Són les 9.
Ha estat la setmana de la tornada a les aules
de les primeres vegades i de l'adaptació a les escoles Bressol.
Moltes cares conegudes, algun company nou,
com a activitat extraescolar al cap de setmana, un any més, ràdio.
I el pupitre habitual del suplement dels dissabtes
hi tenim l'editor Duar Voltas,
el cronista parlamentari Josep Maria Martínez Ribao
i la periodista público Núria Martínez Ribot.
Però, atenció, nova estudiant a classe.
Tot i que pels anys d'experiència la veu i la presència
podria ben bé ser la professora.
Elisenda Roca, bon dia i benvinguda.
Bon dia.
La veu de Catalunya.
Això vol dir que tinc una edat, simplement,
perquè, si és veritat, són més de 40 anys ja.
Doncs això que portem en aquest món del periodisme.
Molt contenta de ser aquí, gràcies per convidar-m'hi.
Et presento l'Eduard Voltas. Eduard, bon dia i bona hora.
Bon dia.
El Josep Maria Martínez Ribao, que és cronista parlamentari,
també us coneixereu.
Què tal? Sí, sí, ens coneixem fa temps, sí.
No dissimuleu perquè teniu la boca plena, tots tres.
Oh, boníssimes, eh? Boníssimes.
Us he portat a esmorzar.
Jo em vaig dir, porto croissants, que soc la nova,
i aleshores em diu, no, no, ja m'encarrego jo.
Primer dia jo, després feu el que vulgueu.
Núria Martínez Ribot, de Público, a Madrid.
Bon dia i bona hora.
Molt bon dia, a veure si m'envies croissants, escolta'm.
No, són belgues, són belgues, Núria.
Exacte.
Rigau, de què tenen gust aquestes belgues sabadellen
que us he portat?
Doncs, galeta tradicional, no tenen gust de nits,
com ens pensàvem els aquí presents quan les hem vist,
i, com has dit tu també, és sucre amb bena, eh?
Són molt dolces i molt bones.
És molt típic de Sabadell, les belgues del Geneska,
des d'aquí una abraçada,
i tot de la pastisseria.
Escolteu-me, ara sí que vaig al Marroc,
perquè déu-n'hi-do com ens hem despertat aquest dissabte
per arrencar la temporada.
Us coneixiu, vosaltres, Elisenda, us coneixiu?
Amb la Núria, amb el Josep Maria, amb la Duar?
Amb la Núria, diria que no.
No.
Oi? Amb el Josep Maria, sí, de fa moltíssims anys.
De quan tots dos érem joves.
I amb la Duar potser havíem coincidit alguna vegada,
però no...
Diguem que, com a molt, la categoria seria saludats.
Exacte.
No, allò que deia el pla?
Elisenda, ara què estàs fent?
Perquè et sentim el saber i ganar, continues fent, no?
Sí.
Et llegim perquè continues escrivint, no?
Sí, continuo escrivint.
Ara a la setmana del Llibre en català
presento una sèrie molt divertida que es diu Mini Twins,
que és per a primers lectors i és còmic, còmic.
Ja m'hi vaig apropar, ja hi soc, amb la meva fantasia,
però ara la meva clientela són criatures com el teu areu.
Home, doncs fantàstic.
Això vol dir que ens entendrem aquesta temporada.
9 i 3, ens hem despertat avui, ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora,
amb Baquetso.
Sergio!
Corre, corre, corre!
Corre, corre, corre!
Uau!
Terra trèmol de 7 graus a l'escala de Richter,
a casa exejat al Marroc, segons la televisió marroquina,
actualització de fa tot just mitja hora,
32 morts i gairebé 300 ferits.
És una xifra que continuarà creixent, eh?
Fa una estona parlàvem amb els primers catalans
que ja s'havien despertat,
perquè bàsicament havien passat la nit en blanc.
Acabo d'actualitzar com està la cosa
perquè anem recopilant informació,
perquè ens fem una idea de la magnitud.
El terra trèmol s'ha produït l'epicentre
a 60 quilòmetres de Marrakech.
El relat que ens arriba des de Marrakech
és que hi ha edificis que s'han esfundrat,
ja, a 60 quilòmetres de l'epicentre.
I, atenció, perquè ens arriben algunes informacions
que, amb ergències, també ha atès diverses trucades
pel terra trèmol, en aquest cas, a Andalusia.
Vull dir que s'ha sentit fins a la península ibèrica.
Més d'una vintena de trucades per moviment sísmic
que han estat ateses a Huelva, Sevilla, Màlaga i Jaén.
Anem una altra vegada cap a Marrakech.
És catalana de Vic l'Anna Paiz Montoya
i estava sopant amb la seva parella en un restaurant a Marrakech.
Anna, bon dia. Hola, bon dia.
Com estàs? Hola.
Bé, ara ja per sort ja estem iestables, estem bé,
però va ser de les pitjors experiències
que hem viscut en tota la nostra vida.
O sigui, va ser com de pel·lícula total.
Però bé, bé.
Jo vaig poder dormir una miqueta més que la meva parella,
que també el tinc aquí, solo de Joan.
Hola, bon dia. On éreu? Estàveu sopant, eh?
Sí, estàvem sopant a la plaça de Marrakech,
en una tercera planta.
El que vam començar a notar com uns moviments molt raros,
i els dos ens vam mirar i vam dir, ostres, què és això?
I ell diu, bueno, li va semblar que era un camió,
perquè va començar com molt més fluix
i després va anar cada cop més fort.
I ell m'ha dit, jo crec que és un camió,
i va començar a s'exagerar, de veritat, molt fort.
Jo em vaig quedar paralitzada, jo no sabia què fer,
jo li vaig dir que anem de dalt,
no m'hi imaginava que fos un terratrèmol,
no sabia en aquell moment què passava.
I tal com em va agafar la mà, vam començar a baixar pisos avall,
bastant bloqueig de gent,
perquè al final era un restaurant bastant gran
i hi havia molta gent,
i vam passar molta por perquè s'encallava la gent,
i quan vam sortir vam veure tot de pols,
no sabíem què era,
i al principi vaig pensar que va ser una bomba.
En aquell moment no reaccionava,
i just al costat, al costat de l'edifici nostre,
havia caigut un edifici...
Bueno, una taulada és un cera, no un edifici com a tal,
però sí, tota la part de la taulada.
Heu passat la nit dins de l'hotel?
Sí, el que vam passar és que ens vam quedar a la plaça,
i quan ens van dir que hi havia rèpliques ens vam parar a la plaça,
i vam dir que esperàvem que no hi hagués res més,
i van passar una hora i mitja o dues,
i ens vam mirar i vam dir que teníem el passaport,
perquè casualment aquell dia havíem deixat el passaport a l'hotel,
perquè vam venir a la tarda de dormir,
i vam dir que sortíem a sopar i ja tornem,
tampoc ens farà falta el passaport,
i l'únic que volíem era el passaport finalment,
i vam dir que arribem al Riat.
Llavors vam intentar buscar des del Google Maps,
perquè tot això és en internet,
no vam agafar tarifes de dades ni res,
anàvem a Wi-Fi com podíem,
i vam localitzar el Google Maps un recorregut que era bastant ample,
i vam dir, hòstia, si hem de passar,
que siguin en vies més amples, per por que no sigui res, no?
