A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte, 18 de març del 2023.
Avui, el suplement.
Artúlia Maltrosa Maria Martí Rigaú, cronista parlamentari,
la Isabel Lluge, experta en relacions institucionals,
i l'Eduard Voltas, que és editor,
acompanyats de la Maica Navarro a les 10, amb l'Hora Negra,
en un matí on també conversarem reposadament
amb l'actriu Clara Segura, de gira per Catalunya,
amb l'Exitàs, que és la trena,
una obra que després d'esgotar-ho tot al Teatre Goya,
continua triomfant arreu del país.
Tu, en algun moment, et vas plantejar...
recórrer la cirurgia estètica per combatre el pas del temps?
No, encara no.
No, no. No m'ho vaig plantejar.
I espero ser forta per no plantejar-m'ho.
Però, clar, la vostra indústria, amb això, ha estat...
com deies, letal. Letal.
Letal.
Letal, perquè...
et diré, si a Tom Cruise li han canviat la nòvia a Top Gun,
sempre, pobre, el poso d'exemple, i no m'ha fet res, aquest senyor, però...
Bueno, però és un personatge fosc, perquè defensa la cienciologia,
hi ha coses que no...
No ha fet mai de pare, tampoc. O molt poc.
I elles ja...
I és molt gran. Han estat dàvies, gairebé, no?
Parelles que han estat amb Tom Cruise a la vida real.
Com que el Tom Cruise té més de 60 anys, crec.
La Nicole Kidman, també, perquè s'ha passat per...
Vull dir que, realment, crec que inclús ha declarat
que se n'havien penedit de...
Però no ho sé, però vull dir que la Nicole Kidman pot fer dàvia.
I ell no ho ha fet ni pràcticament de pare.
Vull dir que és molta, la diferència.
A partir de dos quarts d'onze, la conversa sencera, avui,
amb la Clara Segura, a Sant Just d'Esvern,
a la localitat on viu, actualment.
A les 11, un altre actuaràs, el Sergi López.
Avui, defensant el comunista,
el Sergi López haurà de resoldre els dubtes dels audients
sota l'atenta mirada d'un convidat misteriós.
Tot això en un programa on també connectarem
amb la Lídia Heredia, a Washington,
amb l'Andreu Joan, a l'Isla Alvarrera, farem l'hora de llevar-se,
i el Pep Noguí, des del fòrum gastronòmic de Girona.
Abans de tot això, però de seguida arriba el Xavier Moret,
i també el Mans.
Bon dia als que us esteu despertant.
Bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al Suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El Suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus. Bon dia, Roger.
Avui la jornada es lleva amb l'ordre de detenció
de Vladimir Putin, emesa pel Tribunal Penal de l'AIA,
per la deportació il·legal de nens ocraïnesos a la Federació Rusa,
un fet considerat crim de guerra.
La desigua del Tribunal Penal, però,
no comportarà cap actuació immediata
per aconseguir l'arrés de Putin,
però això s'hi limitarà, als seus desplaçaments,
els 123 països que reconeixen aquesta institució judicial.
Així ho ha explicat el Catalunya Night de Catalunya Ràdio,
Jordi Palau Loverdos,
advocat acreditat davant del TPI
i mediador en conflictes internacionals.
Probablement això limitarà els moviments del president Putin
en alguns dels països
en els que, d'alguna forma,
formen part de l'acord parada internacional
i s'haurà d'assegurar prèviament
que no hi hagi cap maniobra d'algun d'aquests estats
per entregar-lo a l'AIA als països baixos.
Això passava el mateix dia
en què el president turc ahir avalava l'adversió de Finlàndia a l'OTAN
i manté obertes les negociacions amb Suècia.
Més qüestions, la Universitat Autònoma de Barcelona
admet que potser no han aconseguit transmetre prou confiança
les víctimes dels últims casos d'assetjament
que han afectat el centre.
Assumim que de tots aquests processos
en podem i n'hem de treure lliçons.
Tot ha de ser més àgil i més eficient
i a partir d'aquí nosaltres entomem la part
que podem millorar en aquest sentit,
però és evident que també necessitem reformes
en el marc legal que ens ajudin en aquest objectiu.
La gent de la Guàrdia Urbana sospitosa d'encobrir la seva parella
en una agressió sexual.
Els fets van tenir lloc la nit de dimecres a dijous
en una discoteca de l'Eixample de Barcelona.
Diverses ciutats franceses han viscut una nit de protestes
al carrer que han acabat en enfrontaments amb la policia.
Els més importants, a París,
on han cremat cotxes, immobiliari urbà,
hi ha almenys 60 persones detingudes.
Una desena de dotacions dels pompiers d'Aran
i dels bombers de la Generalitat
encara treballen en l'incendi de Canejant a la Vall d'Aran
per poder-lo estabilitzar.
Aquestes pròximes hores,
les flames han cremat més de 200 hectàrees
de pastures i zona forestal.
S'ha inaugurat a Buenos Aires, a l'Argentina,
la seu de la Generalitat a l'Amèrica Llatina,
un punt clau i estratègic pel govern català,
ho explica el president Pere Aragonès.
Un futur en què Europa ha de tornar a mirar l'Amèrica Llatina.
Ho ha de mirar perquè pot ser, estic convençut,
podem ser els millors socis, els millors aliats,
en una relació d'igual a igual,
superant vells d'esquemes que venen d'antic.
Junts per Catalunya podria renunciar
a continuar tenint la presidència del Parlament
en cas que la justícia acabi inhabilitant Laura Borràs.
Almenys, això és el que pensa la diputada de Junts
i secretària segona de la Mesa, Aurora Madaula,
i ho ha dit el programa L'Hemicicle de Catalunya i Formació.
Com a senyal de protesta, evidentment,
seria una opció o seria una decisió que es podria prendre,
per denunciar aquesta persecució política
i per denunciar que hi ha tota una...
un ús partidista, moltes vegades, de la cambra,
i que fins i tot els poders judicials juguen amb els electors
i juguen amb voluntat democràtica.
Seria una possibilitat.
En esports, Pedri no reapareixerà al Barça-Madrid de demà,
després que ha anotat mal les sensacions a l'entrenament
a la Lliga femenina Barça 5-València 1,
en un partit en què ha tornat a jugar la portera Catacoll
que ha estat lesionada més d'un any.
També al Barça, el president Joan Laporta torna a dir,
en relació al Cas Negre,
que hi ha una campanya per desestabilitzar i quedar-se al club.
