Bon diumenge.
Arribem a les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Amb Roger Escapa.
Fa tot just un parell d'hores que ha acabat el Canet Rock.
Bona part de les 25.000 persones que hi han anat tot just
es posen a clapar en una edició marcada
per la reivindicació de l'orgull.
Triquell, Su i els Tietz han pujat a l'escenari
i han dit coses com aquesta.
A la merda el feixisme!
A la merda el feixisme!
Ni un puto pas enrere a la lluita de la GTV Icú Plus.
Les sexualitats i la identitat sexual són diverses
i desitjo que cada cop els escenaris estiguin més plens
i més positius.
Fisca les bolleres, joder!
Contra el feixisme!
Solidaritat! Empatia!
Llibertat, cooperació i llibertat!
Tot i que aquestes últimes hores ha estat a Catalunya,
el Canet Rock no hi ha anat el líder de Vox Santiago Vascal.
Des de la plaça del mar de la Barceloneta,
al cap de llista de l'extrema dreta,
es va embolicar amb la bandera espanyola
per solucionar tots i cadascun dels problemes de l'Estat.
Si tot textualment continua governada pels socialistes
i els separatistes, no trigarem a assemblar-nos a França,
on, si tot textualment,
els homosexuals no poden caminar pels carrers
i s'ha punyat per robar mòbils i escriure en biblioteques.
És evident que els disturbis a França van molt bé als ultres
per manipular encara més el discurs antiimmigració,
i també és un fet que l'alternativa en què s'emmirallen
són Hongria i Polònia, països on la manca de drets i llibertats
són el pa de cada dia.
Per començar, amb el que viu a Espanya, Manolo Escobar,
és en Vega Toronels de sempre.
Passem dos minuts de les 9 del matí.
Avui el suplement Oriol Marc, cap de política de nació.
Bon dia.
Passen dos minuts de les 9 del matí.
Avui, el suplement Oriol Marc, cap de política de la nació.
Hola, què tal? Molt bon dia.
I benvingut. El Marc Molins, advocat penalista.
Bon dia, Marc. Molt bon dia.
Tenim l'Anna Pardo de Vera, companya de públic des de Madrid.
Anna, bon dia. Hola, què tal? Buenos días.
I la Núria Oriols, avui des de Berga. Núria, bon dia.
Hola, bon dia. Com esteu?
Molt bé. Frescos, eh?
Perfectament. Molt bé, una sensació de bon diumenge, no?
Heu estat mai al Canet Rock, vosaltres?
No. No.
Encara no, encara no.
Volem parlar amb el Marc Montaner i companyia,
perquè avui estaran pendents del concert d'Euforia al Palau Sant Jordi,
matí i tarda, i crec que algun d'ells s'hi ha anat al Canet Rock.
Començarem amb...
Tinc dos talls preparats de Santiago Bascal.
Aleshores, com que el protocol,
quan parlem de l'extrema dreta està debat,
els posarem, els intentarem interpretar,
desmuntant alguns casos,
i a veure què explica,
i és evident que el discurs,
amb tot el que està passant a França aquesta última setmana,
els hi estan posant amb safata per tergiversar,
d'alguna manera, el discurs antiimmigració,
i això és el que deia ahir a Bascal des de Barcelona.
Europa amenazada por turbas de anti europeos
que no están dispuestos a adaptarse a nuestra manera de vivir
y a nuestras leyes,
y que piensan que somos nosotros los que nos tenemos que adaptar.
I després.
El partit de l'alcaldessa de Ripoll, Aliança Catalana,
ahir feia aquest tuit parlant de França.
És evident que qualsevol és bona per carregar contra els migrants,
i és evident que estan fent servir aquests disturbs
que, recordem, comencen després de l'assassinat o la mort
a mans d'un policia d'un jove de només 17 anys,
que ahir va ser enterrat.
Per tant, aquest és el focus de les protestes
que estem veient cada nit a França,
però que els ultres estan utilitzant per promocionar
el seu discurs antiimmigració.
Oriol.
Aviam, per començar, aquests disturbs no existirien
si la policia no hagués matat un noi de 17 anys.
Això per començar.
És veritat que hi ha una sèrie de qüestions sociològiques
molt arrelades a França.
L'any 2005 també hi va haver molts conflictes
a les banderes de París, sobretot.
Es van anar a païvegant,
però els problemes de fons persisteixen,
perquè hi ha una qüestió identitària,
que és que s'entén que el pot dir el que vulgui,
que són antieuropeus o fills d'immigrants,
o el que sigui, que aquesta gent són francesos.
De primera, segona, tercera, quarta generació, fins i tot.
Poden arribar a ser fins i tot nets d'immigrants,
persones que ara tenen 15, 16, 17 anys a França,
perquè amb això França va molt més per davant de nosaltres,
ni que sigui pel que fa al calendari.
Hi ha una qüestió que és identitària,
però també hi ha una qüestió que és social.
Si tu mires els nivells de renda de segons quines banderes de París
o de França, de les grans ciutats de França,
és evident que hi ha una discriminació òbvia
i un sentiment de no hi ha futur i que el meu país va en contra meu.
Crec que això s'ha d'anar a buscar des de l'origen les causes de tot plegat.
És evident que a França el discurs de l'extrema dreta
fa molt temps que està homologat.
Si recordem, diria, ara no em vull equivocar,
l'última vegada va ser la tercera vegada
que l'extrema dreta va arribar a l'última volta
d'unes eleccions presidencials.
Primer va ser el pare, el senyor Le Pen,
i ara és la mare, Marín Le Pen,
que les dues vegades s'ha enfrontat contra Emmanuel Macron,
perquè és el mal menor, i això fa moltes vegades
que les circumstàncies de fons no s'apaibaguin, no se solucionin
i és un sentiment favorable a l'extrema dreta,
sobretot si tu veus foc al carrer.
Crec, si ho lliguem amb els talls del principi,
i després ens omplirem la Juliana, la Marta i qui sigui,
amb el clima que es viu a Espanya
i el discurs de l'Aliança Catalana.
Jo aliança catalana em resisteixo a pensar que és un fenomen nacional
i ho circunscric molt el que ha passat als atendants de Ripoll
i com s'ha gestionat el post a Espanya és diferent,
perquè a Espanya l'extrema dreta té 52 escons
i el que és pitjor ho veiem com sistemàticament.
Si és una dreta europea, homologable, civilitzada,
el que fa és no només pactar amb Vox,
sinó blanquejar o acceptar alguns dels seus postulats,
que aquest és el problema.
El problema no és que Vox entri a governs.
El problema és el que passa a les Illes Balears,
que potser no entra al govern, però la dreta,
que hauria de ser normal, civilitzada i europea,
el que fa és acceptar els postulats de l'extrema dreta,
i això és un caldo de cultiu terrible.
I si em permeteu una última cosa,
quan sento els cantants que hem escoltat al principi
i no sé quantos, contra el feixisme hi ha una arma
que és infal·lible, que és guanyar.
No l'empatia, no guanyar, faig que no governin.
I perquè no governin s'ha de guanyar.
I per guanyar s'ha d'anar a votar.
No tenir empatia, no guanyar.
Anna.
Bueno, el fenómeno es recurrente,
quiero decir, lo que dice Santiago Abascal
no lo dice solo él.
Es un fenómeno europeo que tiene que ver
con todo eso que ha descrito Uriol también
y que es la marginación, es la falta de empleo,
es una política migratoria deficiente
que se basa en expulsar y no integrar.
