Bip.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa, Neus Bonet-Begant.
Ukraine i Rússia es disputen el control de Bahmut al Don Bas,
el portaveu del president ucraïnès,
afirmar que Volodim Izhelenski no ha confirmat
la presa de la ciutat est-ucrainesa per les tropes russes
al respondre a un periodista durant la cimera del G7,
a Hiroshima, al Japó.
Izhelenski ha afirmat que de Bahmut no queda res.
Senyor president, Bahmut encara és amb mans ucraïneses.
Rússia va dir ahir que havia conquerit Bahmut.
Crec que no.
El que vostè ha de comprendre és que no hi ha res.
Hem destruït tots els edificis.
Ara pararà, Bahmut només és els nostres cors.
No hi queda res, en aquest lloc.
Per la seva part, el president de Rússia,
Vladimir Putin, ha donat per fet la conquesta russa de Bahmut.
Putin ha felicitat els mercenaris de Wagner i l'exèrcit rus,
pel que ha anomenat l'alliberament de Bahmut,
que Rússia anomena d'una altra manera
el nom de la ciutat durant l'era soviètica.
En un comunicat penjat al lloc web del Kremlin,
Putin diu que la batalla, la més llarga i sagnant,
dels 15 mesos d'invasió, ha acabat amb una victòria de Rússia
i tots els que hi han destacat
rebran condecoracions per part de l'Estat.
Més notícies, en Raül Flores.
Ha quedat estabilitzat l'incendi de les urdes
i Sierra de Gata, a Extremadura.
Els veïns de tres dels municipis d'aquesta zona
ja han pogut tornar a casa a dormir aquesta nit.
Són els habitants de les localitats de Cadalso, Descarga María
i Robledillo de Gata,
que van ser evacuats del poble Divendres.
En canvi, encara es manté el desallotjament del núcleo de Vejuela,
que continua sent el principal punt calent.
Un estudi d'Oxfam intermústic
que es fa a l'estat espanyol
és que les grans empreses espanyoles de l'IVEX 35
tenen filials a paradisos fiscals o països amb fiscalitats molt baixes.
Aquest és el cas del Banc Santander, ACS i Ferrovial,
amb la meitat de les sucursals a l'estranger.
L'autor de l'informe, Miguel Alba,
denuncia que bona part del frau fiscal
té lloc a països com els Països Baixos, Luxemburg i Irlanda.
En los países que no están incluidos en ningún estado oficial,
porque, digamos, ni en Europa ni en español,
son los países que no están incluidos en ningún estado oficial,
y en español, se atreven, digamos, a poderle cascar al gato,
a reconocer que un país miembro
es el platicado de la fiscal que perjudica al resto de países.
Almenys deu morts i no oferits en un atac armat a Mèxic
contra un grup de pilots amateurs d'un rali de cotxes.
Diversos participants en la cursa de tot terrenys
estaven aturats al voral d'una carretera,
quan diversos homes han sortit d'una furgoneta i els han matrallat,
segons les autoritats municipals d'Encenada al nord de Mèxic.
Des d'aquesta setmana
es pot visitar el retaula de pedra de Sant Bartomeu de Covells,
una peça de gran valor artístic del segle XIV,
que ara torna a lluir amb els colors originals
gràcies a la restauració que ha encarregat el museu Diu Cesar d'Urgell.
La seu d'Urgell, Eloi Barrera.
Bon dia. El retaula de pedra inclou quatre escenes
que expliquen el martiri de Sant Bartomeu.
És una peça gòtica amb molta càrrega expressiva,
però que estava guardada al magatzem del museu Diu Cesar.
Ara l'han portat al centre de restauració d'avents mobles,
on han aconseguit recuperar-ne la pintura original,
com explica la directora Mireia Mestre.
És una de les peces que ha sigut un plaer
de poder tenir-ne allà i de seguir la restauració.
No havia estat mai repintada, repolicromada,
i, per tant, s'ha pogut retrobar bastant els colors,
la policromia també, l'or...
En el retaula s'ha reubicat el museu Diu Cesar d'Urgell.
Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, la seu d'Urgell.
Esforç, Albert Benet.
L'Espanyol se la juga aquest migdia al camp del Rayo,
a Vallecas, a partir de les dues,
en un partit que transmetrà el totgira de Catalunya Ràdio.
Ara mateix l'equip blanqui-blau
està a quatre punts de la permanència
i no té marge d'error.
La segona posició, ahir a la nit del títol de Lliga del Barça,
al Camp Nou, després del partit contra la Real Societat,
i tot i la derrota, ja intercendent, per 1-2.
A la gespa, discursos del tècnic Xavi Hernández,
amb referències tant a Johan Cruyff, amb el gallina de piel,
com a Joan Laporta, amb un no estamos tan mal,
i del capità Sergio Busquets dient que això només acaba de començar.
El Girona perd la setena posició a la Lliga,
la que donarà accés a Europa,
després de la derrota amb el Villarreal, 1-2.
L'Atlètic Club és l'equip que ocupa ara mateix
aquesta setena posició.
Els Lakers queden a un pas de ser eliminats
de la lluita pel títol de l'NBA,
després de perdre també el tercer partit de la final de l'Ouest
amb els Denver Nuggets, aquesta matinada, per 108-119.
Els Nuggets dominen aquesta sèrie per 3-0.
El partit ja ha anat com a espectador Pau Gasol,
que ha estat ovacionat pels aficionats dels Lakers.
Avui, partit del Barça per al tercer quart llocs
de la feina al For, contra el Mònaco a les 4.
A les 7, la final de caunes.
Madrid-Olimpiakos.
Fins aquí les notícies.
Caprabo a casa,
apadrina la gira dels 35 anys del suplement.
En directe des del Teatre Romea.
Catalunya Ràdio us ofereix la gira del suplement.
35 anys fent ràdio amb esparit de cap de setmana.
Endavant, Roger Escapa.
Bon dia, Teatre Romea, com esteu?
Un fort aplaudiment pel Toni Cruanyes. Gràcies.
Hola, bon dia a tothom, també.
Què tal? Per molts anys a tots.
Som-hi, som-hi.
Hola, hola.
Bon dia.
Tenim la Julieta preparada,
jo crec que el millor és sentir-la. Hola, Julieta, què tal?
Benvinguda, moltes gràcies.
Anem a xerrar per estrenar el bolo. Som-hi.
Mira els meus històries cada nit
Em tira lec però jo no sap què dir
Falten paraules per dir-me que sí
Que ho donaria tot per estar amb mi
I juguem a fer-ho a poc a poc
Que això va en sèrie i jo no dic que no
M'agrada veure-li tenir-lo a prop
Ja no m'ho callo i li diré a tu
Cari, cari, acaricià'm
Saps que t'estimo i
Cari, cari, acaricià'm
Però no sé com diré a tu i
Cari, cari, acaricià'm
Saps que t'estimo i
Cari, cari, acaricià'm
Acaricià'm, acaricià'm
És de nit i ja marxem sense
D'on anem que sempre ens perdem
Quan més ens busquem
I quan entro a la pista t'ho balles
Només he fet ja tu
Cari, cari, acaricià'm
Saps que t'estimo i
Cari, cari, acaricià'm
Però no sé com diré a tu i
Cari, cari, acaricià'm
Saps que t'estimo i
Cari, cari, acaricià'm
Acaricià'm, acaricià'm
Un fort aplaudiment per la Julieta,
avui en directe al Teatre Romea de Barcelona,
amb el Toni Cruanyes.
