Gràcies.
Catalunya Ràdio,
les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Vegant.
La confecció de les llistes electorals
tensa els equilibris interns al PSOE,
els presidents de l'Aragó i de Castell-Alemanya,
Javier Lambant i Emiliano García Paje planten a Pedro Sánchez
que ha d'aprovar les candidatures per a les eleccions del 23 de juliol.
Madrid, Paula Brujats, bon dia.
Bon dia, tens comitè federal i marcat per les absències,
Paje i Lambant, emplantat Sánchez pel malestar
després que Ferrad hagi tocat les seves llistes
i hagi imposat noms de confiança del president espanyol.
Tot i això, la majoria de barons que han vingut a Ferrad
tanquen files amb Pedro Sánchez
o acaba de fer líder del PSC Salvador Illa.
Jo crec que el lideratge del Pedro Sánchez està consolidat,
ha sigut un president del govern
que ha fet unes polítiques públiques molt positives.
En uns moments, insisteixo, molt difícil,
i des de Catalunya estem molt orgullosos de la feina
que ell ha liderat al front del govern d'Espanya
i al front del partit juziavista.
Pendents ara de la declaració de Pedro Sánchez
que ha d'arrencar d'aquí a pocs minuts,
fons de Ferrad rebaixen la polèmica
i avancen que Sánchez reclamarà unitat per cohesionar el partit.
Paula Brujats, Catalunya, Ràdio Madrid.
Més notícies, en Raül Flores.
L'exprimer ministre del Regne Unit, Boris Johnson,
deixa al seu escó el Parlament britànic
enmig d'una investigació sobre si va mentir a la cambra
pel Parti Gate.
La divisió forçarà l'elecció d'un nou diputat
a la seva circunstipció.
En un comunicat, Johnson diu que és una decisió trista
abandonar el Parlament i assegura que vol defensar-se
de les acusacions sense fonament, diu,
d'un grup reduït de parlamentaris.
Montserrat torna avui a la normalitat després de la aturrentada
que hi va obligades a allotjar l'hotel i el restaurant
a Batisneros, la gran esllavissada
per rossegar nombroses pedres i branques,
però no va causar d'anys materials, més enllà d'uns vidres trencats.
Aquest matí ja s'han acabat les feines de neteja de tot el fang,
tal com ha explicat a Catalunya Ràdio
el director de Comunicació de la Badia, Òscar Bardagí.
Ahir al vespre, el recinte del Santuari de Montserrat
va quedar net de fang, pedres i branques,
i aquest matí ha quedat tot net perquè puguin passar
els visitants que avui vindran al monestir.
I també el cremallera i l'aeri, que no van patir en cap moment,
han funcionat i funcionen amb total normalitat.
Desarticulada una plantació de marihuana
a l'interior d'una nau industrial de 2.000 metres quadrats
a Constantí al Tarragonès, amb la detenció de tres homes
com a presumptes responsables.
Tots tres portaven tancats a l'interior de la nau
des del mes de març i evitaven sortir per no aixecar suspites.
Els Mossos d'Esquadra els han comissat
a prop de 4.000 plantes en unes instal·lacions
altament sofisticades.
Aquesta hora comença una nova edició de la Festa de la Ciència,
la Rambla Prim de Barcelona.
Desenes de centres de recerca, grups d'investigació,
universitats i entitats es volquen avui i demà
a acostar la ciència a tothom a través de tallers, xerrades
i més de 150 activitats.
Rambla Prim Barcelona, Núria Hart, bon dia.
Bon dia, a les 11 del matí ha començat puntual
la Festa de la Ciència aquí al barri del Besòs
i al Maresme, al districte de Sant Martí,
on hi ha moviment des de fa una estona.
La Rambla Prim és l'epicentre d'aquesta festa
que no s'ha perdut en cap edició
al divulgador científic Dani Jiménez.
És el punt de trobada entre els ciutadans,
entre els divulgadors i entre els científics,
una ocasió única per veure la ciència en directe.
Robòtica i programació, observacions solars,
lliçons bàsiques d'agricultura i les claus de l'ananomedicina
són algunes de les activitats que hi ha programades aquest matí
i demà en aquesta Festa de la Ciència.
Núria Hart, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Esports, Albert Benet.
Aquest vespre es disputa la final de la Champions de Futbol
entre el Manchester City i l'Inter de Milà, a Istanbul.
A partir de les 9, Pep Guardiola busca la seva tercera Champions
com a entrenador, la primera fora del Barça.
Denver queda un pas del títol d'Helena Abiada Bàscat
després de guanyar aquesta matinada
a la pista dels Miami Heat per 95 a 108.
Els Nuggets queden en només una victòria
de guanyar el primer títol de la seva història.
També amb Bàscat recordem la derrota del Barça
en el segon partit de les semifinals de l'ACB
contra l'Unicaja, al Palau Lourana per 79 a 88.
Ara la sèrie està empatada a 1 i es trasllada a Màlaga.
Aquesta tarda, a dos quarts de 7,
Juventut Madrid a Badalona també amb empat a 1.
Avui es juga a la final femenina
del Torneig de Tènis de Roland Garrós i Gasbiatec,
número 1 del món. Busca el seu tercer títol.
S'enfronta a Carolina Muixova, la 43 del rànquing.
Demà jugarà a la final masculina.
Novak Djokovic i Casper Rut es disputaran el títol.
També avui quedarà configurada la grella de sortida
i es disputarà la cursa sprint
del Gran Premi d'Itàlia de MotoGP al circuit de Mugello.
I avui es disputen a Terrassa
les semifinals de la Lliga Duque-Hierba,
tant masculina com femenina.
Ara, a aquesta hora, comença el primer partit.
Xevi Soler, bon dia.
De la competició femenina,
bon dia és al Club de Campo contra el Club Pegara.
De moment, en els primers minuts,
sense ocasions per cap dels dos equips, amb empat a 0.
Recordem, a partir de la 1,
segona semifemenina, Júnior Polo,
a les 3 primeres semimesculines, Club de Campo-Egara,
i a les 5 segona semimesculina atlètic Terrassa, Polo.
Xevi Soler, Catalunya Ràdio, Estadi Martí Colomer de Terrassa.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Continuem celebrant els primers 1.000 episodis de l'Enguàrdia,
que ens ha costat més de 20 anys arribar fins aquí.
Aquest diumenge us oferim una visió de la baixa d'en Mitjana
i de la família Vascomtal dels Cabrera,
des del castell de Montsoriu,
que domina la comarca de la selva,
amb els medievalistes Jordi Tura i Antoni Virgili,
ben acompanyats d'una bona colla d'amics
que van pujar fins al castell.
Continuem celebrant els primers mil episodis de l'Enguàrdia,
que ens ha costat més de 20 anys arribar fins aquí.
Enguàrdia, amb Enric Alpena.
La història explicada com ens agrada l'Enguàrdia.
Us hi esperem aquest diumenge, a les 3.
Amb el suport d'Innedit Tours,
empresa de serveis culturals i divulgació històrica.
Som coneixement i igualtat.
Som projecció internacional.
I inclusivitat.
Som universitat pública.
I comunitat.
Som 16a universitat del món en educació de qualitat,
segons el rànquing THK Impact 2023.
Som UDL.
Què vols ser?
Universitat de Lleida.
Som a Lleida i a Igualada.
Com sonen?
Quins estadis del Girona plens a vessar?
