This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6, i així són el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte 4 de febrer del 2023.
Bon dia, des de Tarragona, a Catalunya Ràdio.
Bon dia, a Catalunya Ràdio.
Bon dia, a Catalunya Ràdio.
Bon dia, a Catalunya Ràdio.
Bon dia, a Catalunya Ràdio.
Bon dia, a Catalunya Ràdio.
Dissabte 4 de febrer del 2023.
Bon dia, des de Tàrrega, capital de l'Urgell.
La gira dels 35 anys del suplement continua.
Entre siluetes, t'has difus.
Avui ha passat la nit a Tàrrega.
A partir de quarts d'onze obrim les portes del teatre Taneu de Tàrrega
i serem acompanyats d'aquesta que sentim, Selva Nua,
però també amb la terrasseta de Preixens i Coers.
Som la mala herba des voltants.
Som l'aigua de sòtia...
Amb la Mari Pau Get, amb Txeran, amb el Maclari,
amb el Misteri del Comunista, amb el Dominical...
Surt el sol amb el timblat,
per cada pas de cada vida.
Avui som a Tàrrega Teatre Taneu.
La gira dels 75 anys continua.
Bon dia als que us esteu despertant.
Bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
El suplement, amb Roger Escapa.
Bon dia, Neus Bonet. Bon dia, Roger Escapa.
Avui ens llevem amb la crida de la calma
que fa la Xina als Estats Units
per la crisi que s'ha generat pel Globus Espia.
El secretari d'estat nord-americà ha jornat el seu viatge a la Xina
arran d'aquest incident, Anthony Blinken,
ha explicat que la visita no es podia fer
després d'una acció que ha qualificat d'irresponsable.
És una clara violació de la sobirania dels Estats Units
i de la legislació internacional.
Es tracta d'un acte irresponsable.
Idò, a terme, la vigília de la visita que jo tenia planificada
va en detriment de les converses que havíem de tenir.
Blinken diu també que la prioritat ara
és treure el Globus fora de l'espai aèric nord-americà.
El Pentàgon assegura que és un aparell de vigilància
i en controla el recorregut.
La Xina, de la seva banda, admet que el Globus és seu,
però lamenta que entrar a l'espai aèric nord-americà diu per error,
assegura també que tenia objectius científics i meteorològics civils
i que es va desviar del seu rumb a causa del vent de l'oest.
Avui també parlem de la Unió Europea,
que reconeix els esforços que fa Ucraïna
per assolir les condicions que li permetin entrar a la Unió,
però continua resistint-se a marcar un calendari.
La presidència sueca de torn ha fet saber
que ja hi ha acord entre els països membres
sobre el límit de preus dels productes patrullers russos.
També parlem avui de la ministra Irene Montero
de Podem que descarta que es trenqui el govern de coalició a Espanya
encara que els socialistes reformin, pel seu compte,
la llei del només sí-és-hi.
Aunque muchos llevan cuatro años queriendo ver a Podemos fuera del gobierno
y vamos a seguir trabajando,
este gobierno es una conquista de los sectores populares
y aquí vamos a seguir empujando cada cambio.
Els dos grups s'han donat fins demà passat, fins dilluns,
per pactar la reforma,
però els socialistes tiraran pel dret si no hi ha acord,
com deia la ministra Maria Jesús Montero.
Ojalá ese acuerdo se produzca
y además en las próximas horas, en los próximos días,
y si eso no se produce, registraremos nuestra proposición de ley.
Avui, 4 de febrer, es conmemora el Dia Mundial contra el Càncer,
d'aquí entre 5 i 10 anys,
podríem tenir les primeres vacunes contra alguns tumors
basades en ARN Missatger,
la mateixa tecnologia de les vacunes contra la Covid-19.
De fet, aquestes vacunes contra els tumors ja s'assagen
des de fa més de 10 anys, però la pandèmia ha impulsat encara més
aquestes investigacions.
Ho ha explicat a Catalunya Ràdio el director de l'Institut Català
d'Oncologia ICO, Ramon Salazar.
Dins de 5 anys, començarem a tenir alguna vacuna terapèutica
i no hi haurà una vacuna genèrica contra el càncer,
sinó que hauran de ser vacunes específiques,
si no, fins i tot personalitzades per cada càncer.
Ecologistes i experts en rius celebren
que l'acord de pressupostos de la Generalitat per aquest any
inclogui un pacte nacional per l'aigua
que preveu inversions de més de 200 milions d'euros
per fer front a la sequera i altres aspectes derivats
del canvi climàtic.
Malgrat això, alerten de la contradicció que suposa incloure
i partides per projectes que van en la línia contrària.
Dídac Navarro és el portaveu d'ecologistes en acció.
Suposa que aquest és un acord per un país compromès
amb la implementació de l'Agenda 2030,
la lluita del canvi climàtic,
la protecció de la biodiversitat, etc.
El model de desenvolupament que estan intentant promoure
és a base de megaprojectes,
de tornar a un model que nosaltres creiem que és obsolet, caduc,
i que no es correspon amb les necessitats que tenim actualment.
Parlant de pressupostos, la CUP presentarà una esmena
a la totalitat als comptes de la Generalitat d'aquest 2023.
La portaveu de la CUP al Parlament, Eulàlia Raguan,
ho ha explicat al programa l'Hemicicle de Catalunya Informació.
Hem d'acabar d'analitzar els números, però, vaja,
que no passés això.
Acabarem d'analitzar-ho, però, vaja,
tot el que està aflorant, tot el que està sortint,
ens porta a dir que aquests pressupostos, no,
la millor manera d'expressar-ho sempre és una esmena a la totalitat.
Els bombers continuen treballant des d'ahir al vespre
en un incendi que crema en una fàbrica de plàstic
al polígon industrial als Batzacs,
entre Granollers i Lllissà de Vall, al Vallès Oriental.
No consta que hi hagi cap persona ferida,
hi treballen encara 28 dotacions.
Se centren les tasques dels bombers
i els nous del costat perquè aquest foc ja afecta dues,
nous de 700 metres quadrats
que tenen materials plàstics a l'interior.
Catalunya Ràdio estrena aquest any una trentena de podcasts
i doble, d'aquesta manera, la seva oferta en aquest format.
Arrencarà amb les Teresines, pim-pam-pum, el 13 de febrer,
coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio.
Després en vindran d'altres,
com parem l'antena de Manel Elias, el Mar, el Mur,
amb l'equip del programa Solidaris de Catalunya Ràdio.
El director de la casa, Jordi Bordà.
Des que vam començar l'aventura dels podcasts,
acumulem 64 milions de reproduccions
de productes digitals en àudio.
