Bona nit a tothom i moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Aquesta batalla, quan el destí del nostre poble s'està decidint,
requereix la unificació de totes les forces,
unitat, consolidació i responsabilitat.
Tot el que ens afavleix s'ha de llançar a un costat.
Putin acusa el cap dels mercenaris, Yevgeny Prigogin,
d'haver traït Rússia per la seva ambició desmesurada.
Putin qualifica de traïció a la sublevació,
iniciada ahir a la nit pel grup Wagner,
i diu que els responsables en pagaran les conseqüències.
Les autoritats russes han reforçat la seguretat,
han decretat mesures antiterroristes
a la ciutat i la regió de Moscou
i també han ordenat la detenció de Prigogin.
El cap del grup Wagner ha afirmat avui
que està disposat a morir per alliberar el poble rus,
després que ahir llences una crida a revelar-se
contra la comandància militar russa.
Putin ha reconegut que la situació a la ciutat de Rostov,
del Don, al sud, és difícil,
després que els homes de Prigogin
hagin pres el control de l'estat major de l'exèrcit
i de les casernes militars.
Més notícies, Raül Flores.
Pel Regne Unit, l'estat rus afronta el desafiament
més significatiu dels últims temps,
o diu el de recomunicat de la intel·ligència militar,
difós avui, segons el qual la lleialtat de les forces armades,
les properes hores, serà clau pel desenllaç d'aquesta crisi.
Tant França com Alemanya afirmen seguir atentament
els esdeveniments de Rússia arran de la rebel·lió de Wagner.
Polònia ha mantingut contactes amb els aliats
mentre vigila de manera intensa la frontera amb Rússia.
Més de 80.000 persones han passat per les platges de Barcelona
aquesta nit de revel·la.
20.000 més de les que estaven previstes inicialment.
Una celebració que s'ha viscut amb normalitat
i sense incidents remarcables,
segons ha explicat el tinent d'alcalde de seguretat
de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle.
Crec que ens hem de felicitar de com ha anat la nit,
també felicitar-nos amb el conjunt de dispositius.
Vull agrair molt a totes les dispositius municipals,
la barbana i els serveis de neteja,
i per descomptat al cos de Mossos d'Esquadra.
I ja he signat l'administració,
una normalitat que desitjarien que es produís també
durant totes les nits d'aquest proper estiu.
Avui es complés un any de la tragèdia a Medilla
i diverses ONGs calculen que 100 persones
podrien haver mort per la violència policial
durant el salt massiu a la Tanca, amb gairebé 2.000 migrants.
Denuncien que ni Espanya ni el Marroc han passat comptes
i culpen les autoritats dels dos països
d'impedir una investigació imparcial sobre els fets.
Els Mossos d'Esquadra encara busquen els autors del tiroteig
que va fer dos morts ahir a l'Ella, al Maresme.
Els fets van passar cap a un quart de vuit del vespre
quan la policia va rebre l'avís.
Un dels morts es va trobar dins d'un cotxe i l'altre en un habitatge.
Després del tiroteig, els autors van fugir del lloc en un vehicle.
Els Mossos d'Esquadra tenen en marxa un dispositiu per localitzar-los.
El succés va passar en un barri al sud del municipi,
al límit, amb el Masnou.
La policia ha obert una investigació.
El d'ahir és el segon tiroteig que té lloc a l'Ella en menys d'un mes.
En aquella ocasió, la víctima només va quedar ferida
i va anar, pels seus mitjans, a l'Hospital Germans Trias
i Pujol de Badalona.
Esports, Albert Benet.
Marc Màrquez fa ara aquesta hora
la repesca del Gran Premi dels Països Baixos de MotoGP.
Recordeu que és un gran moment.
Marc Màrquez és el pilot que més vegades ha caigut aquesta temporada.
Damien Aguilar, bon dia.
Bon dia.
Acaba de caure una vegada més.
Ja és la 14a, un minut i mig i es compleix el pronòstic.
Marc Màrquez no superarà la repesca del Gran Premi
dels Països Baixos i obtindrà la pitjor classificació
de la temporada.
Falta un minut i 15 segons.
De seguida hi haurà la classificació
amb els altres tres catalans.
Aleix Espargaró, Maverick Viñales i Àlex Màrquez,
l'Aleix i el Maverick d'entrada sortirien a lluitar per la Pol.
El Barça aconsegueix un sextet inèdit
de les 6 seccions professionals del club.
L'equip de futbol Sala, també campió de Lliga,
s'afegeix als èxits dels dos equips de futbol,
masculí i femení, el bàsquet, l'embol i loquet i patins.
Sergio Busquets jugarà amb Leo Messi
i firma per dues temporades amb l'Inter de Miami.
Així ho va fer oficial ahir el mateix club nord-americà.
Els inspectors de la UEFA recomanen l'expulsió de l'Ossasuna
de la pròxima edició de la Conference League,
després que el club naparrès estigui condemnat
per haver arreglat partits l'any 2013.
L'Ossasuna ara pot alegar.
A l'eurobàsquet femení avui se'n disputen les semifinals,
a Espanya-Hongria amb dues catalanes,
Carol Casas i Sílvia Domínguez i França Bèlgica.
Fins aquí les notícies.
I ara, la pròxima edició.
Catalonia Rata.
No m'heu de començar,
va, provem-ho en català.
Oh, els tietes en Kelly, els Marala Trio, me'ls estimo.
Molt a favor de tot el que cantin.
Els que diuen que a les xarxes
no es pot aconseguir res en català, que atrapin els tietes.
Més d'un milió d'escoldes al mes a Spotify
amb una cançó sardana.
Les coses estan canviant.
Cada vegada hi ha més gent que fem reels,
i Twitter a Catalunya és molt actiu.
El meu dia a dia és en català,
i vull que també ho sigui quan entro a les xarxes.
Quan et configures el mòbil en català,
t'adones que moltes coses ja són en la nostra llengua.
I et confessaré un secret.
Tinc una queta a casa, però de la primera campanya.
Li faig corda i salta avançant, ningú l'aturarà.
Ara torna a la queta en 3D i qui sap,
en un futur potser serà una intel·ligència artificial
i en català.
No més hem de començar
Generalitat de Catalunya.
Estàs escoltant els millors moments del suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
El comunista.
Soy un fierro.
El comunista.
Soy un fierro.
Evacua'ns!
Comencem.
Comrades, Joan Díaz, bon dia i bona hora.
Ui, què et passa?
També estem igual, eh?
Has sortit aquí un... desafinat, com el Manel Navarro Uffòria.
Sí? He fet un Manel Navarro.
No sé qui és, eh?
T'han convidat a la llotja d'alguna llotja de Coldplay, aquests dies?
No. No, no, no, no.
I si m'hi convidessin, no, jo aniria, eh?
Jo, en principi... Ara no, ja vas anar al brús i estàs...
Anar a fer uo, uo, uo, allà, com si fos algo important, no?
No t'hi fixes, que estan allà, uo, uo, uo,
però amb unes cares com si estiguessin dient una cosa molt...
molt designificat, no? Uo, uo, uo...
El Tonjón tampoc?
El Tonjón em cau molt bé, la persona.
Però em sembla que ja no està per fer gaires concerts, diguéssim,
amb uns mínims de...
O sigui, ens vam carregar els fans de Brothers Printing,
ara els fans de Coldplay, que sí, uo, uo, no sé què, i ara...
Els fans de Coldplay són objectivament tontos.
Els de Brothers Printing simplement hi ha una mica granadeta.
Jo hi vaig demà, eh? Va, doncs, que vagi molt bé.
Porta sobretot tot el kit de collonades que has de portar, eh?
La llumeta, la polsareta, no sé què, tota la... tot l'atrezzo, eh?
