Són les 9.
En un cap de setmana en què a Catalunya
s'han suspès més de 30.000 activitats per risc d'incendi.
Unes 200 persones continuen aquesta hora de festa
en una rave il·legal que es fa en un bosc de muntanyó a l'Osona.
De seguida connectem amb el nostre corresponsal,
un tal Peyu, que habita en un búnquer.
Les autoritats no s'han cansat de repetir aquestes últimes hores
que la sequera, sumada al vent i a les altes temperatures,
eren el caldo de cultiu perfecte
perquè cremessin boscos en ple mes de març,
però així hem pogut evitar les negligències d'uns quants càfores.
A Covelles al Garraf,
l'incendi que es va declarar ahir a la tarda ja s'ha estabilitzat
i ha quedat en un ensurt que ha fet desallotjar uns pocs veïns.
Precaució, molta precaució, avui continuarà fent calor,
no tant com ahir, però ja sabem que al meu país la pluja no s'aplourà,
o plou poc o plou massa, si plou massa és la sequera, si plou...
No, ho he dit malament.
Si plou poc és la sequera...
És que, clar, si ara m'està sentint raimon, em matarà.
Si plou massa és la catàstrofe.
A Covelles.
Perdó, perdó, perdó, raimon, si ens estàs sentint.
Al meu país la pluja no s'aplourà o plou poc o plou massa,
si plou poc és la sequera, si plou massa és la... catàstrofe.
Ara sí.
Bon dia i bona hora, Marc Molins, advocat penalista d'Octondret.
Què tal? Molt bon dia.
Oriol, Marc, cap de Política Nacional, l'Oriol, què tal?
Què tal? Molt bon dia.
La Núria Oriols, del diari Ara. Bon dia, Núria.
Bon dia.
I també l'Anna Pardoevera, de Público.
Anna, com estàs des de Madrid? Què tal? Buenos días, bon dia.
Doncs aquí estem, a la ressaca de la Serada Família,
que ahir vam fer el programa allà,
i ens vam visitar el Marc Molins, l'Oriol, la Núria, també,
tu no, perquè sé que eres fora.
Ja. I, a més, estava a Galícia.
Ah, ets a Galícia encara?
No, i ara estic a Madrid i vaig arribar a Noche,
tenia un congreso. Molt bé, molt bé.
A Póctevedra, sí.
Va passar una cosa extraordinària,
i que s'està perdent a la ràdio,
i és que estàs en contacte amb els uïents, no?
I ahir hi havia molts dels col·laboradors
que fan possible el suplement.
I em vaig trobar després del programa amb comentaris de...
Ostres, i això que sortiu a la tele, molts de vosaltres,
però, ostres, l'Oriol Marc me l'imaginava molt més gran.
Més gran.
Més gran.
Més gran.
O el Marc Molins no li posava aquesta estètica, tampoc, saps?
Però sí, està en tot el dia el 3.24 amb el Gracet, també.
I això és una cosa que a la ràdio,
abans et parlava una veu que no sabies posar-li cara.
I ara, els locutors, com que també ens promocionen a la tele,
o els col·laboradors, molts també col·laborava amb televisions,
a l'Anna molta gent li posa cara,
perquè l'Anna surt a la tele molt sovint.
Sí, a la televisió, sí.
O la Núria també surt amb el Gracet.
I alguns uients em deien això, Oriol,
que recordo un uient que em va venir i em va dir...
L'Oriol em pensava que era més gran,
i quan l'he vist, que era més jove, m'he emportat una alegria.
És que m'acabes d'arreglar el diumenge.
Perquè jo el que vull és ser més gran.
I ho estic aconseguint per la via dels fets.
Està molt bé que a la ràdio contribueixi
aquesta imatge de senyor gran que m'estic lleugant a consciència.
Home, sempre l'Oriol ha sigut un jove vell, he de dir, eh?
És a dir, em sembla una gran observació per a aquest uient,
perquè realment és una definició exacta.
De tu no em van dir res, Núria, em sap greu.
Bé, millor, millor.
Bé, ja es diu menja, són les 9 i 4 minuts,
i tenim notícia, en aquest cas, a Muntanyola.
Això és la prèvia, eh?, és la introducció.
Llarga.
A veure, estem fent molta conya,
però és que, clar, estem en un cap de setmana
en què el risc d'incendi és elevadíssim,
a Covelles i hem tingut...
Hem tingut ja algun ensurt,
30.000 activitats sospeses...
Ara, ara.
Corresponsal a Muntanyola, Peyu, bon dia.
Bon dia, què tal?
Molt bé. A veure, tenim una festa il·legal.
Des de fa hores, Muntanyola, comarca d'Osona,
150-200 persones parlaven ahir els Mossos i l'alcalde,
que havien aparcat els seus vehicles
en una zona buscosa del municipi.
De moment, els Mossos no havien desallotjat res,
però és que, clar, quina és la situació ara, Peyu?
Que jo conegui la mateixa.
El que passa és que Muntanyola, encara que us sembli estrany,
que és molt gran,
però a termes municipals és molt gran, llavors, la festa,
tan lluny del que és el poble, queda més a prop d'Oristà, gairebé,
que queda a Muntanyola.
Però, bueno, una mica preocupats per el tema més carrer
del risc d'incendis.
L'altre, mira, cagardin el que vulguin,
però el risc d'incendis sí que preocupa una mica,
perquè estem sequíssims, aquí dalt estem sequíssims,
en aquest sentit.
De fet, Peyu, crec que teniu com un xat de coordinació
amb tot el veïnat, no?
I anàveu fent una mica l'actualització de la cosa.
Sí, sí, l'Ajuntament té un grup de difusió
i et va informant de tot el que passa al poble.
Som petits però molt ben organitzats, sí.
Sabeu d'on ve aquesta gent?
Perquè no crec que siguin d'Osona.
No en tinc idea, no en tinc idea.
Tampoc me n'he preocupat gaire, la veritat,
perquè hi ha altra feina que tenim ara mateix, perquè estem...
Mira, les cabres, que estan parint tots els cabrit.
I, a més a més, avui no fem mai res a Muntanyola,
i avui coincideixen dues festes,
la Festa i la Fira de l'Abre i la Natura,
que és aquest diumenge, que ara anem cap allà
i estem carregant cabres i cabrits per posar-los allà a la Fira.
Però quantes setmanes estan parint, les cabres?
Perquè, recordo, vas venir fa tres setmanes aquí al suplement,
i ja em vas dir que ja havia començat la cosa.
Llavors eren les primeres i ara estan parint les últimes.
Sí, sí, en 15 dies o així apareixen totes.
Se sent música, se sent merder des del búnquer?
Ahir a la nit se sentia.
Des de casa, quan vam anar a dormir,
ja se sentia el xumba-xumba, però molt de lluny.
Ja et dic que queda bastant apartat de la casa nostra.
No ho sé, trobo estrany que no s'hi pugui fer res, en aquest sentit.
Jo puc entendre el tema de llibertats i tal,
quan es tracta d'habitatge, el puc entendre.
Quan es tracta d'oci, em costa una mica més d'entendre.
El que passa és que normalment en aquests casos els Mossos
decideixen no actuar directament, és a dir, no desallotjar la festa,
perquè segons com pot ser contraproduent,
el que fan és intentar que no hi habiti,
que no hi entri més gent,
i fan controls de l'alcoholèmia per entrar i sortir.
Però, a veure, aquí el risc, més enllà de l'anècdota de la festa,
que se n'han reproduït en diferents punts de Catalunya
aquestes últimes setmanes,
és com dius tot això de l'incendi i que és una zona boscosa.
Se n'han anat a fer una festa en una zona boscosa,
i, evidentment, en una festa s'hi fuma, s'hi veu, hi ha vidres,
i és molt fàcil, eh?
