Les 10.
És l'hora de repassar el més destacat d'aquest matí.
Bon dia de nou.
Bon dia.
La fiscal de l'Audiència de Barcelona,
Alexandra García de Bernero,
en unes declaracions a la Catalunya Ràdio,
reclama la creació d'una fiscalia especialitzada
en violència sexual.
D'aquesta manera, et diu, seria més efectiva la feina de tothom
contra aquesta xacra.
La fiscalia de l'Audiència de Barcelona va obligar
totes les policies, tots els cossos de seguretat de l'Estat,
a formar-se específicament en aquesta matèria.
Dins la fiscalia, jo trobo que seria bo aprofitar aquesta ocasió
per crear fins i tot una especialitat
per lidiar amb la investigació
i l'enjudiciament d'aquest tipus de delictes.
I és que cada tres hores a Espanya hi ha una denúncia per violació
i es calcula que un 21% dels agressors
són família de la víctima.
A aquesta hora, també parlem de l'Ajuntament
del municipi gallec d'Oia a Pontevedra,
que ha decretat tres dies de dol
després de l'assassinat ahir d'una veïna de la localitat
per part de la seva exparella, el presumpte agressor,
que era guàrdia civil, es va acabar suïcidant
al veure's acorralat per la policia.
Els fets van passar ahir a la tarda,
quan la dona sortia de treballar d'un càmping del poble,
tal com explicava l'alcaldessa d'Oia, Cristina Correa.
Esta empleada del càmping muño,
parece que su parella que tenía un orden de lanzamiento,
estaba esperando disparo y causando, por desgracia,
su falecimiento, un acto de violencia machista, por desgracia.
A Ucraïna, un nou atac aèric a Nipuró
ha fet almenys un mort una nena de dos anys
i una vintena de ferits,
segons un balanç provisional de les autoritats del país.
El president Volodimir Zelensky ha acusat Rússia
d'haver atacat la ciutat deliberadament,
afirmació que Moscou nega aquest cop els mícils.
Han enfonsat dos edificis d'habitatges.
També us expliquem que els Mossos d'Esquadra
busquen l'autor o autors d'un tiroteig
que hi va haver ahir a l'Ella, al Maresme,
i que va deixar un home ferit.
La víctima va anar pels seus mitjans a l'Hospital Germans Trias
i Pujol de Badalona, i de moment no es té per la seva vida.
El tiroteig va passar, com dèiem, a primera hora de la tarda,
per causes que encara no es coneixen.
I en esports, suposo que esperant la celebració aquesta tarda
de la segona Champions femenina del Barça, oi, Albert Benet?
Bon dia.
Això mateix, el president de la Generalitat, Pere Aragonès,
rebrà les jugadores al Palau de la Generalitat a les 6 de la tarda.
Després aniran a l'Ajuntament de Barcelona,
on les rebrà l'alcaldessa amb funcions Ada Colau.
Avui s'acaba la Lliga Masculina de Futbol.
El Girona juga a entrar a Europa, al Sedar, davant l'Osasuna,
a dos quarts de 7, a les 9 cel·les de Barça i Espanyol almeria.
En aquesta última jornada estan en joc una plaça europea
i una altra de descens.
6 equips lluiten per no baixar.
El Valladolid, el Celta, l'Almeria, el València, el Getafe i el Cadis.
També avui es disputa amb Montmeló
la cursa del Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1 a les 3 de la tarda
amb Max Verstappen des de la Pol, el circuit de Barcelona a Catalunya.
I el Barça de futbol sala domina les semis de la Lliga per 1 a 0,
després de guanyar el primer partit contra l'Inter Movistar
per dos gols a 0 al Palau blaugrana.
De planeta Terra només en tenim un, però hi ha tants munts com persones.
El món de la Susana, el de l'Òscar, el de l'Almeria.
Ecosistèmes valuosos que cal assegurar.
MGS assegurances.
Protegim el teu món.
Empresa col·laboradora del Pla 2030 de suport a l'esport de base.
A mi, aquella nena dolenta m'atreia d'una manera que no acabava d'entendre.
Amigues per sempre.
Jo només era un hombre pàlida d'ella.
Rivals per sempre.
Jo per bé o per mal ho no me'l tinc, però això no saps com és.
L'Amiga Genial, a TV3, aquesta nit.
Catalunya migdia. Benvinguts a les dues.
Catalunya migdia.
Tarratrèmols de Turquia i Siria.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
La pujada del salari mínim interprofesional
ha permès crear una poma adaptada al canvi climàtic.
Per seguir el fil del que passa aquí i al món.
Rússia porta des de mitjans del 2022...
El cap de setmana connecta-te a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera a les pròximes hores?
Catalunya migdia amb Neus Bonet i els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
Embolica't.
Implica't.
Simplifica't.
Identifica't.
ICAT, la ràdio inquieta.
Catalunya Ràdio.
Bon dia. Desperta, Catalunya.
Sóc la Mònica Terribas i em fa molta il·lusió dir-vos
que el 20 de juny ens retrobem a Catalunya Ràdio.
El 20 de juny serà històric.
Celebrem els primers 40 anys de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
El 5 de juny celebrem el Dia Mundial del Mèdia Indian.
A aigües de Barcelona continuem treballant
per tenir cura del nostre entorn
i preservar l'aigua per al present i al futur.
I ho fem impulsant la regeneració de l'aigua.
És a dir, donant una nova vida a un recurs essencial per al planeta.
Aigües de Barcelona, la gestió responsable.
Com sonen? Quins estadis del Girona plens a vessar?
Exacte, 200.000 persones.
El que és el mateix, tots els clients que ja confien en parlem.
Si encara no has fet el pas, suma a ti ara i aconsegueix.
Fibre 300 megas, mòbil 10 gigas i fix
amb trucades il·limitades per només 37 euros.
Preu definitiu, passa't a parlem telecom.
Una nova estrella en el firmament musical.
Somnis que es fan realitat.
Els primers grans magatzems de tenda, crèdit d'euro.
Somnis trencats.
Crec que haurà d'acomiadar els seus empleats joveus.
Mira!
El joveu merdós de la ràdio.
La casa dels somnis, últims capítols de la temporada.
A TV3, dilluns a la nit.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
Adriana Calcanyoto arriba a l'auditori de Girona a Mérrante.
Un autorretrat amb versos que oferirà el 9 de juny a la Sala de Cambra
en l'únic concert que farà a Catalunya.
Més informació a auditorigirona.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
El 15 i el 17 de juny celebrem la Diada Pau Casals a Barcelona.
El dia 15, el violoncelista Pablo Fernández i el pianista Luis del Valle
oferiran un recital al Palau de la Música
prelodiat per una xerrada oberta al públic.
I el dia 18, el Conservatori Municipal de Música de Barcelona
obre les portes per rebre diversos conjunts de joves intèrprets.
Més informació a paucasals.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Un giorno qualunque
li recordaràs
el suplement
amor que fugir d'amor
ràdio amb esperit de cap de setmana.
Jo t'ho amato sempre
No t'ho amato mai
Amor que vingui
Amor que vagi
Amb Roger Escapa.
