Bip.
A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio,
dissabte 15 d'abril del 2023.
Avui el suplement.
Artúlia Maltusamaria Martí, cronista parlamentari,
la Núria Martínez Ribot, de Público,
i la Dua Arboltes, que és editor.
A les 10 farem l'hora negra de la Maica Navarro.
En un matí on ens visitarà Albert Sánchez Pinyol.
L'escriptor acaba de publicar
Pregària Proserpina, una novel·la sobre el canvi,
situada en l'època romana,
i aquesta vegada una criatura estranya amenaça tot un imperi.
Un llibre on hi combina la ciència-ficció
amb personatges reals com Cíceró o Marc Tullí.
Un dels èxits de Sant Jordi, una festivitat que el Sánchez Pinyol
detesta.
Per tant, si voleu que el Dia de Sant Jordi
us signi el llibre al Sánchez Pinyol,
missió pràcticament impossible.
Avui en parlarem de tot plegat
amb un dels grans escriptors que tenim en aquest país.
Tot això serà al voltant de Quarts d'Onze,
i atenció, a les 11, ai, a les 11, torna l'original.
Mare meva, mare meva, que m'estic emocionant.
¿Vas conèixer els Beatles quan van venir a Barcelona?
Sí.
L'any 92 et vas banyar al Tàmesis?
Sí.
Saps parlar xinès a nivell... a nivell aficionat?
Sí.
Ets el Joan Gaspard?
Molt bé.
No m'ho puc creure.
Doncs això és el que passarà a partir de les 11.
Torna, Joel Díaz, el comunista.
A partir d'avui i cada dissabte a les 11,
el comunista original del Suplement
resol els dubtes dels audiences
a l'atenta mirada d'un convidat misteriós.
Dubtes i consultes a suplementarroba.cat,
tots els audience que voleu escriure el nostre comunista,
a partir de ja mateix, suplementarroba.cat.
Just després anirem fins a Washington,
la mirada de la Lídia Heredia.
Amb l'Andreu Joan a Laila Alvarriera farem l'hora de llevar-se.
El Pep Nogué, avui, descobrint la cuina siriana.
Tot això de seguida arriba el Xavier Moret,
ens porta fins a Guatemala avui, i també els companys d'Almanz.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al Suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El Suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus. Bon dia, Roger.
La reforma de les pensions franceses
ja és a punt per entrar en vigor aquest setembre.
Després de la balda del Consell Constitucional,
el president francès Emmanuel Macron
ha trigat només unes hores a firmar la llei,
i aquesta matinada ja s'ha publicat,
el diari oficial de la República Francesa.
Els sindicats avisen que continuaran amb les mobilitzacions.
L'esquerra i les organitzacions sindicals
criden a mantenir la mobilització al carrer
amb la mirada en l'1 de maig.
El president els ha convocat a una reunió dimarts que ve,
però la secretària general de la CGT, Sophie Viner,
avisa que no hi aniran.
Si el president de la República promulga aquesta llei,
cap organització sindical ha de reunir-la
ni amb el president ni amb cap membre del govern
per parlar d'una altra cosa que no sigui la retirada
d'aquesta reforma de les pensions.
Avui també parlem de l'increment de preu dels lloguers
que no podrà superar el 3% l'any que ve
a les zones on hi hagi més demanda a la nova norma
elimina l'IPS com a índex de referència
per actualitzar la renda dels contractes
i estableix que les despeses immobiliàries
derivades del lloguer d'un immoble
vagin a càrrec del propietari.
Pel govern espanyol, la llei és l'última assignatura
pendent de la legislatura.
La ministra de Transport i Agenda Urbana, Raquel Sánchez,
assegura que la nova reglamentació dona garanties a tothom.
És una llei que no va en contra de nadie,
al contrari, favoreix a tot el món,
no da garantías a los inquilinos, da garantías también a los propietarios
y que, sobre todo, propicia la constitución
de un parque público de vivienda en régimen de alquiler
y, sobre todo, fija aquellas condiciones,
las regulaciones específicas,
para hacer posible que todo el mundo pueda pagar un alquiler.
Ni propietaris ni llogaters creuen que la llei solucionarà
els problemes per accedir a l'habitatge.
El portaveu del col·legi d'Agents de la Proprietat Immobiliària,
Carla Sala, deia aquesta nit passada al Catalunya Night,
de Catalunya Ràdio, que els principals perjudicats
seran els que busquin un nou contracte de lloguer.
A curt termini pot tenir aquest efecte
de reducció o contenció dels preus del lloguer.
Des del punt de vista de les persones
que busquen entrar, anar a viure del lloguer,
és una llei absolutament contraproduent
que, ni a curt, ni a mig ni a llarg termini,
tindrà uns efectes positius.
15 dotacions dels bombers treballen en un incendi
a la planta de compostatge, a Secomse, de Botarell, al Baix Cam,
on crema tota la matèria orgànica vegetal que magatzema.
El foc va començar ahir al matí, a la nit, però hi va haver una represa
i va caldre tornar a activar el cos d'emergències.
Protecció Civil diu que el telèfon 112 va rebre una cinquantena
de trucades per aquesta represa a causa de la intensa fumera
que sortia del complex noiaferits.
Avui, més de 5.100 estudiants s'examinen de l'SPAP,
les proves d'aptitud personal, un requisit necessari
per estudiar magisteri el curs que ve.
Al degà de la Facultat de Ciències de l'Educació Jordi Riera
diu que veuen bé aquestes proves,
però que no creuen que hagin de ser eliminatòries,
perquè els alumnes que no superen la prova
marxen fora de Catalunya a estudiar el grau de magisteri,
i aquesta és una situació que volen evitar.
També ens semblava una incongruència
que nois i noies que suspenguessin la Papa a Catalunya
anessin a estudiar magisteri amb una altra quantitat autònoma,
i que després, quan tornen a Catalunya amb el titul de magisteri,
doncs poden accedir a les oposicions, etcètera,
sense problemes respecte als altres.
Atenció, un cap de setmana més,
Protecció Civil manté la prealerta del pla
enfocat per a l'elevat perill d'incendis forestals,
una situació que es pot complicar
perquè les pròximes hores es preveuen vents forts
als extrems nord i sud del país,
cosa que també ha fet activar la prealerta del Vencat.
Els agents rurals tenen activat també el nivell 2 del pla alfa
per a perill d'incendis a 26 comarques.
Ciutadans, s'ofereix a facilitar al PSC la presidència del Parlament
en cas que Laura Borràs acabi perdent l'escoda diputada.
En una entrevista a l'emicicle de Catalunya Informació,
el portaveu del partit, Nacho Martín Blanco,
explica que si arriba el cas ho estudiaran,
però que clarament prefereixen un president o presidenta socialista
abans que de Junts o Esquerra Republicana.