I vam començar a tirar a tirar,
fins que vam trobar una altra plaça,
on aquí ens va impactar molt,
perquè vam veure gent mal ferida, gent gran,
nens petits, bebès, gent fora de les seves cases,
que no podien entrar cap a un edifici ningú,
i nosaltres volíem passar per un carrer,
que en Joan, la meva parella, em va dir,
si passem, i jo li vaig dir,
jo no em sento segura per passar aquí,
jo no sé què ha passat,
i just va venir un noi i ens va obligar
a tornar cap a la plaça on estàvem,
vam començar a arribar a cotxes de bombers,
perquè just tota la muralla de Marrakech va caure,
això és el que ens havíem comentat,
i llavors vam haver de tornar a la plaça,
i vam dir, vale, què fem?
Vam agafar i ens vam anar un altre cop
a buscar un taxi, ens va costar molt trobar un taxi,
tots anaven molt plens,
amb sort una ens va agafar,
i ens va portar com cap a la via principal del nostre hotel,
en aquest cas el Riad,
perquè el Riad queda bastant amagat
del que és la via principal,
i és com un barri molt més amb ruïnes
que el que pot ser el centre, no?
I vam localitzar la gent del nostre hotel,
i ens van fer estallar una bona estona,
i a les 4 del matí, ben bones,
a hora del carrer, 4, sí,
a les 4 del matí, fins que...
perquè de moment a les 2, 3,
dèiem que s'esperaven rèpliques,
i que les vam haver d'esperar al carrer,
fins que vam entrar,
però no ens han deixat anar les habitacions,
sinó que ens han fet quedar com en el...
en el saló principal de l'Hoteu de la Concepció.
Anna, suposo que teniu ganes de tornar a casa.
Bé, és que el que és molt curiós és que...
jo li vaig regalar aquest viatge a la meva parella,
pels seus 30 anys,
i tenim just avui,
contractat d'una ruta al desert,
el que passa és que no sé si es fa,
no sé si ens venen a buscar, no sé què.
Segurament, probablement, no es faci.
Tenim ganes de tornar a casa,
perquè al final el que hem viscut és de pel·lícula,
i estem una mica en joc.
La meva parella és una mica més fred com jo,
en el moment, jo.
Estàvem a taxis delicats, dos per tres,
i ell de veritat és que li ha començat a sortir avui al matí,
ja no està bé, saps allò?
Pobres nostres logis.
Ens hem posat en contacte amb el govern català,
també en formació, també en coordinació
amb el govern espanyol,
activant punts també pels catalans
que hi ha famílies
que tenen familiars al Marroc.
Suposo que encara ningú s'ha posat en contacte amb vosaltres,
ni heu pogut contactar amb vosaltres d'autoritats, eh?
No, no, res.
No, no, res, res, res.
Jo avui et dic, no sé quin pla ens espera,
la veritat és que hem passat la nit,
jo he dormit una mica també, és que la meva parella no...
no sé què ens espera avui.
I ara la situació està controlada,
però avui ens hem llevat a les...
quan estàvem dormint a les 5 així
han començat a passar uns magàfons
resant i això, vull dir que...
realment és perquè ha hagut de ser molt heavy
i ells ho senten molt al final i...
Sí, de fet em sembla que el que em llegia
o el que ens havien dit és que no...
no havia hagut mai un terratre molt tan bestia a Marroc,
que era la primera vegada.
Jo quan vaig sortir del restaurant,
que me'n recordo que estava tremolant,
em va venir un marroquí pobre
i em deia, relax, relax, i dic, no, no relax, no.
I em diu, que és normal, tranquil·la,
i vaig pensar, ah, bueno, si és normal ja està,
però es veu que no, que no havia hagut mai
un terratre molt d'aquestes dimensions, no?
I...
i bueno, que sembla que això.
Digues, digues, Elisenda, que vols fer una pregunta.
No preguntava, a veure, la família de Vic
està escoltant ara el suplement,
anem a dir, a banda de l'ansietat que heu tingut
i de l'angoixa, esteu bé per això, eh?
Estem bé, sí, sí, sí, nosaltres estem bé.
No tenim, a part de tragar molts pols,
què és el que vam tragar?
Passar pols és normal, clar, perquè de tot...
I sempre, per això, no us deixaven entrar,
perquè busquen places obertes,
és a dir, on no pugui caure, com ha caigut,
que s'explicava aquest matí, l'explicava el German,
al Roger, doncs, un minaret ha caigut,
per tant, no aneu per si de cas
hi hagués una rèplica,
que no sé si s'espera.
Totalment.
Clar, no aneu per carrers estrets, per si de cas,
perquè la família de Vic estan bé.
Sí, sí.
Una abraçada per l'Anna Paez Montoya
des del suplement de Catalunya Ràdio.
Molts ànims, estem en contacte, d'acord?
Moltes gràcies, moltíssimes gràcies.
Us ho estem explicant des de primera hora,
més de 600 morts al Marroc
per un terratrèmol de magnitud 7.
Elisabet, bon dia.
Hola, bon dia.
On ets, Elisabet?
Doncs mira, ara, acabem de recollir...
finalment entrar, que ja ha entrat el meu home,
recollir les maletes,
perquè ahir vàrem haver de sortir corrents,
i només, bueno, el primer que vam agafar va ser passaports
i el bitllet d'avió.
Perquè, bueno, pintava tot molt malament, la veritat.
Els vam espantar molt, molt, molt.
Bueno, ja no vull dir...
Disculpo una situació com aquesta mai a la meva vida
i espero no haver de tornar a viure-la.
On heu passat la nit?
Doncs mira, a la plaça.
A la plaça...
La plaça Gemalafna, que és la plaça principal del Marroc.
Sí, sí.
Tota plena de gent.
La gent es treia...
Bueno, suposo que els que vivien a prop
van començar a treure mantes.
I, bueno, així és...
Nosaltres no teníem res per abrigant-se,
i llavors vaig veure que hi havia
com una mica de policia per allà,
i vam apropar,
i de seguida ens vam fer passar,
com una espècie de pati obert,
el cel obert,
i ens van centrar,
i els vam donar una manta,
i molt amablement ens van ajudar molt,
i vam poder tirar ben poc.
Però, bueno, era la sensació
que et tenien acollit, no?, de que...
Bé.
Estàveu de vacances, també entenc, Elisabet, eh?
Sí, sí, sí. Nosaltres ja marxem demà.
Què necessiteu?
Doncs mira, ara res,
perquè gràcies a la...
a la...
Xaluca, que és la que ens ha programat
tot el viatge,
ara ens portaran un sofè que ens vindrà a buscar,
ens han proporcionat un altre hotel,
i...
i dormir avui,
intentar dormir, perquè...
tota la nit només n'ha recordat
la fresa aquella,
i la manera que vam sortir de...
de la medina, perquè eren uns carrers
que seien un metro, metro i pico d'ample,
i havies de...
anar travessant tots els corrents,
sense... perquè, clar, per por
que no et caigués res,
perquè, clar, deia que hi podien haver-hi rèpliques...
I els carrers són molt estrets, sí, sí.
I havíem d'anar...
doncs saltant per sobre
de tot el que havia anat caient,
i intentar arribar el més ràpid possible
a la plaça,
perquè, clar, teníem aquesta por
que no tornés a passar una altra...
no tornés a haver anat a rèplica,
i el que havia quedat a mitges s'acabés d'enfonsar.
Estàveu a les fosques i funcionava bé
l'allumenat públic?
No, el que és la medina, no.