És mig quart d'onze del matí.
Cançons com aquesta han sonat de valent altes hores de la matinada
avui al Primavera Sound, un concert que
ha gaudit en primera persona l'Olga Avalos, ella és periodista
crítica musical a l'Ara, editora de Volata. Bon dia Olga, què tal?
Bon dia.
I moltes gràcies per ser aquesta hora aquí amb tan bona presència.
Bé, potser després faig el bajón, eh?
Aguanta.
Jordi Bianchotto, periodista musical, com està, Jordi?
Hola, bon dia, molt bé, molt bé.
Sí? Has passat pel llit o no?
He passat, he passat, sí, unes horetes.
Però encara estem aquí, soc el influx de Motomami.
A quina hora estava programada, Rosalía, avui?
Dues de la matinada.
Dues de la matinada, bona hora. Marta Ferrer, bon dia i bona hora.
Què tal, bon dia. Això tu, què tal?
Mira, dos cafès porto ja i camí del tercer, jo crec d'aquí poc.
Jo n'he passat pel llit.
Directament a la redacció del suplement.
Que Rosalía toqui les dues del matí en un festival com el Primavera Sound
és normal o és massa aviat, és massa tard que ho considero?
No gaire, hi ha una tendència darrerament a posar els caps de cartells
cada vegada més tard. Aquest any també hi havia blura, les dues de la matinada.
Per què, això?
Bé, en aquest cas de Rosalía entenc que ella volia tancar el festival
amb tots els honors i tenint en compte que això que el públic de festival
les dues de la matinada és una hora que no la intimida.
Encara que és veritat que ella atraia un públic familiar
que va quedar una mica descol·locat setmanes enrere quan es va adonar.
Públic familiar?
Bueno, una mica sí.
Parelles amb fills petits o nenes, fans i això...
N'he detectat unes quantes.
I és gent que ens va quedar molt impactada quan va veure que havien comprat
un concert que eren les dues de la matinada.
I a més es va produir l'efecte, suposo que no volien,
que és que els nens, perquè hi havia famílies amb nens,
a la una, a les dotze, estaven dormint.
Llavors, a l'esplanada de la zona on feien els escenaris principals,
hi havia com petites rullanes de pares protegint nens dormint,
al mig, dic, ostres, encara els queden un parell d'hores...
Sí, un parell d'hores amenitzades per la música electrònica
bastant poc amable de Calvin Harris.
Marta, què t'ha semblat?
Jo no l'havia vist mai, perquè jo soc fan del Rosalia,
però no et diguis que no soc una motomami motomami a full a tope.
I era la primera vegada.
És veritat que no és un context idoni, jo crec, potser,
per veure un artista com la Rosalia per primera vegada,
perquè és un festival i hi havia moltíssima gent.
En general crec que és una edició, no sé si hi esteu d'acord amb mi,
en què hi ha menys gent.
Respecte a l'any passat m'ha semblat que hi ha menys gent,
a Barcelona, a tot Catalunya i a tot Europa.
Estava allà veient la Rosalia.
Jo també darrere tenia un grup bastant desafortunat de mal educats,
d'aquests que criden molt quan parlen.
He vingut a escoltar la Rosalia cantant o a tu explicar-te les teves misèries.
I això, vulguis que no, també t'afecta.
I, malgrat tot, vaig quedar hipnotitzada.
No m'ha passat mai d'allò que estàs mirant un artista
i l'únic que pots mirar és l'artista que està sobre la escena.
És que gairebé no mirava ni els altres ballarins.
No, o sigui, ella. Estava absolutament captivada per ella.
I totes les coses que fins ara no havia entès
de per què la gent n'idulatrava tant Rosalia
i deien que realment és un artista que, evidentment, ho entenia,
però hi havia coses que se m'escapaven,
ostres, ahir a la nit ho vaig entendre tot.
Vaig pensar, sí, és que 100%.
Un concert amb alguns, això passa bastant en els festivals,
amb més problemes de sol, sobretot a l'inici.
A veure, aquí què passava?
A mi em va fer molta gràcia,
perquè és veritat que durant el principi del concert
les primeres 3-4 cançons,
vaig tenir la sensació que se sentia fluix, a nivell de volum,
que no era la referència de la seva actuació, sinó que el volum.
Ostres, no l'estic sentint cantar, ella.
Però com tenia aquests de darrere que feien xivarri i tal,
dic, ostres, potser soc jo, que m'he posat en un mal lloc
i no se sent bé.
Però després, quan es va relaxar una mica i es va seure al piano
a cantar hentai, clar, realment és que el volum del seu micròfon
estava molt baix i la gent li va començar a dir,
no sé oye, no sé oye, i em va agradar molt com va reaccionar ella.
Perquè, en comptes de posar-se nerviós, amb total naturalitat
una de les coses que m'agrada molt del concert és que ella és conscient
que toca per un públic molt gran i aleshores juga molt amb les càmeres.
O sigui, totes aquestes projeccions que tu veus a les pantalles
no és simplement ella gravada sobre l'escenari,
sinó que ella interactua, que juga, que això forma part de la seva actuació,
es va posar com a miracame. No sé oye, no sé oye.
I llavors va fer com una mica de joc amb el públic, va dir,
si no se sent, aixequeu la mà, i clar, tots volen aixecar la mà,
i llavors sí que se sent, perquè m'esteu sentint.
Sí, que m'està dient que no se oye, súbame el pie, i no sé què,
després li va dir en anglès, clar, la gent va començar a dir
riqui, riqui i tal, i al final sí que li va posar el volum
i va poder cantar gent ahir.
Sí, de fet, és una de les coses que ara ho parlàvem aquí fora de micro,
perquè se sentia poc.
Bueno, clar, depèn d'on estiguessis col·locat,
òbviament se sentia més o menys, i és una de les coses
dels concertes a l'aire lliure, sobretot,
tan a prop del mar, que a vegades l'aire també, a vegades influeix,
en la percepció del so.
També hi ha un punt en què, en aquests escenaris grans,
hi ha una limitació de volum, de debés,
perquè hi ha veïns molt a prop, i aquí també era un dels dubtes
que teníem fins a quin punt hi havia aquesta limitació posada,
perquè no hi hagués aquest múscul sonor,
però sí que és cert que a vegades
li faltava una mica d'això,
de múscul, sobretot a la primera part del concert.
Jo diria, de tota manera, que l'experiència
va demostrar també fins a quin punt té un carisma
i una presència escènica i hi connecta Rosalia,
perquè després d'una actuació com la de Calvin Harris,
que havia sigut molt invasiva amb una electrònica molt potent,
molt clavadora, arriba ella i baixa tot una mica
d'atenció sònica, però al mateix temps la gent
està hipnotitzada per ella. A més, ella en escena
té aquest punt de ser un mes de tota la gent
que té a veure que jugar una mica a ser diva sense ser-ho del tot.
Això connecta moltíssim. I a més, és com que
utilitza una escenografia tan minimalista,
l'atenció on va? A ella, perquè és que no hi ha res més.
I a sobre és el que deies de les càmeres, és com...
