Bon dia, us informa, Neus Bonet-Vegant.
El PSC i el PP asseguren que l'acord per investir Jaume Collbon
i nou alcalde de Barcelona es va tancar a la capital catalana
i no a Madrid.
Ho han explicat al suplement de Catalunya Ràdio
els líders del PSC i del PP, Salvador Illa i Daniel Cirera.
El cap de files dels populars, a més,
ha assegurat que la decisió d'investir Collbon
la van prendre just abans de començar el ple,
un cop els comuns van confirmar que es quedarien a l'oposició.
Cirera també ha deixat clar que estan disposats a implicar-se
en la governabilitat de la ciutat.
L'arribada de Collbon a l'alcaldia amb els vots dels comuns i el PP
ha irritat Junts i Esquerra Republicana,
que ja tenien perfilat un acord per un pacte de govern a la ciutat
sota l'alcaldia de Xavier Trias.
Més notícies, en Raül Flores.
Suïssa vota a Butxaca.
Més notícies, en Raül Flores.
Suïssa vota avui en referèndum un projecte de llei
per arribar a la neutralitat d'emissions de CO2
de cara a l'any 2050.
Per fer-ho, es reduirà progressivament el consum de gas
i de petról, incentivant les energies renovables.
Aquesta proposta substitueix una llei anterior
que va ser rebutjada,
ja que preveia gravar en ciscals considerats massa costosos.
Els Estats Units no tenen la intenció de facilitar
l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN.
El president nord-americà, en lloc de la Unió Europea,
va assegurar que l'admissió només es farà efectiva
si Kiev compleix els mateixos estàndards
que la resta de països membres.
Biden desmanteja el rumor sobre un possible mecanisme express
d'incorporació per a Ucraïna un cop acabada la guerra amb Rússia.
Els Mossos d'Esquadra i la policia nacional
han desmantellat un clan familiar
que hauria posat en circulació més de 7.000 euros en bitllets falsos.
El grup criminal estava format per quatre dones
amb antecedents similars.
D'entre 18 i 41 anys,
que col·locaven bitllets falsos a comerços vestides amb jihab,
simulant accent àrab.
Si els treballadors dels establiments
comprovaven l'autenticitat dels bitllets, de 200 i de 500 euros,
les dones els reclamaven dient que tenien l'import exacte
o que eren víctimes de vexacions i un tracte racista.
El rebombori que creaven dins la botiga intimidava els venedors
i això facilitava que culminessin el delicte
i se sortissin amb la seva.
Més de 5.000 persones han participat
a la cursa dels 40 anys de Catalunya Ràdio TV3
que s'ha fet en un ambient festiu i familiar
i han corregut cares conegudes de la ràdio i la televisió públiques,
així com grups d'amics, treballadors i ex-treballadors
dels mitjans de la corporació.
És una ruta que vas per feina fem sovint.
TV3, Catalunya Ràdio, Catalunya Ràdio, TV3,
doncs ja ho he fet per plaer.
És una mareia groga, pràcticament des de la ràdio
fins a francès nacional.
I també hi ha participat una colla gegantera
d'esplugues de llobregat.
El dia de l'anunci de per Catalunya Ràdio
he dit, doncs ja està, ens apuntem.
Vaig dir, doncs anem amb un gegant,
però vam decidir que fos una petita.
Després tornarem a peu a casa.
Ha estat un èxit aquesta cursa i una autèntica mareia
de samarretes grogues que ha inundat la Diagonal de Barcelona.
El dia de la ràdio,
els esports, Albert Benet.
Marc Màrquez ha tornat a caure a l'escalfament d'aquest matí
abans de la cursa de les dues del gran premi d'alemanya de MotoGP.
És la cinquena caiguda de Màrquez del cap de setmana.
Màrquez té una fissura al dit polza de la mà esquerra,
però podrà córrer.
El Barça d'en Bolsa, acomiada de la Champions,
després de perdre contra el Magdeburg, els penals.
El Barça només va marcar un penal de 5
i diu adeu a la que hauria estat la tercera Champions seguida.
El partit es va acabar amb empat a 31
i a l'horruga amb empat a 38.
El Barça de futbol sala domina la final de la Lliga per 1-0,
després de guanyar el Jaén per 3-2 al Palau blaugrana.
El Barça de bàsquet juga avui també al Palau contra el Madrid,
el segon partit de la final de l'ACB amb l'1-0 a la sèrie.
I l'Alabès torna a la primera divisió de futbol
amb un gol de penal al minut 129 al camp de Llevant.
L'equip vitorià acompanya la màxima categoria
al Granada i al Les Palmes.
Fins aquí les notícies.
Amb Roger escapa 11 i 5.
Pràcticament no ha sonat avui aquesta cançó.
Ara mateix l'estúdio de Catalunya Ràdio fa molta, molta, molta,
molta, molta, molta pudor de suat.
Carla Bardés i Xavier Fredesquerdo, bon dia de nou.
Bon dia.
Bon dia, doncs no has posat el trambaix.
Jo pensava la persona que estava allà asseguda,
que no havia fet la cursa,
i de cop li entrava tota la gent de Catalunya Ràdio que havia fet la cursa.
Les 5.000 persones dins del trambaix feien una pudor terrible.
Tenim la guanyadora en la categoria de treballadors de la casa,
que és la Carla Bardés,
i l'últim classificat, que és el Xavier Fredesquerdo.
La norabona a tots dos.
Moltes gràcies.
Perquè l'important més que mai és participar.
Això sempre.
Quin temps has fet, Carla?
Estic amb 30 o una cosa així.
Estàs molt en forma.
Estic molt en forma, és que vinc de fer el camí de Santiago.
El guanyador, l'Artur Bossi, ha fet 18.
I la primera noia, 20.
La primera noia, 20.
Sí, sí, extraordinari.
57 minuts.
Tu, 57.
Estic content, perquè havia fet 5 quilòmetres en una hora.
Per tant, sé que puc fer més, o sigui, el repte serà més gran.
Per l'any que ve.
Per l'any que ve, 41.
A veure, van deixar la porta oberta.
Han dit que més de 5.000 inscrits.
És aquest aclaparador i crec que la idea és repetir la jugada.
I ara que veig gossos per la diagonal,
he vist algun gos mirant-me i mirant el seu amo dient
sisplau, prou.
És curiós, perquè a primera hora feia molt de sol
i ara s'ha tapat la cosa.
Potser ens hagués convingut més aquest clima, no?
Molta gent s'ha queixat de la calor.
