o ja ho deixem aquí?
No hi ha dret, no?
Home, senyor Xavier Trias, com està?
Estic recurrent tot el rato
a les paradetes de roses, de llibres
i li juro que estic revantat de tant caminar.
Home, és que hi ha moltes parades de llibres i roses
i, de fet, s'hi pot estar una bona estona.
Mira, et diré una cosa, Roger. El que trobo horrorós...
El que troba? Horrorós...
Ets un fill de puta, eh?
M'he d'insultar, eh?
El que trobo horrorós és aquesta illa literària
que s'ha inventat l'Ajuntament perquè és terrible
que no es pugui circular amb el cotxe
pel mig de les paradetes.
És culpa de l'Ajuntament.
Com volen anar en cotxe pel mig de les paradetes?
Exacte, un moment. La gent m'aplaudeix.
Sí, sí, no, clar. La gent m'aplaudeix.
Però és que tu ets un populista.
Això no és veritat, tu. La gent està aquí, el públic hi guanyarà.
Què? Com vols que abaixi per les paradetes?
Clar, no hi passa, en cotxe, per aquí.
Però tu vas a poc a poc.
A veure, senyor Trias, què s'ha quedat? Alguna recomanació, va.
Alguna recomanació?
Doncs mira, l'últim que ha tret el Ferran Turent...
Ferran Turent, no m'ho facis repetir més, sisplau,
que m'estic emprenyant, ja.
I d'entre tots els llibres que es venen avui,
n'hi ha algun altre que li hagi creat l'atenció?
M'ha cridat molt l'atenció un llibre de fer turisme en cotxe,
justament, que es titula...
Recorrent carreteres de torre d'Ambara i d'arreu del territori.
Que s'ha de ser un autèntic... No, no aplaudiu!
No aplaudiu!
S'ha de ser un bandarra per titular un llibre d'aquesta manera.
Molt bé, parlem una estona els polítics. Moltes gràcies.
Parlem amb un dels autors d'Aqueto de Sant Jordi 2023.
Ens ha visitat a primera hora, però ara hi torna.
Carles Porta, bon dia.
Bona nit. 23 d'abril de 2023.
La policia troba el cadàver d'un drac amb una llance clavada
estarracat enmig d'una base de sang,
al costat del cos sense vida,
i trobem un roser del qual sembla que algú n'ha agafat una rosa.
Quedeu-vos amb aquest detall,
perquè més endavant serà important per resoldre el crim.
Carles Porta, no hi fotis tan misteri,
perquè l'assassin, en aquest cas, tots sabem qui ha sigut.
Capullo!
M'acabes de rebentar tres dilluns seguits
de capítols dedicats a aquest cas.
Últimament estàs estirant una mica els casos.
A veure, Porta, aquest Sant Jordi treus nou llibre,
que es titula, no es podia saber,
Crims, pecats capitals.
Un llibre, Crims, pecats capitals,
que arriba després de Crims,
tot el que llegireu és real, del 2020,
Crims, la farmacèutica, que és del 2021,
Crims, llum a la foscor, de 2022,
Crims, la noia de Portbou, també, 2022.
Qui s'hagi comprat tots els seus llibres
té una biblioteca una mica de psicòpata,
o deu fer 3 anys que no dorm bé.
I també mantinc el Crims, el programa de ràdio,
Crimenes, a Movistar Plus...
I a l'Exposició Palau Robert, també, de Crims, no?
Correcte. I ara explotarem encara més vies de divulgació.
A veure.
Farem Crims, el restaurant temàtic, a càrrec d'Albert Adrià.
Està bé. El nostre germà.
Exacte, ens farà uns àpats amb fetges...
I no m'ha gelat a mi. No.
No, no, no.
També farem Crims eufòria,
un talent show per detectar joves criminals,
i Crims, el casal d'estiu.
Home, faràs un casal d'estiu de Crims.
I ja hi podeu apuntar els vostres fills petits,
on aprendran a resoldre assassinats.
I per la tarda tindran piscina.
Doncs potser m'interessa el casal d'estiu.
Gràcies per atendre'ns, Carles Porta.
Veig aquí un senyor amb el braç alçat. Ui, quina por.
Què hi fa, vostè, aquí?
Estoy pidiendo un taxi.
Home, Javier Tebas, president de la Lliga,
demanant taxis des de 1939, eh?
Oiga, no me provoquen que yo he venido a celebrar a San Jorge.
A San Jorge, con todos ustedes, eh?
San Jorge, por cierto, patrón de Aragón.
Molt bé. I aquí, senyor Tebas,
en quin moment se li va acudir programar un Barça Atlètic de Madrid
avui a un quart de cinc de la tarda al Camp Nou, precisament Sant Jordi?
És una bona pregunta.
Podria inventar-me mil argumentos,
pero es que nos odiamos tanto que les voy a decir la verdad.
Lo hice para putear.
Sí, doncs ho ha aconseguit.
Pues mira, me alegro.
De todos modos, yo creo que Jordi Alba, Sergio Busquets o Rafinha,
no sé, por encima me marcho. ¡Taxi!
Vol abaixar el braç, sisplau, senyor Tebas.
No veo ningún taxi. No hi ha cap taxi.
Sí, no, està tallat, tot això està tallat.
¿Por dónde se sale? A veure, per on ha entrat?
Per la diagonal, sí, segurament.
Ha entrat per la diagonal, no? Molt bé, no es podia saber.
Perdó, que he aixafat l'acudit, perdó.
Que sigan con sus coros y danzas regionales.
¡Arriba, Sant Jordi! ¡Puta el camp, rata!
Calma, calma, calma.
President Joan Laporta, hi hagi pau i sense llàgrima.
Que hay algunos que dicen que son del régimen y sí lo son.
A veure, estem de celebració, avui, president.
I tant, i tant, que estem de celebració.
Estem celebrant que Sant Jordi, o sigui jo,
vaig matar el drac, o sigui l'equip del règim,
i vaig salvar la princesa, o sigui el Barça,
i li vaig regalar una rosa,
i la rosa que us regalaré a tot el marcelonisme serà...
L'heu messit!
Escolta, ens està tornant a emocionar, present a la porta.
Però no és una emoció de feblesa, eh?
Són llàgrimes fortes, són llàgrimes de mascle.
Les meves llàgrimes són com el dissolvent,
soc com un búfal, trec semen pels ulls...
L'hem entès.
Alguna recomanació literària, president?
No, mira, recomanació literària no us en faré cap.
Però, si voleu, us puc donar la llista dels més venuts.
Aquesta hora ja té la llista dels més venuts.
I tant, que sí. Són els següents.
Número 1, i, per tant, el més venut, Col·legiat Gil Manzano.
Segon més venut, Martínez Monuera.
Número 3, Mateu...
Per què està dient president la porta? Què és tot això?