Y por supuesto que ha llegado a España,
pero el fascismo juega con lo mismo
que ha jugado toda la historia.
Y ejemplos hay desgraciadamente muchos,
que es el miedo de la gente.
El miedo de la gente a perder
o lo poco que tienen o lo mucho que tienen.
Y entonces se trata de azuzar el miedo.
Es la única ideología del fascismo.
Es la única base del fascismo.
Negar todo tipo de diversidad y de derechos
y azuzar el miedo de la gente a la precariedad,
a la pérdida de empleo,
a una violencia que no digo que sea legítima,
ni mucho menos, pero que tiene unos orígenes.
Y el origen es matar a boca a jarro
las fuerzas y cuerpos de seguridad
que están para proteger,
matar a boca a jarro a un chaval de 17 años,
porque el vídeo lo hemos visto todos.
El vídeo lo hemos visto.
No se trata de matar presuntamente, no, no,
es que hemos visto cómo le disparaba
un tipo de motivo.
Entonces quiero decir, vamos a ver,
el lenguaje y las palabras de Santiago Abascal
de los fascistas son tan simples
que es que abochornan.
Lo que pasa es que el problema es que hay mucha gente
que vive con miedo, vive con inseguridad,
y se traga el mensaje
sin pensar en las consecuencias que esos mensajes tienen.
Y efectivamente el problema no es, Vox,
el problema es la derecha,
la derecha no tiene las puertas,
que en realidad nunca se las cerró,
porque Vox sale del PP.
Ese voto estaba ahí.
Lo que pasa es que se ha normalizado.
Quiero decir, Vox ha sido tratado
en los medios de comunicación
como un actor político más.
Y la ultraderecha y el fascismo
no son actores políticos más.
Utilizan, recordemos que utilizan
las herramientas del Estado,
las herramientas democráticas
para acceder a las instituciones
a los de Vox, a la ultraderecha,
y al fascismo no se les puede tratar
como un actor político más,
como los demás,
porque niegan las cuestiones
elementales de la democracia,
entre ellas los derechos humanos,
puros y duros,
todo lo que arrasan con todo,
o sea, todos los pactos,
todo lo que parecía conseguido,
la aceptación, por supuesto,
de la homosexualidad,
pero también de la diversidad territorial,
de la diversidad sexual,
todo arrasan con todo.
Y eso es lo que...
Tú no puedes hacerle una entrevista
a Santiago Abascal como si fuera
incluso Alberto Núñez Feijó
con todos sus defectos.
Es que no puedes, no puedes.
Tienes que desmontarlos
y accedes a esa entrevista,
y si no, no se la hagas.
Y la responsabilidad de los medios
es brutal en la entrada de la ultraderecha.
Marc i Núria.
Jo coincideixo molt amb el diagnòstic.
A més, jo penso que és molt col·lectiu.
Per mi els ingredients són dos, bàsicament.
En primer lloc, és evident un caldo de cultiu.
Estem en un moment molt peculiar,
molt puntual, en un moment amb les seves urgències,
al meu entendre caracteritzades
per dues variables,
singularment a França, però crec que són extrapolables.
Les dues variables
és un creixement brutal
de la desigualtat,
és a dir, cada vegada
aquesta sensació de desigualtat
és més important,
i la desigualtat genera una pulsió humana
immediata,
i en segon lloc, probablement com a símptoma
del primer,
un aprimament brutal de la classe mitja.
És a dir, la classe mitja d'un país,
que en definitiva està cridada
malauradament a suportar
les càrregues col·lectives a través
de les seves contribucions a nivell impositiu,
etcètera, etcètera.
La classe mitja cada vegada és més petita,
cada vegada és més gran les classes desafavorides,
les subsidiades,
les que tenen menys renta,
i cada vegada és més important
aquesta desigualtat, tot i que numèricament són petits,
la classe és superbenestant.
Per tant, aquest caldo de cultiu
és essencialment explosiu.
I en aquest escenari
es dona el mètode,
i és un mètode que no és nou,
el mètode és el mètode feixista,
que ja l'hem vist en entreguerres,
i segurament el podríem anar identificant
en altres moments de la història.
Un discurs molt senzill
és un discurs molt senzill
amb la identificació d'un enemic exterior,
és igual si són els jueus o si són...
Hi ha un enemic exterior
que el pots identificar, que el pots circumscriure,
el discurs de la por,
i la senyalització clara i sense embuts
d'aquest col·lectiu, d'aquest grup de persones,
és, al meu entendre,
és un model que ja hem viscut,
és el que també explicava l'Anna, també,
és a dir, ja l'hem viscut,
és essencialment perillós, i crec que sí,
que entre tots hauríem d'anar establint
aquestes línies vermelles,
com per anar veient els comportaments grotescs,
com, per exemple, el de Guardiola,
a Extremadura durant aquesta setmana,
veure com, efectivament,
tots els principis queden sotmesos
a l'estricta necessitat d'ocupar una cadira
o d'ocupar un govern.
I tot això, Roger,
ja acabo tres en un àmbit
en què les victòries
no estan tan consolidades,
és a dir, Espanya,
l'estat espanyol,
l'any 78...
La democràcia és molt jove.
I l'homosexualitat, per exemple, era delictiva.
És a dir, al Codi Penal de l'any 78, jo estava viu,
l'homosexualitat era delictiva,
com era l'Adulteri,
com era l'Amanzebamiento,
és a dir, figures delictives
absolutament prenyades
d'aquesta ideologia,
d'una certa radicalitat,
en un escenari, insisteixo,
en el que les conquistes no són tan...
Estan tan madures, no?, com per discutir,
com hem discutit aquesta setmana,
si podíem o no haver d'autoritzar
les manifestacions o la festa de l'orgull,
evidentment, que s'ha de sortir,
que s'ha de treure pit,
que s'ha de reivindicar,
perquè, insisteixo i acabo,
en aquest escenari col·lectiu
de conquistes poc madures
i de riscos socials i sociològics evidents,
la irrupció del mètode
és potencialment molt perillós.
Núria Urriols.
El detonament de les protestes,
que és la mort d'un noi
a mans de la policia, de forma descarnada,
i després això és l'esporno
d'aquestes protestes socials
que no tenen res més a veure que la desigualtat social.
I aquí hi ha un problema estructural
que no s'afronta
i que provoca, de forma cíclica,
aquests aldarulls,
que l'extrema dreta ho aprofita
per carregar contra la migració
com aprofita qualsevol ocasió per fer-ho.
El que em sembla un insult
és que Santiago Abascal vingui a Barcelona
i digui que es presenti a ell
com un model de seguretat
i que digui que gràcies a ell
els homosexuals podran passejar tranquils
pel carrer quan és ell
a través de les seves polítiques,
i ho estem veient en els governs
que està pactant amb el PP,
qui posa en perill els drets homosexuals
i del col·lectiu LGTBI
i de les dones quan nega la violència masclista
és precisament l'extrema dreta de Vox.
Està presentar-se com un garant de seguretat
quan el que està fent és amenaçar
a parts molt importants de la societat
amb el seu programa polític,
em sembla simplement un insult.
I després aquí la responsabilitat
del PP,
que semblava que intentaria
no cesellar pactes
abans de les eleccions espanyoles
amb l'extrema dreta
i hem vist que ho està fent
sense cap tipus de problema ni dissimular
i pactant fins i tot qüestions
que semblava que el PP tenia clar.