Que no falti. Arroba el suplement.
Uo, uo, uo...
Prepara't, perquè has de cantar moltes vocals.
Posa el vídeo a la vida, sisplau, va, a veure com...
No calla, que em recorda, aquesta cançó em recorda...
El Pep. El Pep, el Barça aquell, em poso trist.
Posa, posa, posa, posa.
Estarien coses molt profundes, aquí.
Sí. No, és broma.
Són lletres dissenyades perquè agradin absolutament a tothom.
Vull dir, no diuen res, no hi ha cap conflicte,
no hi ha cap re que pugui dir, hòstia, a mi això m'ha molestat.
No, no, són lletres molt ben dissenyades...
Però és que no busquen res més que això, segurament.
Però està molt ben presentat, això.
Mira, mira, aquí, aquí.
Saps ara que hi ha la moda de ratllar tòfona a tot arreu?
Però al final el que hi ha sota és un puto plat de pasta?
Doncs això és el que passa a Coldplay.
Molta tòfona. Molta tòfona.
Però al final és un puto plat de pasta.
D'aquí mitja hora, el suplement,
després d'aquesta fantàstica presentació, Coldplay...
Què dius? El suplement.
Entrevista de Marta Ferrer amb Will Champion,
bateria de la banda, i Guy Berriman,
que com bé saps és el...
El guitarrista. El baixista. El baixista.
El cantant no l'heu pogut tenir, veig, eh?
No ha fet cap entrevista. Ah, vale, no. En la terracuni.
No, no, no, no ha fet res.
Potser te'l trobes a col·lapse, però crec que no, tampoc.
Ah, bueno, col·lapse. Per allà passen totes les grans estrelles.
Bueno, Roger, jo vinc aquí a fer un consultori comunista.
Arroba el suplement a Twitter.
El món unit per una vocal. La O.
Arroba el suplement a Twitter.
Quin personatge misteriós és el convidat d'avui del consultori?
Serà Chris Martin? Hòstia, t'imagines?
Anem a les consultes.
El més ràpid s'emporta unes bambes boniques.
Ens arriba des de Granollers la primera, la firma Cristina.
Cristina Turner, que diu, hola, Joel, estic emprenyada.
Demà formo part d'una mesa electoral com a vocal.
Malaurada vida.
Si no pringues prou de dilluns a divendres,
demà a diumenge seré un dels pallassos
convidats a la festa de la democràcia.
Toca dels testicles. Aquesta no és l'actitud.
T'he de dir que no em sento del tot bé despotricant
pel fet de formar part de l'engranatge democràtic
i probablement hauria d'estar agraïda
que es puguin celebrar unes eleccions.
Però, no, noi, tinc 30 anys.
No he patit cap guerra, cap postguerra, cap dictadura,
ni cap transició,
i invertir tot el dia en veure com la gent
deposita en un sobre un vot en unes urnes em molesta.
Soc mala persona? Jo crec que no.
Però al meu punt de vista sobre aquest tema
coincideix amb el del meu cunyat,
que és un liberal criptobró
i que pensa que haurien d'agafar gent a l'atur
per construir les meses electorals.
La mateixa línia, que quan comencin els incendis forestals
dirà que els aturats haurien de netejar els boscos.
Convertim-los en esclaus, directament.
Com a persona progressista d'esquerres
he d'estar agraïda per poder formar part d'una mesa electoral
ja no pels 70 euros que paguen,
sinó per la meva contribució a la societat.
Hauria de sentir el mateix tipus de felicitat
que hem de sentir quan paguem impostos,
perquè la veritat em costa una mica.
Signat, Cristina Turner.
Camerada Cristina Turner, gràcies per la teva consulta,
en primer lloc, i per la teva sinceritat, també.
Dius que tens 30 anys
i que no has patit cap guerra ni cap postguerra
ni cap dictadura que et faci valorar
com cal la normalitat democràtica.
I jo, mentre escoltava aquestes teves excuses barates
per la boca de l'escapa,
no podia deixar de pensar que potser no seria mala idea
recuperar el servei militar obligatori.
Perquè, mare meva, com esteu sortint els joves...
I no ho dic del tot en broma, eh?
M'hi has fet pensar, perquè potser no...
no hauria de ser ben bé una mili com les d'abans,
però sí que crec que potser podria arribar a ser útil.
Tu vas arribar a fer la mili? No.
No. Devien anar pels camps.
Però m'hagués anat molt bé, m'hagués anat molt bé,
perquè crec que pot ser útil fer-se els 18 anys
que els joves haguessin de tornar a passar uns quants mesos
en un entorn autoritari, violent i estuïcista,
perquè potser sí valoraríeu més la democràcia que teniu,
encara que sigui una democràcia de merda
que ha estat abastada pel sistema de partits
i que ja que hi som també aprendríeu una mica de disciplina,
i d'això que en dieu ara resiliència,
que bona falta el fa, perquè sou una colla de fluixes i de fluixos,
els joves d'avui en dia.
Dit això, que és simplement puré-pater, l'ébour joà,
dit això, ja centrant-me en el que em preguntes,
sí, Cristina, a la mesa hi has d'anar contenta i orgullosa,
en primer lloc perquè si se t'ha triat
vol dir que l'Estat et reconeix com una persona alfabetitzada,
mínimament educada, física i mentalment apta també
per fer-te càrrec dels vots de les persones,
això vol dir que no ets un desgraciat,
t'està premiant l'Estat, t'està dient, ei, considero apte.
Tu sí que vals.
Exacte, en segon lloc, Cristina,
diumenge has d'anar ben orgullosa cap al col·legi,
perquè, i això t'ho dic per experiència,
tindràs una vivència molt enriquidora
de contacte amb els teus veïns,
veuràs realment amb qui comparteixes barri
i t'adonaràs de coses bèsties i molt interessants,
com per exemple en el meu cas va ser adonar-me
que hi ha moltíssima gent jubilada al meu barri.
No li va de la quantitat de gent...
Són els que van a votar més d'hora.
No, no, però a totes hores.
És que la piràmide de població està invertida,
i això és una cosa que potser anant pel carrer no ho veus,
perquè hi ha molta gent que està a casa,
però després surten a votar i dius, hòstia, estem envoltats de iaios.
Hi havia moltíssima gent iaia, més de la que jo em pensava.
Una cosa és conèixer la teva societat mirant dades en fred,
i l'altra, veure't sepultat per una meraveunta de vells i de velles,
que és el que a mi em va passar.
I si a sobre et paguen, sincerament, Cristina,
et deixes.
Resposta per la Cristina Turner, demà contenta a la mesa electoral.
Més consultes, Blind Album, Taradell o Zona.
Bueno, Joel, no sé si saps que s'ha mort la Tina Turner.
Aquí a Taradell no s'ho esperava pas ningú.
Un dia hi ets i l'altre, mira...
Ja no hi ets. Cap al forat.
Tu, parlant de Taradell,
ara que hi ha les municipals, en José Carlos, en Moja i jo,
volem reclamar al que surti d'Arcalde
davant del taller, perquè a ma cagón, Déu,
tot el polígon està ple de bats i sutracs.
I quan hi passes a l'hivern amb la moto, a quarts de set,
no els veus i arribes al taller amb un ou penjant
per cada costat de l'asiento.
Volem fer la petició al nou Arcalde,
però com que som tres pringants que ens dediquem a soldar,
li volem donar categoria a l'assunto amb un manifest
firmat per una sèrie d'intellectuals d'esquerres.
Sempre va bé que uns intel·lectuals d'esquerres
et firmin un manifest.
Després t'ho publica el país o el periòdico
i allò et dona un prestigi i una cosa moral que està molt bé.
1. En José Carlos, en Moja i jo
podem firmar la nostra petició com a intel·lectuals d'esquerres?