No fa pas pinta que tinguin tots els mobles a posto,
com per racionar molt en aquests moments.
Jo el que és contraproduent no...
Bé, vull dir que potser sí, no soc Mossos d'Esquadra,
i d'un musanguà de zero.
Però en el cas de quan toca desallotjar algú que no paga el lloguer,
bé que he vist a vegades dos o tres furgones que s'hi presenten
i no tenen tants miraments.
Llavors, desallotjar una gent
que es carden a una propietat privada al cap i a la fi,
perquè els boscos sempre ens coneixem que són de tots,
que els cuide i que els intenta vetllar,
i fins i tot qui s'hi ha de guanyar la vida,
com és el nostre cas, per exemple, amb les cabres,
que no se'ls pugui treure perquè és contraproduent,
no sé, fa bastant riure.
Sento les cabres de fons, Peyu.
Sí, sí, som aquí. Fantàstic.
Escolta'm, tot això qui ho neteja quan se'n van?
Ah, no ho sé, jo no hi aniré pas.
Bueno, però us tacarà us vosaltres els veïns, segur, no?
Sí, clar, suposo, el propietari del bosc,
que amb l'ajuda segurament de la brigada municipal,
perquè això sí que aquí a Montanyola,
des de l'Ajuntament, es vetlla molt,
que els boscos estiguin nets
i que tot estigui a llarg termini per evitar incendis.
Segur que a l'Ajuntament hi haurà de col·laborar d'alguna manera.
Peyu, una abraçada ben forta.
On podem comprar els formatges, avui, dius?
Avui estem aquí a Montanyola, al costat de l'Església,
l'única festa legal que se celebra avui
al costat de l'Església romànica de Montanyola.
Hi ha paradetes d'artesans del poble,
hi ha inflables per la canalla,
exhibició de gossos d'atura, festa bastant maca.
Menys droga, això sí, però bastant maca.
Una abraçada, Peyu, moltes gràcies.
Adéu, adéu. Adéu, adéu.
9 i 9 minuts.
Ja no és una anècdota perquè es va reproduint això
a diferents punts de Catalunya
i sembla que tenen predilecció pels caps de setmana, també.
Van triant, va ser fa uns dies al Sagrià,
avui a Osona,
Esteu d'acord amb el Peyu?
Una mica, sí, sobretot pel que fa al risc d'incendi,
és una irresponsabilitat celebrar segons quins tipus d'esdeveniments,
per dir-ho de manera suau.
Amb el risc que hi ha, vull dir, si fins i tot ara fas una barbacoa,
fas una calçotada i estàs tota l'estona amb una mànega a prop,
per si hi ha algun tipus de gospita
que pugui incendre una planta que estigui seca i pateixes una mica,
imagina't, és el que diu el Peyu,
que no tenen tots els mobles a puesto,
que m'ha semblat una expressió extraordinària per definir
com i quan que deuen estar ara, passades les 9 del matí,
fa pinta que deuen haver dormit poc,
i, per tant, la capacitat de raciocini es va disminuint a mida
que augmenta l'ingesta d'altres tipus de substàncies.
Bé, sobre aquesta qüestió, voleu afegir alguna cosa més,
o ho tanquem aquí, perquè el debat crec que s'ha fet ja?
Jo només podria afegir-ho.
Primer l'Anna i després el Marc.
Perdona, Marc, jo crec que també té a veure amb el debat
sobre, primer, el que fa la sequia a Catalunya
i el risc d'incendis.
És clar, em sembla el problema més greu,
perquè, probablement, si acudés a ser reis,
jo no he vingut mai, si no ho diria, sense problemes,
encara que a Eiximoba jo m'agradava molt.
Probablement és això,
perquè aquesta gent no està pendent,
òbviament, del risc d'incendis.
I, més enllà d'això, jo crec que és una forma d'oci
moltíssim més barata,
i abans es desenvolupaven aparcaments moltes vegades,
es desenvolupaven discoteques, òbviament,
i ara s'opta per l'aire lliure,
probablement perquè da lugar a moltíssima més varietat
d'oci,
més enllà del que és la música en si.
Marc, posar només l'emfasi
amb una mica la sensació aquesta de fet pintoresca.
A mi em preocupa que comencem a veure
diferents episodis de la mateixa història
i la condició de il·lícita,
quan parlem d'una rave que no està regulada,
que no està prevista.
Aquesta il·licitud ve associada a la manca d'una sèrie de resorts
que són imprescindibles en qualsevol concentració humana,
com és preveure qüestions de sanitat, d'higiene, d'ordre públic.
És a dir,
té un punt pintoresc,
però aquesta naturalesa, aquesta il·licitud,
a la que va associada, aquest punt de clandestinitat,
comporta uns riscos per la ciutadania,
per ells mateixos, òbviament, i per la ciutadania.
I haurem de començar-nos a preocupar
si realment això no és esporadi i qui passa a ser relativament habitual,
com sembla que estem en algun tipus de mapa o en algun tipus d'agenda
d'alguna persona que ens va col·locant sistemàticament
com a punt òptim per celebrar aquest tipus de festes.
Una pregunta. Digue'm, Núria.
És a dir, és il·lícit perquè és il·legal i no hi ha...
És una festa convocada de forma oficial,
però és delictiu?
No en si mateix no. El consum en si mateix no ho és.
El consum de substàncies estupefàents és un...
A la via pública, el qual seria discutible
que passi en aquell escenari,
només consumaria un il·licit administratiu.
L'autoconsum és impuna.
És evident que hi ha d'haver algun acte de tràfic,
a mesura que allà es deu poder comprar i vendre,
però hi ha acabat des de la perspectiva del soroll
i les molèsties que puguin provocar.
Només representaria una infracció, una vegada més,
de disposicions administratives.
Per tant, no seria...
La REIF en si mateixa no seria jurídicopenalment relevant.
Sí que consumaria algun il·licit administratiu
de més o menys importància, però delictiu en si mateix no ho seria.
Dues minuts per arribar a un quart de deu del matí.
A veure, Casne Greira, avui tindrem notícia.
Tindrem notícia que avançava ja ahir
amb el David Clopés i l'Orfeu Suárez,
el diari El Mundo, col·laborador del Tot Gira, de seguida el saludo.
Florentino Pérez avui ha convocat una Junta Directiva d'Urgència
que tot a punt podria decidir
que el Madrid, el club, es presenta com a acusació particular
en el cas Negreira.
És una de les novetats d'aquest cas
que esquitxa les directives del Barça entre el 2001 i el 2018.
Moviment que fa Florentino Pérez.
Després, recordem-ho,
que la Fiscalia apunta directament
cap a Sandro Rossell i Josep Maria Bartomeu,
qui acusa dels delictes de corrupció
en el cas del Barça.
En el cas del Barça,
l'acusació del Ministeri Públic
és directament de corrupció en l'àmbit esportiu.
Abans de saludar l'Orfeu i el Clopés,
a veure, Marc Molins,
quin recorregut penal pot tenir tot això?
Perquè...
O sigui, el mal,
hi ha una part del mal, que és reputacional,
que és evident que hi ha.
I, a més a més,
en el cas del Barça,
l'acusació del Ministeri Públic
és reputacional, que és evident que ja està fet.
Però, per què creus que ara el Madrid mou fitxa?
I quin recorregut
podria tenir tot això
de conseqüències tangibles pel Barça?
Perquè s'està especulant molt que sí,
sancionats d'Europa, fets fora d'Europa,
un descens, pèrdua de punts,
pèrdua de títols.
Però crec que no és tan fàcil demostrar-ho
i crec que és un procés judicial
que es pot allargar molt.
Som-hi. On som? D'on partim?
Partim de la interposició d'una denúncia
amb una carella que ja es va posar,
que hi va posar un hàrbit.
Ara no recordo exactament quin d'ells,
però en tot cas que està instrucció 1.