És una xifra altíssima.
Jo crec que és un èxit, també, pel català.
En esports, l'Espanyol rep avui.
Los Asuna, la Lliga de futbol de primera divisió.
Els Blanc i Blaus tenen les baixes per sanció
de Vinícius Souza i d'Òscar Gil.
La FIFA ha denegat al Barça l'autorització
per inscriure el defensa mexicà Juliana Araujo.
El Club Blaugrana va enviar els documents
per inscriure el jugador de Los Angeles Galaxy
més tard al tancament de mercat.
I al Barça s'ha endut el dèrvi català de la Lliga
sobre el dembol contra el Granullers.
Els Blaugranas han superat a domicili els Vallesans per 22 a 37.
Pol Valera, l'ex del Granullers,
ha debutat amb la samarreta del Barça.
I pel que fa al temps, les temperatures tocaran sostre avui
amb valors que fàcilment poden arribar als 20 graus
a partir del migdia, sobretot a les comarques de Girona.
Farà sol amb un ambient gairebé primaveral.
L'abonança es mantindrà tot el cap de setmana.
A Catalunya Ràdio tornem a celebrar
el Dia Mundial de la Ràdio al teu costat.
El dilluns 13 de febrer venim amb tu.
Perquè no hi ha res que t'acompanyi més que la ràdio.
Tornarem a fer els nostres programes
des de llocs que ens proposeu als uients.
Ocuparem el menjador de casa teva.
Enveirem el teu col·legi, el teu institut.
Serem amb tu a la feina.
Fins i tot podem canviar de país.
El dilluns 13 de febrer serem on tu vols.
Farem la ràdio junts.
En el Dia Mundial de la Ràdio,
a Catalunya Ràdio...
Venim amb tu.
Comarcal 947.
Una carretera sonora que passa pels 947 municipis de Catalunya.
És molt difícil per algú que no ve de pagès
poder-se introduir en aquest món i més que ens dona.
Comarcal 947.
El podcast de Catalunya Ràdio per recórrer el país,
per trepitjar el territori i conèixer la gent que hi viu.
Si vens al món rural a passar el cap de setmana,
has de ser conscient que hi ha gent que treballa,
tractors, ossos que borden, gallines...
Jo ara mateix no m'imagino la vida en un poble
sense tenir carnet de conduït.
Comarcal 947.
Cada 15 dies, el web i lab de Catalunya Ràdio...
amb Eloi Barrera.
Descobrim històries apassionants fora de la ciutat.
Amb el suport de l'Associació Catalana de Municipis.
La força del municipalisme.
El suplement.
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio els dissabtes,
a l'hora que encara no ha sortit el sol.
El suplement és sinònim de cultura de rel.
Arriba el mans.
A Catalunya Ràdio, mans.
Amb Quim Rullant.
Bon dia i bona hora.
Aquesta hora, com sempre, a la Ràdio Nacional,
comencem una nova entrega del mans.
A Catalunya Ràdio tot l'associacionisme
i la cultura de real.
Avui venim marcats per la Semana de la Candelera,
quan la natura comença a despertar.
Així com els ossos, a dues setmanes del carnaval,
arriben les festes de l'os al Pirineu,
tant al Vallespí com als Valls d'Andorra.
Avui farem especiales ment aquestes festes que enceten el cicle.
Aquest mateix cap de setmana les detecta,
i ho fan tot just un mes i mig després,
d'haver entrat a formar part del catàleg de patrimoni immaterial
per la humanitat, reconegut per la UNESCO.
Escoltarem els testimonis, per exemple, de Prats de Molló.
Per Prats de Molló està una recomança molt important,
perquè aquestes festes es fan que el mes de febrer,
amb aquesta reconeixença que tenim a l'UNESCO,
ens caldrà treballar tot l'any
sobre aquestes temàtiques de les festes de l'os.
A Andorra anirem fins a escoltar com viuen la osa, en camp.
Hagen estat reconegudes patrimoni material de la humanitat.
És una tasca que duem a terme des dels anys 50,
i al final s'ha reconegut,
aquesta festa, perquè tothom la pugui conèixer una mica més.
Més enllà de casa nostra.
Així com també les festes de l'os més tardanes,
com que hi haurà Sant Llorenç de Cerdans.
Per nosaltres és un reconeixement molt important,
molt important, i estem molt grans
de tenir aquesta decoració, dient.
Perquè és una reconeixença de tot el treball,
de tot l'investiment de persones que aquí,
que treballen en aquestes festes,
que fan que aquestes festes siguin de més en més conegudes.
Més coses que passen aquest cap de setmana,
olor de Cull, avui mateix,
una nova edició del Garro Chinarios.
En guany recuperem el format original i habitual
del Garro Chinarios amb un grup català i un grup estranger
que ens ofereixen tallers de dans oberts de tots els nivells
i un ball concert.
I tengrem definitivament el cicle nedaleny amb pastorets,
els del Vendrell, els últims del calendari.
Són uns pastorets molt tradicionals per a un cantor
i una mica moderns per a un altre, no?
Però són uns pastorets, com dic, de la grata de tothom, no?
A més a més, fa 57 anys de representacions continuades,
però al Vendrell hi ha un pòsit de 140 anys de pastorets.
El més antic que hem trobat, per dir-ho d'alguna manera,
són uns pastorets del 1883.
A partir de demà mateix, demanem Josell Lluís Santis i Serassa
el muntatge musical Aina, Ostrell i Vaques a la producció
i Quim Rullani Valls a la direcció.
Aquest és el Mans, una setmana més,
sonant a l'antena de Catalunya Ràdio a la ràdio nacional.
Ets mans, ets festa, ets a Catalunya Ràdio.
Comencem.
Les primeres hores de Quim Batí
les hi posaran els Pepet i Marieta, que avui actuen a Barcelona.
Canta.
Puge del ladit si canzen, anem a ballar
a la vora de la mar.
Allà on mai no ens calen ales per volar.
Puge del ladit si canzen, anem a cantar
com si no hi hagués demà.
Que cantant se'n va la pena i puja el mal.
El món apreta, flora la cristó,
però jo sé donar-li l'esquena,
cantar-li una cançó.
Canta, obre el teu cor, veuràs com canta,
quan la trista se'n col·la a casa,
jo li canto una cançó.
Canta, obre el teu cor, veuràs com canta,
quan la trista se'n col·la a casa,
jo li canto sense por.
Puge del ladit si canzen, anem a cantar
no hi ha res com a barri.
