Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
A Roger Escapa.
Trias, salelles, vinyoles,
la rosa, solsona, albiol, ferrés, ballar, marí, balmón...
Són cognoms que en són familiars
i que avui es convertiran alguns per primera vegada en alcaldes.
El peix està venut en pràcticament la totalitat dels 947 municipis catalans
que es constituiran als seus plens municipals,
i a Barcelona no hi haurà sorpreses després que el record del fantasma
o l'ombra de Manuel Valls hagi planat al llarg del mandat,
malgrat la seva incursió efímera a l'Ajuntament.
L'única gran incògnita de la jornada la continuem tenint a ripoll,
sense acord per formar un cordó sanitari que ell i Aliança Catalana
queda per veure si la ultradreta Silvia Urriols
es converteix en alcaldessa d'un municipi
que digereix, com pot, els atemptats del 17 d'agost,
de ja fa gairebé 6 anys.
Avui el suplement amb el Josep Maria Martí Rigaú,
cronista parlamentari, bon dia, Josep Maria.
Bon dia, què tal?
La Núria Martí Rigaú, companya de Público des de Madrid.
Hola, Núria, bon dia. Molt bon dia.
I l'Eduard Voltas, que és editor d'Eduard.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bon dia.
Bon dia.
Us explico com està el panorama
perquè, a partir de les 11 del matí,
estarem molt pendents, amb els companys d'informatius,
d'aquests plens que arrenquen,
que en guardingem a les 12...
Les dugues de Barcelona a les 5 i de tota la redacció d'informatius
amb micròfons escampats a tot el país.
A veure,
i per tant, ja no hi ha incògnita.
Avui ho han de ratificar, les bases, aquest matí.
Ho afrontarem també d'aquí una estona amb el Jordi Corbalant.
A tot això, Ripoll.
Ripoll.
Volíem saludar aquest matí la Manoli Vega,
que és la candidata de Junts.
Han dit que no faran declaracions.
Tampoc parlarà per part d'Esquerra Xantal Pérez,
que són les dues alternatives a Sílvia Urriols
per convertir-se en alcaldessa.
Recordem que hi ha un acord, Esquerra, PSC i CUP,
per governar, però perquè Sumi necessita el suport de Junts.
Per tant, avui, Junts, amb Manoli Vega al capdavant,
ha de decidir si es vota ella mateixa,
i per tant,
converteix Sílvia Urriols en alcaldessa de Ripoll,
o vota la candidatura de les Esquerres
i converteix Xantal Pérez en alcaldessa,
que recordem que Esquerra va quedar en tercera posició,
perquè Ripoll té cinc regidors, Aliança Catalana, cinc regidors,
tres en té Junts i tres en té Esquerra,
amb una mica menys de vots que Junts.
Com ho veieu? Josep Maria.
Ja veurem què passarà,
perquè realment tot el que està passant a Ripoll
és de fa un temps, és bastant difícil de calcular.
Només van faltar les declaracions aquelles a més,
i el lío intern, el desacord intern a Junts per Catalunya,
en primera declaració de Laura Borràs,
després l'executiva el dilluns passat desmentint Laura Borràs
i anant Jordi Turull a Ripoll per reconduir la situació
i que el Junts Local de Ripoll s'assumés aquest pacte,
aleshores discrepàncies internes,
i en total el que està passant és que hem col·locat
Sílvia Urriols, la líder d'Aliança Catalana,
i hem col·locat al seu partit, Aliança Catalana i Ripoll,
en un primer pla que, francament, em sembla que és esmesurat,
i aquí tenim una mica de responsabilitat tot,
primer els partits, els locals, a àmbit territorial gironia,
a l'àmbit català, evidentment a Madrid,
o a la premsa estatal s'hi ha abocat també,
i en definitiva, és clar, Sílvia Urriols,
l'extrema dreta catalana, i l'extrema dreta no catalana,
però l'extrema dreta catalana l'hem magnificat entre tots.
Mira, aquí, Aliança Catalana, al Ripoll, són sis regidors.
Després, a Vic, la plataforma per Catalunya,
de l'antic Anglada, va treure dos.
Hi ha un municipi petit, a l'Alcamp, que és l'Amazó,
on va guanyar el Front Nacional de Catalunya,
que, per cert, l'únic que es diu,
l'únic militant del Front Nacional de Catalunya és l'alcalde,
que va convèncer els seus veïns,
que com a independents van anar a la llista.
Això, si sumem, són 9 o 10 regidors a tot Catalunya,
i, per exemple, Vox, que per mi és una amenaça molt més grossa,
en té dezenes i dezenes.
O sigui que em sembla que hi ha un error per totes les bandes,
i no sé com acabarà, però acabi com acabi,
jo crec que el mal entre tots ja s'ha fet.