A l'euroliga de bàsquet, victòria del Barça per 85-79,
contra l'estrella roja, el Palau.
I en tenis, Elena Ribaquina,
bat la número 1 mundial Liga Esbiatec,
i ja és a la final d'Indian Wells.
Pel que fa al temps, matí de dissabte amb cel variable,
i algun banc de boira a partir del migdia,
cauran alguns ruixats localment tempestuosos,
el Terç Nord, el Massís del Port puntualment,
i el Prelitoral, temperatura màxima entre 14 i 20 graus.
El 22 de març celebrem el Dia Mundial de l'Aigua.
A Aigües de Barcelona continuem treballant
per tenir cura del nostre entorn
i assegurar la disponibilitat d'aigua per al present i al futur.
I ho fem impulsant la regeneració de l'aigua.
És a dir, donant una nova vida
especial per al planeta.
Aigües de Barcelona, la gestió responsable.
A l'Atenció Primària i Comunitària coneixem la Laia,
perquè mai falta la consulta,
ha après a conviure amb l'Asma
i li encanta passar les tardes al parc.
Coneixem el Pere i l'hem ajudat a deixar de fumar
després de tants anys.
Sabem que la Maria torna a passejar amb les amigues
gràcies als exercicis per l'ertrosi.
Et coneixem i amb tu formem un equip
per tenir cura de la teva salut.
Creixem amb tu i per a tu.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Una carretera sonora que passa pels 947 municipis de Catalunya.
És molt difícil per algú que no ve de pagès
poder-se introduir en aquest món i més que ens dona.
El podcast de Catalunya Ràdio per recórrer el país,
trepitjar el territori i conèixer la gent que hi viu.
Si vens al món rural a passar el cap de setmana,
has de ser conscient que hi ha gent que treballa,
Jo ara mateix no m'imagino la vida en un poble
sense tenir carnet de conduït.
Comarcal 947.
Cada 15 dies a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Amb Eloi Barrera.
Descobrim històries apassionants fora de la ciutat.
Amb el suport de l'Associació Catalana de Municipis.
La força del municipalisme.
El suplement.
Des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som el suplement.
Som a Catalunya Ràdio els dissabtes,
a l'hora que encara no ha sortit el sol.
El suplement és sinònim de cultura de rel.
Arriba el mans.
A Catalunya Ràdio, mans.
Amb Quim Rullant.
Bon dia, bona hora, benvinguts.
Un nou dissabte més a Catalunya Ràdio.
Benvinguts al mans, amb tot a la real, a la Ràdio Nacional.
Programa que coincidim amb el canvi de la capitalitat de la Cerdona.
Aquest és un dels temes que us volem explicar aquest dissabte.
Si fa un parell de setmanes Balaguer deixava aquest títol,
a partir d'avui i durant tot un any
serà Sant Cugat del Vallès qui em prendrà el relleu.
Jo crec que la cultura popular a Sant Cugat
està passant per un molt bon moment.
No només tenim una llibertat,
que és molt important.
No només tenim unes entitats que estan del tot implicades
en totes aquelles activitats,
tots aquells esdeveniments que passen a la ciutat,
sinó que crec que comencen a fer un pas més enllà
i cada vegada són més i més els infants i també els joves
que s'acosten en aquest món.
I de fer molt segurament un altre d'aquests reptes,
un altre d'aquests objectius
que perseguim amb aquesta capitalitat de la Cerdona,
aconseguir que hi hagi més infants i més joves.
Ens farem ressò també de la tasca de la Fundació La Xarxa,
que fa arribar arreu del país,
arreu del territori, espectacles familiars de qualitat.
Ho fa amb un exèrcit de voluntaris.
Si volem que de grans vagin al teatre,
si volem que gaudeixin d'una estona veient actuar,
que siguin crítics en com es planteja la vida,
cal fer-los-hi titelles en aquestes alçades,
cal fer-los-hi teatre,
fer-los-hi teatre musical,
i això ha de tenir oportunitat
des del nen d'un poble de 5.000 habitants o de 200
al nen d'una gran capital de 2.000 milions d'habitants.
I em sembla que aquest és un gran valor.
I nosaltres estem molt convençuts que això ha de ser així.
I us parlarem també d'un parell de llibres.
El primer, el que es presentava ahir a Figueres,
al voltant de la figura de Pep Ventura
per desmitificar aquest mite.
S'han dit tantes coses i tan malament de Pep Ventura
musicalment parlant, biogràficament, segur que també,
i ho sabem, però llavors hi poses ordre i sí, sí.
Diguem-ne, la biografia de Pep Ventura,
l'oficial que he descrit el 1928,
amb el treball de Pere Econòmina.
I des de llavors tothom,
i quan dic tothom i jo soc rotund, és tothom.
Tothom ha copiat d'aquí, no hi ha res més.
Una petita aportació d'en Mainert, molt poqueta cosa,
biogràficament parlant.
A l'aigua, al voltant d'una altra mite, en Jaume Arnella.
Jo diria que no tan sols és important,
perquè crec que és molt més, crec que és decisiva,
és fins i tot transcendental,
perquè en Jaume Arnella, des de mitjans dels anys 60,
ha sigut la baula que ha lligat tot el que s'ha fet
en relació a la música d'arrel a Catalunya
i als països catalans.
D'aquests temes, i molt més des d'ara i fins a les 10 del matí,
amb en Josep Lluís Santis i la Serasa al muntatge musical,
l'Aina Ostrell i vaques a la producció,
i en Quim Rosllani Valls a la locució.
Qui us parla?
Ets mans, ets festa, ets a Catalunya Ràdio.
Comencem un nou mans.
I comencem amb bona música.
Com aquest tema de les Arar, són Marina Tomàs i Maria Cruz,
que acaben de presentar el seu primer treball,
que porta precisament el nom d'Arar.
Allí hi trobem Gamma de l'orum.
Com hi ha aquell sí que ens feia ser grans
quan no ho érem tant qui pogués saber
quan duren les coses.
Vas i vens i no t'ho esperes mai.
Vas i vens i no t'ho esperes gens.
Com Arar.
Com Arar.
Com Arar.
Dóna'm la mà.
Serem present.
Si casa no hi ha, a casa ens la farem.
Tu dóna'm la mà per veure el present.
O potser no hi ha, malgrat ho vulguem.
Potser som fantasmes.
Tu i jo som fantasmes.
Un lloc al teu coi.
No és que m'amagui.
Rere el que dic.
És que mai no m'ha sortit la doble L.