Això tindria una lògica,
perquè el PSC va ser el partit més votat a les eleccions,
i a més, insisteixo, jo crec que per la mateixa institucionalitat
de Catalunya, per la mateixa estabilitat institucional
de la nostra comunitat,
això seria infinitament més positiu
que no pas una presidència d'Esquerra Republicana
i la iaia ha tornat a pujar als escenaris.
Amunt, amics, amunt!
Ha estat en un concert únic a Vic,
aquesta nit passada,
músics usunens de diferents generacions,
Quimi Portet, Joana Serrat, Doble Buble, Power Burkes,
sota el títol Usona Música i Boira,
el casino de Vic ha volgut celebrar els seus 175 anys d'història,
reivindicant la riquesa musical de la comarca dels últims 50 anys.
En esports, el Barça, segons ha pogut saber Catalunya Ràdio,
tant el vestidor com el cos tècnic,
que en Sufati haurà de marxar al final de temporada.
Una venda obligada i a contracor per a Xavi,
però que el club necessita per rebaixar la massa salarial
si vol afrontar fitxatges com Messi i Gundogan.
Avui, Betis Espanyol.
Ahir, Raio 2 o Cessuna 1.
I en bàsquet el Barça jugarà contra els Algiris,
els quarts de final de l'Euroliga,
una sèrie al millor de 5 i amb la pista a favor.
Pel que fa al temps, ho dèiem fa uns instants,
el vent bufarà tota la jornada en moltes comarques.
Només s'esperen algunes novolades al nord del país,
on a la tarda no es descarta algun petit ruixat,
la nevada al vessant nord dels Pirineus,
perdrà força i pujarà de cota cap als 1.700 metres.
La Fundació Òpera Catalunya presenta Il Trovatore,
una de les òperes més celebrades de Berdy.
Del 26 al 30 d'abril, al Teatre La Feràndula de Sabadell,
amb l'Orquestra Sinfònica del Vallès
i el cor d'amics de l'Òpera de Sabadell.
Viu l'emoció de l'òpera amb Il Trovatore,
una història de venjança i emocions a flor de pell,
a la Fundació ÒperaCatalunya.cat.
Arriba la temporada 23-24 de BCN Clàssics.
Vuit concerts del mes al nivell
al Palau de la Música Catalana d'octubre a maig.
Tornen els grans noms com Maxime Vengerov,
Hilary Hahn amb la Washington National Symphony Orchestra,
Genandrea Nozeda, Zubin Meta,
Renaud Capuson, Hélène Rimot, entre d'altres.
Abonaments a la venda a partir de l'1 d'abril a BCN Clàssics.cat.
El suplement.
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio.
Aquesta hora obrim finestra.
Amb el Quim Rullant arriba un nou capítol del Mans.
A Catalunya Ràdio, Mans.
Amb Quim Rullant.
Bon dia i bona hora.
Com cada setmana arriba a Catalunya Ràdio
un nou Mans amb tot l'AREL a la ràdio nacional.
40 minuts llargs d'associacionisme cultura popular
per despertar el dissabte i posar-vos sobre la taula
les millors propostes al voltant de l'AREL.
I ho farem una setmana més amb en Josep Lluís Sentitso i Serasa,
al Montatge Musical, Line, Nostre Illa i Vaques,
a l'Ajuntament de Barcelona.
Avui ens arribarem fins a Falset, on s'està celebrant
aquest cap de setmana la tercera edició
del Congrés de la Jota dels Territoris de Parla Catalana.
Ha hagut propòsits i experiències de treball de la Jota,
d'exposar la recerca i l'experimentació en la Jota,
per part d'associacions culturals.
Teo m'ha trobada, que ara sí,
tots els territoris de Parla Catalana,
la primera experiència és la del Congrés de la Jota.
A la Jota de Parla Catalana,
s'acosta Sant Jordi, i això vol dir que Montblanc
entrarà aquesta mateixa setmana
a la celebració de la Semana Medieval,
amb la llegenda de Sant Jordi com a eix central.
Al final, el motiu de la nostra festa
és la representació de la llegenda.
Aquest és el motiu real de la Semana Medieval.
A partir d'aquí, creix tot el seu entorn.
Creix el mercat, creixen els espectacles en petits formats,
però la base d'aquesta festa és la llegenda.
A la Jota de Parla Catalana,
tot el que participa a la llegenda,
tota la gent que organitza la llegenda,
tots són voluntaris.
Fa uns anys, un grup de joves de Montblanc
va decidir crear el nou guió de la llegenda,
i es va dur a terra.
Aquest grup de joves van decidir
que dirigissin altres persones a la llegenda,
i es dedicaven a crear altres espectacles.
I els nous directors de la llegenda diuen a veure,
i podem posar-hi les segures.
I també ens avançarem a la gran celebració
que dissabte que ve acollirà el Palau Sant Jordi.
Són 50 anys de la fundació de la companyia elèctrica d'Arma.
Des del principi de la nostra carrera,
hem estat molt lligats a la cultura popular del nostre país.
Sobretot també, a part de participants amb ells,
també inspirants amb la nostra música.
Ha fet cançons a partir de músiques populars, d'aquí,
i també ha fet cançons a partir d'aquestes cançons,
i també ha fet cançons a partir d'aquestes cançons.
A partir d'aquestes cançons de músiques populars, d'aquí,
han fet cançons pròpies, amb melodies nostres,
inspirades en cultura popular.
Tot això, molt arrel, també,
propostes per aquest Mans, que comença ara i aquí, a Catalunya Ràdio.
Comença el cap de setmana
amb tota l'energia de la cultura popular.
Som-hi, doncs. Mans.
Obrim foc en una novetat d'ahir mateix,
una novetat musical que presentaven l'Alba,
i que fa temps que teníem preparat aquest tema.
Afegim, a més a més, la cançó a la llista,
de barreja entre sonoritat i rítmica sardanista,
amb la línia més urbana.
Des del no hi ha dies dolents, parell imperfecta.
Era una nit d'estiu
El primer cop que et vaig veure
M'havien parlat de tu
Tan bé que no ho podia creure
Jo que no ho havia fet mai
Vaig anar a una cita cegues
Però quan vaig veure aquell noi
Només li vaig veure pegues
A poc a poc vam anar quedant
Molta llengua i cap conversa
Jo me n'anava adonant
Que estàvem fets a la inversa
No veus que tu i jo som la parella imperfecta?
Que aquella mort tan màgica va perdre el seu afecte?
Que el nostre final no és com expliquen les faules?
Que el nostre projecte l'han matat les paraules?
No veus que tu i jo som la parella imperfecta?
Que aquella mort tan màgica va perdre el seu afecte?
Que el nostre final no és com expliquen les faules?
Que el nostre projecte l'han matat les paraules?