Pots tenir dos concerts, si estàs prou
a prop de l'escenari, la pots veure amb ella, si no estàs,
veus les càmeres i és com si veguessis el concert a través de TikTok
o un live d'Instagram, perquè està ja pensat
perquè tingui aquest doble format. També he dit que Calvin Harris
el va deixar per terra, perquè Calvin Harris era un senyor que estava allà
punxant discos, que jo crec que l'actuació la podria haver gravat
i estava ella allà fent veure que estava fent coses. Els britànics
estaven molt eufòrics. Jo tenia tot platja d'arru.
Jo crec que van anar ja directament després a Salou i estava allà
a tota Anglaterra i estaven vibrant amb Calvin Harris,
però que era un senyor que jo el veia allà a sobre de l'escenari,
que aquest senyor està posant casets. Us va decebre a vosaltres també?
Em sembla una mica fora de lloc, fins i tot. Era més de beach festival
aquell que es feia a Sant Adrià, més clar. Mira, és que la primavera...
Surt Rosalía, que és una artista açaí que t'ho demostra, i dius
és que Calvin Harris ja ho estava plorant a casa seva.
Surt Rosalía i passen coses com aquesta.
...sempre deia, una expressió deia
que trista, que trista és la vida de l'artista
sempre.
I jo no penso que la vida de l'artista sigui trista.
Jo no ho penso. Però tenes o què?
Definitivament.
I aquí, aquí darrere,
hi ha molts que estan vivint la vida de l'artista
perquè jo no estic sola fent això.
Hi ha molta gent que té parelles,
que té fills, que té famílies,
que... aquí estan.
Jo porto la meva animació amb un lladall
i a vegades em sentim molt enamorats.
I trobes a faltar
després de les que estimes,
i els carrers que estimes, i el menjar,
i els gossos...
Tot això que forma part del lloc que em vens.
Per això vull que estigui aquí,
estic molt contenta de les que tenen a casa.
Déu-n'hi-do com ha xerrat en el públic, no?
Sí, i en català, bàsicament.
Tenint en compte que el Primavera és famós
per tenir un percentatge molt alt de públic estranger,
tot i que aquest any és una mica menys que altres,
ahir van donar les xifres i era una mica més del 52%.
Però bé, també molta gent ha vingut a altres llocs de l'Estat, etc.
Però en aquest sentit ella no es va sentir imposada,
intimidada...
En el públic català, total.
Clar, suposo que la Mart era la primera,
però vosaltres Rosalía la deu haver vist unes quantes vegades.
No sé si el fet de ser un festival, un Primavera,
dues de la matinada és el millor context on veure Rosalía.
Personalment, crec que no. Ja diria que no.
No, realment no. No, no.
A més, també el que va oferir Rosalía era com la versió curta
del seu espectacle gran, el Moto Mami.
I, d'alguna forma,
crec que en aquest context es perden moltes matisos
que ella vol transmetre sobre l'escenari,
perquè és això, depèn d'on estiguis col·locat,
que si hi ha aire, que si...
Crec que no és el millor lloc per oferir
potser un concert amb tants punts d'inflexió,
tants matisos...
I, a més, és un concert complex, musicalment,
i a vegades amb grans escenaris això té la seva dificultat.
I des del punt de vista escènic, les coreografies,
les dinàmiques escèniques... Al Palau Sant Jordi,
si estàs assegut a una grada, a un lloc normal, veus
tot el conjunt des d'un punt de vista més elevat.
Crec que és bastant destacable, perquè el nivell de terra
en general per a tothom, en el Primavera Sound,
et perds moltes coses, encara que puguis anar seguint
a través de les pantalles de vídeo.
Vaig quedar absolutament fascinada per la capacitat
que tenia de posar-se això al públic a la butxaca,
de fer aquest repartiment. Jo del repartiment sí que vaig trobar
a faltar dues cançons que em va sorprendre que no toqués.
Crec que el repartiment estava molt ben trobat
i va tocar bastants dels seus hits.
A mi, Milionària em va sorprendre que no la fes,
no sé si soc l'única, però dic, ostres, ja que estàs
en un context de Barcelona, l'única cançó en català que té,
per poder cantar la cançó. És una cançó que va funcionar molt
a casa nostra, però no sé fins a quin punt més enllà de casa nostra...
Clar, però ja que tocava a casa nostra, dic, ostres, no sé si
el Sant Jordi la va tocar, imagino que...
No ho sé, no sé. Diria que no. Jo crec que no.
No forma part del setlist, normalment.
No és que no està el setlist de la gira mundial.
Clar, això em va sorprendre i després l'altre és l'I Like You Love Me,
que és un dels seus últims èxits que sona a tot arreu
que a mi és una de les que més m'agrada, de les últimes que ha tret,
i també la vaig trobar a faltar. Vaig pensar, mira,
per acabar o per així, m'hauria agradat sentir-la.
Hi ha una dificultat en aquests tipus de concerts
on tot està com molt pautat, les coreografies,
els llocs de llum, fins i tot el moment que entra el piano,
surt el piano, tot plegat, que és molt difícil fer canvis
i de fet porta girant amb aquesta segona part de la gira
que és el Moto Mami per festivals,
i va repetint exactament el mateix setlist
en tots els països.
És que jo crec que és molt difícil encabir
canviar tota l'estructura i tota la dinàmica per fer una cançó,
perquè ho tenen tot superapamat.
Hi havia l'esperança que potser sonaria la cançó aquesta que es diu tu i jo,
aquesta que s'ha migfiltrat aquests dies a TikTok.
Semblava que gairebé segur que la faria i no, tampoc la vam intentar.
Això passava també amb el setlist de Coldplay
que és un setlist tancadíssim i amb un parell de variacions
en un espectacle de dues hores, perquè és un show milimetrat.
I Rosalia,
no sé com esteu veient també
l'evolució musical, perquè porta uns quants anys
a primera divisió, no?
Des del 2018.
Sí, però tot i així el Malkader no té res a veure
amb el que estem veient ara, no?
Ara la cosa és més llatina, més tropical i una mica menys flamenca,
el flamenc que hi continua sent, però és veritat,
ha fet un salt estilístic important
i realment el que sí que s'ha de dir que no havia passat mai,
que el Primavera Sound tingués un cap de cartell autòcton
en aquesta franja horària amb aquest tractament de gran estrella,
segurament era l'estrella més gran d'aquest any, superior a Blur,
probablement dins d'aquest cartell.
Això no havia passat mai, quan havien actuat
amb el disc Manel, recordo, van actuar per la tarda,
l'any passat el gran retorn d'Antònia Fono al primer concert,
també va ser en horari de tarda, en canvi això de Rosalia
realment tenia una altra volada.
A més, de page mode, a quina hora van tocar? A les 9 i 20.
Dies, dies.
És veritat que ella estava molt agraïda també,
ella explica que quan venia el Primavera Sound
somiava en ser cap de cartell, llavors estar aquí ara
és un gran somni, i se la veu realment,
potser és tota una façana i ens està enganyada a tots,
però jo la vaig veure molt agraïda, molt entregada, molt disposada.