Però és que el seu electorat
segurament li compra tot això ja.
Clar, aquest és el meu dubte,
per exemple, en el cas de
quan Pepeu i Vox
ataquen el català al País Valencià
i a les Illes...
Espera't un moment, perquè poso un altre element
damunt la taula. Santiago Bascal també
parla del català ahir des de la Barceloneta.
Lo que Vox va a hacer
ya en la comunidad valenciana y en Baleares
es terminar con la imposición del catalán
y defender el derecho
a la libertad de elección lingüística.
Porque aquí se habla catalán,
pero allí valenciano y en el otro lado balear
y algunos quieren llamarle a todo
de la misma manera,
pero sobre todo quieren que no se pueda
elegir en los colegios.
El pitjor de tot és que ho disfressa
amb la bandera de la llibertat,
quan el que està fent és atacar
drets lingüístics, perquè a les balears
quan es diu que no serà un requisit indispensable
per a l'administració, el català
està atacant els drets lingüístics
de les persones que volen ser ateses
i que tenen el dret a ser ateses en català
perquè és una llengua oficial, també.
Llavors, afegir aquí
amb la bandera de la llibertat
i intentar convertir-se un altre cop
en un suposat garant de drets
em torna a semblar un insult.
Llavors, la qüestió del català
és evident que perjudica
les perspectives electorals
del PP i Vox.
O mobilitza el votant
de socialista o independentista
a Catalunya, però a la resta
de l'estat això evidentment no perjudica
PP i Vox quan posen en el centre
el català. I el meu dubte
és si l'electorat
de potencial de PP i Vox
a Espanya pot
veure's desmobilitzat
o pot afectar
la qüestió de posar al centre
la violència, per exemple, interfamiliària
i no dir-li violència masclista, si això
perjudica d'alguna manera electoralment.
Sí que crec que mobilitza el votant progressista
aquests pactes, com a mínim.
No sé si castiga electoralment
PP i Vox, però sí que pot mobilitzar
un electorat que potser no hauria anat a votar
si no estigués veient el que està passant
amb els pactes autonòmics.
Fa la sensació que
el tur de mitjans de Pedro Sánchez
li està funcionant?
Jo diria que sí. Li està funcionant
potser perquè això l'Anna ho coneix
molt millor, perquè a Madrid es parla molt
de la Moncloa, però diria que Pedro Sánchez
ha confiat molt en les dades macro
en què s'ha entrat en recessió,
en què l'economia no ha anat malament
malgrat la guerra, que la inflació s'està moderant,
el topall ibèric, el preu del gas
ha funcionat, però tot això al final
la gent ho ha de notar. Perquè la noti la gent,
primer, aquestes dades macro
s'han de traslladar perfectament
en el teu dia a dia, cosa que crec que encara
no està passant del tot. Hi ha molta gent
que té problemes per pagar les coses més bàsiques
com el lloguer o el preu de l'energia encara que sigui més barat
has de sortir a explicar-ho bé. I sortir a explicar-ho bé
no vol dir posar una porta veu del govern
que sigui agradable a la vista i que sigui simpàtica
i que rigui. El que vol dir
és anar allà on la gent està mirant.
I la gent està mirant, des del meu punt de vista
lamentablement, a l'Hormiguero, que és un programa
que jo no he entès mai perquè triomfa, però bueno, és igual,
això és una altra història, és un problema meu,
perquè si ho miren 3 milions de persones cada dia
vol dir que el problema el tinc jo, no els 3 milions de persones
que ho miren cada dia, vol dir anar
a diaris on no et tractaran bé,
vol dir anar a ràdios on saps que no et tractaran bé,
perquè a vegades tu quan vas a...
El problema és que això només ho ha fet des de fa 10 dies.
Ho ha fet molt tard. Des del meu punt de vista
ho ha fet molt tard. L'Anna ho recordarà perfecte
però diria que a Zapatero quan arriba a la Moncloa
a la primera entrevista li concedeix a Pedro J. Ramírez al Mundo.
Això vol dir moltes coses.
Tu has de ser valent i per ser valent has de confrontar
les teves idees amb la gent que no pensa com tu
també a nivell editorial. I és molt més...
Crec que dona molts més rèdits
per mobilitzar els teus, veure com t'ataquen
els altres en directe, que no pas anar només
a fer un tur de que entrevisti el país,
t'entrevisti la sèrie, t'entrevisti la sexta,
per entendre'ns. Crec que això li pot donar
molts més rèdits. Que també ho ha fet, eh?
Que també ho ha fet com ha de ser, perquè al final,
les campanyes sabem que com que es regeix tot molt
per les emocions i no tant per la racionalitat,
aprima molt l'últim record que tens.
I si l'últim record que té la gent de Pedro Sánchez
és que estava de tot arreu, doncs ho jugui que encara
arrascares uns vots que segurament no hi pensaves.
El problema de Pedro Sánchez, en tot cas,
i insisteixo l'Anna ho sabrà molt millor que tots nosaltres,
és que necessita que li vagi molt bé a ell
i que li vagi molt bé als seus socis.
I no sé si les dues coses són possibles al mateix temps.
Si a Pedro Sánchez li va molt bé,
vol dir que a Yolanda Díaz potser no li va tan bé,
i que a Esquerra Republicana tampoc,
i potser Bildu tampoc.
Si li va molt bé a Suma, arribar molt bé a Esquerra,
li va molt bé a Bildu, vol dir que els socialistes
potser no superaran el llindar dels 100 escons,
110 escons, que li pot permetre
tornar a plegar la majoria d'aquesta investidura.
En tot cas, i si no és així,
en tot cas, i segueixo amb un argument que deia la Núria,
crec que és molt interessant, jo crec que hem arribat a un punt,
tu quan poses un vicepresident torero
en una comunitat autònoma com València,
vol dir que estàs descomplexat i que estàs desinhibit.
Vol dir que ja estàs en aquella fase,
allò que deia el Donald Trump.
Sí, que ara surto a la cincana vinguda i mato un tio
amb una pistola i això no em banalitza,
jo crec que la dreta espanyola estarà una mica en aquesta fase.
Potser es confien, potser no, no ho sé,
vull pensar, vull pensar que l'electorat espanyol
sap, perquè aquí Catalunya sempre és molt
ai, és que vindrà l'extrema dreta
i ens aplicarà al 155.
Jo crec que hi ha moltes coses més enllà d'això
i que són, fins i tot diria, prioritàries.
El que deia la Núria de la violència masclista
és que al final acabarem discutint de si es pot fumar
en un bar o no. Reobrint debats de fa 25 anys.
Bueno, que si es pot fumar en un bar o no,
fa quatre dies d'això.
Per això, vol dir que acabarem obrint debats
que estan tancats, com la violència masclista,
com els drets LGTBI...
El problema és que no està tancat, el problema és que no està tancat
aquest debat, per molt que l'hem aconseguit,
perquè l'escletxa està oberta.
L'escletxa està oberta i si tu vas amb un escletxa
amb un martell, doncs l'obres i el martell aquí és,
l'extrema dreta.
Ana, Núria i Marc.
Sí, efectivament, Pedro Sánchez ha llegado muy tarde
a las entrevistas
y él mismo lo reconoce
y su equipo lo reconoce.
No se dieron cuenta de que estaban
dejando en manos el relato
famoso en manos de la derecha
y de la ultraderecha.