Exacte, 200.000 persones.
El que és el mateix.
Tots els clients que ja confien en parlem.
Si encara no has fet el pas, suma-t'hi ara i aconsegueix.
Fibre 300 Mb, mòbil 10 Gb i fix,
amb trucades il·limitades per només 37 euros.
Preu definitiu.
Passa-t'hi a parlem Telecom.
Creus que el nostre amor durarà per sempre?
No ho sé, però la subscripció al periòdico segur.
Per tota la vida.
Entra al periòdico.com i subscriu-te per només 3 euros al mes.
Forever.
Promoció per temps limitat.
El periòdico.
Entendre-hi més.
Boyan Kirkic, Helena Rekosnik, Xavier Sala i Martín
i la guanyadora d'Eufòria
seuran amb Ricard Ostrell a col·lapse a TV3 aquesta nit.
Torna la festa de la ciència.
El 10 i l'11 de juli a la Rambla de Prim de Barcelona
hi haurà testets d'astronomia, de matemàtiques, de biologia,
d'ecologia i de molts altres temes que t'apassionaran.
Informa't de totes les activitats programades
a barcelona.cat barra festa de la ciència.
Ajuntament de Barcelona.
L'app de Catalunya Ràdio evoluciona amb tu.
Sí, sí, amb l'aplicació Catalunya Ràdio sempre, sempre, sempre.
Cada cop més intuïtiva, més fàcil, més útil, més personal.
Entra hi per seleccionar els teus continguts i programes
preferits.
Configura les notificacions segons els teus temes d'interès
i la teva demarcació.
A més dels nostres quatre canals, t'ofereix una selecció d'àudios
a la carta, una llista cada dia més gran i variada de podcasts
i de continguts digitals exclusius.
Tot a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Festa la teva.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Ets el Lluís Cortés?
Sí, jo, molt bé.
Que m'has despistat, Lluís.
Tu ni de conya tens menys de 40 anys.
Sí, ni que al llibre cabrons poseu que en aparente mes
tinc menys de 40 anys.
36 anys, Lluís Cortés.
No, això és l'estigma dels calvos.
Això és l'estigma dels calvos, Lluís.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana, amb Roger Escapa.
El llibre de 12.
El comunista.
És l'estigma del llibre camp.
És l'estigma del llibre camp.
Camerada Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora, i perdó per arribar tard.
Sembles Mayor Canabarro, ja.
El Mayor Canabarro arriba tard, també.
Deu estar parlant amb desacupa.
Què tal, Joel?
Molt bé.
He arribat una mica tard.
Perdó, a tu, i també als uians que porten 4 minuts...
Escolta amb la publicitat.
Comunista o comunista.
Has arribat suat, eh?
He arribat a la publicitat.
Com és que es fa tard?
T'ho explico.
Ràpid.
La rentadora, pel que sigui,
un programa que sempre dura 40 minuts,
de cop un dia en dura més.
No sé per què.
No sé si és que tarda més expulsar l'aigua o alguna cosa.
Havies d'estendre la roba.
Havies d'estendre la roba, però no he calculat bé,
però bé, són-hi 10.
El mig quart de 12 és entre les 11 i les 11.15.
Si són les 11.7 i 11.8 és mig quart de 12.
Vale, més o menys.
Vols que t'ensenyis les hores en català?
No, però com que eren les 11.09,
potser ja no són mig quart de 12.
Perdona, Roger.
Vinga, les consultes.
Avui, avui, que costarà això.
Avui estàs enfadat.
Arroba el suplement a Twitter,
qui s'amaga darrere del telèfon,
de seguida saludarem aquesta persona.
Molt periòdic.
Ens la fa la consulta Ronald Arauja des de Barcelona.
Diu així, tinc un dilema.
Hola, Joel, com estàs?
Després de tota una vida militar en favor de la justícia social,
els drets dels treballadors del feminisme, de la col·loxisme,
de la protecció del trito del Montseny,
una important empresa de l'àmbit farmacèutic m'ha fet una oferta
a recursos humans.
No és un lloc com un altre, Joel.
Porto tota la vida pensant que mai em convertiré
a recursos humans.
Sempre he pensat que els recursos humans de les grans empreses
hi treballa gent que no està del tot contenta amb la vida,
gent que no és feliç i que fa tot el possible perquè aquelles
persones que té prop tampoc ho siguin.
Minen la moral del jove que aspira a treballar a l'empresa
i xuclen els somnis dels qui ja hi són.
La teva angoixa els alimenta, la teva mirada buida.
El seu somriure invoca el rostre del mateix satanàs
per acompanyar-te al camí de l'infern.
I per poder-se agafar-se amb ells.
Bé, la pregunta és, em pagarien molt bé, diu aquesta consulta.
Agafo la feina o què?
S'ha d'acceptar una feina ben pagada però que representa
moltes altres coses?
També s'ha de ser una persona compromessa durant l'horari
laboral, signat Ronald Arawtja.
Aviam, sembla que el camarada Ronald té un dilema moral,
ha de prendre una decisió i ha decidit delegar-me la meva
aquesta decisió i a mi lluny de fer-me por, Roger, això me la posa
com la torre de Pisa.
Llavors, accepto la responsabilitat i miraré d'aconsellar-te
ben bé com si fossis el meu fill, Ronald.
Aviam, t'han ofert una feina a una farmacèutica
dins del departament de recursos humans.
Realment és un combo bastant bèstia, recursos humans i farmacèutica
i t'he de dir que em sorprèn que et preocupi tant la idea
de treballar a recursos humans però no sembla que t'importi massa
treballar a la indústria segurament més diabòlica
que ha generat el capitalisme després de l'armamentística,
la funerària i el tràfic de persones.
I no et preocupis tant per la feina que hi ha al final
que hi ha a la indústria farmacèutica,
que està en aquest top fort.
Tirant de demagògia però no gaire, Ronald,
podríem definir la indústria farmacèutica com aquella que,
40 anys després del primer brot d'Èbola a Àfrica,
encara no n'ha trobat la cura segurament perquè estava massa
ocupada treballant perquè un home blanc i ric de 80 anys
se li pugui posar la polla dura.
No et preocupis tant pel fet d'anar a treballar a recursos humans,
Ronald, i no tinguis tants prejudicis amb la gent
perquè són una peça més.
I preocupa't més pel fet d'estar o de voler entregar la teva força
de treball a un sector econòmic que ha registrat beneficis
històrics en la pitjor crisi sanitària mundial dels últims 100 anys.
Per tant, i ara sí, atenent a la teva pregunta, directament,
no, Ronald, no agafis aquesta feina si en pots trobar
alguna altra en què no hagis de treballar, diguéssim,
tan a prop de les calderes de l'infern.
Una cosa, Roger, és que et noto enfadat i jo així no puc continuar.
No estic pensant en la torre de Pisa.
La torre de Pisa, sí, però tothom carrega cap a una...
Mai és recte, recte, allò no.
La teva és així.
Cap a on carregues, tu, Roger?
Segons tu, sempre cap a la dreta.
Sí, però l'altre dia em vas donar una lliçó,
em vas dir que estaves a favor de l'impost de successions,
i vaig dir, carai, tios d'esquerres.
Ens ha escrit...
Ens ha escrit el Line Album des de Terreny, Osona, endavant Line.
Com estàs, Joel?