Canta, obre el teu cor, veuràs com canta,
quan la trista se'n col·la a casa,
quan la trista se'n col·la a casa,
quan la trista se'n col·la a casa.
Puge del ladit si canzen, anem a cantar
No hi ha res com entonar, ni l'amor que ens farà llum pel camí anar.
Pujarà la bici que veurà en aquest escà, cantarem un dia clar,
que la pena s'il·lumine amb clau de jas.
El món em reta, flora la cristó,
però jo sé donar-li l'esquerra, cantant-li una cançó.
Canta, obre el teu cor, veuràs com canta,
quan la tristor se'n col·la a casa jo li canto una cançó.
Canta, obre el teu cor, veuràs com canta,
quan la tristor se'n col·la a casa tot cantant se'n va de por.
Canta, obre el teu cor, veuràs com canta,
quan la tristor se'n col·la a casa tot cantant se'n va de por.
Canta, obre el teu cor, veuràs com canta,
quan la tristor se'n col·la a casa tot cantant se'n va de por.
Comença el cap de setmana amb tota l'energia de la cultura popular, mans.
Així hem atenat aquest gros esglaç.
La següent!
La següent!
La següent!
Victòria!
Victòria!
Victòria!
Entrem en demà i us parlem d'una celebració que fa d'un just un mes
que acaba de ser proclamada patrimoni de la humanitat per part de l'ONES,
de les representacions i de les festes de l'os i de l'ossa del Pirineu,
tant al Vallespí com a Andorra.
Aquestes festes són la versió pagana i anterior a nivell cronològic de la Candelera.
El dia 2 de febrer és el dia exacte en què tomba l'hivern
i assenyava l'inici de la fi d'aquesta estació,
especialment rigorosa a les comarques de muntanya.
I ho fa també amb l'arribada del carnaval, aquest mateix mes de febrer.
Cada municipi té la seva llegenda, les seves figures i la seva manera de celebrar-ho.
Avui i demà, per exemple, comença el cicle Arles de Tec,
tot plegat amb una esbojarrada escenificació protagonitzada
per un grup de caçadors que persegueixen un os salvatge
que assetja el municipi.
Avui hi haurà la facècia del bou vermell,
una paròdia d'una curria de braus a la castellana,
el casament tremblant, un ball de masques o el ball del tiu-tiu.
L'acte central de les festes del carnaval, Arles de Tec,
serà, en aquest cas, demà al matí amb la festa de l'os,
que a través d'una masclada carnavalesca
simula la captura d'una mala bèstia que ha estat fent mal al municipi.
Si aquest cap de setmana a l'ostada és Arles,
la propera serà el dia 19 de febrer a Prats de Molló.
En parlem amb la tinent d'alcalde de Prats de Molló, la Joana Mesong.
Bon dia, Joana.
Bon dia.
Una festa de l'os que m'imagino que deu ser aquest any diferent,
amb ganes de poder-ho celebrar, siguent ja patrimoni de la humanitat.
Què representa per Prats de Molló aquest càrrec?
Per Prats de Molló està una reconvença molt important,
perquè aquestes festes es fan que el mes de febrer,
amb aquesta reconeixença que tenim a UNESCO,
ens caldrà treballar tot l'any sobre aquesta temàtica de la festa de l'os.
Hi haurà coses econòmiques que hauran d'anar al poble,
farem conferències, films, un museu...
Hi haurà moltes coses que s'haurà de fer en aquestes festes,
que quan la gent vindrà a Prats de Molló a l'estiu,
veuran per què aquestes festes existen aquí al Vallespí.
Clar, de fet, tot plegat és resultat d'un treball conjunt
dels tres municipis del Vallespí que celebreu les festes de l'os,
que són Arles i també Sant Llorenç de Cerdans,
a més esclar, de Prats de Molló.
Sí, estem tres, i tenim també l'Andorra.
Andorra, exacte. Tant Ordino com en Camp, que també ho celebren.
Ha sigut una feina de fons,
una feina que ha portat molt de temps a aconseguir aquest càrrec, oi?
Déu n'hi do.
Teniu por que el fet de tenir aquest títol de patrimoni de la humanitat
faci que pugui molta gent i que pugui posar...
Ah, no, hi haurà gent,
però de tota manera, en tres és un poble que està a l'hivern,
estem un poble petit, per això.
La gent vindrà a veure-ho, segur,
però farem el que cal fer perquè tothom
pugui venir aquí al Prats de Sant Llorenç a veure-la
i no, no, no.
Doncs esperem que sigui una bona celebració aquest any,
ja després de pandèmies i amb aquest títol internacional
de patrimoni de la humanitat.
Joana, més home de l'alcaldia, en aquest cas,
tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Prats,
que tinguem la retrucada del programa,
que tingueu un bon carnaval, que tingueu una bona festa de l'OS.
Moltes gràcies a tothom, moltes.
La següent representació serà al Carnaval de l'OS,
en camp al Principat d'Andorra,
Robert Lizarte, és tècnic de patrimoni.
Parlem un any més de la festa, en aquest cas de l'OS,
en camp, en un any,
amb tots els reconeixements internacionals
que es podrien esperar.
Doncs sí, la veritat és que estem molt contents
que el bai de l'OS,
d'Andorra,
conjuntament amb el bai d'Espí, al costat francès,
hagin estat reconegudes
al patrimoni material de la humanitat.
És una tasca que duem a terme des dels anys 50
i al final s'ha reconegut aquesta festa
perquè tothom la pugui conèixer una mica més,
més en directe de casa vostra.
Robert, en el vostre cas,
la celebració és el 20 de febrer, el dilluns de carnaval.
Ve marcat així des de desenis, no?
Des de temps immemorial, com diria aquell, no?
Però bueno, realment, la bossa,
el bai de l'OS,
es fa sempre el dilluns de carnaval,
a les 4 de la tarda,
al Prat de l'Areny,
des de l'any 52 que es fa,
ha anat variant d'escenaris,
però els últims 35 anys,
la bossa es fa al Prat de l'Areny
i ja ha quedat fixa,
i quedarà fixa allà, a Sècula Secolorum,
sota el Bader de Sarraia.
Sempre és el dilluns de carnaval.
Ara per anar a sortir al Sècula Secolorum,
perquè haureu de mantenir certes garanties,
i haureu de mantenir certs protocols
que potser fins ara
haurien de ser una mica més laxes.
Evidentment, una de les coses
que et dona aquest reconeixement, Unesco,
que l'Unesco s'hi posa molt...
o sigui, molt...
moltes veades,
és que es mantingui,
que es transmeti,
que la bossa es gaudeixi,
i a part de parlar més coneguda arreu,
però que el lloc on estan determinant la bossa
ha de complicar-se aquests mitjans, no?