Però si mires avui directe als meus ulls,
veuràs com hi ha aquell sí
que ens feia ser grans quan no ho érem tant
qui pogués saber quan duren les coses.
Quan duren les coses.
Quan duren les coses.
A Catalunya Ràdio, Mans.
Entrem en Tamari, com us he dit,
a partir d'aquest cap de setmana,
Sant Cugat del Vallès es convertirà en la capital de la Cerdana.
Ho farà amb un extens programa d'activitats al llarg d'un any
i que pretén arribar a tots els públics d'aquesta ciutat.
N'hem parlat amb la presidenta de l'entitat cerdanista
de Sant Cugat, l'Alvira Anglès.
Nerviosos, atrafegats i omplirem el teatre,
que, en fi, ens farà molta il·lusió, molta il·lusió.
Molta il·lusió, molta il·lusió.
El que passa aquest cap de setmana també marca línies.
La voluntat, m'imagino, des de l'entitat cerdanista,
de fer que la Cerdana sigui un fet transversal
entre tot el calendari anual de Sant Cugat del Vallès.
Totes les entitats de cultura popular de la ciutat estan convocades.
Ens vindran aquest dia 18, que serà el dia de la proclamació,
quan sortim dels actes institucionals,
que comencen a les 11 i duraran aproximadament una horeta,
doncs ja tenim un esbar que ens farà un ball a la sortida a la plaça.
Després vindran els gegants, vindran els capgrossos,
ens acompanyaran i també la cobla que hi haurà a dintre,
perquè a dins estrenarem la Cerdana de la capital de la Cerdana,
que ens ha fet la nevat.
I tot seguit anirem a encarcar a Vila amb totes les entitats
i tota la gent que ens acompanyi.
Anirem fins a l'Ajuntament, que és relativament a l'hora,
però allà descobrirem la placa de la capitalitat
i tot seguit ballarem unes quantes cerdanes.
A les 11 del matí i després a la tarda, a les 5,
tornem a fer ballada davant de l'auditori,
a la plaça Victoria dels Àngels.
Ballarem i a dos quarts de 7 entrarem al teatre
a veure un espectacle de gran format que fa la cobla.
Sant Jordi i Junts amb el Raf Dumas
i una altra colla de balladins,
que total és un espectacle que s'anomena Coblis 2,
que esperem que ens transporti i ens fusioni,
perquè fusionarà la música, el ball...
I aquest punt electrònic de Raf Dumas
amb aquesta experiència amb la Copa Sant Jordi,
ens tornarà a prendre vida un Cobos Mica Company
a la tarda al Teatre Auditori de Sant Cugat.
Això serà el tret de sortida,
que s'allargarà tota l'activitat del calendari de la capital
a Sant Cugat fins al març del 2024.
Hi ha un munt d'activitats, una quarantena en total,
que passaran moltes més coses,
però sí que veiem que heu anat trenant
les activitats habituals del municipi
amb aquest punt on la sensació és
que voleu que sigui present la Copa amb normalitat.
Sí, i tant, i tant.
Bàsicament hi ha dos objectius.
Nosaltres ja fem serlanes durant l'any
i ho tenim en compte,
però aquest any, diguéssim, serà especial.
Volem que, com una taca d'oli,
s'extengui per tot el municipi,
que tots els Sant Cugatans que vulguin aprendre a ballar serlanes
sàpiguen que ensenyem, que fem el curset,
que després assegem totes les setmanes.
O sigui, que no quedi ningú que per manca
d'arribar-li a on es fan les serlanes
no sàpiga ballar serlanes, si és que en té ganes.
I un altre objectiu que tenim
és que hi hagi nens i joves que ballin
i que vinguin a la plaça i que es vegin,
que no només siguem la gent i el gran,
sinó que, en fi, que ja som d'una certa edat.
I, com tu dius, també hi ha molts altres actes
que no estan en el programa,
però que són igualment importants.
Està clar.
Doncs són, com dèiem, moltíssimes les activitats
durant el tret d'inici aquest dia 18 de març,
amb els actes més protocolaris.
En farem seguiment de tot plegat i de totes aquestes propostes.
El Vira, gràcies per haver-nos trucat al programa.
Molta sort tot aquest any.
Vinga, gràcies a tu. A reveure.
I parlem també d'aquesta capitalitat
amb la tinent d'alcalde de cultura, l'Ester Madrona.
Bon dia, Ester.
Hola, bon dia, què tal?
Aquesta hora hi ha tot a punt, m'imagino.
Tot a punt, tot a punt.
Hi haurà tot un any d'activitats
i la música per acople, la cultura popular en general,
seran els protagonistes, diguem-ne,
de la programació cultural de la ciutat.
Com us heu plantejat?
Doncs ens ho hem plantejat una mica com un repte, no?
Tenim aquest objectiu més genèric
d'aconseguir que la Cerdana arribi a tothom,
arribi a tota la nostra ciutat,
i per això hem preparat durant tot aquest any
un extens programa amb més de 40 activitats
que inclouen no només ballades de Cerdanes,
que molt segurament és allò que ens ve al cap així de forma ràpida.
Quan pensem en Cerdanes,
doncs ens imaginem una plaça plena de gent ballant Cerdanes.
No només apostem per ser aquest tipus d'activitat,
sinó que també apostem per fer-ne moltes altres
que expliquen què és la Cerdana i tot allò que implica.
Estem parlant de com deia aquesta esballada,
estem parlant també de concertes,
estem parlant de la presentació d'un llibre
en què hem fet una recerca històrica
sobre la història de la Cerdana i de la nostra ciutat,
per tant, tot allò que envolca aquest món de la Cerdana.
Una de les coses que destacàvem amb l'Alvira
és aquesta capacitat que té dintre la ciutat de Sant Cugat
les entitats de cultura popular de retroalimentar-se,
és a dir, col·laborar-nos amb els altres
per donar una sensació de plataforma de cultura en general.
Exacte, de fet, és justament això el que busquem,
de fet, avui, en aquest primer dia d'aquesta capitalitat
de la Cerdana de Sant Cugat,
el que fem és justament una mostra
d'aquesta cultura popular i tradicional que tenim.
Tothom s'ha volgut convulcar amb aquesta capitalitat
i, per tant, tindrem un matí ben ple
d'aquesta cultura popular i tradicional tan nostra.
Doncs una incensera que anirem parlant
d'aquesta capitalitat de la Cerdana a Sant Cugat del Vallès.
Hem parlat amb l'Esther Madrona,
la tinent alcalde de cultura de Sant Cugat.