Vine cap aquí, Julieta, aixeca't, sisplau.
Com estàs?Molt bé, molt bé.
Molt contenta d'estar aquí, molta il·lusió.
Com el Toni Cruanyes el coneixes?
No sé qui és, no ens havíem conegut en persona mai.
Jo crec que el coneixes petita, t'havia vist.
Ens explicava el Toni, que ha treballat amb la teva mare.
Sí, treballant junts a la redacció a TV3.
És que la seva mare és un mite de la comunicació a TV3.
És la millor.
La veritat és que és molt bona.
Com ho portes, perquè estàs en un moment sensacional,
estàs preparant aquest nou disc,
estàs sonant a tot arreu en català,
et programen a tots els festivals.
Sé que divendres vas actuar a l'Embassat de Sabadell
amb una mica de pluja.
Sé que la Rosalia et posa likes a algunes publicacions.
Què tal?Molt bé.
Realment, ha passat poc temps que vaig començar.
Ara sí que noto que és un moment de superboom.
Ara tinc tota la gira, tinc moltíssims concerts.
També trec el disc.
Ara noto aquí una energia potencial superforta.
Supercontenta, superfeliç.
No puc demanar més.
Et compara molt amb la Bat Gyal i la Rosalia.
No sé si a tu t'agrada o t'incomoda o et posa pressió afegida.
No, a mi m'agrada, em fa il·lusió.
Jo m'agrada que valorin que tinc la meva pròpia identitat,
el meu imaginari crec que és diferent al seu,
però sí que són noies que són unes grans referents per mi,
la Rosalia i la Bat Gyal, les dues.
Però sí, no, em fa gràcia, està bé.
Te les coneixes?
Estàs ment molt la personalitat teva.
És veritat que estàs dins un món ara mateix
amb uns noms molt referents,
però també es nota diferent,
es nota claríssimament quin és el teu món,
fins i tot la manera que tens d'explicar-lo
i els valors, també, m'agradaria dir,
perquè algunes de les teves cançons són supertendres.
Jo diria que les cançons que estem acostumats a sentir últimament
són molt dures, no?
Perquè fa el contingut, després la música, cadascuna és diferent, no?
Total. Sí, és això.
Jo és que intento ser molt honesta amb la meva persona
i intentar transmetre el màxim possible
la meva personalitat.
Al final tinc moltes facetes.
La meva música té una part...
Totes les lletres sí que són molt tendres,
però a nivell de melodies, de ritmes, no faig música supercanyera.
Aquesta que acabo de cantar l'he feta amb el piano xitxil,
però realment és supercanyera, aquesta cançó.
Tinc moltes facetes i crec que també és una mica la gràcia del meu projecte,
que és molt variat, però té personalitat, jo crec, sí.
Vaig veure que et van versionar fa poca eufòria, no?, el concurs, no?
Tu ets fan d'eufòria, també, normalment...
Sí, sí, t'ho juro, juro.
T'ho juro, jut, que és la cançó que et demanen també, sobretot, als concerts?
Total, sí, sí, em va fer molta il·lusió, realment.
Vaig estar parlant amb la Natàlia, que era la que ho feia,
i em va, bueno, obviament, escoltar la teva cançó,
no que la interpreti una altra persona,
és una cosa que jo crec que sempre fa molta il·lusió.
I aquesta cançó, no sé què té, que la gent l'hi ha enganxat moltíssim, o sigui...
A més, miro normalment els títols de les cançons de la Julieta,
t'ho juro, jut, ho escriu tal com sona.
És allò que, en aquest debat, que feia mai el suplement una mica,
és un català que sona amb els tietes, amb la Julieta,
amb l'Evatgui, el Cisca, algun dia canten català, no?
Sí, però mira, puc fer-te una precisió petita, eh?,
perquè tampoc no és que ho hagi analitzat totes les lletres de tothom,
però crec que, en el cas de la Julieta,
és un català evolucionat, diguem-ne,
i fa servir les paraules lògiques d'algú de la seva edat,
de la seva generació, però molt genuines, catalanes.
És a dir, t'ho juro, jut, tu em valores...
És a dir, parla de les històries d'Instagram, diu cari,
però parla de les carícies...
És un joc de paraules, no?
Jo crec que, en el cas dels tietes, per exemple,
fan servir paraules que ja són allà,
que les utilitza la gent, els adolescents,
que són sobretot castellanismes,
o paraules que venen del castellà, i que després les integren, no?
En el cas de la Julieta, crec que hi ha, almenys,
endevino una intenció d'evolucionar
des de la genuinitat de les paraules en català,
que són les que deus haver mamat a casa, no?
Sí, jo, és que això que dius,
busco molt la percussivitat de les paraules, no?
Cari, t'ho juro, jut,
també em fixo molt en aquest tipus de paraules.
I és això, jo també, és el llenguatge que utilitzo al meu dia a dia.
Nosaltres, entre els col·legues, sempre diem cari, i aquestes coses.
I em semblava molt interessant introduir-ho també a les cançons.
I també una cosa que li passa a molta gent
és que les meves lletres no són coses que dius tu molt
durant el dia a dia, no?
És com que et van sortir en terrat les meves lletres
i crec que també és una cosa molt xulo.
Un fort aplaudiment per la Julieta i el Toni Cruanyes.
Moltes, moltes gràcies.
D'aquí una estona et tornem a sentir.
I ara, un fortíssim aplaudiment
per dos tòtems del Teatre Català, són el Lluís Omar i la Carme Elias.
També avui el suplement per celebrar els 35 anys.
Endavant.
Moltes gràcies. Carme, què tal?
Passa, passa. Passa, Lluís.
Com esteu?
Què de cadira?
Bon dia. Bon dia.
Pugem a la Carme aquí.
On vulgueu, on vulgueu.
Canvia de cadira. La noia al mig.
Primer de tot, moltes gràcies. Com esteu?
Estupendos. Estem molt bé.
Contents d'estar aquí.
És una mica casa vostra, això del Romea. Ara sí, no, Lluís?
Ara, en el meu cas, sí, perquè estem aquí
representant la discreta enamorada de l'Op de Vega
amb la joven companyia nacional del Teatro Clàssico,
de la qual jo ara soc el director.
Estem aquí fins al quadre de...
Al quadre de... de... de... de Juny.
Avui és a les dues quarts de 6.
Vaig fer funció ahir a la nit i d'aquí una estona torno.
T'hem trencat els teus plans del cap de setmana.
Home, trencat no. Me les heu modificat.
Estàs dirigint i actuant, no?
Sí, en aquest cas dirigeixo i actuo.
El que passa que el personatge que faig jo no és...
Els protagonistes són ells.
Faig el pare del protagonista
i la Montse Diez, que fa la mare de la protagonista.
Són, diguéssim, diguem-ne, secundaris.
Potentíssims, perquè són divertidíssims,
i el que els passa és gros,
però no és un personatge protagonista.
O sigui, no és que m'amunti l'obra, em faci el prota,
i que tingui els joves allà fent-me el coro.
Els protes són ells.
Carme, què et veu que sé aquí en un teatre
on tu has passat tant de temps,
on ja fa un temps que has anunciat que t'anapartes una mica,
què et veu que al Romeo?