Qui ens pot dir que no ho signem?
2. En cas que no ens consideris intel·lectuals d'esquerres,
podem firmar el nostre manifest com a soldadors d'esquerres?
Massa segur.
3. Com se sap si un intel·lectual d'esquerres
és realment un intel·lectual i d'esquerres?
6. Hi ha constància d'algun col·lectiu d'intel·lectuals d'esquerres
que hagi demanat mai es faltar un polígon?
O només hi són presuntos més elevats?
4. En cas que no m'hi consideris,
com puc esdevenir un intel·lectual d'esquerres?
I 2. Tu ets un intel·lectual d'esquerres, Joel?
Això seria tot. Amunt València.
Amunt València.
El Blai en el Dundés d'Arell, que crec que s'ha descomptat.
Sí, té una mica de dislèxia de números i lletres.
Bon dia, bon dia, Blai, i Amunt València.
I tant, que sí, avui més que mai.
Aviam, per intentar respondre-te a tot aniré per parts,
com el tramvia de la Diagonal.
Primera pregunta.
Sou tu, en Moja i en José Carlos, uns intel·lectuals d'esquerres
i vosaltres d'esquerres? Home, doncs depèn, depèn.
Teniu l'actitud, el to i la posada en escena que es requereix
per ser un intel·lectual d'esquerres?
Aneu prou despentinats?
Les vostres sabates tenen la sola prou plana?
Porteu ulleres de pasta, pantalons blancs de llit, tot evac?
Portes tot evac, Blai?
Perquè sense tot evac és impossible, avui en dia,
ser un intel·lectual d'esquerres.
Si us feu, llavors, tu i en Moja i el José Carlos aquest,
amb dos o tres d'aquests ítems que us he dit,
i un llibre de la Judith Butler, que no cal que els llegiu,
ho heu de portar a sobre,
ja podeu ser intel·lectuals d'esquerres de ple dret.
Segona pregunta.
Com se sap si un intel·lectual d'esquerres
és realment un intel·lectual d'esquerres?
Bé, en principi ja n'hi hauria prou amb el tema de la tot evac,
comprovar-ho és una prova de foc, també hi ha el tema del pentinat,
però també hi ha una prova que pots fer
i que funciona perfectament com a prova del cotó
de l'intel·lectual d'esquerres, i és...
els hi has de mirar les mans.
L'intel·lectual d'esquerres ha de tenir les mans fines,
sedoses, brillants, estilitzades,
que sobretot indiquin claríssimament
que aquella persona no ha treballat en sa puta vida.
Si veus alguna resta de feina manual allà,
és impossible que aquella persona...
Veus greix o...? No, home, no, per favor.
Mans de pianista han de tenir, com jo, vaja.
Tercera pregunta.
Hi ha constància d'algun col·lectiu d'intel·lectuals d'esquerres
que hagi demanat mai asfaltar un polígon?
Hòstia, jo diria que no, Blai,
diria que no, perquè sense massa por d'equivocar-me,
et diré que, a hores d'ara,
les condicions de treball dels obrers als polígons
i entre les 150 principals prioritats polítiques
de la majoria d'intel·lectuals d'esquerres.
I llavors, l'última pregunta diu, soc jo?
M'ho pregunta a mi, si soc jo, un intel·lectual d'esquerres.
No, rotundament no, i espero que, si mai,
tu, Blai, notes que m'hi torno,
vinguis personalment des de Taradell
amb una estaca i me la clavis a l'externo.
Gràcies, Blai, una setmana més. Gràcies.
Última consulta. Ramon Rutina, a Platja d'Aru.
Et volia consultar un tema que em muina des de fa dos mesos
i no m'he trepit a comentar obertament amb ningú.
Collons.
Jugo a Pàdel.
Benu, home! Tia, tu, tot fos això.
M'agrada.
La seva normativa senzilla i les mínimes condicions físiques
que requereix la seva pràctica el fan un esport atractiu.
Especialment per a quarantons,
que quan eren petits suspenien educació física
i ara se senten nova Kijokovic
per poder passar 3 boles seguides a l'altre costat de la xarxa.
És molt exacte.
Per no parlar de la reconfortant sensació
que produeix la certesa que la bola va fortíssima
i que t'acaba de tirar el rival,
l'altre darrere hi tornarà cap a tu.
El tènix de gossos.
Podria escriure un llibre sencer sobre l'univers Pàdel
abordant casos com el dels argentins
que es fan passar per entrenadors fins al Triangle Virtuós
que formen Pàdel, Tinder i Herbalife.
Soc un tio llegit joel d'esquerres,
d'esquerres de debò, intelectual d'esquerres.
Entenc l'esport simplement com una activitat lúdica i saludable
a línia dels valors del capitalisme,
però per alguna raó sento que el Pàdel
l'atrau un tipus de persona diferent a mi.
És mental el fet que és un esport que només agrada Espanya,
i aquí, no sé si pel fet que el va popularitzar Aznar,
i malgrat tot m'agrada.
Coneixes algú que jugui Pàdel i li abraça, per exemple,
els postulats del comunisme i no se senti còmode?
El Pàdel taca la meva indiosincràcia d'extrema esquerra?
No, home, no.
Hi ha un esport que faci més de comunista?
Gràcies. Ramon Rutina, platja d'art.
No busquis més, no busquis més, camarada,
perquè aquest algú que juga Pàdel
i abraça, com tu dius, els postulats del comunisme
sense sentir-se gens incòmodes soc jo mateix.
I no se'm cauen els anells.
Ahir mateix vaig anar a jugar a Pàdel sense anar més lluny,
i el meu compromís amb la revolució segueix intacte.
És veritat que és un esport
que inicialment el practicaven el que es deia els IUPIs.
Els IUPIs, és veritat, és veritat.
Que hi ha problema dels argentins,
que és veritat que és un sector molt argentinitzat
i que això, segons com, pot arribar a molestar.
També és cert, però creu-me que avui en dia
només cal passar-te per qualsevol polígon,
abans en parlàvem, del país,
que hi ha hagut unes pistes i una gent jugant
que són de tot menys burgesos.
S'ha democratitzat molt, el tema del Pàdel, ja.
Les pistes són una mica cares, això sí,
i després hi ha tota la mercadotècnica absurda
de roba i complementes específics,
des de les bambes a la gorra, passant pels mitjons,
això és veritat, hi ha mitjons per jugar a Pàdel,
colzeres, la pròpia pala,
que és un puto tros de por expand
pels que hi ha gilipolles que paguen 300 o 400 euros.
Això sí que llavors jo voldria que quedés molt clar.
És molt important no caure en la trampa de la sobreequipació.
L, com senti tot Catalunya,
es pot jugar a Pàdel estupendíssimament
amb una pala de 20 euros de segona mà, uns pantalons curts qualsevols,
unes bambes normals i una samarreta de propaganda del Caprabo
o de qualsevol marca de purins.
De veritat, no cal, no us sobreequipeu, que és ridícul.
I a Pàdel està molt bé.
O sigui, tu jugues amb una pala... pala, no es diu raqueta.
A mi me la van regalar pel aniversari, la pala.
O sigui que no és de 20 euros.
No ho sé, si és de 20 euros me la van regalar, me la van regalar.
Però no, és que t'has de comprar les bambes de la pala.
Les bambes de cor. Les bambes Múnica, roba el suplement.
Qui endevini el personatge misteriós
s'emporta aquestes bambes Múnica a Twitter.
Ja tenim la consulta feta. Endavant, Joel.
Avui feu-ho bé, això, perquè la setmana passada...
Aquesta persona t'està sentint,
només pot respondre amb un sí o un no.
Endavant, Joel.
Hola, bon dia, no responguis. Ets un home?