De la derecha, para blanquear a la ultraderecha
y de la derecha,
porque ven que es inevitable esos pactos
para poder gobernar,
porque además Vox, lógicamente,
por los resultados que ha tenido,
no se apea del que queremos gobernar,
pero lógicamente, quiero decir.
Y además, en un momento de subida
y de afianzarse sus bases,
porque no, a lo mejor,
no obtienen los mismos escaños
en los 52 escaños
que tienen ahora en el parlamento
en las elecciones del 23 de julio,
pero es que la base electoral es fortísima
y no hay forma de volver a meterla
en el PP, al menos de momento.
Y eso es lo que el PP está intentando,
pero es que eso es imposible.
Es que tú no tienes que meter a nadie
que esté a favor de la violación de derechos humanos
o en contra de la violencia machista.
¿Pero qué es esto?
Es que decís de los debates esenciales,
es que me veo, como dice la canción del Fari,
no me gusta que a los toros te pongas la minifalda.
Es que éste va a ser los grandes debates
y podríamos ir a la mesa
si podemos llevar minifalda o no,
si el otro es un machista o no,
porque como el machismo no existe,
según Vox,
porque no existe una discriminación de la mujer
solo por el hecho de ser mujer,
si niegas ese principio,
lo demás está todo permitido.
Es que no hay conciencia de eso.
Entonces, efectivamente, Pedro Sánchez
tendría que haber estado ahí
desmontando todos esos discursos,
aunque en su cabeza le digas que es tan elemental
como en la cabeza de todos,
es que es tan elemental,
que son tan elementales estas cosas que nos hemos dado todos,
que ya volver ahora
a tener estos debates sobre el matrimonio gay
que aprobó Zapatero,
sobre todas estas cosas,
es que parece mentira,
a qué niveles de retroceso hemos llegado,
y si se ha llegado es porque se les vota,
y si se les vota es porque hay incultura democrática.
Es que no me cabe ninguna duda.
Núria.
Sí, jo crec que, seguint amb el que dieu,
que hi havia uns consensos
que si més no creiem que estaven tancats
i que estaven consolidats,
i jo crec que el que fa l'aparició de Vox
amb aquesta força és demostrar que no ho estaven en realitat,
i que hi ha gent a la societat almenys que pensa
com Santiago Abascal,
perquè el vota.
Llavors, a partir d'aquí, l'estratègia per confrontar això
ha de ser desmuntar aquest discurs
i fer evident
que és una bestiesa, simplement el que estan dient,
quan diuen que no existeix la violència masclista
i parlen de violència interfamiliar
com si les dades no demostressin
que hi ha un viatge evident
i que totes les víctimes majoritàriament són dones,
i que hi ha una violència estructural.
Això, que és una evidència amb dades,
s'ha de confrontar perquè si només es queden a assenyalar
és que aquests senyors són d'extrema dreta
o són feixistes i els aparten del debat públic
i no parlen de l'agenda que ells posen sobre la taula,
però d'una altra manera,
deixant en evidència que les seves receptes no funcionen
i que estan equivocades.
Llavors, l'extrema dreta va avançant,
com estem veient en les darreres eleccions.
Llavors, crec que el PSOE ho està començant a fer,
però potser malauradament és tard,
com s'ha vist en les autonòmiques.
Falta veure aquests 15 dies de campanya
si hi ha realment una mobilització progressista
per aturar el que pot ser un govern de PP i Vox,
que amb les competències que té l'Estat
serà una broma el que estan posant sobre la taula a les autonòmiques.
Marc.
Sí, jo continuo pensant que en definitiva
el que fan aquests discursos
és catalitzar o capitalitzar el descontent.
Per tant, crec que és un bon moment per l'extrema dreta
i per això sorgeix en aquest moment,
perquè aquestes desigualtats de les que parlàvem abans
també estan presents en el nostre context.
Per tant, no és casual que passi en aquest moment
i no és casual que passi en aquest moment
de la forma en què està passant.
Dit això, jo estic convençut que la campanya es farà molt llarga
pel PP i per Vox.
És a dir, en aquest funeral de Pedro Sánchez,
a mi ja m'hi han convidat dues o tres vegades
i ha resultat que no era un funeral, que era un bateig.
Aquesta sensació de col·laps, de col·lectiu, de sensació...
En fi, ja l'hem viscut.
Per què Feijo defots tant aquests caras a cares
i aquesta exposició mediàtica?
Per què fica la pota, Anna?
No, perquè...
Digues, digues.
Feijo se rige por premisas muy básicas.
Si algo no suma, no lo voy a hacer.
Y él cree que realmente ir a esos debates no le va a sumar.
Como mucho le va a restar o no, perdón,
como mucho se va a quedar como está.
Entonces no va.
Feijo, su única ideología es el poder por el poder.
Y lo está demostrando con los pactos con Vox.
Y está demostrando que quienes decíamos,
cuidado con esa imagen de moderado,
que nos han vendido los medios gallegos
tan perfectamente subvencionados.
Cuidado con esa imagen, porque Feijo no es un moderado.
Feijo pactara con el diablo si hace falta para tener el poder.
Y eso lo sabemos muy bien en Galicia.
Allá tienes Levotem, pero eso lo sabemos muy bien en Galicia.
Com dèiem, hi explicava mai abastament.
Perdó.
Pedro Sánchez ha estat aquestes últimes hores a Ucraïna.
En el seu primer dia com a president del Consell de la Unió Europea
ha pronunciat un discurs davant del Parlament ucranès
on ha promès més tanks i vehicles blindats per a Ucraïna.
I diu que s'han d'accelerar les negociacions
per l'entrada dels ucranesos a la Unió Europea.
Avui la redacció ens ha sorprès una cosa.
I com que tenim el Nil Bia, que té una maroteca llarga,
diu que no s'ho fa estrany,
sentiu un president espanyol parlant en anglès?
A mi se'n fa molt estrany.
I el Nil com que...
A veure...
Ha fet un recull.
Ha fet un recull.
Rajoy i...
Bueno, Pedro Sánchez s'ha de dir que es defensa molt bé amb l'anglès.
I tant.
Rajoy i l'anglès, roda de premsa sobre el Brexit.
Adelante.
Bueno, hombre, no vamos a hacer...
Venga, adelante.
Adelante.
Venga, sí, luego, luego.
José Luis Rodríguez Zapatero...
Luego le digo.
José Luis Rodríguez Zapatero parlant en francès
en un discurs de l'Assemblea Nacional de França.
Monsieur le Président,
Madame et Messieurs les Diputées,
Merci,
Merci, Monsieur le Président,
pour votre amable invitation
à m'adresser
a cette Assemblea nationale française.
A veure...
Ha anat més enllà, ha anat més enllà, el Nil.
José María Znaz recitant un poema en català.
Tant sols de ciñes vivim,
del sol dels ciñes,
no la vida del mot,
a lo vaja des mot.
Això és català.
Més es narra en català.
Segur?
I, per tant,
i, per tant,
també jo soc...
Jo soc català, s'ha acabat el tall.
Sí, s'ha acabat el tall.
No sé què va dient, europeu, català?
Soc català, deia.
I Jordi Pujol parlant en anglès.
The terror is so to make us think
that cultural,
ethnic, religious
or political differences
must be resolved through violence.
Déu-n'hi-do.
These ideas
have never found fertile ground.
No, però, Jordi Pujol,
llegeix diaris en alemany.
Per generació, l'anglès no li tocava.
No li tocava gens ni mica.