Sí, però ara també és veritat que ha començat a ploure,
hauria parat i plovent la cursa no és la mateixa.
Per tant, millor sol i calor que...
I ara refrescar.
Tu que estàs acostumada a córrer, Carla,
i com ha anat la comparació amb la resta de curses?
Clar, és una cursa una mica diferent,
perquè normalment les curses són de 10 quilòmetres.
Llavors, quan són 6, no saps ben bé si apretar més,
perquè són 4 quilòmetres menys o anar fent i arribaràs.
Llavors, és una mica pujadet al principi.
I la pujada aquesta del final?
No, costa més la del principi.
La pujada al principi ha costat molt,
perquè feia molta calor aquella hora,
venia el vent en contra i la pujada ha sigut una mica matadora.
Encara en queden 3.
Saps que encara en queden 3 i dius
o llenço la tovallola ara mateix o segueixo.
Llavors, era el punt que arribàvem a Esplugues,
començava a fer la baixadeta,
jo he vist el 5, el quilòmetre 5, ben gran,
i llavors això m'ha animat a arribar al 6, que ja era el final.
Un cop arribes al cinquè, que veus que només queden quilòmetres,
ja ho has de donar tot, perquè queda un quilòmetre i ja és.
Tu que entrenes i vas a curses, Carla,
digue'm, això és superpsicològic,
perquè jo estic a punt de llençar la tovallola.
El 5 estàs molt cansat.
Si tu saps que són 10, el 9 estàs cansat.
Per tant, en pots fer 21 i el 20 estaràs cansat.
Estàs demanant que la cursa de l'any vinent siguin de 20 quilòmetres?
Una mica més llarga.
Xavier Pérez Descardo i Carles Bardés,
moltes gràcies per jugar també amb nosaltres.
Ah, tu, Roger, veig que tu també t'ho has passat molt bé.
Jo m'ho he passat bé, sí.
Mitzquart de 12 del teu programa, jo.
Bona nit.
Va ser un bon dia.
Que es ventili tot, no, deixeu la porta oberta, sisplau,
perquè t'ha carregat l'ambient.
Marina Porres, bon dia.
Bon dia.
Com estàs, Marina?
Per prescripció mèdica?
No, per prescripció mèdica no ho podria fer,
però millor que no.
Mira la Marta Montaner corregut.
Sí, amb una foto fantàstica.
És que la de la Marta.
Bé, recuperarem una mica l'esquelet habitual del suplement,
després d'aquest especial
que portem en Paquetan des de fa una estona.
Avui, amb la Marina Porres,
parlem de cases descriptors.
Ho fem a través dels llibres, de les sèries,
de les bandes sonores, de les cançons,
de les pantalles, del cine,
del cinema.
A veure, l'excusa són cases descriptors.
Marina, per què?
Perquè és un tema fantàstic
que a mi no em pot agradar més,
però hem de fer com una mena de desvio,
primer, perquè no sé com de lluny
veus tu les teves vacances, Roger,
si penses...
A prop, a prop.
Si penses gaire en l'estiu, si les veus a prop.
Sí, perquè aquest any acabem temporada el dia 9.
Ui, que d'hora!
El dia 9 de juliol, sí, sí.
Ho tens, ho tens molt, molt a tocar.
No, avui parlem de cases descriptors,
però avui...
és un tema, aquest de cases descriptors,
a mi m'agrada moltíssim.
S'ha idealitzat molt, perquè per això fem que siguin
com famosos els llocs on s'han escrit certs llibres
o els llocs on vivien certs descriptors.
Però té sentit perquè, clar, la relació amb el lloc on treballes, no?
És molt íntima si ets un escriptor, encara que sigui casa teva,
o encara que sigui un bar.
Però abans parlem de vacances,
com et deia,
i lliguem les vacances i les cases descriptors
perquè resulta que
l'historiador i periodista Joan Safon
ha fet un llibre que es titula
L'estiu passat, i que té de subtítol
una geografia de les vacances d'artistes i escriptors
dels països catalans.
Llavors, aquest és un llibre
que neix d'uns articles
que un estiu, Joan Safon,
va escriure sobre llocs on estiguejaven
alguns escriptors,
i llavors l'editor de Coma Negra li va demanar
d'ampliar-los.
És un llibre, que és un recull d'articles
que recorre Catalunya a partir d'aquesta relació.
És a dir, la dels escriptors
amb el seu lloc d'estigueig.
I és un llibre que et fa venir ganes de visitar-ho tot,
que és el que sempre passa amb aquestes coses
i el que ens passarà durant tota la secció d'avui.
Llavors, en aquest llibre,
l'estiu passat,
hi ha llocs mítics.
Hi ha, per exemple, la relació de Pere Calder
amb Llançà,
la relació de Foix amb Port de la Selva,
on hi ha una escultura que l'homenatge,
les vacances, per exemple, que feia,
bueno, vacances, la relació de Joan Vinyoli
amb Agur,
i s'hi veu una clara tendència
ja per part dels escriptors estiguejar
la costa brava,
tot i que s'ha de dir que en la majoria de casos
és una costa brava molt més verge,
molt més neta i molt més solitària
que ara que tenim ara.
I surten també casos com curiosos,
com la Barraca de l'Hermós,
que és aquell personatge literari,
aquell amic de pla
que hi havia en una barraca aigua xalida
que encara es pot veure,
o la barraca també,
que és una caseta de pescadors,
que Rosa Leveroni tenia just a tocar,
i encara hi és també,
de la casa de Dalí i Gala a Port Lligat.
Llavors, en aquest llibre,
jo hi he fet algun descobriment
com ara que Josep Carner va estiguejar
a Lloret de Mar i li va semblar,
situ, perquè ho va escriure, un paradís gentil.
Llavors, no crec que Josep Carner
digués el mateix ara si hi anés,
si hi anés l'agost,
però és interessant de mirar
què hi feia allà, no?
També he descobert que Víctor Català
estiguejava a Cerdanyola del Vallès,
tot i ser de l'escala,
i estiguejava allà amb una torre de principis del segle XIX.
De fet, s'hi veuen molts exemples
d'escriptors que estiguejaven al Vallès
quan era com un lloc de retir burges,
un cas mític que és el d'Eugenie d'Ors
a la Garriga,
però no tot és platja el que surt al llibre.
També hi ha les vacances, per exemple,
de Narciso Lleaputxardà, d'Aurora Bartranaberga,
o una excursió estiguenca
que va fer Mercè Rodoreda
a Coll de Nargó a l'Alt Urgell,
que és un lloc molt desconegut
que li va servir a ella
per fer la seva segona novel·la.