I és que ha de ser així
Que tu eres un flaviol i jo volia ser un tamborí
Que jo volia ser tot el que tu eres per mi
Com la gala i delí, com el tram i el gaudí
Crec que això ja ho vaig dir
I és que ara ho veig clar
Que això està enterrat com s'enterra la sardina
Jo rosa d'abril i tu ets una santa espina
Més compilada, no ho era amb la torre de Pisa
Més val que ho deixem perquè el destino improvisa
No veus que tu i jo
Érem cristi i judeus dins la nostra passió
Molt més que un petó però la mateixa atracció
Els dos sabíem bé quina era la millor opció
Buscar un nou amor o deixar-lo estar
Eres la subscripció que havia de cancel·lar
No hi havia problema, tampoc res d'arreglar
I és que tot té un final i havia de passar
No veus que tu i jo som la parella imperfecta
Que aquell amor tan màgic va perdre el seu afecte
Que el nostre final no és com expliquen les faules
Que el nostre projecte l'ha amatat les paraules
No veus que tu i jo som la parella imperfecta
Que aquell amor tan màgic va perdre el seu afecte
Que el nostre final no és com expliquen les faules
Que el nostre projecte l'ha amatat les paraules
Jo saps què diuen el me and you
No sé com havia plantejat estar amb tu
Si eres més seca tot el pantalassau
És que estàs més a prop de tu
Si eres més seca tot el pantalassau
És que estàs amb tu és com fer any i oli sense ou
Ja saps què diuen el me and you
No sé com havia plantejat estar amb tu
Del meu cor trencat jo te'n faria al parc oell
Aniré als encants a l'IAMC en contra de neu
Ja saps què diuen el me and you
Deixa't de manies! Mans!
Amb Quim Rullant
Patxanato i oliva
En el poble d'Orient
I no em donen calent
Per això jo me fa grito
Entrem en demà i al mans d'aquest dissabte,
que cap de setmana fa el 7,
el 1er et celebrarà la 3a edició del congrés de la J
dels Territoris de Parla Catalana,
un congrés que organitza l'Institut Ramon Montaner,
amb la seva cap de projectes, l'Helena Espuny.
Bon dia, Helena. Bon dia, com esteu?
Un tercer congrés de la J, recordo les edicions anteriors,
la necessitat de posar en comú tot el que hi havia
al voltant de la J en els diversos territoris,
perquè, de fet, de recordar que la J es balla a Aragó,
es balla a València, es balla al País Valencià Baixa,
es balla a les Illes i també al Principat,
per tant, torna a ser un punt d'unió de tot aquest eix.
Hi ha hagut, en diferents moments,
abans de l'actualitat,
hi ha hagut propòsits i experiències
de treball de la J, d'exposar la recerca
i l'experimentació de la J
per part d'associacions culturals,
fer-ho, una trobada,
i que agafi tots els territoris de Parla Catalana,
la primera experiència és la del congrés de la J
i la següent, la del congrés de la J, en les ses tres edicions.
Aquesta vegada, els tres eixos de la J que esteu treballant,
recordem-ho, des d'ahir divendres i fins demà a diumenge,
que potser hi ha la part més, diguem-ne, al carrer,
hi haurà una acollida festiva,
tot i que encara hi ha imponències i presentacions a publicacions,
aquesta vegada parleu de tres eixos.
Vegem la relació de la J amb altres gèneres,
ja siguin ballats o cantats.
La J en els diferents continents, cosa que ens hauràs d'explicar bé,
en aquest cas, la universalitat de la J,
i també les recerques, com dèiem,
que es presentaran tant avui dissabte com demà diumenge.
Anem a Pams.
La J referent a altres gèneres, amb convivència, amb conivència,
fins i tot altres gèneres, què voleu posar sobre la taula?
A més dels repertoris i situacions de J de carrer
o de qualsevol tipus,
tant música com ball com cants,
la J molt sovint va acompanyada d'altres gèneres
que són cosins d'ella, diguéssim, el fandango,
la sequidilla, el bolero...
No són repertoris sovint que toquin només la J.
Llavors, ara, en aquest congrés, amb aquesta taula,
es vol seleccionar-se de tots aquests experimentius,
els instrumentals o els vocals
que comparteix la J amb aquests altres gèneres musicals
i balladones.
Tinc la participació d'Antoni Guzmán,
que ve d'Àngel, de Jonathan Nistardal,
que ve de Viard, o Julio Villén, d'Alba Zeke,
que està fent un clavell molt interessant sobre els tocs de guitarra
a tota la Península d'Avèrica.
Pel que dèiem en aquest eix de la J als continents darrere del món,
en aquest punt de universalitat de la J,
¿despegreu on hi ha cosins germans d'aquesta J també?
A les continents on actualment es balla la J.
Es balla, es toca i es canta.
Llavors, ja vam quedar que això va ser com un preàmbul
i que haig d'estar a la seua edició,
fet per allà més en profunditat.
Clar, no es pot convidar gent de tots els països,
però sí que hem agafat una representació d'Iberamèrica
amb dos músicòlegs de la Universitat de Mèxic,
la Facultat de Música, el Gonzalo Camacho i el Tadeu Gutiérrez,
que són els més repentistes de les guies escenàries.
A través del canal de YouTube de l'Institut Ramon Montaner
s'oferirà tot aquest seguiment del congrés que s'està celebrant
aquest mateix cap de setmana.
Va començar ahir i seguirà fins demà mateix, fins demà diumenge,
a Falset, per cert, un dels llocs on la J
té tota una tradició al darrere i que l'han sapigut mantenir.
Una de les coses que més parlàvem era de la continuïtat
de la tradició de la J.
És una continuïtat que no ens ha de fer patir avui en dia?
Hi ha molta riquesa que podíem tenir al ser-hi 19 i 20 nens
perquè va convertint-se en...
Com que tota la cultura popular en general
és coneguda per la població, per una banda,
és certament minoritària,
però els que la descensen i la recuperen
i la mantenen i la difonen
són molt implicades i sí que és veritat
que respecte fa un any i mig d'anys
ha ressurgit moltíssim.
Això varia molt dels partits i els territoris,
però que puguem anar veient els diferents congressos.
A la zona de les Illes s'ha mantingut
molt sense trencament de generacional.
El país valencià bastant,
encara que hi ha alguns partits que estan fort prioritzats
o que han mantingut dins de l'escenari.
També això passa a la zona de l'Aragonista.
Ha estat bastant trencament,
però he donat molt d'impuls de recuperació,
sobretot a la zona de Terres de Medi Priorat.
És una opció meva, avui dia,
de fer cultura, de conèixer reals pròpies
i de disfrutar.
I també de contemporaneïtat,
perquè avui dissabte a les 10 del vespre
es presenta un espectacle de Roberto Oliván,
a Terra Clot,
el ballarí coreògraf Magí Serra,
sempre apostant per aquest punt de contemporanització
de la part més espectacular de la Jota.
Aquest any li hem demanat al Roberto Oliván,
precisament per això.
Ell és de Tartosa, coneix la Jota des de petit,
la balla i, a més a més, el ballarí contemporani.