Jo aquí, pendent de les esquerres espanyoles que s'ajunten,
és molt important, les esquerres espanyoles que s'ajunten,
perquè sempre que ens ha fet falta algú,
allà estan tots com un sol home, allà estan, ben lluny, vull dir.
Me cago en Déu.
La mare que va parir, que son mancantes.
Escolta'm una cosa, Joel, t'he de comentar un tema sèrio.
Em cardo una mica de vergonya perquè no ho heu comentat mai amb ningú,
però sento que tu m'entendràs.
Me'n vull operar les tetes.
O sigui, me les vull treure,
que consti que a mi les tetes m'agraden,
però quan són d'una altra, d'una altra, per ser precisos.
Des de fot un parell d'anys,
no sé si pel menjar o per no fotre rany ni res,
s'han anat acumulant una mica de greixeta les tatilles,
i hòstia, se'm marquen i tot.
A la platja tinc la sensació d'estar fotent toples.
L'altre dia estava enganxant José Carlos del taller que me les estava mirant,
la mare que el va parir.
Per això m'estic plantejant operar-me-les,
perquè amb la seguretat li faré joc al capitalisme.
Et fa pagar per solucionar un problema que ell mateix t'ha generat,
imposant uns cànons estètics i una bellesa normativa
que la majoria no complim.
També podria acceptar-me tal com soc i comprar-me un sustent.
Exacte.
Salto i em ballo ganes.
No riguis, hòstia, això és body-shaming.
Fem body-shaming.
Blind album, tardell, endavant.
No passa res, no passa res.
Aquí em veus, una persona d'èxit, rotund.
M'estic plantejant fer-me un tractament de mesoteràpia capilar,
perquè igual que tu la societat t'estigmatitza per tenir tetes,
a mi m'estigmatitza per estar-me quedant calvo
de la pitjor manera possible que et pots quedar calvo,
que és a partir de la coronilla, el més pur estil Jordi Basté.
De les entrades també en podem parlar, si vols.
Sí, però les entrades són molt més dignes que la coronilla.
No sé per què. Recomando el capitalisme.
Tu t'ho has plantejat?
No ho faig, però m'ho he plantejat, no passa res.
Has mirat pressupostos o...?
Alguna cosa, sí. Molt car, molt car.
Turquia o Catalunya? No, Catalunya, Catalunya.
Abans de moment estic més pel bisogné.
Coneixes algú que s'hagi posat cabell? Moltíssima gent.
Moltíssima gent, no penso dir noms.
Aviam, jo de moment aguanto, perquè gràcies a Déu,
tinc molts altres atributs que estan premiats socialment
que compensen el tema de l'elopècia,
que és la de la passada, que fot un 1,90 i això és atractiu per la gent,
l'asbaltesa, soc una persona esbelta.
I aquest meu carisma arrebaçador que també ho compensa molt.
Però no t'estranya que algun dia em vegis apareixer per la ràdio
amb una tofa topida que ni Ricard Ostrell,
per exemple, el primer dia del col·lapse.
Jo no t'ho asseguro, això.
Per tant, Blai, escolta'm, si realment creus que fer-te
una reducció de tatilles t'ha de millorar la vida,
bueno, doncs fes-ho.
Però això sí, explora abans totes les opcions
que et puguin ajudar, perquè crec que tens un problema
amb els astrògens.
Llavors, explora les opcions d'aquest nivell i sobretot opcions
que no comportin cirurgia ni demanar un crèdit, per exemple,
l'exercici físic, com has dit tu, fot-li una mica de cardio,
tinguis una mica menys de sedentarisme i fot-me 10 o 15 flexions,
que això fa pectorar al matí i tarda,
que m'estàs tot el dia fumant porros i jugant a l'ordinador, Blai.
I la dieta, Blai, també molt important,
té més fruita, més verdura i menys pollastre i carn vermella
d'aquesta barata de ramaderia intensiva,
que també ve carregada d'astrògens.
I després hi ha el tema dels sostens per homes, que ja has comentat,
Blai, mira-te'ls, perquè n'hi ha de molts monos i no es noten gens.
Sota la roba, els trobaràs a internet sota el nom de Brasier,
suposo que és perquè és un eufemisme...
Marques Mugró amb aquell sostens.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
que és un sostens per senyors.
N'hi ha de més discrets, així, per fer esport,
i també n'hi ha de més, tipus llençeria,
amb transparències i picardies,
per si algun dia tens una cita i vols posar-li un punt de màgia
a l'assumpte, Blai.
Un dia em podeu enviar una foto del Blai Naldum...
Tercera consulta.
Ens l'envia un tal alé de...
consultes reals, de què rius?
Real.
Totes són reals.
L'alé de Caleró.
Hòstia.
I és una jugada mestra de rics que, dins d'aquest silenci,
qui cobra 10.000 euros al mes
pot fer una cervesa amb l'amic que cobra 800 euros
sense que li caigui la cara de vergonya.
I a sobre segur que paguen a mitges.
És lleig parlar de diners,
però és sincer posar les cartes damunt la taula.
No creus? Què en penses, Joel?
Tu no ho dius perquè ja ets ric, oi?
Cobro 1.900 euros, diu aquest estudiant,
i amb crius i tota la pesca arribem molt justos.
Amb un sol sou.
Felicitats pel programa, no sabem si és amb un sol sou.
I ara, a l'equip, la hola a la salut, camarades.
Endavant.
Aviam.
Aquest tema no...
Parlar de diners és una actitud socialista o capitalista,
pregunta el camarada Alé.
Es diu Alé, sí.
Doncs jo diria que la por de parlar-ne,
la vergonya que ens fa, jo diria que és pròpia de societats
com la nostra, regides per les restes
del que queda de la moral aquesta socialdemòcrata.
Ens fa vergonya, com a socialdemòcrates,
dir que en guanyem molts,
i per la por que això ens identifiqui com a individus
avariciosos i cobdiciosos i masquins,
i si som pobres ens fa vergonya també,
però perquè com a membres d'una societat capitalista
que associa l'acumulació del capital a l'èxit,
doncs això ens identifica com a fracassats.
Llavors, jo no en tinc ni idea,
però crec que, per exemple, als Estats Units,
on es viu el capitalisme, jo diria que d'una manera
molt més natural i desacomplexada,
allà els rics no tenen tanta vergonya de ser rics
i tanta por que se sàpiga que ho són.
I tampoc crec, a l'altra banda de l'assunto,
tampoc crec que, per exemple, a Corea del Nord,
algú tingui vergonya dels seus ingressos,
bàsicament perquè en tinguis més o menys
i no depèn massa de tu.
Llavors, jo, per exemple, em preguntes a mi,
jo no diré el que cobro,
per exemple, per fer el comunista,
per no posar en un compromís el meu patró,
en aquest cas, que és el Roger.
Imagina't que jo ara dic el que cobro
i ara després ve el Joanola
i resulta que cobra menys.
Tenim un problema diplomàtic.
Va, i llavors això a vegades és més...
és una qüestió també de... no?
Tu creus que estàs ben pagat?
Molt, molt, molt. Molt, de veritat, eh?
Moltes gràcies, aprofito també per donar-ho.
Es fa un bon atacament, eh?
Bueno, jo diria que també a nivell d'audiència
també funcionava, això. No ho sé.
No ho sé, ara potser ja no.
11 i 21 minuts.
Amb arma blanca.
A l'altra banda del telèfon, un personatge conegut.
Estàs molt agregut.
Misteriós.