Inclus ara que el meu marit
també ha tornat a entrar per...
que jo és que no m'he atrevit,
ho he vist tot molt fosc
i diu que no.
Clar, ara es magnifica tot més.
Podem parlar, ja,
del pitjor terratrèmol al Marroc
en més d'un segle,
dels últims 123 anys, concretament.
Us ha tocat, efectivament.
La bona notícia és que esteu sanc i estalvis
i que demà, si tot va bé,
podreu tornar-hi a Catalunya.
Demà, si tot va bé, tornem cap a casa.
Elisabet Osorio, Dolot, de vacances a Marrakech.
Un segon, perquè tinc una altra trucada.
Una abraçada, Elisabet, estem en contacte.
Gràcies, adeu. Glòria, bon dia.
Hola, bon dia.
On ets, Glòria?
Doncs mira, jo estic aquí
al carrer principal
que enganxa amb el foco.
O sigui, estem a dos minuts del foco.
I, bueno, no res, ahir a la nit...
Què vols dir amb el foco?
No ets a Marrakech, concretament?
Sí, a Marrakech.
No t'entenia, no t'entenia. Perdona, perdona.
A Marrakech. Aquí hi ha la plaça aquesta, l'Alfama,
com li diguin,
que és el foco d'aquí, o Jamalatna.
No sé ni si és l'Alfama o Jamalatna.
Bueno, ja estàvem aquí,
que vam vindre de sopar
i es van posar aquí al riad
i jo vaig estar sentint un ratel a ràdio
i vaig apagar la llum
perquè avui hem de fer un tur
perquè marxem demà cap a Barna.
I justament,
apagar la ràdio i apagar la llum
comença a tremolar tot
i dic, hòstia, què passa aquí, què passa aquí?
De seguida me vaig adonar que era un terratremo
i me vaig posar sota de la porta,
perquè aquí les portes
són totes en forma d'arcades, no?
I me vaig posar sota la porta
i llavors, quan va parar,
me vaig agafar, me vaig vestir corrents
i em vaig posar sota la porta
i vaig agafar el passaport
i els bitllets i tot,
i li vaig dir que mon cosina
dormia a la meva habitació
i li vaig dir, corre, vesteix-hi
i surt al carrer.
I vam sortir al carrer
i bueno, estava tothom aquí fora al carrer,
tothom cridant,
i després tota la gent de la plaça aquesta venia
perquè aquí se valia una avalanxa
de gent impressionant,
venia corrents i cridant
i després naltros, com molts,
vam decidir que vas aquí
i hem passat aquí tota la nit al carrer
fins a les cinc del dematí,
que hem entrat al riat una altra vegada,
perquè ja començava a fer molt de fred
i bueno, aquí estem,
esperant el guia que ens vingui a buscar
perquè naltros tenim que agafar l'avió
a l'aeroport de Ursesat.
Segons diuen,
aquesta carretera
que és Marrakech-Ursesat
és una carretera
que travessa la muntanya
i bueno,
doncs no sé com estirar la carretera.
Quant podreu tornar a casa?
Vosaltres ho sabeu?
Doncs bueno, ja com t'he dit,
depèn si la carretera està en bon estat,
doncs demà podríem sortir,
demà a dos quarts de nou surten l'avió d'aquí,
d'Ursesat
i podríem tornar a casa,
perquè segons es comenten aquí
diuen que Marrakech,
ahir tothom va agafar les maletes
perquè estava col·lapsat,
col·lapsat total
i segons van dir que havia anul·lat algun vol
i estem esperant que vingui el guia
i et dic que d'aquí a l'aeroport
hi ha gairebé unes tres hores
i si podem arribar,
demà podríem estar aquí.
Suposo que ha estat
no sé si la pitjor una de les pitjors experiències
que has viscut a la teva vida, no?
Bueno, sí.
Sí, sí.
Quant sou a la família?
Som quatre. Quatre.
Quatre dones.
És la Glòria de Tarragona,
un dels testimonis
que ens relaten a aquest terratrèmol
escala 7
que ha provocat ja més de 600 morts
a 60 km de Marrakech.
Glòria, bona tornada, una abraçada, estem en contacte.
Molt bé, gràcies, igualment.
Déu-n'hi-do.
Quina manera d'arrencar temporal, eh, Joan Maria?
Sí, terrible.
I voldria dir un parell de cosetes,
perquè he sentit que comentaven dues de les testimonis
amb les que acabes de parlar
que els hi havien dit, la gent d'allà,
que era el pitjor terratrèmol de la història de Marroc.
Fins ara,
i això és el que és preocupant, perquè si es confirma això,
fins ara, el que era el pitjor
era el d'Agadir,
que havia passat fa... al 1960.
Agadir està relativament a prop,
està a uns 150, 200 km de Marrakech,
i van morir 15.000 persones.
15.000 persones.
Si realment aquest és superior a aquell,
és clar, ara portem a les primeres hores,
no vull ni imaginar-m'ho.
I després, l'altra cosa que volia dir,
la zona d'influència de la cordillera de l'Atlas
és una zona amb activitat sísmica, històrica,
però d'aquesta magnitud no.
I l'altra cosa que volia dir és que realment
la Terra ens està donant, comentàvem l'Elisenda abans,
ens està donant que si vulcans, que si incendis,
que si se queda, que si calor extrem,
que si inundacions,
especialment a tota l'àrea d'influència,
directa o indirecta de les zones de clima mediterrani,
ens estan arribant en els darrers mesos,
en aquest estiu, una sèrie d'inputs
que realment és molt preocupant.
La Terra ens diu joia i era quan vosaltres no hi éreu.
No us passeu.
Albert.
Bueno, estava escoltant
atentament i amb la carn de gallina,
amb l'esgarrifança, perquè nosaltres
vam passar el Nadal a Marroquís, no?
I és un record molt recent.
Crec que, a més a més, hi pot haver molts uïents
que és una destinació turística, diguéssim,
bastant massiva, no?
Bastant popular, ho tenim a prop,
fins al punt que a l'Andalus
també ha anotat el terratrèmol.
I realment et poses
en el lloc d'aquesta gent
i el riat, la plaça, no sé què és,
és el que hem fet tots.
És veritat que és una ciutat
arquitectònicament,
és molt bonic de veure,
però no transmet
precisament sensació de solidesa, no?
Si t'imagines el que pot ser
un terratrèmol allà,
construccions aparentment bastant precàries,
aquells carrerons, etcètera,
doncs sí, si fa pensar
que molt probablement aquesta xifra
de morts, diguem-ne,
augmentarà, augmentarà molt, diguéssim,
des del sentit comú
es pensa això i sovet veient
les imatges que estem veient, que tenim aquí
la pantalla de televisió...
Les imatges fan molta fons.
Les imatges fan fredat.
Núria.
Jo aquest matí quan m'he despertat
he vist totes les alertes dels mitjans
i veig aquesta quantitat de morts
i això són les primeres hores,
alguna hora que serà una xifra terrorífica.
Tots quan escoltem aquestes històries de turistes
empatitzem perquè creiem
que ens podria haver passat a nosaltres,
però també sobretot pensem
en aquesta gent que és d'allà, que viu allà,
que les seves cases s'han destruït
i com els seus familiars coneguts
i amics han mort o estan ferits,
serà absolutament terrorífic, terrorífic
i veurem com avança
però té molt mala pinta.
