.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Bon dia, us informa Gemma Bonet.
Troben una dona morta amb signes de violència al districte de Sant Martí, a Barcelona.
Els Mossos d'Esquadra van trobar el cadàver ahir al migdia al mateix domicili de la dona.
Cap a tres quarts d'una del migdia van rebre un avís
en què s'informava que hi havia el cos d'una persona morta en aquest habitatge.
Ara els Mossos investiguen el cas, que es troba sota secret d'actuacions per saber què ha pogut passar.
Més notícies amb en Raül Flores.
El cap de l'oposició, Salvador Illa, ha reclamat al govern de la Generalitat que governi amb humilitat
i se centri, diu, en les preocupacions de la ciutadania.
En un missatge motiu del cap d'any, el primer secretari del PSC ha demanat també girar full del balanç
els últims deu anys de governs independentistes.
Si ens abstraiem del soroll i si anem a fer un balanç real d'aquests darrereu anys,
tenim una sequera i Catalunya no està prou preparada per afrontar-la.
Estem a la cua en educació.
No tenim les infraestructures que necessitem per generar prosperitat al nostre país.
i, havent estat líders en matèries d'energia renovable, avui ens trobem a la cua d'Espanya.
Aquest és el balanç real de deu anys.
Deu anys que hem de deixar darrere, deu anys dels que hem de girar full.
Podem i Sumà aniran per separat a les eleccions gallegues.
Aquest és el resultat de la consulta a la militància que s'ha conegut aquest matí.
El 62% dels inscrits a Galícia es rebuig en aquesta coalició,
que hauria estat encapçalada per Marta Lois, de Sumà.
La direcció nacional de Podem, amb Ione Belarra i Irene Montero,
ressalaven d'aquest preacord gallec,
però havien deixat autonomia a Podem-Galícia per decidir què feia.
Pablo Iglesias directament havia demanat el vot per al BNG,
en cas que la coalició de Podem hagués prosperat.
La Guàrdia Civil ha anunciat la detenció de tres persones a Espanya i dues a Holanda
com a responsables d'una organització internacional de tràfic de drogues a gran escala
i també de blanqueig de capitals.
Estaven especialitzats en la introducció a Europa de grans quantitats de cocaïna
procedent de Sudamèrica per via marítima.
És el cas d'una remesa de més de 1.000 quilos d'aquesta droga
interceptada fa tres anys al port de Bilbao,
camuflada dins d'un contenidor de plàtans procedent de l'Equador.
També estaria en el darrere d'una altra remesa de 1.150 quilos de cocaïna
interceptada l'any 2021 al port andalús dels Agires.
Els treballadors de les presons estan en contra de la prohibició definitiva
de fer servir els aerosols de protecció als centres penitenciaris.
Justícia afirma que és un risc per la salut i per la integritat física,
mentre que els sindicats retreuen que era un compromís adquirit.
Barcelona, Maria Núria Revetller.
Hola, bon dia. De fet, no està autoritzat el seu ús des del 1994,
però Xavier Martínez, de l'UGT, Sindicat Majoritari del Sector,
afirma que el departament s'havia compromès a autoritzar-ne el seu ús
en situacions conflictives. Martínez explica a Catalunya Ràdio
que el perfil dels interns ha canviat, ara són, diu, més agressius.
És una reda històrica. En situacions d'extrem risc de confinament
i situacions molt puntuals que periguessin la integritat física
dels professionals penitenciaris.
Associacions en defensa dels drets fonamentals com Iridia
recorden que els tractats internacionals
prohibeixen aquestes eines dins les presons.
Maria Núria Revetller, Catalunya Ràdio Barcelona.
Els esports francès riboll.
En marxa el tradicional entrenament de portes obertes
del primer equip del Barça de futbol,
l'estadi Johan Cruyff. Ernest Macià, bon dia.
Bon dia. Comença aquest entrenament del Barça
pendents encara de la sortida dels jugadors,
el mes seguit dels quals serà el nou fitxatge Vito Roque.
Les entrades estan vendudes des de fa dies,
al preu de 3 euros als socis i 6 euros als no-socis.
Podríem dir que l'estadi Johan Cruyff és pràcticament ple,
hi ha hagut problemes de circulació i d'aparcament,
de mobilitat al voltant de l'estadi,
però ara mateix ens acostem ja al 75% de l'aforament.
En tot cas, serà un ple absolut avui al Barça
sense Pedri, ni Gabi, ni Ter Stegen, ni Marcos Alonso,
ni Ínigo Martínez, però sí en Víctor Roque,
que farà tot just el segon entrenador amb el primer equip,
Ernest Macià, Catalunya Ràdio,
a estadi Johan Cruyff.
D'altra banda, el president del Girona, del Figeli,
s'ha remès a la clàusula de rescissió de 20 milions d'euros,
de l'ès García davant l'interès del Barça,
ho ha dit en declaracions el tot gira de Catalunya Ràdio
en una entrevista que s'ha matrat aquesta tarda.
A l'Eurolliga de bàsquet, derrota contundent ahir del Barça,
91 a 71 a la pista del Mònaco.
L'equip de Roger Grimau ha perdut 7 dels últims 10 partits.
A la Lliga CB, Manresa 102,
joventut 89, aquest vespre 3 quarts de nou,
bàsquet Girona-Bascònia-Fontejau.
A la Lliga Femenina ahir,
cadir la seu 59,
un i Girona 72,
aquesta tarda al Palau Barça-Sanfaliuvenc-Saragossa.
I avui a dos quarts de vuit de la tarda
es disputa el partit de les estrelles d'hoquei patins
a Sant Sadorní de Noia.
S'enfrontarà la selecció catalana
contra un combinat dels millors jugadors de l'Hockey Lliga.
Fins aquí les notícies.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
11 i 6
El comunista
S'enfrontarà la selecció catalana.
Camarada Joel Díaz, bon dia i bon hora.
Bon dia.
I bon any, Joel.
Bon any, bon any, bon any.
Què?
Què li demanes el 2024, Roger?
És una pregunta que he intentat no fer gaire avui,
tot i que se m'ha escapat un parell de vegades.
I la gent què diu?
No ho sé, tòpics.
La pau i tal.
Jo demano sempre salut i ràdio.
Salut i ràdio.
I una mica tele, també.
Sí, això també.
Eh?
Bendito?
Sí.
Aviam, aviam si algú us despreta en aquest país.
Aquesta en sí, aquesta en sí, aquesta en sí.
Jo crec que sí.
Aquesta en sí.
És que t'ho mereixes ja, perquè a la Marató ja, la gent ja et comença a conèixer, eh?
No, però aquesta en sí.
Sí o no?
Aquesta en sí.
En sèrio? Però això és una exclusiva nacional?
Jo crec que aquesta en sí, ja està.
Uau.
Anem a les consultes?
I què faràs, què faràs?
Vinga, som-hi.
Un magazín, així.
Home, el magazín no, perquè el magazín ja el faig aquí.
Clar.
Sí.
Jo soc home de ràdio.
A mi m'agradaria que anessis amb traje, amb traje has d'anar.
No, no ho crec.
Mira, per home de ràdio, després del comunista avui, Luis de l'Olmo.
Hòstia!
D'en peus, eh?
Quina veu, tu.
Quina plomo.
44 anys fent protagonistes.
Encara ho fa.
T'imagines 44 anys fent el mateix programa?
Sí.
Si és aquest, sí.
Tant de bo, tant de bo, tant de bo arribéssim.