Moltíssimes coses, perquè és veritat que he passat per aquí.
Però és un reconeixement com normal, eh?
És com si, no sé, com si allà hagués estat aquí, d'alguna manera.
El teatre té alguns canvis,
però ja els havia vist sent espectadora, per tant,
és com si tornés a casa.
A casa.
Diuen que hi ha l'esperit de Margarit de Txirgo, per aquí al Romeo.
No sé si ho sabeu, aquesta història.
El fantasma de la Txirgo corre per aquí al darrere,
ho diuen, eh?, però jo la història exacta...
mai m'he parat a posar-hi atenció.
Però què és, exactament?
Jo us puc oblidar a preguntar a vosaltres, que sou els experts,
que diuen que al Romeo hi ha l'esperit de la Txirgo,
perquè suposo que hi va treballar i com que va tenir aquell final...
no sé si tràgic, però aquell final a l'exili, perquè es va haver d'exiliar.
Montevideo, crec. Montevideo, exacte, sí, sí, sí.
Aleshores no sé si ho sabíeu, la història, però si no me l'expliqueu...
Està bé, no? Està bé.
Diuen que hi ha sorolls estranyes a vegades i que no són rates,
que és la Txirgo.
Benvinguda a seguir. Benvinguda a seguir, i si sigui.
Ho dic perquè jo he treballat aquí vàries vegades,
però fins aquesta vegada no he parat atenció amb això,
perquè un dels actors l'altre dia vaig sentir que en parlava,
i... inclús l'ajudant de direcció, la Vanessa, va dir...
no, no, jo percebo els esperits que està...
Tu notes alguna cosa, no especialment, però hi deu ser.
I sobretot hi ha una cosa que m'encanta, que és...
que... perquè no.
O sigui que la possibilitat és preciosa, no?,
que l'Aleshirgo ara estigui aquí amb nosaltres
i que estigui acompanyant-nos,
o sigui que forma part d'aquesta cosa llegendària del teatre,
que si non è vero è ben trovato, que diuen els italians.
Sí, sí, en qualsevol cas, està bé, no?,
pensar que els teatres estiguin plens
de tots els que ens han precedit,
a mi em sembla una idea fantàstica,
vull dir que és com que et fa sentir a casa teva, no?,
ets... formes part d'allò.
Totalment. Jo, deixa'm dir, només...
el que sí que percebo,
però aquí potser no m'havia parat a fer-ho,
i ara ho faré més, a partir d'avui,
que és que en els teatres, com en els llocs,
percebs les energies del que s'hi ha fet,
les persones que hi han passat,
les obres o els moments que s'hi han viscut en aquest teatre,
i això sí que és una cosa
que jo la noto quan entro en un teatre,
sobretot si és un teatre amb història.
I també és molt interessant,
que encara que el teatre reformi, no sé què,
quan arribes aquí,
recordes molt totes les coses que has fet en aquest teatre,
i per tant és com família tot,
no sé, acaba sent familiar tot.
Heu treballat plegats algunes vegades, vosaltres dos?
Sí, sí, sí.
Un moment, Carme, aquest és treballar amb l'Omar.
Home, ja el veieu.
Sí, però bueno...
Primera, és un home espectacular,
o sigui que mirar-se'l està bé...
Imposa una mica, sí.
No, però és un gran actor i no imposa gens.
Al contrari, és la persona més treballadora,
que més dona de les que he treballat, parlant d'homes.
Hm.
Perdoneu, ha sigut una broma, no us ho prengueu malament.
Omar, i la Carme, què?
Ostres...
Què vau fer? El Ricard III vau fer?
L'últim que vam fer va ser el Ricard III.
El Nacional?
El Nacional, dirigit pel Xavier Albertí.
I va ser meravellós, ella estava meravellosa.
A més, amb una elegància, aquesta dona,
a part de boníssim actriu i companya...
Eh...
Te'n recordes?
Tu donaves un vestit que portaves, que t'havia fet la Maria Araujo.
Maria Araujo, la més gran.
Que era... estaves, però, increïble,
amb aquest personatge tan potent, tan dolent, entre cometes,
i tan reuixat.
I... però tenim, a més, una història en teatre...
maquíssima, que és...
Els gegants de la muntanya,
un text de Pirandelo,
en direcció de la Bodán,
fet també a la sala principal.
I allà eren coprotagonistes,
el Colco Trone, i ella era la...
Ai, no em surt el nom a mi, eh?
No, jo tampoc, eh?
Hi havia també el Pere Arquilló, era tot una colla, el Sergi Mateu,
era una colla...
La Carme...
és la companya,
a part de... no sense pates,
és una actriu meravellosa,
però és la companya més...
més exquisita
que un actor pot tenir a un escenari.
A veure qui se'n segona més l'un amb l'altre, eh?
Ostres, gràcies. No farem una competició aquí, eh?
No, perquè jo hauria de dir...
una cosa és el tòpic,
però aquí no sé com es fa per sortir-se del tòpic,
perquè amb la Carme és sortir-se del tòpic.
Jo ho he viscut...
amb tres actrius.
Una es diu Ana Belén,
l'altra es diu Núria Esperta,
i l'altra es diu Carme Elias.
No està malament.
Escolta'm...
Perdona'm.
No, no, haig de donar les gràcies
per aquestes paraules que m'adonen, bueno,
que, sobretot en aquest moment que estic passant,
em fan com... bueno, em remouen el cor, eh?
Perquè mira qui ho diu, no?
Ja no parlem més.
Si voleu marxo, eh? No, no.
Però vull dir que jo...
Jo valoro, evidentment, la professionalitat,
el saber, el fer, però...
després el ser, allò que dèiem,
el ser company, el company a escena.
O sigui, això és una cosa sagrada.
Per això dic que sempre diem, quan presentem una cosa,
ens hem entès de meravella,
però hi ha vegades, i aquesta és una d'elles,
que és saltar-se això, tenir el company.
O sigui que realment estàs al costat de la persona.
I això és una cosa
que passa, siguem sincers,
no passa sempre.
La Carme ja fa uns mesos
que ens va sorprendre a tots
explicant-nos que tenia Alzheimer,
que li havien diagnosticat l'Alzheimer,
que s'allunyava de la professió.
Una professió que una de les principals coses
que et demanen és que tinguis memòria
per memoritzar un text, no?
Així és.
Primer te'l vull preguntar com et trobes, ara.
Em trobo estupenda, em trobo molt bé, o no?
Estàs perfecta. No, ara en sèrio.
Estic bé, estic bé, estic ben cuidada,
estic medicada,
entenc que soc aquí al Teatre Romea,
sé que estic amb tots vosaltres,
que sou molts i estic molt agraïda
que estigueu tots aquí.
De moment em passen coses molt petites
que indiquen cap on va la malaltia,
però encara soc autònoma,
encara faig vida pròpia
i encara em queda molta feina per fer.
És una malaltia
que avança molt a poc a poc,
com ho explico en un llibre que he escrit,
que és com tenir un bitxet
que et va menjant cada dia,
una miqueta petita del cervell
i et vas trobant, de sobte,
en situacions que t'has d'aturar i pensar
és que tinc Alzheimer
i això ho provoca l'Alzheimer, no?
I ara ja ho tinc això incorporat,
no m'espanto quan em passo alguna rareza,
però em passen molt poques coses,
encara em puc expressar amb certa llibertat,
ara mateix amb vosaltres,
i potser no tinc les paraules tan a favor,
però les trobo, les acabo trobant.