Dius, Eduard.
El primer que diria és que, en la línia del que diu el Josep Maria,
és que mai 1.400 vots han donat tant de rendiment polític.
Perquè estem parlant d'això, eh?
Estem parlant de 1.400 vots.
En un municipi de 10.000 habitants,
que és el municipi número 110 en el rànquing de població de Catalunya,
i hem convertit, entre tots,
aquesta persona en una política d'àmbit nacional
més coneguda ja a Calamonyos,
i que ja està dient
que es presentarà a les eleccions al Parlament.
O sigui, realment no es pot fer pitjor.
Això per començar. Però bé, això ja està fet.
I ara cal veure si governa o no governa.
Jo, sobre aquesta qüestió, diria,
crec que sí que s'ha de fer l'anomenat cordó sanitari,
que és una expressió molt desafortunada,
però crec que sí que s'ha de fer perquè,
sempre que es pugui impedir que governin opcions
que tenen un ideari contrari a la declaració dels drets humans,
doncs s'ha de fer.
Però aquest pacte contra l'aliança catalana
no servirà absolutament de res.
Al contrari, servirà per fer-los encara més grans
perquè el govern que surti
no és capaç d'afrontar de cara els problemes
i les situacions que han permès
que un partit contrari als drets humans
guanyi les eleccions a Ripoll.
Per tant, no és tant cordó sanitari,
sinó que és, sobretot, quines polítiques fa...
Compares una mica amb el que va passar a Badalona,
que el viol guanyava, però quan no tenia majoria absoluta,
la resta de partits es posaven d'acord per governar,
perquè no han sabut resoldre les qüestions
que preocupaven els badalonins.
I ja està.
Al final, no es tracta només d'impedir que governin
l'altre dreta,
sinó d'anar a l'arrel dels problemes
i donar solucions alternatives.
O sigui, solucions alternatives té dues paraules.
Solucions, no paraules, solucions
i alternatives a les de l'altre dreta.
I si són capaces de fer-ho,
l'altre dreta baixarà.
Però si no són capaces de fer-ho, l'altre dreta pujarà.
Calen solucions i calen solucions alternatives,
no comprar-li el discurs a l'altre dreta,
sinó fer-ho d'una altra manera.
Núria.
Sí, sí, totalment d'acord.
A mi el que estic veient és que jo no sé si l'alcaldia...
ens trobéssim en aquest mateix debat fos Vox
i no fos Aliança Catalana.
No sé si estaria produint aquest debat,
no sé ni si aquests partits s'ho podrien permetre,
perquè crec que haurien molt més obvi
que no podria haver-hi una alcaldia de Vox.
Llavors, sí que pot...
que estic d'acord amb vosaltres,
que se li ha posat un focus més gran,
i això al final els acaba beneficiant
perquè els hi donem una altra veu a les seves idees,
però crec que no, hem de menysprear,
tampoc aquest moviment,
i també dir que existeix aquesta ultradreta catalana
independentista que no només passa amb Vox,
i que és gravíssima.
Encara que no sigui com Vox,
no hagi tingut els resultats de Vox,
crec que sí que hi hem de posar el focus,
i crec que això que a vegades des de certs sectors
pot ser que es vegi amb diferents ulls que Vox,
simplement per un tema nacional,
quan els seus programes puguin ser igual de greus.
Per tant, crec que sí que s'han de posar
tots els esforços perquè es faci aquest cordó democràtic
que li diem a Público,
però, en tot cas,
també estic molt d'acord amb el que deia l'Eduard,
veurem com funciona, perquè si al final,
simplement es veu que és una aliança
perquè no governi l'ultradreta,
però després és un desastre de govern,
doncs, francament, això el que faràs
perjudicarà encara més el front contra l'ultradreta.
Per tant, veurem, però jo crec que sí que és imprescindible
que es governi perquè els drets humans especialment,
els drets de les persones migrants estan en joc.
Mira, el cèncer Ripoll és de 1.600 persones,
moltes d'elles no tenen dret a vot,
i...
10.600, eh?, 10.600.
1.400 van votar Sílvia Uriol.
Això et dic, és a dir,
hem convertit 1.400 vots en un debat nacional,
i no...
No estic dient que això s'ha de tapar, s'ha d'amagar,
s'ha de fer veure que no passa,
sinó que s'ha de tractar d'una manera proporcional.
Són 1.400 vots,
i ho hem convertit en el gran debat nacional.
Som aquí, eh?
Està totalment desproporcionat,
jo crec que avui els tres coincidim bastant,
està totalment desproporcionat,
que no s'ha de tancar i s'ha de tapar això, i tant, i tant.
Ara repeteixo el que he dit abans.