Hauríem de saber si, igual que passa
amb la meteorologia
i amb els canvis de clima
que s'hi viladanen,
hauríem de saber si hi ha alguna manera
de preveure i prevenir
aquests impactes
com són els terratrèmols, no?
Ja no parlo d'impactes al mar
perquè jo ho desconec.
Ara buscarem un geòleg i també algun expert.
No vull dir que jo això ho desconec.
Ara buscarem també el Joan Anton Català
que és el nostre home científic.
Segur que ens pot aclarir
alguns d'aquests dubtes.
Joan Maria, volies afegir alguna cosa?
No, afegir-me el que estem dient tots
que tant de bo no es confirmi això
que és el pitjor terratrèmol de Marroc.
632 tenies tu ja morts.
640 ja estan avançant
però cada vegada que mires veus que en pugen
i com deia ara també la Núria des de Madrid.
Veus les imatges i veus ja
que són sempre quan menys previsió hi ha
et diuen res, deu morts,
i n'hi ha en 600 i llargs,
doncs tant de bo no s'arribi
a la catàstrofe d'agadir.
9 i 23, farem una petitíssima pausa
i de seguida continuem amb l'Eduard Voltres,
la Josep Maria Martí Rigaú,
l'Elisenda Roca i la Núria Martínez Ribot.
Podem trucar al Lluguer Segur
que ens garanteixen el cobrament de la renda sempre.
Lluguer Segur, més de 21.000 propietaris satisfets
ahir, avui i sempre.
Lluguer Segur.
40 anys avançant
i seguint caminant plegats per arribar més lluny,
perquè el futur ens espera.
Danone, Andesa, Condis i Seat,
40 anys formant part de Catalunya Ràdio,
formant part de la teva vida.
Arriba Vilanova i la Jaltru,
la primera regata preliminar de la 37a Copa Amèrica.
Equips d'arreu del món s'enfrontaran
a més de 50 nusos de velocitat
en aquesta primera regata tan esperada.
Viu la 37a Copa Amèrica,
al 17 de setembre a Vilanova i la Jaltru.
Torna Corelina a La Cerventa Amorosa,
la comèdia de La Perla 29,
text de Carlo Goldoni en direcció d'Oriol Brògi.
Una comèdia fresca per acomiadar l'estiu.
Del 12 al 29 de setembre al Teatre La Biblioteca.
Entrades a laperla29.cat.
Soldats nord-americans
arriben a Somàlia en una operació de pau de l'on.
A Mogadishu, però, els espera un nou temps.
I després, 1971, Belfast.
L'atenció entre irlandesos i anglesos es debe irrespirable.
Deixeu-nos en pau d'una vegada!
Cinema d'acció, Black Hawk abatut,
The Ridley Scott, a TV3 aquesta nit.
I, a continuació, 71.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contraempresal...
...impactes va produir al voltant de la passada...
Les notícies tal com venen.
Estem pendents aquí, a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Al Catalunya migdia t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya migdia, amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres, l'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya migdia,
l'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
Trec unes pastetes o què? Algú vol més cafè? Infusió?
Un digestiu? Que bé si està fent la sobretala, oi?
Les teves sobretales de confiança a la tarda de Catalunya Ràdio.
Per què fer una sobretala d'una hora si la pots fer de tres?
I encara em sembla poc. Tenim el rebost més ple que mai.
No ens ho acabarem, això.
Mira, arriba més gent, vaig obrir-los la porta.
Com més serem, més riurem.
Que bé que s'hi està fent la sobretala.
Amb l'Elisenda Carod. Que bé que s'hi està, a la tarda.
Amb Roger Escapà.
4 minuts per arribar a dos quarts deu del matí.
Som a Catalunya Ràdio amb l'Elisenda Roca,
l'Eduard Voltas, el Josep Maria Martirigau,
la Núria Martínez Ribot.
Us hem despertat explicant-vos que ja són més de 600.
Els morts del Marroc com a conseqüència d'aquest terratrèmol
de magnitud 7 a l'escala de Ritzter.
Un terratrèmol que ha provocat també més de 300 ferits
a 60 quilòmetres de Marrakech.
Hem sentit el testimoni de diversos catalans
la majoria de vacances,
que els ha enganxat, evidentment, per sorpresa,
una xifra que segur que creixerà,
i una notícia que anirem ampliant
al llarg d'aquest amplíssim programa aquest cap de setmana,
perquè és evident que aquesta notícia tindrà conseqüències.
Tot això enmig de la prèvia de la diada
d'un cap de setmana llarguíssim, perquè dilluns és festiu,
a Catalunya Ràdio, dilluns, programació especial,
amb el Ricard Tostrell, matí i tarda,
amb aquesta diada que seguirem intensament,
i que arriba enmig d'una negociació
per fer de nou president Pedro Sánchez,
i on els partits independentistes, especialment junts,
han proposat una llei d'amnistia
com a condició per negociar
aquesta investidura de Pedro Sánchez.
A veure, va, us faig una pregunta,
espero no posar-vos en cap compromís.
Dilluns anireu a la manifestació de la diada,
alguns de vosaltres quatre?
No he deixat d'anar-hi mai.
Jo seré presentant la diada al matí a l'Hospitalet,
que vindrà Antonio Rosmarabá, que va ser l'hospitalenc,
que va fer tots els arrenjaments de l'himne que cantem, no?
El va convertir en l'himne.
Per tant, jo al matí hi seré i a la tarda, naturalment.
I tu, germani, també? Jo hi seré, beuré,
però després, a partir que comenci la manifestació estic,
amb una tartúria, començar a fer la publicitat.
I la Núria? Jo seré a Madrid treballant.
Ho dic perquè fa 10 anys veníem de diades,
amb més d'un milió de persones al carrer,
l'any passat ho hem buscat, la xifra va ser de 150.000,
és evident que la mobilització de la diada
ha canviat molt els últims anys, no?
Com es presenta aquesta diada, com ho analitzeu una mica?
Creieu que s'escriurà independència, escriurem amnistia,
es xiularà alguns polítics independentistes?
Jo crec que més que la manifestació,
el que és rellevant políticament és el moment polític, no?
El moment polític en què cau la diada,
que és aquesta negociació per la investidura d'un govern espanyol
on el protagonista principal ha canviat a Catalunya.
El protagonista principal fa quatre anys
va ser Esquerra Republicana,
i ara el protagonista principal és Junts,
que és un partit que durant quatre anys
ha estat dient que no es podia negociar amb el govern espanyol,
que això de donar estabilitat al Regne d'Espanya,
a l'estat que nega els drets, etcètera,
i el PSOE del 155,
és a dir, ja tota una retòrica durant quatre anys de Junts
i la seva galàxia d'entitats i terminals mediàtiques, etcètera,
que ara d'alguna manera està recollint cable
perquè es troben en una realitat
que és que tenen set diputats
que són absolutament decisius,
sense els quals no hi ha govern espanyol.
I les veus que deien que Madrid s'hi va bloquejar,
doncs s'han apagat, no parlen,
hi ha diputats candidats a les eleccions
que van ser molt contundents en aquesta línia,
com, per exemple, l'Antoni Castellà,
que faries que no parla,
perquè s'està produint una negociació.
És a dir, que no s'està produint una situació de bloqueig,
sinó que s'està produint una situació de negociació,
i el que hem de veure és com acaba.
I això no ho sabem ningú,
i estic segur que no ho saben ni els protagonistes de la negociació.