I llavors, sabem també que Montserrat Roig
va estiguejar a l'Alt Urgell, a Arcegal,
un poblet, que ho he mirat,
i el 2018 tenia 85 habitants,
o sigui que...
i realment és molt bonic mirant les fotos.
I a Arcegal li va servir
de refugi a l'escriptora, a Montserrat Roig,
i deia que allà,
quan s'hi estava tranquil·lament escrivint a l'estiu,
hi reconeixia Catalunya
al llarg dels segles, com explicava ella.
Llavors, una última curiositat
és que al llibre no només hi surten escriptors,
també hi ha artistes que es dediquen a altres coses,
com, per exemple, Miró,
que sabem que estiguejava, i molt més que això, de fet,
a Mont Roig del Camp,
i, de fet, tinc molt pendent d'anar a veure
la casa museu que fa poc han obert allà,
i, per exemple, també hi surt
Picasso i tot el que va aprendre a Horta de Sant Joan.
Per tant, això és un llibre
que relaciona l'estiu
amb escriptors i amb llocs.
I m'ha semblat interessant. Anem a les pantalles.
M'he fet en aquestes pedres.
Aquí he forjat
la meva personalitat.
He descobert el meu amor.
He pintat la meva obra.
He construït
la meva casa. Parlant de cases d'escriptors,
a través de la veu també de Jordi Buixaderes,
molt reconeixible,
aquí el sentim posant veu
a Salvador Dalí.
Exactament. Avui la cosa anirà de documentals,
i aquest és el tràiler
d'un documental que em sembla
que s'ha de fer una excursió per veure-lo,
perquè no l'he trobat a YouTube,
però es titula, només el tràiler,
es titula La vida secreta a Port Lligat,
la casa de Salvador Dalí.
I és un documental sobre com Dalí es va construir
la casa que tenia a Port Lligat,
que ara és una de les cases museus
més interessants, més bojes de tot el país,
el documental aquest sobre com Dalí
es va construir la casa el passen allà
en un espai del museu,
i explica la relació interessantíssima
de Dalí amb Port Lligat, amb tot l'espai,
amb la casa, s'explica com va anar
construint la casa, que era,
la va comprar quan era una barraca,
una casa de pescadors petitíssima,
i com va, al llarg dels anys,
i amb el pas de la fama també,
va anar-la ampliant i es va convertir
en una mena de santuari
Música, jo us recomano que visiteu perquè
realment és molt interessant veure
que està tot com ho van deixar Gala i Dalí allà.
Música.
Homeward bound.
I wish I was.
Homeward bound.
Home,
where my thoughts escaping.
Home, where my music's playing.
Home, where my love lies.
Waiting silently for me.
Estic pensant,
ja has anat, no, en el cas d'aquesta de Port Lligat?
Sí.
La obsessió que tenia, crec que era de Dalí,
no era Gala, amb els grills?
Sí, amb el...
Amb els grills, no? I crec que tenia moltes gàbies de grills
escampades per diferents habitacions de la casa.
Exacte, ja, a la seva habitació,
més li portaven grills,
em sembla, com dolot, perquè cantaven
d'una manera especial,
i tenia una gàbia molt petita, la té allà
a l'habitació.
Si és que la relació de Dalí amb els grills, les formigues,
tot és molt, molt interessant.
Quin cervell, poder entendre aquell cap.
Ah, no, si...
Vas fent, eh? O sigui,
també t'he de dir que és una cosa que com més
descobreixes,
més en vols saber, no s'acaba mai,
veus que tot està connectat,
i és, bueno, és que és molt interessant.
Escolta'm, ens has portat ara
Simon Angar Fulquel. Sí, això és
Homeward Bound,
és una cançó mítica sobre casa,
sobre tornar a casa.
Paul Simon, aquí en aquesta cançó, canta
que està assegut en una estació de tren
i que té un bitllet per anar al seu destí,
ens explica que ve d'un tur de trobades
d'una nit, que té la seva
maleta i la seva guitarra a la mà,
però que tant de bo fos a casa,
on sona la seva música, on pot escapar-se
d'ell mateix. Llavors, una de les
moltes gràcies d'aquesta cançó
és que Paul Simon la va escriure
quan esperava un tren a primera hora
del matí des del nord d'Anglaterra
cap a Londres. I, de fet, la va escriure
a l'estació de White's Witness,
no sé com es pronuncia, però es veu que
Paul Simon va dir que si mai veiéssim
aquest poble, entendríem per què tenia
tantes ganes de tornar a Londres com fos
a escriure aquesta cançó a l'estació,
i el cas és que aquesta estació de tren
té una placa que conmemora el fet
que ell va escriure aquesta cançó allà.
O sigui, que de vegades no cal que sigui
la casa d'un escriptor el que es faci un lloc mític,
sinó que pot ser, per exemple, una estació de tren.
Més cases d'escriptors, ara tornem als llibres.
Doncs sí, perquè us volia recomanar
un llibre que acaba de publicar
l'editorial Viena i que es titula
L'escriptora viu aquí. És d'una
esegista italiana que es diu Sandra Petriniani,
i que és d'aquests
escriptors italians superculturalistes
que fan assaig
tan ben fets com aquests
que són com super intelectuals, però que
en realitat són molt llegidors.
Resulta que la Sandra Petriniani
ha fet un llibre que és un estudi
sobre les cases d'algunes escriptores.
I com aquestes cases, que en alguns casos
es poden visitar, ens ajuden a entendre
coses sobre la seva vida i sobre
la seva relació amb la feina.
Llavors, hi surt, per exemple,
la vila francesa que tenia Colet,
una escriptora tan misteriosa que hem recomanat
alguna vegada, i surt la casa natal
de Karen Brixen, la escriptora
del festí de Babeto de Memòries d'Àfrica,
que era una casa molt particular
que està a tocar de Copenhagen,
i surt la casa més famosa de Virginia Woolf,
que és Monk House, una casa
de retir al camp on s'estava
amb el seu marit quan li convenia fugir
de Londres, una casa que es pot visitar,
per tant és una visita que tinc molt pendent,
i aleshores el que fa Petriniani
és que a partir dels objectes
dels mobles, les habitacions,
les fotos o els jardins d'aquestes cases
fa com un retrat psicològic d'aquestes autores,
és a dir, ens explica com la seva vida
i la seva obra lliguen amb aquest espai
i com elles s'hi relacionaven.