Hi va haver un moment que va baixar
com a la primera fila dels fans amb la càmera,
que els va fer cantar, que realment fa partíceps a tothom,
i és molt difícil, per molt que no t'agradi la música,
jo anava amb la meva parella,
que no és especialment fan de Rosalia,
clar, he vist una altra dimensió d'ella,
que fins i tot si no ets molt fan o si no acostumes
a escoltar la seva música habitualment,
té com aquest magnetisme que t'hi quedes,
que t'enganxes i que l'hi compres absolutament.
Hi va haver un moment que, de tanta calor que tenia,
es va començar a tirar aigua pels cabells,
i és un gest molt tonto, i que segurament
amb qualsevol altre artista no l'hi compraríem,
però és un gest amb tota la naturalitat del món
i amb tota la gràcia, i m'està encantant,
i l'hi estic comprant, i em compraré la samarreta del Barça
que posa Motomami, tot i que costi 300 euros.
És una deiesa diferent, no t'imagines la Beyoncé fent això.
Exacte, és tenir classe amb coses que a priori
no són la classe que potser ara que no se me l'interpreti
com que la Rosalia no té classe, però sí que són gestos que...
Clar, jo la Beyoncé no l'he vist mai en directe tampoc,
és una presència molt elegant, amb molta classe,
i la Rosalia aconsegueix això però d'una manera molt diferent
que crec que és molt única d'ella.
Crec que la clau és el que has dit abans, és la naturalitat.
És algú que s'humanitza i s'autohumanitza constantment.
Jo crec que tot el tema de tirar aigua als cabells,
fins i tot el tipus de maquillatge que portava,
que era gairebé com si no anés maquillada,
el fet de veure-la suar...
Hi ha un moment que estàvem superdespentinades
i jo pensava, mira, com totes nosaltres que estem al costat del mar
anem amb els cabells crepats, amb el sentit identificada.
I, clar, tot això fa que el públic se senti
com molt al costat d'ella, com molt al seu mateix nivell.
I jo crec que aquí és la clau.
Beyoncé sempre hi ha la sensació que està com un pàmper damunt de tothom,
amb una escala divina...
Sí, que mira una mica com per sobre l'espatlla.
I això amb Rosalia no passa en absolut, és el contrari.
I tot l'univers que utilitza Rosalia, clar, amb el tema Moto Mami,
està això, les motos, l'extrarradi,
totes aquestes coses també fa que, clar,
si un anime és molt diferent a Beyoncé.
Tota això amb un Primavera Sound
que ha tancat portes aquesta nit,
ara se'n va cap a Madrid.
I amb un Primavera Sound,
un any després d'aquell caos monumental
del qual ens en vam fer ressò.
Com ha anat aquesta temporada?
El que fa afluències de públic i tot això, Déu-n'hi-do.
Ha sigut molt potent, però és l'únic moment
en què hi ha hagut un caos monumental.
El que fa afluències de públic i tot això, Déu-n'hi-do.
Ha sigut molt potent, però és veritat que aquesta vegada
ja van dir que el rècord no estava una mica dins dels paràmetres.
No han fet sold-out.
És una cosa bastant consignable, perquè estem habituats
a que el Primavera sempre fa sold-out molta temps abans.
Com us ho expliqueu?
A veure, l'any passat el sold-out va ser molt precipitat
per l'efecte post-pandèmic, segur.
Hi havia una fam de música directa a gran escala.
I aquesta vegada segurament hi ha una oferta molt més gran
en el públic.
Jo crec també que també el cost de la vida i els preus
han pujat molt.
Més, ha coincidit amb el gran premi de la Fórmula 1.
I crec que això ho deien a la roda de premsa,
que hi ha molta gent que el cost de venir
una setmana a Barcelona s'ha multiplicat.
Llavors, no hi ha hagut tanta afluència també
per aquest motiu.
Però, personalment, a mi ja m'està bé,
per dir-ho així.
És veritat.
L'any passat vaig viure el caos aquell del primer dia,
que estàvem tots allà enllaunats, que jo pensava
que hi hauria una desgràcia.
I aquest any pràcticament no he fet cua enlloc,
ni per menjar, ni per begudes.
Les sortides dels concerts estaven molt ben organitzades.
Dintre dels concerts, tot i que és veritat que hi havia molta gent,
hi havia bastant espai per ballar, que és una cosa que agraeixes.
Els concerts que teníem a la pandèmia, en què hi havia molt d'espai,
i tots estàvem al nostre seient, i et mal acostumes una mica,
perquè dius que s'està bé poder-n respirar mentre ballo i canto.
I en aquests concerts sí que és veritat que notaves que hi havia molta gent,
i sempre hi ha el típic que t'empeny, que ara et xoques,
que et tira una mica de cervesa per sobre, però hi havia bastant espai
per poder gaudir tranquil·lament del concert, i això,
jo almenys ho he agraït, però jo crec que sí que és veritat que,
i això ho he comentat amb molta gent i crec que és un sentiment compartit,
perquè el cartell no era del tot l'esperat,
i sí que és veritat que hi ha grans músics com Depeche Mode,
hi havia Blur, Rosalie, evidentment,
però jo crec que li faltava una miqueta de xitxa que sí que altres anys
havíem vist, amb propostes molt bones i molt fortes,
i que tenies l'horari d'allò complet de 6 de la tarda
a 5 de la matinada.
No sé si has fet un cop d'ull a l'últim llibre del Nando Cruz,
Jordi, Olga, que bàsicament es carrega
als festivals, als macrofestivals, i que diu que potser no és el millor lloc
on gaudir de la música en directe, hi esteu d'acord?
Uf, jo no gaire, molt bé.
Però és perquè aquestes diferències eren de lluny,
en aquest cas, molt altres del llibre.
Jo encara no me l'he llegit, ho haig de reconèixer, però jo
estic més a la línia Nando que a la línia Bianchotto.
Jo crec que els camins a la música són infinits
i els festivals representen un d'ells,
i com les festes majors també ho són, no?
I presentar la indústria musical com es fa a vegades, com una indústria
per ser malvada, doncs és una idea a la que jo no participo.
El que passa és que hi ha molts tipus de festivals, clar.
Una cosa és...
Una cosa és un gran festival,
tres, quatre dies, no sé, milers de grups,
i una altra cosa és un festival d'una mida més petita
on pots disfrutar la música d'una altra manera, no?
En general, clar,
hi ha una cosa interessant del Primavera Sound
que quan ja portes molts festivals, ja saps,
o portes molts festivals grans,
d'alguna forma ja te l'has fet a la teva mida, no?
Saps on pots perdre energia o no,
com gestionar les distàncies,
si t'interessa o no passar-te per les paradetes
o entendre què hi ha al voltant, no?
Arrel de periodistes com el Nando,
jo personalment m'hi fixo més en certs detalls,
els patrocinadors, qui patrocina què, qui és qui,
i veig una mica les dinàmiques de com cada persona
utilitza el festival a la seva manera
i presta una atenció a aquest tipus de detalls.