Esteu rodant un documental,
a més, sobretot, aquest procés.
El teatre l'enyores?
Per exemple, avui t'agradaria tenir funció amb l'Omar aquesta tarda?
M'encantaria.
Aquesta pregunta és la que em pot fer plorar a mi.
Perquè, ostres, Omar,
és que hem coincidit massa poques vegades a l'escenari.
Sempre m'he quedat amb ganes, a més.
Però les coses que hem fet
són records molt potents, eh?
Molt potents, però bueno...
Però sí.
Fes una pel·lícula amb el Ventura Pons, també,
que es deia Morir o no.
I què et sembla a tu com ho ha afrontat?
Dir-ho i dir que s'allunya d'alguna manera?
I, a més, crec que un dels missatges
que ha donat la Carme aquests mesos
és que ella vol decidir com se'n va
i que vol tenir una mort digna, no?
I quan n'hi prou, també.
Sí.
Per mi això és el més important,
en aquest moment,
perquè, disortadament,
tinc una amiga molt amiga molt amiga
que va ser una gran actriu,
no d'aquí a Barcelona,
i que va tenir aquesta malaltia.
Ara ja no hi és entre nosaltres.
I jo vaig anar a visitar-la,
sapient que a mi m'havien diagnosticat la malaltia
i que jo la coneixia amb ella ja amb la malaltia.
I vaig anar a visitar-la
per veure com seria jo d'aquí a un temps, no?
Ja parlo de fa uns anyets, eh?
Un parell d'anys o no sé.
I...
I quan la vaig veure allà vaig pensar
jo no,
jo no vull estar així.
Estar-hi sense estar-hi.
Ella va fer un gest d'alegria quan em va veure
i immediatament la cara
es va quedar morta.
I ja està.
En tota l'estona que vaig estar amb ella parlant,
explicant-li coses, res.
Llavors jo sé que aquest moment no vull arribar-hi,
vull dir que quan sigui aquest moment ja no vull ser aquí.
I em sembla que d'alguna manera
s'hauria de respectar
aquesta necessitat
o aquesta...
aquesta decisió presa per mi
perquè
hi ha diverses malalties, algunes són molt doloroses
i la gent pateix fins a l'últim moment
però la seva consciència hi és.
A mi quan se me'n vagi la consciència
què quedarà de mi?
Un cos.
Un cos que es va morint a poc a poc.
Doncs és aquesta, la meva opció.
Ja sé que no tothom opina igual
i ho respecto, però aquesta és la meva...
la meva finalitat ara mateix.
La meva finalitat ara mateix, no?
És veritat, per això.
Gràcies.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies.
No, m'agrada aquest aplaudiment.
Us alegreixo moltíssim
perquè no s'entenc gaire bé això encara,
avui dia, això de l'amor digne.
És una cosa que...
costa, eh?
Estimat.
No, vull dir, m'ha ajudat molt aquest aplaudiment.
Per mi és ja la joia del dia.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Moltes joies.
Moltes joies.
T'has emocionat, Lluís, tu?
Home, li han caigut unes lletres...
Què penses quan sents la Carme?
Guai, és que tinc molta fluixera, eh?
És que...
Uf...
Em sembla una lliçó de vida,
o sigui, tot això que...
que jo he pogut compartir amb ella, aprendre,
o sigui, és...
és una lliçó d'humilitat,
d'acceptació.
Acceptar les coses com són,
apesar de la seva dificultat, no?
Sempre estem amb allò que voldríem que fos.
El difícil és anar amb el que és, no?
I crec que aquí ens està...
brindant una possibilitat,
també, perquè ho puguem nosaltres.
Ella no sé fins a quin punt n'és conscient, no?
Adaptar-ho amb les dificultats
que cadascú pugui tenir,
per ell mateix, per algú que té proper.
I al final això és el que ens posa junts
i és el que ens fa d'una manera o d'una altra
que encara que estiguem aquí
ens agafem tots de la mà.
Sé que sona una miqueta així,
però crec que aquests vincles
són els més importants
i crec que la Carme ens està brindant
i ens està oferint i està parlant,
ella no sé si és conscient, des d'una claredat,
des d'una senzillesa, des d'un punt
que és realment emocionant.
Gràcies, Carme.
Gràcies, Junto.
Ara han aplaudit la Carme,
és evident que vosaltres al llarg de la vostra vida
reuen molts aplaudiments dalt de l'escenari.
Per què...
i heu aconseguit una cosa,
que teniu una carrera que heu pogut viure d'això...
bé, entenc,
en una feina que costuma ser molt precària.
Vosaltres per què actueu?
Actueu per l'aplaudiment,
actueu per sentir vosaltres persones?
Actuem perquè no podem ni saber fer una altra cosa,
perquè ens ho demana el cos, el cor i l'ànima.
I si hi ha aplaudiments, fantàstic.
I si no n'hi ha, mala sort, però continuem.
Els aplaudiments són molt bonics i necessaris
perquè el públic està amb tu,
però no són la base de la nostra feina.
La nostra feina és
ser de veritat en un escenari,
lluitar per ser-ho,
no només per fer veure que ets allò que fas,
sinó com integrar-ho.
No només per fer veure que ets allò que fas
sinó com integrar-ho.
Integrar-ho dintre teu
per poder-ho transportar al públic
amb la millor claredat del món,
amb la transparència necessària
perquè li arribi al cor.
A mi em tens, és que ho explica.
Tu estàs trencat, Lluís.
No sabia que eres un ploraner, Lluís.
A veure, un clínic, sisplau.
Últimament estic més...
Estem de celebració, però no ve d'aquí.
No, però és que plorar també...
Té, home, i tant.
Jo ja no me n'amago.
Saps de plorar, o sigui...
Està molt bé.
No plores per debilitat,
com va dir la porta fa poc, que deia.
No us penseu que ploro per debilitat?
No, però és que ho he explicat jo,
moltes vegades em broma.
Dic, faig teatre pels aplaudiments
i pels silencis.
A mi m'agrada molt el silenci en el teatre.
El silenci és molt emocionant.
A la ràdio ens agrada el silenci. Us agrada?
Fem un silenci, el Romea? Fem un silenci?
Fem-lo. Vinga.
Ja la xirgo per aquí.
Jo tinc la pell de gallina.
Sí.
Jo recordo, bueno,
abans n'hem parlat un moment,
que hi havia un amic
que coneixem els dos,
que a vegades era director,
i que, no, l'Ariel,
que jo he après molt d'ell
del que és estar en un escenari.
I et deia, a vegades quan tens aquest dia
que tens la sensació que tires, tires, tires
i que no connectes, perquè la Carme,
per això dic, ho ha explicat molt bé,
quan busquem, perquè jo és el que intento
transmetre amb els joves, que l'escenari
no sigui un com-sí, sinó que és un espai
de realment fer aquesta radiografia,
de mostrar-nos, de no jugar
a amagar-se, sinó que és un espai
de veritat i això, és molt fàcil de dir,
però llavors no és tan fàcil de fer.
És una actitud de vida, i com que vivim
en uns temps en els quals tot és,
sobretot el que comptes, el que fas creure que ets,
i el teatre, el que ens convida ara,
no és l'aparença, sinó que ens continua
convidant a crear espais
d'autenticitat.