Estic segur que ni el president Puigdemont ni Pedro Sánchez
saben en aquests moments
si finalment hi haurà investidura o no n'hi haurà.
Sí, afegint el que comentava l'Eduard,
però m'agradaria portar alguna cosa nova, també.
Efectivament, la singularitat d'aquesta diada
fa que l'aritmètica, la geometria variable,
aquesta parlamentària, doncs que l'independentisme català,
en aquest cas potser sí que el protagonisme ara
el té més Carles Puigdemont que Esquerra Republicana,
però, indiscutiblement, l'independentisme català
torna a ser el factor clau i decisiu per la investidura.
Jo el que veig d'aquesta, per concretar més,
en aquest diari veig que s'està presentant,
o sigui, hi ha un perill de nova divisió
i nova confrontació entre diversos sectors de l'independentisme.
Concretament, des de l'ANC,
veig que s'estan fent crides.
Passem de polítics, societat civil,
la societat civil que agafi les regnes,
passem de les lemes que surten,
passem de les paraules a la confrontació,
pel poder civil.
Això és perillós i és negatiu per l'independentisme.
Jo crec que, i ho hem parlat aquí altres vegades,
l'any passat i altres vegades,
intentar fer moviments polítics d'alabast,
sense comptar amb els polítics i fent-ho només amb confrontació,
això a mi em fa una certa angúnia.
I realment el lema, per exemple,
el lema de les samarretes de l'ANC és via fora.
Via fora era la crida que feien quan hi havia un perill,
com el carrer, confrontació i unir l'eternalitat.
Una crida medieval. Sí, sí, medieval, medieval.
Mira, m'agradaria recordar,
que segurament molts de vosaltres i molts dels que ens estan escoltant
ho recordaran, va haver-hi...
Vaig veure-ho a TV3, però ho van reflectir a les televisions.
Fa molt poc, Carles Puigdemont, a Brussel·les,
va fer aquella famosa conferència, no massa llarga,
on va expressar, va parlar del referèndum pactat,
d'amnistia,
d'un marc d'actuació de l'independentisme
no unilateral,
sinó dins dels païs democràtics de la Unió Europea.
Una de les persones que estava allà veient i escoltant
la conferència era Dolors Feliu, la presidenta de l'ANC.
A la quarta fila, sí. Exacte.
I va haver-hi un joc de punxada de càmera
i segons quines frases deia Carles Puigdemont,
això va sortir per televisió. Jo em vaig fixar que va impactar.
Els rictus...
L'expressió que feia Dolors Feliu quan deia
que això amb un amnistia resultarà molts problemes.
Feia una cara i ho hauria de dir. No.
Després, hem d'anar a buscar a la llarga
un referèndum pactat amb l'Estat, perquè si no,
ja es veu que és impossible l'independència.
Una altra expressió de dir, no, això no m'agrada.
És clar, això veig que hi ha un risc fort de...
de desunió entre la societat civil
i l'independentisme polític.
I, realment, ara que junts va pel mateix camí
que Esquerra Republicana,
es resulta que tenim aquest perill que realment
em sembla que no seria positiu per fer.
I per acabar, dins de la mateixa ANC,
atenció, perquè també hi ha, no sé si ara aquí,
però sí confrontació important,
perquè va ser una cosa molt important
abans de les eleccions del 23 de juliol.
I això és important en el món independentisme
i de la unitat d'acció.
La direcció de l'ANC va proposar
un boicot actiu a les eleccions.
Us ho recordeu, això?
O sigui, boicot actiu que es votés posant 1 d'octubre
i que es boicotegés.
Però, estatutàriament, ho havien de consultar
amb els seus afiliats.
Doncs més del 60% van votar que no, que no estaven d'acord
amb la direcció, amb el que demanava Dolors Feliu.
Per fer aquest boicot actiu.
O sigui, atenció, que dins del moviment tornem a parlar
de desunió i de confrontacions internes,
que això només fan que perjudicar el global.
Núria i Elisenda.
Sí, en la mateixa línia.
Aquest discurs tant antipolític sempre m'ha fet molta por,
la veritat, perquè primer, no sé què acaba de voler dir això
de sense polítics, quan el canvi ara fi,
molts d'aquests després acaben sent polítics,
i també fan política d'una altra manera,
i els discursos antipolítics poden acabar malament.
Són discursos que poden ser llaminers,
poden ser fins i tot populistes,
però què vol dir tot aquest discurs tant antipolític?
Molt de compte i a mi sempre m'ha fet molta por.
D'altra banda, responent a la pregunta que feies, Roger,
com veiem la diada en si?
Penso que el que és la diada, el que és la manifestació,
la manifestació no serà massa multitudinària.
Crec que, com comentaves, aquesta xifra ha anat baixant
i anirà baixant, respecte al que és la manifestació, sí,
però estem en un moment polític molt rellevant,
on l'independentisme ara mateix és clau,
i com estem veient aquest canvi de moviments,
és a dir, com comentàveu,
Esquerra l'any passat era protagonista de la manifestació,
però per insults, diguéssim, per retreure els que no hi eren,
i aquest any què passarà?
Aquest any el protagonista és Puigdemont.
Per tots aquests pactes,
com vendran aquests pactes, si és que s'acaben produint?
Per després de tant de temps dir que Esquerra l'ha traïda per fer-ho,
com s'acabarà venent això?
I com s'acabarà venent de dir, mira, no és que nosaltres sí que hem pactat,
però perquè lo nostre sí que era bo,
no com el que ha fet Esquerra republicana, veurem.
I tot això a mi no em deixa de cridar l'atenció la diferència
amb el País Basc i amb Bildu,
i des del minut 1, Bildu va dir, no, els nostres vots els teniu tranquils.
Ja veurem com ho fem, però els nostres vots estan garantits.
I allà ningú els titlla de traïdors ni res similar.
En canvi, aquí sembla que es ven de manera molt diferent.
Tampoc ho sabem, això, si els titllen o no la societat basca de traïdors o no,
perquè també podrien exigir i demanar coses,
acostament de presos, etcètera, etcètera.
Jo he de dir que, efectivament, com comentava el Roger,
700.000 l'any passat, segons l'ANC,
150.000 persones, segons la Guàrdia Urbana,
que això ja se sap també, la manera de comptes molt diferent,
i el que volen, clar, no sé si aconseguirem...
Posa la meitat. La meitat i més o menys va perfecte.
He de dir que, clar, recordem,
l'any 2014, aquella ve baixa,
aquella manifestació, aquells...
milions i milions de persones que es van congregar,
jo no sé si podran tornar-ho a fer,
perquè el que està clar és que estic d'acord amb el que deia,
la Núria era el Josep Maria, pel revés.
Abans el Josep Maria era la Núria.
És veritat que...
que l'ANC, que òmnium,
que dintre de l'ANC ja es vegi que també hi ha fissures,
hi ha un verb que s'ha posat molt de moda, Roger, que és recusir.
No sé què li va fer servir la primera vegada,
però ara ja s'utilitza constantment, això de recusir.
No sé, jo ho veig tot molt embastat.
Eduard, endavant.
Sí, jo intento mirar-me una mica de perspectiva històrica,
quan he dit que jo no hi havia faltat mai,
és des que tinc ús de raó,
concretament de l'any 84, que és la meva primera manifestació,
que jo tenia 14 anys, d'11 a setembre.
Hi va haver anys en què érem 3.000 persones.