Per tant, estem a l'inici d'un procediment penal,
el que tècnicament anomenem una instrucció.
La instrucció ara té per objecte contrastar els indicis,
i si els indicis resulta que són sòlids,
són varossímils
o deixen lloc al dubte,
anirem a un judici oral,
que en definitiva s'enjuiciarà
si finalment es supera aquest filtre
amb la presumció d'innocència i un llarg, etcètera.
Aquesta instrucció s'enjuiciaria a les persones físiques
encarregades de fer aquests pagaments,
és a dir, als directius de l'entitat,
i a banda, perquè aquesta és una de les figures
on cap la responsabilitat penal de la persona jurídica,
al Futbol Club Barcelona.
Aquí és on estem.
Estem a l'inici d'un procediment
en el que es dirigeix una acció
contra una entitat i contra unes persones.
Quines conseqüències potencials pot tenir
singularment, que és el que a mi em preocupa,
com a soci, com a simpatitzant,
com a aficionat al futbol i, concretament, al Barça?
Es pot plantejar,
en la mesura en què es preveu la responsabilitat penal
de la persona jurídica,
es podria plantejar la condemna de l'entitat.
La condemna de l'entitat
només es podria concretar
en alguna de les penes
que està prevista al Codi Penal.
És a dir, el Codi Penal, l'article 33,
preveu penes
coherents amb la naturalesa incorpòria
d'una persona jurídica.
Preveu les penes d'inhabilitacions,
prohibició de participar
en determinades activitats.
Hi ha una sèrie de conseqüències, inclòs a la dissolució,
que no cabria en un cas com aquest,
perquè el Codi ja ens diu que només està previst
per supòsit d'una extrema gravetat
o absoluta instrumentalitat de l'ens
cap al fet delictiu, però hi ha una sèrie de penes
concretes que estan descrites al Codi Penal.
El que no està descrit
en el Codi Penal és cap tipus
de conseqüència de naturalesa esportiva.
En aquest cas només les podrien adoptar
les autoritats esportives competents.
Però, en definitiva,
estem a l'inici d'un procediment.
Com bé deia Roger i ho comentàvem
amb l'Oriol abans d'entrar
a l'estudi, el gran problema
és el dany reputacional.
Avui ja comença a parlar a Madrid
d'un árbitre, ja fan unes estadístiques,
és que quan ens ha pitat, Clos Gómez,
resulta que els números al Madrid han sigut pitjors.
Clar, aquesta sensació
de brutícia, perquè aquesta és la paraula.
Això pel que fa
a l'Espanyola o conseqüències
a la Liga Espanyola, a Europa?
Europa, és a dir, el que és essencial
és tenir clar que des de la perspectiva
de la justícia penal
ordinària espanyola, des d'aquesta perspectiva,
no hi ha cap sanció,
no cap imposar cap sanció
de naturalesa esportiva.
Després, la FIFA, la UEFA,
la Liga,
les entitats que regulen, en aquest cas,
la competició esportiva,
si es dictés aquella sentència,
podrien intentar, a la mesura que no estigués prescrit el fet,
podrien plantejar-se
remoure, treure títols,
degradar, és a dir, una seria
les conseqüències de justícia ordinària
i les altres diferents serien
les conseqüències de justícia esportiva
que, insisteixo, estan fora de l'abast
de la justícia, de la jurisdicció ordinària.
D'ahir, Clopés, company del Tot Gira.
Bon dia. Hola, bon dia, Roger.
Com estàs, David? Bé, bé.
Doncs escoltem molt atentament el que està...
el que esteu explicant ara mateix,
que és molt interessant i que, vaja, que crec que dibuixa molt bé
el panorama que tenim per davant
i que jo em quedo, sobretot, amb això, no?
Que serà un procés molt, molt llarg.
L'Orfeu Suárez és col·laborador del Tot Gira
i és el redactor en cap d'esports del diari El Mundo.
Bon dia, Orfeu. Què tal?
Hola, bon dia, Roger.
Orfeu, com és que el Madrid fa aquest pas ara?
Bueno, jo crec que perquè hi havia
amb un sector,
possiblement no majoritari,
però ja cada vegada més gran del madridisme,
hi havia un sector,
hi havia una demanda,
el club i el Florentino Pérez,
que prengués una posició davant el cas Negreira, no?
El silenci no s'entenia molt bé.
Des que els clubs
van fer la nota de condemna al Barça,
la nota liderada pel Javier Tebas,
a la que no hi era el Madrid,
fins ara, diguéssim, han passat moltes coses, no?
Hi ha hagut noves notícies sobre el cas, revelacions,
els burofacs d'amenaces,
que van publicar al nostre diari,
diguéssim,
hi ha hagut una crescuda
del nivell del cas Negreira,
des de llavors fins ara,
i finalment la gravetat
o la profunditat
de les demandes de la fiscalia,
de les acusacions,
llunyament amb aquesta demanda
d'una gran part
o una part important del madridisme,
fet del Florentino Pérez,
doncs, diguéssim,
prengués aquesta decisió, no?
Perquè la decisió és d'ell.
El Madrid és un club molt presidencialista,
com tots sabem,
i portarà aquesta proposta avui
a la Junta Directiva,
que segurament sortirà endavant.
Diguéssim, és un tràmit per ell, no?
Portar qualsevol proposta
a la Junta Directiva
donat al model de club que tenim.
Clar, fa la sensació que,
si donem per bo,
perquè estava demostrant que el Barça va pagar diners
a canvi de favor arbitrals,
és evident que un dels perjudicats principals
és el Madrid.
Aleshores, per què s'ha trigat tant
i fa la sensació que fins ara,
no sé si, i això és una interpretació
i si no em corregiu David i Orfeu,
la Porta i Florentino
havien fet un pacte de no agressió
i perquè hi havia una mica en comú,
perquè sentim-vos, és Javier Tebas,
que és evident, però això ara
salta pels aires, ja.
D'una banda, tenim l'assumpte de la Superlliga, no?
S'ha quedat sol el Florentino
amb la Porta com principal suport
perquè el Senyeli de la Juventus
surten del club, no?,
pel que ha passat allà,
i diguéssim, és l'únic aliat
que té en aquest moment, no?
Per això era molt important
que aquesta aliança per ell no es penqués.
I després hi ha moltes altres,
o molts altres interessos en comú
entre el Madrid i el Barça, no d'ara,
que fa molt temps, no?,
la seva visió de com ha de ser la competició,
la seva visió de repartir
els calés de la televisió,
sempre la major part per el Barça i per el Madrid,
o per el Madrid i per el Barça,
molt diferent al repart, per exemple, de la Premier, no?
És a dir que ells dos,
malgrat la rivalitat
i tot això,
tenen una visió bastant comú
de com ha de ser, diguéssim,
el model de la lliga espanyola,
molt diferent al del Tebas, no?,
i al dels altres clubs.
Jo crec que tot això
fa que el Madrid tingui molta prudència
o hagi tingut molta prudència
en pronunciar-se amb un assumpte tan greu, no?
Jo crec que el Madrid és un perjudicat.
Clar, si es demostreix que aquesta, diguéssim,
que aquest cas ha tingut, realment,
el pacte amb àrbitres per beneficiar el Barça, no?
Però, bueno, també al club,
ha tingut que, al millor,
ha tingut que anar a la segona divisió, no?,
i havia perdut un partit amb el Barça,
amb una jugada colèmica,
és a dir, que jo crec que, si això es demostreix,
hi ha molts perjudicats, no solament al Madrid, no?
I més enllà d'això,
jo crec que també l'oposició al Javier Tebas,
tant del Barça com del Madrid,
doncs és molt important,
perquè estem en un futbol espanyol
que està sempre en guerra
amb molts personalismes, no?
Més enllà dels interessos dels clubs
o de la pròbia federació de la Lliga.