I això no vol dir realisme, no vol dir naturalisme,
això ja se n'ocupa al cinema
i se n'ocupa la televisió.
Però aquesta dimensió del teatre, llavors,
per acabar amb aquesta anècdota de l'Ariel,
que deia,
si tu tires i notes que no vas,
para, on sigui,
et queda tan blanc,
és a dir, tu estàs parlant, estàs dient...
Escoltes el silenci
i continues.
Quin silenci s'ha fet,
l'heu escoltat, el silenci?
Ara ens l'han espatllat els senyals horaris
al dos quarts de dotze del migdia.
Us vull agrair la vostra generositat,
a la Carme Elias la podeu trobar avui al Romea,
però la podeu llegir
amb aquest llibre que acabes de publicar,
on expliques tota la teva experiència
i com ho vols afrontar.
Com és el títol del llibre?
Mentre sigui jo, o quan ja...
No, com és? Quan ja no sigui jo.
Quan ja no sigui jo.
O quan ja no sigui jo,
està tan aquí, menys malament,
una mica més i has de pujar a ajudar-me.
I t'agrada també el Romea amb tot el seu repertori.
Moltes gràcies per la vostra generositat.
Enhorabona per l'aniversari.
Moltes gràcies a vosaltres.
Fem una petita pausa en directe des del Teatre Romea,
i de seguida continuem aquí.
Fins ara, moltes gràcies.
Gràcies a la Carme Elias i el Lluís Amar.
Un fort aplaudiment.
Avui, el suplement des del Teatre Romea de Barcelona,
amb el suport dels productes frescos de Caprabo a casa.
La millor plantilla s'aconsegueix jugant.
Campus Barça Academy Sport.
Converteix-te en un crac blaugrana.
Aquest estiu també Campus Femení Barça Academy Sport.
Informa-te'n a campusfcbarcelona.com.
Campus organitzat pel Diari Esport i Barça Academy.
Lloga una càmpara amb Road Surfer
amb més de 50 ubicacions a Europa
i gaudeix de la teva aventura amb tota llibertat.
Tots els models tenen quilometratge il·limitat
i segon conductor inclòs.
Una gran selecció de models grans i petits per cada aventura.
Llença't a un estiu divertit i educatiu
a la Fundació Pere Terres.
Torna a compartir noves experiències a conviure i créixer,
a fer nous amics, a viure a banteres,
a aprendre a través del lleure.
Confia en la Fundació Pere Terres per gaudir d'un estiu únic
i les activitats dels centres d'esplai.
Informa-te'n a peraterrés.org per l'estiu,
perquè l'estiu és Pere Terres.
Hem jugat, hem après i ens hem divertit.
Soc aquí!
Ara, les millors excursions d'antitó
i les sorpreses d'en John C. al llibre.
Hi, kids!
Treballa a la botiga de TV3 i als punts habituals.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Atabant, passeu.
Avui diumenge, al Cort Inglés de Diagonal,
al portal de l'Àngel i Plaça Catalunya,
obren per tu de 12 a 8 de la tarda.
Sí, sí, aquest estiu obren cada diumenge i festius.
Molt més temps i avantatges
perquè facis les millors compres amb moda, esports,
llars, supermercat, electrònica...
Recorda, avui diumenge, al Cort Inglés de Diagonal,
al portal de l'Àngel i Plaça Catalunya,
obren per tu de 12 del matí a 8 de la tarda.
Qui són les nou noies de Castellnou?
Sabies que en Joan Petit, cavalla, és occidental?
Canta, dança.
És el Se canta la cançó més versionada de tota Occitània?
I aquí con aquí.
Sus Occitàs, el nou podcast de nareners
de cultura i música occitana amb Anna Geli.
El món sona a Occità.
Des d'Aquitània, en qui es balades,
en tot passar per a Val d'Aran.
Sus Occitàs.
Cada divendres en podcast a l'api web de Catalunya Ràdio.
Arriba l'últim i decisiu debat.
El debat dels candidats per Barcelona.
Aquest dimarts en directe a TV3 i a Catalunya Ràdio.
El debat de les municipals, més i més a prop.
Les xarxes socials estan creant una nova cultura alimentària.
Fer una recepta té una part que es pot explicar,
però una part que és visual, també, una part que has de mirar.
Ha sido como crear a una influencer de cero.
La empresa que ha acogido a alguien
ha dicho vamos a ver si esto funciona
y vamos a enseñarle al cliente a cocinar de forma más humana
nuestros productos.
Convidem el restaurant Cannibal
a la nostra influencer preferida, Ainoa Singular.
El cachofas se deshace literal.
Dios mío. Bueno, espectacular.
Un restaurant Cannibal a Berlín.
Diumenge, d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
5 anys fent ràdio amb esparit de cap de setmana.
Avui, en directe des del Teatre Romea.
Amb Roger Escapa.
Passen 4 minuts de dos quarts del migdia.
Un fort aplaudiment per...
Riccardo Orquemada i la Rosamari, que és la mare de Riccardo Orquemada.
Cap aquí.
A seure, sisplau.
Gràcies. Hola, Ricard, com anem?
Molt bé, Roger. Hola, Rosamari.
Bon dia a tothom. Bon dia.
Jo no et coneixia, tu, eh? No.
Què, Ricard? Estàs nerviós?
No, estic més preocupat per la meva mare, si està nerviosa.
Això ho hem d'explicar una mica. Potser ara l'Orient no entén res.
Fa uns mesos, quan vam anunciar que seria amb el Romea,
el Ricard em va dir que necessitarien entrades per ma mare.
Sí, perquè ja havia passat alguna acusació d'aquestes que feu.
Que s'havia quedat sense entrades.
I m'ha dit, eh?, vull entrades pel suplement.
Rosamari, ens escoltes de tant en tant?
Sí, sí, sí.
Algun dissabte, algun domenge, segons...
Des dels inicis del programa? Perquè clar, en sabrem 35.
Des del solar o últimament? No, últimament.
I el Ricard als caps de setmana al matí què fa?
Als caps de setmana, tu al matí... Ara?
No, ara no, ara deus estar...
Què vols dir, quan era petit o què?
No, o sigui...
Que ets petit els caps de setmana al matí,
perquè tu deus estar viatjant amunt i avall.
O amb els nens partits dels nens, o viatges o desplaçaments...
Cada setmana, nosaltres també treballem, com tu.
Als esports ja saps com va això.
Clar, per part del Ricard, tens tres nets, no?
Sí, de part del Ricard, tres.
Tres filles. I un de les filles.
Déu-n'hi-do, no? Tres crius.
Home, sí, Hat-trick. Hat-trick.
Així va ser anunciat a casa.
Quan em va trucar la gent em va dir Hat-trick i jo deia...
Hat-trick, ara què em diu?
Perquè jo no us relacionava,
va dir que algú s'ha fet mal per tercera vegada,
i no, era que el predictor havia donat positiu per tercera vegada.
Et vas espantar?
No, però vaig dir...
Com se li acut dir-m'ho així? Hat-trick.
Per cert, que tu no ho saps, això,
però a casa som molt dels suplement,
perquè la Gemma va estar quatre anys treballant al suplement,
amb el solar, i té un ondes, fins i tot.
I tant, és bàsic, aquest programa té un ondes, amb el solar.
A casa som d'esports i suplement.