Tota la vida ho hem de fer, jo.
Mira, la primera consulta ens la fa arribar a suplement arroba catradi.cat la Maria Quiñones.
Maria Quiñones.
Recordeu que tenim en joc unes bambes, Mónic, del vostre número, quiet de 20, el personatge misteriós.
Serà d'aquí uns instants, arroba catalunya ràdio a les xarxes, amb l'etiqueta suplement catradi.
Però abans, les consultes dels oients que podeu fer-nos arribar a suplement arroba catradi.cat.
Sí, que n'enviïn, eh?
Hola!
M'estic quedant sent.
Espero que passeu aquesta consulta al Joel abans que acabi l'any, perquè té a veure justament amb el cap d'any.
És la següent.
Des que escolto la teva secció he començat a estudiar polítiques a l'autònoma, la veritat és que estic una mica paranoica.
Veia.
Veig trampes consumistes del capitalisme per tot arreu i visc en una mena d'estat d'alarma permanent que, la veritat, no és gaire còmode.
Ja.
Per exemple, amb el tema del cap d'any. Com cada any, amb les amigues, hem quedat per sopar i després per sortir de festa, però aquest any m'ha donat per pensar-hi, i no ho sé, Joel.
No estaré alineada i empesa pel consumisme...
Alienada, alienada.
Alienada.
Tens raó.
Alienada.
Tens raó. Escafagades.
Diu, no estaré alienada i empesa pel consumisme a sortir...
No és el mateix, eh, alienada que alineada.
Bé, puc continuar o...?
Sisplau, sisplau.
D'acord, perquè, és a dir, està bé que em corretgeixis.
No t'enfadis.
No estaré alienada i empesa pel consumisme a sortir i gastar aquesta nit, quan en realitat jo no vull fer-ho.
Ajuda'm, Joel, perquè la idea de participar d'aquest consumisme em fa mal rotllo, però crec que la idea de quedar-me sola a casa encara me'n fa una mica més.
És que fa por, eh, aquesta situació.
És la consulta de la Maria Quiñones.
Aviam, Maria Quiñones.
Com es diu la teva parella?
La meva parella? És el que t'importa.
Es diu Maria, també.
Ah.
Però no es diu Quiñones.
D'acord, d'acord.
Tot i que em fa molta gràcia el cognom Quiñones.
Maria Quiñones, aviam, en primer lloc, no estàs paranoica, Maria.
Realment hi ha trampes consumistes a tot arreu, no són imaginacions teves, però també és veritat que, com tu dius, viure en aquesta mena d'estat d'alerta permanent és molt cansat i és pràcticament, de fet, impossible viure sense caure en cap d'aquestes trampes consumistes que tu dius,
més encara en aquestes dates que vivim, oi?
Però, per això, si em permet la reflexió des de l'experiència, jo crec que amb l'edat vas aprenent a seleccionar en quines trampes no has de caure mai i en quines, doncs, mira, si hi caus, doncs no passa res, hi caus de tant en tant, no?
Has de seleccionar una mica, Maria, perquè si no pararàs boja o vivint en una comuna nudista al Montseny envoltada de gent que només es dutxa en lluna plena valgui la redundància.
Al cap d'any, per exemple, home, doncs d'entrada no li podem negar la potència simbòlica al cap d'any, no?
Vull dir, canviar d'any jo crec que és un fet prou remarcable com per celebrar-lo i no crec que hi hagi absolutament res d'alienant en fer-ho.
Què passa? Doncs el mateix que passa amb el Nadal, amb els aniversaris i amb totes les tradicions o celebracions que impliquen festa grossa, que és que quan el capitalisme detecta un moment de guàrdia baixa,
i totes aquestes festes ho són perquè ens empenyen a ser generosos i adonistes, doncs allà està el capitalisme agassapat com una hiena per, a la mínima que ens despistem, transformar-ho tot en una festa consumista.
Jo et diria, Maria Quiñones, que surtis, que t'emborratxis i que facis totes aquestes coses catàrtiques absurdes que fa la gent, com posar desitjos en un paperet...
12 desitjos, tu, 12.
I la merda aquella de fer volar com una mena d'espelmes amb unes làmperes...
La roba interior vermella.
Roba interior... Fes-ho tot.
Tu també ho portes, roba interior vermella?
Sí, sí, sí. No, jo no porto roba interior directament.
Oh, Blanco Mando es diu això.
Porto els genitals vermells en si mateixos, els porto vermells.
Bé, doncs tu fes tot això, tot això, però sí que et demano, per favor, que intentis evitar el que ja són directament estafes,
com les macrofestes en discoteques d'aquestes on pagues una pasta per l'entrada,
amb no sé quantes consumicions, però després et serveixen un alcohol de merda
i a sobre a la barra hi ha tanta cua que no les pots gastar totes les consumicions.
Això m'ha passat un any i em va fer molta ràbia.
Sí.
Clar, no, 6 consumicions.
Això et passa quan en tens 20 i molt pocs.
Sí, però és que jo m'imagino que la Maria Quiñones per aquí va,
perquè diu que ha començat a estudiar polítiques, no? No ho sé.
Tu, ara que ja en tens uns 40 i pocs...
I 3, i 3. No em fa vergonya.
Com se libres ara al cap d'any?
Doncs emborratxant-me. No ho sé fer d'una altra manera, Roger.
Però a casa, amb amics...
Soparem uns amics i després, doncs, probablement anirem a fer alguna copa.
Molt bé. Has acabat la... Ja està la Maria?
Fa estona, fa estona que està solucionada aquesta consulta.
El Pau Esglésies també ens ha escrit.
En Pau Esglésies?
Hola, Joel. Hola, gent del Suplement.
La meva consulta és sobre un tema complicat.
Les drogues.
Hòstia.
Volia preguntar al Joel per un conflicte que tinc com a marxista des de fa bastant temps.
Per una banda, estic en contra de les drogues o de l'ús que en fem avui en dia a la societat suposadament avançada.
És evident que són una eina de control social que ens desmobilitzen i que ens anestesien
i que una població drogada no serà mai una població unida, mobilitzada, activa i conscient.
Amén.
Però, per altra banda, Joel, el món és un lloc cada vegada més difícil i les drogues, almenys a mi,
m'ajuden a gestionar-ho i a badir-me de tant en tant.
Doncs mira...
Perquè jo, Joel, la veritat és que sense drogues, i aquí també inclou l'alcohol, no sóc capaç d'abadir-me.
No estàs sol.
Té sentit dir alguna vegada que tu també veus i et fumes de tant en tant algun cigarret,
així que m'agradaria saber com vius tu aquesta contradicció, si és que la vius.
No dius cigarret, la consulta.
Sí, tant.
Jo també tinc una consulta.
Bueno, escolta'm, jo llegeixo la consulta com...
Ja.
Aviam.
Pau, Pau, t'entenc.
Com me la passen.
No saps com t'entenc, Pau, perquè estic una mica igual.
Tu tens el clàssic dilema entre l'alliberament individual i el col·lectiu.
Ojo, Roger, perquè ara ve turra guapa, eh?
Les drogues et serveixen a tu, Pau, Esglésies, com a alliberament individual,
però a la vegada tu mateix veus que fan un flac favor a l'alliberament col·lectiu pel qual milites.
De la mateixa manera... Això és molt gràfic, ho explicaré.