Clubers, Oriol i Eurotaula.
Mira, jo el que sí que volia comentar,
escoltant també l'Orfeo,
és que el cas de la Lliga espanyola és bastant únic,
fins i tot podríem dir,
no trobem un cas similar a les grans lligues europees
d'una Lliga dominada bàsicament per dos clubs
del PSC en Barça i Madrid.
Això fa que el negoci giri entorn d'ells, no?
Això que explicava l'Orfeo,
aquest repartiment dels calés bàsicament
entre els dos grans de la Lliga,
que fa que molts clubs
doncs facin front comú
per viure a l'ombra i fer front a aquests dos gegants, no?
Per tant, no es pot entendre el Barça sense el Madrid,
i no es pot entendre el Madrid sense el Barça, es necessiten.
Això és com l'època Messi-Cristiano.
Es necessitaven, tots dos es retroalimentaven.
I segurament Messi va ser Messi,
gràcies, en part, en petita part,
per la presència d'un alter ego,
com era, en aquest cas, Cristiano.
Es necessitaven, tots dos.
Amb el Barça i el Madrid passa exactament el mateix.
Si un cau, el negoci els hi cau.
I, evidentment,
això és el que està aquí defensant Florentino,
però jugant un equilibri molt complicat amb la seva afició.
Que ahir, per exemple, en el partit contra l'Espanyol,
ho vam sentir a la transmissió quan vam fer el totgira,
es van passar bona part del partit,
corrupció en la federació,
càntics contra el Barça...
Hi ha un caldo de cultiu que és molt evident i comprensible
per part de l'aficionat del Madrid.
I Florentino ha de fer d'equilibrista en aquesta situació.
Oriol, unes quantes coses.
La primera, enllaçant amb el que deia era el final al David,
i que també comentava abans l'Orfeu,
crec que el Barça i el Madrid han tingut,
sobretot en els últims anys,
una confluència d'interessos
que, a vegades, el soci del Barça no ha acabat d'entendre.
A la porta, a vegades, anava un puntet de remolc de Florentino Pérez,
i això és una cosa que sempre...
és una mica posar-se la mà a la cartera.
Després, crec que qualsevol dany reputacional sobre aquest cas
és elevadíssim pel Barça,
i a banda, el dany esportiu té un problema molt gros, que és irreparable.
Hi ha moltes d'aquestes coses que no ho deia l'Orfeu,
potser segurament n'hi va haver algun dia,
que presumptament es beneficia
en algun moment que el Barça estigués jugant
contra, posem per cas, el Valladolid, el Granada,
si s'hagués beneficiat el Barça, no és només això,
també estàs condemnant a segon a un equip,
i per tant, això és un dany irreparable,
perquè tothom sap que, quan baixa un equip,
els ingressos disminueixen i deixes de ser tan competitiu.
Tan mateix, i sense voler-me posar...
Jo ja sé que soc un tio molt racional,
i quan parlem de política intento ser molt seriós,
i amb la resta de les coses de la vida també,
però amb el futbol em surt una bena...
Vull dir que m'està sortint la bufanda per la butxaca, per entendre'ns,
a mi, que al Madrid, és que així de segons quines coses,
des d'abans, has tirat un tall del Vinícius queixant-se dels hàrbitres,
home, nois, doncs deixa de fer el pallacet quan jugues,
i dedicar-te a marcar gols, i regatejar que ho fas molt bé,
i deixa de queixar-te dels hàrbitres,
que al Madrid parli dels hàrbitres em sembla una mica falta de respecte,
i el que crec que també està passant
és, en certa manera, un caldo de cultiu.
No parlo pel món, al contrari,
i no és perquè estigui l'Orfeu aquí connectat,
jo crec que és el millor diari d'Espanya,
en la mesura que ha destapat més casos de corrupció
de la història de la premsa espanyola,
que en respecte absolut per les informacions
i les investigacions que fa,
però que a mi em surti el senyor García Ferreras
de donar lliçons de periodisme en prime time des de la Sexta,
quan havia estat director de comunicació al Madrid,
i és amic personal de Florentino Pérez,
és com si jo defensés públicament el meu pare
aprofitant de tirar-lo a una pública,
vull dir que amb això convé sempre mirar,
no sé com dir-ho, arrastrejar els diners,
i no em refereixo només al senyor Negreira.
A veure, que l'Oriol ha dit moltes coses, qui vol continuar?
Ana.
El que ha dicho Oriol, con lo que estoy completamente de acuerdo,
pese a no tener ningún...
quiero decir, ningún afición por el fútbol,
ni nada parecido,
yo creo que hay que remitirse también a las palabras de Marc,
diciendo que el proceso acaba de empezar,
y que evidentemente, además de lo que será un proceso judicial
que ya ha afectado,
de hecho, a la marca Barcelona, a la marca Barça,
yo creo que más allá de eso,
la actitud y los hechos del Real Madrid
no van más que en la línea de machacar esa marca
por intereses que no tienen nada que ver
con el tema que aquí se juega,
que es si los árbitros fueron comprados o no,
que es un tema muy grave
y que además afecta a la reputación de mucha gente
que efectivamente probablemente no tuvo nada que ver.
Entonces, yo creo que el daño está muy hecho,
el daño está hecho también para el negocio del fútbol en general,
pero vamos, el negocio del fútbol nunca ha sido un negocio
del que los españoles pudiéramos estar muy orgullosos,
empezando por Florentino Pérez.
Orfeu, han de sortir més coses?
Bueno, no sé si sortiran més coses.
Potser coses, bueno, més com les que han sortit, no?,
d'una altra amenaça que va fer el Negreira en un altre moment,
perquè pel que nosaltres sabem,
a part dels burofarts o de jo que publicàvem l'altre dia,
que va oferir ajuda amb el bar,
per tornar a ser contratat pel Barça,
jo crec que estava en una dinàmica de desesperació, aquest home,
perquè també va llançar amenaces a la federació,
quan el van treure del comitè tècnic d'Àrbatras,
quan va arribar el Velasco Carballo i el Luis Rubiales,
jo crec que coses d'aquestes tornaran a aparèixer.
La meva opinió,
perquè això sí que és una opinió del procediment,
ha parlat molt bé el Marc Molins, tècnicament, no?,
la meva opinió és que dels delictes,
la corrupció entre particulars,
que és la més grossa,
a mi em sembla que serà molt difícil...
de provar el procediment de la instrucció,
perquè jo crec que el Negreira,
en la meva opinió, era una aprofitat, no?,
era una caradura, diguéssim, no?,
que es va aprofitar d'una preocupació que hi havia al Barça,
de fa molt de temps,
una preocupació que possiblement es torna quasi bé en una patologia,
amb el temps,
que es torna amb un mal sistèmic
que es passa d'un president a l'altre, no?,
i que és una gran errada.
En la meva opinió només hi ha una cosa més greu
que cometre una errada, i és negar-la.
Per això crec que l'estratègia del Barça,
de parlar sempre de Madrid i de mes,
no perquè jo treballa a Madrid, ara, eh?,
vull dir...
Aquesta estratègia em sembla que és una mica equivocada...
per part del president Laporta.
Jo crec que sortiran més coses,
sobre la vida del Negreira,
nosaltres, per exemple, ara el que ens interessa
és què ha fet aquest home amb els diners, no?,
com viu aquest home...
És que no sabem on són els diners,
perquè teòricament el seu patrimoni tampoc ha acabat de créixer del tot.
No, ni tan sols sabem on és el Negreira, en aquest moment.
No ho sap ni el seu fill, que no es parla amb ell.
El seu fill considera que el va traicionar,
que tenia una carrera, diguéssim,
com a COAX, com a analista,
dintre del futbol, havia treballat per la federació,
per el Lluís Aragonès,
al València, a la selecció,
es va anar amb ell al Fenerbahce,
és a dir, és un home que feia un treball.