I els teus fills van per periodistes, van per futbolistes,
van per... perquè tu, de petita, el Ricard li tirava l'embol, no?
Bé, el futbol, l'embol, el tenis...
Esports. Esports.
Tot era esports, tot.
Sempre han estat esports.
I l'embol, sí, perquè a col·legi no hi havia futbol,
llavors era més fàcil, més còmode,
i a l'embol li va anar bé, li va anar bé, li va agradar,
i va anar bé, sí.
I qui t'obre les portes per al coneixement d'alguna manera
del futbol és el teu pare, que era del Madrid.
Sí. Sí, sí.
Bona. Mira com riu.
La meva mare era del Barça, o és del Barça, vull dir que...
A casa sempre hem conviscut amb això, sí.
El meu pare va fer molts esforços perquè jo fos del Barça,
perquè sempre hi ha aquesta projecció fill-para, que és normal,
i ell va insistir molt, em va portar al Camp Nou des de petit,
perquè em deia que ell...
Ah, és a dir, sent madridista et portava al Camp Nou.
Sí, perquè ell deia que jo havia nascut aquí, era d'aquí,
perquè ell venia d'una família que era de Madrid,
ell era nascut aquí,
però era el primer fill, crec, que havia nascut a Barcelona,
i per tant, diríem que arrossegava tota la part dels pares
i dels germans grans.
Però em deia, tu has nascut aquí, tu has de ser del Barça,
i ell em portava al Camp Nou, va ser...
Sí, sí, ell va fer molts esforços perquè jo fos del Barça,
cosa que després m'ha anat bastant bé, li he agraït.
T'ho diràs. I el Puyol com el vas conèixer?
Jo? La meva mare...
Suposo que l'has conegut, el Puyol? Sí, sí, he parlat amb ells.
L'has aconseguit entrevistar mai? Perquè jo no.
Jo no m'he aconseguit mai.
Mira que m'hi esforço, eh? Ni tu ni molts, eh?
Des d'aquí, si ens estàs sentint, que pot ser,
el Quim o el Puyol està convidat a aquest programa com vulgui.
Ja ho sap, em sembla. Jo també diria que ho sap.
Doncs amb el Quim, m'imagino, clar, ja no ho recordo.
Jo vaig entrar a la ràdio l'any 96
i vaig començar a fer la transmissió amb el Quim a l'any 2000.
Ja havia fet alguna cosa amb el Sergi Cotillas,
alguna baixa del Sergi, l'havia substituït a la sala d'imatges,
jo crec que era l'any 98-99, però eren res, substitucions puntuals.
I a l'any 2000, el Josep Maria Déu, que havia succeït el Bassas,
va marxar de Catalunya Ràdio i el Puyol em va oferir fer això.
Cosa que vaig pensar, això ho faré molt poquet.
Vaig... dos, tres anys, vaig pensar.
Per què? Perquè no l'aguantaves?
No, perquè vaig pensar que allò d'aquella intensitat
no l'aguantaria gaire temps.
I recordo parlar amb amics, em deien...
Clar, no pots fer res, que podem quedar, i jo li deia...
3-4 anys, això. 23, ara.
Imagina't. Tant de bo el Guardiola hagués passat el mateix, no?
Perquè potser ell va fer 4 anys i ara l'estan gaudint a l'estranger.
Sí. Potser ell va ser més savi, va saber trobar el moment per marxar.
En el fons, el Pep fa el mateix aquí que allà,
és un lloc diferent, però la feina d'entrenador,
excepte l'any d'excedència que es va prendre a Nova York,
l'ha anat mantenint.
T'agrada el futbol? Tracto de tu, eh, Rosemari?
No, no, no, faltaria. T'agrada el futbol, a tu?
Molt, molt, sí, jo no em perdo un.
I les narracions de les transmissions del Torquemada
i tot l'equip, ets crítica, l'escoltes...
Sí, sí, no li dic gaire cosa, però...
Ho pensa, doncs és el moment, perquè ho diguin.
Abaixes el volum de la tele i poses el Ricard, normalment.
Sí, sí. Sí, sí.
Mira els partits, també, tota la història.
Sí, sí, sempre, sempre.
Mira que algun partit d'aquests últims anys, últimament, costa.
Es miro igual.
A vegades m'ho passo escoltant la ràdio
que mirant la tele, segons com el Barça, els últims anys.
M'ha passat, clar, no sé si...
Potser, és normal. Però ja fas, ja saps.
És logia que això canvia.
Va ser maco, el Camp Nou?
Sí, tot i que va ser curtet.
Tinc la sensació que s'estan esperant el partit del Mallorca,
que serà l'últim partit del Camp Nou,
que serà un dia especial, perquè, clar, les obres...
No sé si els socis s'enduren les cadires a casa o què faran,
però, clar, és l'últim dia.
Per exemple, nosaltres hem de desmuntar la cabina,
ara em deia el Ricard Luque, el mateix diumenge al vespre.
No ens deixen ni unes hores per buidar,
que tenen pressa per començar les obres.
I ahir va ser un dia maco,
com tots els dies de celebració que hi ha hagut festa al Camp Nou.
El que passa és que tinc la sensació que...
abans tot era com més natural, no?
Que ara costa una mica que tot plegat sigui més espontani.
Ahir fins que va haver-hi un moment que el speaker va callar,
la magafonia va aturar-se, abans no hi havia magafonia,
no hi havia speaker, i la gent celebrava de manera més natural.
I ara tot està com una mica plastificat.
Però, vaja, no és al Camp Nou ni al Barça, és a la vida.
La sensació que el que va passar fa 15, 12 anys,
en aquella època dauradíssima de la Guardiola,
va ser tan extraordinari
que mai no tornarem a viure un moment tan àlgid com aquell.
I tot el que vingui serà, en la comparació, pitjor?
Tu ets jove, potser sí, jo no.
O sigui, allò...
Però quan ja ho vivíem, jo recordo molt fer aquell punt de...
aquella... aquella connexió amb de consciència,
de dir, això no ho tornarem a viure.
I jo, quan ho estàvem gaudint, ja n'èrem conscients,
que allò era únic.
El que passa és que després costa molt acostumar-se.
Una cosa és verbalitzar-ho i una altra cosa és després viure-ho.
Però sabíem que estàvem davant d'un fet absolutament extraordinari.
És que no hi havia res que s'assemblés a allò.
Era un parc temàtic.
O sigui, durant molts anys.
I, home, és una experiència bestial per tothom,
perquè tothom ho va viure d'alguna manera, no?,
en el seu rol.
Però des de la part, diríem, comunicativa,
va ser un festival, allò era... era un goig.
Rosamari.
Sí, tios?
Tu vols que Messi torni?
Ai...
Això no l'he preguntat mai, jo, eh?
Ai, ai...
Sí. Sí.
Un aplaudiment per la Rosamari.
Per què? Per què vols que torni?
Home, si...
El que passa que no sé si es poden veure les jugades que havia fet...
A YouTube les podem veure cada dia.
Ara no sé si les tornarà a fer.
Aquí està. Aquí està.
Aquí està la problemàtica.
Perquè jo crec que el Ricard aquest és un debat que no sé si t'incomoda...
No.
No incomodar-te, però que és una pregunta que...
Tens clara la resposta?
No, perquè hi ha una part emocional i una part racional, no?