Els festivals com Primavera Sound han sigut durant molts anys
per diverses generacions de periodistes musicals
i de crítics musicals, que ara són molt crítics amb els festivals,
però els festivals de comportament han sigut llocs on s'han de fer
descobertes, on s'ha creat afició i passió per la música,
fent tu els del teu propi circuit.
Que hi hagi patrocinadors, aquestes coses, no sé,
és que clar, vivim en el món en què vivim,
els patrocinadors estan al camp visual en general
de la nostra vida quotidiana, no? No crec que sigui motiu d'escàndol.
No, jo no estic en compte dels patrocinadors, òbviament,
perquè sense patrocinadors, sense la inversió privada
hi ha una mirada crítica sobre el que hi ha.
Una cosa és la mirada crítica i una altra és la mirada destructiva.
Jo faig aquesta distinció.
Bé, hem obert un meló que podríem estar...
És molt interessant. Sí, en tot cas, un dia amb el Lando Crudí en parlarem.
Dos quarts d'ons del matí, avui Rosalia, l'endemà d'aquest concert
a quarts de tres, quarts de quatre de la matinada que ha acabat.
Continuem parlant de Rosalia, esperem moltes dècades
perquè és una artista...
Tenim alguna idea de la propera proposta musical
cap on decidirà encarar la seva carrera,
perquè, clar, l'hem vist fent de tot.
Cap on creus que s'enfocarà, Olga, Marta, amb Jordi?
No ho sap, això. A veure, jo diria que la pista llatina
ha arribat per fer-se la seva amb tota seguretat.
I, a més, la té a casa. I, a més, la té a casa ara mateix.
Això anava a dir, clar, té el Raül Alejandro,
que està allà fent inputs i que li deu posar música llatina
amb vena. A mi m'agradaria que fes algo com els tiets
que han fet una sardana i fes una cosa així per posar...
Però és que és impossible, jo crec, de predir el que farà Rosalia
perquè ja el malquerer era una cosa que ningú ens hauríem imaginat
i després Motomami era una cosa també que no té res a veure
que fins i tot quan va cantar Malamente al concert vaig pensar
ui, que raro, no?, que sona enmig de tot això que és tan diferent.
Dos minuts passen de dos quarts d'onze del matí.
Marta Ferrer, Jordi Bianchotto, Olga Avalon,
gràcies a tots tres per haver-nos acompanyat a dormir d'hora.
Marta, tu et quedes, que farem uns arguments universals.
Sí, a veure si en vivo, faré un altre cafè.
Salut i fins aviat, gràcies per venir avui al Supplement.
Ara tornem.
L'estem treballant per tenir cura del nostre entorn
i preservar l'aigua per al present i al futur.
I ho fem impulsant la regeneració de l'aigua,
és a dir, donant una nova vida a un recurs essencial per al planeta.
Aigües de Barcelona, la gestió responsable.
Quan arribes i et trobes 30 pacients a la llista...
En la sensació que estan molt a prop del col·lapse de manera permanent.
Falta de professionals, saturació, sou, fuga de talent.
La jubilació massiva de tots aquests metges
que ens ve ara és un problema real.
Sense la primària, s'estan perduts, eh?
Sense ficció, sense metges, camí del col·lapse.
A TV3, dimarts a la nit.
El matí de Catalunya Ràdio.
Son les 6 del matí, bon dia, som-hi.
Bon dia, Laura. És molt pesat, llevar-se tan aviat cada dia.
Bé, més que pesat, és cansat, però si ho fas amb il·lusió
i si t'agrada la feina, ho portes una mica millor.
És la més famosa. Què va, què va?
Tu l'escoltes, a la Laura? Sí, amb el meu pare, amb el cotxe.
Bon dia. Laura Rosel, bon dia.
Escolta't, el matí de Catalunya Ràdio amb Laura Rosel.
És el teu matí.
Us parlo des del búnquer.
L'Enguàrdia ja ha fet els primers mil episodis.
I com que mil programes no es fan cada dia,
ho celebrem amb 5 Enguàrdies especials.
Aquest diumenge, el primer dels cinc que vam gravar des de l'abric
i vam conversar al costat d'una colla de capelladins
amb els codirectors de l'excavació,
els paleontòlegs Valmira Saladier i Josep Vallverdú.
Enguàrdia, amb Enric Calpena.
La passió per la història a l'Enguàrdia.
Us hi esperem aquest diumenge, a les 3.
Hola, soc Adelina Castillejo
i em fa molta il·lusió dir-vos que el 20 de juny
ens retrobem a Catalunya Ràdio.
Celebrem els primers 40 anys de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Passem 6 minuts de dos quarts d'onze del matí.
Som a Catalunya Ràdio.
A aquesta hora, arguments universals.
Estem pendents de saludar l'entrenador del Barça,
Jonathan Giraldez.
A partir de les 6 de la tarda,
ens acompanyarem amb l'espectador del Barça.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
En Giraldez, a partir de les 6 de la tarda,
avui, celebració d'aquesta segona Champions.
A la plaça de Sant Jaume.
Obert l'accés per Jaume I.
Farem triga de trofeu, les jugadores al Palau de la Generalitat.
Són rebudes pel president de la Generalitat.
Després, sortiran al balcó en parlaments.
I després, també, faran ofrena a l'Ajuntament de Barcelona.
Tot plegat ho podreu seguir.
Aquesta hora, però, com dèiem, setmana de dolp al Serie Fils,
perquè s'ha acabat Marta Ferrer...
Succession.
Per fi s'ha acabat.
Com per fi. Jo encara estic plorant.
Jo vaig de negre avui. Gran final, eh?
Grandíssim final. No farem espòilers, perquè ja tinc gent
quan he dit que avui parlaré del final de Succession.
No facis espòilers, que ara he vist l'últim capítol.
Mira que la setmana passada parlàvem i dèiem
no sé com acabarà, qui hi haurà algun gir de guió,
qui es quedarà amb l'empresa, què passarà.
Res del que passa m'ho podria haver imaginat.
I mentre estava veient el capítol...
Jo crec que és un final bastant conservador.
No és trencador. No em sembla malament.
Però no dic que sigui un final molt sorprenent.
No especialment sorprenent, perquè és veritat
que si coneixies el King Lear, per exemple,
que és el rei Lear, que és el text de Shakespeare
en què està lleuginament basat Succession.
De fet, hi havia algú a Twitter que deia
segons el rei Lear passa això, això, això, i crec que Succession passarà això, això, això.
I ho va clavar. Les tres coses que deia la va clavar
segons el que deia el text de Shakespeare.
Tu podries, potser, imaginar i entendre el que vols dir,
però crec que és, si és un final tan perfecte
per a tots els personatges, és que no traeix cap dels personatges.
Però no hi ha un gir de guió.
És a dir, el gir de guió d'aquesta temporada te'l trobes
en el tercer capítol quan mor el protagonista.
I això sí que és un espòiler que ja rebentem.
I aquest gir, com que és tan gran,
ja no n'hi havia cap altre que fos tan insuperable com aquest.
Clar, és un gir gran, però jo després, pensant, dic
que tampoc era tan gir perquè, en el fons, tu necessites
que es mori el protagonista per saber quin és el final d'aquesta sèrie.