I per tant, a mi, 150.000 persones, em sembla una barbaritat de gent.
Tot depèn en què ho comparis.
150.000 és una barbaritat, perquè hi va haver un moment
en què érem 3.000 persones a les manifestacions de l'11 a setembre.
Sobre com acabarà...
Aquí hi ha un tema que és claríssim,
i que crec que tots estarem d'acord, i fins i tot tots els urgents,
allò que sigui acceptable per al PSOE
no ho pot ser per a la N.C., i viceversa.
Allò que sigui acceptable per a la N.C. no ho serà pel PSOE.
I per tant, el president Puigdemont ha de triar.
Però la N.C., perdona, però la N.C., Eduard,
no és qui negocia amb el PSOE. No, jo estic dient...
Són els polítics. Òbviament. Són els polítics.
El que estic dient és que el president Puigdemont
no ha d'acord amb el PSOE, que tindrà el rebuig
d'una part de les bases tradicionals del president Puigdemont
i que li pot tenir un cost electoral
i que li pot tenir un cost en forma de quarta llista independentista
presentant-se a les eleccions, etcètera, etcètera,
o no fa l'acord amb Pedro Sánchez
i manté cohesionats aquests espais,
que són espais, diguéssim, satèl·lits de la base social
de Junts per Catalunya, que és el seu partit.
I què els afectaran?
És com, diguéssim, la metàfora clàssica del tertulianisme
és la manta curta.
Si et tapes el cap, et quedaran els peus al descobert,
i si et tapes els peus, et quedarà al cap al descobert.
Sí, però de totes maneres, perdona, Eduard,
aquest sector, que estic totalment d'acord amb el que dius,
però li agradaria que llavors hi hagués Vox al govern,
per no... Els hi hauràs de preguntar amb ells.
Clar, és que no, no, és una pregunta així a l'aire,
no vols pactar amb el PSOE perquè, com per principi, no ho vols fer,
però llavors això té conseqüències,
que seria que hi hauria Vox al govern. Ostres, no sé jo.
Perdona, Núria, hi ha gent, hi ha sectors molt radicalitzats
que et diuen, i que diuen entre les seves reunions,
quan pitjor, millor.
El que passa és que, és a dir,
si la condició per començar a negociar és l'amnistia,
que es pugui fer una amnistia és una decisió,
la pregunta ara segurament és...
El poder polític del país està en condicions de garantir
que l'amnistia es podrà aplicar
malgrat algunes veus que ja es comencen a despuntar
del poder judicial?
Bueno, hi haurà els recursos que toquis,
si s'aprova la llei d'amnistia
en el Congrés de Diputats, en el legislatiu,
sabem perfectament que el PP
presentarà un recurs d'inconstitucionalitat,
i avui aquest matí, coneixíem també,
que el president de Roger, venint cap aquí,
doncs que els propis jutges poden plantejar
una qüestió d'inconstitucionalitat,
i per tant és un tema que s'allargarà en el temps,
però que la llei estarà en vigor
a partir del moment en què s'aprovi.
No sé, és a dir, el problema per junts aquí és que...
I amb l'amnistia n'hi ha prou per junts, perdó, eh?
Sí, a veure, si llegeixes la conferència
del president Puigdemont amb atenció
i la tornes a llegir, i vas prenent notes,
i vas subratllant, t'adones que l'amnistia
i els mecanismes de verificació,
que hem dit que és el mediador internacional,
però ell no ho diu,
diu mecanismes de verificació,
són condició per la investidura.
És a dir, si hi ha amnistia,
si hi ha llei d'amnistia entrada al Congrés de Diputats,
no sé si entrada o aprovada al Congrés de Diputats,
i hi ha uns mecanismes de verificació pactats,
Pedro Sánchez serà president,
i tot el que té a veure amb el referèndum d'autodeterminació
és una negociació que el president Puigdemont a la conferència
la situa després, és a dir, amb el govern espanyol constituït,
amb la qual cosa el president Puigdemont es troba
en el mateix escenari que Esquerra Republicana,
que és una promesa de negociació.
És a dir, l'amnistia sí que la cobres per avançat,
però l'autodeterminació no la cobres per avançat,
sí que en aquesta conferència de Brussel·les,
Carles Puigdemont diu expressament,
parla expressament de referèndum acordat amb l'Estat.
Això ho parla, i és que suposo que al final
s'han adonat, uns altres i els de més enllà,
que la via unilateral que es va assajar no va sortir bé,
entre altres coses perquè no es va reconèixer ningú,
perquè quan hi ha vies unilaterals molt poques vegades
en la història recent d'Europa o del món,
la comunitat internacional...
Això és una manera de perdonar, eh?
Les vies unilaterals sí que les han acceptat.
Algunes. Les guanyadores.
La Kosovo, perquè tenia el suport d'Alemanya...
La història de la humanitat està plena de reconeixements
de vies unilaterals.
És a dir, fixa't com els talibans es tornen a fer
amb el poder afganistan i el senyor Borrell,
comissari d'exteriors de la Unió, diu,
bueno, ara ens hem d'entendre amb aquests senyors.
Si no hi ha potències darrere, no va de lloc.
Quan dic els fets consumats, quan triomfen,
sí que són reconeguts.
El problema no és la via unilateral.
El problema és la via unilateral perdedora.
Si és una via unilateral guanyadora,
aleshores, evidentment, que Catalunya seria reconeguda.
Però el cas més fos guanyador, recordava més,
que és el de Kosovo, el famós Ibrahim Rogova,
un tio que es va passar dos anys donant moltes pel món
a Kosovo, que tenia el recolzament de determinats països,
Alemanya, Unió Europea...
Quin recolzament hi havia aquí?
És que no és un problema de recolzament exterior.
No hi va haver la força interior per imposar-se.
D'acord, però és que, a més a més,
no hi havia cap reconeixement o recolzament exterior.
El reconeixement exterior només ve quan tu has guanyat a dins.
Això és la BC de la unilateralitat.
Això és així, la història de la humanitat i de la política
comparada, ho explico així.
El tema és si no pots imposar uns fets consumats
per la via unilateral, fer-te amb el control del territori,
controlar el territori,
no és impossible que et reconeguin des de fora.
Impossible. No faran més feina que tu.
Per tant, la reflexió que ha fet la major part de l'independentisme
és que no estem en condicions d'aconseguir això,
d'aconseguir aquests fets consumats,
i hem d'anar per la via de la negociació.
Perdoneu, i si s'acaba, per acabar el que comentava abans,
el president Puigdemont va parlar d'amnistia,
però és que ja té unes realitats que dius,
bueno, la negociació, això és previ i tal.
Junts per Catalunya, igual que Esquerra Republicana,
tenen grup parlamentari propi gràcies a que el PSOE sumar
els hi han cedit diputats,
si no, no ho haguessin aconseguit perquè no complien els requisits.
Això és molt important.
Per un grup parlamentari propi el coneixen els diputats
per quartos, per estar a la Junta de Portaveus,
que influències en els debats que hi ha...
Josep Maria, el PP ha demanat i Armengol, que això...
És igual, però el PP ho havia fet també,
amb coalició canària i UPN,
això ho ha fet tothom, jo ja porto uns quants anys
i vaig viure a Madrid a l'època de Filip Vidal i d'Aznar,
això s'ha fet sempre en el Congrés, sempre.
Es cedeixen uns amb altres,
i Convergència ho havia fet amb el PNV i PNV amb Convergència.