Gràcies per haver-nos trucat al programa,
que tingueu un molt bon any.
Moltes gràcies, endavant.
Canviem de qüestió, posem atenció a aquestes xifres.
349 espectacles, 137 companyies diferents
i fins a 50 municipis d'arreu de Catalunya,
amb una assistència de 67.000 espectadors.
Estem parlant de l'activitat anual de la Fundació La Xarxa,
una fundació que fa arribar a espectacles
de qualitat arreu del territori.
Aquesta setmana que celebrem el Dia Mundial
del Teatre Infantil i Juvenil,
també celebrem el Dia Mundial del Titella i la Poesia i el Teatre,
doncs volem posar el focus en aquesta fundació,
la Fundació La Xarxa, que presideix en Lluís Areu.
Bon dia, Lluís. Hola, què tal? Bon dia.
Parlem amb vosaltres una setmana just que comença,
que hi ha diverses celebracions entre el Dia Mundial
del Teatre Infantil i Juvenil,
ja també el Dia del Titella i la Poesia,
tot això aquesta setmana,
i vosaltres esteu a les portes de fer la trobada anual
d'aquesta gran xarxa, valent la redundància,
que representa gairebé 50 entitats arreu del país.
Efectivament, sí, sí.
Nosaltres, aquestes 50 entitats, que són associacions,
associacions locals,
estan sota el paraigua d'una fundació,
de la qual cada una d'aquestes associacions locals és patró,
i aquest paraigua de fundació
els aporta tota la logística de la contractació
i la logística administrativa
que aquests grups locals necessiten per tirar endavant.
Uns grups locals que, al final, en el vostre cas,
representa gairebé 350 espectacles,
almenys les xifres de l'any passat,
150 espectacles de 150 companyies diferents
i un volum de gairebé 70.000 espectadors.
Nosaltres sempre ens ha mogut la discreció,
perquè tenim una força i tenim feblesa.
La força és que quan ajuntem les xifres de tots els grups
acaben sortint xifres mostrooses,
i aquestes xifres venen donades
per a cada un dels esforços locals
d'aquests 49 pobles,
cada 50 pobles que mutinem.
Això és molt important,
això és molt important perquè és la cultura arreu del territori,
no és la cultura a les capitals,
a les grans concentracions urbanes,
sinó que aquest petit territori que tenim nosaltres
es deu grans a publicar quan ajuntem les xifres.
I em sembla que en això li hem de donar valor,
no per les dificultats que representa tot plegat,
però per la bona disposició dels voluntaris que hi treballen
i la bona disposició de les companyies
que amb les seves furgonetes fan bolos arreu.
Això és molt important,
és a dir, és aquesta gent, tots,
els uns, els que actuen i els que programen,
es treu la mandra de les orelles,
uns per anar arreu del territori
i els altres per al seu poble donar al seu públic
i al públic infantil allò que és una oportunitat.
A més a més ens hem d'imaginar que tot plegat
no funciona amb grans infraestructures,
és a dir, com deies, és arreu del territori,
són companyies que reben la furgoneta,
és aquella persona que té la clau de l'ateneu del local
que va a obrir, que s'està tota la tarda pel grup
i que hi deixa les seves hores personals.
Per tant, més enllà de la tasca de programació en si,
hi ha tota una qüestió de valors importantíssimes
que passen pel fet de dedicar-se a la cultura altruïstament
i alhora ajudar a crear els públics pel futur.
De fet, el que fem és això,
el que fem és fer arribar al món públic aquest que és el teatre,
aquest esperit crític que el teatre t'acaba portant.
I això des de molt menuts.
Si volem que de grans vagin al teatre,
si volem que agaudeixin d'una estona veient actuar,
que siguin crítics com es planteja la vida,
cal fer-los titelles en aquestes alçades,
cal fer-los teatre musical
i això ha de tenir oportunitat des del nen d'un poble de 5.000 habitants
o de 200 al nen d'un amic capital de 2.000 habitants.
I em sembla que aquest és un gran moment.
I nosaltres estem molt convençuts que això ha de ser així.
Escolta'm, saltava la setmana passada una notícia,
la xarxa i la Mostra d'Igualada es troben ajuntant sinergies.
Què caldrà esperar aquest any?
Bé, aquest any hem arribat a un acord, deixa-ho dir, signat.
Signat vol dir que els representants dels uns i dels altres
ens hem assegut i hem acabat posant sobre un paper allò
que a la pràctica no s'ha deixat de fer mai, ni s'ha deixat de fer mai.
La Mostra d'Igualada va sorgir a partir de la xarxa,
la Mostra d'Igualada s'ha fet gran i ha caminat sol amb els seus projectes
i la xarxa sempre ha sigut al costat, sempre, tots els anys.
O bé el grup d'Igualada o bé els membres i la gent de la xarxa
anant a veure les programacions que feien per després programar-nos.
Són sinergies que en aquest món volem encetar,
volem encetar, diguem-ne, oficialment, de manera visible,
perquè, com deia, hi havia sigut sempre,
perquè penso que aquí ens hem d'ajuntar, aquí hem de ser tots.
És un projecte comú que a tots ens necessitem.
Penso que no hi haurà més bonitons que això,
que acabar visibilitzant allò que ja es feia.
Ara prou, per fi, d'alguna manera, ho hem posat amb un paper.
Els grups xancers que assisteixen a la Mostra
estan tenint una qualitat d'avantatges econòmiques
i també penso que els darrers anys que tenim
a la cúpula de la Mostra d'on t'ha fet la col·lecció.
Com deies tu abans, quan vam posar les xifres en valor,
349 espectacles, és allò de dir
tu quina cara de programadors, i és que és això.
Totalment. Una Mostra igualada recordem
que en guany arribarà aquest mes de març, del 30 de març al 2 d'abril,
que serà quan hi ha aquest punt de trobada al final
que tots aquests programadors, ja siguin de la xarxa
o d'altres plataformes que operen arreu del país
i que fan possible des de voluntariat fer arribar al teatre
i totes les seves variants arreu dels escenaris més grans i més petits,
com dèiem d'arreu de les comarques de Catalunya.
Molta sort, i vaja, com a pare,
també agrair-vos la tasca de xarxes
i de tantes altres entitats que també treballen,
perquè és gratificant poder tenir el que deies,
fora dels circuits més mainstream,
poder tenir programació a la vora de casa.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres,
als pares que hi treballen, que ho fan pel seu fill
i per als fills dels altres. Així i tot,
les portes són obertes a tots aquells voluntaris
que en el seu poble vulguin aportar la seva aportació.