És que sí.
Arroba el suplement, és un personatge que potser coneixeu.
Home, jo l'hauria de conèixer, perquè si no,
quin desastre, no? Sí, no et donarem alguna pista.
Veig que hi ha uients a Twitter
que estan participant al concurs
dient noms ja a la babalà.
No feu això, home, que col·lapseu la...
Hi ha un uient que ha dit com 50 noms.
I a veure si col·la, no?
Quin ha dit, per exemple, algun que hagi dit?
Ha dit, per exemple,
Badgiel, Carol Rovira,
Lil Dami, Elena Gadel,
la Jim, Mickey Nugent,
Marta Torné, sí, deu pensar que trucarà a algú d'Euphoria.
No ho sé. Bé.
L'uient que l'han de dir
i s'emporta aquestes bambes boniques.
T'està sentint ja aquesta persona.
Respostes amb un sí o un no.
Si no vols respondre, volta'l.
Ets una dona?
No. Perfecte.
Formes part d'aquest projecte
anomenat Euphoria?
No.
T'agradaria formar-ne part?
Volta'l.
Volta'l.
L'ha gastat molt aviat, massa aviat.
Per la meva estratègia personal, massa aviat.
Et consideres un artista?
No.
Treballes en l'àmbit, que es podria dir, de la cultura?
Aquí potser ja sí, eh?
No.
No.
Estarem a estona, veig, avui.
Digues.
És simpàtic.
Que ens coneixem personalment?
Això sempre m'orienta molt.
Sí.
Sí?
M'ha sorprès.
Que t'he entrevistat?
No.
Molt bé.
Sí.
Que tens més de 40 anys?
Sí.
I més de 50?
No.
Ets periodista?
No.
Et dediques a escriure?
No.
Surs per la tele?
Sí.
Surs per la tele de manera regular?
Sí.
Sí.
Surs per la tele catalana?
No.
Per tant, surs per la tele parlant castellà.
No passa res.
Sí.
Per fer la tele te'n vas a Madrid?
Sí.
Vius a Madrid?
Sí.
Treballes en un mitjà privat?
Sí.
Vas molt bé.
Ets el presentador d'un programa?
Sí.
Crec que li ha passat com a tu.
Fa poc.
Has hagut de marxar d'un programa
perquè han fet fora un col·laborador
que tenies de manera absolutament injusta?
No.
Ah, llavors no t'han passat com a mi.
Crec que s'ha quedat sense programa.
T'has quedat sense programa.
Hòstia, no fotis.
No fotis.
Tens dos noms de pila i els dos comencen per J?
Tens dos noms de pila i els dos comencen per J?
Tens dos noms de pila i els dos comencen per J?
Ah, jo sé qui penses.
Ah, no, no.
No, no, no.
Em pensava que, hòstia, he dit mare de Déu.
Vale, vale, vale. Seguim, seguim.
Feies un programa d'entreteniment?
Sí.
Un concurs?
Sí.
Ets el Juan Rabonet?
Sí!
Que ràpid!
Molt bé, Juan Rabonet.
Bon dia.
Com estàs, Juanra?
Molt bé. Tenia moltes ganes de coincidir amb el Joel.
Hòstia, és que jo crec que ens caiem bé una mica, jo crec.
Hòstia, és que jo crec que ens caiem bé una mica, jo crec.
D'on us coneixeu? Quan el vas entrevistar?
Va venir a la Sotana fa molts, molts anys.
Bé, molts anys, potser fa cinc anys.
Sí, fa molts anys.
Jo crec que va ser abans que us féssiu anàlisis del Tetja.
Jo crec que va ser abans que us féssiu anàlisis del Tetja.
Sí, estava allà a Ona de Sants, no?
Sí.
En aquell cotxitril que era macollós.
Sí que ens estimem, és raro, no?
Perquè la ràdio de coneixença i amor està molt descompensada.
Perquè la ràdio de coneixença i amor està molt descompensada.
Sí, potser si ens coneixíem més ens estimaríem menys, no ho sé.
Sí, potser si ens coneixíem més ens estimaríem menys, no ho sé.
Sí.
Escolta, clar, com que té enxampat abans d'hora,
Escolta, clar, com que té enxampat abans d'hora,
no t'he pogut preguntar les preguntes que m'agrada fer més a mi.
no t'he pogut preguntar les preguntes que m'agrada fer més a mi.
No, el Juan Raonet, que...
O sigui, Juan, han cancel·lat el boom, no?
O s'ha acabat el programa o què ha passat exactament?
Sí, les dues coses al mateix temps.
Cap allà a l'octubre has d'acabar, sí, sí.
Cap allà a l'octubre has d'acabar, sí, sí.
Però bueno, va ser una mort natural, diguéssim.
No va ser una cosa total.
Feia anys que feies el boom, no?
Ah, 9 anys.
9 anys, 9 anys ha durat, uau.
Amb 9 anys jo que et dic...
Bueno, et tinc per una persona formigueta, estalviadora.
Al principi n'han de patir, no?
No, no, al principi no.
Has fet calaix, has fet calaix?
Sí, sí, està obviat, està obviat, sí, sí.
No, però com que jo havia anat malament alguna vegada,
ara ja aquesta vegada ja n'hi ha 3.
Ah, amigo.
Ai, és que s'ha de desconfiar molt.
No fa tard o tot, eh?
No, és que a aquest sector no te n'has de fiar.
Has de fiar perquè un dia hi ets, un altre dia no hi ets.
I tant, el dia farà un any, eh?
Ja tenim el dia fet, ja podem anar a casa.
Juan Raonet, si tens preguntes encara per fer.
Sí, digues, digues, digues.
Tu tocaràs els collons, soberanament, però te la faré.
Que ets pesat.
Si t'agradaria que Catalunya fos un nou estat independent d'Europa.
És un pesat.
Ah, volta-ho, volta-ho.
Però per què tots els catalans residents a Madrid
teniu aquesta puta por de respondre aquesta pregunta, tio?
Doncs a veure, no és por,
és que no és una pregunta tan senzilla.
No, no.
Realment no ho és.
Bueno, hi ha gent que ho tenim bastant clar.
I és veritat que...
Sí, diguéssim que no em respons
no per no voler-ho dir-ho,
sinó per no saber-ho, no?
No, no, sinó perquè és un debat molt, molt, molt, molt, molt nedable.
Que no respondre amb un sí o un no a un dissabte al matí.
D'acord, d'acord.
I en l'eix extrema dreta, sent 0 a extrema esquerra i 10 a extrema dreta,
com et situaries?
Eh...
Doncs depèn, si...
Bueno, bueno, bueno.
No, no, de cintura cap avall,
de cintura cap avall,
diguéssim a la butxaca,
a la butxaca, per raons econòmiques,
com parlàveu abans,
clar, jo estic ben pagat,
per tant, la meva butxaca,
independentment del cor i del cervell,
penja més cap a...
el colló penja més cap a la dreta.
Però no era una decisió meva, era una decisió del mercat.
D'acord i de cap,
estic molt negre a l'esquena.
T'agraeixo l'honestedat.
A tu deu passar el mateix, oi?
No és una decisió meva, eh?
A tu deu passar una mica el mateix.
Durant els tres mesos que vaig cobrar un sou televisiu,
doncs sí que...
Notaves que se'n anava cap a la dreta.
La meitat del sou, ben bé, impressiona,
però jo ho feia content.