A part de l'amnistia i el grup parlamentari propi,
tenen Català a la Unió Europea, Català al Congrés...
Atenció, estan arribant cosetes que fa dos mesos eren impensables.
Estan arribant no cosetes, coses importants.
Absolutament, penso que el tema de les llengües al Congrés,
l'estem passant una mica paral·lel, i a mi em sembla molt rellevant
que una cosa que semblava absolutament impossible,
que sempre s'havia dit que no, finalment sembla que s'aconseguirà,
i penso que això pot canviar mentalitats
més endavant de certes persones.
Penso que és un pas endavant molt gran que estem fent.
I d'altra banda, la lectura que es va fer a l'Startú,
i és l'opinió pública madrilenya més progressista,
és quan es va veure el que va dir Puigdemont,
i fins i tot quan jo l'endedia d'esbarra unir amb Puigdemont,
d'aquí es va sortir dient que hi haurà investidura,
perquè la gent no sabia què voldria Puigdemont,
i potser sortia amb que sí o sí hauria d'haver referèndum.
Jo crec que la petició era amnistia,
aquí ja s'està movent tota la maquinària de dir...
Amnistia no se li dirà amnistia, serà un altre nom,
perquè no es poden permetre aquest nom,
però veuen factible l'amnistia.
Si l'exigència era sí o sí un referèndum,
això sí que no ho veien factible.
Per tant, ja hem vist com ha sortit ara
tota la vella glòria del PSOE,
com sempre criticant en Pedro Sánchez amb aquests moviments,
i veurem com avança tot això, però jo penso que té bona pinta.
Passen dos minuts de tres quarts de deu.
Us estem explicant des de les 6 del matí
el terratrèmol que ha sacsejat el Marroc aquesta nit,
magnitud 7.
Parlem ja de 632 morts,
segons les autoritats marroquines,
més de 300 ferits,
una xifra que molt probablement
continuarà creixent les properes hores.
Des de les 6 del matí estem sentint la veu de testimonis,
la majoria catalans, en aquest cas que estaven de vacances,
que s'han vist afectats per aquest terratrèmol,
que s'ha sentit també a la península ibèrica.
De fet, hi ha diversos avisos
també del Servei d'Emergències de l'UJI,
de trucades de gent
que ha sentit la tremolor de la Terra.
Ara volem saludar el David Rabadà.
Ell és professor de Ciències Geològiques
i ens ajudarà a entendre
per què un fenomen com aquest s'ha produït aquesta nit.
Professor, bon dia.
Bon dia.
Quins són els terratrèmols en aquesta zona del Marroc?
Són la mateixa causa que els que passen a les bètiques,
a la península ibèrica.
Tant l'Atlas com la Serra Bètica són zones actives.
A sota hi ha una fricció,
amb roques de sota, amb una subplaca,
i de vegades, cada moment que hi ha una fricció forta,
crea vibracions, i les vibracions són els cismes que notem.
Estem parlant del terratrèmol més greu
que s'ha produït al Marroc els últims cent anys.
A veure, la probabilitat que hi hagi terratrèmols intensos
a les bètiques i a l'Atlas és molt elevada.
Aquí a la península podem recordar el darrer rei.
No tenim dades de quina escala de rècter va tenir,
però hauria de ser quilòmetre superior.
Per tant, hem d'estar conscients que si fem una escala
de milers d'anys, aquests fenòmens són freqüents.
Escala humana o escala del record històric individual
són fenòmens no tan freqüents.
¿Es pot preveure d'alguna manera un terratrèmol com aquest?
No, la previsió, per anar amb tota la dinàmica
que hi ha d'algoritmes i intents,
intentar dir que demà hi haurà un terratrèmol
no es pot fer encara avui en dia.
Així com, per exemple, amb el vulcanisme,
sí que hem de tenir dades per poder preveure
quan un vulcà petarà, i això ho hem vist, per exemple,
al combre vieja de la Palma o a la resta de l'Hierro,
com va passar també, que va passar a qualsevol gent,
que no és un meni, és un encertador, és una adopció,
amb el tema de cismes no podem fer aquesta predicció.
Sí que podem establir zones que hi hagi probabilitat de cismes.
Podem dir, escolta'm, en aquesta àrea d'aquí hi ha el 90%
que hi hagi un terratrèmol de escala 7 en rècter
en els propers 50 anys, que això es pot fer.
Però dir d'un dia per l'altre com si fóssim l'home del temps,
per ara no ho som capaços.
I el Marroc...
Clar, anava a dir si es pot estar preparat
si ja sabem que és un país propens a petit terratrèmols,
no sé d'alguna manera com s'afronta
des del punt de vista d'emergència, no?
Bueno, la majoria d'edificis, per exemple, aquí a Espanya,
estan obligats a que han d'aguantar un terratrèmol d'escala 5.
El Marroc no ho sé ara mateix.
Ho veurem ara quan s'analitzen tots els danys que hi ha hagut,
a veure si estan preparats o no,
i si hi ha hagut una feina prèvia o no.
Ara més endavant.
Ara no m'atreviria a dir res més al respecte.
El que puc dir, per exemple, que aquí a la península,
que els edificis han d'aguantar un grau 5,
si recordem el terratrèmol de l'Orca, a Múrcia,
alguns edificis van caure.
Per tant, no tot és tan meravellós.
I, a més, hi ha edificis molt antics,
que no complirem la normativa vigent.
Ens hem d'esperar amb aquest tema.
Jo penso que hauríem de fixar-nos ara en les morts,
que no pas en els edificis.
I parlar de 632 és una xifra que creixerà.
Tenint en compte que...
O sigui, no t'estic demanant que em diguis la xifra,
però tenint en compte que parlem de Magnitus VII,
que aquestes hores, 10 hores després de la sacsejada,
estem parlant ja de 600 morts
i que la cosa s'ha sentit bastant més enllà dels 60 quilòmetres
i fins i tot a la península ibèrica,
hem d'esperar encara que aquesta xifra s'enfili molt més?
Sí.
Estem parlant de milers de morts, segurament?
Sí, per exemple, el de Gadir, l'han fet 15.000.
Jo aquí no ho sé, perquè també la situació ha canviat.
Els edificis són millors, però n'hi haurà molts més, de 600, segur.
Té una idea.
Les rèpliques, quants dies es poden allargar?
Depèn, aquí cal estudiar molt bé, o conèixer molt bé,
la xarxa de fractures o falles
que han propiciat aquest cisme.
Aleshores, cada cas és com cada persona.
Un terra té moltes dones en un lloc i té el seu comportament.
Tot ser, després, que s'enfadi molt
o que, de cop i volta, s'havia passat l'enfadament
i que estigui tranquil.
Llavors, cal conèixer molt on s'ha donat aquest epicentre,
quina xarxa de falles l'afecta,
i això hauria de ser un servei geològic del Marroc.
Digue'm mal que pogués contestar aquesta pregunta.
Per què es proveixen, aquestes rèpliques?
Bueno, és com quan, per exemple,
tu tires coses a casa, desmuntes un moble,
quan el desmuntes queda inestable.
Llavors pot ser que una repisa també caigui.
És a dir, quan hi ha una fricció molt forta en el subsol geològic,
llavors altres fractures també queden inestables
i, per tant, poden reactivar-se,
prolongar noves friccions posteriors,
que poden ser menys intenses que a la primera,
o a vegades poden ser més intenses.