Aquest divendres s'ha presentat a Figueres
el llibre Pep Ventura del mite A la realitat,
un treball ingent per posar ordre a la tasca d'aquest músic de Figueres
i a la seva vida que sempre se li ha atribuït
al fet d'haver reformat la copla.
Bé, aquest és un dels mites.
En parlem amb qui ha fet aquesta investigació,
en Jaume Nonell, estudiós i escriptor. Bon dia, Jaume.
Hola, bon dia. De Pep Ventura s'ha escrit molt,
de caire de referències i molt, podríem dir,
amb molta palla i poc gra.
No sé si d'aquí ve les ganes de posar ordre amb tot plegat.
Sí, sí, això ve d'aquí.
Ve d'aquí i ve motivat
per la lectura de la tesi doctoral de l'Anna Costal,
que ella li dona volta i mitja
a tota la temàtica musical de les Cerdanes de Pep Ventura.
I llavors dic, home, si s'han dit tantes coses
i tan malament de Pep Ventura musicalment parlant,
biogràficament segur que també, i ho sabem,
però llavors hi poses ordre i sí, sí.
Diguem-ne, la biografia de Pep Ventura,
l'oficial que he descrit el 1928,
amb els treballs de Pere Colomines.
I des de llavors tothom,
i quan dic tothom i jo soc rotund, és tothom.
Tothom ha copiat d'aquí, no hi ha res més.
Una petita aportació d'en Mainert, molt poqueta cosa,
biogràficament parlant.
Clar, de fet ho diu l'Anna en el pròleg,
que el mite de Pep Ventura, de fet,
es construeix deliberadament,
a través de manipular la seva vida i obra.
Això, a què ho veus?
Un motiu polític, un motiu social,
que en aquell moment interessava explicar-lo així?
En aquell moment eren dues causes.
O sigui, una, la manca d'informació
que ja hi havia de Pep Ventura el 1928.
Posem-hi el 1928 i abans.
Però mireu, un exemple només.
El 1928, el foment de la Cerdana de Figueres,
que doncs encara no es deia Pep Ventura,
el foment de la Cerdana vol celebrar els 100 anys del Pep Ventura.
Però quan s'hi posen, a quin dia el fem?
Resulta que Pella i Forgues diu una data,
diu un mes i un dia,
i el Pous Pagès del 1906 en diu una altra.
Home, se'n dóna en compte, llavors,
que no hi havia ja ni concordant-se
amb quina data havien escoltat Ventura.
Llavors busquen,
demanen una partida de naixement al cala la real,
i se'n dóna en compte que els dos estaven equivocats.
No era el 1818, sinó que era el 1817,
i per tant van haver de celebrar el 101 aniversari.
Ja per una part del desconeixement
del que era la obra i la figura de Pep Ventura,
però el mite ja estava mig construït,
ja s'estava construint.
Això ve donat per creixer bé,
bàsicament a partir del 1906, per posar-hi una xifra.
Quan Pous Pagès fa aquella petita bibliografia de Pep Ventura
en el llibre, en l'edició per a piano del Partoploro,
allà es comença a construir el mite.
La Cerdana, en aquell moment, 1905-1907,
és assumida pel catalanisme polític
com a dansa nacional de Catalunya,
i si la Cerdana és la dansa nacional de Catalunya
havia de tenir uns referents,
i aquest referent, el triat, és en Pep Ventura.
I és clar, aquí no tenen dades,
si és que tenen 4 a 4 dades,
llavors les han de mitificar, les han d'umplir,
les han de reumplir,
i hem de posar-lo al seu lloc com musicalment va fer l'Anna Costal.
És una altra història.
En aquest cas sí que ve a ser una bibliografia bastant fidel
a tot el que podem saber aquestes alçades,
cent no sé quants anys després que hagués mort, fins i tot.
Jaume, hi ha alguna dada que dius que aquesta és molt important
i se'ns havia passat per alt,
i que ara has pogut corroborar o t'has trobat,
i fins i tot que t'hagi sorprès a tu?
Una, per exemple, però anem a posar exemples.
Sempre s'ha dit que en Pep Ventura
havia après del seu ofici de sastre i tal, no?
Doncs és veritat, absolutament veritat.
Absolutament veritat.
Hi ha les llistes de sastres, de figueres de l'època,
i en Pep Ventura està com aprenent.
Però només com aprenent, no passa d'aquí.
La primera data amb la qual apareix Pep Ventura com a músic,
el primer document que diu Pep Ventura músico és del 1842.
Això...
Però, en canvi, Pep Ventura no comença a ser preferent
o destacat com a música figuera fins cap a 1855.
Abans no apareix gaire les relacions dels músics,
no apareix.
És molt... No apareix.
Ja sap que és músic,
però quan hi ha, no sé, el gremi de músics,
presenta queixes a l'Ajuntament, ell no hi és.
A partir del 1955, sí.
És llavors quan comença a emergir la gran figura de Pep Ventura
com a músic a figueres.
Però, en canvi, tampoc era el més important.
El director de la seva cobla no era ell.
Ell era la figura.
Ell era el que criden per anar a Montserrat
a tocar damunt la reina.
Però el director de la cobla era en Salvi Cutó,
un dels cutors, un dels germans cutors.
O sigui, són coses que ara s'han posat sobre la taula.
Doncs aquest són algunes de les coses que ens podem trobar
i que ens expliquen Jaume Nunell en aquest Pep Ventura
del Mita a la realitat que es presentava aquest mateix divendres,
ahir mateix, a Figueres.
Jaume Nunell, escolta'm,
felicitat d'haver aquest casc ingent d'investigació
al voltant de Pep Ventura.
Una necessitat, crec, fins i tot,
de fer justícia en aquesta figura i en aquest moviment musical
que representava també aquesta persona.
Jaume, com dèiem, gràcies per atendre la trucada del programa.
Vinga, bon dia.
I fem tot seguit un repàs a un munt d'activitats
que hi ha per aquest cap de setmana.
A Barcelona comencen les festes de Sant Josep Oriol,
que el primer cap de setmana ocuparan tot el calendari.
Avui dissabte hi ha el pregou i el toc d'inici,
el ball dels quatre gegants originals del Pi,
la tornada a la Sarcavila,
a més a més de la Diada Castellera,
de Mari Homeinja plantada bestiar-hi
i ballada dins la Basílica de Santa Maria del Pi.
Pel que fa a passions, aquest cap de setmana
s'hi engeguen ja unes quantes més.