Per tant, també parla bé.
Segurament sí que li tocava l'anglès,
l'ex-conseller d'acció exterior,
Bernat Soler.
In the face of this major crisis,
we must respond bothly,
but boldness cannot lead us
to authoritarian positions.
It should instead...
No rieu.
A ver, es que encima lo enfatiza,
es que pone tonito,
entonces no mal, o sea...
Bueno.
Feijó, un dels problemes que té
és que no parla idiomes, no?
No. De fet, un dia va dir...
Habla mal el gallego.
Va dir que anava a classes d'anglès.
No, decía que iba a empezar
justo después de las elecciones.
Justo con las elecciones,
y va Pedro Sánchez y se lo machanca,
porque es el culpable de todo.
Doncs...
Quan ens preguntava Roger el motiu pel qual
pot estar defugint aquests debats
cara a cara amb Sánchez,
jo penso que, a part
que suscrica el plantejament de l'Anna,
que també hi ha una qüestió,
i és que corre el risc
que es vegi aquell llautor,
aquella figura, aquell lideratge carismàtic absolut,
que ens van vendre els mitjans
quan presidia,
com va presidir la xunta,
penso que no s'adiu amb el personatge.
És a dir, el personatge té carències
i quan més s'exposa
en el u contra u
amb Pedro Sánchez, més risc hi ha de que se li vegin.
Sí, i a part, jo crec que hi ha un risc
que en els cara a cara, no sé, potser l'Anna té més informació.
Jo, si assessorés a Pedro Sánchez,
l'únic que faria seria imprimir tres o quatre fotos
de l'Alberto Núñez Feijón Marcial Dorado
i ensenyar-los directe.
És un acte de terrorisme. Vostè és amic d'un narco.
Com va la nit? I això ho faria, clarament,
disposats ja a embarrar el terreny de joc
i a fer totes les travetes possibles.
Home, és que aquest senyor
era amic d'un narco condemnadíssim
per 35.000 coses. No ho sé, fes-ho servir, no?
Sí, per narcotràfic.
Quan se hizo la foto del iate.
Un segon que tenim Feijó parlant en gallec.
Pues probablemente por el número de diputados que tenemos,
dado que tenemos 41, PP.
Porque hay muchos diputados
que hablan muy bien en galego.
Hay muchos diputados de otras bancadas
que también hablan muy bien en galego.
Parla bé el gallec, Anna, o no?
No, no lo habla bien.
O sea, lo habla fluido,
pero mete muchas gambas por el medio.
No lo habla bien. No lo habla bien
porque él no era gallego parlante.
Él empezó a hablar gallego cuando accedió a la política
como candidato a la presidencia de la Junta.
Passant dos minuts de dos quarts de deu del matí.
Avui ens hem despertat també a la Vanguardia
amb una entrevista
del president de la Generalitat Pere Aragonès
descartant que se vantissin les eleccions a Catalunya
passi el que passi després del 23 de juliol.
No cal que insisteixi. No hi haurà avançament electoral.
No subordinaré en cap cas
la legislatura catalana
al Congrés de Diputats.
No ho han fet els presidents
que m'han precedit perquè han tingut
el sentit institucional
que correspon a un president de Catalunya
i, per tant, jo tampoc ho faré ara.
Núria.
El president Aragonès sempre ha dit
que vol esgotar la legislatura tant com pugui,
el que passa, que té un problema
i és el tema dels 33 diputats,
i que un govern amb una minoria així
pot fer moltes poques coses al Parlament
i que té l'oposició
de forma permanent en contra.
Llavors, dir que passi el que passi
no convocarà eleccions,
malgrat si els va molt malament a Esquerra
en la convocatòria electoral.
No sé quin moviment li queda
perquè quan hi va haver les municipals
hi va perdre 300.000 vots,
vam veure la compareixença a la galeria gòtica
dient que s'havia de fer
un front comú independentista,
després la crisi de govern
i, per tant, hi ha gastat aquestes dues cartes.
Llavors, si un resultat dolent d'Esquerra
ha de provocar algun canvi
hem de veure
quin pot ser, perquè si no se li pot fer
molt llarg aquest any i mig
que pot quedar per acabar el mandat
només amb 33 diputats.
Hi ha una de les preguntes que li fan
l'Elector i la Lola García a la vanguardia
que és si preveu que Junts torni a entrar al govern.
Això és un escenari
que potser no és descartable del tot
tenint en compte que si hi ha
un govern PP-Vox a Madrid
pot ser que el relat
d'unitat torni a aflorar
amb més força
com hem vist després de les municipals
malgrat que sigui una unitat
que no té un mínim comú
o denominador de fons en l'independentisme
i pot ser
que es torni a donar aquest debat
perquè li interessa tenir una estabilitat
més ampla per intentar acabar la legislatura.
Ara bé, això també generaria
un debat intern
important a Junts
perquè va marxar del govern
perquè Esquerra en teoria no complia
cap dels acords que havien arribat
i que no era un govern
que estava avançant cap a la independència.
Però em sembla que no és un escenari
descartable perquè
una estabilitat
com també apunta a l'entrevista
només a nivell parlamentari
clar, Junts ja ha de guanyar
alguna cosa també aquí, no?
I no sé què pot guanyar
només aprovant els pressupostos
i donant estabilitat al president Aragonès
quan fins ara no ha sigut el seu pla.
Home, jo diria
fins i tot seguint amb el que diu la Núria
jo crec que ja veus Esquerra tan importants
com el seu president Oriol Junqueras
a fer càvales amb la incorporació
de Junts al govern després de l'estiu.
Crec que en les últimes setmanes, sobretot
després del que va passar
a Barcelona amb l'operació de Jaume Collboni
i amb la participació indispensable, com no
dels comuns de Dacolau i també del PP
que hi ha hagut un nou ritual de parellament
entre Junts i Esquerra, rebuf d'aquesta
abraçada que hi va haver entre Xavier Trias i Ernest Maragall
just quan Jaume Collboni és escollit
alcalde com a damnificat de l'operació
liderada pel PSC.
A partir d'aquí crec que el discurs del president
ha canviat una mica, ha canviat una mica en la mesura
que es veu a venir, que governaran el PP i Vox
i que tot això a la taula de diàleg al final
haurà servit per indultar nou dirigents
i per reformar el codi penal
que no haurà servit fins ara, almenys que sapiguem
perquè pugui tornar Carles Puigdemont
amb tranquil·litat.
I si hi ha una estratègia de confrontació
encara que sigui més retòrica que pràctica
amb un govern de PP i Vox és evident que Junts
pot tenir l'incentil d'entrar al govern
ni que sigui per fer una mica de soroll.
Això, aviam,
té el seu calendari, eh,
hi ha ferides que triguen molt a cicatrizar.
Home, que en una mateixa legislatura
es trenqui el govern de coalició
per al cap d'uns mesos.
És que ja és l'últim que falta per fer,
és l'última pallassada que queda del procés.
Perdó per haver fet servir l'expressió en públic,
però és que se m'escapa.
És l'última cosa que ens falta per veure
un govern que es trenqui i després torna.
Normalment això a vegades pot separar i tornar, eh,
però mare de Déu, no és molt recomanable.
Que cadascú s'estimi com vulgui i qui vulgui.
Això segur, però, ojo, que...
bueno, segones parts són bones,
va al padrino, potser, però a partir d'aquí no ho sé, eh.
En política costa molt, això.
Marc, Marc i...
i Anna, i he de fer una pausa.