Jo també, jo també.
Per això estaria més aviat a la...
Com es diu allò ara?
No, això sí.
És una cosa que hi ha molt poca gent aquí, la socialdemocràcia.
Escolta'm, Juanra, tu vas començar com a actor
o directament com a reporter?
Perquè jo recordo haver-te vist el cor de la ciutat a temps de silenci,
no?
La meva formació és actor.
Ah, home!
Sí, sí, jo vaig estudiar teatre aquí a Barcelona.
Sí, sí, i la vocació.
Però em van agafar de reporter i...
El caiga aquí en caiga o on vas començar?
Anava fent cosetes, eh?
Al Super3 vaig fer algun personatge,
vaig fer això,
algun cor de la ciutat,
algun temps de silenci,
una telemovie de futbolistes...
Què dius?
...del Barça que es deia Primera Jogada, allò quan feia els 90.
Bueno, bueno, ja ho estic buscant.
No, ojo, ojo, espera't, espera't.
I jo recordo que quan fèiem...
Jo feia d'un nen de la pedrera.
Sí?
I recordo que quan fèiem els recursos i els rodatges
amb els futbolistes de la cantera,
d'aquell moment,
de la pedrera,
jo recordo estar amb el Carles Puyol...
Sí?
...al mateix camp de ges particicial d'allà a la masia.
Oh! Oh! Oh!
I recordo que va ser quan el bengal...
Era el bengal que el va convocar per primer cop.
Segurament, sí.
Per jugar al primer equip.
Doncs era donant el rodatge aquell.
Bueno, maco.
Bueno, dius de caràcter.
Encantador, encantador.
Doncs de cop, debutava amb el bengal.
Sí, sí.
Llavors vaig coincidir al camp.
Quin problema tens amb el Joel, que dius que no és...
Joel, amb el Puyol, que no és maco.
Que el Puyol és més lleig que a beure-li un pare.
Però el que dius, si té un atractiu físic,
és un portent físic.
El Puyol?
Si és tersant, aquest noi.
Però si és una barreja de Gerard Quintana,
és el Puyol.
I Rosana.
I Rosana.
I Rosana, efectivament.
I després...
Era un programa?
Era un programa.
A tu quina època el vas enganxar?
Jo vaig començar el 2005 i estava a Fuentes.
Fuentes, el Manel.
Sí, sí.
Jo el seguia com a fan amb el Wyoming, com tothom,
i després vam entrar allà.
I què tal amb el Fuentes?
Està molt bé.
I mira, tots al pèl del Canó, 20 anys després.
Escolta, Juanra, una cosa.
Jo ets un natiu que a mi em fa moltíssima gràcia.
Jo et considero, per sobre de tot,
com que et puc considerar com vulgui,
et considero per sobre de tot un còmic, un humorista.
Moltes gràcies.
Perquè allà el concurs aquest...
Hòstia, no foties gaire comèdia, la veritat.
Però és un gran presentador de concurs, el Juanra Bonet.
No és tan fàcil.
Collons, sí.
Si no et dic que no, però a mi aquest home m'agrada
d'humor, i llavors li volia preguntar quan...
No sé, què podem...
Podem veure monòleg?
Què podem esperar, aquest nivell de Juanra Bonet?
Hola, a mi el que més m'agrada fer és riure.
El LOL.
Sí, el que més m'agrada fer.
Sí, a mi el LOL m'agrada.
LMAO.
Això m'encanta.
Mira, fins fa poc vaig estar a Madrid fent el sopar dels idiotes.
Ah, miu.
Ben poquet. I hòstia, m'ho vaig passar peta.
L'idiota era l'Agustín Ciménez.
Sí?
I el Carcer Prota era el David Fernández, el tiquitiquí.
Ah, cony, sí.
I hòstia, vam riure molt.
I el director, el director José Malluste.
No te digo más.
Hòstia.
Vaia autèntics diplodocos de l'humor.
I, escolta'm, jo és que el que no entenc és...
per què no tens tu un programa a TV3, per exemple.
Jo te'l donaria demà mateix.
Ja, però no sé si tu tens contactes a la Corpo,
ara que estic bé a la tele.
No sé si...
No sé si...
No sé si em convé que tu em recomanis ara mateix.
Clar.
Ara estàs vivint a Madrid, Juanra?
Sí.
Estàs vivint a Madrid.
Sí, sí, sí, tinc una filla madrilenya i tot.
I què, i què, Madrid? I què, la llibertat i tot això?
I què, i què?
La cosa gràcia, tio, que això es pregunta sempre,
però quan estava al Caiga i em trucava,
i era com... I què, i què?
Va, és com...
Encara, sí, sí, encara...
Madrid és una ciutat molt...
és dura, és cara, com Barcelona,
i només pot...
i és...
Bueno, Barcelona potser és més amable pel clima,
però per lo de més...
Per lo de més és més amable.
Tu ets barceloní, Juanra?
Sí, soc barceloní d'Horta.
D'Horta.
Crec que dels pocs barris no gentificats encara.
Bueno, que li falta poc ja, segurament, eh?
Sí, sí que li falta poc, sí.
La zona que allà de la plaça Ibiza ja...
Sí.
Escolta, quant fa que vius a Madrid?
Doncs des del...
Jo calculo, més o menys, entre anar i tornar,
2005,
però el que tinc al metge potser 2013.
Vale.
Saps allò que vas... Sí, sí, és molt important, el metge.
Jo crec que el metge des del 2011-2013, sí.
El Madrid fa molta ràbia,
perquè jo, per exemple, soc molt...
Però llavors vas allà...
I tu passes... I, fill de puta,
que bé, o sigui, si està molt bé, saps?
Perdó, els he dit xingos.
Madrid és molt guai quan hi arribes.
Ah, vale.
Arribar-hi, veure la gent que coneixes,
sortir, quedar... La taquita, no sé què...
Acaba de passar uns dies, unes setmanes,
és molt divertit, una feina que surt uns mesos.
Viure és dur.
Per viure bé i tranquil has de tenir una bona feina.
Si no, la feina és molt dura.
Hi ha molt fills perquè tornis, va bé?
Avui el comunista Juan Raoneta,
a qui ens ha agradat també recuperar,
perquè és una veu que sentim poc a Catalunya,
a Ràdio i TV3.
Trobo que sí.
De debò, el boom l'havia vist algun dia
i sempre pensava que ho faria el Juan Raoneta,
perquè no es faci bé.
És que tot ho fa bé.
Però aquí tenim la Llucia Ferrer,
que els concursos els fa fantàsticament.
És un gran professional.
I quina veu?
Bueno, ve de la ràdio, va fer la tarda en aquesta casa.
Quina calva, també.
No, perquè va anar al bon sentit, una calva perfecta,
supersimètrica, esfèrica.
No estàs capilarment.
Fa temps que no et veus.
Tinc molta sort genètica.
Tinc ràbia.
Aguantes bé.
No t'has hagut de posar això que comentàvem abans amb el Joel.
No, res, fantàstic.
La tele també, el tema de les operacions i tot això,
també es porta, no?
No ho sé.
Jo és una cosa que he detectat, sobretot a Telecinco.
El que passa és que ho vaig consultar
i em van dir que era una cosa dels focus del plató.
Jo a Telecinco veig les dents molt blanques.
Sí, ara tothom...
Dels informatius, del sàlbum...