Els més venuts, els hàrbits més venuts,
i qui els compra, els de sempre, l'equip del règim.
Sap, president, les seves acusacions,
crec que les ha contestat el Madrid
a través del seu canal de televisió.
Quin d'ells, perquè tots ho són, del canal de televisió.
L'oficial, en aquest cas, el Real Madrid Televisió.
Trenador Xavi Hernández, bon dia i bona hora.
Hola, culers, barcelonins.
Molt maco, no?
No puc arribar d'arregar el fespet del Camp Nou, no?
Encara estàs amb això, Xavi, amb la gespa.
No em traureu d'aquí, no?
Mira, per jugar bé a futbol,
el fespet no pot fer més de 3 centímetres del sol.
Ja, però com es pot saber...
Un jardiner, com pots saber com vols la gespa?
Jo ho tinc tot al cap, no? Ho tens tot al cervell.
Bueno, els cabells, de fet, eh?
És més mal, els meus cabells de punta.
Sí, home, mítics.
Doncs jo els cuido com si fos fespet, no?
Els rego, els tallo, els protegeixo del sol.
No ho cap si podria jugar un partit amb perfectes condicions.
No sé què et sembla el sol que fa avui,
perquè el Camp Nou pinta que no hi haurà núvols.
No ens agrada jugar amb sol, hòstia, ja ho vaig dir l'altre dia.
Ben dit, Xavi, no ens agrada jugar amb sol.
I què ha fet el Teves?
Ens ha fotut a jugar a les 4 de la tarda a ple sol.
Concretament, cara, el sol!
Avui farà sol durant el partit, Xavi.
Això ens perjudicarà, no, Roger?
L'Ebron James, quan es mulla la pista, li passa la mopa, no?
Doncs ja està, això és el que jo reclamo, no?
Si no, és un céspet curtet i sense sol.
Mira, jo et prometo, Pelopo,
que quan construïm el nou Camp Nou
plantaré pins per tot el terreny de joc,
perquè podeu jugar a l'ombra. Fota't, Teves!
Alguna recomanació, avui, literària, Xavi?
Home, mira, en aquests moments m'estic llegint un clàssic, no?
Tu céspet i tu,
guia pràctica per aconseguir el céspet de tus sueños.
Compararem.
Moltes gràcies, avui, també, per visitar-nos.
Leo Messi, ara sí, bon dia.
Hola, bon dia, bon suave. Messi, buco de tothom, no?
Molt bé, aquest francès, Leo.
Veig que no t'has volgut perdre la festa de Sant Jordi.
Ah, la verdad que no.
Estoy en mi casa y, bueno, siempre que puedo, regreso.
Regreso, eh.
Escolta'm, tornaràs al Barça.
Ya lo veremos, eh. Solo llevo todo a mi papá.
La verdad que hoy vine a comprar el libro.
Ah, sí? T'has comprat algun llibre?
Sí, obvio, obvio. Me compré el de Andreu Claret.
El de l'Andreu Claret, eh?
És un dels títols més destacats d'aquest any.
Com era el títol?
Érem nosaltres. No sé si ho pillen en directe.
Érem, érem. Érem, érem.
Lo que fuimos ya no somos. Molt bé.
Fins aviat, Leo.
Fa un moment hem parlat amb Xavi Hernández del temps,
francès Mauri, bon dia.
Molt bon dia, Barcelona.
Com esteu en aquests moments?
Tenim 18 graus de temperatura al Passeig de Gràcia,
amb sol i núvols que van jugant el gat i la rata.
I tenim menys possibilitats de pluja
que l'Espanyol de permanència a primera.
Tampoc caldria, això.
A veure, francès, has vingut a comprar llibres, a vendre'n...
Efectivament, companys,
la feina com a meteoròleg se m'està acabant,
ja que tots els mapes ens indiquen
que farà sol des d'avui fins al 2074,
de manera que tots els homes del temps sobrem
i ja ens podem anar reinventant.
I tu ja has pensat què faràs?
Doncs ajudar tots els catalans a adaptar-nos al nou clima deserti
que tindrem a través dels llibres.
I quina mena de llibres?
Doncs, per exemple, el cultiu del dàtil,
sent receptes originals amb aquesta cosa empalagosa
que només t'agrada acompanyada amb bacon.
És veritat, què més?
Seguretat a la carretera,
com actuar si atropelles un camí.
Això em va passar a la barada, a Barcelona, eh?
Necessito saber la temperatura que tenim a Lleida,
que hi he de connectar ara.
Ara mateix a Lleida tenim 24 graus de temperatura,
ja sabem que allà sempre la calor puja,
la xafogor déu-n'hi-do.
Joan Álvarez, des de Lleida, com s'està celebrant aquí al Sant Jordi?
Molt bé, bon dia, Roger. Doncs 20 graus, eh?
Us he de dir que allà a Lleida...
Francesc, t'has equivocat. 20 graus, 20 graus.
Perquè té uns altres mapes, però jo calculo més la informació...
Llavors, 24, 24. Endavant, Joan.
24 seria la temperatura que hi ha al centre de les parades,
perquè la veritat és que la germació és un formigueig constant
de persones que passen amunt i avall
al voltant de la vintena de parades de llibres i de roses
que ja l'ha vingut Francesc Macià,
i després continuen fins a gairebé l'estació de tren, la Renfe,
amb les parades que són d'associacions i d'entitats.
És un diumenge festiu, hem trobat gent
que ha vingut d'altres poblacions del voltant de Lleida,
i la participació és perfecta.
El sol l'acompanya, aquesta zona és frondosa,
i, com dic, s'ha fet el tradicional esmorzar literari
de pagesa d'editors amb un centenar d'escriptors,
i aquí doncs continua la gent a partir de les 11,
és quan s'ha començat a animar,
i ara mateix es fa difícil avançar per tafanejar,
per comprar, per adquirir la rosa i adquirir el llibre de rigor.
Fantàstic, Pere Joan, el Barça és de Lleida. Una abraçada, bona diada.
Bon dia.
12 i 23. Un fort aplaudiment pels companys del Dominical,
Carles Rodríguez, Gerard Jovan i Xavi Espinós.
Fem una petitíssima pausa,
i de seguida una llegenda que continua omplint escenaris.
Àngels Cunyalons, el suplement, i després els tietes.
Ara tornem.
Especial Sant Jordi del suplement,
des del Passeig de Gràcia, en Roger Escapa.
Mai m'hauria imaginat
que en un dels llocs més fos costat del planeta
hi trobaria una història tan plena de vida,
la d'unes nenes que, jugant a bàsquet,
desafien les regles del joc, les que imposa el patriarcat,
un exemple de lluita i soliditat entre generacions de dones.
Al·liades, el nou llibre d'etxell feixes ja a les llibreries,
una història real d'esperança i emoció.
Llibres, roses i la ràdio al carrer, com sempre per Sant Jordi.