I pel que nosaltres sabem,
el seu treball amb el Barça,
que s'inicia més o menys el 2013, el 2014,
el del fill, parlo, eh?,
aquest sí que feia un treball,
feia un informe cada jornada de lliga
de l'equip contrari al Barça, de l'àrbitre,
i de l'equip contrari de l'àrbitre del filial.
Això és bastant treball.
Vull dir, cada setmana.
És a dir, que aquest home tenia, diguéssim, una funció, no?
I ell ha pactat amb Isenda pagar la seva part,
i de moment no està al procediment de la fiscalia, el fill.
Bueno, ni el fill sap ben bé on és el pare.
Ens van dir primar a Barcelona,
després a Alacant,
després a Aragó...
Però bueno, no l'hem trobat.
Jo crec que del Negreida,
com aquell espia al Paesa que estava desaparegut,
apareixeran coses, no?
Del procediment, jo crec que moltes més no.
Jo he parlat amb molts àrbitres
i tothom em diu el mateix.
Aquest home no tenia cap influència, diguéssim,
de poder-li dir a un àrbitre,
fes això, fes allò, no?
El Sergi Albert, l'àrbitre català,
va parlar de les amenaces que li feia a ell,
però era més pels seus comentaris en televisió.
I ja per acabar, jo crec que hi ha una part...
que s'està una mica oblidant aquí.
Jo crec que la principal víctima de tot això
és el soci del Barça.
Perquè el soci té una relació emocional amb el seu club, no?
Un nés s'aficionia a un club per, no sé,
anava al camp amb l'avi,
després amb el pare, porta el seu fill,
això passa a formar part de la teva estructura emocional,
no?, com a persona.
I això s'ha embrutat, no?
Jo crec que algú ha de demanar perdó al soci del Barça,
als dirigents del Barcelona.
I després, els equips, els professionals,
que han competit, que han guanyat títols,
i que han escrit la millor pàgina de la història del Barça.
Algú s'ha de dir alguna cosa,
s'ha de demanar perdó i mirar endavant, no?
És una mica la meva opinió.
Marc, si em permets, Roger, molt ràpidament.
El fil d'aquest comentari que feia l'Orfeu,
que a mi m'obsessiona,
és a dir, qui és el veritable perjudicat?
Qui és el veritable perjudicat?
En aquest cas, a banda de tot l'element reputacional i el bon nom i tal,
ho seria el soci del Barça, el soci del simpatitzant.
Això, amb què ho tradueixo des d'una perspectiva processal,
és imprescindible que l'entitat la defensi
aquest, amb aquesta massa, aquest col·lectiu, el soci.
És a dir, si tornem a trobar-nos,
igual que ens vam trobar amb el frau fiscal del Neymar,
on va ser la pròpia directiva qui va decidir
qui defensava l'entitat,
i curiosament, aquell procediment va acabar
amb una condemna per l'entitat
i amb un sobresseïment per la directiva,
si tornem a entrar en un conflicte d'interessos còsmic,
com el que ja vam viure a l'entitat al Barça fa uns anys,
l'error és gravíssim.
El perjudicat, el destinatari de la pena és l'entitat,
l'entitat no és res més que la suma dels seus socis,
són els socis qui han de marcar la pauta d'una eventual defensa.
I si em permets...
Però la responsabilitat és dels presidents, no?
El Codi Penal estableix que la responsabilitat és cumulativa,
o és de la persona física,
per tant, dels directius que prenen les decisions
i vehiculen els pagaments, etcètera,
persona física i cumulativament de la persona jurídica.
La pregunta que ens fem és qui és la persona jurídica.
La persona jurídica no és ningú més
que la suma de tots els seus socis,
la representació col·lectiva dels socis.
Et recordo, a risc de fer-me pesat,
el que va passar amb Neymar va ser gravíssim,
perquè es dirigeix l'acció contra l'entitat,
contra el Futbol Club Barcelona,
són els directius els que prenen la decisió
de com i qui defensa l'entitat
i què veiem?
L'entitat condemnada i els directius sobresseïts.
Situació greu a la qual cal anticipar-se.
Però si em permets només fer dos comentaris més.
En primer lloc, a banda de tot el que representa el fet
i l'eventual, el procediment,
em preocupa moltíssim la forma de gestionar l'entitat.
És a dir, què passa en els clubs de futbol?
Com poden sortir aquestes quantitats ingents de diners
sense que els departaments de compliance,
les juntes directives... Què està passant?
No deixen de ser empreses amb interessos
que interactuen en el mercat.
Em sembla gravíssim que puguin passar coses d'aquestes
com sembla que efectivament estaven passant.
I finalment, i acabo la tercera reflexió,
la presència del Madrid en el procediment.
A mi, personalment, me n'alegro.
Perquè que el Madrid estigui acusant
vol dir que aquest procediment tendeix a la transparència.
Si tu m'acuses, jo tinc dret a investigar-te.
I tinc dret a preguntar-me i eventualment a verbalitzar
si em consta, tu també ho feies o inclús ho feies més que jo.
És a dir, una mica en el...
Ja em coneixeu el plantejament i el terrenar.
Si això ho hem d'acabar convertint en una aquelarre,
bueno, convertim-ho, perquè al final,
l'aquelarre és la base de l'acatarsi.
Si hi ha brutícia en el món del futbol,
si n'hi ha hagut concretament en el món de l'arbitratge,
en tot, que passi la llum, traiem conclusions
i construïm un futur millor.
Ana, i acomiadau també l'Orfeu i el David,
digues Ana Nuria, que tampoc té sentit, Ana Ana.
Bueno, yo es que mantengo el argumento de antes
y, además, es que estoy muy de acuerdo con Marc.
Esta es una crisis grave,
pero que tiene que ver más con la persona que está con Negreira
que con el resto de presuntos implicados,
porque el marasmo es tal en estos momentos,
entre el Real Madrid, entre los medios de comunicación,
por supuesto, siempre siguiendo a quienes llevan la investigación,
como decía Marc, el mundo que lo lleva del P al P.
O sea, ahí es donde hay que informarse,
porque es donde están los hechos destapados.
Pero más allá de eso, yo veo,
y además hablo como profana en materia de fútbol
y de conocimiento de los clubs,
yo veo mucho batiburrillo mediático también.
Bueno, el papel de Ferreras estoy de acuerdo,
porque lo estaba leyendo y es realmente, en fin...
Hay gente que no tiene pudor y ya está.
Y más allá de eso, no encuentro todavía bien
que esto pueda llegar más allá
del aprovechamiento de una persona como Negreira.
Es que no le encuentro más afán probatorio que ese,
pero veremos a ver qué hace la fiscalía y qué hacen los jueces.
Núria.
Sí, des del desconeixement absolut,
com sabeu del món del futbol,
sí que em sembla que tot el que pot ser
treure la llum a les pràctiques que envolta en aquest esport
doncs és positiu.
Si en aquest cas afecta el Barça, doncs afecta el Barça.
Però en aquest sentit, estic amb el Marc,
quan deia que si ha passat mal el Barça,
potser també el Barça pot apuntar
si ha passat en altres grups com el Madrid,
perquè sempre el rum-rum era que els àrbitres...
Si estic equivocada, el qui favoria era el Madrid.
Llavors, en aquest sentit,
tot el que sigui esclarir males pràctiques
al voltant del futbol em sembla bé.
I més enllà d'això, encara que apunteu
al cor reputacional del Barça
i que en general té el món del futbol,
si això es demostra, em fa l'efecte
que cap de vosaltres deixareu de mirar el futbol,
encara que sigui una pràctica en què ha tingut a veure la corrupció.
Clar que no.
Per tant...
No, no, però en aquest sentit,
castigaríeu poc la corrupció,
encara que es demostrés en la pràctica del futbol.