No. Perfecte.
Ets una dona menor de 50 anys?
Sí.
Ha dit que sí?
Hòstia, ets una dona menor de 51 anys?
Bueno...
Bueno, potser en tens 50 clavats.
Comencem amb la barcunyeta de les edats, jo ja no, eh?
Escolta'm, va, espavila. Va, va, sí, ràpid.
Ens coneixem personalment?
No.
Eh... vius a Catalunya?
Sí. Ets nascuda a Catalunya?
No.
Molt bé. Ets nascuda a Europa?
No.
Ep, artista internacional...
Artista no, m'ho he de dir jo, perquè...
Ah, d'acord, d'acord. Personatge internacional.
Personatge internacional. Ets nascuda al continent americà?
Sí. Ah, molt bé.
Ets nascuda a la part, diguéssim,
més aviat d'Amèrica Llatina?
Mmm...
No sé si se li pot dir així.
Ja m'entens, el que queda per sota dels Estats Units.
Mmm... Sí.
Un moment, un moment.
Per sota dels Estats Units, ha dit sí.
Has viscut per sota...
O sigui, has nascut a sota dels Estats Units, per sota?
Sí. Vale. Correcte, en efecte, sí.
Has vingut a viure a Catalunya ja d'adulta?
Sí. Molt bé.
Quines ganes que endevinis el personatge,
m'ho passaré amb pipa, avui.
En sèrio?
Ets un artista, tal i com ha dit l'escapa?
Sí. Ah, molt bé.
Et dediques a la música?
Sí. Hòstia, hòstia, hòstia.
A veure, tenim una persona que ronda els 50 anys,
que es dedica a la música...
Més de 50, ho he buscat ara a la Viquipèdia i...
Més de 50, no passa res, no passa res.
Et dediques a la música, diguéssim, popular?
Sí.
Que ets cantant?
Ets cantant? Cantes?
Sí.
Cantes les teves pròpies cançons?
Mmm...
A vegades cantes les teves pròpies cançons?
Sí, sí.
D'acord, d'acord, d'acord.
Què t'anava a dir? Cantes en castellà?
Sí.
Cantes en castellà.
Anem a veure l'estil, a veure si anem per l'estil.
Bueno, a veure, aquesta secció es diu el comunista.
Ets comunista, tu?
No.
No? No.
Ets socialdemòcrata?
No.
Tens algun vincle amb...
Bueno, és que et veig molt despistat, Joel, és que et veig fatal,
i jo també he de quadrar una escaleta i un temps,
i que tinc els Coldplay darrere.
Tinc els Coldplay que estan esperant.
No, tens el bateria de Coldplay, home. Tens els Coldplay.
Coldplay, Coldplay.
A veure, per favor, puc parlar amb aquesta persona?
Tinc la meitat de Coldplay.
I jo tinc una cantant internacional,
i no m'estàs deixant...
A veure, has tingut algun vincle amb el comunisme
alguna vegada a la teva vida?
Sí.
Mira, jo.
Has estat víctima del comunisme?
Sí.
Ah, que ets cubana?
Sí.
Ah, que ets cubana. Ah!
Ai...
Que ets una persona que té tendència a, diguéssim,
posar-se colors a la zona capilar?
Sí.
Home!
La Lucrecia!
Hòstia, que no em sortia el nom! És la Lucrecia!
Ah!
Hòstia!
Airema!
Aixeca les mans... Aixeca, aixeca.
...i vulguis salvar.
No te l'han fet traduir mai, aquesta, Lucrecia?
No, no, però he cantado en castellano,
canto castellano y también canto en catalán.
Sí, sí, ja ho sé, ja ho sé.
És que m'encanta, aquesta cançó.
No quiere que le tome la cabeza.
T'he de dir, t'he de dir,
puc comentar una cosa d'aquesta lletra cançó?
Aquesta lletra cançó és molt antirevolucionària,
perquè, si t'hi fixes, tu dius,
la gente quiere bailar, la gente quiere gozar,
la gente no quiere que le coman la cabeza.
A mi això em sona com a dir...
Ei...
Hem vingut aquí a passar-nos sobre tot.
Sí, no, no, i la consciència política i social, què, Lucrecia?
On queda, en aquesta cançó?
Viva y deja vivir, y ya está.
Vale, vale, vale.
Primer de tot, com estàs, Lucrecia?
Pues muy bien, muy bien, gracias a Dios.
¿Y tú qué tal?
Nosaltres fantàstics, aquí, amb ganes de...
¿Cómo están los dos?
Bé, amb ganes de ballar. Jo tinc ganes de ballar, la Lucrecia,
perquè, a més a més, mira quines peces que...
O sigui, el Mijente, jo crec que és el seu hit que l'ha perseguit tota la vida.
Evidentment, evidentment.
Inclus, el sortia en un capítol de Plats Bruts.
Sí, ja t'he vist.
Imagina't, imagina't.
Ah, sí? A més, estaves embarassada.
Entonces tú ves que vas reviviendo el capítol en TV3, yo feliz.
I van preguntando,
y un día me pasó en un restaurante que me dice...
pero si yo tenía ayer embarazada,
digo, bueno, pues mira, me embarazo aquí, corriendo por el restaurante.
Escolta'm una cosa, Lucrecia,
tu com et sents quan veus una persona, per exemple,
com jo, blanca, diguéssim, europea,
amb tots els privilegis del món,
anant de xulo aquí a la ràdio pública de Catalunya,
reivindicant un règim polític i econòmic
que realment jo no n'he viscut
les conseqüències de la seva aplicació pràctica.
No sé si m'entens.
Et fa una mica de ràbia que gent com jo estiguem aquí dient
que el comunisme és el millor i tu realment l'has viscut...
L'ha patit, la patit.
L'has viscut aplicat d'una determinada manera
i no ha anat bé a tu, en el teu cas.
La veritat és que, ahir,
quan vaig saber el nom de la secció del comunista...
Vas caure a sobre, no?
No, sí, li vaig dir al meu manager,
i això se'l vaig dir al meu amic de Miami,
i li deia, no!
Però, la veritat, jo, mira, he crescut en el comunisme,
i, bé, doncs entenc que cadascú pot pensar el que pensa,
pot dir el que pensa, i cal respectar tot el món.
Perquè si tu ho sents i tu ho dius,
bueno, perquè és algo que tu tens en la teva cabeza, en el teu ideal,
i ho pots també comunicar.
I es pot també dir que no és tan bo com es diu,
però s'ha d'arribar a fer un afrontament,
ni oposar a ningú,
perquè és que cal respectar l'ideal de cada qual.
Clar, però hi ha alguna cosa que tu...
Ara parlaves de Miami, per exemple.
Tu veient com funciona, per exemple, la sanitat a Miami,
el poc accés que tenen a la medicina,
la gent que no es pot permetre pagar la sanitat privada
no hi ha coses, llavors, que dius,
hòstia, doncs això, en Cuba està millor.
Mira, no, exactament.
Sí, no, però justo, justo, tinc...
Bueno, uno de mis managers, que es el Albacea de Celia Cruz,
tuvo aquí un accidente en Madrid,
y justo supo lo que es la seguridad social en España.
Y no tiene nada que ver, y además la elogió muchísimo,
porque es muy diferente a la seguridad social.
No hay nada de aquí que la de allá, porque allá es todo privado,
y también no tiene ninguna de las condiciones,
y además, carísima, en Estados Unidos.
Això ho tenim en gran part gràcies a la lluitada de molts comunistes.
Això s'ha de dir, no passa res, no passa res.
Sense voler, jo, ara, crear polèmica.
Que levante la mano el que se quiere salvar.
Claro que sí.
Ay, que levante la mano, que se quede esa paz.
Dígselo, ay, que levante la mano, que se quede esa paz.