Per Sant Jordi, Catalunya Ràdio estrena el nou estudi mòbil
que instal·larem al Passeig de Gràcia de Barcelona
entre Consell de Cent i Diputació,
des d'on farem una programació especial.
I farem el suplement, sumant l'esperit de cap de setmana
amb l'ambient festiu de Sant Jordi.
Parlarem amb un munt de convidats.
Tindrem els protagonistes del dia i actuacions musicals.
A migdia obrirem el restaurant Caníbal a Berlín
i Ciutat Maragda, i després la Tarda de Catalunya Ràdio.
Serem al Passeig de Gràcia de Barcelona.
Veniu a veure'ns.
Sant Jordi a Catalunya Ràdio.
Per Sant Jordi, la vida és al carrer. I Catalunya Ràdio, també.
Amb la col·laboració de Caprabo, Imo Group Miranza,
Ara Llibres i el Patrocini de Bacos.
A Bacos tot l'abril és Sant Jordi.
Per 50 cèntims, coses molt nostres de Sant Jordi.
Regalar-se llibres. Pobrear roses.
Queixar-se que hi ha roses de massa colors.
Pobrear el pa de Sant Jordi. Preguntar-se qui és el pa de Sant Jordi.
I ara, per 2 milions d'euros...
Per 2 milions d'euros, la rossa de Sant Jordi.
Correcte!
27 d'abril, sortets de la rossa de Sant Jordi.
Guanya fins a 2 milions d'euros.
Loteries de Catalunya és la nostra.
Jugar amb responsabilitat és guanyar. I només si ets major d'edat.
Barnavagan, el concessionari que batega, està molt a prop teu.
Entra a la zona d'altes emocions
i trobaràs el Volkswagen 9 o 109 dels teus somnis.
I si el teu Volkswagen necessita una revisió,
l'anem a recollir i te'l tornem a punt.
T'esperem a Barnavagan, filial de Volkswagen Group Retail Spain,
a Passeig de la Vall de Brons, Senor.
El 28 de maig, vinent,
se celebren les eleccions locals i autonòmiques.
Si aquell dia estàs lluny del teu poble, de la teva terra,
de la teva ciutat, o alguna cosa t'impideix anar a votar,
ho pots fer per correu.
Sol·licita la documentació necessària fins al 18 de maig
a qualsevol oficina de correus.
La rebràs de manera gratuïta al teu domicili.
28 de maig, eleccions locals i autonòmiques.
Per correu, el teu vot té tot el seu valor.
Un histèric de l'interior, govern d'Espanya.
La més aplicada, la millor de la classe,
sempre havia sigut jo.
Però va arribar un dia que la cosa va canviar.
Jo he fet moltes coses a la vida, però cap amb convicció.
La Lila, en canvi, era ferma.
M'agradava sentir-me exposada a un món desconegut.
I em vaig deixar votar.
Penso escriure tota la teva història.
Besada en una novel·la de gran èxit mundial.
L'Amiga Genial, a TV3 aquesta nit.
De la música dels zombies i de la truita de patates.
De los panda dels enamorats i de les nous espacials.
Dels números de l'arquitectura i de les papallones africanes.
Cada dia és el dia d'alguna cosa.
El dia del llibre és el dia de tot.
23 d'abril, Sant Jordi, dia del llibre i la rosa.
El Cort Inglès 10% de descompte en tots els nostres llibres.
El Cort Inglès.
Amb babacos, tot l'abril és Sant Jordi.
Abacos us ofereix aquest espai.
Com a ravi rossi, com a ravi rossi,
jo vull que m'imaginin amb tota la força.
Especial Sant Jordi del suplement, des del Passeig de Gràcia.
L'amor és un secret.
35 anys fent ràdio amb esparit de cap de setmana.
L'amor és un secret, que quedi entre nosaltres i ningú més.
Amb Roger Escapa.
La vida et passa pel davant,
però igual que passa ja s'escapa.
Que no t'allarguis fort les mans,
igual que el fum el dia escampa.
3 minuts per arribar a dos quarts d'una del migdia.
Recta final d'aquest suplement especial Sant Jordi indirecte
des de Passeig de Gràcia,
entre Diputació i Consell Llicent, Déu-n'hi-do quanta gent.
Un aplaudiment, sisplau, per Àngels Guñalons!
Bon dia i bona hora, Àngels Guñalons. Com estem?
Molt bon dia, molt bona diada de Sant Jordi.
Com ho portes, perquè ahir vas tenir doble funció, no?
Ho porto, però és un dia estimulant, no, avui?
I avui deus tenir aquesta tarda, també, no?
Avui tenim l'última de la setmana.
L'alegria que passa a l'última proposta de creació
de la companyia de Got Llagom,
una versió contemporània del primer gran èxit teatral
de Santiago Rosinyol,
amb un espectacle que la Sònia Olofeu, companya del suplement,
vas veure i vas al·lucinar.
Sí, bon dia. Vaig anar-hi fa 15 dies.
Era just el dilluns de Pasqua,
quan tothom s'estava menjant la mona al teatre,
i la veritat que per ser festiu estava molt ple,
la sala aquella, no sé com va anar la taquilla,
però la plateia on estava ja estava ple,
i al pis de dalt ho vaig saber pels aplaudiments
que també estava ple.
És una obra que val molt la pena.
Em va sobtar, quan vaig entrar just al poliograma,
que l'escenografia és molt negra, no?
Molt modesta.
Quan entres no veus un gran vaixell,
com era el cas de Maricel,
o si hi penses amb els miserables que hi ha a la barricada,
i dius, ostres, tot molt fosc, molt negre,
però després veig que amb poc feu molt.
En aquest espectacle hi ha aquella escala gran,
així metàl·lica,
que l'utilitzeu i la feu anar amunt i avall,
i després també em va sobtar molt
que des del primer moment
els actors ja esteu tots nous dalt de l'escenari,
des del primer número.
I no te'ls van presentant així de mica en mica,
sinó que els coneixes tots de cop,
i a més a més fan doble personatge.
Perquè, Àngels, tu fas dos personatges masculins,
que és l'alcalde i el clown.
Sí.
Sí, sí, sí.
Tots anem doblant, és una funció molt coral,
i quan un està protagonitzant una escena o un número,
els altres estem fent d'acord.
I a més a més esteu tocant.
Perquè també vaig veure que no hi havia orquestra.
No, hi ha dos teclats, una guitarra,
hi ha una base electrònica,
i tothom toca instruments, gairebé tothom.
A mi no m'han deixat.
Fan com a eufòria, que es van acompanyant amb les dobles veus.
I el teclat també, doncs,
aquell teclat de la planta baixa i del primer pis,
està sol·licitat i van rotant.
També et diré, Roger, una cosa que t'agradarà,
perquè et conec,
que no pots plorar en dos moments.