Però ho deixo aquí.
És que tens tota la raó.
No deixaré de mirar el futbol i no deixaré de mirar el Barça.
I la Núria tampoc deixarà de mirar debats parlamentaris
per molta corrupció.
El debat d'investidura del Jordi Pujol no l'has deixat de mirar.
Que dolents que sóc! I el dia va confessant, no passa res.
A veure, Clopés, alguna cosa més?
No, simplement una cosa i un mica atom del que heu estat comentant.
Potser seria l'hora que Joan Laporta doni explicacions.
Jo crec que ho farà, no?, ho farà, aquestes properes.
Ja anem tard, Roger.
Perquè fins ara l'únic que hem tingut
és quatre colvots repartits a Javier Debas, que això...
Estava pendent d'una investigació interna, no?
Sí, però el soci del Barça mereix alguna explicació.
O almenys aturar el cop. Almenys aturar el cop.
I a més, tenint en compte que precisament aquest divendres,
quan va sortir, es va fer públic l'escrit de la fiscalia,
sí que des del club els periodistes ens van repartir
un whatsapp on s'interpretava, no?,
el que havia publicat la fiscalia.
Però vaja, jo crec que el soci del Barça mereix alguna cosa més,
si més no aturar el cop,
o vol sentir el seu president i que li donin explicacions,
perquè hi ha inquietud entre el soci del Barça.
I a part, David, que hi ha tipus de presidents i tipus de presidents,
Josep Maria Bartomeu era precisament un protagonista de Ted Talks,
en canvi, Joan Laporta té una capacitat comunicativa
que se'n pot sortir d'una roda de premsa.
Més o menys el que dirà, més o menys de les explicacions que donarà.
I el problema també, en el fons, és que...
sense ànim de rebatre les informacions periodístiques
que han aparegut, però sí que hi ha hagut una intenció,
durant l'última dècada, els últims 15 anys,
de posar en qüestionament els èxits del Barça,
recordo tota aquesta matraca del Villarato,
recordo aquelles acusacions, crec que van venir de la copa
sobre el presumpte dopatge del Barça, quan l'únic jugador
va ser el 2018, doncs tot això, si hi ha els papers
i aquest senyor el va estafar perquè era un caradur al Barça,
el dentre potencial és irreparable i t'acararà per sempre
la pàgina més brillant de la història del Barça,
i això sí que és fotut de cara a la posteritat, diríem.
Orfeu Suárez, moltes gràcies, t'escoltem també
aquests dies al Tots Gira, una abraçada.
Moltes gràcies a vosaltres. I Clupest, t'escoltem aquesta tarda.
Adéu-siau, una abraçada. 5 minuts per arribar a tres quarts de 10.
Prepareu-vos que ve l'alegria, l'alegria ja s'apropa...
Ja arriba l'alegria que passa, l'últim musical de Degoll de gom.
Dança, música i teatres fusionen per acostar-nos
al primer gran èxit de Santiago Rosinyol,
l'alegria que passa de Degoll de gom al Poliorama.
T'emocionaràs.
Folleja, amplia, clica...
Cada dia gaudeixo del meu moment d'independència diari.
I ho faig amb el Punt Avui.
El trobaràs al kiosk, al mòbil i al puntavui.cat.
Torna la passió d'Olesa a la representació
amb més efectes, més emoció, més música
i més espectacularitat que mai.
Olesa de Montserrat té un dels escenaris més grans de tot Europa
i prop d'un miler de persones implicades
per un espectacle d'una mica més de dues hores de durada.
A partir del 12 de març,
entrades a spoiler.lapassió.cat o lapassiopuntcat.
Com descriuries la tortura?
No sé com explicar-ho.
Em venen al cap tot d'imatges de tot el que em van fer.
Cuando a mí la detuvieron,
yo estaba convencida que la iban a torturar.
Neref, reacción.
La meva reacción era mossegar la bossa per lluitar
contra aquella sensació d'esfíxia.
Què sabem de les tortures policials a dones al País Basc?
Sense ficció, viar-nes, dues respiracions,
a TV3 dimarts a la nit.
Escoltes la ràdio al taxi? Vols guanyar més diners?
Doncs apuja el volum perquè aquest anunci t'interessa.
Registra-t'avui com a conductor a Uber.com
i condueix sense comissió fins al 31 de maig.
Accedeix a més clients i guanya més diners amb el teu taxi.
Uber, súbete. Si apliquen condicions.
Tenim històries apassionants, optimistes i vitals.
Un podcast del doblatge en català.
Com el color vermell.
A la vida de Barcelona.
Tenim relats innovadors, benvinguts al llindar.
Femenins en el que viatgem.
Actuals com el color lila.
Ja m'he entès.
I és de Catalunya.
I també en tenim de verds.
De proximitat.
De prestigi.
De vanguarda.
Tenim el teu color.
Tenim el teu podcast.
Troba'ns a l'aplicació i al nostre web.
catradio.cat barra podcast.
Catalunya Ràdio.
Som podcast.
En l'antiguitat tardana,
les termes públiques romanes van anar caient en desús.
Algunes van ser reconvertides en habitatges o tallers.
D'altres, fins i tot, es van convertir en esglésies.
Aquest és el cas de la Basílica de Sant Miquel, a Barcelona.
En algun moment del llarg trànsit de la època romana a la medieval,
part de les termes públiques van reconvertir-se en un temple.
En parlarem en el proper episodi de l'Enguàrdia,
també disponible al web de Catalunya Ràdio.
Enguàrdia, amb Enric Alpena.
Cada cap de setmana, dos programes.
El diumenge a les 3 de la tarda
i cada dissabte, un altre exclusivament en podcast.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
I amb el Marc Molins.
Dos minuts per arribar a tres quarts deu del matí.
Som al suplement, a Catalunya Ràdio, amb el Marc Molins,
l'Oriol Marc, l'Anna Pardo de Vera i la Núria Urriols.
Ara, al suplement, una història viral
que protagonitza una noia que es diu Clàudia Gago,
que parla així.
Hola a tothom.
Estic una mica nerviosa perquè és el meu primer vídeo
parlant català, mai he fet això.
Així que, bueno...
Aleshores, tot comença el 2018,
quan la meva mare diu a casa,
hem de mirar aquesta sèrie que m'han dit que està molt bé,
és en català, es diu Merlí, blau, blau, blau,
perquè és la sèrie, per excel·lència, catalana,
que tothom ha vist.
És la Clàudia Gago a TikTok, una tiktoker madrilenya,
que aquestes últimes hores s'ha fet viral
per explicar en aquest vídeo que va aprendre català
per voluntat pròpia gràcies a Merlí,
i a la sèrie de TV3 que es pot veure també a Amazon Prime.
Hola, Clàudia, què tal?
Hola, bon dia, molt bé, i vosaltres?
Fantàstic. Escolta'm, sorpresos,
perquè, clar, aquestes històries a Catalunya ens encanten.
Sí, sí, ha sigut brutal, la cúgida que ha tingut, o sigui...
Ets la notícia més vista al web del 324, he vist, Clàudia.
Què dius, que fort, que fort!
Mira que aquí tenim notícies, eh?
Negreira, pressupostos, pensions...
Però no, escolta'm, la gent el que vol és veure
com gent de fora o madrilenys,
en aquest cas, aprenen català gràcies a Merlí, no?
Ha estat, la teva història, gràcies a la sèrie
que protagonitza el Carlos Cuevas.
Sí, sí, va ser exactament el que vaig dir al TikTok,
el 2018, la meva mare va posar la sèrie a casa
i mirem tot en versió original,
i no sé, és que no et puc dir un moment
on realment vaig dir ara parlo català,
però s'entenia,
i vaig tenir aquesta passió per les llengües,
i una cosa va portar l'altra, i aquí estem.