Bueno, bueno, Lucrecia, hauries de veure el Roger Escapa,
que tenes la cintura encufrada.
Tens la cintura de ciment armat, Escapa, perquè és de Sabadell.
Coquini-coco.
Se te está escapando los pies.
¡Agua!
¡Eh!
¡Viva, señor!
Coquini-coco, coquini-riguero, coquini-riguero...
¿Quién está haciendo la clave?
Yo la sé a hacer, la clave.
¿Quién está haciendo la clave? Yo, yo, soy yo.
¡Oh, qué bien!
Coquini-coco, ¿qué vol dir, exactament, Lucrecia?
Coquini-coco es el pregón de Pedro
y de muchísimos pregoneros en las playas de Girona
que pregonan el coco un poco fresco.
Yo lo escuché hace años, está ahí en la playa de Mongó,
y me surgió la composición y la dejé reposar y reposar,
y pasó el tiempo hasta que ya dije este año,
este año sale Coquini-coco,
porque le he cantado mucho en la Festa de Bagú,
de la ciudad de Bagú, de la cual soy la madrina,
y me siento muy orgullosa,
porque para mí Coquini-coco es el homenaje
a todos los pregoneros de mi querida Cataluña.
Molt bé, molt bé, però escolta'm, tu vius a la costa Brava?
Vius per allà a Bampurda o què?
No, lo que pasa que es que voy mucho,
voy mucho con Fede Cerdà, con Gemma...
Fede Cerdà.
La Gemma Racudé, eh.
El Fede Cerdà és el de l'Uls de Gas.
Sí, el de l'Uls de Gas. Sí, senyor.
Exacto, sí, sí.
Diciendo y diciendo, pues ahí es donde conocí yo a mi esposo.
Ah...
Vinga-li tonta. Vinga-li tonta, la tia.
Molt bé, molt bé.
El vínculo también afectivo que tenís.
Escolta'm, i l'Elocrecia va fer una pila d'anys allò dels lunis, no?
Sí, sí.
Quants anys vas estar fent els lunis a TVE a l'Elocrecia?
Bueno, pues casi 20 años,
porque el año pasado, que se cumplían los 20 años,
se emitieron capítulos de los lunis de leyenda,
a continuación de los lunis de un comienzo.
Y esto vino porque también, cuando nació mi hijo,
yo tuve el recuerdo de Cuba, de la calabacita,
que invitaban a los niños a dormir.
Y me sequé a televisión, televisión española,
y dije, mira, me gustaría ser un programa
que invitase a los niños a dormir
y que los padres se pudiesen amar después de que los niños durmiesen.
Y, bueno, pasó el tiempo y llegaron los lunis.
Los lunis.
Y como estaba ahí puesta mi propuesta,
y además se llamaba Vestitos de chocolate,
todo al de ti,
pues, bueno, me llamaron para hacer las presentadoras,
y posteriormente me llamaron para hacer un libro.
Y entonces me dijeron,
¿y el libro de qué lo quieres hacer de tu vida?
Digo, no, no, no, es muy rápido.
Y sí, lo hacemos un libro infantil.
Y, bueno, aquí fue que hice una recopilación
de cuentos de mi infancia.
¿De Cuba?
Sí, de Cuba, y cuando llego a la editorial,
me dicen, estamos buscando el nombre,
y entonces digo yo, con la boca muy chiquitica,
mira, Vestitos de chocolate.
¡Oh, qué maravilla!
Oh, es que Vestitos de chocolate.
Y así, ahí se acuñó ya mi frase,
y luego vino ya el cuarto libro de esta selección de libros,
que se llama Patonets de chocolate.
Bueno, sensacional.
Porque tenía muchísimas ganas de cantar en castellano y en català
a mis canciones infantiles.
Home, doncs ja ho buscarem.
No tinc nens, però vull dir, a vegades...
El que no he perdut jo és el nen interior,
aquest que no s'ha de perdre mai.
No, no, porque esa prioridad es importante para todo,
para la vida, para afrontar cada problema.
Alegria de vivir siempre.
Escolta, Lucrecia, encara portes els cabells d'aquella manera,
o ja has madurat?
No, que encara.
Però són extencions, no?, són extencions.
Hi ha un moment a la vida d'una persona
que ja no pots portar el cabell de colors.
No, no, perdona,
perquè és el meu cabell,
és la meva imatge,
i són les meves trenes icòniques per al món entero.
No són extencions, Lucrecia?
No són extencions, eh?
No, no, las extenciones son...
Se pegan en el pelo con silicona.
Y las trenas se tienen que...
Bueno, primero yo me tengo que cortar las trenzas para deshacerlas,
y luego mi peluquero, José Anieva,
y Carlitos en paz descanse,
pues me van trenzando mis trenzas hasta el largo que yo quiero.
La verdad es que...
Y entonces la medida la pongo yo,
digo, mira, ahora vamos a hacer largas, como las tengo ahora.
Quina feinada. Muy bien, muy bien.
L'agenda d'aquí, de Barcelona,
bueno, ara parlo per mi, però potser parlo per més gent...
Sempre parles per tu.
Sí, és veritat que nosaltres...
Jo t'he vist sempre, no t'ofenguis,
com la successora o la versió, diguéssim, moderna,
de la Regina dos Santos.
És a dir... ¡Oye, eso!
No sé si t'ho han comentat mai, però aquí teníem...
No, gràcies.
Aquí teníem una caribenya, diguéssim, catalanitzada, que era...
No, no, que la conec.
És la meva amiga meva.
Clar, i després vas venir tu,
i per mi era com un relleu generacional, potser no...
Que cosa. No t'ha agradat gaire, això.
No, no, és que no m'agradi, és que realment no.
No tenim res que veure.
Fan coses diferents.
La proposta musical no té res a veure.
Cuando llegué es cierto, me hablaron de Regina,
pasados unos años la conocí mucho en un programa de Yaru.
Sí.
Y bueno, pues somos muy amigas, incluso nos llamamos hermanas.
I... junto con Mónica Grimm.
Mónica Grimm?
Sí, sí, Mónica tiene... bueno, Mónica es su música...
bueno, en inglés, americana...
Igualmente es Regina con su música de Brasil y yo con Cuba.
No, no, no, no tenemos res que ver.
Vale.
Li acabo de dir caribenya a una persona del Brasil, eh.
Avui m'estic lluint.
Claro, sí, es verdad, es que claro, Brasil está en el continente.
Yo, claro, cuando me preguntaron si era de América,
dije, no, estoy en Caribe.
Va anar a dormir tard, no l'hi tinguem en compte.
Lucrecia, escolta'm, ens fa molta il·lusió recuperar-te avui el suplement.
Sí, a mi també.
Tenim en marxa aquest coquini-coco.
No sé si estàs de gira o tens algun concert previst,
o alguna altra publicació aviat.
Sí, sí, sí, sí, bueno, que estoy de gira por toda España,
también por Estados Unidos, gracias a Dios,
que voy a cantar con los músicos de la Fania All Star.
Hòstia!
Así imagínate tú, sí...
Però aquesta gent quina edat tenen, ja?
Bueno, pues ya son mayores.
Hombre...
Algunos ya, ya no están, pero bueno, pero aquí no son mayores.
Y también lo que sucedieron a los que estaban en su momento.
Y el más, el concert, el más aprofquetín aquí, a Barcelona,
es el día 7 de junio, en el Monasterio de Pedralbes.
Es un concierto que voy a ofrecer
junto con la unidad de música del Ejército de Tierra
para un arte benéctico a la Fundación Clarós.
Es para recoger fondos
para su expedición que tiene en septiembre
para operar a los niños en Madagascar.