Si a la setmana passada parlàvem dels primers,
els dolers de Montserrat,
ara el calendari ja s'hi afegeix la passió d'Esparreguera
i el proper cap de setmana
arrencaran la de Cervera i la d'Ull-de-Cona.
Si voleu tres toms, aquest cap de setmana
n'hi ha a Sant Quir de de Besora i a Tarragona.
I per acabar, demà és Sant Josep i això vol dir
que és moment de crema cremada i de falles
aquest cap de setmana.
Per tant, no només a València Capital
sinó també a d'altres municipis importants.
Per tant, demà diumenge a la nit,
dia de Sant Josep, nit de la Crema.
Els darrers apunts al Manson, com sempre, per música.
Aquesta setmana a partir de dijous
arriba Lleida Almut, el festival de la Crema.
El festival de la Crema és un dels més importants
de la ciutat de Catalunya.
El festival de la Crema és un dels més importants
de la ciutat de Catalunya.
El festival de la Crema és un dels més importants
de la ciutat de Catalunya.
Després arriba Lleida Almut,
el festival de músiques disperses,
un festival pioner en l'àmbit del New Folk.
Serà del dia 23 i fins al 25 de març.
I actuaran
Balluca, enredades amb Martírio Uxía,
Carme en París i a Pedreira,
Cumbia, Boruca, Pau Vallvé,
l'Escaramba i Soc un bohemiu.
Algun dels noms del cartell
que hi haurà en aquesta nova aposta
del festival Almut,
un festival que aposta pel folk
amb una mirada ben omerta.
És un festival que es basa
en la música folk,
però sobretot amb la ment molt oberta,
com l'eslògan que fa anys
que utilitzem és Open Minded Folk,
en anglès, folk de mena oberta,
intentant això a partir
de música d'arrel,
però amb molt oberta de totes les noves vessants
i els discos que agafen molts artistes
i la mixtura, bueno,
és molt interessant.
Almut, per tant,
organitzat per l'Ajuntament de Lleida,
és aquesta edició que es podran gaudir
en diferents espais de la ciutat, com el Teatre Escorxador,
la Llotja o l'espai de l'Orfeó,
mantenint l'eix central de la programació
en el Cafè Teatre de l'Escorxador.
Aquesta setmana també hi ha un concert
per a copla i piano, al qual us volem anunciar.
Serà dimarts, dia 21,
a dues quarts d'hora del vespre a l'Auditori
del Centre Cultural de la Mercè de Girona,
a càrrec de la copla del Conservatori de Girona
amb Montserrat Casas al piano
i Oriol Martínez a la tenora
com a solista. Sota la direcció
de Francesc Casú.
Interpreteran obres de Manuel Altra,
Concepció Ramió i Joan Josep Blai, entre d'altres.
Deixa't de manies.
Mans, amb Quim Rullant.
Apa!
Al carro et van a la vera, vera, vera
de ser guapo.
Vinga aquí, guapo!
Al carro et van a la vera, vera, vera
de ser guapo.
Hi ha un alt de diumens que ve, a partir de les 8 del vespre
i fins a les 12, moment parejam sessions,
en aquest cas una sessió
totalment oberta amb un punt de regust d'arrel.
Un concert que coordina
precisament el nostre tècnic, en Josep Lluís Santiso.
Josep Lluís, explica'ns.
Hola, Quim, amigues i amics almanys.
Bé, us volia convidar a la propera
agent's session, que farem
al local social de Gualta, al Baixa Empordà,
el proper divendres 24 de març.
Esperem ajuntar-nos
un bon munt de gent, improvisar,
jugar, no fa falta que prepareu res,
no fa falta que feu versions,
perquè la idea és
poder compartir, sense portar res preparat,
obrir el nostre canal
creatiu, deixar-nos anar
i veure que surt entre tots
depenent de qui vingui, dels instruments
que hi hagi. Nosaltres tindrem allà muntat
un set amb guitarres, amb un baix,
amb percussions, bateria,
microfonia, teclats, però us
convidem també a que porteu els vostres instruments,
que us apropeu, no farem
un micro obert, no fa falta que
us apunteu a res. Quan veieu que
és el moment d'entrar, us apropeu i entreu.
Si necessiteu ajuda, jo estaré allà
per ajudar-vos, per endur el vostre instrument,
si fa falta, i
aquesta vegada farem també
el garrotín de Lleida, i així
aprofitarem perquè tothom pugui expressar-se
també, perquè pugui fer
quatre frases improvisades, perquè
podem comunicar-nos,
riure, i aquest verb
que hi ha en francès i en anglès, que és
molt diferent del nostre, no, nosaltres toquem
els instruments, ells juguen amb els instruments,
aquesta és la idea d'aquest jam,
aquesta improvjam aguanta,
així que us esperem a totes
i a tots, fins aviat, amics.
Pel que fa al Tradicionari Us Alcat,
a la Vila de Gràcia, demà diumenge hi actua
la gent de la companyia de paper amb Espectacle Miranew,
serà a migdia.
Dimecres, penúltima sessió de les vespes d'Alcat,
coordinat per Marcel Casellas,
i dijous, vetllada, al voltant dels 80
anys de Jaume Arnella. De fet,
al set de la tarda s'hi presentarà el treball
Jaume Arnella, artesà de cançons.
El llibre que presentarà en Jordi Martíu
de la revista Sons de la Mediterrània i,
evidentment, l'autor del treball, el periodista musical
Ferran Riera.
Jo diria que no tan sols és important, perquè crec
que és molt més,
crec que és decisiva, és fins i tot
transcendental, perquè
Jaume Arnella des de mitjans
dels anys 60
ha sigut la baula
que ha llegat tot el que s'ha fet
en relació
a la música de rel a Catalunya
i als països catalans.
A més a més, ha tocat
totes les tecles, perquè
ha fet treball de camp,
recuperant cançons,
ha contribuït a crear
el grup de folk,
ha treballat en solitari,
ha treballat en grups com
la recordada Eucaspina Galana,
després també va tenir una època
de recuperar
el cançoner,
també ha musicat poetes,
en fi, crec que
també evidentment
ha sigut una part essencial en la creació
de festivals com el Tradicionarius.
Vaja, jo crec que és una figura
essencial en una història
que s'allarga, jo què sé,
més lents de 60 anys.
Jo soc periodista,
i els llibres que faig,
l'enfocament que hi poso
és el de fer
un gran reportatge.