Aquí en camp tenim una dita que diu
que en camp val més matar un home
que fer les coses que els padrins en tiren.
Està clar.
Explica'ns una mica el protocol que hi ha,
en el cas vostre.
Quines peculiaritats té el cas de la bossa d'en camp?
La bossa d'en camp és el prat,
al mig del prat hi ha...
hi ha un...
un pi,
i el cap des de gaire,
que en lluven el quesa,
el cu, el quesa,
i que és el cap d'una colla de set bellanyes,
des de l'estranyomaià,
que fan jornal d'allà
als camps dels senyors que hi havia a l'època.
Aquesta llaira és una mica...
no treballen,
i és buscant les milions d'excuses
per no treballar, bàsicament.
I doncs, el cap de colla, el quesa,
els van petant amb bastó,
i bastona damunt, bastona de baix...
És un espectacle molt divertit
en el qual es deixen el diari,
i el diari, evidentment,
és el carnaval,
és ple d'estieses,
fan d'ell nacional
com a nivell internacional.
I en un moment d'ara arriba el manador,
el manador és el responsable de la Casa Gran,
adoro com funciona el nostre barall,
el fan cantar,
fan cantar les cançons tradicionales
que arriba al camp del capdavant,
i el conviden a vi.
I, just, quan el conviden a vi,
arriba després, una mica més tard,
La fregona li fa l'ullet amb un parell d'aïllades i se'n va en un parc corrent.
Allà es tenia una mica d'intimitat.
El tregó els deu i corre a la fregona.
D'on es donen els aïllades.
Després, quan ha d'entrenar,
els treguen a la fregona i es donen els aïllades.
Els caus, els veus, els veus...
Els veus i corre a la fregona.
D'on es donen els aïllades.
Després, quan ha d'entrenar,
apareix l'ossa.
Apareix...
Per l'olor dels aliments.
Apareix allà, tots corren.
I, personalment, els caçadors...
Per allà, els caçadors...
Acaben al bai de l'ossa,
que veiem tots amb un llanar.
I, de partida, el nioli de l'oïn,
el nostre nioli d'aquí dalt,
el nioli de l'ombo i una llesca de pamoreno,
que compartirà amb un bon vi.
Aquest és el protocol que feu i que seguiu en camp.
Aquesta ossa, que recordeu,
es podrà veure el proper 20 de febrer i dilluns de carnaval.
Robert, ja per acabar,
tinguem en compte els precedents que tenim
arreu dels preusos catalans,
en el cas de l'Apatum,
en el qual el fet de ser proclamar Patrimonio de la Humanitat
també ha portat cap a una gentrificació.
Teniu previst alguna mesura
per intentar aguantar aquest equilibri
que representa la tradició per un costat i per l'altre,
el fet de sostenir el títol de Patrimonio de la Humanitat?
Heu plantejat algun canvi de protocol?
No, sí, obrient, tenim previst la gentrificació, això sí,
però la gentrificació és una cosa molt important.
Tenim previst el protocol de gentrificació,
però la tradició de l'ossa continuarà com fins ara.
Això sí que ho tenim ben clar els participants,
sobretot la comissió de festa,
el jovent que participa.
És una de les essències que fan a la nostra ossa,
a la pitreta,
però continuarà com fins ara.
Us sabrem moltíssim.
Per cert, d'alguna manera, teniu aquest Patrimonio de la Humanitat,
però el repic manual de campanes també us afecta,
oi, a Andorra?
Perquè també va ser un dels protocols a alguna de les festes
o un dels reconeixements de Patrimonio de la Humanitat
aquest passat més de desembre.
I, per tant,
per això heu plantejat aquest protocol de gentrificació?
El repic manual de campanes també us afecta, oi, a Andorra?
Perquè també va ser un dels protocols a alguna de les festes
o un dels reconeixements de Patrimonio de la Humanitat
aquest passat més de desembre.
Afecta el repic de campanes, que és el campaner.
Aquí a Andorra en queden dos, amb el meu company Omar i jo,
que som els únics campanes que queden a Andorra.
I esperem que ja no siguem els únics,
perquè aviam, si tot va bé,
aquest any 23 crearem aquí una escola de campanes
a la qual cada poble tindrà els seus campaners.
I ja comença a haver-hi fort interès, no?
I arran, precisament, del reconeixement del toc manual de campana,
per la UNESCO, també,
hi ha molta gent que s'ha interessat per aprendre a tocar campanes
i és un motiu de recuperar tradicions
i de recuperar coses nostres ancestrals
de tota la vida que estiguin aquí dalt.
Doncs esperem coneixer-ho, de matar més homes,
abans de perdre més tradicions, com dieu, a la zona.
I, per tant, aquestes tradicions es puguin mantenir
amb el títol de Patrimonio de la Humanitat, o no, en aquest cas.
Doncs, com dèiem, si ho ha aconseguit, l'heu estat en camp.
Robert Lizarte, gràcies per tindre la trucada del programa.
Que vagi molt bé, que tingueu un molt bon carnaval.
Moltíssimes gràcies, i convido tothom qui vulgui atendre's,
que aquí el carnaval no només és l'OSSA, sinó que comença el cap de setmana
i encara és dimarts.
Són quatre dies que fem els contrabandistes
amb la penjada del carnaval Stoltes, en Rues...
És una festa, realment, el carnaval Andorra té un nom,
i és el carnaval Bencarna.
Que vagi molt bé.
Merci, vosaltres. Adéu, adéu.
De festes de l'OSSA encara n'hi ha dues més,
una altra a Andorra, en aquest cas, l'última OSSA d'Ordino,
però aquesta se celebra el desembre.
Avui ens hem centrat amb les del febrer,
com és el cas de la festa de l'OSSA de Sant Llorenç de Cerdans,
el Vallespí.
En Didier Pereira és un dels organitzadors del carnaval
de Sant Llorenç.
Bon dia, bon dia.
Què representa per a vosaltres
poder gaudir d'aquest reconeixement?
Bueno, per a nosaltres és un reconeixement molt important,
i estem molt honrats de tenir aquesta decoració,
perquè és una reconeixença de tot el treball,
de tot l'investiment de persones que aquí,
que treballen en aquestes festes,
que fan que aquestes festes siguin més conegudes.
Ha sigut una tasca comuna,
tant des de la Catalunya d'or al Vallespí com a Andorra,
amb més de deu anys de treball al darrere.
Per tant, benvinguda sigui aquesta proclamació.