Así que que sepan, tots y todas, que están, bueno, convidados,
y que, por favor, que asistan,
porque es un concierto lleno de amor, lleno de solidaridad,
y sobre todo pensando en personas
que están, pues, desfavorecidas en muchos niveles.
En Madagascar.
Jo t'aniré a veure, a lo mejor a este vengo,
però el que sí que vindré segur és quan toquis amb la Fania, eh?
Ay, por favor, veis, esto va a ser el 14 de junio.
14 de junio.
O de septiembre, sí, y luego noviembre.
Así que mira, tiene tres fechas, no tiene notificación.
No, però sí que em podries convidar,
que jo ja saps els famosos que no paguem...
Sí, tu no pagues enlloc, tu no pagues enlloc.
No, en el backstage, ja saps.
No, però tu puedes, tu puedes llegar.
Exacte, claro que sí.
Y yo soy yo, y yo me monto, y yo subo, yo bajo.
Lucrecia, moltes, moltes gràcies,
avui, per haver-nos acompanyat el comunista Joel Díaz.
També, molta sort.
¡Viva la revolución! A usted.
Adéu, Lucrecia. Alegría de vivir.
¡Adiós, de chocolate!
5 minuts passen de dos quarts de dotze del migdia.
Farem una pausa i...
El bateria de Coldplay.
Coldplay, el suplement.
És el 50% de...
Va, va. De què rius, de què rius, de què rius?
De res.
Bueno, tens Coldplay, bueno, tinc el bateria.
Vinga.
Ai, vols que et torni a posar el migente?
No, sisplau, deixa'm marxar. Torna a posar el migente, sisplau.
Vull anar a casa. Torna a posar el migente.
Ai, que...
Ei!
Amo.
Va, Joel, que tinguis bon dissabte.
Gràcies, gràcies. Salud.
Fins la setmana que ve.
Adeu. Adeu, adeu.
Que levanta la mano, que se queda separat.
El suplement, amb Roger Escapa.
Condis, Catalunya Ràdio i TV3.
40 anys formant part de la teva vida.
El meu orgull més gran
és haver educat el meu fill en la tolerància
i veure com els més joves continuen en una lluita
que vam començar fa molt de temps.
El meu orgull més gran
és l'exemple que he rebut del meu algall.
Aquest 28J celebrem l'orgull
de totes les persones que ens han guiat fins aquí.
Dia Internacional per l'alliberament LGBTI+,
l'orgull més gran,
l'orgull que ens fa créixer.
Generalitat de Catalunya.
Vols estalviar a ful?
Fins el 25 de juny a Carrer Fur, Carrer Fur Market
i Carrer Fur Pones.
Tens el meló sense pell de granota, només 79 cèntims al quilo,
i el pressa groca granel, només un euro amb 99 al quilo.
Carrer Fur, aquí podràs triar, és podràs estalviar.
Carrer Fur
Aquest estiu no passis calor.
Equipat amb la samarreta del Miki i els seus amics,
la gorra d'estiu i l'ampolla tèrmica del Miki.
A la vent de la botiga de TV3.
Encara no hem vist climàtica.
Preservar la diversitat.
Semana de les dones. Són dones.
A Catalunya Ràdio.
Celebrem el Dia Mundial de la Ràdio.
A Catalunya Ràdio celebrem els nostres primers
40 anys i seguim avançant
perquè el millor encara ha d'arribar.
40 anys compromesos amb la solidaritat,
amb la diversitat,
amb el medi ambient,
amb les causes socials.
Moments de ràdio amb valor.
El valor dels que ho han fet possible.
Manresa Turisme
40 anys formant part de Catalunya Ràdio.
Formant part de la teva vida.
La qualitat esportiva la vivim cada dia a Catalunya Ràdio.
Aquest any sí.
De dilluns a divendres a les 7 del vespre,
tot costa.
En Sònia Gelmà i Jordi Costa.
Aquest any sí que parlem d'esports.
Quan hi ha esport en directe,
al Tot Gira ja anem rodats.
Estems pel Tot Gira amb David Clupés.
I estem preparats pel que calgui.
I al final del cap de setmana,
la reflexió arriba al Club de la Mitjanit
amb Xavi Campos.
Sent l'esperit de totes les competicions.
Viu els esports a Catalunya Ràdio.
Ciutat Maragda
J.B. Foix, Josep Vicenç Foix,
J.K. Rowling,
Joan Kathleen Rowling,
Eta Hoffman,
Ernst Theodor Amadeus Hoffman,
J.R.R. Tolkien,
John Ronald Ruhl Tolkien,
Dostoevsky,
Fyodor Mikhailovich Dostoevsky,
Úrsula Caliwin,
Úrsula Kreber,
The Win.
Per ràdio en versió més curta.
En podcast en versió allargada.
Ciutat Maragda
Ens veien el somni al cel seu
Ens agradava la festa
I també el marugeo
És Sant Joan.
Día de ràdio.
Día de suplement.
Amb Roger Escapa.
Un fortíssim aplaudiment per dos tòtims del Teatre Català.
Són el Lluís Omar i la Carme Lías.
També avui el suplement per celebrar els 35 anys.
Endavant. Moltes gràcies.
Carme, què tal? Passa, passa.
Passa, Lluís. Com esteu?
Com esteu?
Què de cadira?
Bon dia.
Us posem la Carme aquí?
Com vulgueu.
Canvia de cadira.
Primer de tot, moltes gràcies. Com esteu?
Estupendos.
Estem molt bé, contents d'estar aquí.
És una mica casa vostra, això del Romea?
Ara sí, no, Lluís?
Ara en el meu cas sí,
perquè estem aquí representant la discreta enamorada
de l'Hopé de Vega
de la qual jo ara soc el director.
I estem aquí fins al 4 de juny.
Avui a la dos quarts de sis.
O sigui, vaig fer funció ahir a la nit
i d'aquí una estona torno.
O sigui que t'hem trencat una mica
els teus plans del cap de setmana.
Home, trencat no, me les heu modificat.
Estàs dirigint i estàs actuant, no?
Sí, en aquest cas et dirigeixo i actuo.
El que passa és que el personatge que faig jo
no és... O sigui, els protagonistes són ells.
Jo faig el pare del protagonista
i hi ha la Montse Diez, que fa la mana,
la Montse Diez, que fa la mare de la protagonista.
O sigui, són personatges, diguéssim,
diguem-ne, secundaris,
potentíssims, perquè són divertidíssims
i el que els hi passa és gros.
Però...
Però jo et dic, no és un personatge protagonista.
O sigui, no és que jo em munti l'obra,
em faci el prota
i que tingui els joves allà fent-me...
fent-me el coro. No, no, no.
Els protes són ells.
Carme, què t'avocas aquí en un teatre
on tu has passat tant de temps, no?,
ja fa un temps que has anunciat que t'anapartes una mica.
Què t'avoc al Romeo?
Ui, moltíssimes coses,
perquè és veritat que he passat per aquí moltes vegades.
I...
Però és un reconeixement com normal, eh?
O sigui, és com si, no ho sé,
com si ahir hagués estat aquí, d'alguna manera.
El teatre té alguns canvis,
però ja els havia vist sent espectadora,
per tant, és com si tornés a casa.
A casa. Sí.
Diuen que hi ha l'esperit de Margarit de Txirgo, no?,
per aquí al Romeo. No sé si ho sabeu, aquesta història.
És veritat que la Txirgo corre per aquí al darrere,
que a vegades hi ha sorolls estranys.
Fixa't que ho diuen, eh? Però jo la història exacta no...
Mai m'he parat a...
a posar-hi atenció.
Però què és, exactament?
No, jo us puc obligar a preguntar a vosaltres,
que sou els experts, que diuen que al Romeo
hi ha l'esperit de la Txirgo,
perquè suposo que hi va treballar
i com que va tenir aquell final...