De la mateixa manera que si tu, Pau, Esglésies, et punxes heroïna i t'oblides dels teus problemes,
si tota una generació de pobres espanyols, com va passar als anys 80, es punxa heroïna,
és tota una generació de pobres espanyols la que s'oblida dels seus problemes.
I aquí és on tenim el problema des d'un punt de vista revolucionari.
Com que els marxistes no creiem que l'alliberament de les persones sigui una qüestió individual,
sinó el resultat de l'acció col·lectiva, de la classe treballadora,
que anar a alliberar-se a si mateixa de l'explotació allibera tota la humanitat de tota forma, diguéssim, d'opressió
i obre pas al lliure desenvolupament de la societat i de les persones que la componen,
com que creiem això, Pau, Esglésies, hem d'estar en contra de les drogues.
Però ojo, ojo perquè com a marxistes no hem d'abordar el tema de les drogues des de bases morals o personals,
sinó des de bases polítiques, perquè el que ens interessa és el seu paper social
i la seva funció des del punt de vista de la lluita de classes i la revolució proletària
per a una organització socialista de la societat.
Uau.
Espera't.
Llavors, la humanitat sempre n'ha consumit de drogues, però què passa?
Fins a la revolució industrial era un consum molt local, generalment com moderat,
allò en ocasions molt especials, i moltes vegades vinculat a pràctiques i ritos religiosos.
Aquí no hi tenim res a dir, Pau, Esglésies, com a marxistes.
A nosaltres el que ens interessa és quan les drogues es comencen a produir a partir de la revolució industrial,
de manera industrial, és a dir, quan la droga es converteix en mercaderia
que es produeix de manera massiva i passa a funcionar com qualsevol altre producte de consum,
però, ojo, sense cap mena de regulació.
I aquí és on tenim també el problema, perquè és aquí on es converteix en un mercat desregulat
i completament salvatge en quant al seu sistema de producció i distribució,
i també es converteix en un problema de salut pública, que a més aquí afecta.
Bàsicament, justament, és a les classes treballadores i als sectors més pobres de la societat,
que són justament els que més actius i desperts i beligerants
haurien d'estar contra l'opressió.
Per tant, Pau, el meu consell és que, com a marxista,
militis a favor de la legalització de les drogues,
i com a fumeta, tu, individualment...
De cigarrets.
De cigarrets.
Doncs, intentis que aquest consum no afecti a la teva militància,
recorda allò de que el verí està a la dosi,
poqueta, poqueta,
i en la mesura del que puguis, evidentment,
apostis sempre per l'autoconsum o pel consum responsable de drogues
quilòmetre zero i de proximitat.
Què passa, tio?
No és apologia, això, tècnicament no és apologia.
No, no.
Que t'has espantat, per això de les drogues?
No, no.
Està trucant gent, ja.
No.
No, no, si més està d'actualitat,
que repartien aquestes targetes amb el T-Drogues.
Molt a favor d'aquestes targetes.
Doncs jo estic molt en contra, la veritat.
Però per què?
Però tractem la gent com a adults d'una vegada.
Això és una campanya adreçada als casals de joves.
Sí, sí, sí.
No, no, no, no, no.
Sé la història, no cal que me l'expliquis.
A la teva filla no l'estan encitant a consumir-te.
De moment és un fill.
I encara no està d'aquesta edat.
Eh, serà el que vulgui, també t'ho digui.
I tant.
Sí, sí, serà.
Per això t'ho he dit, que de moment és un fill.
Bé, no, de moment ho ha decidit.
No entrarem en aquest jardí, tu i jo ara, aquí.
És un i fill.
Ho estàs dient amb to, burleta,
i crec que no vas ser gaire ben encaminat.
No.
I t'ho dic de debò.
Jo és que sóc així, sóc burleta.
Sí, sí, ja, ja.
Aquest és el problema.
Passant dos minuts d'un quart de dotze del migdia.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio.
Un moment de una mica de tensió, no?
Està bé, tant en general.
Bueno, jo estic bé, eh?
Jo també, jo estic fantàstic.
Ui, sí, que bé estàs.
Vols continuar o...?
Home, em vaig a la pub i ja saludo el Lluís de l'Holmo.
Home, el podré conèixer, el Lluís de l'Holmo, també.
Sí, home, i tant, sí, sí.
Diria que és més alt que tu.
Ara ja no.
Ara aquí s'ha estat bé, veus?
Bé, fet aquest moment així una mica afervescent.
Tenim una persona esperant, no?
Sí.
El que passa és que...
Que esperi.
Ah, sí?
Sí.
Mira.
Està rient.
Ep.
Arroba Catalunyaràdio a les xarxes, a Twitter i a Instagram...
No, a Twitter i prou.
És que jo ja em perdó amb això, a les xarxes, des que ens van...
Des que ens van cret.
Des que ens van suspendre els comptes del suplement, que...
A veure, que us van suspendre els comptes.
No, suspendre no, vull dir que ara ho han concentrat tot a Catalunya Ràdio, aleshores per...
Però estàs a favor d'aquesta iniciativa o no?
Doncs mira, ha funcionat més del que em pensava.
Era molt escèptic al principi i les visualitzacions s'han disparat.
Van com un tio, eh?
La ment pensant, crec que ho va encertar.
Cuxinet...
Què has de dir, també, no?
Cuxinet suplement que a ràdio.
Amb el bé que estava quedant tot plegat.
Home, tio.
Bé, va, escolta'm.
Sí.
Que estem una mica dispersos avui.
Per favor, per favor.
Bambas Múnica en joc.
Sí i no, només per respondre la persona que ens està sentint, disposa d'un...
Volta'l.
Un Volta'l, només.
Un Volta'l.
Si no vol respondre la pregunta perquè l'incomoda, l'oient més ràpid que ho endevini,
Bambas Múnica al sac.
Endavant, Joel.
Endavant.
Pel teu riure, m'ha semblat que ets una dona.
Ets una dona?
Sí.
Vale.
Ets una dona.
Ets una dona menor de 40 anys?
No.
Estàs entre 40 i 50?
Sí.
Estàs entre 40 i 50.
Una quarantona.
Com tu.
Mira, ara que parlàvem de les drogues.
Ets més de 43 o menys de 43?
No.
Perdó, perdó, perdó.
Més de 43?
Sí.
Molt bé.
Doncs jo mira que la feia més jove que el Joel.
Sí, em deixes continuar?
Ara que parlàvem de les drogues, estàs a favor de la legalització de les drogues?
Sí.
Molt bé.
Ets d'esquerres?
Et consideres una persona d'esquerres?
Sí.
D'extrem esquerra?
No.
No.
És socialdemòcrata, eh?
Sí.
Socialdemòcrata.
Votes sumar.
Escolta, deixa estar.
Vale, vale.
Deixa estar.
D'acord, d'acord.
Anem a la professió, ja o què?
Vés el que vulguis.
Ens coneixem personalment?
Sí.
Ens coneixem personalment?
Ojo.
Ojo, ens coneixem personalment.
Ets catalana?
Sí.
Vius a Catalunya?
Sí.
Vius a Barcelona?
Sí.
Ets feliç?
Sí.
Tens criatures?
Sí.
Tens patrimoni immobiliari?
Sí.
Molt bé.
Vale, d'acord.
T'agradaria que Catalunya fos un nou estat independent d'Europa?
Ets un plasta.
No, ara dirà volta'l i ja està, ja l'ha gastat.
Volta'l.
Volta'l.
Molt bé.
Aviam.
Aquest dediques, aquest dediques, aquest desperpajo.