No sé si aquest any, tinguent en compte que el desembre
l'Honés Colts reconeixia, teniu previst, d'alguna manera,
aplicar alguns canvis al que és la celebració habitual
de la festa de l'ós a Sant Llorenç?
No, no, no tenim cap canvi previst.
Nosaltres oferim les festes, que sigui a Prats o a Atles,
o aquí, a Sant Llorenç.
Nosaltres oferim les festes com tenim l'acostum de fer,
però no, tot igual, tot igual.
Quines peculiaritats té la festa de l'ós a Sant Llorenç, a Cerdans?
Quin fet diferencial...
Quin és el fet que us diferencia de les altres festes de l'ós?
La festa de l'ós a Sant Llorenç
és diferent per mi, pel meu avís,
és diferent per dues maneres.
La primera és que és un os, veritablement,
és una pell d'os.
És una persona, un home que porta aquesta pell d'os,
és un os veritable, una pell d'os veritable.
I la segona, que és molt important,
és que la festa de l'ós a Sant Llorenç
fa part integral de les festes de carnaval.
A Arles de Pec fan la festa de l'ós,
molt maquíssima la festa de l'ós,
amb els personatges que tenen, però és la festa de l'ós.
El carnaval té lloc una setmana que va,
15 dies que va.
A Prats de Molló magnifiquen la festa de l'ós,
molt diferent que també, però magnifiquen,
amb una vila que és molt maca,
la festa de Molló, amb les festificacions.
Aquest dia fan només la festa de l'ós,
el carnaval entre dos o tres dies acaba.
A Sant Llorenç, la festa de l'ós acaba el carnaval,
i hi ha personatges que...
Hi ha la festa de l'ós,
però amb aquest os, aquesta persona que fa aquest os,
hi ha tots uns personatges que fan part del carnaval,
que s'integren, i la definició és molt important.
És evident que cadascú celebra la seva manera,
però al final l'essència tots és el mateix,
aquest despertar de l'hivern.
Exacte, l'essència és la mateixa.
L'arribada de la primavera,
de l'hivern que s'acaba,
l'arribada de les plantes que tornen a brotar,
de la fertilitat amb les dolentes...
De personatges, vosaltres en teniu un munt.
Un dels personatges essencials que hi ha,
és el carnaval de l'ós,
i els caçadors,
ja es troben a les 3 festes.
Nosaltres tenim la monaca,
que és un personatge ambivalent,
dues persones ficades entre l'altra.
Tenim l'escofador,
que són un cople de persones vellides disfressades,
que es passegen amb un escofador a posar brasa
i que es posen a posar-se a les hores.
Tenim el gamarús, que és un mussol,
que vagila tota la festa,
que va de finestres a aigües,
de punt alt i que va vagilant tota la festa.
Tenim molts personatges així.
És tot això que fa la festa de l'ós dels senyorets.
Com deies, la monaca i el gamarús que necessitaves.
També tenim documentada l'aurueta,
els botifarrons, les cigaretes.
La bueta també.
El que vull dir és que,
si vosaltres veniu a la festa de l'ós dels senyorets
i us passa pel cap, no ho sé,
de disfressats, no sé què...
De Mickey Mouse.
També serà acceptat.
Com se diu? Per què? És carnaval.
A Sant Llorenç de Cerdans ho celebren.
Crec que en guany toca el 26 de febrer,
si no vaig errat,
que serà el moment de poder veure la festa de l'ós
a Sant Llorenç de Cerdans.
El veritable dia de la festa de l'ós
és el 2 de febrer.
Abans de la festa de l'ós estem el 2 de febrer.
Hi ha moltes tradicions arreu del món
que celebren el final de l'hivern
amb aquesta festa de la Candelera,
que precisament s'ha celebrat aquesta mateixa setmana
com toca el 2 de febrer.
Gràcies per tindre la trucada del programa.
Felicitats per la part que us toca
d'aquesta celebració, d'aquesta commemoració
de Patrimonio de la Humanitat.
Que vagi molt bé el carnaval aquest febrer.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Aquesta que acabem d'escoltar és una sardana de nevat
que porta per nom Camí al UNESCO,
la que interpreta la copa principal del Llobregat.
Seguim amb mans a Catalunya Ràdio
on tot arreu a la ràdioaccional repassem diverses festes.
Aquesta càrrega és una darrera actuació del Pastorets.
És la que s'allarga més en el calendari.
Concretament, la representació del Vendrell.
En aquest cas serà demà, diumenge,
de darrera representació a partir de les 5.
Ens ho explica en Pep Bargalló, que n'és el director.
Doncs sí, aquest diumenge és l'última representació
dels Pastorets del Vendrell aquí al Teatre Àngel Guimarà.
Són uns Pastorets inèdits,
basats en l'obra de mossèn Rosent Fortunet,
amb molts efectes especials, amb molts quadres plàstics,
uns Pastorets familiars que engaudeixen tants petits com els grans,
dues hores i tres quarts més o menys en una mitja part,
i són uns Pastorets molt tradicionals per a un cantó
i una mica moderns per a un altre.
Són uns Pastorets, com dic, del telagrat de tothom.
A més a més, fa 57 anys de representacions continuades,
però al Vendrell hi ha un posició,
però al Vendrell hi ha un pòsit de 140 anys de Pastorets.
El més antic que han trobat, per dir-ho d'alguna manera,
són uns Pastorets del 1883,
que es deia Los Pastorcillos en Belén,
en el qual el mestre Pau Casals,
aleshores amb 7 anys, sortia el Cor de Dimonis,
i, a més a més, la música d'aquests Pastorets,
que la partitura estava a la Vila Casals,
estava feta pel seu pare en Carles Casals.
Aquests Pastorets, nosaltres en tenim fins i tot al repertori,
sortien i eren tots nens,
perquè en aquella època, a part de ser uns Pastorets castellans,
les nenes o dones tampoc no hi podien participar.
Per tant, la Verge Maria i un parell de Pastores eren nens.
Per tant, un pòsit de 140 anys de Pastorets del Vendrell
ja diu que o com, no?
I per tant, doncs, us esperem aquest diumenge, aquí al Vendrell,
a les 5 de la tarda, al teatre anys del Guimarà.
I ja abandonada del tema, fins l'any que ve,
hem d'acabar-vos que aquesta setmana hi ha 3 tom d'Alcubé,
a Mataró, a Olesa de Montserrat i Santa Barbera de la Boguda.
Si voleu festes de la Candalera,
doncs a Mendresa, Molins de Rei, a Perafita,
a Castelló d'Empúries, Calafell, la Pobla de Claremunt i Esponellà.