Llavors, és veritat, l'autora ja ha triat
els exemples amb molta cura, però
és molt interessant veure com entrar a casa d'algú,
clar, és entrar totalment a la seva intimitat
i la seva vida, i sovint no ens adonem
de quantes coses explica
casa nostra, de nosaltres, encara
que no vulguem, si una cosa
que un escriptor entrés a casa nostra
segur que podria dir-ne moltes coses.
Més escriptors, anem a les pantalles
a través d'un altre documental.
A veure, Jane Austen.
És tan super BBC, aquest documental,
només sentir-lo.
És una recomanació una mica particular,
però val la pena.
Es diu Jane Austen, rere les portes tancades.
És un documental de la BBC,
presentat per la Lucy Worsley,
que és com una historiadora i una divulgadora
d'aquestes superenglèses
que ho fan tot tan amè,
i el podeu trobar sense YouTube.
Llavors, en aquest documental,
l'autora ja ha triat la seva vida
i en aquest documental, la senyora Worsley
explora les diferents cases on Jane Austen
va viure i va escriure
i la intenció és descobrir i ensenyar-nos
com van afectar aquestes cases
a l'escriptura dels seus llibres.
Clar, Jane Austen va escriure sempre a casa,
de fet, va escriure envoltada de gent
que entrava i sortia del menjador,
és a dir, no tenia com un despatx
o una habitació seva on poder escriure,
i clar, per això les cases encara agafen
com un paper més fonamental en la seva vida.
Llavors, en aquest documental el que fem
és recórrer diferents pobles i ciutats d'Anglaterra
perquè Worsley ens ensenya
les cases que encara existeixen
des de finques senyorials
fins a apartaments de vacances
entre moltes cometes a prop del mar
i el resultat és aquest documental, clar,
tan interessant i molt curiós sobre la relació
d'una escriptora tan interessant
amb les seves cases.
Parlant d'escriptors i cases, fa tot just una setmana
fèiem el programa des de Mallorca
i Mallorca té la petxada de Robert Graves,
especialment d'ahir.
I ara mateix en parlarem, eh?
Doncs mira, te m'has anticipat,
perquè és que hi vam anar, hi vam anar amb la família.
Que guai, us va agradar?
Avui amb tota la moguda no m'havia pogut mirar el guió encara,
no sabia que parlaries de Robert Graves.
Us va agradar? Que guai, jo d'ahir no hi he anat,
veus un altre visit?
Explica'm el que et va semblar Robert Graves
i t'explico la visita guiada que vam fer amb la família
perquè ens vam quedar uns dies a Mallorca
i era una cita que el Moret em va dir que és imperdible.
Ah, clar, clar, és que, de fet,
amb aquesta propera recomanació,
ens vam quedar a Mallorca
i ens hi porta el Sebastià Portell,
que ha fet un llibre que es titula
Paradisos soportables
i que té de subtítol
Cases d'escriptors a Mallorca,
i les fotografies de llibres són de l'Abra Rosselló.
Llavors, aquest llibre està dins d'una col·lecció de Viena
que són aquests llibres com Mitz d'Art,
Mitz de Regal, que combinen fotos i text,
o sigui, n'hi ha un que es diu La Catalunya dels artistes,
que hi són 20 paisatges que van inspirant artistes,
o un altre que es diu Cases amb història.
Però el cas és que aquí,
l'escriptor Sebastià Portell ha agafat com casos mítics
d'escriptors mallorquins
o que han passat per Mallorca
i tenen relació amb una casa o amb un lloc.
Llavors, el llibre comença
parlant de l'escriptora francesa George Sand,
que és famosa a Mallorca per la seva estada
que va fer a la Cartoixa de Vall de Mosa.
No sé si heu estat però un poble ben estrany.
Jo l'única vegada que he anat,
clar, és com una mena de destí turístic,
quan hi vaig anar jo molt massiu.
Llavors, ella a Vall de Mosa
va anar amb el seu home, que és Chopin,
el compositor, i els seus dos fills.
Llavors, hi anaven recomanats com tanta gent
va anar a Mallorca com per un metge
perquè necessitaven un hivern més suau
que el de casa seva.
I llavors, resulta que d'aquesta estada
en surt el llibre Un hivern a Mallorca,
si el busqueu, el trobareu en català,
Edicions de 1984,
que és un llibre entre autobiogràfic i de viatges
que es va fer famós pels insults
que la senyora va dedicar als mallorquins
que eren indígenes.
Llavors, més casos que explica Portell.
La casa del poeta Joan el Cubea Palma,
on s'hi feien tertulis d'escriptors,
la casa peiral que la poeta
i traductora Maria Antonio Salvà
tenia lluc major, una possessió,
com diuen ells, que en tenia cinc segles d'història,
i Portell també descriu
la casa del poeta Robert Graves a d'allà,
i que sabem això que és una casa museu.
Es manté intacta, eh?
Es manté intacta tal com la tenia Robert Graves.
Amb tots els objectes, oi?
Sí, perquè és que surten les fotos.
Hi ha una impremta,
hi ha la sala on escrivia,
la cuina està... et fan pagar una entradeta.
I primer hi ha un documental molt ben fet
que amb quinze minuts t'explica el personatge
que no va tenir una vida fàcil
i una vida també amorosa moguda
amb molts fills,
i de fet un fill el va perdre,
crec que va ser la primera guerra mundial,
i després tens la visita intacta
amb tot el seu vincle
amb Mallorca i amb d'allà.
I deies molt maco en tenc.
Deies preciós.
És tan preciós que no vam poder aparcar el cotxe.
I era un dilluns.
I no és tan estiu, és que això és el que fa por
d'aquests pobles.
La casa del Robert Graves no està ben bé al centre del poble,
i és més fàcil accedir-hi.
Però deies un poble preciós
enmig de la serra de la tramuntana,
i...
No, no, jo tinc ganes de fer
aquesta visita.
Graves és un altre que va anar a viure allà pel clima
perquè com explicava, que suposo que us ho van dir,
clar, li costava un quart
del que gastava Anglaterra a viure a Mallorca,
llavors allà.
Sempre hi va voler tornar, eh?
És que, a més, va fer...
La primera vegada que va venir a Mallorca va deixar tota la família
i els fills allà i ell se'n va venir aquí a escriure.
De fet, la casa es va fer mítica per les visites
que portava ell a la...
I el jo Claudi crec que ja el va escriure aquí, eh?
És que clar, no, no,
és bastant interessant, en aquest cas.