I l'altre dia vaig dir una frase, i em sembla,
aviam si sóc capaç de reproduir-la,
que m'agradaria veure Messi al Barça,
però no m'agradaria veure el Barça amb Messi.
I...
Perquè tinc la sensació que...
ens estem movent cap endavant
i que la seva presència podria, d'alguna manera, hipotecar...
part del procés.
O, com a mínim, retardar-lo, congelar-lo.
I tinc tantes ganes que tot avanci,
i necessitem molta paciència i molta cocció lenta,
que podria, d'alguna manera, influir-hi.
Però, clar, veure Messi al Barça per tots,
que la història acabi d'una manera diferent,
i tenir un final feliç...
A vegades sobrevalorem els resultats o el rendiment,
i potser, a vegades,
una situació com la tornada de Messi al Barça
va molt més enllà d'una temporada d'uns resultats.
Si lligues ja n'hem guanyat, Champions, fa molt que no les guanyem.
Queda molt perquè les tornem a guanyar.
Vull dir que, a vegades,
continuem vivint i la gent continua anant al camp,
i la gent continua escoltant la ràdio
i continua connectada al Barça.
El barcelonisme sap que, durant molts anys,
els veterans, sobretot, han estat de saquera.
I ara, mira, va marxar Messi,
i han tardat dos anys en guanyar-ho.
Quatre dies, sí.
Que bé que parla el Ricard Torquemada.
Un fort aplaudiment per tots dos.
Moltes gràcies per acompanyar-vos a la Rosa Maria, el Ricard.
Gràcies.
I per formar part també d'aquests 35 anys del suplement.
Gràcies.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies.
Pràcticament són tres quarts de dotze del migdia.
És l'hora, el suplement en aquest especial,
des del Teatre Romea, que entri el dominical.
Avui, un dominical d'Ara Express,
amb alguns sortejos i amb alguns premis.
Primer, regal, xec de compra al Supermercats Caprabo,
per un import de 100 euros.
Amb la inflació tampoc donen per tant 100 euros,
però des d'aquí una abraçada Caprabo que patrocina aquesta gira.
Amb 100 euros no te pots pagar ni mig menú del bulli.
Home, això segur, tal com està la cosa.
Un dia ens explicaràs què és això del bulli 1700...
No, perquè no ho sé ni jo.
Tu tampoc ho entens.
Segon regal, 4 entrades per l'obra,
el fingidor, que es fa aquí el Romeu,
regal a Teatre.cat, i també un tercer regal, que són 4 entrades més.
3 personatges que tenim aquí barrejats.
Trastem 3 voluntaris al públic
que es vulguin emportar algun d'aquests premis.
Per exemple, aquí tenim un senyor que ens aixeca el braç.
Hola, què tal? Com et dius? Josep.
D'aquí a Barcelona? No, de Girona.
Has vingut expressament de Girona per veure'ns?
Fantàstic. Doncs, escolta'm, què tal la P7?
Has baixat amb l'àvia o com ho has fet?
He vingut amb trens. Ah, sí? O sigui, amb...
Polies, normal. I anava bé?
Sí, sí, sí. Hem arribat.
Fantàstic. Doncs celebrem un fort aplaudiment...
per aquest senyor que ha vingut amb rodalies i anava a l'hora.
A veure...
En un context com el d'avui, la primera pregunta ens la fa un actor.
Joan Pera, bon dia. Bona hora.
I Paco, jo no sabia si tenia funció avui.
Paco, no m'he preparat res.
M'he de vestir de senyora o alguna cosa?
Anem a la pregunta. Vinga, Joan.
La pregunta número 1 és...
Quina presentadora de l'actual Graella de Catalunya Ràdio...
va fer una secció al suplement de Roger Escapa?
Elisenda Carod, Mariola Dinarès,
la Laura Rosel o el Jordi Costa?
No sé com de fidèl ets a nosaltres.
No és una pregunta fàcil, eh?
Quina presentadora...
Quina presentadora de l'actual Graella ha col·laborat amb aquest programa?
En aquesta última etapa.
Mira, t'ho repeteixo, no pateixis. Els noms, els noms.
Elisenda Carod, Mariola Dinarès,
Laura Rosel o Jordi Costa?
Mariona Dinarès.
Segur? No.
La primera.
Jordi Costa, jo crec que el podem descartar.
La primera, doncs.
És Laura Rosel.
Laura Rosel. Correcte!
Fantàstic! A la primera.
Un premi cap a Rodalies.
A la primera. Bravo, molt bé.
Segona pregunta.
En joc, 4 entrades per l'obra.
El finxidons la fa la pregunta un altre actor.
Robert De Niro, bon dia.
De debò m'has dit bon dia?
He vingut dos anys i acabo de tenir el meu setè fill.
Creus que puc tenir un bon dia?
La veritat, en la meva situació, un bon dia és quan em fan...
un descompte per comprar-ho, el que és pel nen i per mi.
A veure, un altre voluntari, per aquí.
Algú que em quedi una mica a prop.
Sí, ho passo jo per aquí.
Em puc asseure a la falda? Sí, sí.
Vine a tu, per favor, que em faré mal, jo.
A veure... Robert De Niro, eh?
Repeteix la pregunta, sisplau, que fem temps.
La pregunta és...
Si Roger Escapa es va posar al capdavant del suplement,
hi ha hagut col·laboradors que s'han incorporat al programa,
d'altres han desaparegut.
Quins dels següents col·laboradors de l'actual suplement
hi són des del començament?
Hola, què tal? Com et dius? Núria.
Núria, d'on vens? De Barcelona.
De qui? El Raval? No, de Sant Gervasi.
Ens has seguit en aquesta gira o és el primer dia que vens de bolo?
Us he seguit. On vas venir?
No vaig venir, però us he seguit.
Des de cap. Molt bé.
Quins dels següents col·laboradors de l'actual suplement
hi són des del començament?
Joel Díaz, Carles Tamayo, May Canabarro o Marina Porras.
Qui és des del començament amb l'etapa última?
Aquests últims 5 anys.
Doncs la May Canabarro, el Joel Díaz, el Carles Tamayo...
o la May Canabarro.
El Joel Díaz?
La May Canabarro.
Has dit May Canabarro?
Efectivament, May Canabarro.
Molt bé, molt bé.
Molt bé.
A veure, tercera i última consulta.
Quatre entrades més per l'obra El fingidor, aquí el Romea.
Gentilesa de Publispec.
Ens la fa el Ricardo Arquemada del Dominical,
a qui hem d'escoltar ara mateix.
Exacte. Bon dia. Com està, Roger?
Suposo que vols una operació de l'entrevista que hem fet amb ma mare, no?
A veure, endavant.
Vinga, doncs em tiro jo els peus.
El cap incisiu ha buscat el gol en tot moment,
intentant que la meva mare ens emocionéssim,
però ens hem escapolit de l'escomesa.
En segon lloc, ma mare, impecable,
debutava en un escenari com aquest,
però s'hi ha desenvolupat com una veterana,
demostrant domini dels mecanismes comunicatius,
controlant les emocions...
El gran, Ricard, va.
Finalment, jo, complidor, no m'agrada parlar de mi,
però se m'ha d'avaluar els esforços per no desentonar i no perjudicar.
A la pregunta, Ricard, com et dius, perdona?
Ricard.D'on véns?
A l'Hospitalet.Vinga, amb la pregunta.