Aquest és una...
Ets del món de la cultura?
No.
De la faràndula, deu ser.
De la faràndula...
Del món de la...
De què pot ser del món de la cultura?
O sigui, no, no, no treball...
No ets un artista.
No et consideres un artista.
No, però una mica sí.
És a dir, jo en aquests llocs de farandoleros catalans, que en tenim molt pocs, però últimament
des que hem fitxat la Laura Scannis i això no n'anem fent més, jo me l'he trobat allà.
En aventos de farandoleros?
Sí, sí.
Aventos de farandoleros.
És a dir, estrenes, catifes...
T'agrada el brilli, brilli?
Sí.
T'agrada el brilli, brilli?
Sí, i tant.
Que et dediques a la comunicació, així entès una cosa, com una cosa...
Sí.
Molt bé.
I aquesta comunicació l'exerceixes en algun mitjà de comunicació en seu a Barcelona?
Ai...
No només, deixem-ho així, no només.
Vale, comuniques en castellà?
Normalment, normalment.
És que no sé per on anar.
Sí.
Normalment sí.
Normalment sí.
Em sona una mica la veu, però no sé...
Sí, home, i tant.
Ets periodista?
Sí.
Ets periodista.
Ets periodista.
I fas periodisme?
Sí.
Fas periodisme.
No sempre passa, eh?
Treballes a la tele?
Sí.
Treballes a una tele...
Espanyola?
Sí.
Espanyola.
Espanyola.
Tens un...
Jo crec que col·labora actualment a aquesta casa, fins i tot.
Jo crec que col·labora el Matí de Catalunya Ràdio.
Sí.
Col·labora el Matí de Catalunya Ràdio.
Sí.
Col·labora el Matí de Catalunya Ràdio.
També col·labora molta gent al Matí de Catalunya Ràdio.
Però ara mateix tu...
Presentes algun programa?
Presentes algun programa?
No.
No.
Has presentat algun programa?
Sí.
Vale.
Vale, vale, vale, vale.
Vale.
Estic pensant col·labrosos...
A mi em sap greu...
Puc donar una pista?
Sisplau.
A veure.
Ha dit que té fills, eh?
Ha dit que té fills.
Jo crec que ho ha explicat bastant, això.
Sí.
perquè no només en té un, sinó que en té dos.
Ah, carai, quina pista.
No, ja, però van venir a la vegada.
Tens bessons, tens bessons.
I crec que ho ha explicat i n'ha fet pedagogia i algun llibre i tal.
Això com a pista.
I després...
Vale, vale, vale.
Va, digues.
Que feies reportatges així com d'investigació?
Sí.
Bé, bé, bé.
És que crec que ja sé qui és.
Sí?
Sí, sí, sí, sí.
Sí, feies uns reportatges que...
Mira, ara que parlàvem de drogues...
Bueno, jo t'ho preguntaré després.
Primer, sí, ets la...
Què?
Has estat mai 21 dies fumant porros?
Sí.
Ah, ets la Samantha Villar.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
Samantha Villar, bon dia i bona hora.
Bon dia.
I benvinguda al suplement.
Que difícil, això de no poder dir res més que sí o no.
Per favor.
T'obliga a triar.
T'obliga a triar i a mullar-te, que és una cosa que normalment no agrada, no?
Que et comuniques en castellà i jo, home, sí, clar, puc, i ho faig, sí, ja, ja, i en català també.
La tenim la Samantha Villar aquí el matí de Catalunya Ràdio cada 15 dies, crec, amb el Ricardo Estrell, oi?
Cada 15, eh?
Sí, no, cada setmana estic.
Ah, cada setmana.
Els dimecres.
Sí, sí, sí, amb la Lúcia Ramis.
Ah, no ens hem creuat mai.
Oh, és que entres per telèfon.
Sí que ens hem creuat, Joel.
Joel, ens hem saludat allà al vestibul.
Perdona, és que jo he estat...
Has de dir que era molt fan.
Ja, ja, ja, ja.
Perdó.
Em se l'he van dir molt.
És que saps què passa, Samantha, que jo he estat més de 21 dies fumant porros a la vida.
Sí, ja, ja.
Bastants més, i llavors tinc mala memòria.
Perquè què tal?
La memòria és fatal.
Què tal van ser aquests 21 dies?
Mira, a mi em van servir de teràpia de xoc.
No n'he tornat a fumar mai més de porros.
Quina horror, eh?
Sí, t'ho dic.
Però sí que crec que certs lapsos de memòria estan vinculats al consum de cànnabis.
Sí, sí.
Sí que ho penses.
Jo, quan més en consumia, d'aquella etapa tinc llacunes, que, vull dir, se suposa que un estiu vam anar a Menorca amb els amics, no recordo res.
Ah, sí? I no te'n recordes de res d'aquell estiu?
Ni un flash, ni un flash.
Hi ha un estiu que no tinc ni una referència visual.
Hòstia, per plantejar-t'ho, eh, també.
És fort, eh, és greu, eh, perquè en realitat ho tenim molt normalitzat, no?
El consum de cànnabis sembla que no n'hi ha per tant, però guaita, eh?
Oblidar totes unes vacances, Déu-n'hi-dó.
Aquell programa era molt bèstia, eh, perquè jo recordo 21 dies fent porno, 21 dies, recordo que n'hi va haver un també vinculat a...
No sé si veu una lamina, no?
Sí, 21 dies de lamina que ens van donar l'ondes per aquells...
Sí, és veritat, us van donar l'ondes.
I un de, ara potser m'equivoco, però un de menjar, alguna cosa relacionada amb...
Sense menjar.
Sense menjar, això.
21 dies sense menjar, sí, sí, també.
Una cosa molt extrema, també, per tu.
No sé si estàs farta que et vinculin també a aquell programa, perquè han passat uns quants anys, de fet.
No.
Mira, n'han passat 15.
Imagina't.
15 anys, eh?
Sí.
I, de fet, vam fer 15 programes, no en vam fer més.
Però ha quedat en el record de la gent i a mi no em canso, jo no em canso que la gent ho recordi, que en parlem,
em pregunten moltes vegades, es tornaries a fer, la gent com que ho troba a faltar...
Home, és que estava bé.
Ara seria molt més difícil.
Estava molt bé, el format era boníssim, l'equip era brillant, els temes estaven molt ben seleccionats,
els personatges eren molt bons...
I, de fet, l'encàrrec, clar, perquè l'encàrrec va ser molt bo, l'encàrrec que ens va fer quatre era
volem temes potents, però no volem tractaments sensacionalistes.
I aquell equilibri que vam trobar va ser, per mi...
Estaves allà a la línia del fora de joc, però no era un glòria serra, per entendre'ns.
Però aquesta era la gràcia, aquesta era la gràcia, que fins i tot des del purisme periodístic
tampoc te'l podies carregar al format, perquè el que s'explicava era molt important
i estava ben explicat.
El que passa que l'experiència en si meva era sensacionalista o no?
Que el periodista es fiqui en primera persona a viure allò...
L'atracà amb un arreglador del periodisme.
Bueno, és el rotllo Kaputxinsky, no?, i tot això, el rotllo aquest del periodisme així...
Gonzo, no?
Més gonzo, sí, la cosa aquesta.
Passa que, clar, no pots treure, crec, conclusions massa vàlides,
perquè al final es basa en la teva experiència només, no?
No, perquè en realitat nosaltres també entrevistàvem moltes altres personatges.