N'hi ha un altre que és que
el que vull deixar
que és la casa museu de Llorenç Villalonga
a Binisalem, que és Can Sabater,
que era la casa
de la seva dona Rica.
Sempre que puc ho dic, doncs que realment em sembla
una casa museu molt, molt bonica,
molt, molt útil per conèixer la vida
i l'obra de l'Auto de Bearn i la casa de les Nines,
perquè és d'aquestes cases,
com la de Robert Graves, això que dius,
o sigui, està com tot bastant intacte,
et fas una idea de com vivia Llorenç Villalonga,
és una casa preciosa amb un jardí molt bonic
que m'ho recomano molt. I tampoc voldria acabar
sense deixar-me una altra casa museu
que tinc pendent de visitar,
que és la de Blai Bonet a Santanyí.
Llavors, Portell el que fa en aquell llibre
és fer un assaig sobre la vida de Blai Bonet,
que serveix molt per entendre la relació d'aquest senyor
tan particular amb Mallorca.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Lleonard Cohen, going home,
un home que et penetra les orelles amb aquesta veu,
i...
Realment, realment és així.
He portat aquesta secció per...
Ai, aquesta cançó per acabar aquesta secció
sobre cases d'escriptors,
amb aquest going home de Lleonard Cohen,
que és un home que sempre està escrivint sobre tornar a casa,
pensant sobre què vol dir casa,
pensant si té una casa on tornar.
I per això, en aquesta cançó ens diu
que estan anant cap a casa sense penes,
però que hi anirà en algun moment demà,
que vol tornar allà on està millor,
sense remordiments ni càrregues,
i sense disfresses.
I amb aquesta cançó, és que veiem que no serà un viatge fàcil,
com gairebé cap dels que va fer Lleonard Cohen.
Això és el que ens explica la Marina Porres,
avui, a través de les cases dels escriptors.
N'hem parlat amb música,
amb cinema,
amb pantalles i, sobretot, amb llibres.
Els llibres de Joan Safon, l'estiu passat.
L'escriptor viu aquí, de Sant Petrinyani.
Paradegis suportables del Sebastià Portell
i les sèries de La vida secreta de Port Lligat,
La casa de Salvador Dalí,
La casa de J.Noustin,
i la música de Simon Angarfulkel i el Lleonard Cohen.
Gràcies, Marina Porres.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Ara tornem al Suplement amb més música.
Roger Mas i David Carabent.
El Suplement, amb Roger Escapa.
Aquest Sant Joan serà la treca.
Descobreix els nostres famosos lots
amb coets, fonts, bombetes, bengales
i molt més productes a un preu increïble.
També tenim productes de baixa sonoritat
perquè tota la família gaudeixi d'una revetlla
plena d'alegria i color.
La treca té moltíssimes casetes arreu de Catalunya.
Troba la teva més propera a la Treca.
Puntcat.
El 23 de juliol és dia d'eleccions.
Si ets una persona seca
o tens una discapacitat visual greu
i coneixes el sistema Braille,
pots votar en plena autonomia a les eleccions generals.
Comunica-ho al telèfon gratuït
900-150-000
entre el 30 de maig i el 26 de juny de 2023.
El dia de la votació podràs recollir la documentació
a la teva mesa electoral
presentant el DNI.
Aquesta documentació
inclourà la informació necessària amb Braille.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
Condis, Catalunya Ràdio i TV3.
40 anys formant part de la teva vida.
Carinyo,
pots portar la caixa de copes bones del casament?
Avui venen els meus pares.
Ostres, què farem ara?
Tranquil, ara truca la Joana,
la nostra assessora vinícula de Maset
i els seus vins regalen copes i ens ho porten a casa.
Truqueu ara al 900-200-250
o entreu a maset.cat
i per la compra de 12 ampolles rebreu de franc
6 copes de cristall.
Sallers-Maset, directe del Saller a casa seva.
Danone, Catalunya Ràdio i TV3.
40 anys formant part de la teva vida.
Hem passat 7 anys, Paula.
Quant va ser l'última vegada?
És el que s'ha de fer quan et deixen, no?
Follar-se amb desconegut.
No és la primera vegada que quido un tio
de Tinder més gens que jo.
Torna-te a enamorar.
L'únic que has de fer és deixar-te portar.
Ens fem un petó.
Cites Barcelona, a TV3, dilluns a la nit.
Però has follat o no has follat?
A KIDA, t'oferim la millor atenció domiciliària.
Emboraris que s'adapten a les teves necessitats.
Des de dues hores al dia.
Visita KIDA.es i truca'ns sense compromís.
A KIDA.es.
A KIDA.es.
A KIDA.es.
A KIDA.es.
A KIDA.es.
S'escriu amb cu.
Tenim històries alegres.
Divertides i acollidores.
Com el color groc.
Avui parem l'antena.
I en tenim de blans.
Tenim paraules.
Tranquils.
Empàtiques.
Tenim episodis foscos.
Tèrguls.
I misteriosos.
Amb carn esporta.
Tenim el teu color.
Tenim el teu podcast.
Troba'ns a l'aplicació i al nostre web,
catradio.cat barre podcast.
Catalunya Ràdio, som podcast.
L'augment de temperatures
i la reducció de precipitacions
aboquen la Mediterrània a sequeres
cada vegada més greus.
Encara la crisi climàtica
i la gestió de l'aigua
són els reptes més importants
de l'any 2021.
Aquest mes de juny a Catalunya Ràdio
és el mes del clima.
Parlem del clima,
que no és una qüestió de futur,
és el nostre present.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Amb Roger Escapa.
Roger Escapa.
Roger Mas, bon dia, bona hora.
David Carabent, com estàs?Molt bé.
Som a les portes del final de curs.
Vosaltres, de petits, com us recordeu, aquell moment?
Dels àlbums de classe, la festa final...
En el meu cas, sonava a boig per tu, a la festa final de curs.
En el vostre, suposo que no.No, jo era molt més...
Es ballava, a vegades algun primer petó, potser.
Mmm, biquito.
Però això era més aviat de convivència, els campaments, no?
Un final de curs, jo crec que també, alguna vegada.
Molt bé, caram.
I després venia un estiu de 3 mesos,
que es feia llarg i avorrit, a vegades.
Sí, home, jo recordo un dels moments intensos de la vida,
els exàmens al final de curs,
i alhora, doncs, tan a prop, diguéssim, a l'estiu,
trucant a la porta, aquelles primeres calorades,
mentre has d'estudiar, no?