I tinc la sensació que tothom s'ha fet un blanquejament,
que s'han passat dos o tres tons amb el blanquejament
i després em van dir que no,
que són els focus que hi ha.
Tu t'he detectat, això?
Sí, mira, m'agrada molt que riguis aquest maló,
perquè a mi em fa patir.
Clar, jo no em veig, jo no sé com se'm veuen les dents.
Bé, bé, tranquil, bé.
Amb els meus companys i jo dic, oh-hoo, aquí hi ha...
Aquí hi ha trampa?
Oh-hoo, oh-hoo...
A mi m'agrada fer un rànquing de presentadors
que no han fet Men's Health.
Ah, que és allò del que va fer Pablo Motos.
Bueno, molts presentadors,
i el Jorge, i el Manel, i molts presentadors i actors.
Hòstia, m'agradaria...
Hauríem de fer un Men's Health
de gent fracassant fent el Men's Health.
Tot això a Catalunya no ho tenim, Joel.
Ens falta una mica més d'infraestructura.
Però fixa't que ara tots els presentadors
estan precisament a l'hora de fer el men's health.
Sí.
Fixa't que ara tots els presentadors estan prims, per exemple.
Abans hi havia presentadors que estaven una mica passarets.
Això és una pèsima notícia, doncs.
Hòstia, tio, has d'estar dents blanques, estàs primet.
I una altra cosa que em va dir una senyora de maquillatge de TV3,
que em va dir que a la tele pots ser calb, ben calb,
però no pots estar com mig calb.
Això genera rebuig en l'espectador.
Uau.
Fort, eh?
Sí, sí, em va dir això, aquella dona.
Ara, jo he presentat les notícies, presentant el que sigui,
concursos, però calbos brillants, ben...
Ara, el que no veuràs és un tio...
A mitges.
...clarejant ridículament, saps?
Era catalana o era d'Estanbull?
Potser estava fent negoci allà, eh?
No ho sé, era de TV3.
Juan Rabonet, una abraçada ben forta, moltes gràcies.
A vosaltres.
Torna, Juan, retorna.
Jo encantat.
Ja t'ho miro.
Gràcies, Joel.
Fem una pausa i de seguida tornem al suplement.
Ahir li vaig fer un petó.
Però si està casada.
Per què es va casar amb un home així?
No t'esperis res.
La Lila, com més amor i més efecte li donen,
li donen més crua el por d'arribar a ser.
No el vull veure més.
Et penses que pots fer el que vulguis amb la vida de la gent?
L'Amiga Genial, a TV3 diumenge a la nit.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràbia.
El juny, el Cicle Gaudí presenta
el sostre groc d'Isabel Cuixet,
guanyadora del Premi Gaudí a Millor Película Documental.
No dones presentaven l'any 2018
una denúncia contra dos dels seus professors
de l'Aula de Teatre de Lleida per abusos sexuals
commesos durant 20 anys quan eren unes adolescents.
Però va ser massa tard.
El cas havia prescrit i es va arxivar.
Més informació a ciclegaudí.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
El 15 i el 17 de juny
celebrem la Diada Pau Casals a Barcelona.
El dia 15, el violoncelista Pablo Fernández
i el pianista Luis del Valle
oferiran un recital al Palau de la Música
preludeat per una xerrada oberta al públic.
I el dia 18,
el Conservatori Municipal de Música de Barcelona
obre les portes per rebre diversos conjunts
de joves intèrpretes.
Més informació a paucasals.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
4 minuts per arribar a 3 quarts de 12.
La concursant que acumula el 59% dels vots
i que, per tant,
es converteix en la flamant guanyadora
de la segona edició d'Eufòria,
és...
Lincoln.
És la fantàstica actuació de la Jim,
una de les peces que ha cantat aquesta nit,
nova i flamant guanyadora
del segon capítol,
la segona edició d'Eufòria.
A aquesta hora, i suposo que ha acabat de llevar,
Jim, bon dia i bona hora.
Bon dia, bon dia.
Estic una mica...
jo no sé com dir-ho.
No sé com dir-ho.
No sé com dir-ho.
No sé com dir-ho.
No sé com dir-ho.
Estic una mica ronca de la veu.
Ja ho veig, però merescolíssim.
D'entrada, l'enhorabona, Jim. Com estàs?
Moltes gràcies.
Encara estic patint una mica emocions.
Començo a ser conscient ara,
com de tot, però molt contenta, la veritat.
Has pogut dormir?
Més faltaria.
Molt poc, la veritat.
Molt poc.
Clar, sentia perquè...
no ho vaig veure, aquella hora estava clapant,
que la primera reacció
de sentir la Marta Turner,
que deia que eres la guanyadora,
aclaparada i sorpresa absoluta, no?
Sí, és que no m'ho esperava gens.
La veritat és que mai t'ho esperes, realment.
Mira que vaig estar com una samarreta
per poder conscienciar-me,
perquè només quedaven tres.
Llavors, sí o sí, havia de ser una de les tres, saps?
No sé, crec que no t'ho esperes fins que ho diuen
i fins i tot quan ho van dir em vaig quedar encara
com que no ho acabava d'assumir.
Amb aquesta peça d'Anastàcia que sona així.
No sé si és el mateix.
Aquesta és l'original, no?
Aquesta és l'original.
I a veure la versió de la Jim.
Era una cançó que t'encaixava perfecte, no, Jim?
Sí, he fet aquesta escena que vaig triar.
Perquè podíeu triar una de les peces
i l'altra sí que us la imposaven.
Sí, els altres ens la posaven.
Tot i que les dues cançons que em posaven
la Marta contenta, la veritat,
perquè la de Somis, d'entrar a Boira,
que s'han traït també va ser del meu rotllo, no?
Però sí, sí, estava molt còmode amb aquesta.
Estic veient les dades d'ahir d'Euphoria.
Crec que a fer un 25% de temps
l'Alèxia va quedar a tercera i aquí 131.000 vots.
És una animalada.
131.000 vots en aquesta gala.
És la xifra més alt registrada.
Realment, un altre èxit absolut.
Que suposo que, com tu dius,
impossible esperar-te que acabis així.
Però, com que és una cançó que m'agrada molt,
és una cançó que m'agrada molt.
És una cançó que m'agrada molt.
És una cançó que m'agrada molt.
És una cançó que m'agrada molt.
És una cançó que m'agrada molt.
És una cançó que m'agrada molt.
Però que venies ja buscant des de feia temps.
Perquè és que també havies intentat
participar de la primera edició, no, Gim?
Sí, sí, vaig estar a punt de participar
a la primera edició, però al final no em vaig atrevi.
No vaig agafar valor per apuntar-me
i bueno, aquesta segona...
sort que ho he fet.
Sort que ho he fet.
I a partir d'ara, què?
Doncs ara, no sé, a treballar tot...
Bueno, clar, donaré les gràcies a la gent
que ha confiat en mi perquè suposo que
m'han votat perquè veuen esperança
en que pugui, no?,
triomfar o que em volen veure menys
o que estan intrigats per veure que trec de...
de música i de tot. Llavors, estic a tope
amb això, sí, sí, tinc moltes ganes.
I després, un dels moments
també d'aquesta gala d'ahir, és
el moment Lil Dami en què es treneu
la cançó de l'Estiu de Teatre de Catalunya Ràdio
que sona així.
No només és el problema de què sigui.
Una cançó que sentíem aquest matí
a...
a l'informatiu. Posa, posa, Dani, tira.