La pregunta és,
durant quina etapa del suplement es va començar a fer la Marató
conjuntament amb TV3?
Primera opció, durant l'etapa de l'Ecopolo 2012.
Segona opció, durant l'etapa de Xavi Solà.
Tercera opció, durant l'etapa de Roger Escapa,
o finalment, durant l'etapa de Risto Mejide.
Crec que la primera, amb el Coppola, o...
Amb el Francis Ford Coppola.
Amb tu.
Sílvia Coppola, sílvia.
Potser la primera era la bona. La intuïció sempre va bé.
Amb Sílvia Coppola, efectivament. Gràcies, Josep. Moltes gràcies.
De seguida, una mica més de Dominical,
amb el Gerard Joan i totes les seves plendor.
Gràcies al Xavi Spinoza i al Carles Roig.
Ara, però, tornem a convidar a l'escenari la Julieta,
que ens tancarà aquesta primera hora amb una nova cançó.
Julieta, què tocaràs, ara?
Ara cantaré Ens basem.
Ens basem, un dels seus singles,
per tancar aquesta primera hora de suplement
des del Teatre Romea en directe,
la Julieta, que es posa damunt del piano.
Quan vulguis, l'escenari és teu.
Jo juro que no paro de pensar
En tu no puc controlar-m'ho
I cada minut a la meva ment
Que ja no sé ni amagar-t'ho
Quan mires t'aparto
La mirada molt lentament
Cremem les teix
Quan hi pugem
La teva veu, la meva pell
Cremem les teix
Quan hi pugem
Tothom ens veu
I tu i jo ens basem
Ens basem
Ens basem
I tu i jo ens basem
Ens basem
Ens basem
Baby, ja no puc parar
De pensar en tu en tot moment
Ho havia de confessar
Tu canto amb un tema
I enamorar-me de tu va ser diferent
Topa molt ràpid el meu cor sent
No puc apagar un dius, ara callem
I ara no deixo de somiar en tu
Per veure'ns millor només tanco els ulls
I ara no deixo de somiar en tu
Digue'm si és veritat, si ja estem a punt
Cremem les teix
Quan hi pugem
La teva veu, la meva pell
Cremem les teix
Quan hi pugem
Tothom ens veu
I tu i jo ens basem
Ens basem
Ens basem
I tu i jo ens basem
Ens basem
Ens basem
Baby, ja no puc parar
De pensar en tu en tot moment
Ho havia de confessar
Tu canto amb un tema lent
Julieta, al Teatre Romea, moltes gràcies.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Julieta, què t'espera aquest estiu? Tens concerts a la Vista, suposo.
Sí, sí, tinc una gira bastant llargueta.
Vaig al Vida, al Sons del Món, a Figueres, a molts llocs.
Ara, així, a Vista, tinc la Sala Paral·lel 62,
amb el Festival d'Estrena, aquest divendres, 26.
És l'inici de la gira, o sigui que presentem nou show.
Estic superil·lusionada, amb molt nervió.
He de preparar moltes coses, però sí, sí, una gran gira.
Moltes gràcies. A cumpraentrades, tots.
5 minuts per arribar a les 12.
Farem una petita pausa a Espais de propaganda electoral,
que aquests dies són insalvables.
D'aquí una setmana tenim eleccions municipals.
De seguida tornem aquí, serem fins a la 1 del migdia, al Teatre Romea.
De seguida, David Truéva, Ronaldo i Clara, el Dominical,
i molts més convidats. De seguida tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Vine a viure la tercera edició del Mou Juic,
el festival de la dansa i el moviment, o del que tu vulguis.
Els dies 20 i 21 de maig t'esperem al castell de Mou Juic,
amb espectacles per tothom de la mà d'artistes com Los Informals,
Joan Català, Manolo Alcántara, Quim Vigues o Lara Braum.
Agafa entrades a barcelona.cat barra Mou Juic.
Lloga una càmpara amb Road Surfer,
amb més de 50 ubicacions a Europa
i gaudeix de la teva aventura amb tota llibertat.
Tots els models tenen quilometratge il·limitat
i segon conductor inclòs.
Una gran selecció de models grans i petits per cada aventura.
Viatge lliure. Viatge amb Road Surfer.
Aquest estiu no passis calor.
Equipat amb la samarreta del Miki i els seus amics,
la gorra d'estiu i l'ampolla tèrmica del Miki.
A la vent de la botiga de TV3.
Espacio. És color. És vida. És humor. És amor.
És dolç. És salat. És inimitable.
És ella. És avui. És demà. És ara. És ja.
És propera. És amable. És canyera.
És social. És incomparable. És singular.
És plural. És veritat. És realitat.
És ficció. És fresca. És directa.
És la tarda. I la tarda és única.
Exacte. De dilluns a divendres, de 3 a 7,
la tarda de Catalunya Ràdio amb el Izem de Carod.
Si està bé, la tarda de Catalunya Ràdio, eh?
Lincoln. Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Torna el rèquiem nocturn de Pere Faura al Mercat de les Flors.
Un espectacle inspirat
en el mític coreògraf nord-americà Bob Fousy,
en què intervenen 9 ballarins, un actor i dos músics en directe.
Del 25 al 27 de maig al Mercat de les Flors.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln. Lincoln. Lincoln.
El 27 de maig arriba a la final de la Cerdana de l'any
al Gran Casino Costa Brava de Lloret de Mar.
La copla a la Salvatana interpretarà les Cerdanes finalistes
i, com a tancament, concert amb la banda municipal de Barcelona
dirigida per Salvador Brutons.
Més informació a portalcerdanista.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln. Lincoln. Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
La transformació republicana ha d'arribar a tot arreu.
No poden seguir manant els de sempre.
Ser republicà és posar els ajuntaments al costat de la gent
i fer polítiques útils sense deixar ningú enrere.
Vota futur republicà. Esquerra republicana.
Som gent honesta i preparada.
Estimem els nostres pobles i ciutats.
Creiem en la política a peu de carrer.
Governarem des de la centralitat
per fer un país equilibrat i amb igualtat d'oportunitats.
Construirem, amb tu, un present i un futur millor.
Vota ara pacte local.
Bé, el tema és que ho volem tot.
Sanitat, educació, la independència, viure bé.
Per això lluitem.
El 28 de maig votem la CUP.
Gent que lluiti és el que cal.
Bé, el tema és que ho volem tot.
Sanitat, educació, la independència, viure bé.
Per això lluitem.
El 28 de maig votem la CUP.
Gent que lluiti és el que cal.
El meu voltant es mulla i torna l'alegria al jardí.
El 28 de maig tornem a la zona.
Un país que ho pot tot i que ho vol tot.
I el teu vot decideix coses de debò.
El teu vot fa que Lleida estigui a punt per guanyar.
I que Tarragona torni a batagar com mai.
Conecte Girona, el talent i el futur.
I portarà el canvi que farà recuperar la millor Barcelona.
Tu fas Catalunya. Fem-la de debò.
Junts, gent de debò.
És hora de posar Catalunya en marxa.
És hora de generar prosperitat
i protegir les persones amb política útil.
En aquestes eleccions municipals,
si posem tota Catalunya en marxa, no hi haurà qui ens aturi.
El 28 de maig posem Catalunya en marxa.
Vota socialista.
Benvingut al suplement de Catalunya Ràdio, casa teva.