Sí, és com una mica contradictori, eh?, l'estat mental,
que demana la concentració dels exàmens,
de resoldre un curs, eh?, i resoldre'l bé,
i a la vegada, doncs, l'estiu que està trucant a la porta
ja està empanyent, i cada cop la calor ve abans,
i és tot molt complicat.
Hi posarem banda sonora, tot això?Evident.
Això és el demà ho deixo.
Converses de tavernes revestides de cançons
amb el Roger Mas i el David Caravén.
15 minuts tots vostres, i si no la lieu,
doncs no torno fins aquí una estona.
Heu provat el curs que ve, llavors.Ja ho veurem, això.
El suplement, amb Roger Mas i David Caravén.
Home, jo, mira, t'he portat, jo crec que és una mica...
això que diuen sota cavall o rei, no?,
és a dir, el Borriquito, com tu, el Borriquito, de paret,
però te l'he portat avui de la Rafaela Carrà,
perquè del paret ja l'havien punxat.
Aquest era el que l'encadava pel setembre, no?Exacte.
Música
Borriquito, como tú,
que no sabes ni la U,
Borriquito, como tú,
yo sé más, ¿qué?
Música
Un dels grans èxits de la rumba catalana,
compost pel peret,
és que, clar, atribuïm a aquesta cançó,
aquesta idea que has d'estudiar i t'has de culturitzar
per restar l'altura del que t'exigeix la vida adulta,
però en realitat el peret es veu que el va compondre més aviat
per enfotre-se'n, per enriure-se'n,
dels que feien l'entenimentat davant dels turistes.
És una cançó de principis dels anys 70,
durant el boom del turisme, diguéssim, del procés de...
Bueno, amb què Espanya es va intentar acostar a la Unió Europea,
acollint una turistada ingent.
De fet, Borriquito va ser número 1 als Països Baixos
durant 7 setmanes,
va contribuir a l'èxit internacional d'aquesta cançó,
el fet que molts turistes que venien aquí
després la volguessin escoltar a casa,
i del que se'n fotia el peret és de la gent que fa veure
que sap idiomes i que està a l'altura, precisament,
d'aquesta Europa que ens empanyia cap al progrés
i cap a l'obertura de ment i de costums.
Doncs això que dèiem dels exàmens,
hi ha una cançó d'Antonio Lo Benditti de l'Escola de Roma,
d'Antonio Lo Benditti és una artista dels 70s i sobretot dels 80s,
és la maduresa, on descriu la vigília,
la nit abans dels exàmens, i és molt bonica.
Érem bons amb les descripcions, és una cançó que descriu...
Veus tot a Roma, veus cada finestre,
veus el que passa dins les finestres,
veus el primer mort, hi ha la vigília als exàmens,
però hi ha aquelles cuixes, hi ha un munt de coses,
és com anar a veure una pel·lícula de l'època.
Però com fan les secretàries amb els ocells
a fer-se casar amb els advocats?
Les bombes dels 6 no fan mal,
és només el dia que morirà.
És només el dia que morirà.
Els exàmens són a prop,
i tu seré trobo l'ontà.
És una generació de cantautors,
altres vegades he posat els cantautors romans dels 90s,
Max Gatzé, Nicolo Fabi, Daniela Silvestri,
que per generació fan unes lletres i tenen un estil
que a mi més proper i m'hi reconec més,
jo amb els 80s tinc una certa dificultat,
i malgrat que veig que en Tonero Benditti és un artista remarcable,
i és un dels més famosos artistes italians a Itàlia.
Aquí no és conegut, però a Itàlia és Déu, pràcticament.
Les inflexions de veu que fa em sonen molt a Ramazzotti.
Bueno, Ramazzotti ve després...
És un de xemple d'això, no? Exacte.
Aquest pas... I també és de Roma.
Gairebé el falset, no? Sí.
Jo he tingut la sort de veure en directe Benditti
en un teatre gran, però en un teatre, a l'Aristón de Sant Remo,
i caus una mica de cul quan veus aquest tipus d'artista
que s'imposa a l'escenari.
És un paó.
A mi em recorda com el Sánchez Dragó dins un bar
apavonejant-se sobre la meva dona, per exemple,
que un dia la va haver de salvar, el Sánchez Dragó.
Doncs és el mateix, però amb un escenari
és una cosa que em fa una barreja de...
un punt d'admiració, però em fa una mica d'angúnia, la veritat.
A la Benditti, no al Dragó.
Home, doncs sí que aquesta barreja de sentiments, no?,
totes les coses que et convoquen la nit abans de l'examen,
el desenvolupament intel·lectual i també l'entrecuix,
també el tens una mica alterat perquè, ostres,
han arribat l'estiu i la natura et convoca,
si ets adolescent, doncs és lògic, no?
Però, clar, aquí es tracta de tenir-ho ben compartimentat,
i una de les cançons que ho intenta compartimentar,
potser d'una manera artificial, però que ha tingut més èxit
de tota la història és el What a Wonderful World de Sam Cooke.
No en sé gaire d'història.
No en sé gaire de biologia.
No en sé gaire de llibres de ciència.
Ni tampoc del francès que vaig aprendre.
Però sí que sé que t'estimo.
I també sé que, si tu també m'estimes,
aquest seria un món meravellós.
No en sé gaire de geografia.
No en sé gaire de trigonometria.
No en sé gaire de l'algebra.
No en sé gaire de l'algebra.
No en sé gaire de l'algebra.
Però no en sé gaire de l'algebra.
I, si aquest món pogués ser amb tu,
per a aquest món meravellós, això ho faria.
Sempre serà bona, aquesta cançó, sempre entrarà bé.
I, a més, per una cosa que mai serà prou dita,
que el Sam Cooke és una de les millors veus del segle XX...
Això ho has dit i repetit en aquesta secció.
Una capacitat d'interpretació, de donar-li intensitat...
als versos sense fer-los solemnes.
Tot està molt sentit, però no és necessàriament solemne.
Tot està molt sentit, però no és necessàriament solemne.
Doncs mira, aprofitaré per reivindicar
un dels meus cantautors preferits del Brasil.
El Brasil el tenim molt relacionat amb la bossa nova,
amb les músiques calentes del nord del Brasil,
però al sud, tocant Uruguai, a la ciutat de Pelotas,
l'estat de Rio Grande del Sul, capital Pócto Alegre...
Estic molt conyó, amb els accents portuguesos,
que no en sé de portugues, és ben bé per fer el ruc.