I atenció, que aquesta setmana comencen a treure al cap els carnavals,
els primers i els més matiners,
el de Platja d'Aro, Solsona o el Brut i la Bruta,
de la festa de la Llordera, de Torà.
Serà a aquests tres municipis ja amb activitat el propi divendres,
dissabte i diumenge.
I ja que parlem del propi cap de setmana que ve,
he de dir-vos que també a partir de divendres,
i tot el dissabte i del diumenge,
a Barcelona acollirà la festa major d'hivern,
la festa major en honor a Santa Eulàlia.
I acabarem aquest bloc de festes i activitats
amb una fira que se celebra avui
al Centre Cívic de Caliçai, Arenys de Mar, al Maresme.
És la Fira del Diatònic, ens ho explica en Gerard Termes.
Avui, des de l'Associació de Cordionistes de la Diatònica,
oferim la Fira a tota manxa.
És la quarta Fira de Cordions que organitzem
i aquesta edició l'hem focalitzat en la reparació
i el manteniment dels accordions.
I serem presents un seguit de persones
que ens dediquem a reparar i afinar accordions
per tal de mostrar la nostra feina i curiositats internes
dels instruments.
I ho farem en petites xerrades temàtiques
que s'aniran repetint durant tot el dia
per tal que tothom en pugui gaudir.
La veritat és que estem molt satisfets d'aquest format
perquè està generant molt d'interès entre músics accordionistes
i també entre altres persones que no toquen l'accordió,
però que tenen curiositat per conèixer els accordions per dins.
Així que, si us animeu, encara hi sou a temps.
Trobareu tota la informació al web de La Diatònica,
www.ladiatònica.cat.
I en alemany us volem parlar de música.
Avui dissabte a Olot celebren una nova edició
del Garrotxinarius,
ens explica l'activitat en Joan Nespleda de l'Ofol.
Enguany recuperem el format original i habitual
del Garrotxinarius
amb un grup català i un grup estranger
que ofereixen tallers de dansa oberts a tots els nivells
i un ball concert.
Els grups d'enguany són els elements
i fer temps, fer temps.
Pel que fa als elements,
ens faran un repertori a base de ball català,
danses tradicionals catalanes,
com, per exemple, el contrapas, el ball pla, la sardana,
i també incorporaran al seu repertori
balls buitcentistes, que són els balls de parella,
valsos, xotis i estandards del ball folca europeu,
com és el circle circasial.
Per la seva banda, fer temps, fer temps,
és un grup castellà
que proposa músiques de real,
un grup reconegut,
que utilitza molts ritmes populars de la península ibèrica
per amenitzar els seus concerts
i, en aquest cas, el seu ball.
El seu repertori basat en balls de parella,
com valsos, xotis, parts dobles,
i també alguna dansa col·lectiva.
Els concerts seran els que oferiran
fer temps, fer temps, i els elements.
Els fer temps, que també estaran demà diumenge al CAT,
a la Vila de Gràcia, sona un duet de castella
format per Jorge Arribas i Diego Galaz,
i que proposa un concert en directe
connectat a la música de real,
amb l'essència del poble.
Després de deu anys de trajectòria conjunta,
arribarà el de l'escenari del CAT
i també del Carrutxinarius, avui a Bolot,
amb els seus concerts que continuen sonant
en els col·laps de la península ibèrica
en un directe vital i enèrgic.
I l'altre grup que també podreu sentir avui a Bolot
són els elements, una formació que li dirà
l'acordionista Guida Cellerès.
És una nova etapa de projecte artístic.
L'última va ser un projecte per nens,
que teníem una capset
amb tots els ingredients
per fer gaudir petits i grans,
perquè, de fet, era una cosa
que arribava al cor de totes les persones,
tant els grans com els petits.
I ara, doncs, amb els elements,
ens hem tornat a enfocar
en el ball folk
i hem creat un...
tot de cançons
que hem adaptat
perquè puguin ser ballables
a l'estil del ball folk,
diguéssim, entre mesurques, balsos,
passos dobles, sardanes, contrapassos
i el que faci falta.
Anem, Maria.
Com el cor de l'amor,
allò d'or.
Mira, el repertori ja des de cançons tradicionales,
com la dama d'Aragó,
o la cançó d'Inés,
i també cançons d'autor,
com, per exemple, el fugitiu,
que és un poema del Miquel Martí Pol
i amb música del Marc Serrats,
o, per exemple,
hi ha un nocturn del Joan Garriga
o la cançó
de Collipel Grans a la Trinca,
coses d'aquestes.
Doncs, si veniu a un espectacle dels elements
que estan marcant dins del ball folk,
és a dir, en un espai on es pugui ballar,
i doncs el que es troba és una simbiosi
entre els músics i els balladors
que entre tots, tota la gent que s'apropa,
es fan unes meravelles
d'energètiques i de moviment
i de sintonia
que és meravellós.
És molt agradable tocar per la gent que balla.
El grup dels elements és una estic,
bueno, meravellada, encantada.
Aquests elements que tinc
són com pedres precioses que m'acompanyen.
Hi ha la Coloma Bertran,
que és un excel·lent violinista,
que fa molt temps, però últimament
hem estat tocant molt juntes,
i ostres, és una meravella
poder treballar al seu costat,
dibuixar la música amb el violí
d'una manera excepcional,
i ostres, és una gran músic,
és una gran músic.
Llavors també hi ha el Pep Coca,
que, de fet, l'altre dia ho mirava,
i el Pep Coca m'ha acompanyat
amb gairebé tots els projectes artístics que he fet,
sempre hi ha set,
i és un element molt important,
que porta la saviesa del seu coneixement,
a més a més,
com toca el contrabaix,
que és meravellós,
i la presència i la manera de fer
és fantàstic.
I l'Adrià, l'Adrià no ens coneixíem,
però l'Adrià i el Pep han tocat molt junts,
llavors érem com dos tandems
que no ens coneixíem entre nosaltres musicalment,
però, pam,
ha estat molt fàcil trobar-nos tots junts,
i l'Adrià,
l'Adrià és un excel·lent guitarrista,
està vivint des de fa temps a Catalunya Nord,
i ha après a tocar la rumba
amb els gitanos de Perpinyà,
i és que li interessa moltíssim
tot el tema del ball,
llavors és que és molt agradable
treballar amb ell,
l'he descobert i estic encantada
que estigui al vaixell dels elements.