No sé si tràgic, però aquell final a l'exili,
perquè es va haver d'exiliar a Montevideo, crec.
Montevideo, exacte, sí, sí, sí.
I no sé si sabíeu la història, però si no me l'expliqueu...
No, però és interessant, no? Està bé.
Diuen que hi ha sorolls estranys a vegades
i que no són rats, que és la Txirgo.
Sí, fixa't...
Benvinguda a seguir. Benvinguda a seguir, i si sigui.
Ho dic perquè jo he treballat aquí
diverses vegades, però fins aquesta vegada
no he parat atenció amb això,
perquè un dels actors l'altre dia
vaig sentir que en parlava
i... inclús l'ajudant de direcció, la Vanessa,
va dir, no, no, jo...
Els esperits que està...
Diuen, tu notes alguna cosa?
Dic, no especialment, però hi deu ser.
I, sobretot, hi ha una cosa que m'encanta,
que és... que... perquè no.
O sigui, que la possibilitat...
És preciosa, no?,
que la Txirgo ara estigui aquí amb nosaltres
i que estigui acompanyant-nos,
o sigui, que forma part
d'aquesta cosa llegendària del teatre,
que, si no n'è vero, è ventrovato,
que diuen els italians.
Està bé, no?, pensar que els teatres estiguin plens...
de tots els que ens han precedit.
A mi em sembla una idea fantàstica,
és com que et fa sentir a casa teva, no?
Et formes part d'allò.
Totalment.
Deixa'm dir, només, el que sí que percebo,
però aquí potser no m'havia parat a fer-ho,
i ara ho faré més, a partir d'avui,
que és que en els teatres, com en els llocs,
perceps les energies del que s'hi ha fet,
les persones que hi han passat,
les obres o els moments que s'hi han viscut en aquest teatre.
I això sí que és una cosa que jo la noto quan entro en un teatre.
Sobretot si és un teatre amb història.
I també és molt interessant,
que encara que el teatre es reformi, no sé què,
quan arribes aquí,
recordes molt totes les coses que has fet en aquest mateix teatre,
i, per tant, és com família tot.
Acaba sent familiar tot.
Heu treballat plegats algunes vegades, vosaltres dos?
Sí, sí, sí.
Un moment, Carme, què tal hi has treballat, amb l'Omar?
Home, ja el veieu. Sí, però bueno...
Primera, és un home espectacular,
que mirar-se'l està bé... Imposa una mica, sí.
No, però és un gran actor i no imposa gens.
Al contrari, és la persona més treballadora,
que més dona de les que he treballat,
parlant d'homes.
Perdoneu, ha sigut una broma, no us ho prengueu malament.
Omar, i la Carme, què?
Ostres... Què vau fer? El Ricard Tercer vau fer?
L'últim que vam fer va ser el Ricard Tercer.
El Nacional? El Nacional, dirigit pel Xavier Albertí.
I va ser meravellós, ella estava meravellosa,
a més, amb una al·legància amb aquesta dona,
a part de boníssim actriu i companya.
Te'n recordes?
Tu donaves un vestit que portaves, que t'havies fet la Maria Araujo.
Maria Araujo, la més gran.
Estaves, però, increïble,
aquest personatge tan potent, tan dolent, entre cometes,
i tan reuixat,
però tenim, a més, una història en teatre maquíssima,
que és Els gegants de la muntanya,
un text de Pirandelo, en direcció de la Bodán,
fet també a la sala principal.
I allà érem coprotagonistes, el Colco Trone, i ella era la...
No em surt el nom a mi. Jo tampoc.
Hi havia també el Pere Arquilló, era tot una colla, el Sergi Mateu.
Però la Carme és la companya, a part del...
no sense part de ser, és una actriu meravellosa,
però és la companya més exquisita
que un actor pot tenir a un escenari.
A veure qui s'ensebona més l'un amb l'altre.
Ostres, gràcies. No farem una competició aquí, eh?
No, perquè jo hauria de dir, una cosa és el tòpic,
però aquí no sé com es fa per sortir-se del tòpic,
perquè amb la Carme he sortit del tòpic.
Jo ho he viscut amb tres actrius.
Un es diu Ana Belén, l'altre es diu Núria Esperta,
i l'altre es diu Carme Elias.
No està malament.
Escolta'm...
Perdona'm. No, no.
Haig de donar les gràcies per aquestes paraules,
perquè sobretot en aquest moment que estic passant
em remou el cor, perquè mira qui ho diu.
Ja no parlem més.
Però si voleu marxo, eh?
No, no.
Jo valoro, evidentment, la professionalitat, el saber, el fer,
però després el ser, allò que dèiem, el ser company,
el company a escena.
O sigui, això és una cosa sagrada.
Per això sempre diem, quan presentem una cosa,
ens hem entès de meravella,
que és saltar-se això.
Tenir el company.
O sigui que realment estàs al costat de la persona.
I això és una cosa que passa,
siguem sincers, no passa sempre.
La Carme ja fa uns mesos que ens va sorprendre a tots
explicant-nos que tenia Alzheimer,
que li havien diagnosticat l'Alzheimer,
que s'allunyava de la professió.
Una professió que...
Una de les principals coses que et demanen
és que tinguis memòria per memoritzar un text.
Primer et vull preguntar com et trobes ara.
Em trobo estupenda.
Em trobo molt bé, o no?
Estàs perfecta. No, ara en sèrio.
No, estic bé, estic bé.
Estic ben cuidada, estic medicada.
Entenc que soc aquí al Teatre Romea,
sé que estic amb tots vosaltres,
que sou molts i estic molt agraïda
que estigueu tots aquí.
De moment em passen coses molt petites
que indiquen cap on va la malaltia,
però encara soc autònoma,
encara faig vida pròpia,
encara em queda molta feina per fer.
És una malaltia
que avança molt a poc a poc,
ho explico en un llibre que he escrit,
que és com tenir un bitxet
que et va menjant cada dia
una miqueta petita del cervell
i et vas trobant, de sobte,
en situacions que t'has d'aturar
i pensar que tinc Alzheimer
i això ho provoca l'Alzheimer.
I ara ja ho tinc això incorporat,
no m'espanto quan em passo alguna rareza,
però em passen molt poques coses,
perquè he d'expressar amb certa llibertat
ara mateix amb vosaltres
i potser no tinc les paraules tant a favor,
però les trobo, les acabo trobant.
Esteu rodant un documental,
a més, sobretot aquest procés.
El teatre l'anyures?
Per exemple, avui t'agradaria tenir funció amb l'Omar
aquesta tarda?
M'encantaria. Això em faria plorar.
Aquesta pregunta és la que em pot fer plorar a mi.
Perquè... Ostres, Omar,
és que hem coincidit massa poques vegades a l'escenari.
Sempre m'he quedat amb ganes, a més.
Les coses que hem fet
són records molt potents.
Molt potents, però bueno...
Però sí.
Fes una pel·lícula amb l'Aventura Pons, també,
que es deia Morir o no.
I què et sembla a tu com ho ha afrontat?
Dir-ho i dir que s'allunya d'alguna manera?
I a més,
crec que un dels missatges
que ha donat la Carme aquests mesos
és que ella vol decidir
com se'n va i que vol tenir
una mort digna, no?
I quant hi prou, també.
Sí.
Per mi això és el més important en aquest moment.
Perquè...
Dissoltadament tinc una amiga molt amiga molt amiga
que va ser una gran actriu, no d'aquí a Barcelona.
I que...
va tenir aquesta malaltia.
Ara ja no hi és entre nosaltres.
I jo vaig anar a visitar-la,
sabent que a mi m'havien diagnosticat la malaltia
i que jo la coneixia amb ella ja,
amb la malaltia.