En aquest cas,
en el cas del llibre del Jaume,
es tracta, efectivament,
d'una història que
és una història que
és una història que
és una història que
és una història que
és una història que
es tracta, efectivament,
d'una llarga entrevista
d'una llarga entrevista
però que està esquitxada
d'altres petites entrevistes
que he fet amb molta gent que ha treballat amb ell
o han tingut relació amb ell
al llarg de la seva vida.
Llavors, és com una obra
amb la qual hi ha una veu solista,
evidentment, que és la del Jaume,
però després, diguem-ne, que al darrere,
o al costat seu, hi ha una mena
de coral
que l'acompanya en aquest llarg
que... en aquest llarg recorregut.
Jaume Arnella hi presentarà a partir de
dos quarts de nou del vespre l'espectacle
40 i 40 Vés al cul de la giganta,
un concert que repassarà algunes de les
principals peces del seu repertori,
tot plegat aquest proper dijous al CAT
a la Vila de Gràcia.
Fins a les 7 del matí, mans,
per allà, a Catalunya Ràdio.
I divendres, en el mateix espai,
concerta amb Les Mecanos,
una proposta que arriba de l'Obernia
i que presenta un format de 10 veus
amb polifonia occitana
i d'una manera molt actualitzada.
I ja dissabte que ve es toca el bolet
i presentació del primer i nou treball
de Ric Arròs, de la Terra.
Aquesta és la versió de l'Uda Hielo,
novetat d'aquesta setmana
i que d'avui en avui es presentarà al CAT
amb el projecte Arròs de Ric Arròs
a la Vila de Gràcia.
Aquesta és la versió de l'Uda Hielo,
novetat d'aquesta setmana
i que d'avui es presentarà al CAT
amb el projecte Arròs de Ric Arròs.
I així pleguem.
Ja hem estat amb en José Lluís Santis i Seràs
al muntatge musical L'Aina,
Austrèlla i Vaques a la producció
i Quim Ronyani Valls a la locució.
Moltíssimes gràcies per ser-hi una setmana més.
Tindreu més mans en demà, diumenge,
a les 5 del matí, aquí a Catalunya Ràdio
i a les 9 del matí, al CAT, un nou i quatre mans.
La darrera a sonar ara serà
la Jesús Ventura amb la copla mediterrània,
copla que demà l'interpretarà a Vilassar de Dalt,
el 23è a Plec
i on de mi podreu sentir les coples
Marina de Sant Jordi, principal de Llobregat
i principal de l'Avisbal.
Tornem dissabte que ve aquí al mans a Catalunya Ràdio
amb tota la realitat de la Ràdio Nacional.
Bon cap de setmana.
Catalunya Ràdio
Descobreix els esdeveniments
més importants de la ciutat,
els seus serveis,
la seva activitat
i com hi pots participar
dijous vinent a la tarda de Catalunya Ràdio.
Nuestro sueño era
enseñar a los alumnos
de manera más innovadora
y lo estamos haciendo.
Somos de la generación
de los que sueñan y hacen.
Amb els fons de la Unió Europea,
milers de somnis com el de Mayalen i Òscar
de formació somorostro
s'estan fent realitat.
Entra a plander recuperación.gov.es
i fes el teu possible.
Cobert d'Espanya.
El 22 de març celebrem el Dia Mundial de l'Aigua.
A Aigües de Barcelona continuem treballant
per tenir cura del nostre entorn
i assegurar la disponibilitat d'aigua
per al present i al futur.
I ho fem impulsant la regeneració de l'aigua,
és a dir, donant una nova vida
a un recurs essencial per al planeta.
Aigües de Barcelona
Som el suplement responsable.
Som el suplement, som a Catalunya Ràdio,
camí de les 7 del matí,
i en aquests moments ja repassem
els millors moments de la setmana,
els continguts més escoltats al nostre web
que és www.radio.barra.elsuplement
i a l'aplicació i que podeu recuperar
quan us vingui de gust.
Dissabte vam celebrar els 35 anys del suplement
des d'un lloc icònic i emblemàtic
com Pocs a Barcelona, és la Sagrada Família,
un programa en què no hi podia faltar
el pare del suplement,
la persona que va començar tota aquesta aventura fa 35 anys,
el Xavier Solà,
que sobre els inicis del programa
era el Xavier Solà DJ.
La meva il·lusió no era
fer un programa periodístic
o d'entreteniment,
era presentar discos.
Llavors véns de la música, t'agrada la música,
i ha estat sempre
un dels elements
de cada programa que he pogut fer.
Amb el Cotillas.
Sí, Sergi Cotillas va estar 10 anys al programa.
És qui s'ajuntava
amb dos amants de la música
i gust per a aquest element
que és bàsic, no?
És fàcil treballar amb tu?
No sóc jo qui hauria de dir, no sóc jo,
però jo crec que aquí hi ha una cosa
molt important que ahir va sortir
amb la Laura Rosel,
és estimar-te al que fas.
Sempre facilita, si t'estimes el que fas,
facilita molt les coses
en tots sentits.
El Xavier Solà el poder recuperar quan us vingui de gust,
aprofitant que érem a la Sagrada Família,
un dels temples més importants del món,
vam parlar també d'una parella molt religiosa.
La Maritza i la Maritza,
per desquerda de l'última hora,
i la Maritza i el pla en el seu parella.
Això ens explicaven sobre què significa
tenir fe al 2023.
Som les rara avis, ara.
Ara, de la nostra quinta,
dir que vas a missa el diumenge,
el diumenge diem, podem quedar?
Bueno, en quina hora?
No és que tenim missa.
La gent et mira com, què? Missa?
Aneu a missa?
Però que hi ha alguna celebració familiar?
No.
Hi ha una celebració molt estranya.
I després fa gràcia gent que ho porta com d'amagat.
Gent que et trobes, fins i tot de la feina,
fins i tot de Catalunya Ràdio,
que et trobes a la mateixa parròquia,
o d'altres àmbits,
i t'ho diuen com, ai, sí, sí,
però que els fa com vergonya explicar-ho, expressar-ho.
Tot i així, la gent que no creu,
no sé, en Déu,
perquè potser ningú li ha presentat a Jesús
o ningú li ha explicat la fe catòlica,
sempre veus que hi ha com una necessitat,
una necessitat darrere
de voler fer meditació d'alguna manera o altra.
Això és el que explicaven el Xavier Pérez Esquerdo
i la Maritxell Plana.
I també la Sagrada Família van fer dominical
i ens va visitar el nostre particular Leo Messi,
que va respondre la pregunta que últimament es fa tothom.