Al final el que estàs fent és un documental, simplement que el format és novedor,
però tu en un documental el que fas és explicar les línies de vida de determinades persones, no?
I això és el que feia.
I a més li sumàvem l'experiència del periodista, que és una persona aliena a aquest entorn,
i el contrast, no?
I la descoberta en aquells 21 dies, que a més eren 21 dies de rotatges reals,
que això era molt important,
doncs aquella descoberta en primera persona té una riquesa a l'hora de comunicar-la bestial.
Bueno, però a més és un format que t'hipoteca la vida completament, no?
Perquè si són 15 capítols de 21 dies, doncs si faig els càlculs en surt un any.
No, no, any i mig va ser, i sempre fora de casa, clar, amb la maleta sempre oberta,
sempre molt interessant.
Clar, jo no tenia els fills en aquell moment, i m'ho vaig poder permetre.
Ara, ostres, hauria d'escollir entre que els meus fills tinguessin mare o no, saps?
Si fes un 21 dies...
N'has parlat molt aquests últims anys, no?, dels fills i de com vas viure la maternitat,
i de totes les renúncies, i de la qualitat de vida també, del canvi.
Sí, sí, n'he parlat perquè quan vaig tenir els meus fills em vaig adonar que ningú parlava públicament
del sacrifici i del canvi radical que representa, sobretot, els primers anys de vida dels fills,
que representa la vida de qualsevol persona.
I em cridava molt l'atenció que només s'explicava la part maca de la maternitat i de la paternitat, no?
I quan arribes allà i comences a veure que hi ha parts que no són tan maques
i comences a parlar amb altra gent en petit comitè, sí que estan d'acord, no?
Ja, sí, sí, i tant, i a mi em va passar allò i allò, altre i demés.
Però en públic ningú s'atrevia a dir, ei, ei, ei, que això no va només que sigui bonic, eh?
Sinó que també va de perdre tu la teva identitat, canvia, canvia el teu rol,
canvia el rol de parella, canviarà la teva vida d'una manera molt dràstica,
de la nit al dia, etcètera, etcètera, no?
Amb els anys és veritat que vas recuperant la teva identitat, eh?
Això també és cert, però amb els anys.
Escolta'm una cosa, és que ara he posat aquí Samantha Villar a Google, tal, polèmica,
sempre poso, com que he d'improvisar, poso el nom de la persona i polèmica al costat.
Però, un moment, però, hi ha una pàgina aquí que diu, Samantha Villar, dos punts,
soc xar nega i independentista. Això ho has dit, tu?
Què dius? Qui submeta, això d'aquí?
T'ho juro que posa, t'ho juro.
Està a Facebook en una pàgina...
Qui mitja és aquest?
No.
A Facebook, et sembla una font d'informació...
Sí, tu no has dit...
Està bé que ho pugui desmentir, la Samantha.
Però et consideres xar nega, això sí o no?
Què vol dir xar nega en el segle XXI?
És que ja s'ha diluït bastant, no?
Sí, home, és un concepte ja bastant desfassat que podem aparcar.
Directament és un concepte fastigós, jo diria.
Per això m'estranyava, perquè jo et tinc per una persona amb criteri.
Sí que és veritat que t'has postulat a favor de l'amnistia,
segons Antena 3, això sí, eh?
Bueno, per Antena 3, qualsevol cosa que no sigui condemnat a l'amnistia
és postular-se a favor.
Però mullat, mullat.
Jo m'he postulat a favor...
No, jo em mullo.
Jo he dit públicament que em sembla una oportunitat de recomposar
els ponts que no s'havien d'haver trencat mai entre Catalunya i Espanya.
És una oportunitat molt bona.
Crec que tot on hem arribat és un deliri.
És un deliri.
I fem ben fet de fer...
En fi, borrón i cuenta nueva, diríem, a Espanya.
Samantha, ara què estàs fent? Estàs gravant el Desnudos per la vida?
Ja l'hem acabat i anem a més.
I gran èxit de crítica i de públic.
Estem molt contents.
I ara estic preparant els nous projectes.
Amb això estem.
I de què anirà la cosa?
Doncs mira, és una boníssima pregunta,
perquè tenim diverses coses obertes.
Però s'han d'anar concretant.
Ep.
Ep.
Ep.
Misterio, misterio.
On, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on, on s'han entrat?
Mira, a mi m'encantaria Catalunya, la veritat.
Jo ara estic en un moment que tinc claríssim
que vull treballar des de Barcelona,
vull estar a casa amb els meus fills.
Home, doncs vine, vine, vine, vine a la Corpo, tia,
que estem aquí molt bé.
Bueno, ja estic a Catalunya Ràdio i ja estic allà col·laborant.
Sí, home, però més, clar,
si això al final és ficar un peu, que et coneguin,
que t'agafin carinyo.
A mi m'ha...
Sí, a mi m'ha funcionat així.
A mi m'ha funcionat així.
Escolta'm, ho hem de deixar aquí perquè és que tinc el mestre al darrere.
Ah, és que ara estava llegint que havies escrit un llibre
sobre el tema de la prostitució i m'interessava molt.
Sí, però no és un tema que puguem tocar
si banalment al final de l'entrevista.
Bueno, Samanta, és que ara ve el Luis de l'Olmo, saps?
I encara hi ha en classe.
Ja, ja, ja.
Una abraçada, Luis de l'Olmo.
I has treballat amb Luis de l'Olmo, Samanta?
No, no he coincidit mai amb ell.
Doncs jo tampoc.
Vull dir que és un misteri el que passarà aquesta propera mitjana.
Gràcies, Samanta Villar.
Gràcies, Samanta.
I gràcies, Joel Díaz.
Bona any, una abraçada.
Bona any.
Bona any a tothom.
Fem una pausa i ara tornem al suplement.
El suplement.
Amb Roger escapa.
La temporada de BSN Clàssics no s'atura.
Aprofita les opcions d'abonaments
per gaudir dels nostres concerts al millor preu.
Hilary Han i Gianandrea Nozeda.
Zubin Meta i l'Orquestra Filarmònica de Múnich.
Semyon Vichkov.
Ton Koopman i l'Orquestra Barroca d'Amsterdam.
Helen Grimó, entre altres.
Per unes festes plenes de moments clàssics.
Abonaments i entrades ja a la venda a bsnclàssics.cat.
En les curvas de la carretera.
Molt bones, jo sóc en Salvador Sobral
i estaré al Gran Teatre del Liceu a Barcelona
el 8 de febrer per presentar el meu nou disc, Timbre.
Espero que pugueu venir.
El 8 de febrer, al Teatre del Liceu.
Organitzat pel Diari Ara.
Benvinguts, despistats, crítics, fans i haters.
Cartulianes que participeu des de casa a cop de hashtag.
Benvinguda, generació del podcast.
Benvingudes i benvinguts a una nova manera de veure
i sentir contingut en català i de qualitat.
Descarrega't 3CAT, la nova plataforma digital.
Bé, jo crec que el Núñez sempre ha estat un personatge
més que complicat, un personatge complexat.
Un visionari del futbol.
No, he fet gran a massa.
Núñez. Una història d'ambició, futbol i corrupció.
Ja disponible a la plataforma digital.
Descarrega't 3CAT.
Estàs entrant a la planta noble.
La casa dels meus besaris.
L'Amàlia Godó i el Josep Batlló.
Amb ells comença la nostra història.
Casa Batlló presenta Una nit d'hivern.
Una experiència nocturna única.