Jo t'estimo igual.
Vas caure del cel per casualitat.
Accident prop de Montserrat.
Vols que en una estrella...
Era el debut, no, això, ahir? Era la primera vegada
que la interpretava en directe, no?
Sí, sí, sí, en directe, sí.
Òbviament, passejant, però sí, sí.
Com ho vas celebrar ahir, Jim?
Com ho vaig celebrar?
Vaig celebrar la segona gala d'Eufòria.
Sí, sí.
Per això estic potser una miqueta malament de veu, però bueno.
Et deixarem que et recuperis.
I aquesta setmana et sentirem també
al matí de Catalunya Ràdio amb la Laura Rosel a l'estudi.
Avui en qualsevol cas hem pogut saludar la Jim,
la gran guanyadora d'aquesta segona gala d'Eufòria
i que podrem també gaudir en aquest Sant Jordi,
en aquest doble concert del Palau Sant Jordi
que prepareu per ben aviat.
Una abraçada i moltes felicitats.
La nona bona, Jim.
Moltes gràcies, moltes gràcies a vosaltres.
I suposo que avui també tenen una ressaca emocional considerable.
Dues persones que han dormit poc aquesta nit
són el Ton Hernández, director i productor executiu d'Eufòria.
Bon dia, Tono.
Bon dia.
I el Cristian Trapat, director de continguts i programació de TV3.
Hola, Cristian, què tal?
Bon dia.
Com esteu?
Emocionats, excitats, no, Tono?
Contents.
Contents, evidentment.
Il·lusionats i molt contents d'aquesta segona gala d'Eufòria.
Molt contents, la veritat és que sí.
I mirant les audiències, realment extraordinari.
I allò que diuen que a vegades les segones parts
costen una miqueta més,
el segon disc d'un grup costa una miqueta més,
el segon llibre o la segona novel·la d'un escriptor
costa molt de publicar o la crítica és molt més severa.
I realment l'audiència a resposta de dalt a baix.
De dalt a baix i amb una estabilitat
i permanència i una fidelitat
encomiables, la veritat és que sí.
I, com dius, no era fàcil
perquè el llistó de la primera estava altíssim
i, en aquest sentit, el repte
que ens van posar amunt la taula tant veranda com TV3
era de mantenir aquest llistó, superar-lo.
I per això, d'aquesta temporada,
no ens hem resignat a repetir exactament el mateix esquema
i per això ens hem imposat constantment
intentar sostenir aquest espectador fidel
amb novetats, amb sorpreses,
amb girs de guió inesperats.
I crec que això també és el que ha generat aquest compromís
de la nostra audiència amb Eufòria
que tant de grans alegre.
Tono.
Sí, a més a més que l'audiència ens ha acompanyat
des de la primera gala.
Ja a la primera gala vam estar molt per sobre
dels resultats de la primera temporada
i ja ens va sorprendre
perquè, realment, esperàvem que baixés una mica
en una segona temporada sempre.
Tota la vida s'ha baixat
i nosaltres hem sigut els primers sorpresos
del resultat que hem tingut.
I, d'alguna manera,
a l'hora de valorar més enllà del jurat,
heu anat canviant les normes també
a mesura que avançava el concurs,
adaptant també les necessitats de l'audiència,
fer-ho més emocionant
i que tingués més pes en la decisió final, també?
Sí, ens ha funcionat molt bé
i ho vam detectar de seguida
que els espectadors agraïen molt dir la seva.
I aleshores,
aquests canvis de mecànica
els hem fet perquè veiem
que els espectadors
estaven molt contents
d'enviar concursants a la zona de perill,
de triar el favorit
i per això ho han fet cada vegada més
durant la temporada.
I després el valor del càsting,
una altra vegada que recordo que
tu no parlàvem abans d'arrencar
aquest nou segon capítol, aquesta nova segona edició
i ens explicaves
com havíeu fet el càsting.
No sé si, un cop vist com ha anat tot plegat,
esteu contents també i celebreu el càsting.
Sí, evidentment contents, molt contents.
De fet, jo crec que qualsevol dels setze concursants
haguéssim pogut guanyar.
Les coses van com van i els espectadors
també han estat molt exigents
i no han estat fidels
amb un concursant
perquè han anat les decisions
de qui era favorita o fora cada setmana
han canviat moltíssim.
Els gustos dels espectadors han anat variant
però també jo crec que és que
hi havia molta qualitat
que era molt difícil de triar
entre els concursants
i jo crec que és una
de les bases de l'èxit d'aquesta temporada
és que la qualitat vocal
dels concursants ha estat altíssima.
Comprovem-la, va.
Han sonat al llarg d'aquesta edició
temes com aquest.
Per què he plorat?
El per què he plorat,
el cara de cul doques grasses.
I tu em fas anar de cul?
El paraules d'amor.
Paraules d'amor senzilles i tendres.
Oh, el Ramena nena.
Ramena, Ramena nena.
Ramena, Ramena nena.
Us ha sorprès que guanyés la Jim?
Doncs sí.
Digues que sí.
No passa res.
Sí, sí, sí.
A veure, no dic que ni que m'agradi
ni que no m'agradi,
sinó que hem vist que
l'Alexi havia guanyat moltes vegades
com a favorita
i va ser la primera finalista
escollida pel públic
amb un resultat molt alt.
Aleshores, sí que...
Sí que a mi em va sorprendre
i que hi havia una diferència notable de vot.
Em va sorprendre.
Sí, sí.
I jo crec que és per això que els espectadors
no han estat completament fidels
des del primer moment
en un concursant o en un altre,
però al final ahir van decantar per la Jim.
I tant. I penseu una cosa.
La Jim estava fora la primera gala.
És a dir, la Jim era de les primeres
que havia de caure quan...
La primera gala l'havíem d'expulsar 4
i va haver-hi un gir de guió inesperat
que va fer girar-ho tot
i va fer que romangués en el programa
i al final està coronat com a campiona.
I Roger, d'entre els temes
que també han sonat aquesta segona temporada
us heu descuidat a les superforts
que vol dir que també hi ha molta varietat temàtica,
molta varietat de registres
que posen a prova aquests concursants,
aquest altíssim nivell
i que li han posat també molt difícil en el jurat.
Què passarà ara amb la Jim?
Parlàvem d'aquest segell
o d'aquest projecte discogràfic
més enllà de les actuacions
i afectades en alguns festivals concrets.
Els dos festivals que vam anunciar ahir,
la cançó de l'estiu amb el Lil Dami,
l'actuació amb el concert
del Mickey Núñez del Sant Jordi Club
i, òbviament,
el premi per nosaltres
és aquest acompanyament en aquesta trajectòria professional
que arrenca ara la Jim.
Un acompanyament professional, discogràfic, artístic
com ha passat amb la Mariona
i que, per tant, aquest acompanyament el tindrà.
I ara suposo que tots els esforços
els entreu amb aquest 2 de juliol
al Palau Sant Jordi Gran Concert d'Eufòria,
dues sessions, la primera dos quarts d'una del migdia
per un públic encara més familiar
i la segona dos quarts del vuit del vespre,
tot concentrat en un sol dia en aquesta edició.
Anar fent xup-xup, no, suposo?