Doncs hi ha un poema de Pessoa,
del fet del seu heterònim d'Alberto Cairo,
La nit de Sant Joan, que canta Víctor Ramil,
que és un artista cancom de Iallunyat,
perquè té una manera que ho explica molt bé,
és l'estètica del fred.
Víctor Ramil, dins dels cantautors, és l'estètica del fred.
Però l'estètica del fred, ara, amb la Foguera de Sant Joan,
serà una mica contradicció, ara.
Noi de Sant Joan
Noi de Sant Joan
Noi de Sant Joan
Para l'endomor...
És nit de Sant Joan a darrere del mur del meu pati,
l'altre cantó de la paret.
Para l'endomor
Del meu quintal
Del cantor d'aquí, jo.
Del cantor d'aquí, jo estic sense nit de Sant Joan.
Del cantor d'aquí, jo estic sense nit de Sant Joan.
Aquí és Sant Joan, on diu festeja.
Que Sant Joan és allà on el festeja.
El poema d'Alberto Cairo és nit de Sant Joan
més enllà del mur, del meu pati,
l'altre cantor de la paret.
Del cantor d'aquí, jo estic sense nit de Sant Joan
perquè Sant Joan és allà on es festeja.
Per mi, Sant Joan és un ombre de llum,
de fogueres en la nit.
Els sons dels salts de la gent que està ballant
i un crit casual d'algú que no sap que jo existeixo.
El Pessoal estava component el poema
molt probablement, però ens podem imaginar
que és algú que està estudiant examens
i no pot celebrar el Sant Joan.
I té aquella sensació que s'està perdent la vida
quan la vida esclata.
Aquesta sensació de sentir-se abandonat per tothom
és la que exploren els Lemon Tweaks.
Cada dia és el pitjor dia de la meva vida,
del disc Everything Harmony,
que acaba de sortir el 2023.
És una autèntica meravella d'harmonies,
una capacitat compositiva collonuda
que tenen els Lemon Tweaks.
El Pessoal és un ombre de llum,
de fogueres en la nit.
Els sons dels salts de la gent que està ballant
i el crit casual d'algú que no sap que jo existeixo.
Cada dia és el pitjor dia de la meva vida,
del disc Everything Harmony,
que acaba de sortir el 2023.
Cada dia és el pitjor dia de la meva vida,
del disc Everything Harmony,
que acaba de sortir el 2023.
Cada dia és el pitjor dia de la meva vida,
del disc Everything Harmony,
que acaba de sortir el 2023.
Ja veus que gairebé és l'única lletra de la cançó.
Sí, molt optimista.
El que m'agrada és que fan grans harmonies per a partir-ho.
És una celebració que ja sabem que això,
que cada dia és el pitjor dia de la meva vida,
el Brian i el Michael, els dos components de Lemon Tweaks,
són germans de Dario i de Nova York.
Cada dia és el pitjor dia de la meva vida.
Els joves els hi va dir als seus companys joves
que agafessin un interrail aquest estiu,
que aprofitessin l'estiu.
Es pot posar davant de Sonora el road trip del Triquell,
que és una cançó estupenda.
Em desligo d'una cadena oxidada
A la llengua el teu gel se'm torna water
Sovint em noti que et pipejo empanat
I aquí estic solitariment acompanyat
El meu ego m'incomoda però em fa falta
No canvio cap paraula per cap altra
Per ser jo no necessito ser ningú
En tinc prou amunt volant la carretera i tu
I si em dius que demà no sabré res d'ahir
I si em dius que demà no sabré res d'ahir
Vols dir que hem oblidat la merda que ens vam dir
Jo m'imito a sentir a retenir les ferides d'aquell dia
i l'emoció d'aquesta nit
M'abra soles el res d'aquest camí
Que em portin lluny però que sempre em tornin aquí
M'agradaria veure
que sobres mica en mica i voles
Voles, voles i sobra voles
Livint en una road trip
Conduint al teu costat
Cada dia en una perruca
En direcció tranquil·litat
Vivint junts en una road trip
Conduint enamorats
Playing hits a tota hòstia
Ignorant la gravetat
No, bueno, aviam
Li ha servit impuls
i aconsegueix fer un tipus de cançó
jo trobo comercial en català
que jo havia sentit molt poques vegades
Roger, David, moltes gràcies
Fem una petita pausa i de seguida tornem al suplement
El suplement amb Roger Escapa
Catalunya
Desperta Catalunya
Soc la Mònica Terribas i em fa molta il·lusió dir-vos
que el 20 de juny ens retrobem a Catalunya Ràdio
El 20 de juny serà històric
Celebrem els primers 40 anys de Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio, 40 anys
Aquest Sant Joan serà la treca
Descobreix els nostres famosos lots
amb coets, fonts, bombetes, bengales
i molts més productes a un preu increïble
També tenim productes de baixa sonoritat
perquè tota la família gaudeixi d'una revetlla
plena d'alegria i color
La traca té moltíssimes casetes arreu de Catalunya
Troba la teva més propera a la traca.cat
40 anys
40 anys d'emoció
40 anys de companyia mútua
40 anys que hem viscut junts
Comparteix amb nosaltres el teu moment amb Catalunya Ràdio
Hola, soc la Cristina
Des d'on ens escoltes i quin record especial tens
relacionat amb Catalunya Ràdio
Et volem sentir
Deixa'ns el teu missatge
677-250-900
Catalunya Ràdio, 40 anys
Gràcies i per molts dies més
Amb la col·laboració de Maria Catasús
Cava Brut Natura i Reserva
Vine a ballar
4 bandes lluiten per la victòria
Qui guanyarà?
Segueix el ritme del k-pop
Disponible al Super3
Lincoln
El teu enllaç amb la cultura
Catalunya Ràdio
El Consolat de Mar i el Museu Marítim de Barcelona
organitzen una exposició
amb motiu del 750è aniversari del Consolat de Mar
Una mostra interactiva i didàctica
que ens durà a navegar des del segle XIII fins a l'actualitat
Què és i què vol ser aquesta institució?
Fins el 22 d'octubre al Museu Marítim de Barcelona
Més informació a www.3quartsdamileni.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
Lincoln
Sant Martí de Tous es torna a convertir
en la capital de les Llegendes de Catalunya
Del 29 de juny al 2 de juliol al Festival de Llegendes de Catalunya
hi trobareu espectacles basats en històries populars
de televisió, música, dansa, titelles
i la popular apagada de misteri
Més informació a www.legendes.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
Lincoln
A Catalunya Ràdio
El suplement
A tu asfalt t'agradaria tenir un Picasso penjat al menjador de casa teva?