El meu Magí Serra i un grup de l'Arribena d'Ebre,
els partits,
han fet una proposta
que el que vol és això,
fer dialogar un element tradicional
amb la manera de ser contemporània,
amb la creació actual
i fer-la viva, no?,
d'allí cap on vulguin anar, a la Jota, no?
¡Ale, maquilletes, que se va a acabar!
¡Va que volaremos a casa!
Demà dos quarts d'una,
més de plaça, per dir-ho així,
a Falset, com us dèiem, a la plaça de la Quartera,
per celebrar aquesta tercera edició del Congrés de la Jota,
dels Territoris de Parla Catalana.
Anem a parlar amb l'Helena Espuny, de l'Institut Raon Montaner,
gràcies per atendre la trucada del programa,
que vagi molt bé, aquesta nova edició del Congrés.
Moltes gràcies a vosaltres per donar-nos veu
i encara estic convidat a acabar de gaudir
de les sessions que queden del Congrés.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Música
Dubte, Cerdana de Manel Cederri Puig Ferrer
amb la principal de la bisbal.
L'acabem d'escoltar al Mans, a Catalunya Ràdio.
Ets mans, ets festa, ets a Catalunya Ràdio.
Sant Jordi, ens va ensenyar que mai podem perdre l'esperança
i que cal lluitar fins al final per allò que estimem.
Tan gran va ser la seva gesta,
que la seva història va passar de pares a fills
fins a esdevenir Llegenda.
Seguim amb més coses.
No podem oblidar que el cap de setmana que ve és Sant Jordi,
i això vol dir que arriba una nova edició
de la representació de la Llegenda a Montblanc, a la Conca del Barberà.
Aquesta és la presentació que arriba a la 37a edició
i que va acompanyada de dues setmanes d'activitat
amb la setmana medieval i un munt de propostes.
El president de Montblanc medieval és en Matías Martí,
a qui saludem ara mateix el Mans.
Bon dia, Matías.Bon dia, Joaquim.
Escolta'm, 36 edicions ja amb tota la normalitat enguany,
i, a més a més, amb algun canvi que això, a Montblanc us agrada,
que cada vegada hi hagi alguna cosa nova per ensenyar.
Bé, sí, 36 edicions amb tota la normalitat,
que ja l'any passat, si bé era cert,
que l'any passat, al moment de preparar-ho,
no teníem tan clar que fóssim tota la normalitat.
L'any passat sí que era el moment de preparatius,
teníem molt clar que ja...
O si no hagués passat res, no crec que no només amb Montblanc,
sinó que a tot arreu ja, si mirem el passat de Sant Jordi,
sortiria del carrer com si no hagués passat res.
No hagués passat res.Exacte.
Estem preparats i amb canvis, bueno, Montblanc, suposo,
i tota la gent darrere del país que ens agrada la cultura popular,
sempre hem d'oferir coses noves, hem d'oferir canvis,
perquè ens engresquem a l'hora d'organitzar
i volem engrescar la gent que torni.
Doncs parlem d'alguns d'aquests canvis.
Evidentment, Montblanc, si no, cosa que té,
que és un marc incomparable per acollir aquesta llegenda de Sant Jordi,
on Joan Amades la situa,
i, per tant, el lloc idòni on celebrar-ho,
i enguany us plantegeu una de les hòmates més destacades,
plantegeu un nou format de la representació.
Què és el que us ha portat a fer aquest nou format
i què és el que notarà la gent que vingui?
Bé, al final, el motiu de la nostra festa
és la representació de la llegenda.
Aquest és el motiu real de la setmana medieval.
A partir d'aquí, creix tot el seu entorn.
Creix el mercat, creixen els espectacles de petits formats,
però la base de la nostra festa és la llegenda.
I portem 9 anys emetent la mateixa llegenda.
Com bé m'ha explicat altres vegades,
que tota la gent que participa a la llegenda,
tota la gent que organitza la llegenda,
tots són voluntaris.
Fa uns anys, un grup de joves de Montblanc
va decidir crear el nou llibre de la llegenda,
i es va dur a terme.
Aquest grup de joves van decidir
que dirigissin altres persones a la llegenda,
i es dedicaven a crear altres espectacles.
I els nous directors de la llegenda diuen,
i podem posar el nostre granet de sorra,
i quan ens reunim tots, perquè vam dir entre tots,
tant els creadors de l'estiga llegenda, de l'estic guió,
com els nous, i per què no creem una nova,
i així li donem una volta a tot.
Al final, creem una nova trama.
Al final, tots sabem com s'acaba la llegenda.
Però has de crear nova trama, has de crear noves incògnites,
i què veurem?
Volem una nova llegenda, que s'està treballant fa molts mesos,
amb nous personatges,
nou guió, noves interpretacions,
nova banda sonora, creada per un múmbil aquí,
que treballa molt amb nosaltres,
col·labora fa molts anys amb la subjecció,
i nous màpings a la muralla,
perquè els espais que creem també són diferents.
Per tant, també es creen nous màpings a la muralla.
Estimat poble de Montblanc, aquí em teniu.
Aquest és l'últim cop que m'adreço a vosaltres.
El destí m'ha triat per lliurar la meva vida,
i així és com es farà.
On es posa el focus?
M'imagino que Sant Jordi és el protagonista i la princesa,
però hi ha alguna intenció concreta en aquests nous personatges?
Al final, una de les parts importants...
és donar els protagonistes de Sant Jordi i la princesa.
Ja són els protagonistes de l'acte, de la festa.
Són Sant Jordi i la princesa.
I al voltant de Sant Jordi i la princesa
som tots els altres nous màpings.
Tenim el paper de reina,
o simplement, amb la princesa de poble,
col·laborant a la festa, participant a la festa.
Sant Jordi i la princesa és on els hem volgut donar aquest any
més força en el protagonisme de l'espectacle.
A partir d'aquí, hi haurà altres superes.
Sí, no faré cap espòil·lar.
Per meta boquins. No, no.
Volem que la gent que vingui...
Volem que la gent que ja ha comprat les entrades...
Estem molt contents per realment l'espectació que s'està creant.
Mai a la vida, mai a la nostra història de la setmana marial,
pel temps de 36 anys,
un mes i una setmana més de la festa
es veuen esgotades les entrades de la primera reclutació.
Mai a la vida.
I això no em plora de la geria i d'il·lusió i de satisfacció
i responsabilitat de que les coses surtin bé.
No només nosaltres, sinó tots els participants de la llegenda.
Quan van veure que s'havien venut
ja totes les 1.500 entrades de la representació a les 9,
un mes i una setmana abans de l'espectacle,
és un sentit de responsabilitat,
de dir que la gent ve,
la gent paga per veure un espectacle amateur, 100%,
i s'ha de fer.
Això ha creat aquesta responsabilitat.