Sí, radical, lliure,
una mica, el nom del disc
va venir arreu del nom del grup,
no tenia ni nom del grup ni nom del disc, res,
i una mica em va dir que podria odiar els elements,
i vaig dir, ostres, això està molt bé,
i em va dir, no ho faci servir,
em regales aquest nom i em dius que no ho faci servir,
no pot ser, total, que després,
pensant-hi, va sortir el nom del disc,
però el nom del disc, curiosament,
va arribar abans que arribés tota aquesta
mena de dictadura sanitària.
Fins a les 7 del matí,
Mans, amb Quim Rullant a Catalunya Ràdio.
Acabarem explicant-vos que aquest cap de setmana,
el Tradicionari us acull, com us hem dit,
amb la Diumenge, els fetem fetent,
dimecres i hores després, el Cat,
amb Marçal Casellas, amb Marta Albioli,
Cat i Plana, i divendres,
aquest que escoltem, Miquel Gil,
amb Núria Llorenç Titana,
presenten el treball real del projecte
Moral Sonor,
un projecte que ha negat acció cultural
del País Valencià.
D'aquesta manera, ens ho explica el seu president de l'Anna Oliver.
És l'antologia de la música en català
feta al País Valencià en els darrers 50 anys,
i ens hem parat en els darrers 50 anys
amb l'excusa que acció cultural
complia això, 50 anys.
I són els discos d'AREL,
Carrer, P i Beta,
que fa l'altrònim d'ACPB,
el nostre nom.
Són quatre discos diferents,
jo no podria triar-ne cap d'ells
per damunt de l'altre,
perquè cadascun té
la seva coseta especial.
A AREL fa una revisitació
de la música popular,
de la música tradicional,
amb lletres actuals en què han col·laborat
poets del nostre temps
i que han dut a la música tradicional
del segle XXI.
En el disc de Carrer,
que és música més festiva,
n'hi ha moltes adaptacions
de músiques coneguts per tot el món,
des del sud,
cançons com del sud o brimpàs,
a la rumba de More Desbates,
en què també n'hi ha una modificació de la lletra.
En el disc de Pei,
al front del qual estan Borja Penalba
i Mireia Vives,
trobem la música dita
de cançó d'autor,
jo diria cançó a seques.
I després Beta, que és el pop-rock,
i és un poc revitalitzat
al millor grup que no han tingut
una trajectòria tan exitosa
o tan coneguda,
grups que han desaparegut
i altres que continuen.
I, bueno, cançons mítiques,
que a tothom que li agradarà
la música en català,
segur que quan sent el disc
s'identifica.
És un disc molt potent
i, com tots els altres,
és un projecte que a nosaltres
ens ha il·lucinat molt,
ens ha donat moltes alegries
que tinga llarga vida
i que arribi a molts més públics
des que fins ara ha arribat
encara que ja ha segut molta gent.
I així pleguem i hem estat
amb en Joseu Lluís Santis i Serasa
al muntatge musical,
la Inna Estrella i vaques a la producció
i en Quim Rollani Valls a la locució.
Moltíssimes gràcies per fer-nos companyia.
Gràcies per haver-nos acompanyat
en un nou cap de setmana
fins al pròxim cap de setmana
amb tota la real equipeca.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
L'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia
de l'estratègia de l'estratègia
que parteixen en 34 escenaris de tots els districtes de la ciutat.
Tota la informació i reserva prèvia a districtecultural.barcelona.
Entrada gratuïta.
Barcelona, districte cultural.
El circuit cultural als barris.
Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som el Suplement, som a Catalunya Ràdio,
que a mida de les 7 del matí,
que és d'hora, els dissabtes i diumenges,
repassem els millors moments de la setmana,
els continguts més escoltats al nostre web,
que ràdio.cat barra el suplement
i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
La setmana passada vam entrevistar un personatge
que és història viva del futbol,
l'exjugador del Barça, Lilian Turan,
que acaba de publicar El pensamiento blanco,
un llibre on retrata un racisme que s'escampa pertot arreu,
i, sobre la seva experiència personal,
Lilian Turan ens deia això.
I els companys em van insultar pel fet de ser negre.
I jo em vaig preguntar, i què és ser negre?
I per què diuen que ser negre és ser brut?
I, doncs des dels 9 anys,
vaig començar a experimentar,
a intentar entendre d'on venia,
aquest constructe de ser negre.
Això és el que explicava Lilian Turan,
i dissabte també em parlava amb l'humorista Angel Martín,
que era a Barcelona per acabar la gira del seu monòleg,
Tiento Tres Noches.
L'Angel, l'any 2017, va tenir un brot psicòtic
pel qual va haver d'estar ingressat durant 14 dies
a l'ala psiquiàtrica d'un hospital.
Una experiència dura que va passar, fins i tot,
per un episodi en què el van haver de lligar al llit per no fer-se mal.
Hay mucho debate alrededor de esa técnica,
porque obviamente hay gente que dice,
¿cómo puedes entender eso?
Y es como, no, no tiene que ver con que lo entiendas.
Desproporcionado.
Si tu coges a alguien de punto de partida,
lo atas a la cama y lo dejas allí una semana,
es una animalada, es antinatural
y debería ser prohibido de forma inmediata.
En mi caso, sé que hacer eso era la única opción que tenían
de ponerme una inyección en el brazo, no había otra.
A mí me ataron porque yo encontré un tornillo en la habitación,
y entonces la mejor frase que se me ocurrió
para decir en ala de psiquiatría fue,
dejar que me lo quede, os juro que no me cortaré las venas.
Entonces, creo que eso alarma, si tienes a alguien que acaba d'ingresar.
Entre cinco tíos que tenían el tamaño de la roca,
no conseguían quitarme el tornillo y poder ponerme la inyección.
Era imposible.
Insisto, sé que hay mucha polémica alrededor de eso
y, obviamente, si se utiliza de una forma inadecuada,
es animal.
Déu-n'hi-do, l'Àngel Martín.
Recupereu l'entrevista perquè hi explica moltes coses.
I l'Alba Riera i l'Andreu Jonola van posar el focus
a l'hora de llevar-se en l'acció de fer-se fotos amb parella
i penjar-les a la xarxa.
Jo crec que hi ha tres motius, tres detonants,
tres motivants que t'empenyen a penjar una foto amb la teva parella.
La primera és, en dates assenyalades.
És a dir, quan és l'aniversari, o no sé què,
que és el que van fer la Rosalia i el Raül Alejandro.
Van mostrar el seu amor públicament
quan va ser l'aniversari de la Rosalia.
Després és quan esteu molt bé, quan la relació està consolidada,
o quan te la suda completament tot,
que és el cas de la Laura Escanes i l'Álvaro Luna,
que ella ja va penjar en fotos.