Jo me'l vendria
El suplement que faria?
Potser faria abans una còpia per vendre-me'l dues vegades
El suplement
Ràdio amb esparit de cap de setmana
Amb Roger Escapa
Els diumenges al migdia
el suplement obrim el dominical
3 quarts i mig de dotze del migdia
recta final d'aquest suplement
El suplement aquest cap de setmana
que farem com sempre el dominical
mentre encara arriben els cotxes d'escombra
de la cursa de TV3 40 anys de Catalunya Ràdio
Us equivoqueu, que us bombin a tots
Me'n vaig a casa
Perdoni, però des de l'Ajuntament de Barcelona
hem evitat que a la dreta entri l'Ajuntament
No t'atreveixes a mirar-me a la cara
Ja han sigut dos cops
Realment, Girda, guió, alcaldessa
Notable, perquè ahir tot el dia
fent la prèvia al suplement dient que ho tenia fet Xavier Trias
Jo vaig fer la migdiada i quan em vaig despertar de la migdiada
vaig començar a rebre whatsapps
Un pacte secret
i hem pactat tota l'esquerra
5 minuts per arribar a les dotze del migdia
La cursa de TV3 i Catalunya Ràdio
que ha organitzat des de fa mesos Francesc Cano
Bon dia, et veig més prim
Més prim no ho sé, més suat i més cansat sí
encara no havíeu començat vosaltres i ja muntàvem
Jo tinc la sensació que sí, també és bé que quan ets a dins
molta perspectiva no tens, et sembla que tot és un caos
però em sembla que tothom ha fet la feina que li tocava
i per tant ha fluït molt
L'Alcaldia de Barcelona
que és una persona que més a més està acostumada a córrer
és un runner, una persona amb aigua també
una persona dedicada a l'esport
Li preguntava aquest matí si l'alcaldia de Barcelona
s'havia decidit a Barcelona o a Madrid
i vostè era molt explícit que ho havia fet aquí a la capital catalana
Sí, evidentment, hem fet un pacte d'esquerres
A vostè a senyor Illa suposo que també el va sorprendre ahir el pacte
L'únic que no sabia coses era el Triasca
El que no sé ben bé és en quina posició ha arribat avui
Salvador Illa a la meta de TV3
Bé, he arribat al segon per molt poc
Hi ha hagut algú que ha arribat primer i que m'empege en un moment
però 6 quilòmetres per a vostè no són res
No, 6 quilòmetres són en un minut i mig
Bé, un segon, Francesc Cano
hi ha un run run
Hi ha un run run que diu que l'any que ve hi hem de tornar
a fer aquesta cursa
Ja ens ho diran
Està sortint per la porta
Avui, avui, si algú em diu que hi hem de tornar
diré que aquí torni un altre, demà al matí ja en parlarem
Tu quants anys portes a aquesta casa Francesc?
20...
Ajuda, Salvador Illa, ajuda el Francesc Cano
23
23 anys, déu-n'hi-do
Tots a Catalunya Ràdio, no?
Tots a Catalunya Ràdio i des de fa un any i escaig
Els despatxos
Francesc Cano, enhorabona per la part que et toca que és molta
Gràcies a vosaltres sobretot perquè al final aquí érem 5.200
no perquè els hagin anat a buscar hi ha un per una a casa seva
sinó perquè entre tots ho hem fet tot
Això és superimportant, l'Ajuntament de Barcelona
s'ha portat perfecte, tots els tècnics
Tota la legislatura
Ara que ja que us bombin
Jo us hagués fet una cursa de puta mare
Vostè no l'he vist, senyor Trias, a la cursa?
Maracall tampoc era, no sé si avui estava en forma per...
Contàvem amb vostè, senyor Trias havia de venir
i al final aquest matí no...
Tampoc
Havia fet un whatsapp a l'Ernest que s'ha portat fantàsticament
Almeny ahir una mica més i es fan un petó després de...
No cal explicar...
Un segon, gràcies Francesc Cano
Aloi Cordomí, bon dia i bona hora
Hola, bon dia
Realment s'ha girat el dia perquè a primera hora feia calor calor calor
i ara continua fent calor però s'han nublat
Quin cap de setmana, sorpreses
No es veia per enlloc aquests ruixats que finalment han respectat la cursa
perquè ara fa una estona que començava a ploure aquí a Sant Joan d'Espí
Justet, justet, però finalment ha arribat
Sí, sí, Aloi, de vegades la meteor té aquestes coses
A l'última hora que no t'esperes
Un rebol inesperat de la meteorologia
Nosaltres ens està trempant, Aloi
Com diríem a la redacció, ens l'hem menjat amb patates
Els meteoròlegs us heu tornat a equivocar
Avui com que ens hem tornat a equivocar?
Ja hi som, ja hi som, de veritat
Mauri, sí o no? Aquest hivern la primera
S'ha de veure temàtics els pronòstics
Nosaltres predim el futur, no? I el futur de vegades és difícil
saber si hi haurà una cosa o una altra, no, Aloi?
Sí, està clar, està clar
El que passa és que hi ha hagut aquestes tempestes, hi havia inestabilitat
A l'abril els tenim per tot arreu
i arruixats a les comarques de Girona, que és on ara mateix encara n'hi ha dins
Al sud, ara mateix també està descarregant amb força
A veure, la previsió del meteoròlegs, ara jove, endavant
Sembla més tu que jo, saps?
Tenim temps per una sola previsió, és de caire futbolístic
Demà a les 6 de la tarda es juga un partit internacional entre dues seleccions
Aloi, ens has de fer el pronòstic de l'Armènia-Latònia
Apassionant
M'heu avisat abans, per sort
i m'ha portat feina, he buscat on es feia aquest partit
A Ereban hi haurà sol, farà sol demà
a les 6 de la tarda i amb 28 graus
Així que cap problema
I el resultat?
2 a 1, 4 a 0
El resultat, més absolutament igual que faci jo ara mentre faci sol demà
a les 6 de la tarda hi hagi 28 graus jove és el seu primer dia
Mentre solis el temps, la resta que ens bombi
Moltes gràcies
Gràcies, Aloi
Acaben de passar el temps que ha fet Salvador Illa
27.54, oficial, el Real 27.39
És una marca extraordinària
Jo crec que l'ha fet esprintat
Potser ho ha fet millor si no m'haguessin agafat
Ara tornem al suplement amb el Dominical