I ho reconec i ho confesso.
He de dir que no em costa gaire.
L'Àngel es fa clara de sorpresa, que no...
No us passa gaire?
No, el que sí que veiem és les cares del públic,
perquè és automàtic, s'acaba i tothom es posa de peu,
i fan cares emocionades de l'espectacle.
Digue'ns els dos moments.
És el moment de la Zahida, quan fa el show,
davant de tot el poble gris,
que ella és valenta, no?
Al final, la cançó del final, el Me'n vaig,
que és preciosa i la canta, que té mueres.
El moment que vaig pensar que valenta és el que havia de fer,
no direm gaire més per no fer spoilers.
I després també la decisió final del Nil,
que el Nil és el ciutadà més reivindicatiu, llitador, no?
I en aquell moment, com fa el petit gir,
dic, ostres, no, no pot ser, no em pots fallar en aquest moment.
Quan ell decideix quedar-se.
Correcte, si no ho anava a dir, per si algú encara no l'havia vist,
que convidem tothom que el vagi a veure.
No sabem de què parlem, tampoc, exactament.
Aneu-hi i ho sabreu.
I després també dels teus dos números,
el monòleg que fas d'il·luminada, de l'escenari,
on combines els teus dos personatges,
que és molt difícil,
perquè en cap moment et perds de quin personatge estàs fent.
Sí que és veritat que durant l'obra
veiem que et vas canviant la jaqueta,
et poses la jaqueta negra per fer de l'alcalde
i la torera per fer del clown,
però en aquell moment que estàs tu sola encarnant els dos personatges
és espectacular.
Que bé, gràcies. Jo el gaudeixo molt perquè és por teatre.
Es fem de tot, fins i tot de jaquetes i tot,
i és salt sense xarxa, diguem-ne, no?
Però això li he d'agrair molt també al Mar Rosí,
que hi ha tot l'equip mar rosí,
que hi ha la Pella, Andreu Gallent, David Pinto i la Narosa Sisquella.
Personalment, jo crec que tinc un regal entre les mans,
i moltes vegades, quan fas una bona feina
o que la gent la valora, no és només el suposat talent
que tinguem els actors, sinó tenir la eina
per fer lluir, per fer sortir aquest talent.
I en aquest sentit, la companyia en pes és una funció molt coral,
sí que és veritat que hi ha el noi i la noia de la pel·lícula,
que són la Mariona Castillo i el Pau Oliver,
però tots tenim els nostres moments,
i tots estem recolzant els moments dels altres,
i és... realment està sent un muntatge feliç,
perquè hi ha hagut el miracle aquest que es dona,
de tant en tant que hi ha unanimitat entre el públic, la crítica,
i nosaltres som molt feliços.
És una companyia preciosa.
Jo no podria fer el que faig sense ells.
Àngels, clar, portes una pila d'anys dedicada en aquest món,
i suposo que ara t'ho prens d'una altra manera, no?
Els 90 et van exprimir d'una manera extraordinària,
ho protagonitzaves tot, a Catalunya, a Madrid...
Ara t'ho agafes d'una altra manera o què?
Segur, segur, perquè a més no hi ha una altra,
no t'ho pots agafar sempre, tot i tot és un aprenentatge, diguem-ne.
Aquesta feina nostra és una muntanya russa,
els mateixos que et diuen que ets meravellosa
i que el món no pot girar sense tu,
i el perill és que t'ho creguis,
el dia següent t'ignoren o fins i tot se n'enfumen de tu, no?
Això ha passat, ha passat molt.
Aleshores, això ja ho tens assajat.
Quan hi ha un èxit, saps que és a FIMR, com diu un amic meu,
sobretot referint-se als diaris quan eren de paper,
diu que les crítiques d'avui meravelloses
serviran per embolicar peix demà.
I això no ho pots obviar i has de saber que viure el moment,
gaudir-lo, però la vida real és quan baixes pel carrer
i sobretot quan vas al bany.
La teoria està molt bé, perquè ens la sabem,
del món dels actors, dels actrius que diuen això,
però després quan ho vius i fa 3 mesos que no et sona el telèfon
i fa mig any que no tens feina,
segurament, però potser sí de molta gent
que t'acompanya a l'escenari, a l'alegria que passa, no?
No, hi ha hagut moments de vertigen, també,
perquè quan tot puja molt, ha de baixar molt el sufler.
Aleshores, sempre hi ha...
T'acostumes a tenir un projecte ja a la vista
quan ja n'estàs fent un,
i quan això deixa de passar en un moment donat,
també passa en una franja d'edat difícil,
quan passes de la joventut a més enllà de la maduresa,
que és el meu,
hi ha una franja allà que no t'ubica,
i quan parlàvem amb una companya meva
que es dedica a fer vestuària de pel·lícules i sèries,
diu que ara toca ser jove i sexy,
i si no, però en tots els àmbits,
no només en l'audiovisual o de cara a la galeria,
sinó a les feines, dius, però què estem fent?
Què estem fent?
Hi ha el talent i l'experiència.
El millor és barrejar-nos tots, joves i grans.
Podríem desenvolupar molt el tema, aquí.
Clar, sempre et perseguirà en Maricel,
no sé si per bo o per dolent, segurament per bo, no?
Però això és una fortuna,
perquè si em perseguís, diguem-ne, un assassinat,
em persegueix Maricel,
perquè se'm vincula sempre el primer Maricel,
i jo em sento privilegiada i afortunada per això.
I quan ho has tornat a veure amb altres grans actrius,
penso en l'Helena Gadel, que t'ha interpretat,
t'ha interpretat el teu paper, què?
Malauradament no vaig poder veure l'Helena,
perquè jo estava treballant en aquell moment,
vaig veure la següent, que és Anna Sant Martín,
i ja feia molts anys que l'havia fet,
i aleshores va ser molt emotiu, va ser molt convidador veure això.
T'ho van tornar a proposar, fer de blanca, no?
En un moment donat sí, però ja tenia 40 anys,
i ja l'havia... sobretot no perquè no es pugui fer amb 40 anys,
que amb 40 anys l'aparença, més o menys,
sinó perquè ja estava fet i ben fet en un lloc,
i aleshores el passat no pot tornar mai,
i has de ser prou fort per saber deixar-lo en aquell moment.
Jo penso que la gent estima les blanques i els saïds,
amb els quals descobreix el Maricel, i això està molt bé.
Sònia, què més et va sorprendre d'aquesta funció que vas anar a veure?
El no té un número final, del clown.
En obren l'espectacle també davant del Poble Gris,
que la gent surt de la fàbrica,
i per fi, malgrat la censura, es pot arribar a fer.
Allà vaig notar que la gent no ho va fer per respecte,
però tenia ganes d'aixecar-se de la cadira per aplaudir-te.