Promoció 2x1 per residents.
Entrada ja a la venda.
La Tarda de Catalunya Ràdio
és un programa on diem les coses pel seu nom.
Guanya la profecia i l'exorcista.
Quigui?
L'exorcista.
No m'has m'hi ha del nombre que la peli, eh?
Un espai on tothom parla tal com raja.
Quin borroscot en Las Vegas.
Però això també és pel canvi climàtic.
No ho sé, però t'aquí.
Sobretot, un programa respectuós
amb els artistes internacionals.
La Madonna, ui, va dir,
Ai, no sé...
Tot el mal que va dir.
Ai, no sé...
I que serveix de bressol
de nous artistes de l'escena musical catalana.
Compro, t'hi compro.
Compro, t'hi compro, t'hi compro, t'hi compro, t'hi compro.
Carpe.
De dilluns a divendres de 4 a 7 de la tarda amb Elisenda Caron.
Jo creix una oferta.
A Catalunya Ràdio.
T'hi l'han millorat.
Per què poses accent gallet?
Que bé que s'hi està a la tarda.
L'art no és, l'art és una cosa que es fa.
No hi ha cap norma celestial que digui com ha de ser l'art.
Tu te'l pots inventar cada dia, l'art.
En el marc de l'any Tàpies s'obre un diàleg viu i actual
al voltant del llegat escrit d'Antoni Tàpies.
Avui és Tàpies.
La paraula de Tàpies és més viva que mai
i podem seguir tenint converses d'aquestes idees.
Avui és Tàpies.
El podcast de Rita Roig, en coproducció de 3CAT i Museu Antoni Tàpies.
El suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger escapa.
Passen 5 minuts de dos quarts de 12.
Som el suplement, som a Catalunya Ràdio.
Durant 44 anys ha estat al capdavant de protagonistes,
el programa més longeu de la història de la ràdio espanyola,
un programa que ha revolucionat aquest mitjà i ha obert camí.
Un espai que ha travessat les etapes més rellevants
de la història contemporània, dictadura, transició, democràcia,
i que s'ha emès en diverses emissores,
però que sempre s'ha fet amb la veu greu i imponent
d'aquest periodista nascut a Bonferrada,
que porta també una pila d'anys vivint a Barcelona
i que ja en fa gairebé 10
que es va acomiadar dels micròfons
i dels centenars de milers d'audients
que el sintonitzaven cada matí.
Però a la seva edat continua al peu del camó,
al peu del canó, en aquest cas,
fent una gira de poesia i de música.
Luis de l'Olmo, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, què tal? Com estàs?
Molt bé, i vostè com està?
Doncs estic un poquit peor que ayer,
però un poquit millor pensant en que
detrás hay 50 anys de radio,
de apasionante radio,
per totes les emissores de Espanya,
especialment les emissores de Catalunya,
i estic feliç perquè aquí han nascit
els meus fills, han nascit els meus nietos,
han nascit els meus amics
i no puc pedir més.
He estat 50 anys treballant en la radio,
en Radio Nacional, en la Cadena Cop,
en Onda Cero,
en Radio Juventus de mi pueblo.
He estat durant tota la meva vida
al redor d'un micrófono.
I ara, quan vaig a cumplir
en cualquier moment 90 anys,
i quan me llaman de tu querida emissora,
aquesta emissora tan cercana,
perquè jo vivim aquí a 200 metres,
doncs dic que no ha podido
darme la vida tanta felicitat.
a quina hora se lleva ara?
A què hora?
Se levanta.
A les 6 de la mañana,
a veces a las 7.
Si tengo algún capricho la noche anterior,
a las 8 o a las 9.
Hoy concretamente sonó el despertador a las 8,
porque sé que a las 9 tenía que estar despierto
para compartir con vosotros estos minutos,
que quiero agradecer
en los micrófonos de Cataluña Radio.
A què es dedica avui dia Luis de l'Olmo?
Perquè sé que continua escrivint,
sé que continua recitant,
sé que continua fent la veu
para explicar poemas, no?
Me dedico a vivir,
a compartir con mis hijos
y con mis nietos.
Me dedico a pasear a mi mujer
porque durante 50 años
la he tenido descuidada.
Ayer estaba todo el puñetero día en la radio,
todo el bendito día en la radio,
y ella estaba en su casa,
primero con sus hijos
y luego con sus nietos.
Y ahora me toca a mí
estar a su lado
y con placer todos los caprichos
que pueda tener esta muchacha
de Santa Marta de Hortigueira
que un día la encontré a Madrid,
otro día la traje a Madrid,
a Barcelona,
y aquí nos hemos quedado hace 50 años.
¿Ha valgut la pena
que la feina sempre passés
per davant de tot?
¿Cómo dices él?
Si ha valgut la pena
que la feina...
Ha merecido la pena,
por supuesto.
Mil veces que naciera,
mil veces empezaría otra vez.
Intentaría descubrir la radio
allí en la emisora de mi pueblo
en Radio Juventud
de Ponferrada.
He tenido mucha fortuna
porque de pronto
un buen día vienen a buscarme
unos amigos de la cadena SER
de Asturias,
me escuchan en Ponferrada
y me invitan
a ir a la capital asturiana.
Desde allí me voy a León,
en León estoy cinco años maravillosos,
y un buen día me dicen
tienes que ir a Madrid
a acompañar a tus padres
porque operan a mi madre
de un asunto bastante grave.
Yo acompaño a mi madre
en Madrid
y mientras ella se repone
yo estoy dando vueltas
por las seis mes horas
y me encuentro
en Radio Intercontinental
con uno de mis ídolos
que se llama
aquel que retransmitía
todos los partidos
y que hoy tiene unos hijos
trabajando en la radio
o como se llama.
Ay, Dios mío.
Ahora te ayudaremos.
Bueno.
Deixem posarte
una melodía
que te acompanya
a toda la vida.
¿Qué es en Luis de l'Olmo
cuando recorda
o recupera
aquesta sintonía?
Bueno, esta sintonía
ha sido parte de mi vida.
Yo cuando escucho
esta sintonía
me acuerdo
de Radio Nacional
de la emisora
de la cadena
de Asturias
en Oviedo
me acuerdo
de Radio Juventud
me acuerdo
de la cadena COPE
de Onda Cero
porque yo me he paseado
por todas las emisoras
de todas las cadenas
de España.
Esta sintonía
me trae la felicidad
de que yo he tenido
una fortuna
trabajando.
No, repito
lo de trabajar
porque yo no he trabajado
nunca.
La radio
me ha proporcionado
una felicidad permanente.
Es verdad
que el despertador
sonaba
a las cinco y pico
de la mañana
porque yo
a las siete
tenía que estar
en la radio
para presentar
un programa
que probablemente
alguno de tus oyentes
recordará
y que se llamaba
protagonista.
Protagonistas.
Com oblidar-lo.
Protagonistas
con la gente
y la radio
del pueblo.
Aleshores,
clar,
o sigui,
vas fer ràdio
durant la dictadura,
durant la transició,
durant la democràcia.
Recordo
que hi va haver
un temps
que estaves
amenaçat
per ETA,
¿no?
¿Cómo?
Durant un temps
ETA
etnava al darrere,
estaves amenaçat
per la banda terrorista.
Sí,
la ETA
era la que
intentaba
ponerme
todos los problemas
para dejar la radio
y la ETA
ha intentado
por todos los medios
de quitarme
de un tiro,
de quitarme la vida,
¿no?