Per això cal conèixer molt bé la xarxa de fractures
que ha utilitzat, diguem-ne, el primer terratrèmol, el prenecisme.
Eduard, volies preguntar alguna cosa?
Sí, sí, el fet que s'hagi sentit el terratrèmol a Andalusia,
volia preguntar si té a veure amb aquesta connexió
en el subsol geològic que ens has explicat
que hi ha entre l'Atlas i la serrada bètica.
¿És per això que ho han sentit a Andalusia també?
No, seria com si tirem una pedra amb un llac
i ens arriben les ones a distància.
Aumentar la distància, l'hora es va atenuant,
perdent intensitat, perdent energia.
Per exemple, nosaltres pot haver-hi un terratrèmol a Nova Zelanda
i els sismògrafs de la península el captaran.
Clar, molt atenuanament, però podrem deduir la intensitat
que s'ha produït allà a l'altra banda del món, a l'Astra Antípoda.
Per tant, diguem-ne, el context geològic, bètica-atlas,
és cert, però el fet que ens hagi arribat aquí
no és perquè les bètiques siguin una zona sísmica,
sinó perquè s'ha produït a la zona del Marrakech.
El David Rabada, professor de Ciències Geològiques,
que ens ha ajudat a entendre aquest desastre natural
que s'ha produït a aquestes últimes hores.
Moltes gràcies per les teves explicacions.
Hi ha hagut una persona que ha dit que vol anar de Marrakech a Guàrdiesat.
He estat vuit vegades al Marroc en temes de geologia.
Quan un terratrèmol és superior escala, a sis,
normalment trenca terrenys,
si provoca esquerdes molt importants en superfície.
És probable que la carretera que uneixi Marrakech a Guàrdiesat,
que heu lluitat diverses vegades amb cotxe,
tingui despersectes, que s'informin bé abans d'anar-hi.
Si hem d'agafar un vol a Guàrdiesat potser és millor
que l'agafem a l'aeroport de Marrakech.
Una carretera de muntanya, havent tingut un sisma,
jo crec que hi haurà despersectes.
David Rabada, moltes gràcies. Fins ara, bon dia.
En teniu a disposar. Adéu-siau.
I vull saludar a aquesta hora el Mohamed Elhamrani,
de l'ONG Azahara. Bon dia, Mohamed, com estàs?
Hola, què tal? Bon dia.
D'entrada, vull preguntar si tens familiars al Marroc,
si saps com estan.
Sí, tinc familiars al Marroc.
He estat tot el matí, com us podeu imaginar,
trucant, preguntant com estaven, per sort estan bé,
però sí que és veritat que la situació al Marroc
és de commoció absoluta i de xoc,
perquè en un primer moment es pensava que el terreny no havia causat
el que ha causat, i a mesura que han avançat les hores,
amb les morts inicials que s'han confirmat al set del matí,
ens hem deixat totalment culpits,
i és el presagi d'alguna cosa terrible
que pot anar-se a confirmar a la llar del dia.
Per tant, el Marroc ara mateix està en un estat de commoció.
Veiem a les xarxes que les autoritats marroquines
han demanat ja que es vagi a donar sang.
Què més necessita el Marroc ara mateix,
o si creus que vols donar algun missatge
que des d'aquí també sigui interessant?
Sí, sobretot, jo el que recomano és molta calma,
que els que ens estiguin més interessats en aquesta informació
que estiguin ara mateix allà,
que segueixin la televisió nacional del Marroc,
que és qui té la informació més directa,
és a dir, l'Aula, Dozian i altres canals del Marroc,
que estan fent programes en directe
amb informació actualitzada, amb fonts oficials,
i que sobretot no facin cas a totes les imatges
que circulen a xarxes socials,
que fins i tot he vist algun vídeo
d'aquest darrere de la Turquia.
Per tant, jo el que recomano és sobretot seguir fonts oficials,
i pel que fa a l'ajuda,
el Centre de Transformació de Sang de Marroquès
està fent una crida per recollir sang,
però jo el que sí també m'han contactat moltes persones,
m'han contactat l'entitat catalans i catalanes que volen ajudar.
Ara mateix el que hem de fer és avaluar els danys.
Encara queden moltes hores per davant, hores bastant crítiques,
i a mesura que anem confirmant aquests danys,
anirem coordinant l'ajuda.
Almenys des de la nostra entitat intentarem fer-ho d'aquesta manera.
I és evident que la comunitat marroquina a Catalunya és molt gran,
per tant, des d'aquí també,
un missatge de solidaritat per tota ella, no?
Totalment.
Tot aquest matí, que no ens ho creiem.
La situació és d'incredibilitat,
perquè ningú s'imaginava que s'ho passés,
i que a més amb aquesta intensitat.
Jo crec que, a més de la commoció que hi ha al Marroc,
la comunitat marroquina, que és gran i àmplia,
està també avui molt commocionada,
i n'estic segur que s'organitzarà i es mobilitzarà
per ajudar el país.
Mohamed, una abraçada ben forta, cuideu-vos.
Moltes gràcies, fins aviat.
Tres minuts per les deu del matí. Ho hem de deixar aquí.
Ha anat una mica diferent de com m'ho esperàvem aquest primer dia,
però l'actualitat és la que és.
Gràcies a l'Elisenda Roca, el Joan Maria Martí Rigau,
l'Eduard Voltas i la Núria Martínez Ribot.
Ens anirem veient cada dissabte, si us veu bé.
Cuideu-vos, una abraçada fins dissabte que ve.
Fem una petita pausa,
ens actualitzem la Neus Bonet i de seguida continuem pendents del Marroc
i pendents també de Maica Navarro, que ja ha tornat ja.
Fins ara.
Compre't un descapotable.
Revisar frens pneumàtics i ja està.
Portar dinar a la família. Capsa de galetes i avall.
Marxar un any a Honolulu. Canvia les tovalloles del bany.
11 de setembre, sorteig de la Grossa de la Diada.
Guanya fins a dos milions d'euros.
Loteries de Catalunya és la nostra.
Jugar amb responsabilitat és guanyar, i només si ets major d'edat.
012, la millor resposta.
M'acabo de trobar la veïna de l'àtic.
S'ha apuntat a un curs de català i ja el parla molt bé.
El Consorci per a la normalització lingüística
ofereix cursos de català presencials i en línia,
tant per començar-lo a parlar com per perfeccionar-ne el coneixement.
Informa-te-n a cpnl.cat
o a qualsevol dels 146 punts de tensió que hi ha al territori.
El català és de tots els ciutadans de Catalunya.
Festa el teu.
I si ens hi apuntem?
Mundo Deportivo és molt més.
És veure espectacle on altres només hi veuen futbol.
És veure màgia on altres només hi veuen bàsquet.
És veure estratègia on altres només hi veuen motos GP.
Si llegeixes Mundo Deportivo i trobes molt més,
Mundo Deportivo, ho donem tot.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
El suplement.
Catalunya Ràdio.
Seat, Catalunya Ràdio i TV3.
40 anys formen part de la teva vida.
Libre de comptabilitat, tot dibuixat!
Vull ser pintor!
Joan Miró va lluitar contra la malaltia i la incomprensió inicials.
Us ho ben juro, jo no vaig a París.
Una coproducció de TV3.
Bienvenido al Club del Surrealisme.
Miró, a TV3, dilluns a la nit.
El suplement.
Dissabtes i diumenges, des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.