Sí, a mi jo cada vegada que sento,
no el president aragonès, eh,
sinó en realitat a gairebé qualsevol polític
fent allò de no, no m'insisteixi,
perquè mai em ve molt al cap una anècdota
que li atribueixen a Churchill,
si no recordo malament el seu segon mandat,
en el que està fent un discurs,
està fent un speech
i està dient el never, never, never, no?,
nega la possibilitat
que vagi a succeir no sé què
i des de la bancada Labor
se li pregunta
quant temps és never?
I ell diu com a mínim sis mesos, no?
De dir, jamás, jamás, mai, mai, mai,
quant temps és mai?
Diu com a mínim sis mesos.
Tinc una mica aquesta sensació...
Haurà passat els sis mesos, sí.
Tinc una sensació de, bueno, mai ho faré, mai...
Hem vist tantes coses en aquesta política
i lamentablement
el nivell de compromís
i aquí sí que ho dic
en un sentit bastant col·lectiu, eh,
sense demonitzar
una funció essencial i consubstancial
de la democràcia, però hem vist tants canvis
de timor i tantes circumstancialitats,
és a dir, si li haguéssim preguntat a Pedro Sánchez
deu dies abans de la convocatòria d'eleccions
si tenia previst fer-ho, probablement ens hauria dit
mai, mai avançaria a eleccions
i en un moment l'estímul s'avança.
Lamentablement vivim en aquest escenari
profundament canviant
i arrisc de fer-ho apassar
tindim molt ràpid Roger.
Aquesta és una de les servituds pròpies de la democràcia
i sabeu que és una idea de força meva.
I tu veus com Putin passa per un moment
de debilitat i el que fa és expurgo.
Desapareixen uns militars, un rellisca a la dutxa,
l'altre té un accident de cotxe...
Un obre a la finestra.
I es manté... Cau pel...
Això també ho hem vist diverses vegades.
Veus aquelles estabilitats impostades
i en canvi la democràcia
té aquesta variabilitat, té aquesta temporalitat
a sempre a curtíssim termini
que la fa molt felible
i en ocasions poc previsible
però lamentablement consubstantial
a la tendència a la conducta humana
que és potencialment variable.
Ana, vols afegir alguna cosa sobre això
o puc anar a la publicitat?
Veo un poco de huida hacia adelante
lo de la actitud de Pere Aragonès en esta entrevista
que he leído así un poco por encima, tampoco la he leído entera.
9 i 38 minuts, pausa i...
Twitter. Twitter perquè...
ens l'han tornat a capar.
600 piulades al dia diuen que podrem llegir avui en dia.
Bé, això s'ho està encarregant,
és la mort agònica anunciada de fa dies.
Saludarem l'Hilomàs català que és el Josep Maria Ganyet.
Ara tornem.
Ho has pensat algun cop?
Totes són portadores de significats.
Vineu a descobrir fins al 17 de desembre
a l'exposició Bèsties,
els animals en l'arma diabal del MEV,
a la plaça del bisbe Oliva de Vic.
Més informació a la web museuarmadiabal.cat.
La Lila està molt malament.
Si em diu que no tinc res, me'n torno al barri.
Quina bogeria tornar al barri.
Jo estava a punt d'anar-me'n per sempre
i ella volia tornar a entrar a la trampa.
L'Amiga Genial, a TV3, aquesta nit.
Un equilibri perfecte.
Un equilibri natural tan savi com fràgil,
que ens diu que els oblits, els focs,
els motors i els actes incívics no hi caben.
Descobreix l'equilibri entre gaudir i protegir
a EspaisNaturals.cat.
És un missatge de les Diputacions
i la Generalitat de Catalunya.
Del 10 al 21 de juliol.
Entrades de l'iseu.cat.
Aquesta tarda, al Tot Gira,
vivim la segona etapa del Tour de França.
Des de Sant Sebastià,
el desenllaç de la segona etapa
de la millor prova ciclista del món a Misac Vilalta.
Estrenarem el Tour Gira,
l'anàlisi de Joan Antoni Fletxa
i l'opinió de convidats il·lustres.
També viurem el final del Gran Premi d'Austria de Fórmula 1
i parlarem del futur de la masia.
Ho remetarem tot amb els minuts Escombreria
i la semifinal del concurs
La Rosca.
Tot Gira.
Diumenge, a partir de les 4 de la tarda,
amb David Clopès.
Jo t'estimo igual.
Catalunya Ràdio obre el cor
a l'estiu més especial.
3 minuts per arribar-vos a tres quarts de deu del matí
amb l'Oriol Marc, el Marc Molins,
la Núria Urriol i l'Anna Pardo de Vera.
Tots quatre suposo enganxats a Twitter
amb el vostre dia a dia,
malgrat que potser alguns sou més actius que d'altres
o amb perfils més aviat falsos o pseudònims.
Jo molt poc, eh?
Personalment sí que me'l miro.
Tinc un pàrfil d'aquests part d'efecte
que em va sortir i me'l miro,
però per tafanejar...
Jo crec no, mai he escrit res a Twitter.
Ni una resposta ni un fil, mai.
Però quan hi entro, hi entro més per veure...
Però mires més de 600 piulades al dia o no?
No, a fe que no.
Jo no estic afectat per aquesta mesura.
No, no, segur que no.
Jo me'l miro per obligació professional,
però si el tenen em faran un favor.
Carai.
I tu, Oriol?
Jo el miro moltíssim, però no per feina.
Pel mercat o de fitxetges.
Jo crec que dels quatre tertulians
la més activa és l'Anna.
Segur que sí.
Sí, yo soy bastante activa.
Es verdad que tengo días muy activos o momentos,
y luego a lo mejor paso muchas horas sin estar,
pero forma parte de mi día a día,
además de difundir las noticias de público
y los temas que me interesan,
y después lo consulto.
Lo consulto, miro tendencias y demás,
a ver qué se cuece por ahí.
Tengo mis listas.
Quiero decir, selecciono bastante,
pero es verdad que bloqueo mucho,
porque entro con casco en Twitter
pero sí, sí,
pero es que es una batalla campal.
Pero bueno, bien estructurada la selección,
listas de periodistas, de medios, tal,
es una herramienta útil.
Pero por mí estaría sin estar.
O sea, a mí, muchas veces,
las campañas de acoso no me compensan.
No me compensan para lo que me aporta.
L'última ocorrència d'Ilon Mas,
que sou que és el propietari actual de la companyia,
és que els usuaris que no paguin,
els que no paguin,
els que no paguin,
és a dir, algú de vosaltres paga?
No, no, no. Jo sí.
Ah, tu pagues, eh? Sí, sí.
I pagar què et donen, Anna? Quins avantatges tens?
Bueno, pots escriure més
i tens seleccions,
a l'hora de configurar la compte
i sobretot els temes de seguretat,
tens més coses.
Però, vamos,
per pura professionalitat, eh?
O sea, personalment no pagaria
si fos una cuenta personal.
Incluso para informarme, no pagaría.
No es necesario.
Pero necesito la verificación
y bueno, algunas cuestiones de seguridad.
Els que no paguem només podrem veure 600 piulades al dia,
fins ara,
recordem que no hi havia límit,
és la nova restricció d'Ilon Mas.
Veurem si és temporal,
perquè després ja va a mig rectificar,
va dir que potser serien 1.000.
A veure, Josep Maria Ganyet, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Josep Maria és enginyer informàtic,
com t'expliques això que ha fet l'Ilon Mas les últimes hores?