Però com que estava entremig dels números,
veies la gent que estava allà amb el mateix aplaudiment,
t'impulsava a haver-te de posar a dreta,
i crec que en aquell moment és quan dius
que gran és Àngels Guñelons.
Jo crec que també hi ha una miqueta que hi ha un número
que, d'alguna manera, ho sé per persones que conec de fa molts anys,
que els fa una mica retornar aquella banda sonora dels anys 90,
aquells àngels guñelons dels anys 90, i això és el motiu.
A veure, jo no comptava fer una cosa d'aquestes característiques ja,
perquè no hi comptava, la faig, la puc fer,
la faig bastant tranquil·lament, no em canso,
però com que em cansava fa 30 anys, és suportable,
i estic molt contenta de poder fer això.
Per la gent que no l'ha vist,
ja els apareixen dos ballarins de Modània,
acompanyada d'un piano,
i canta i es mou d'un costat a l'altre de l'escenari.
Sí, és el número que se surt més del que és l'alegria que passa,
perquè és el número amb el que l'acompanyia,
que està visitant el Poble Gris, enceta el seu espectacle.
I queda més com el Margell, i és potent de ball i de veu, sí.
Per què fa la sensació que costa tant fer un musical d'èxit en català
a Barcelona?
Perquè fa uns mesos recordo la Mercè Martínez
queixant-se amb el Golfos de Roma, que costava omplir els teatres,
i tenim tantes propostes en castellà.
Tu has treballat en tots els idiomes, no?
Sí, en tots els idiomes.
A veure, jo crec que de goll de gom ho ha fet sempre,
sempre ha fet teatre musical en català,
i a més a més, excepte a grups que els textes eren de l'Osier,
però el compositor, el Joan Vives,
el Maricel, l'Albert Guinovara, aquí és l'Andreu Gallent,
han agafat textos de la Mercè Rodoreda,
el Guimarà i ara Rosinyol.
Per tant, s'ha fet...
A veure, al final, jo crec que les coses,
tant d'agradar o no d'agradar, siguin amb la llengua que siguin.
A mi em sembla una mica insòlit i absurd
que sent catalana, amb una producció catalana,
i exposant-ho a Catalunya,
no entenc per què ho hauria de fer amb una altra llengua,
sense que el castellà és preciós,
però vull dir que és una mica absurd,
tots entrem al català i és la nostra llengua, d'acord?
Aleshores, penso que el que, per sobre de tot,
t'ha d'agradar l'espectacle, l'has de valorar i ja està.
Per tant, l'alegria que passa és un espectacle que està funcionant,
que es dona aquell miracle que hi ha hagut unanimitat
entre públic i crítica i ho veiem cada dia
a les cares dels espectadors i ho omplim al teatre.
Vull dir que serà molt curt, l'estada,
perquè acabem el 28 de maig.
Aleshores, jo crec que és una qüestió de sentit comú, no?
Fins el 28 de maig.
Teatre, poliograma, Àngels, guanyolons...
L'alegria que passa, tot això és ben per si sol,
perquè ja ho has sentit, aquesta tarda funciona?
Aquesta tarda funciona. A la 6 o...?
Dos quarts de 7.
Teniu temps de fer Sant Jordi encara i d'anar-la a veure.
Àngels, gràcies per visitar-nos avui.
Molta sort, també, i t'esperem un dia a l'estudi.
Una abraçada. Igualment, gràcies a vosaltres.
Un fort aplaudiment per Àngels Guanyolons!
Farem una petitíssima pausa,
encarem la recta final d'aquest suplement,
amb els tietes, també, cantant coti per coti,
una cançó que sonarà avui aquesta tarda al Camp Nou.
Ara tornem al suplement.
I qui ens despertarà?
Especial Sant Jordi del suplement, amb G.E.S.C.A.P.A.
Para-us!
Tenta obrir la porta, Maralva!
No puc volar!
T'anestegues!
T'anestegues!
Tot és possible un dia de partit.
T'anestegues!
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'En Torquemada.
Avui, a partir d'un quart de quatre,
la TDT del Barça Atlètic de Madrid a Catalunya...
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cadasclau.
L'esport ens ensenya que tirar endavant no és tan sols guanyar,
sinó aprendre a aixecar-se.
Per això a CaixaBank estem en l'esport, sempre.
CaixaBank, tu i jo, nosaltres.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Dam, assistència sanitària, RAT, Solideo i CaixaBank.
L'app de Catalunya Ràdio evoluciona amb tu.
Sí, sí, amb l'aplicació, Catalunya Ràdio sempre, sempre, sempre.
Cada cop més intuitiva,
més fàcil, més útil, més personal.
Entra-hi per seleccionar els teus continguts i programes preferits.
Configura les notificacions
segons els teus temes d'interès i la teva demarcació.
A més dels nostres quatre canals,
t'ofereix una selecció d'àudios a la carta,
una llista cada dia més gran i variada de podcasts
i de continguts digitals exclusius.
Tot a l'aplicació de Catalunya Ràdio. Festa la teva.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Hi ha ganes de fer vacances?
Amb MSC Cruceros, aquesta primavera aprofita...
els nostres descomptes d'última hora
embarcant des de Barcelona o amb com ho des vols.
Vuit dies amb tot inclòs des de 679 euros per persona.
Reserva la teva agència de viatges o MSC Cruceros.es
i descobreix el futur dels creuers.
Especial Sant Jordi del suplement
des del Passeig de Gràcia amb Roger Escapa.
Ida a fer el bailoteo
Cada nit venim junts ballant al somni al Salseo
Ens agradava la festa i també el marugeo
Ja no importa
Vull que tot es dissi no que t'espero
Quatre minuts per arribar, 3 quarts d'una del migdia.
Un fort aplaudiment pels tietes.
Hola, hola, hola, hola. Què tal?
Bona diada.
Són l'Oriol de Ramon i el Xavi Coca.
Bona tarda.
Ens acompanya l'Elisenda Carod, que aquesta tarda té festa.
Hola, família, quin goig.
Està fantàstic.
Una diada que jo ara plego,
però la festa continua perquè ve l'amulès, el Guzmán.
A partir de les 4, li fem la competència al Barça.
Aquí és on passen les coses importants.
Sí, però em veig un vestit del Barça,
perquè aquesta tarda, no sé si ho vau improvisar,
però ho vau anunciar a molt a última hora.
No sé com s'ha cuinat.
És un dia de Madrid fantàsticament programat.
És un dia genial.
I a la mitja part, com a la Superbowl,
surten els tietes a cantar, no?
A més, ha sigut a última hora, com dius.
Vam tancar el dilluns, potser.
Es va trucar a la porta o no?
No, la gent de Spotify, Camp Nou...
Txetxullos.
A més, hi ha el mosaic de l'Omnium,
hi ha nosaltres cantant, hi ha Figa Flowers a fora, també.
Una bona liada.