¿Tornarà al Barça?
Hola, ¿cómo están a todos? ¿Les habla Dios?
Suposo que durant tots els anys que vas viure a Barcelona
sí que vas tenir temps, Leo,
de visitar la basílica, el temple.
La verdad es que me encanta,
me acuerdo que la visitamos un poco por fuera.
A dins no hi havia entrat.
No, bueno...
Com a bon català no havies entrat mai al Sagrada Família.
No, que un bon barceloní no.
De hecho, en realidad pasamos un día por la calle de Mallorca
en coche y la vimos.
Me saqué un selfie, pero...
Molt bé. I aquest tenim aquí, Leo,
és cert que s'està treballant perquè tornis al Barça.
Bueno, la verdad que, como te digo,
hay más opciones de terminar
las horadas de familia la semana que viene
que de que yo regrese para acá.
Perfecte, gràcies, Leo.
Soc el Presti.
Se t'han petat de les Champions, eh?
Ja veus per què t'ha servit marxar a París, eh?
No me toques.
Això és el que va donar de si el domicil a la Sagrada Família.
Tots els continguts es poden recuperar
a carradí.cat barra el suplement
i també a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Estrenes.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
Apple TV ha arribat ja la tercera temporada de Ted Lasso.
I segurament serà l'última.
Després de tornar a pujar a primera,
el Richmond Football Club es troba en zona de descens
i amb poques previsions de guanyar la Premier,
sobretot perquè té un nou rival directe,
el West Ham, que lidera una versió fictícia
de Jose Mourinho, el Nate.
Amb tot estarà en mans del Ted
que el seu equip per fi pugui celebrar un títol.
I al cine s'estrena el més nou de DC,
Shazam! La furia de los dioses.
És la segona entrega del superheroi
que encarna Billy Batson, un jove orfe
a qui la vida li canvia per complet
quan es converteix en el superheroi adult Shazam!
Ara haurà de lluitar contra les filles d'Atlas
per salvar el món.
Teatre al Tennessee estrena
vent de garbí i una mica de por.
La versió d'Albert Brunat i Judit Pujol
del text de Maria Aurèlia Campmany
és un retrat àcid de la burgesia catalana.
Des de les vides de diversos estiuajans
en moments històrics molt diferents,
l'espectacle es transforma en un mirall
de l'immobilisme i l'harmatisme d'aquesta classe social.
Avui a Funció a les 7 del vespre.
Bon dia, Sònia, on ho feu?
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevat,
fem tres propostes avui al Baix Empordà.
Anem seguint part del camí de ronda de la costa Brava
des de Sagaró fins a Sant Feliu de Guixols.
És un dels trams més bonics, elegants i cuidats del GR92,
una ruta lineal fàcil de 5 quilòmetres
que es fan unes 3 hores si anem i tornem pel mateix lloc.
Deixem el cotxe a la platja de Sant Pol,
creuem caminant la cala de Sa Conca i la platja Gran
i ens incorporem al camí de ronda.
Durant el recorregut trobem moltes caletes amagades
amb aigües cristalines envoltades de vegetació i rocoses
com la cala Mazet, la cala Escranc o la cala dels Mussols.
A mig quilòmetre abans d'arribar de Sant Feliu
trobem el mirador de les triadores
i també la via ferrada de la cala del Molí
per als més atrevits i aventurers.
Atenció perquè en aquesta part del camí de ronda
hi ha forces escales, adaptat per a nens de 6 anys
i un camí que no és adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.
Una caminada per gaudir de les vistes i el bon temps
perseguint i reseguint un paratge natural idíl·lic.
I després d'aquesta passejada ens proposes dinar o sopar
al restaurant Mas Pou de Palau Sató.
Situat a la plaça de la Mota número 4
es reconeix fàcilment perquè es troba a l'interior
d'una de les masies centenàries del poble del segle XVI
que conserva part de la seva estructura original.
La família Pou fa més de 40 anys que es dedica a la restauració
ofereixen cuina tradicional de la comarca popular i familiar
basada en el bon sofregit i la picada
utilitzant matèries primeres de la millor qualitat.
Entre els plats destacats de la carta
hi trobem el timbal descalibat amb formatge de cabra,
el pastís de truites de verdures,
els cargols secs amb allioli i tomàquet
i també l'entrecot a la llosa
També hi trobem a propostes el recuit de drap d'ullastret amb mel
i el bisbalenc.
El preu mitjà per persona és d'uns 35 euros.
Els menjadors estan repartits en diferents sales
amb decoració rústica i ambient acollidor.
A més, disposa d'un nou espai al bar del museu
dedicat al món de la pagesia, al món rural
i explica la vida dels pagesos de la zona
i les seves ferramentes on també s'hi pot degustar
de manera més informal la cuina típica de la regió
amb els seus vermuts, entrepans, tapes i racions.
Tant el restaurant com el museu estan oberts
a dimarts a diumenge, migdia i nits.
Música.
S'entrenca el cor quan dius que te'n vas
S'entrenca el cor d'haver d'esperar
Avui, concert de la Magalí de Tzira a la Bisbal d'Empordà.
Serà avui a les vuit del vespre al Teatre al Mundial.
La Magalí de Tzira es confirma com una de les artistes
més especials de casa nostra.
Única, lliure i inclassificable, fa un mes
i ha publicat el seu primer àlbum en solitari
des de la cuina, un disc produït i enregistrat
en primera persona i que es pot llegir com un recull
de moments viscuts i experiències recents
amb una sonoritat principalment acústica
que inclou temes en català, castellà, anglès,
italià i portuguès i algunes peces instrumentals
i una veu molt sensible.
La contravaixista cantant i compositora barcelonina
ha crescut des de petita en un ambient musical.
Va començar a la Sant Andreu Jaspant,
a la mà de Joan Chamorro i s'ha format al Liceu,
a l'ESMUC i al Conservatori d'Amsterdam,
mentre en paral·lel actuava arreu de Catalunya i Espanya,
però també en països com Mèxic o Suïssa,
en nom propi o en suport a altres projectes.
Avui una presentació íntima amb sons mediterranis
i ritmes urbans a l'Avisbal d'Empordà.
Si voleu anar, encara queden entrades,
es poden comprar per 12 euros a la web del teatre,
que és www.teatremondial.cat.
Fins les 7 del matí.
Magalí d'Azira, avui a l'Avisbal d'Empordà.
L'Avisbal d'Empordà
Catalunya Ràdio
El suplement
Roger Escapa