Però, escolta'm, Merlí només és el principi de tot,
perquè aquest nivell que m'estàs demostrant ara
no pot ser que sigui només en una sèrie,
després l'has estudiat pel teu compte
o has fet pràctiques amb algú.
T'ho prometo, mai he estudiat cap català,
o sigui, sí que és veritat que he sentit
molts programes, moltes cançons,
i també miro més programes,
i alguna vegada he tingut l'oportunitat
de parlar amb algú ocasionalment,
però res, res, jo juro que no.
I tot això és perquè, o sigui,
mireu sempre tot en versió original,
mireu una sèrie de Nesa, el que sigui, eh?
Sí.
Què t'agrada de Merlí?
Doncs, bueno, a mi m'agradava molt la Silo,
llavors la meva mare va dir que era una bona oportunitat,
perquè jo era segon de batxillerato,
i com el te Mari era molt similar i tot això,
però també els personatges,
perquè soc una persona molt intensa i també molt emocional,
a les hores que connectava molt amb la història,
i que no sigui una educació normativa,
sinó que sigui un professor que vull fer coses diferents.
Quants idiomes parles?
Cinq.
Volia dir, però no tot són la mateixa fluïdesa, és a dir,
anglès, castellà, perfecte ho diria,
després alemany, català i francès.
En tinc millor del que puc parlar, però...
Has estat per Catalunya sovint o no?
Crec que he estat una vegada quan era més petita,
quan tenia 14 anys, i no ha tornat.
I ara amb qui el practiques, el català?
Amb mi mateixa, és a dir, jo em parlo a la dutxa,
jo m'entrevisto a la dutxa i...
Et trucarem més sovint, Clàudia, perquè puguis, sí, home.
Oye, encantada, eh, de veritat.
I escriure'l també el saps escriure?
No, jo he escrit en castellà perquè m'és més fàcil,
i la gramàtica no la conec gaire, però...
I arran de conèixer Merlí,
has conegut, per exemple,
altres sèries també en català?
Sí, bueno, vaig veure en Merlí Sapereau,
evidentment, i també he vist...
Estic mirant Plats Bruts ara mateix,
que m'està agradant molt,
però també és veritat que és més antiga, no?
I Plats Bruts què tal?
M'agrada, és a dir, és un humor diferent,
i tampoc té subtítols.
A vegades és una mica complicat entendre algunes coses,
però en general molt bé.
Ara se m'ha acudit una cosa,
una mà a intentar.
Perquè el Carlos Cuevas és oient del suplement.
Carlos Cuevas, si ens estàs escoltant,
ara rebràs una trucada d'un número molt llarg,
que és el de la Centraleta de Catalunya Ràdio.
Agafa'l, sisplau.
Bueno, això ho estem improvisant, però serà molt...
Que fort!
Ha dit que sí? A respost, no? No, m'ho crec.
Espera un segon.
No he tingut el plaer, però...
Necessita un minut, em diuen.
O sigui, ho hem improvisat, t'ho prometo.
Em diu Carlos Cuevas que necessita un minut, em diu la Sara.
O sigui, ara... Estàs nerviosa?
Sí, una mica, però controlo les meves emocions.
Perquè no vull semblar una fan boja,
aleshores ja em controlo.
Mentre esperem aquest minut del Carlos Cuevas,
no sé si l'hem aixecat del llit, què et dediques, Clàudia?
Jo estudia traducció i interpretació,
i també estudiava abans per ser acrió,
però ho vaig deixar perquè no podia compaginar les dues coses.
Home, suposo que d'aquí hi ha aquesta facilitat per les llengües, no?
Bueno, suposo que sí.
És una de les raons per les quals vaig començar la carrera.
I... és que he d'allargar i he d'allargar la conversa.
Si teniu alguna pregunta per la Clàudia,
mentre el Carlos Cuevas surt de...
No sé si és estar rentant les dents.
Sí, digues, Marc. T'obrim el micro, el Marc Molín, sisplau.
Una pregunta que tinc, sobretot amb una experta,
no només amb llengua, sinó des de la perspectiva més científica
de la carrera.
¿És veritat això que es diu que quan tu aboques la càrrega emocional
en un llenguatge, només ho pots fer una vegada?
No sé si m'explico.
En el meu cas, jo soc bil·lingüe català castellà,
per mi t'estimo, no vol dir el mateix que te quiero,
perquè l'he abocat en una ocasió d'una forma molt clara,
la càrrega sentimental, per tant, només la tinc posada en una llengua.
Sí o no?
Hauríem de ser capaços de poder afegir emoció a totes les llengües
amb les diferents versions de la mateixa paraula?
Uau, quina bona pregunta, la veritat.
Jo no soc cap experta, però crec que...
Al final és l'objectiu,
és a dir, jo tampoc crec que em pugui expressar
de la mateixa manera quan ho faig en castellà,
quan ho faig en anglès o en català,
perquè a més, tu estimes, penses, somnis, et comuniques
en diferents llengües, en diferents persones, d'una manera.
I no només és el vocabulari,
crec que la part emocional ha d'estar connectada de qualsevol manera,
i si tu no trobes aquesta connexió emocional amb la llengua,
potser sigui una mica difícil d'expressar l'emoció de la mateixa manera,
però és l'objectiu i és com el repte final
al que tothom intenta arribar.
Super. Quants anys tens, Clàudia?
Demà és el meu aniversari i faré 23 anys.
23 anys. 23 anys.
Estàs estudiant, per tant,
aquesta carrera de traducció i interpretació.
Segueixes algú més en català a banda de Plats Bruts?
No sé, la Juliana, per exemple,
que és una influencer també amb llengua,
que també és mou per aquestes plataformes on tu t'has fet viral?
Sí, sí, sí.
Molta gent, Juliana Canet, a Berteró,
que també vaig començar a parlar amb la Jordina Cot,
que és una cadena, com t'he dit, una mica més petita, però és molt maca.
En Geri, també XL i Cat, miro el programa...
Hi ha molta gent, sí, sí, sí.
Clàudia Gago, et presento una persona, d'acord?
D'acord.
Carlos Cuevas, bon dia.
Bon dia, què tal?
Bon dia.
Escolta'm, Carlos, primer de tot, disculpa'm.
Disculpa'm l'atracament, perquè t'he atracat.
No passa res. Estava fent un cafè i llegint un llibre a casa.
T'he atracat, t'he atracat.
La Clàudia Gago ens explica que és madrileña
i que ha pres el català gràcies a Merlí,
que és una història que s'ha fet molt viral,
però que tampoc ens acaba de sorprendre tant,
perquè és una sèrie Merlí que ha traspassat moltes fronteres, no, Carlos?
Sí, sí, sí.
Ha anat per l'Espanya, s'ha vist molt,
i també a Llatinoamèrica, sobretot, va funcionar molt bé,
i la gent la deia, va ser originària, sí, sí.
Clàudia, tu mateixa, endavant.
És que és com el moment que has vingut i després et trobes ahir,
és com que tens tantes preguntes que no et surt res.
Alguna pregunta, alguna pregunta.
Què estàs rodant ara, no ho sé, o...?
Sí, no sé, que estàs fent que el podem veure,
així com una mica abans.
Com, com, perdona?
No, que on et podrem veure així com ara...
Ah, molt bé.
Doncs mira, ara tinc pendent d'estrenar dues pel·lícules,
que és una del que crec, aquest que perdó.
Una es diu La Tertura, que està basada en veure teatre,
el teu Sant Sol, i l'altra és La Valesa,
que està estrenada però que em col·loques ara aquest any,
i després d'aquest any també tinc Cites, te'n recordes?
Si tu coneixes la sèrie que hi havia a TV3, Cites.
M'ha recomanat aquesta sèrie.
Sí, t'agradarà molt, està molt bé, està molt bé.
Doncs ara Cites torna i jo faig un capítol també,
aquesta temporada, i això s'estrenarà aquest any.