Algún dia el Barça posarà tietes aquí a la samarreta.
Això l'hi volarem, no?
A veure si un solete...
Hauria de haver fet un intercanvi. Venim a tocar, però aquí poseu...
A canvi d'una samarreta a Pagamper, ni que sigui, no?
Un solete aquí a la samarreta.
Estaria bé.
Com esteu?
Jo tinc la sensació que sou al grup en català del moment,
esteu a tot arreu, heu fet un disc fantàstic,
que sona molt bé, no?
I jo allà vaig on em topo amb vosaltres, no?, d'alguna manera.
Home, hem rebut l'èxit una mica allò que no ens ho esperàvem.
Vam estar cuinant aquest disc durant un any i escaig,
i, justament abans de treure'l,
estàvem una mica... no sabem si a la gent li agradarà, si no,
sabíem que tenia totes les de funcionar,
però el boom va ser espectacular, no?
Sobretot amb la cançó Coti per Coti,
que és la cançó que farem avui.
És que Coti per Coti, perdoneu, cada vegada que la sento...
Va tocar la fibreta.
Quan entra la tenora, cada vegada soc més tieta de Catalunya,
perquè se'm posen els pèls de punta.
Una mica activ, això, el tietisme de...
Tothom li surt la bena catalana, no?, i...
Perquè tots i fins i tot els joves tenim una tieta a dintre.
Sí, en certa manera.
I al final, com que combina el que és la Cerdana amb el reggaeton,
que és algo dolç per escoltar-te així a casa cada dia,
doncs, combina així, perfecte.
Coti per Coti es presenta per si sola.
A mi hi ha una altra cançó del disc que em torna a boig
i que avui compartim l'Oriol de Ramon,
que és Olivia, no?,
que crec que la podem sentir, primer, que sona així.
Olivia, quin moment tan bonic i estrany, Olivia.
Pensava que es casaven,
però ja ens diuen que serem una més a la família.
Va, i us explicaré una cosa molt íntima,
perquè, o sigui, és que aquesta cançó parla de mi, també.
Parla de tu, però parla de mi. Una mica de tothom, eh?
Perquè parla d'un festival en Basset de Sabadell,
d'un dia molt concret, jo hi era allà,
i jo he estat pare fa 16 mesos.
I l'Olivia sortia de comptes,
perquè jo l'Olivia la conec i conec la teva germana,
i sortia de comptes el dia que havia de sortir de comptes el meu fill.
Aleshores, què va passar?
Que el meu fill es va avançar una mica,
però jo a aquell en Basset també li vaig dir al meu germà
que seria tiet.
És que és un bon moment, eh?
I aleshores, el dia que vaig sentir aquella cançó,
ens vam quedar a casa, i no pot ser,
però si és la nostra història.
El que passa és que, clar, és molt bonic, no?
Bueno, una mica se'm posa la pell de gallina, eh?
Explica una història que, en el teu cas,
és quasi literal, no?, la història,
però crec que tothom pot agafar part de la cançó
i fer-se-la una mica seva, no?,
perquè tothom té algun naixement que li toca de prop,
i, bueno, toca aquesta espineta familiar.
El que passa és que, en el vostre cas,
l'Olivia va actuar a la sala Polo,
i és impossible no haver-la vist
perquè es va fer girar a tot Catalunya, no?
Amb aquella cara de por que heu tenit els nassos de treure-la allà.
Sort que portava auriculars.
Sí, sempre... De fet, l'Olivia ha anat al Primavera,
ha anat a l'Embassat,
ha anat a més festivals que nosaltres, jo crec, eh?
Aquell dia la vam treure a l'escenari,
jo crec que a l'Embassat també, però, bueno, la deixarem respirar.
I actueu, no?, l'Embassat? Sí, sí, tanquem.
Quan estan les actrades exaurides...
Ah, sí, ja? Sí, sí, sí.
Però, bueno, un diumenge.
Són els 15 anys de l'Embassat, a més.
Us està sobrepassant una mica tot o ho porteu bé?
No, jo crec que ho portem bastant bé, amb bastanta naturalitat,
amb bastants peus de plom, no?
Al final, seguim fent la nostra vida igual que la fèiem,
seguim vivint a Mataró, tranquil·lament,
i només és en aquests dies una mica més esbojarrats de promo,
òbviament, quan hi ha molta gent,
que sí que la cosa et sobrepassa una mica, però no...
No, anar fent, no? Som-ne portant.
Escolta'm, Carod, hi ha una altra cançó, de seguida el sentirem.
En directe, de l'U al què es diu que sona així.
De l'U al què surts amb mi aquesta nit
De l'U al què vas amb resec al partit
De l'U al què, de l'U, d'al què, d'al què
De l'U al què surts amb mi aquesta nit
De l'U al què vas amb resec al partit
De l'U al què, d'al què, d'al qui
¿Tu sabies de què anava, això? Carod, o no?
No sabia de què anava. Ho havia de saber.
Crec que ja soc boomer.
Jo tampoc ho sabia.
Vaig escoltar aquesta cançó i vaig dir que ja se m'escapés.
Em van explicar que era un joc i tota la pesca.
És com el Joma i Mai dels moderns.
Sí, és el Joma i Mai, efectivament.
Una mica és el Joma i Mai de la nostra generació.
Exacte.
Els 90 llargs dels mil pocs.
Ostres, tu, és que són dels 90 llargs.
Quant de talent per a tan poca edat, no?
Fa molt temps que els entrevistes.
Fa molt temps, jo em poso la medalla.
L'any passat estàvem aquí amb tu també.
L'any passat vareu estar amb mi, també hem estat a Blanes.
Hem estat uns quants llocs, ja.
Jo vaig veure una miqueta el tema dels tietes.
Aquests nanos ho petaran bastant fort.
I aquesta visió, mira, escolta'm, Epic Solete és un discasso,
deixa'm-ho dir, perquè és el disc que jo porto ara al cotxe.
Tinc un disc al cotxe i és aquest disc.
Si no el teniu, compreu-lo o escolteu-lo a Spotify,
que hem d'aconseguir que aquests nois els posin la samarreta de l'Epic Solete.
És la banda sonora d'aquest estiu, ho deixo dir.
De fet, el tenim a la web, que se'ns va esgotar,
i ara hem tornat a repostar l'estoc.
Molt regal per Sant Jordi. És bon regalet per Sant Jordi.
Vinga, ara que arribi tard, no passa res.
Veig que s'ha instal·lat ja el tema de tietes.
És que jo els ho vaig preguntar.
De fet, ho estàvem parlant avui,
perquè ens ha parat molta gent dient, eh, els tietes!
I abans era una mica més...
Tietes, tietes.
Us he de dir una cosa, vosaltres ho vàrem parlar fa molt de temps,
ja m'heu dit, podeu dir tietes o tietes,
però com que ja som col·legues, enteneu-me, eh,
em podeu dir tietes, o us podem dir tietes.