I vaig anar a veure com seria jo d'aquí a un temps.
Ja parlo de fa uns anyets,
un parell d'anys o no ho sé.
I...
i quan la vaig veure allà vaig pensar
jo no... jo no vull estar així.
Estar-hi sense estar-hi.
Ella va fer un gest d'alegria
quan em va veure i immediatament la cara
es va quedar morta.
I ja està.
En tota l'estona que vaig estar amb ella
parlant, explicant-li coses, res.
Llavors jo sé que aquest moment
no vull arribar-hi, vull dir que quan sigui aquest moment
ja no vull ser aquí.
I em sembla que d'alguna manera s'hauria de respectar
aquesta necessitat
o aquesta...
aquesta decisió
presa per a mi
perquè hi ha diverses malalties.
Algunes són molt doloroses
i la gent pateix fins a l'últim moment
però la seva consciència hi és.
A mi quan se me'n vagi la consciència
què quedarà de mi? Un cos.
Un cos que es va morint
i a poc a poc és aquesta,
la meva opció.
Ja sé que no tothom opina igual i ho respecto
però aquesta és la meva...
la meva finalitat
ara mateix, no?
Juitar per això.
Gràcies, gràcies.
Moltes gràcies, gràcies.
No,
m'agrada aquest aplaudiment,
us l'agraeixo moltíssim perquè no s'entenc massa bé
això encara avui dia, lo de l'amor digne.
És una cosa que...
costa, eh?
No... estimat.
No...
Vull dir, m'ha ajudat molt
aquest aplaudiment, per mi és ja
la joia del dia.
Gràcies.
La joia.
La joia.
T'has emocionat, Lluís, tu.
Li han caigut unes llengües...
que em sent la Carme.
És que tinc molta fluixera, eh?
I em costa plorar.
És que...
és que em sembla una...
una lliçó de vida,
o sigui, tot això que jo he pogut
compartir amb ella a aprendre,
és una lliçó d'humilitat,
d'acceptació.
Acceptar les coses com són,
a pesar de la seva dificultat.
Sempre estem en allò que voldríem que fos.
El difícil és anar amb el que és.
I crec que aquí ens està brindant
una possibilitat, també,
perquè ho puguem nosaltres,
ella no sé fins a quin punt n'és conscient,
adaptar-ho amb les dificultats
que cadascú pugui tenir,
per ell mateix, per algú que té proper.
I al final això és el que ens posa junts
i és el que ens fa d'una manera o d'una altra
que encara que estiguem aquí
ens agafem tots de la mà.
Sé que sona una miqueta així,
però crec que aquests vincles
són els més importants.
I crec que la Carme ens està brindant
i ens està oferint i està parlant,
ella no sé, és conscient, des d'una claredat,
des d'una senzillesa, des d'un punt
que és realment emocionant.
Gràcies, Carme.
Gràcies, Lluís.
Ara han aplaudit la Carme.
És evident que vosaltres al llarg de la vostra vida
heu rebut molts aplaudiments dalt de l'escenari.
Per què,
i heu aconseguit una cosa,
que teniu una carrera, que heu pogut viure d'això,
bé, entenc,
en una feina que costuma ser molt precària.
Vosaltres, per què actueu?
Actueu per l'aplaudiment,
actueu per sentir vosaltres persones.
Per què actueu?
Actuem perquè no podem ni saber fer una altra cosa.
Perquè ens ho demana el cos, el cor i l'ànima.
I si hi ha aplaudiments, fantàstic.
I si no n'hi ha, mala sort, però continuem.
Els aplaudiments
són molt bonics i necessaris
perquè el públic està amb tu,
però no són la base de la nostra feina.
La nostra feina és
ser de veritat
en un escenari,
lluitar per ser-ho,
no només per fer veure que ets allò que fas,
sinó com integrar-ho dintre teu
per poder-ho transportar al públic
amb la millor claredat del món,
amb la transparència necessària
perquè li arribi al cor.
A mi em tens, és que ho explica.
Tu estàs trencat, Lluís.
No sabia que eres un ploraner, Lluís.
A veure, un clínic, sisplau.
Últimament estic més...
Estem de celebració, però no ve d'aquí.
No, però és que plorar també...
De home i tant? No, sí, sí.
Al final, perquè no ploraré...
Jo ja no me n'amago, de plorar.
Està molt bé.
No plores per debilitat,
com va dir la Porta fa poc, creia.
No us penseu que ploro per debilitat?
No, però és que ho he explicat jo.
Moltes vegades em broma, dic que faig teatre
per els moviments i pels silencis.
A mi m'agrada molt el silenci en el teatre.
El silenci és molt emocionant.
Aquella cosa suspesa, allà que...
A la ràdio també, ens agrada el silenci.
Fem un silenci, el Romea?
Fem un silenci? Fem-lo.
Hi ha la Txirgu, per aquí.
Jo tinc la pell de gallina.
Sí, jo recordo...
Abans n'hem parlat un moment
que hi havia un amic que coneixem els dos,
que a vegades...
Que era director, també, i que...
L'Ariel, que jo he après molt d'ell
del que és estar en un escenari.
I et deia, a vegades,
quan tens aquest dia que tens la sensació
que tires, tires, tires, i que no connectes...
La Carme, per això dic, ho ha explicat molt bé
quan busquem...
És el que intento transmetre amb els joves,
no com sí, sinó que és un espai
de realment fer aquesta radiografia,
de mostrar-nos,
de no jugar a amagar-se,
sinó que és un espai de veritat i això,
és molt fàcil de dir, però després no és tan fàcil de fer.
És una actitud de vida,
i com que vivim en uns temps en els quals tot és,
sobretot el que comptes, el que fas creure que ets,
i el teatre, el que ens convida ara,
no és l'aparença,
sinó que ens continua convidant
a crear espais d'autenticitat,
i això no vol dir realisme,
això ja se n'ocupa el cinema i se n'ocupa la televisió,
però aquesta dimensió del teatre,
llavors, ja per acabar amb això,
d'aquesta anècdota de l'Ariel,
que deia, si tu tires i notes que no vas,
para, on sigui,
provoca...
et queda tan blanc,
tu estàs parlant, estàs dient...
escoltes el silenci
i continues.
Quin silenci?
Quin silenci s'ha fet? L'heu escoltat, el silenci?
Ara ens l'han espatllat als senyals horaris
perquè estem fent ràdio
a dos quarts de dotze del migdia.
Us vull agrair la vostra generositat,
a la Carme Elias la podeu trobar avui al Romea,
però la podeu llegir amb aquest llibre
que acabes de publicar on expliques tota la teva experiència
i com ho vols afrontar.
Com és el títol del llibre?
Mentre sigui jo.
O quan ja... No, com és?
Quan ja no sigui jo.
Quan ja no sigui jo.
Aquí, menys mal, una mica més i has de pujar a ajudar-me.
I l'Omar, aquesta tarda, també al Romea,
amb tot el seu repertori.
Moltes gràcies per la vostra generositat.
Enhorabona per l'aniversari.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que la nit està que crema
Per Sant Joan
Avui sí que val la pena
Coca, petards
Avui no vull anar a dormir
I suplement
Amb Roger Escapa
La novena de Beethoven
La cinquena de Mahler
La consegració de la primavera
Hibercàmera, més simpònica que mai.
Una coseta.
Vull que ens trobem i que parlem.
Si tens una història personal, una vivència,
alguna cosa que et fa diferent,
una habilitat, el que sigui,
posa't en contacte amb nosaltres.
Farem un programa plegats.
Vosaltres i jo mateix. D'acord?
Envia'ns un correu a
Soc el Jordi Buixaderas
i el dia 20 fem 40 anys.
Felicitats per tots.
Bona tarda.