Mira, per entendre-ho,
jo crec que hem d'anar al principi de tot
quan Mas va comprar Twitter,
que ho va fer a contracor,
de fet semblava el que et vas dir,
i finalment va veure que era un mal negoci.
Un mal negoci perquè en aquell moment
Twitter no tenia un model clar de negoci,
havia canviat diverses vegades
la seva política,
i no era una xarxa rendible,
fixeu-vos que és una xarxa
que és l'única xarxa d'aquestes grans
que paga els seus productors de continguts.
Llavors,
es tenia el model publicitari,
i el que va passar és que a l'entrada de Twitter
amb les incerteses
amb la mala gestió,
els grans anunciants
l'hi van marxar.
Això afegia el problema de la monetització de Twitter.
Què ha passat?
Que Twitter no ha aconseguit
trobar un model de negoci clar,
el persona de Mas,
i la seva política erràtica,
perquè els anunciants han marxat,
els grans tuitaires,
els responsables de la major part dels tuits,
tuiten menys, ha perdut usuaris,
i a d'altres diners, doncs sí.
El primer gran error
va ser fer pagar per estar verificat.
Si tu ets algú rellevant,
doncs és perquè tu has guanyat,
no perquè pagues.
Què va passar?
Que un exèrcit de trolls,
de gent que es feia passar per algú altre,
sí que s'ha dedicat a pagar.
El que comentaveu, quan veu
algú que està verificat,
normalment és algú que l'únic que es pide
és que els seus tuits es vegin més que els altres.
Es vol pagar la creació
d'una identitat a la xarxa.
I per tant,
de la seva manera va trencar Twitter
i ara està molt trencat.
Ja tenia problemes abans,
i ara jo crec que estem veient
l'agonia de com mor una xarxa social,
no només per la política de l'Almas,
però també perquè els temps han canviat molt.
També s'especula aquests dies
que Twitter havia pagat un lloguer
per fer servir uns sabideus de Google
i que amb aquesta mesura s'estalvia...
calarons.
De fet, aquest contracte es va acabar el 30 de juny.
Creus que això podria estar al darrere de la decisió?
Sí, sí, pot ser.
Si no ho sabem ben bé,
el que sí que sabem és que quan va entrar Elon Musk
va deixar de pagar serveis,
va deixar de pagar lloguers,
va fotre la meitat de la plantilla fora,
va fer servir els serveis que tenia,
agències de publicitat,
servidors,
i amb un intent desesperat
de reduir costos i de sanitzar l'empresa.
Si s'ha dit això
dels servidors de Google,
segurament és cert,
el motiu que donava Musk,
ell mateix,
és el de la intel·ligència artificial.
Aquests sistemes que a tots ens agraden tant,
xatge.pt, midjourn, stable diffusion,
generen imatges, textos,
i els textos que nosaltres enviem a internet,
als foros,
des de ForoCotxes fins a Wikipedia,
passant per Twitter, especialment Twitter,
perquè Twitter conté la informació d'última hora.
Llavors, clar, què passa?
Que molts robots
que el que fan és agafar els tuits
i copiar-los a la seva base de dades
per entrenar aquests sistemes
d'intel·ligència artificial,
està ben col·lapsant la plataforma.
Això què vol dir?
Doncs que molts dels tuits no eren llegits per humans,
sinó que eren llegits per màquines
per alimentar aquests algoritmes
d'entrenament per intel·ligència artificial.
Aquesta és la raó que ha donat ell.
Escolta, doncs això ho hem de començar a tallar.
No és la primera plataforma que ho fa.
Reddit també ho va fer.
Hi ha moltes xarxes socials que estan tallant
l'accés descontrolat dels robots
que l'únic que fan és agafar la informació i quedar-se-la.
Per tant, no serveixen a ningú.
I a partir d'aquí creen altres projectes
o altres productes de pagament.
I llavors ha dit, no, no, és que està degradant el servei
dels robots per entrenar la intel·ligència artificial
que hem de tallar l'accés als robots.
I és per això que ara, si aneu a Twitter,
no podeu veure els tuits en obert.
Abans, si jo penjava en Twitter o referenciava en Twitter
i la gent el veia
amb el meu blog
o la web de Catalunya Ràdio,
tothom podia fer clic i anar a veure aquell tuit.
Ara ja no.
Has d'estar registrat per poder fer això.
Per evitar, precisament,
que entrin els robots.
Bé, i llavors ha limitat
també, de passada,
a que nosaltres veiem
fins a 600, després ha dit 800,
o va canviant, tuits, no?
No passa res,
perquè jo crec que 600 tuits al dia
és massa, però és clar,
si està seguint, per exemple, el que està passant a França
o està seguint
per un mitjà, que està seguint
un tema determinat, doncs 600 tuits
passen molt ràpid.
Llavors jo crec que aquí hi perdrem tots, absolutament.
On anirem, Josep Maria?
Què farem? Home...
Ho dic perquè és un invent molt ben parit, no?
Molt, molt, molt, molt.
Sí, sí, i a veure, jo que hi porto
des del principi, des de mesos després
que es creix em sap molt greu.
Jo soc un fervent defensor
de Twitter i del seu model,
no tant de la seva gestió,
i especialment de la gestió de masques.
On anirem? Hi ha alternatives, hi ha Blue Sky,
que és el clon
de Twitter
fet pel mateix Jacques Dorsey,
que és un integrador de Twitter,
que ja va començar quan ell era
executiu en cap de Twitter,
després
hi ha el famós projecte Barcelona,
que és la nova xarxa social
de Meta, el Marc Zuckerberg,
que ha tret un clon exactament igual,
ja se n'han filtrat algunes pantalles
d'una mena de Twitter,
que serà de Meta i que
hi podreu accedir amb el vostre usuari d'Instagram,
per tant, jo crec que s'ha de tenir
en compte, i després teniu Mastodon.
Mastodon és un clon de Twitter,
que és de codi obert,
funciona de manera descentralitzada,
no és propietari de ningú,
ningú el pot comprar, per milionari que sigui,
i cada servidor de Mastodon
té les seves regles, i per tant,
si no t'agrada un servidor marxes
i si trobes que hi ha massa
odi provinent d'un servidor,
bloqueges tot el servidor sencer.
És una mica més complexa que Twitter,
però fa al final la mateixa funció.
Per tant, jo crec que el model és bo,
de comunicació horitzontal
i de l'última hora,
i una mica li hem donat entre tots
aquest títol de l'agora del món,
en tot cas és una agora que està en mans privades,
hauríem de debatre molt sobre això,
però que sí que és cert, és que hi ha espai
per aquest tipus de comunicació.
Llavors, jo crec que o Blue Sky
o la nova de Meta,
vist cap on va Twitter,
poden tindre el seu espai.
Josep Maria Ganyet, una abraçada ben forta,
moltes gràcies, cuida't.
Una abraçada, adeu, bon dia.
Tres quarts i mig de deu del matí,
el suplemento del Marc Molins, la Núria Oriol,
l'Oriol Marc i l'Anna Pardo de Vera,
no sé si us han convençut aquestes alternatives,
o de moment esperareu a veure com respira l'envien allà dins.
Eso es.
Esperarem que quan faci marxa enrere d'alguna manera o una altra,
perquè al final no acaba passant mai res del que diuen.
I també una altra cosa,
que aquest tipus d'eines també han fet mal
al debat públic, perquè al final...