Lo intentó
en algunas ocasiones,
lo que pasa
es que
yo tenía
un guardia
maravilloso
que cuidaba
de mí
y cuidaba
de mi familia.
Y entonces,
bueno,
pues,
entre la ETA
que quería
quitarme de medio
y yo,
que no lo quería,
pues pudieron
Alfonso,
que ha sido
el que
estaba pendiente
desde las 5 de la mañana
hasta las 4 de la madrugada
de mi vida
y de mi salida
y de mi entrada
en todos los acontecimientos
radiofónicos
y no radiofónicos.
i después,
clar,
has entrevistat
tots els presidents
del govern espanyol,
començant per
Adolfo Suárez,
amb algun d'ells
va ser més fàcil
que amb d'altres?
És a dir,
o vas connectar més
a l'hora de,
no sé,
amb Felipe,
amb Aznar,
amb Adolfo Suárez?
No,
yo tuve la fortuna
de entrevistar
en su despacho
a todos los presidentes
del gobierno
y algunos
me han caído mejor,
otros me han caído peor,
pero yo procuraba
respetar
el personaje
que tenía
por lo que era
el presidente
del gobierno.
iba a su despacho
y desde su despacho
transmitía
para la emisora
donde yo
me estaba ganando
la vida.
I després,
hi ha un moment
que,
durant una pila d'anys,
tu vas competir,
Luis de l'Olmo,
amb Iñaki Gabilondo,
no?
El que passa
és que la relació
que manteníeu amb l'Iñaki
era un fair play
extraordinari
i repassant una mica
la maroteca
hem topat
en aquest moment
en plena entrevista
amb José María Aznar.
Luis de l'Olmo
entrevistant
a José María Aznar
i li diu això.
I li voy a hacer
una petición.
Dígame.
Con todo el respeto
a usted
y a todos
mis compañeros.
Que reciba usted
como me ha recibido
a mí,
a un querido compañero
de la competencia,
Iñaki Gabilondo,
para que pueda dirigirse
a sus oyentes
como me estoy dirigiendo
ahora
a los míos.
No se ha cortado
la emisora,
es un silencio
que se está produciendo
en este momento.
Bacalá,
eh,
Azmar.
Sí,
aquello sirvió
para...
Yo ya era amigo
de Iñaki
Gabilondo,
pero a partir
de aquel gesto
y aquella página
estamos como
humanos
desde entonces,
¿no?
Iñaki
que yo,
y yo,
Iñaki,
somos una misma
persona,
¿no?
sirvió
para...
No creo que le haya
hecho muchas gracias
al entonces presidente
del gobierno,
del gobierno del gobierno,
del señor Aznar.
No fa la sensació
que le hacía que le hacía que le hacía la pregunta o la invitación.

Yo recuerdo aquellos minutos,
yo recuerdo aquellos minutos, aquellos minutos de silencio en aquella entrevista con el presidente
del gobierno entonces, Aznar, y sabiendo además que no se estaba escuchando Iñaki porque el día anterior
habíamos coincidido tomando café en una cafetería muy cerca de la rádio allá en Madrid.
I el 13 de desembre d'aquest any es van complir 10 del comiat del Luis de l'Olmo que va a ser així.
Señoras y señores oyentes de Radio Nacional que nos están escuchando desde... después de muchos años dando los buenos días a España,
ha llegado el momento de decir adiós, me explico, un adiós que esta vez no es un hasta luego,
mi olfato me dice que hay que bajar el telón definitivamente, así que con estas palabras...
Tenía Vicente del Bosque al costat, ho recorda, suposo.
Sí.
Va costar, di adiós, a aquella vida que l'havia acompanyat sempre?
Aquella vida que me ha acompanyado volvería a repetirla mil veces, ¿no?
Era muy dura porque yo a las 5 de la mañana sonaba el despertador
y a las 6 estaba en la rádio preparando lo que iba a ser aquella edición de protagonistas
que comenzaba a las 9 de la mañana y terminaba a la 1 de la tarde, ¿no?
Eso no se puede olvidar, que te voy a contar a ti porque tú estarás tan bien madrugando
y estarás disfrutando como yo disfruté y padeciendo como yo padecí del melliquerófono.
Ha estat un dels locutors més escoltats i més ben pagats de la ràdio d'aquest país.
En algun moment la fama o els diners el van fer deixar de tocar de peus a terra?
No, yo he procurado no creerme en lo que tenía delante, ¿no?
Aquel micrófono a veces de Radio Nacional, otra vez de la COPE, más tarde en Onda Cero, etcétera, etcétera.
Pero yo sabía que detrás de aquel micrófono había mucha gente de toda calidad y de todo caché, ¿no?
Pero yo me di cuenta que estaba en la profesión más hermosa del mundo, ¿no?
Lo que te está ocurriendo a ti, que con este micrófono te están escuchando gente de todo calibre y de todo color y de todo color, ¿no?
Pero mil veces que naciera, mil veces intentaría, si no me descubro yo mismo un micrófono, sea en Asturias, donde comencé trabajando en serio,
o en León, el Lago de León, o después en Radio Nacional, o más tarde en Radio Peninsular, y luego en Cataluña, en Radio Peninsular de Barcelona, la emisora desaparecida ya,
pero que a mí me dio unos momentos entrañables, y sobre todo de Radio Nacional de España, en Barcelona.
¿Cómo le agradaría que el recordéssin?
Me gustaría que me recordaran un tipo que dejó su vida en favor de la radio, que trabajó en la radio día y noche,
que era un tipo feliz, porque un día descubrió un micrófono, un tipo con mucha suerte.
Y mira que estuvo a punto de fastidiarme mi querida madre.
Mi madre me decía, cuando le prometieron hacer un programa en la SER, en Oviedo,
no, no, eso no, me decía mi madre, eso es una profesión de títeres, decía mi madre.
Escuchaba ya la radio y no entendía que su marido estuviera trabajando en la radio, ¿no?
Porque para mi madre lo ideal sería que empezara facultativo de minas,
que era el mundo de las minas de León y del Bierzo, estaban de actualidad, ¿no?
Hoy ya son recuerdo.
Pero afortunadamente mi padre no opinaba así y así fue como me presenté un día en Radio Asturias de Oviedo
para comenzar este maravilloso trabajo que luego se prolongó en León, en Barcelona,
en Radio Peninsular, en la Coupe, en Onda Cero y terminó en los micrófonos de Radio Nacional, también.
El nom de Luis de l'Olmo, els últims anys, també va anar vinculat als jutjats per l'estafa que va patir
del que era el seu millor amic, el Rogelio Rangel, que li va gestionar durant una pila d'anys també
el seu patrimoni i els seus calés. Com se sent quan el que és, teòricament, el seu millor amic
el traeix de la manera que ho va fer a vostè?
Sí, más que un amigo era un hermano, ¿no? Entonces, pues la misma sensación, si tienes un hermano de verdad
que te traiciona, pues me ocurrió con este hombre, ¿no?, que no quiero recordar ni su nombre,
porque ha fallecido, estuvo en la cárcel y ha fallecido en la cárcel, Rogelio Rangel.
Pero fue el momento más amargo de mi vida porque ahí me desapareció prácticamente
la mitad del dinero que me había proporcionado el mundo de la radio, ¿no?
15 milions d'euros.
Perdón?
15 milions d'euros, crec que va sortir a la sentència que li havia robat.
Mucho, mucho dinero.