Hi ha molts elements en aquesta celebració
de la setmana medieval, que no ho hem dit,
comença el dia 21, que ve l'1 de maig, que són un munt de dies,
amb l'eix, com dèiem, la representació de la llegenda de Sant Jordi,
que arriba a la 37a edició el dissabte que ve,
el dia 22, al vespre, amb aquestes dues representacions,
o les 9, que no busqueu entrades, que no hi anirien,
però les 11 sí, però al llarg de totes aquestes dues setmanes
també hi ha aquesta aposta,
els espectacles de petit format de caràcter familiar,
que l'associació ha volgut redoblar els esforços
més important al llarg de la setmana medieval.
Apostem, hem d'apostar més cada vegada,
perquè veiem que la gent que ens visita és gent familiar,
és gent que ve amb la canalla, per veure la princesa,
per veure el Sant Jordi, per veure el drac, no ho oblidem.
El drac que tenim és un espectacle,
i la gent ve a veure, es posen les fotos.
I això ens omple, i això ens fa apostar cada vegada més
cap a aquest tipus de format.
I seguirem treballant, i tenim molt clar
que l'any que hem fet aquesta primera aposta i tenim molt clar
que en els propers anys seguirem apostant cap aquí,
i seguirem donant-li tothom el nostre programa,
seguirem donant-li tothom els formats,
perquè no podem parar d'oferir coses noves.
Cada cop hi ha més festa,
cada cop hi ha més festa dels publicis de Catalunya,
i ha de seguir oferint coses noves perquè la gent segueixi venint.
Perquè la gent continuï venint, a més a més,
aquesta setmana medieval ha anat creixent
amb moltíssimes activitats.
El Drakonok té el mercat medieval,
l'entriga de la rosa, que es fa el dia 23,
però són elements que també, per si sols, tenen molt de pes.
Sí, pensem en White, per exemple, St. Joseph's,
el que provocarà que estigui ple a tot arreu,
i el crear d'un espectacle, és l'entriga de la rosa,
que sempre és un espectacle més en petit format,
amb un espai més petit.
El farem al mateix escenari que té la representació de la gent.
Hi ha hagut algú de jovent,
s'ha decidit passar al davant d'aquest espectacle,
i hi haurà més de 1.000 places per seure,
més de 1.000, quasi 1.500 cadires,
perquè puguem omplir aquest escenari,
que és detuït, aquest espectacle és detuït,
però és la part fonamental.
El dia de Sant Jordi, tots ho fem, tots entreguem la rosa.
Doncs Sant Jordi davant de mil, més de mil persones,
entreguen la rosa.
Doncs serà també una posada en escena impactant,
en aquest cas, l'entriga de la rosa,
una cosa que passa a l'àmbit familiar
i que passarà en aquesta setmana medieval.
La bèstia és morta!
Tothom qui vulgui veure tota la informació
d'aquesta llarga setmana d'activitats
de la setmana medieval
és tan fàcil com setmanamedieval.cat,
on hi ha tota la informació,
alguna entrada per veure la representació el dia 22
en la sessió de les 11 de la nit.
I, vaja, no us deixeu perdre
totes aquestes possibilitats que té
des d'aquests espectacles de petit format
que hi participen fins a 6 companyies diferents,
pel que veiem,
i moltes, moltes activitats que fan de medieval,
fan de Montblanc encara, si és possible,
la fan molt més medieval durant tots aquests dies.
Matias, gràcies per tindre la trucada del programa,
esperem que vagi molt bé, que sigui un èxit
i que vaja, que totes aquestes innovacions
pleguin a tothom i siguin, com dèiem, un èxit.
Moltes gràcies a vosaltres, Quim,
per fer ressò de les festes que es fan als pobles,
de les festes que es fan a comarques,
de donar-li la força que ens hem de donar
i que ens ajudeu a que puguem divulgar
aquesta festa arreu de Catalunya.
Amb Quim Rullant, a Catalunya Ràdio.
Seguim almanys, seguim a Catalunya Ràdio,
amb tota la real a la Ràdio Nacional.
Repassem activitats per aquests dies.
Si voleu passions, encara n'hi ha en dansa,
a Olesa de Montserrat i Esparreguera fins al dia 1 de maig,
a Cervera fins al proper dia 29 d'abril,
o demà i diumenge que ve,
en darreres representacions a Ull de Cona.
Hi ha tres toms aquest cap de setmana.
A diumenge en podreu veure a Montblanc, precisament,
i a la Selva del Camp.
I destacar-vos que aquest cap de setmana
es tanquen les festes de Sant Isidor a Mollerussa,
al Pla d'Urgell, entre d'altres, avui dissabte i a la tarda,
a Bastonera, on ve el cicle de joves intèrprets.
Demà, diumenge, a més de la trobada de puntaires,
ballar, cerdanes i concert amb la principal de l'ovisbal,
amb motiu del centenari del Teatre l'Amistat d'aquesta població.
Artés, aquest cap de setmana,
celebren la 62a fira d'aquesta població.
A Ustalric, demà, comencen la primera edició
de l'Aplec del Cerdan,
amb les coples La Flama de Farners,
la principal de Cassà i els Rossinyolets.
Més Aplecs, per demà diumenge, a la Ràpid,
amb la Reu Jove i la Pornallà.
A la Garriga, celebren l'Aplec tradicional de Pasqua,
així com també ho faran a Vall d'Osera i a Castelldaro.
Ets mans, ets festa, ets a Catalunya Ràdio.
I acabarem amb una festa de celebració prevista
per al proper dissabte,
revela de Sant Jordi al Palau Sant Jordi.
La companyia L'Èdrica d'Arma és una formació
a la qual no li calen moltes presentacions.
Són una banda de rock barcelonina
que ha jugat i juga amb la sonoritat
i les melodies tradicionals portant-les cap a l'actualitat.
I alhora, sense ser-ne massa conscients,
també han creat repertori que ha passat a formar part
dels elements tradicionals del nostre país.
L'issabte que ve celebren una gran festa aniversària
a l'Eixample, a l'Eixample,
a l'Eixample, a l'Eixample,
a l'Eixample, a l'Eixample, a l'Eixample,
a l'Eixample, a l'Eixample,
L'issabte que ve celebren una gran festa aniversària
al Palau Sant Jordi.
Serà una festa històrica,
tot plegat per celebrar els 50 anys de la seva fundació.
En parlem amb en Joc Fortuny de l'ADARMA.
Bon dia, Joan.
Bon dia, molt bon dia.
50 anys de la companyia L'Èdrica d'Arma
ha durat tota una sintonia d'unes quantes generacions
del nostre país
que se celebrarà sobretot amb un rerafons
de cultura popular.
Una participació del món associatiu del nostre país
que hi serà present al Palau Sant Jordi el 22 d'abril.
Exacte, sí, sí.
D'alguna manera, nosaltres sempre, sempre,
des de l'inici de la nostra carrera,
hem estat molt lligats
a la cultura popular del nostre país.