I si ho feien en el penúltim capítol,
et perdies tota la trama guai que són els altres barallant-se,
que és com comença, de fet, la sèrie comença que,
en el primer capítol, aquest senyor, Logan Roy, li dona un xungo,
un atac de cor i està a l'hospital durant gran part de la primera temporada
i els altres estan allà, com rates, no?
I es barallen i a partir d'aquí tot el drama.
I vaig dir, hola, el capítol 3 ja se l'han carregat?
Però pensant-ho amb fred, dic, clar, és que se l'havien de carregar molt aviat
perquè el que vols és veure tot aquest salseo
de com es barallen entre els germans, entre els que tenen el poder,
els que no, ara tu vota'm a mi, ara tu estiguis a favor meu,
i això és el que ens ha regalat que jo, per mi,
el tercer capítol em sembla una obra mestra, però és que tots els que
els segueixen també ho són, i l'últim
em sembla apoteòsic, crec que l'han bordat
i que va directe al top, o sigui, ja al top de l'any ja és la millor sèrie de l'any,
els premis, em sap greu per totes les altres sèries
de drama que s'hi presentin, em sap greu per
Barri i per Better Call Saul, i totes les altres que
també han acabat i que tenien números d'endur-se algun premi,
però és que és impossible, o sigui, és que arrasarà Succession
i sumareixerà, i tots els premis seran pocs.
La crítica l'està deixant bé, també al final, sí.
La crítica l'està deixant pels núvols, però és que és molt difícil,
perquè és una sèrie que costa. A mi em va costar
entrar... Jo hi vaig entrar de seguida, però és que els diàlegs
has d'estar molt concentrat. Jo no em perdo, jo quan parlen
de coses empresarials jo no entenc, quan han de vendre
coses i han de comprar, i ara què t'ha dit? O sigui, jo això
és que no ho entenc, però no pretenc entendre-ho, però des del punt de vista
d'un crític, és que té tots els xecs del que ara
és una bona sèrie, els diàlegs, impecables actuacions
que són brillants, o sigui, la directora
de càsting o el director de càsting també, doneu-li un premi,
perquè ha trobat actors perfectes, actors
que a primera vista... Qui era en Culkin? No sé, jo.
Si hagués donat un duro per ell en un paper així, en canvi, jo crec
que aquesta temporada és 100% seva
i ho guanyarà tot. I llavors, clar, és
una sèrie molt com per crítics, i fins a cert punt
em sorprèn que hagi triomfat tant amb el públic general,
perquè no és una sèrie relativament fàcil,
no és un mainstream a l'abast de tothom, sinó que és una cosa
una mica drogadura. Però sí, sí, la crítica l'està deixant
evidentment pels núvols, això es notarà després en els premis,
i jo no he parlat amb ningú que hagi vist Succession
i no em digui que està flipant amb el final.
Quantes temporades han fet? 3 o 4, no?
És una sèrie que han sabut matar la temps, la podrien haver allargat.
Exacte, el creador és una de les coses que deia, no?,
que ell creia que tenia història pel que tenia, no?
Que eren aquestes temporades, que allargar-la hauria estat
un martir i que hauria perdut força, i això en l'època
en què estem, és que no passa mai.
Perquè el que passa és que les productores ho estiguin
i Succession és una sèrie de molt èxit, feia pics d'audiència,
brutals. De fet, una altra de les sèries de les que parlarem
ara, que també s'ha acabat, que és Barri,
a aquesta última temporada també li ha anat molt bé
l'èxit de Succession, perquè ha arrossegat
el públic i ha fet que també tingui uns pics d'audiència brutal.
Aleshores, el normal, si jo fos HBO, és dir, no, no, estira-ho
fins que ja no puguis més. En canvi, si ja ens trobem, he dit,
no, no, jo tinc història per fer això i aquesta és la història
que jo faré i em planto aquí. I això té un mèrit
en aquesta època en què tots són refregits i estira les coses
i seqüeles i preqüeles i interqüeles, brutal.
Barri.
Barri és una altra de les grans sèries que també s'ha acomiadat
precisament el mateix dia que ho feia Succession. Barri,
una de les grans recomanacions també de la Marta Ferrer
aquesta temporada, una sèrie molt diferent a Succession,
que no sé si has sabut tancar la paradeta amb la mateixa gràcia, Marta.
Amb la mateixa gràcia exacta no perquè és pràcticament impossible
perquè això de Succession està a un altre nivell.
A Barri li ha passat una cosa molt estranya, que és que
amb aquesta última temporada ha arriscat molt
perquè ha fet gir de guió que jo crec que ningú...
I mira que és una sèrie que es sorprenia bastant en el guió,
però jo crec que ningú se l'esperava d'aquesta manera,
jugant amb la temporalitat mateixa de la sèrie, jugant amb els personatges,
amb els finals de personatges, també una mica Logan Roy,
que venen abans o més tard del que t'esperes.
I llavors tot havia de culminar en un últim capítol
que s'ha quedat una mica fred, que les resolucions són
una mica com massa ràpides, que li falta una miqueta
de gruix emocional que sí que havien tingut els altres capítols
i que no és un mal final, perquè al final valgui la redundància,
exactament una mica el que t'esperes i està bastant en la línia
de tonalitat i d'idea de la resta de la temporada
i de la resta de la sèrie, però sí que és veritat que a nivell
emocional, també perquè el capítol és molt curt, durar
30-35 minuts, a mi em va sobtar que tot passés
amb la velocitat i de la manera tan sobtada que passava.
Aleshores, continua per mi sent una grandíssima temporada,
segurament la millor de la sèrie, aquest últim capítol
no li treu mèrits, però sí que és veritat que em va sorprendre
de dir, ai, ja està, i acaba així, i d'aquesta manera
i... clar, Succession en aquest sentit guanya.
Tenim tuits que s'estan queixant
que els hi ha rebentat l'espoiler de Succession.
Mira, una cosa. Em sap molt greu.
Hi ha nul·lients que diuen que els hi devem una sèrie.
Jo crec que el temps de curtes dies...
El temps de curtes és un mes i mig.
Des que s'està fent el capítol, una setmana.
Home, una setmana? Tens molts dies per veure un capítol.
Fa un mes i mig que es va morir lo que en rotlla.
Ja està. Ara també farem... Leonardo DiCaprio mor al final
de Titanic, per si no ho sabíeu. Això també és spoiler,
després de no sé quants anys. No ho sé, és que, clar...
Una altra final, Ted Lasso.
Avui és dia de futbol i també de Ted Lasso
que ha dit adeu-siau amb el cameu de Pep Guardiola.
Sí, no tan bé. Ted Lasso li ha passat...
Déu me'n salvi de criticar Ted Lasso, però aquesta temporada
no està gaire bé i al final s'ha quedat una miqueta a mitges.
Em va emocionar perquè jo soc molt fan de Ted Lasso
i em vaig posar a plorar com una madalena i té punts molt forts
i molt bons i té d'altres que encara m'estic preguntant
què coi estaven pensant els guionistes.