Això també vol dir que em va guanyar molts de diners, vostè.
Mucho, mucho dinero. Lo que pasa es que, afortunadamente, yo me repongo inmediatamente,
continúo trabajando, continúo haciendo programas profesionales y grandes publicitats
que no tiene inconveniente en responder a cualquier programa.
Lo hiciera en Radio Peninsular, en Radio Nacional, en la Gopo y en Onda Cero.
Detrás de la voz de Luis del Olmo siempre había un cliente importante y poderoso
que me permitía no solamente hacer el programa en España, sino hacer escapadas
a la voz de América, en Nueva York, a Radio Pekín, a Radio en China.
Bueno, la ràdio me ha proporcionado todo, no solamente amigos, bienestar y felicidad,
sino un poder económico a pesar del traspiés que sufrí con mi administrativo.
Fins i tot feia programes de ràdio des del llit de casa seva, quan no es trobava bé del tot.
Crec que inclús portava els convidats a casa. El Serrat l'havia vingut a veure a casa
en una entrevista des del llit, no?, pràcticament.
Sí, los shows que organizaba en Roda de Barà, que es mi segunda,
mi segunda vivienda. Yo allí vivo los fines de semana.
Allí tengo un museo de la radio maravilloso.
Allí tengo muchos amigos, entre ellos, Baltasar Virgili, que es mi segundo de a bordo.
Y, bueno, allí hice unos programas de radio donde participaban desde Julio Iglesias
hasta yo, Manuel Serrat, pasando por Rocío Jurado.
En fin, durante 20 años estuve presentando unos festivales que presumo que eran los mejores
de la historia de España.
¿Continúo escuchando la radio hoy día o no?
Claro, continúo escuchando la radio.
¿Qué le sembla la radio que se fa hoy en día?
Sí, sí, quiero estar al corriente. No, la radio hoy es fantástica.
Escuches la emisora o la cadena que quieras.
Es que tienes ahí unos compañeros y unas compañeras que hacen una radio atractiva,
una radio apasionante, una radio verdad, una radio directa.
estás escuchando la radio y te da la impresión que estás ahí al filo de la guerra,
si están reproduciendo la guerra.
O estás en Nueva York, o estás en Rusia, o estás en mi tierra,
en mi tierra baja que la recuerdo siempre y que es ponferrada de mis amores.
I la situació política actual com la veu?
L'amnistia, el Pedro Sánchez que ha aconseguit tornar a ser president del govern espanyol
pactant amb els partits independentistes?
Bueno, se lo ha ganado, se lo ha trabajado.
Yo creo, yo no quiero decir que mi ídolo sea el presidente del gobierno.
Todo el ciudadano que se mete en política para mí es mi ídolo, ¿no?
Ah, sí?
Sí, sí, sí, sí. Hombre, sale, de vez en cuando sale por ahí algún golfo,
pero la inmensa mayoría de los políticos y de las políticas son gente decente.
¿Vostè anava a dinar a sopar amb ministres, amb presidents del govern espanyol?
¿Cómo dices?
¿Y compartía àpats amb el president del govern espanyol, amb els ministres,
i anava a menjar, a sopar, a dinar?
¿Iba a cenar a comer con ministros, con los políticos?
No, no, no. Alguna vez he coincidido en algún almuerzo o alguna merienda,
pero ya por casualidad.
Pero yo no me dedicaba a eso, me dedicaba a la rádio.
Y los ministros eran como los amigos taxistas,
como los amigos trabajadores en la rádio y en la mina,
en aquellas minas de mi tierra, de mi pueblo.
Las minas de oro, que yo llamábamos, que eran las minas de carbón.
¿Quién rol ha jugat la Merche, la seva dona, la seva vida?
Merche ha sido la que me ha salvado.
Cuando yo me retiro, digo, Dios mío, decía,
cuando yo estaba trabajando, digo,
y no tenía todavía el noviazgo de la que hoy es mi mujer,
digo, que aparezca, que aparezca esa mujer que me acompañe.
Y me acompañó. Cuando yo estaba a punto de decir adiós a la radio,
me encuentro con una muchacha gallega que vivía con su padre en Madrid.
Ella era de Santa Marta de Ortiz,
pero yo cuando la vi me enamoré como un idiota,
como un tonto, como un hombre feliz,
que descubre, bueno, pues el oro más importante de tu vida.
porque para mí, mi mujer, desde que yo me licencio,
me he jubilado de la radio,
ha sido el todo, desde el primer momento que me despierta,
a las siete o a las ocho de la mañana,
hasta que nos retiramos de madrugada.
¿Lifán Pols, días que vindrán, es adifersa gran,
¿Lifán Pols, Luis del Olmo?
¿En Vallí, envejecer? ¿Le da miedo?
¿Envejecer ahora de vez en cuando? Claro, claro que pienso en la envejecer,
pero pienso porque no tengo más remedio,
porque tengo ochenta y muchos años,
y la historia es la historia,
pero el futuro lo veo venir también,
y sé que muchos compañeros que están falleciendo,
a mí me va a corresponder en cualquier otro momento.
En fin, que tarde, que el Todopoderoso me mantenga algunos años más
y que luego pueda enterrarme en la compañía de mis hijos
y de mis nietos y de mis amigos.
Luis del Olmo, moltes gràcies, molta sort, bona entrada d'any.
Gracias a vosotros, gracias.
Esta emisora está muy cerca del lugar donde vivo
y la escucho como la escuchan mis hijos y mis nietos
y mis amigos. Gracias.
Salud y radio. Ahora tornemos al suplement.
This is what I should hear, I say
Well, I'm falling but I can't hear
Sure up, sure up
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Els Figaplaues són el grup revelació del nou pop català.
Són de Valls i a principis d'any publicaran el segon disc,
La Calçutada, amb èxits com Mossego o Diable.
Si t'has quedat sense entrades per la sala Apolo,
encara els pots veure a la Mirona de Salt el 6 d'abril.
Vull que m'ensenyis a ballar que no en sé
Com m'ha dit va't venir.
Benvinguts al lloc on la màgia de regalar ho pot tot.
Només has d'aprofitar la millor selecció de productes
amb màgics descomptes,
com ara una selecció de calçat esportiu,
de Didas, Nike, Under Armour,
Le Coq Esportif
i moltes marques més al 30% de descompte.
La màgia de regalar fins al 5 de gener al Corte Inglés.
Feliç 2024.
Ara vi d'adapt.
La torta de Banducan.
Ràpica el timbal.
Ràpica-plam.
Diguem-ho alt, diguem-ho clar, ara i sempre.
Amb TV3 i Catalunya Ràdio.
Viu el millor Nadal.
El tast vertical és el programa de vi de Catalunya Ràdio
i pretén donar veu a pagesos, pageses, somillers, somilleres,
elaboradors, elaboradores, és a dir, en definitiva, a paisatgistes.
Els dissabtes a la metjanit, tast vertical, amb en Par Moliner.
També a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Nena, anem a fer un vi.
Mercè Ibars, Luis Carroll, Safo, Aurora Bertrana,
Joan Brossa, Ties Elliot, biblioteques, escoles, llibreries,
contes, novel·les, poemes, cançons...
Tots tenen en comú una adreça.
A tots els trobareu el mateix codi postal,
universal i transferible, i 100% literari.
Ciutat Maragda.
Cada dissabte a les 11 de la nit,
la literatura a Ciutat Maragda, amb David Guzmán.
I també a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
El suplement, amb Roger Escapa.