Però, si tu vas a l'Alexa o al Google,
has de dir,
OK, Google, reproduce detaïets.
Detaïets, és, eh? Potser fonèticament...
Ah, no, perquè allà hi ha coses...
Heu posat una Y malparida, allà.
Però ho dic perquè ara acabo d'activar
tots els OK Googles de Catalunya.
OK, Google, reproduce detaïets.
I com és el de l'Alexa? Alexa, reprodueix detaïets.
Catalunya Ràdio, sí.
A l'Espòtica.
Escolta'm, va, coti per coti, que tenim ganes de sentir-lo,
i volem animar una mica això.
Anem a ballar, perquè s'acaba el suplement,
després de 7 hores en directe.
Jo crec que també ens mereixem uns aplaudiments
i una mica de ballaruca.
Ho farem amb els tietes, coti per coti,
amb una història en què...
He sentit que és una cançó que teniu en un magatzem,
allà en una calaixera,
i que de cop vau decidir posar-hi una mica de cop l'allà,
i d'aquí a la història, no?
Sí, 8 mesos va estar allò que no sabíem què fer-ne,
i al cap d'això, 8-9 mesos, la vam agafar i vam dir...
Li falta el què, no?
Li falta el sazón.
I vam fer una tornada sense música,
i dos ens vam mirar i vam... va sortir el...
Tothom a ballar i aplaudir ben fort.
Oriol de Ramon, Xavi Coca,
són els tietes en directe al suplement de Catalunya Ràdio.
Moltes gràcies, quan vulgueu.
No ho puc evitar
Ja no sé com fer-ho
M'ha arribat a les mans
Un coti ben salsero
Que ha mogut tot el mercat
No me'l puc treure del cap
Si vols aquest secret
Doncs per tres l'has de canviar
No ho puc evitar
Ja no sé com fer
No sé com fer-ho
M'ha arribat a les mans
Un coti ben salsero
Que ha mogut tot el mercat
No me'l puc treure del cap
Si vols aquest secret
Doncs per tres l'has de canviar
Tothom a ballar!
No em vull saber res
Intento no creuar-te la mirada
No em crec històries inventades
Després ja no em puc creure res
No
I ahir em vaig trobar a l'Eix
I em va dir que tenia cotis
Posaria info, tenia bona refes
No sabia per què però s'ajuntaven les notis
El mercat està palmant i tu estàs holding
Tira la manta, que li de terror
Que no vulguis córrer la sort del traïdor
I és que et miro davant de la platja
I em dius que no, que no
Que no ho pots evitar
Ja no saps com fer
El ferro t'arriba de les mans
Un cot i véns el cèrop
Canvo tot el mercat
No te'l pots treure del cap
Si vols aquest secret
Per tres l'hauràs de canviar
Bueno, senyores i senyors, ha arribat el moment aquest...
Ara sí, ara sí.
On us agafeu de les mans, des de casa també ho podeu fer.
No sé si esteu al cotxe o a casa o què,
però aneu a fer una gran sardana de Catalunya sencera.
Barcelona també.
No us veig agafats, eh, tothom així?
Tothom ready?
Preparats, preparats, diu!
No en vull saber res
Intento no creure't a la mirada
No em crec històries inventades
De bruja no em puc creure res
Riska!
Bona diada.
Els tietes en directe al suplement de Catalunya Ràdio
per tancar aquest Sant Jordi especial
Oriol, de Ramon, Xavi, Coca, moltes, moltes felicitats.
Molta sort aquesta tarda al Camp Nou.
I fins aviat. Salut, nois. Moltes gràcies.
Elisenda Carod, Déu-n'hi-do. Jo m'he trepit, eh?
No, no, no, he flipat.
Crec que és la primera sardana que ballo a la meva vida.
No s'ha notat gens. Ah, sí, s'ha notat molt, Roger.
Carod, què fareu aquesta tarda?
De 4 a 7. Matem només per internet,
perquè ja sabeu que teniu la trànsit a l'AFM.
A nosaltres ens podeu buscar per l'aplicació o pel web.
Estarem fent un especial de 4 a 7. De 6 a 7, saps què fem?
A veure.
Aquest escenari es converteix en eufòria de tarda.
Tindrem en Lil Dami, tindrem l'Helena Gadel,
i tindrem la Carol Rovira,
que faran de jurat de totes les persones
que s'atreveixin a fer una eufòria de tarda.
És a dir, pujar aquí, cantar i ser jutjats pels nostres jutges.
Escolta'm, has celebrat Sant Jordi?
Tu has regalat coses, ja, o no?
Mira, he regalat una cosa.
Una arrancada molt romàntica.
Vaig posar un llibre sota el coixí,
i la meva parella no se n'ha adonat.
Ha dormit amb el llibre sota el coixí.
Ho dius de debò?
Ha rogat. Sí, sí, se n'està sabent tant ara.
No l'ha trobat.
És més, ha fet molt bé, el llibre.
M'he aixecat avui i dic que no m'ho puc creure.
Havia sigut superromàntic, li he escrit una dedicatòria,
i ni l'ha trobat.
Que presento una altra parella que no és la teva amorosa,
però és una exparella, si més no, Oscar Fernández.
Bon dia, bona hora. Hola, bon dia.
Com estàs, Òscar?
Bé, gaudint de Sant Jordi, gaudint de com feu ràdio,
amb un coquet que jo ja havia estat aquí...
Fins l'any passat, però també és un Sant Jordi diferent,
haver estat pendent de l'antena, també.
No està malament, també t'ho dic, eh?
Bé, estem passejant, una xantada de por, però bé.
Has vingut només al moment tie-ets, eh?
No, ha coincidit. Ha vingut a veure'm a mi.
No manteixis. No facis trampa, perquè ha coincidit.
Estava passejant i ha arribat aquí el moment,
i quan han sentit la família, perquè hi ha companya de família,
els tie-ets han dit, eh?, ens hem de quedar ara.
Has comprat llibres i roses, ja, o no?
Llibres, sí, roses encara no.
I llibres que has regalat, o què t'ha tocat?
Saps què passa? Que a casa hi ha una cosa
que és en contra del que fa molta gent,
és que no es volen sorpreses.
Hi ha una llista i t'has de assenyir a la llista.
És romàntic. Sí, ja ho sé, però és que...
És veritat, això et va passar l'any passat,
que no trobaves aquell llibre.
Alguna vegada que he sortit de la llista hi ha hagut males cares.
Per tant, anem a la llista, és zero romàntic, però...
Què posava a la llista, per això? De tot una mica.
Digue-l'hi, digue-l'hi.
Què has regalat, els cap Fernández?
Bueno, alguna novel·la negra i alguna així,
una mica més ensucrada.
Quina és la ensucrada? Ara, ara, aquesta.