A mi m'agraden molt. Però ha estat una sèrie
que a tu t'ha encantat i el personatge principal també fantàstic.
Sí, em compraria la samarreta del Richmond i me la posaria abans
que la del Barça, que també me l'he comprat, però és que...
No vull dir res dolent. A Ted Lasso em sap greu, Jason Sudeikis.
El Ted Lasso del Barça, que avui està content com unes Pasques
i que tindrà una jornada intensa, és el Jonathan Giralteth
i que, a més a més, ha tornat d'indovent amb la copa
i ara a aquesta hora ja ens han dit que el podem saludar.
Jonathan, bon dia. Molt bon dia. Què tal? I la Nora Bona?
Moltes gràcies. Has vist et Lasso?
No, no, no he vist. Te la recomanem.
T'agradarà, segur que sí. Me l'abundo.
Ara que tindràs uns dies de vacances més que marescudes
és una sèrie de futbol que segurament t'agradarà.
El que no sé si casa tindràs gaire temps
perquè sé que estàs enfeinat. O sigui, doble Nora Bona
d'alguna manera, Jonathan. Sí, moltes gràcies.
Una mica més enfeinat de l'habitual, però més que enfeinat és adaptació.
Ens hem d'adaptar a la nova realitat
que hem vingut així.
Escolta'm, comencem pel partit i per la celebració.
Com ha anat la tornada? Vau arribar ahir a la nit.
Has pogut descansar una mica, Jonathan?
Sí, vam arribar ahir... Jo crec que vaig arribar a casa
a les dues o dos quarts de tres.
Estic molt bé, molt còmode.
Sí, he pogut descansar una mica.
És cert que encara amb molta emoció.
Normalment a mi em passa que els dies de partit em costa
una mica descansar, tot i que no jugo, però sí que a nivell mental
hi ha molta exigència.
Però bé, tranquil, a casa, amb la meva família
i esperant el que passarà avui,
que també serà un dia gran, segurament oferint la copa a tota l'afició.
Crec que serà un dia molt bonic també.
Home, si tens un cri de vuit o nou dies,
descansar deus haver descansat poc amb tants nervis
i amb tants plors i amb tant de tot.
Vull dir que se t'ha ajuntat una mica tot a tu, eh?
Sí, bueno, realment he de dir que ahir com vam fer el viatge,
va sortir al matí i la tornàvem a la nit,
pensàvem si estaria una mica nerviosa a la nit,
però realment ens ha donat molta treu aquesta nit
que bé, que bé. La pregunta que ens sent tots és
què els vas dir a les jugadores a la mitja part
perquè la galleda d'aigua freda a la primera part dels primers 45 minuts
va ser considerable. Aleshores, què els diu l'entrenador a la mitja part
perquè surti com surten després de la segona part?
Bueno, primer de tot, jo crec que la primera part
el volum d'ocasions que vam generar per mi ha resultat molt injust.
Elles han tingut dues arribades,
una per una pèrdua nostra a l'inici del nostre joc
i hi havia només de canviar dos matisos,
a nivell ofensiu, a nivell defensiu,
dues variants tàctiques per poder,
sobretot a l'inici del nostre joc,
i poder encadenar amb l'última línia a la zona berremat,
poder tenir una mica més d'ocsions, en aquest cas en la Salma
i Mariona Caldentey. Després, també a nivell defensiu,
hem modificat la nostra estructura per ser
més agressives a la nostra pressió,
perquè estaven a la primera línia.
Després, a nivell mental, veure's a la cara,
despertar, optimisme, donar l'energia que tocava,
positivisme, que havíem passat per moments complicats
al llarg de tota la temporada, amb lesions,
amb el dia de la Supercopa, també, contra el Real Madrid,
amb una jugadora menys, que estaven molt preparades
per competir a aquest nivell i que era el millor escenari possible
a la final de la Champions, amb un resultat advers
i, bé, la gent va sortir molt convençuda
del que havia de fer a la segona part i per sort,
perquè a vegades també necessites una mica de sort,
al final, cinc minuts de la segona part ha aconseguit
empatar la llibertatòria i, realment, ja,
amb aquesta dinàmica favorable, amb aquesta dinàmica positiva,
ja som un equip imparable i, després, amb el 3 a 2
em va donar la tranquil·litat que, quasi, quasi,
ja tenien la final a tocar.
Què és la teoria del 2, Jonathan?
Mira, ahir em vaig informar una mica,
perquè em van fer una pregunta a la roda de premsa
i, ja sentint la Patri, contestant el puti el mateix,
perquè és una cosa que no tenia molt interioritzada,
però tot el que té a veure amb el número 2,
doncs semblava que aquest any era el que ens tocava, no?,
la Champions, tot el que tingués relació amb el número 2,
doncs que era, ves?, aquest any,
és la segona,
feien qualsevol tipus de suma o resta i donava 2, no?
Tot el que tenia a veure amb el número 2
als cartells, no?
Apareixent tots els números va fer una mica de gràcia,
perquè sortia el número del 0 al 9
i només la gent es fixava en el 2, no?
Veus?, aquest any sí que és.
És una teoria que el que vas dir ahir, si s'ajuda,
però, escolta'm, t'he preguntat per la mitja part, abans del partit,
perquè tots recordem aquella final de la Champions
en què Guardiola, crec que era Roma, els va posar
la música de Gladiator o un tràiler que va preparar,
Gladiator, digues, Marta.
Era un vídeo motivacional que els havia muntat
amb música i jugades d'ells.
I aquell títol el Barça el va acabar guanyant,
però van sortir bastant adormits. Aleshores, tu ets partidari
d'aquest tipus de vídeo i d'aquestes músiques?
O com ho vas fer abans de sortir la primera part?
No, a mi, personalment,
a mi el que m'agrada a nivell de dinàmica
de setmana d'entrenament i de preparació és...
tot el que fem habitualment,
no canviar-lo perquè sigui una final, no canviar costums.
Això és el primer de tot. I, segon, per mi,
hi ha una de les coses més importants quan has de jugar partits
que hem jugat uns quants les últimes temporades,
que és fer l'equilibri necessari i compensar
el sentiment que pot tenir la jugadora.
Per tant, si hi ha molta excitació pel partit,
hem de rebaixar una mica l'autòria abans del partit
i, com els hi dic, moltes vegades.
Que entenguin que el que hem de fer és tot el que depèn de nosaltres
en quant a pla de partit. Després el futbol anirà com anirà,
però hem de fer tot el que està dins del pla de partit
o tenim les opcions d'aconseguir la victòria.
I, evidentment, que hi ha una part motivacional,
però aquesta part motivacional, a mi m'agrada fer-la sempre
al final de les xerrades i entendre per què estem allà,
per elles mateixes, per la família, per l'afició,
i ahir crec que era un dia important.
I a partir d'ara, què? Perquè avui teniu aquesta celebració
a Sant Jaume amb parlaments que prometen molt,
perquè hi ha el precedent de fa vint anys que no se celebren
i són boníssims, fent vot el president Jordi Pujol
o el zigazaga famós del Guardiola, també és de pla de Sant Jaume.