Amb qui el fas, Carlos? Amb qui el faig? Amb la Clara Lago.
Ah, molt bé, molt bé. Uh, que guai.
Sí, perquè la Clara i jo ens estimem molt,
ens coneixem fa molts anys i va ser molt bonic.
Carlos, tens la sensació que...
que Merlí és una sèrie que et persegueix
i que el personatge sempre...
Vull dir que no sé si acaba sent una llosa, a vegades, això?
No, home, no.
Tant de bo em persegueixin sempre personatges tan xulos
i que m'han donat tantes coses i molt agraït el viatge a Merlí
per inesperat i per transoceànic,
ha sigut meravellós i jo molt agraït
i crec que molta gent em coneix per aquest personatge
i ara m'ho han conegut per molts més,
com que ja està passant que no deixo de treballar
i que faig aquestes coses,
però em sembla una molt bona cançó de presentació.
Smiley, l'has vist, Clàudia? No, encara no.
Home, ja tens deures.
Ja tens deures.
Estaràs pendent dels Òscar, avui, Carlos, o no t'interessa, això?
Doncs mira, em recullen demà... ahir em va quasi donar un infart.
Em recullen demà per rodar a les 5 i mitja al matí.
Ostres. Llavors... no, no.
És l'hora que s'entrega la millor pel·li, normalment,
la de dos quarts de sis.
Doncs mira, potser quan em llevi veig que he guanyat la millor pel·li,
però jo avui no veuré ni el Barça, crec que és molt d'hora.
En tens alguna de preferida?
N'has vist d'aquestes, de les que estan nominades o no?
Sí, sí, i moltes.
Ahir vaig anar a veure el Triángulo de la Crispeza,
que és aquest del govern Òscar, que és un director que m'agrada molt,
no guanyarà, crec que... no sé si està nominada a millor pel·li.
Sí que està nominada, sí.
No ho sé, n'he vist alguna, la de Whale, la de Catà,
però me'n falten algunes, per veure.
També ha sigut un any que hi ha hagut tant de cinema bo
de Carles Goya, que també he prioritzat com pel·lis més d'aquí,
i me'n falten algunes, però segur que fan coses guais, no?
Sempre fan coses guais.
Espero que aquesta vegada ningú li fot una bufeta a ningú.
Això estaria bé. Això estaria bé.
Clàudia, última pregunta, perquè he d'anar acomiadant tot plegat.
Sí, sí, faig un cop.
Ah, mela! Ah, ok.
Bueno, escolta'm, si...
Jo volia preguntar-te com una mica,
què sents quan passes de tu admirar persones,
a que siguin tantíssimes persones les que et miren a tu,
i que estàs com una mica en el punt de mira de tot el que he fet,
té repercussió,
però també hi ha molta gent que m'estima i m'he idolatrat.
Com es sent, això?
A mi em diuen. Sí, sí.
Bé, doncs jo faig de mi el meu animal.
Jo soc un enamorat del meu ofici, de la meva feina,
i aquí és on poso el foc.
Soc content que tota la gent em coneix.
Jo de la meva feina arribo a molts llocs i ho agraeixo,
i fins i tot en algun punt em pots encoratjar i estimular per seguir,
però intento no despistar-me,
intento no obrir molt les mires i quedar-me amb la meva feina.
Intento que emvalidi la gent amb qui treballo
i la gent que tinc més a prop,
perquè si no és un maldecap,
perquè les crítiques bones fa molta il·lusió,
les coses també et poden modificar molt.
Per tant, per no anar-me'n cap a un cantó ni cap a l'altre del riu,
jo vaig sent com una formideta
i esperant fer les coses millor.
Clàudia Gago, moltes gràcies avui per participar amb nosaltres.
Espero que t'hagi agradat la sorpresa. Una abraçada.
Sí, moltíssimes gràcies a vosaltres, de veritat.
Ha sigut súper guai.
Una abraçada, que vagi molt bé.
Una abraçada a vosaltres. Gràcies, Carlos.
I Carlos Cuevas. A tu, a tu.
Moltes gràcies, perquè ets molt generós,
i... i perdó.
Espero que algun dia m'ho perdones, això que t'he fet.
No, no, ja estàs perdonat.
Molt bé. Gràcies, Carlos, fins aviat.
Gràcies, també. Cuida't.
Quatre minuts per les deu del matí.
A vegades la ràdio té aquestes coses que...
que sí, que sí, que...
Ha estat un atracament, això que li he fet.
Amarmada. Amarmada, eh?
Però a tu t'encanta, això, eh? Escapa, t'encanta.
Sí, és fantàstic.
Això és digne del millor feser Maria García.
Si algú n'agraït apanyava alguna cosa,
i parlaven amb ells, anava superbé.
Escolta'm, però...
o sigui, és meravellós que
en un moment que la llengua està com està,
una dona de Madrid decideixi,
a través d'una sèrie
que va néixer a TV3,
aprendre la llengua d'aquesta manera,
diu que la parla amb ella mateixa a la dutxa, o sigui...
T'adones del teu poder, eh?, que té una discussió aquí,
molt arradada, que és la defensa de la llengua
des dels mitjans, t'adones del poder que pot arribar a tenir.
I tant.
Escolta'm, moltes gràcies per haver-nos acompanyat tots quatre.
Descanceu, aprofiteu,
i ens retrobem d'aquí una setmana.
Cuideu-vos, gràcies.
Bon diumenge. Moltes gràcies. Bon diumenge.
Ara tornem al suplement.
El suplement, amb Roger Escapa.
Benvinguda.
Benvingut.
A tu, que tens un petit o gran negoci, et diem endavant.
Vine a Catalunya Ràdio amb el teu producte o servei.
Ho tenim tot a punt perquè arribis a més gent.
I a tot arreu.
I t'hi ajudarem amb efectivitat, seguretat i enxil.
Anuncia't a Catalunya Ràdio.
T'estem esperant.
¿Viste qué maravilla de plantas?
¿Y cómo me crecieron?
Les hablo, les digo cosas lindas.
Les leo poesía.
Hasta les puse música.
¿Cómo pensás vos que no me van a crecer?
¿Y cómo me crecieron?
¿Y cómo me crecieron?
Les hablo, les digo cosas lindas.
Les leo poesía.
¿Y cómo pensás vos que no me van a crecer?
Flower Platinum pamb extra nutrients.
A mans del cinema, preneu una nota.
La gran pel·lícula passa els dimecres.
Me'n vaig a Amèrica.
Al paraplot de Nova York m'ajudaran.
On viuràs? A Brooklyn.
¿Com ho saps?
A tu què et sembla?
Tants irlandesos hi ha?
Estic contenta que t'hagin arribat cartes de casa.
Ah, sí?
Ah, sí?
Com m'agradaria poder deixar de voler ser irlandesa a Irlanda.
Només et puc dir que ja et passarà.
Brooklyn, a TV3.
És la gran pel·lícula de dimecres a la nit.
Avui, al Tot Gira,
ens preparem per un partit vital per a la Lliga.
A partir de les 4 de la tarda,
l'última hora de l'Atlètic Club Barça.
També ens visitarà Àlex Roca, atleta amb paràlisi cerebral,
que afrontarà un nou repte.
Corre la seva primera marató a Barcelona.
A més, descobrim la història esportiva del llibre
Aliades d'Etxell Feixes.
Tu et deixa el més important, fenòmeno.
Avui farem minuts a escombreria
abans no coberti tot el triglau aquest desembre més.
T'ha quedat clar, amigo-migo?
Claríssim, Minguella. Tot gira.
Avui, diumenge, a partir de les 4 de la tarda,
amb David Clopès.
Un fenòmeno.
Benvinguda. Benvingut.
Endavant, passeu.
Ho tenim tot a punt
per fer-te sentir com a casa.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.