Sobretot també,
a part de participants amb ells,
també inspirants amb la nostra música.
Han fet cançons a partir de músiques populars d'aquí,
han fet cançons pròpies
amb melodies nostres,
inspirades en cultura popular.
Ja et dic, des de llavors,
des de l'Hot Disco, com balla,
que nosaltres hem begut sempre del rock,
que som un grup de rock,
però sempre amb un únic posat
a la música popular, no?
I aleshores, aquí, del Buenavall, també hem vingut
a la nostra barreja i al nostre sol,
que està, del Buenavall, molt entretigat
amb la música popular, no?
Perquè, bé, podria ser
una cançó roqueira, per entendre'ns,
però allò ens ha inspirat,
allò que sé, amb...
amb el·lodies del Juke Incerra,
amb tal, el que és un compositor
de la compra de concert,
però, i al mateix temps,
inventar-te tu melodies,
però amb aquesta tendència.
Però, bueno, d'alguna manera, la Dharma
és molt atlètica i ho ha fet tot, des de cançons,
tot un disc cantat, després d'un altre disc
de cançons populars, etcètera, etcètera, sí, sí.
Referents com la Patum,
per dir-ho d'alguna manera,
o Joaquim Serra, com un dels grans compositors
de la música catalana, però alhora també
heu generat sintonies que després s'han retrobat
dins l'àmbit de la cultura popular.
Ara estic pensant en un dels elements
que participarà a la festa, que és el camí de Molins,
el camí de Molins de Rei,
que no surt de Molins sinó és amb la vostra merció
de la presó del rei de França.
Exacte, exacte, bueno, això,
el camí de Molins és una cosa molt curiosa,
perquè ja fa 30 anys que estan,
cada... cada... cada any,
quan surten per Carnestoltes i hi ha altres...
altres efemèries que tenen,
surten al meu camí i sempre surten
a la presó de la França.
I també surten amb altres cançons nostres
del grup també, no?
Per tant, ha sigut un camí d'anar-hi i tornar-hi,
el de la tradició i el de la Dharma.
Exacte, sí, sempre ens hem trobat
d'una manera amb això,
perquè l'home...
és com et dic, la Dharma és el que era,
i sempre les nostres actuacions
amb tot un concert, l'últim disc,
Flamarada, doncs és el disc...
amb tot de cançons noves,
tot cançons que no havia fet mai,
i d'alguna manera una barreja de tot, no?
I el que sí que està molt clar
és que la Dharma d'alguna manera
sempre hem fet, a vegades,
èpoques que ens agraden molt,
per exemple, sortir a un concert
i donar l'oportunitat a colles de bastoners
o colles de gagrallers
o colles dels pobles,
em refereixo de tabalers, etcètera, etcètera,
de poder fer una simbiosis
amb nosaltres, jo què sé,
amb el Teatre L'Anti de David,
com el Teatre Corsol de Manresa,
és a dir, no?
Agafem una cançó de Dharma i surten els bastoners,
jo què sé, una cançó com Abans del Teatre L'Anti,
i surten els bastoners
amb una colla de bastoners
i surten a ballar
a l'escenari, nosaltres, no?
I d'alguna manera també és que aquestes colles,
a part de fer les seves coses que fan molt malament
i molt ben fetes que fan,
puguin participar també en un grup de rob no?
Que ningú es pensi que la cosa
quedarà només en cultura popular,
perquè hi haurà noms,
com, per exemple, Quimi Portet, Feltes Cortos,
Albert Plaja, Moumet, Balcanpareda i S'orquestra,
o els detallets que, precisament,
atenció, perquè han fet un reggaeton sardana fa poc,
que també ho estan petant molt,
estan passant coses, també, en aquest sentit.
Exacte, sí, s'està movent tot una mica.
I m'agraden molt els detalls,
més o menys, els coneixem,
i, per cert, és una cosa molt important,
perquè hi ha molts detalls, més o menys, els coneixem,
i per això surten amb nosaltres al Palau de Sant Jordi.
No faran, evidentment, aquesta cançó,
faran una cançó de la Dharma,
perquè tothom que surt fa una cançó de la Dharma.
I, bueno, els dies que van molt bé la cançó,
ara no volem avisar...
Ai, quin èxit!
Això els dies que van molt bé la cançó,
i sí, sí, d'alguna manera,
aquest ambient, diguem com tu m'ho havies dit,
ja, i que us sopa la cabra,
també sortirà, crec que és el maridó del Mar Bonet,
com has dit, etcètera.
Vull dir, hi ha una sèrie d'invitats,
i nosaltres farem les nostres cançons,
moltes cançons que, com et deia abans,
són més roqueres que no pas de cultura popular.
El que passa és que hi ha aquestes ximboxes
que a nosaltres ens agrada,
aquesta patina que ens agrada sempre
que existeixi amb la nostra música.
Per tant, no sé si hi ha gaire gent
que passa al nostre país
de posar en el mateix escenari
en Kimi Portet o en la principal d'en Llobregat
en el mateix moment.
O sigui, en un moment diferent, evidentment,
però que siguin capaços de compartir-ho
amb normalitat.
Exacte. Que això és difícil, sí, sí.
És difícil, és clar.
Nosaltres des de l'any 82,
el 81-82,
que vam fer el disc en directe,
un disc en directe, perquè no estava per cert
en directe, perquè vam tocar el Palau de la Música
amb la copa mediterrània,
i vam fusionar un grup de rock
amb una copa, i t'estic parlant
de l'any 82, no?
Ja fa molts anys, això, no?
No gaire, és per algun purista que va dir.
Saps que això era molt...
Que era una... Hi ha el que en típic, els puristes
que es ronquen les vestidures, diuen que
la Cerdana no es pot barrejar amb un grup de rock,
però bueno, és igual. Dic que no és la Cerdana o...
O la Pobla, sí, sí.
La Pobla, més aviat diria jo.
Però bueno, des que vam començar això,
d'alguna manera sempre ens han anat acompanyant,
i nosaltres hem continuat
fent el nostre fil molt bé dins tu,
i les copes de tant en tant,
després, quan vam fer l'aniversari
dels 30 anys, també vam fer un pla de la música,
i tot el concert va ser
la d'Arma i la Copa del Mediterrània.
Com deixis, en canvi, el 82
vam fer a mitja part el grup sol
i després la copa, aquí no,
aquí vam fer tot el concert amb la copa.
Sempre ens han casat molt bé
amb el sort de copa,
perquè, de vegades, és quasi com una big band,
és a dir, si agafes una big band d'aquesta americana,
o en aquest cas ho traspasses
amb instruments com la tenora,
la triple, que són instruments d'aquí,
doncs clar, fem un altre sort,
però és una banda, és una banda que s'acopla molt bé
amb un grup de rock i tant que sí.