Aleshores, avui, nosaltres esperem que ens oferiu
un altre capítol memorable en aquesta celebració.
Tenim moltes ganes. Realment és un fet històric
el fet de poder anar a la pla de Sant Jaume.
Podem oferir davant de la nostra afició
i també una mica de reconeixement de tot el que han fet al Jard.
De tota aquesta temporada,
al Johan Cruyff, al Spotify Camp Nou
i també moltes vegades a tots els partits que han jugat fora de casa
i també per l'ambient que va haver ahir a Eindhoven,
que va ser brutal des de l'hotel fins al camp
i després tot el sol i durant tot el partit,
ha estat una peça clau per aconseguir aquesta victòria.
Tu has renovat ja per la temporada que ve?
Jo tenia dos anys de contracte, em queda la temporada vinent.
Potser pots demanar un moment de sou ara.
No, per part meva segur que no.
La gent que em coneix sap perfectament com soc
i estic molt content de l'oportunitat que m'ha donat el club
de poder dirigir el millor equip del món, el femení.
Estic molt content ara amb ganes de descansar,
de desconectar, de recarregar les piles
de cada temporada vinent i continuar sobretot
i creixer, estimular les jugadores a noves idees,
no estancar-nos i entendre que hem devolucionat
la nostra versió per ser igual de competitiva la temporada vinent.
I això també és un repte per l'entrenador, no?,
perquè un equip que ho guanya tot sempre,
fins i tot a la final de la Champions,
afrontar una nova temporada defensant tots els títols,
la cosa està com està, no és un repte fàcil.
Sí, sí, totalment, és un nou estímul
perquè al final els equips del futbol evolucionen,
les relacions personals evolucionen
amb incorporacions, amb baixes, sempre el context és diferent.
I per mi hi ha una cosa que és molt clara,
que he d'intentar crear noves idees a nivell de joc,
intentar fer que les jugadores puguin sortir
de la zona de confort per fer-la una mica més ferma,
més gran, i a partir d'ahir evolucionar com a equip,
entenent que hem de ser menys predicibles la temporada vinent,
perquè segurament ara mateix som el rival a l'altre.
I a partir d'aquí entendre que tot el que hem de fer
és continuar treballant, creixent,
millorant la nostra versió futbolística amb pilota i sense ella,
perquè puguem tenir la mateixa associació que aquesta temporada,
que no és una altra, que intentar aconseguir l'altra vegada,
guanyar-lo tot. Pujareu a Montserrat, no?
No tinc constància d'això. Mira, m'està escrivint el...
És que crec que s'hi van comprometre algunes jugadores
a pujar a Montserrat. Ah, sí? Crec que sí.
M'està escrivint el director de comunicació,
de Montserrat dient-me... No, és que pujaran a Montserrat.
Ara li pregunto quina jugadora s'hi va comprometre.
Maria León. Així seran algunes jugadores, no?
Sí, sí. Vull dir... Sí, acompanyar-les anirem.
Fantàstic. Tenia aquesta informació. Molt bé.
Joan de Giralde, moltes gràcies per atendre'ns. Aquesta tarda
escoltem també el Tot Gira amb la retransmissió d'aquests parlaments.
Sau, que també et tocarà a tu sortir a xerrar una estona,
o sigui que molts ànims. Molt bé, moltes gràcies per l'estona.
4 minuts per arribar a les 11 del matí,
el suplement amb el Jonathan Giralde,
amb un cap de setmana intens que vam arrencar ahir,
a les 6 del matí, des d'Indoven, i que avui culminem també
els del suplement des de Barcelona, amb una recta final
de temporada, també per nosaltres, que continuem girant,
perquè és que ahir érem a Indoven, diumenge que bé serem a Palma,
celebració dels 40 anys de Catalunya Ràdio
des del Teatre Principal de Palma,
un programa especial en directe des de Mallorca, amb convidats com
Antonia Font, Tomeu Penya, Laura Gos, Sebastià Alsamora, Maria de la Pau,
Janer, actuacions de Clara Fiol, Maria Hein, de Souza,
senzill per venir, fàcil, gratuït,
però heu de reservar entrada, i en queden poques, perquè
ha estat fer la crida i el teatre s'ha omplert. Aleshores,
si entreu a les xarxes del suplement, arroba el suplement a Twitter i Instagram,
trobareu un enllaç on us podeu inscriure del tot gratuït.
Un cop inscrits, rebreu un correu de resposta
per confirmació de les vostres entrades.
D'aquí tot just una setmana, 11 de juny, som al Teatre Principal de Palma
per celebrar els 40 anys de Catalunya Ràdio.
Tres minuts per arribar a les 11 del matí, moltes gràcies Marta Ferrer
també per aquests arguments universals avui avançats.
Notícies de les 11, i de seguida el suplement, l'actor Max Iglesias.
Serà després de la publicitat. Ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
La Perla 29 presenta Corelina, la servant amorosa
de Carlo Goldoni dirigida per Oriol Brogi.
Vestuari d'època, embolics que es fan i es desfan,
i deu intèrprets en escena, convertiran el teatre en una festa.
Una comèdia fresca per aquests vespre d'estiu.
A partir del 31 de maig al Teatre a la Biblioteca. Entrades a laperla29.cat.
Si vols omplir el teu camí professional d'oportunitats,
descobrir la capacitat que tens per emprendre el teu negoci propi
i canviar de vida amb un grau universitari en ADEU en marketing
amb estades internacionals, work to change.
Entra a eaebarcelona.com i comença un altre repte
amb els nostres graus pràctics i innovadors.
Eae Business School. We make it happen.
A mi aquella nena dolenta m'atreia d'una manera
que no acabava d'entendre.
Amigues per sempre. Jo només era un hombre pàlida d'ella.
Rivals per sempre.
Jo per bé o per mal un home el tinc, però això no saps com és.
L'amiga genial, a TV3 aquesta nit.
Linca.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
El XII Cicle de Jazz de l'Ametlla del Vallès
reuneix artistes consegrats i figures emergents del jazz
amb les actuacions de Manel Fortià, Chikuelo, Gravo,
Pepe Rivero i Ángela Cervantes i Momi Maiga.
Del 3 de juny a l'1 de juliol a l'Ametlla del Vallès.
Més informació a ametlla.cat.
Per Catalunya Ràdio.
Linca.
El juny el Cicle Gaudí presenta
el sostre groc, Disabel Cuixet,
guanyadora del Premi Gaudí a Millor Película Documental.
9 dones presentaven l'any 2018 una denúncia
contra dos dels seus professors de l'Aula de Teatre de Lleida
per abusos sexuals commesos durant 20 anys
quan eren unes adolescents, però va ser massa tard.
Més informació a ciclegaudí.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca.
A Catalunya Ràdio.
Benvinguts. La dilla russa és això.
Avui tastem amanida russa
i disculpeu la connexió amb els nostres amics
de la dilla russa i aquests són els 3 arguments en contra.
Per mi és un aprovado.
De gust està bé, la veritat.
Però hem d'escollir si és un llap o un top, no?
Un restaurant que aniva a la Berlín diumenge d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També amb podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.