Xup-xup, però no gaire temps per fer xup-xup
perquè queda molt poc temps,
es posen a preparar-lo ja,
és a dir, a partir de dilluns mateix s'hi posen,
d'entrades pràcticament no en queden,
és a dir, correu si voleu agafar-ne,
en queden a pista,
que, per cert, és el lloc on gaudir millor de l'espectacle
perquè també garantim sorpreses en allà,
a la pista passaran coses,
com també van passar coses a la pista
en el primer concert l'any passat,
i aquest any, sí, dos concerts,
ja venuts de bones a primeres,
és a dir, anunciar primer ja les dues dates
i amb els dos horaris,
i el target, que també volia posar-ho de manifest,
que hem tingut aquesta segona temporada,
també d'aquest compromís, d'aquesta fidelitat de l'audiència,
i de l'audiència familiar, i de la canalla,
i de nens i nenes de 4 a 12,
i també de 13 a 24,
els tres uns targets,
i unes fotos de pantalla impressionants.
I no vull deixar de dir-ho,
perquè aquest any ho hem tingut més difícil.
Aquest any hem competit, i hem competit liderant,
contra un gegant de la televisió,
que és un altre programa d'espectacle musical,
com és el que ara més sona,
i malgrat tot, malgrat que el tocar
aporta deu anys a les seves esquenes,
i per tant, una llarguíssima trajectòria
en l'entreteniment, nosaltres a la segona,
els hi hem plantat cara, i hem liderat els diners onics.
Hi haurà tercera temporada o no?
Bé, ahir va haver-hi un sobre
que alguna pista donava,
de tota manera, aquí, clar,
òbviament, haurem de seure, però esclar,
el voluntari, el desig de que hi hagi tercera temporada,
és claríssim.
Seria absurd no plantejar-nos-ho
amb els registres que hem tingut,
amb els registres que hem vist aquesta segona temporada,
amb el que comentava el Toni a l'inici,
que aquesta segona temporada ha millorat
amb molts aspectes a la primera,
i per tant ens plantegem continuar explorant
aquest camí fantàstic que ens ha obert d'eufòria.
Toni, suposo que també pretenia per aquesta tercera, no?
Sí, i tant,
és que ens encanta fer eufòria,
som feliços, l'equip d'eufòria
és que xalem
fent el programa, vivrem,
i és una cosa que no és d'una part de l'equip,
sinó que és una cosa onàntima
i és un dels secrets, jo crec, també,
de l'èxit d'eufòria,
que som un equip que ens encanta la feina que fem
i ens encanta fer eufòria.
Per cert, Cristian,
finalment aquest dilluns estreneu Cites, no?
T'estrenes Cites
amb doble capítol,
vam fer la prestena dimecres passat al Coliseu
amb una catifa vermella,
en presència dels actors i actrius de la sèrie,
i és una experiència que tenim moltes ganes
que tothom ja la vegi,
que és com un format de ficció
que tantes alegries ens van donar fa uns anys
i que manté aquell esperit,
aquella factura visual,
aquell retratà a Barcelona
i trames de històries de personatges
molt divertides, molt emotives,
que jo crec que reflectiran
aquest esperit que té TV3
i la corporació que donen mitjans audiovisuals
d'aspirar a grans ficcions,
d'aquí l'aliança i aquests companys de viatge
que ens hem buscat, que són Prime Video,
que són uns companys de viatge
i que són còmplices del que nosaltres volem
i nosaltres som còmplices també dels que ells esperen
i en aquest sentit podem tenir
una ficció de gran pressupost
i de gran factura visual,
com serà Cites, en doble capítol a partir de dilluns.
Fantàstic. Doncs el Christian Trapat
i el Toni Hernández,
avui amb aquesta ressaca emocional
també de la segona edició d'Euphoria
que ahir va culminar amb la victòria de la Gym.
Una abraçada, descanseu.
L'enhorabona.
Gràcies, bon dia.
Bona nit.
4 minuts per arribar a les 12 del migdia.
Aquesta hora ho recordem que demà,
des de Vendora a Vendora,
és a dir, avui tan bon punt acabi aquest programa
amb bona part de l'equip del suplement,
ens n'anem cap a l'aeroport,
perquè demà ho saludarem des de Palma.
Demà ens veiem les cares al Teatre Principal de Palma
amb tot ple, ja,
i també amb els 40 anys de Catalunya Ràdio
en directe des de Mallorca amb convidats
com aquests que sonen.
Antoni Afon, també Maria del Mar Bonet
i també Tomeu Penya.
Patxada literària també amb la Laura Gost,
amb el Sebastiàl Zamora, amb la Maria de la Pau Janer
i les actuacions de Clara Fiol,
Maria Heini de Sousa.
A partir de quarts d'onze,
obrim les portes de Can Ràdio
i ens veurem a les cares
d'aquest Teatre Principal de Palma.
Tots aquells que tingueu l'entrada confirmada
us hi podeu presentar
i ens veurem les cares en aquest Teatre Principal
per celebrar els 40 anys de Catalunya Ràdio.
Uns 40 anys de Catalunya Ràdio,
ho sabeu perquè us ho anem repetint
al llarg d'aquestes últimes setmanes
que també celebrarem amb aquesta cursa
que farem el dia 18 de juny.
En aquest cas, una cursa que sortirà
des dels estudis de Catalunya Ràdio,
Diagonal 614 des de Francesc Macià
corrent als 6 quilòmetres
fins a Sant Joan d'Espia tocada de TV3.
Teniu temps per inscriure-vos en aquesta cursa
fins al dia 14 de juny,
que és ràdio.cat barra la cursa.
Allà us podeu inscriure
i espavileu perquè la cosa,
si no us quedareu sense dorsal.
Tot això per commemorar aquest 40è aniversari
el dia 20 de juny
amb aquesta programació especial que farem
a Catalunya Ràdio.
Dos minuts per les 12 del migdia.
Notícies amb la Neus Bonet i ara tornem.
Amb Roger Escapa.
Hola, som en Xavi.
I l'Oriol, l'staiets.
I recassarem els 40 anys de Catalunya Ràdio
fent una cançoneta.
No us diem quina farem, però crec que us ho podeu imaginar.
Ens veiem aquell dia o no?
Apa, una abraçada. Adéu.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
Aquest dissabte, el tot gira
la final de la Champions.
En directe, Manchester City Inter.
Guardiola busca el triplet amb el City
i la seva tercera Champions com a entrenador.
Amb l'enerció de Pere Escobar, Mireia Vera, Marc Mayola
i els personatges dels minuts escombraria.
Un fenòmenos.
També viurem les semifinals de l'SB
amb els tercer partits de les dues sèries.
Dissabte, Penya, Madrid.
I diumenge, Unicaja, Barça.
A més, us explicarem la tornada del Playoff de 100 a segona.
Real Madrid-Castella.
Barça-Atlètic. Tot gira.
Dissabte i diumenge, a partir de les 4 de la tarda.
Amb David Clopès.
Som els de Catalunya Ràdio i la Mundial és nostra.
Quan hi ha Mundial de motociclisme,
connectem amb Univers NoctuGP.
Aquesta temporada amb doble transmissió a l'app
i al web de Catalunya Ràdio.
Els dissabtes, la cursa de sprint
i els diumenges, la cursa tradicional.
Els caps de setmana, Mundial de motociclisme.
Univers MotoGP.
Amb Daniel Aguilar.
Aquest cap de setmana, el Gran Premi d'Itàlia.
Univers MotoGP.
El Mundial és nostra.
A l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Catalonia Ràdio.
40 anys.