Exacte. Per cert, en l'escenari
podrem trobar un retrobament
que fa temps que no passa, que és el de Jordi Molina,
amb la d'Arma, en aquest cas el de banda
de la principal del Llobregat, en Jordi Molina,
que en Jordi crec recordar que us va acompanyar
tot una gira quan vau fer...
Què és l'aniversari de la tenora?
Que vau fer un especial, també un disc
acompanyats amb el so de la tenora?
Que, per cert, moltes vegades es confonen,
en Joan Fortuny no toca la tenora.
Sí, sí, sí, de la gent.
Moltes vegades es confonen
i es pensen que, bueno, ja des de l'inici, eh?
Sí, sí, sí.
Ja quan feien gires per l'Espanya,
a vegades ens deien Sardana Rock
i a mi em deien que jo tocava la tenora, no?
Però bueno, d'alguna manera,
sempre jo he anat a clarir que no,
però bueno, a part de la tenora, me'n dic clarinet,
me'n dic flauta, me'n dic pitanya...
Han dit de tots aquells truents, major case.
Perquè la gent, el saxo,
és un instrument com torçat,
per entendre que és el saxo tenori,
l'ali, en canvi, aquest, com és allargat,
és el confond.
I el so, evidentment, el so els recordo una miqueta,
perquè jo em veia amb el bravel
i faig sonar una miqueta com si semblés una tenora,
però no expressament, perquè em surt així.
I això, el confond.
I això que em deies del Jordi Molina, sí, sí.
El Jordi Molina ha viatjat amb nosaltres per tot el món,
des de tot arreu.
Des del Brasil, Mèxic, Polònia,
des de tot arreu ha anat.
A Sud-Àfrica, bueno, i el Jordi Molina...
tenim una amistat enorme des de fa anys.
I ens encanta que aquí, al Palau Sant Jordi,
amb la copra del llibregat,
ell pugui ser-hi perquè, vaja,
per a nosaltres és un gran amic, sí, sí.
Joan, senzillament, recorda't tothom, 22 d'abril,
9 de la nit, al Palau Sant Jordi,
que segur que estarà ple com un ou,
i segur que ballarà més que mai.
Joan, gràcies per tot, que vagi molt bé.
Moltes gràcies a tothom,
i el que volem és que sigui una gran festa el dia 22.
A Catalunya Ràdio, mans.
I pleguem, i hem estat avui amb en Josell Lli,
Santis i Serasa, al muntatge musical
La Inostria i les Vaques, a la producció,
moltíssimes gràcies per fer-nos companyia
i per fer-nos confiança una setmana més.
L'última que sonarà, avui, al mans,
és una sardana de Jordi Molina
que interpreta en els mongrins, blanes.
Tornem dissabte que ve aquí, a Catalunya Ràdio, al mans,
en tot l'arrel, a la Ràdio Nacional.
Un de cada quatre embarassos no arriba a bon terme.
Les dones i els dies.
A més, les dones que passen per l'amor gestacional
no se les considera mares
i sovint l'entorn minimitza el seu dol.
Aquest dissabte, a les dones i els dies,
parlem de dol gestacional,
amb dones que l'han viscut i professionals
que les ajuden en un fet
que encara es viu amb estigma i culte.
Aquest dissabte, a les dones i els dies,
parlem de dol gestacional,
amb dones que l'han viscut i professionals
que les ajuden en un fet
que encara es viu amb estigma i culte.
Les dones i els dies, amb Montse Virgili.
Els dissabtes a la mitjanit.
També en podcast i a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
Som al Suplement.
Som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Aquestes hores, els dissabtes i diumenge,
repassem els millors moments de la setmana,
els continguts ben escoltats del nostre web.
I també l'aplicació de Catalunya Ràdio,
el podeu recuperar quan us vingui de gust.
Dissabte vam commemorar els 50 anys de la mort
d'un dels grans artistes del segle XIX, Pablo Picasso.
Ho vam fer amb la Mar Lengual,
que és conservadora,
ha treballat un munt d'anys al Museu Picasso de Barcelona,
i acompanyats també de l'Òsbal Aulèstia,
conegut com el falsificador.
Nosaltres entrepassejàvem, a través de les obres de l'artista,
a la Fundació Palau i Fabra, que el destraca el maresme.
I l'Òsbal ens va explicar això.
A mi també m'hauria agradat
dir la mateixa contestació que va donar ell.
De dir, no, no puc tindre un Òsbal a les parets.
És massa car.
A tu, Òsbal, t'agradaria tenir un Picasso
penjat al menjador de casa teva?
Jo me'l vendria.
Potser faria abans una còpia per vendre-me'l dues vegades.
Tu quan falsificaves Picasso, Òsbal, només ho feies per diners?
Solament per diners.
La satisfacció de poder imitar un quadre del Picasso
a mi no m'ha produït mai ple.
M'ha produït ple viatjar,
tindre dues roses amb uns clars al meu costat,
però falsificar l'obra d'un altre artista
no m'ha donat mai ple.
Segurament és més saludable pintar
que no tot això que m'expliques.
Podria ser molt més saludable.
Perdó, menys ple.
Això és el que explicava Òsbal Aulèstia
amb la malengual parlant de Picasso.
Un cap de setmana, dissabte passat,
en què també vam comptar amb el Miki Puig fent de comunista,
avui que torna el Joel el comunista
a partir de cada dissabte, el Joel Diaz fent de comunista.
L'últim rotatori va ser el Miki Puig
que va resoldre les consultes dels uients
sota l'atenta mirada d'un convidat misteriós.
En aquest cas era el petitet,
i així reaccionava Miki Puig quan va encertar qui era el convidat.
Molt bé, Ferran Dovell, ja ho tindria.
Branca Teatril? No.
Molt bé, o sigui, ja sabem que ets músic.
Molt bé. És que hem un músic.
Primer disc abans de l'any 94? Sí.
Oh, quins nervis! Quins nervis!
Us coneixeu personalment amb el Miki Puig?
Sí.
Ostres... No saps qui és, encara, Miki?
No, no, no. Has actuat mai al Liceu?
Sí. Ui, ui, ui, ui...
Jo diria que tu fins i tot límites parlant.
No m'ho crec. No m'ho crec.
Estem parlant... Ai, ai, ai!
Ha tocat a Liceu! Ha portat la rumba a Liceu!
Ha portat la rumba a Liceu? Sí, sí.
Li vas fer una promesa a la teva mare
de que duries la rumba a Liceu? Sí.
Ets el millor palmero que hi ha hagut
de la història de la rumba catalana?
Sí, sí.
Estem parlant d'en Petitet.
De mític, el gran Petitet!
El Petitet, el comunista amb el Miki Puig, imperdible.
I a l'hora de llevar-se, l'Albarguera i l'Andreu Joanola...
van parlar dels càmpings. L'Andreu no n'és gaire fan.
Odio els càmpings, però odio els càmpings profundíssimament.
Hi ha gent allà que va a fer amics, i això és una cosa terrible.