És a dir,
hi ha molts usuaris que no són persones
i que es fan servir per organitzacions a través dels vots,
per alterar aquest debat públic
i per tenir una manipulació.
No és un debat públic genui, tampoc,
perquè no s'han trobat les maneres
de verificar precisament
els usuaris i la identitat.
Llavors,
jo crec que té una incidència massa gran
en el que és la democràcia.
I en el dia a dia
del periodisme polític,
crec que ja ha perdut tothom.
Sí que és cert que té un avantatge,
que és que tothom pot tenir veu,
i gent que no té veu,
perquè no té alta veu als mitjans de comunicació,
amb Twitter el té,
però s'ha utilitzat d'una manera
que s'altera
aquest debat públic,
i no és genui perquè
tots els actors del debat públic
els interessa manipular aquest debat públic
i a través de Twitter es pot fer perfectament.
Marc, sí,
és la diferència que establia el Josep Maria Ganyet
quan parlava del mitjà
i la gestió del mitjà.
La idea en si mateixa és fantàstica,
el fet d'aquesta gora romana,
la que tothom pot convergir i opinar i a més.
El tema és que al final
el que crec que trobes en majoria
són vots o són fakes
o són perfils inexistents
que es dediquen a torpedinar
i que realment converteixen el mitjà de comunicació
amb un mitjà d'incomunicació,
amb una plataforma
a la que s'acaba abocant fanatisme i odi,
el qual per definició és aquesta manera d'incomunicar.
Per tant, jo m'esperaré o no,
doncs igual que...
intento tenir aquesta relació amb Twitter
perquè sé, coneixent-me, que m'hi acabaria enganxant.
Al final tot el que representa
per llegir opinions i a més em sembla fantàstic.
El que passa és que sí que s'han d'establir
mecanismes que garanteixin
la genuïtat de les informacions
i de les opinions que s'hi abocen.
Ana.
Sí, i a més té un lloc molt negatiu,
que és l'assetjament en xarxes
i vull dir,
hi ha gent que li ha afectat moltíssim,
gent que s'ha anat de la xarxa,
gent que... perquè, bé,
després cadascú té un nivell d'assetjament
i els nivells d'assetjament
poden destrossar persones.
O sigui, jo conec més d'un cas
i tots coneixem segurament
més d'un cas en diferents grans,
perquè és brutal
el nivell d'odio i de menaça
que hi pot haver en Twitter
i això no està controlat.
I al final, si vas a convertir una xarxa social
en una xarxa que destrossa persones,
és clar, millor que desaparegui.
5 minuts per arribar a les 10 del matí
ho deixarem aquí perquè tenim publicitat.
Avui amb l'Oriol Marc, el Marc Molins,
la Núria Urriols i l'Anna Pardo de Vera,
pendents també d'aquest concert d'eufòria,
de seguida connectarem en directe
també amb el Marc Ruiz de aquí una estona
i també amb els companys de l'Xela.
Avui tampoc hi aneu, no?
Tampoc hi anem.
Tampoc hi anem.
Encara és molt petit.
Encara és molt petit.
Podríem dir que la música que l'installeu
no és la de l'eufòria.
Posa'm la cançó de la Jim.
Ara et posaré una peça
de la guanyadora d'eufòria a la segona edició,
que és la versió de la cançó
que va guanyar Eurovisió, que és brutal.
Oh, you're such an idiot
No, you're such a coward
No, I want us to behave
And all I care about is you
So start from me, like as I do
No, all I care about is you
Prova de fer-ho, que has d'haure-ho, això?
No, no, fa algo, es trenca les cordes vocal com a mínim.
Avui, doble sessió de Jim
i dels 16 participants d'eufòria a les 12 del migdia.
Primer concert al Palau Sant Jordi,
però és que després, el vespre, a partir de les 7 es tornarà a omplir.
La Carandell, la Montaner i la Juliana Canet,
companys de l'Exela,
amb el director d'eufòria, el Daniel Anglès i companyia.
Doble sessió, perquè aquesta edició,
sabeu que ho fan tot concentrat avui dos de juliol.
Què hi vas, Marc?
No, però jo no em voldria equivocar, ahir vaig...
jo soc un fanàtic de banda de la música de les Habaneras,
ahir vaig seguir les Habaneras,
fins al últim moment, i l'Helena Gadel,
si no recordo malament que està vinculada amb el Folies,
va fer una intervenció còsmica.
Ara intentarem recuperar la peça de l'Helena Gadel,
perquè m'han dit que va ser meravellós
i no l'he pogut sentir avui a l'informatiu.
Puja, puja, això va passar...
Aquella estrella d'esfirmament...
Sí que et faig més de tu de Habaneras que no de...
Home, és que el Marc ha estat dissenyat per anar a les Habaneras.
Sí, sí, sí, sí. Born to Habaneras.
Born to...
És que...
Sí, sí.
I has anat mal o no? Perquè ho fan des dels 66.
I m'encantaria. A més, cada any ho penso...
ho donaria tot per ser-hi.
No he tingut l'ocasió.
A més, em sento profundament, igual que per la Cerdana,
em sento profundament identificat.
Camisa blanca de fil vermuda maca.
Sí, sí, sí.
Born to Habaneras.
A veure, Helena Gadel ahir a Calella de Palafrugell,
amb avui l'Helena, suposo que també serà al Palau Sant Jordi,
suposo que no, segur que sí. És aquesta?
...de dolços records,
un dia i llet i festa,
la nina dels meus amors...
Fantàstic!
...quan la vegi sola,
però la qui ha caonada...
Ella i la resta, va ser una nit memorable a Habaneras.
Ho veig cada any, sense excepció.
I em va semblar un espectacle a conservar.
...que sento dolça amb l'angèlia,
i que penso en ella en tot moment.
Bon diumenge, Marc Molins, Oriol, Marc, Núria, Oriol...
i Anna Pardevera, cuideu-vos. Moltes gràcies.
Ara tornem al suplement, fins ara.
Catalunya Ràdio, el suplement.
Roger Escapa.
Forna al Mundial de MotoGP al Circuit de Barcelona, Catalunya.
Viu en directe tota l'emoció
del Gran Premi Monster Energi de Catalunya de l'1 al 3 de setembre
i gaudeix de la passió que ens uneix.
Entrades a la venda a circuit.cat.
Viu-lo!
Hem passat 7 anys, Paula.
Quan va ser l'última vegada?
És el que s'ha de fer, 47, no?
I què, follar-se amb desconegut?
Que no és la primera vegada que quido un tio de Tinder
Tornar a enamorar.
L'únic que has de fer és deixar-te portar.
Ens fem un petó.
Cites Barcelona a TV3 dilluns a la nit.
Però has follat o no has follat?
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya.
Catalunya Ràdio.
El festival Nits de cinema oriental de Vic
arriba a la vintena edició
amb pel·lícules, gastronomia i activitats.
Arts marcials, anime, Bollywood i cinema
vingut de tots els racons d'Àsia.
Del 18 al 23 de juliol.
Més informació a cinemaoriental.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Del 7 al 22 de juliol,
celebrem el Festival Internacional
de Música Pau Casals al Vendrell.
En aquesta edició es conmemoren
els 50 anys de la mort del mestre Casals
i comptarà amb una programació
d'artistes internacionals i nacionals
que interpretaran una àmplia varietat
de programes de música de cambra.
Més informació a auditoripaucasals.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Bip.