Una mica de cada, una mica de cada, ja està.
No el facis patir, molt bé.
Elisenda Carod, t'esperem aquesta tarda, moltes gràcies.
Gràcies, bonic.
I també estarem pendents ara del restaurant Caribe la Barril
amb la Paula Molés, bon dia i bona hora.
Molt bé, tens gana? Home, tinc...
O un pa de Sant Jordi, per fi.
Sí, per fi, moltes gràcies, moltes gràcies.
Què fareu, Molés? És una cosa meravellosa, eh?
Sí, no, no, no.
Més que pat esmorzar, les deu un moment de res.
Què prepareu avui, a veure?
Mira, vindrà Josep Roca. Home!
Perquè el germà Roca just avui publica el llibre.
El llibre, no? Publica el llibre.
És un llibre de 500 pàgines que li hem demanat el podràs portar
i ens ha dit, doncs no ho sé,
depèn de si tinc una bossa de tela, diguéssim, per portar-lo.
I menjarem pa de Sant Jordi,
que ens ha portat el Daniel Jordà,
que és un dels forners més tops que tenim,
que, de fet, és famós pels panetones.
No sé si ha portat panetones o no,
però una bossa carregada de pa de Sant Jordi.
Ara ens anirà molt bé, ens anirà molt bé.
I veurem alguna coseta, també, no?
Doncs de seguida el restaurant que aniva a la Berlín,
després d'aquest bulletí a la una,
el suplement de Catalunya Ràdio d'aquest diumenge
l'hem fet possible a la coordinació d'informatius
la Neus Bonet i el Raül Flores, redacció Nilvia Marta Ferrer,
Gerard Joan, Miquel Alals, Marina de la Cruz,
producció Sara Llobertsone, on ho feu?
El control tècnic avui, el Marc Peyron i el Macías Closes,
el control d'exteriors,
i fent possible que aquesta rulota s'unés tan i tan bé,
el Pep Casanovas, el Ricard Luque i el Jordi Just,
i també la producció d'exteriors,
Isabel Romano, Iván Ripoll, Montse Ullé,
Déu-n'hi-do quanta gent que ha treballat avui.
També el control central, el Víctor Lorenz.
Hola, bona tarda.
Ai, hola. Com estàs? Bé, bé, molt bé.
Mira, mira, mira què passa, em poso passets de gràcia...
I després aquí tothom se'n va.
Com es diu, vostè? Jo em dic Elvira.
Elvira, porta estona aquí o ha vingut ara de pas i s'ha quedat?
Ha hagut d'arribar que m'han deixat passar
perquè estava molt ple de gent i no he pogut entrar-hi.
El suplement el coneix o tampoc? Sí.
S'escoltes de tant en tant? Ho fas molt bé, ho fas molt bé.
Moltes gràcies. Què has regalat, aquest Sant Jordi, Elvira?
Encara no res, d'aquí una estona al llit.
Que esperem, perquè és l'1 del migdia, se'ns farà tard.
És hora de dinar, eh? Encara hi ha temps, encara hi ha temps.
Hem d'anar...
Una proposta més per aquí al darrere, a veure, vaig cap aquí.
Hola, què tal? Hola, bona tarda.
Vicenç. Vicenç, què has regalat, aquest Sant Jordi?
Doncs un ram de roses preciós.
I ja està?
M'ha dit que això, que no volia llibre.
Els homes ja regalem llibres i roses, eh?, per això, el 2023.
Però aquest any m'ha dit que no.
Molt bé. I a tu què t'ha tocat?
Un llibre. D'aquí?
És d'Eurostratègia del Espai.
Ah, és el Zona Anton Català? Sí.
Un bon llibre aquest, eh?, el Geopolítica de l'Espai.
Sí, perdó, si l'he llegit.
L'he llegit, l'hi vaig presentar, de fet,
i almenys el tenim a dos quarts de vuit del matí, el suplement.
A dos quarts de vuit dormim.
Fa el podcast.
Sí, a les vuit et sentim, els cimenxes.
A dos quarts de vuit dormim, encara.
Bé, deixa'm saludar també Dani Rodríguez.
Bon dia, bona hora. De què rius?
Bon dia, bona hora. Sabia que vindries a...
He d'estirar, em falten dos minuts, em diuen.
Pensava que jo ja estava i dic que si no no quadro amb el boleto.
Digue'm, Dani, Dani, què tal?
Com estàs, Roger?
El Dani és un dels grans tècnics que tenim en aquesta emissora.
Un dia, a més, també ens ha vingut a veure fa una estona.
Com et veig que estàs amb la parella?
Us ha agradat el que heu vist?
Et vaig dir que és el meu primer Sant Jordi a Barcelona,
perquè amb la pandèmia la veritat és que no havíem pogut sortir al carrer
i estar a Barcelona, al passeig de Gràcia a Les Rambles,
pleníssimes de gent, és un dia de molt de goig,
i és un dia d'anar a la ràdio en directe amb vosaltres al suplement.
D'on ets, Dani? De l'Ammella de Mar.
I com és el Sant Jordi l'Ammella de Mar i com és el de Barcelona?
Perquè potser segons com prefereixo el de l'Ammella, eh?
Doncs avui, justament, hi ha un castell que es diu Castell de Sant Jordi,
del Fama, i tot el poble està allà fent paelles,
a la platja, gaudint del dia,
i també hi haurà parades de llibres i roses,
per tant, és un dia fantàstic per gaudir del llibre de la Rosa i de la platja.
Què has regalat tu? Jo la Rosa,
i ara d'aquí una estoneta, per aquí, passejar-hi i triarem algun llibre.
Molt bé. Fins ara, Dani, gràcies. Gràcies.
I tanquem aquest programa també amb una cara coneguda de la Sagrada Família,
perquè tu ets un uient que ens vas venir a veure a la Sagrada Família.
Francesc. Francesc.
Portaves estona aquí, perquè t'he vist, eh?
He vingut molt d'hora al matí, llavors he marxat i ara he tornat.
Aquesta rosa per qui és?
Per la Laia, que havíem quedat aquí.
He pensat que era bona idea i era molt mala idea,
perquè s'ha dit que és molt complicat.
Podem dir que el dia de Sant Jordi t'has quedat plantat?
Sí, efectivament. Home, no.
On és la Laia? Venint, venint.
Laia, passets de Gràcia 27, t'esperem aquí, d'acord?
Molt bé, Roger. Una abraçada, cuida't.
Bon programa.
Un minut, ara sí.
Que estic escoltat.
Demà, no, demà més, no, demà descansem.
Dissabte de 6 a 1. Salut a tothom. Bon Sant Jordi.
Un fort aplaudiment, sisplau.
Ain't no girl in my house
On the ceiling
I ain't blind
Just a matter of time
For this evening
It's alright
Ain't no girl in my house
Bip, bip, bip.