El risc d'omicida ja ens és igual, és una altra etapa de la seva vida.
I la tercera és per fotre algú, normalment, a la teva ex,
i aquesta és la pulsió que ha mogut el piquet per a mi...
Tu creus?
Sí, perquè és una relació que ja se sabia, ja se coneixia.
No és cap sorpresa.
No és una foto que anés de la rumorologia,
perquè molts famosos utilitzen això.
Hi ha rumors i el que fan és penjar una foto
perquè els periodistes del cor els deixin tranquils,
i dir, sí, estem junts. No és aquest cas.
Per tant, em sembla...
Tothom ho sap, ha anat a un casament i se li han fet cançons d'aquesta parella.
Per tant, jo crec que és l'opció contra-atac.
Catradio.cat barra el suplement per recuperar els continguts del programa.
Anem a les estrenes.
Bon dia, Marta Ferrer.Bon dia.
Al cine continuen arribant algunes de les pel·lícules nominades als Òscars.
Aquesta setmana s'hi estrena Alma Sempena de Incherim.
Now, if I've done something to you, just tell me what I've done to you.
You didn't do anything to me. I just don't like you no more.
Escrita i dirigida per un nom predilecte per l'Acadèmia,
Martin McDonagh,
i protagonitzada pels seus actors preferits, Colin Farrell i Brendan Gleeson.
Explica la història de dos amics de tota la vida
en un petit poble d'Irlanda
i la seva amistat comença a trontollar
quan un d'ells decideix que no vol parlar mai més amb l'altre.
What's it like being famous?I'm not famous.
Yeah, OK.
I això que sona ho trobarem a Apple TV.
Es pot veure ja en un dels tres capítols d'Un lugar en el cielo.
La nova obra del creador de la mítica sèrie Friday Night Lights
explica la història d'Edward Adler, un nen de 12 anys,
que es converteix en l'únic supervivent d'un devastador accident aéric
en el qual perd tota la seva família.
Tant ell com la resta de persones involucrades en l'accident
mentre formen amistats, connexions i relacions amoroses inesperades.
Al teatre, a la sala B,
es pot veure l'assassinat d'un fotògraf.
Escrit i dirigit per Pablo Rosal,
el text és la història d'un detectiu privat que recorre la ciutat
creuant-se en una sèrie de singulars personatges,
tots ells sospitosos de l'assassinat d'un cèl·libre periodista alemany.
Avui, a Funció, a les 8 del vespre.
Bon dia, Sònia, on ho feu?
Bon dia. Si encara no has anat a dormir,
o si t'acabes de llevat, fem tres propostes.
La primera és visitar Catalunya en miniatura
i el bosc animat a Torrelles de Llobregat, al Baix Llobregat.
Molts ho coneixeu i segurament hi heu estat.
Catalunya en miniatura és un parc temàtic familiar
declarat d'interès turístic nacional.
Va ser inaugurat l'any 1983 i podem contemplar els monuments,
edificis indrets més representatius i emblemàtics de Catalunya
en una maqueta gegantina a escala de 1.20.
A l'exposició permanent i viva
podem apreciar la realitat cultural de les Terres Catalanes.
Dins el mateix parc hi trobem també el bosc animat,
on podem fer d'exploradors, movent-nos entre els arbres,
asseguint els quatre circuits d'aventures
i llançar-nos per tirolines.
En total, més de 60 activitats per a grans i petits.
El preu de l'entrada oscil·la entre els 9 i els 20 euros
en funció de l'edat dels participants
i de les activitats escollides,
obert tots els dies de la setmana de 10 del matí a dos quarts de cinc de la tarda.
I avui us proposem, Sònia,
situat al carrer Provença, número 277,
a la planta baixa de l'Hotel de Guant.
Fan cuina refinada, mediterrània i de mercat,
però res de preus desorbitats.
Proposen una carta molt creativa i divertida.
Gairebé tots els plats són presentats amb forma cilíndrica,
com canelons de diferents masses, textures i farcits.
N'hi ha de freds, calents, clàssics i innovadors.
Podem escollir-ne fins a 17 opcions.
El de croqueta de cebs, el d'ensaladilla,
el de paella, el de tonyina amb salsa del bucats,
però també n'hi ha d'opcions més clàssiques,
com el d'ànec rostit,
amb baixamel de foie formatge i el de galta de vedella.
I no acab aquí, al paradís dels canelons,
també hi trobem postes enrotllats,
com per exemple el de mel i mató
o el de xocolata amb fruites de la passió.
És el lloc ideal per a un sopar especial, íntim i romàntic.
Estic segura que us sorprendrà.
Obert de dimarts a dissabte, només de nit.
El preu mitjà per persona és entre 40 i 60 euros.
Música.
I us proposem, en el concert també de Sandra Bautista,
la sala New Feast de Barcelona.
Avui, a dos quarts de nou del vespre,
el de Sandra Bautista és un dels deu concerts
de la segona edició del cicle Empremtes,
organitzat per Faró Music, que aposta per la música d'autor.
La de Martorellas està presentant tema a tema
el que serà el seu tercer disc,
n'ha publicat un, cartografia,
el que estem escoltant ara mateix.
La de Martorellas està presentant
el que serà el seu tercer disc,
la de Martorellas està presentant
el que serà el seu tercer disc,
n'ha publicat un, cartografia, el que estem escoltant de fons,
i sabem que està a punt de llançar
el segon avançament en els propers dies.
Tues cançons que formaran part del nou disc
que veurà la llum a la tardor.
Abans prou, oferirà un concert íntim guitarra en mà
on repassarà les cançons que l'acompanyen des de fa anys,
amb lletres carregades de poesia
i melodies i harmonies treballades de manera meticulosa.
Amb dos discs i més de cinc concerts a l'esquena,
aquest serà un dels darrers de la seva gira trapezista.
El preu de l'entrada anticipada del concert d'avui
és de 10 euros
i es pot adquirir a la web wego.com.
Fins a les 7 del matí.
Cartografia de la Sandra Bautista
avui passa per Barcelona, la sala New Fish.
La Sandra Bautista
avui passa per Barcelona, la sala New Fish.
La Sandra Bautista
avui passa per Barcelona, la sala New Fish.
La Sandra Bautista
avui passa per Barcelona, la sala New Fish.
La Sandra Bautista
avui passa per Barcelona, la sala New Fish.
La Sandra Bautista
avui passa per Barcelona, la sala New Fish.
La Sandra Bautista
avui passa per Barcelona, la sala New Fish.
La Sandra Bautista
avui passa per Barcelona, la sala New Fish.
El suplement amb Roger Escapa