Hi ha gent que va als llocs a fer amics,
que se'n va un moment al sur o de recepció
a mirar quines activitats hi ha, i a veure qui pot trobar,
i per què no dinem junts, i ajuntem taules, i ui, ui, ui...
És com la gent que va al gimnàs i només té els amics del gimnàs.
La gent que només té els amics del gimnàs no té amics.
Amb això del càmping, ara que no truqui el gremi
de Càmpings de Catalunya, per favor,
perquè si depèn de mi, que ompli o no,
vull començar a cobrar diners.
O sigui, és que a mi el càmping em produeix una cosa que...
Ara estàs en unes comoditats diferents,
tot i que hi ha càmpings fantàstics.
Vull dir que hi ha gent que associa al càmping a dormir
i entén de campanya i crec que no té res a veure amb això, ja.
No, mon galop, de què? Ets una caseta de fusta d'aquestes que té...
L'única cosa bona dels càmpings és que pots aparcar al costat,
això sí que ho tenen, i jo suposo que deuen ser bastant més barats.
El Andreu Joan, a l'Isla al Barriera.
Podeu recuperar tots aquests continguts a carradipuntcat.cat.
Estrenes.
Bon dia, Marta Ferrer.Bon dia.
El cinema s'hi estrena Renfield.
La pel·lícula segueix el personatge de Robert Montague Renfield,
l'ajudant i servant de Drácula,
encarnat en aquest cas per Nicolas Cage,
mentre intenta desfer-se de la relació tòxica
en què està immers amb el seu malvat cap.
I això que us sentim és la meravellosa senyora Maisel.
Ho trobareu a Amazon Prime.
La sèrie sobre una mestressa de casa dels anys 50,
que deixa el marit per dedicar-se a fer monòlegs de stand-up,
estrena la seva cinquena i última temporada
amb tres nous capítols.
En aquest últim any veurem com la Maisel tina endavant
la seva carrera còmica,
a l'hora que intenta gestionar una nova feina com a guionista
i la seva relació cada vegada més tempestuosa
per la seva mànager, la seva família i els humoristes que l'envolten.
Anem al teatre, al TNCS,
i ha estrenat aquests dies els Temps i els Conway.
Àngel Llàcer dirigeix aquesta adaptació
d'un text de J.B. Priestley
que ens endinsa en la vida d'una família dinerada de Yorkshire
durant el període d'entreguerres.
En la celebració d'aniversari d'una de les filles
veurem com els membres d'aquesta família
acabaran sense aconseguir cap de les seves aspiracions.
Avui a Funció a les 7 de la tarda.
Bona nit.
Bon dia, Sònia, on ho feu? Molt bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes d'allargar,
fem 3 propostes avui a Girona,
la primera a visitar els jardins dels alemanys.
Es troba al barri vell i és un espai ple d'història
i perduren les restes de l'antiga caserna
on van viure els soldats mercenaris d'origen alemany
que van ser destinats a Girona
durant la guerra del francès, al segle XIX.
A passejar tranquil·lament, però no només això,
molt sovint, hi ha programada representacions histèriques
i activitats culturals.
També és un lloc obligat quan se celebra el temps de flors,
que enguany serà del 13 al 21 de maig.
Dins d'aquests jardins hi trobem també la Torre del Llam.
Si hi pugeu, hi ha unes escales que us porten fins a la muralla.
Allà traieu el mòbil perquè des d'aquest punt
les vistes de la ciutat són meravelloses.
Els jardins estan oberts sempre tant de dia com de nit.
I després d'aquesta passejada,
podem dinar o sopar al restaurant també a Girona, al Bistrot.
És un dels clàssics gironins on es respira un aire francesat
com el de les antigues braseries parisenques.
Situat a les escales que pugen cap al campus del barri vell de l'UDG,
la Universitat de Girona és la pujada de Sant Domènec número 4,
i fan cuina de mercat i plats casolans
amb productes de proximitat i de qualitat.
Diuen que la cuina és un art que consisteix a combinar les coses
en un sentit amable i discret.
Fan-se els primers d'introduir les creps a la ciutat,
en fan de tots tipus,
algunes amb accents més català, com la de brandada de bacallà,
les pizzas de pagès són l'altre reclam de la casa.
Les coen sobre una llesca de pa de pagès,
torrada per sota i gratinada per sobre,
i les condimenten amb combinacions originals,
com formatge de cabra i gírgoles, pollars-tramperes,
o altres més contundents, com el llom amb salsa de bolets.
Al migdia fan menú d'estil casolà, amb cremes, amanides,
galtes de porc i estofats de la cuina més nostrada,
i els dijous no hi falta l'arròs negre.
El preu del menú és de 6 euros entre setmana i de 22 al cap de setmana,
obert de dilluns a diumenge, migdies i nits.
No vull viure absent per ser aclamat.
Em projecta una pantalla, però no em sento il·luminat.
Signa una papaleta, va a sonar, tramant tirà.
Soc conscient de qui m'explota per darrere i per davant.
I podem rematar el dia a Girona
amb aquest concert d'aquest que sona, és el Triquell.
Avui, a les vuit del vespre, el Teatre Municipal de Girona...
és un dels molts artistes que formen part
del cartell del Festival Estrenes
que s'ha reivindicat durant els mesos d'abril i maig.
Triquell s'ha reivindicat com una de les més inquietes
del panorama musical català.
L'exconcursant d'Eufòria va publicar finals de març
el seu primer disc, Entre fluïts,
on experimenta amb la barreja, el mestitzatge i la comunió
entre un munt de conceptes que aparentment semblen incompatibles.
Segons diu, es tracta d'acceptar
que es pot ser sensible, revolucionari i emotiu a la vegada.
Gràcies al seu atreviment, els joves artistes
han trobat l'oportunitat de viure el seu art
sense obeir estils, modes o estructures predeterminades
de la indústria musical.
Això és el que vol dir aquest artista
quan parla de viure entre fluïts.
El preu de l'entrada del concert d'avui a Girona
va dels 15 als 20 euros i es poden comprar
a través de la web de l'artista www.triquell.cat.
Tens la llarga gira de presentació.
Més enllà d'avui a Girona també serà a Lleira el dia 22 d'abril,
a Tarragona el 6 de maig i a Barcelona el 13 de maig.
Fins les 7 del matí, companyats de Triquell.
No vull cantar per res, que no sigui el que he passat.
No perdre ni un temps, si no em sembla natural.
M'estimo quan ignoro el que crec que esperarà.
No netejo res, que no sigui el meu volcà.
Fer bé les barrelles i un escap a l'horar.
Callar, aixafar i treure, perquè tot sembli real.
Fer bé les barrelles i un escap a l'horar.
Callar, aixafar i treure, perquè tindrà nota final.
I un escap a l'horar.
Callar, aixafar i treure, perquè tindrà nota final.
Fer bé les barrelles i un escap a l'horar.
Callar, aixafar i treure, perquè tindrà nota final.