Avui no obrim la tertúlia parlant d'això.
Per començar...
Sílvia Uriol no l'hem entrevistat nosaltres.
Crec que és una molt bona decisió,
i perquè no heu entrevistat mai l'alcalde Ripoll,
saps què et vull dir?
Quina tensió té Ripoll en els mitjans de comunicació
en el dia a dia?
Quan hi va haver els atemptats,
quan hi va haver els atemptats,
de Barcelona i d'allà del Canà,
llavors, sí, Ripoll va estar en el primer pla del focus,
i és el que ha alimentat, aleshores,
aquest discurs xenòfob absolut de Sílvio Uriols.
Mira, us podria posar un cas semblant
amb el que deies tu, Eduard.
No és a l'altra dreta, és al PP, Castelldefels.
L'alcaldia torna a Mano Ries.
Mano Ries és un cas com l'Albiol, però no exactament igual.
Però, en tot cas, es van posar d'acord.
Em sembla que eren quatre o cinc agrupacions, partits, etcètera,
van fer allò...
Això sí que era en Frankenstein,
que tenien segons quins àmbits de comentari,
i han governat una legislatura.
I què ha passat? Com que no m'han fet bé,
no han donat solucions al poble, és el que deia l'Eduard,
doncs ara ha guanyat i tornarà a ser alcalde Mano Ries.
El cas de Badalona...
La suma alternativa a Sílvio Uriols passa per CUP.
PSC, Esquerra i Junts.
És que... És una mal gama curiosa.
De totes maneres, crec que és molt pertinent la pregunta
que fas, Roger, perquè és que és un debat que tots els mitjans
han trobat des de l'inici de Vox.
De què fem? No els hi donem cap tipus d'altaveu?
Hem vist que això tampoc serveix,
perquè ells al final van difonent el seu missatge
i va calant sense cap tipus de contraargument.
Per tant, això, una vegada ja hi són, no es pot fer.
D'altra banda, si els dones altaveu, també és perjudicial.
Per tant, és que és molt, molt, molt complicat.
I sí, jo estic d'acord que es pot haver magnificat,
però crec que s'ha d'explicar que existeix,
i de veritat que crec que a vegades hi ha un cert blanquejament,
segons quins sectors, que no és exactament el mateix que Vox.
Es miren diferents ulls i crec que això no pot ser.
Em permeteu dir una cosa?
Ara parlàvem aquí i tu, Roger, feies aquesta pregunta,
de com és, què hem de fer amb ells perquè no tenen altaveu,
o no donem-s'hi altaveu.
Escolta, Vox controla les xarxes, crec que gairebé com ningú.
I la Sílvio Ríols...
Potser seran les xarxes que jo consulto cada dia,
però és que és prolífica, amb xarxes,
donar missatges dels seus, com poca gent.
Per tant, ells altaveus se'l busquen,
i crec que des del seu punt de vista i òptica ho fan bé,
però són absolutament molt actius en xarxes.
El missatge el poden difondre.
Dos minuts per arribar a un quart de deu del matí.
Avui s'obriu al diari Ara.
Us trobareu amb un reportatge sobre l'auge de l'extrema dreta
de Bernabé i el Cesc Maideu.
El Cesc Maideu és de Ripoll, company periodista,
i si ha passejat ja ha fet un retrat.
Cesc, què tal? Bon dia.
Què tal? Bon dia.
Titoleu, a Ripoll tot va canviar arran dels atemptats.
Els votants d'Urriols admeten la seva desconfiança
cap a la comunitat magribina del municipi.
Parleu amb veïns de Ripoll que diuen,
el meu fill de 6 anys m'ha preguntat
si l'alcaldessa res canviarà, no podrà tancar la masquita.
Com descriuries l'ambient que hi ha ara mateix
en aquest municipi?
Jo crec que qualsevol persona de fora de Ripoll que hi va,
tampoc se sorprendria
perquè hi hagués una gran quantitat d'immigració
o perquè hi hagués un ambient de crisps passius.
Jo crec que l'ambient és relativament normal.
El que passa és que molta gent se sent cremada des del 17.
I per això ha expressat d'aquesta manera
votant a les municipals.
Però no és una sensació de crisps passius.
No hi ha conflictes al carrer, tothom de una manera calla.
De fet, costa molt que el votant mètic ha votat a la Sílvia Urriols.
Què creus que passarà avui al ple?
Doncs mira, si hagués d'apostar,
ara mateix apostaria que la Sílvia Urriols era alcaldessa,
però no ho sé.
Falten moltes coses, encara.
El més important ara és que decideix
si la Direcció Nacional de Junts imposa un criteri
o no l'imposa la Direcció Local.
Si no l'imposa, la Sílvia Urriols serà alcaldessa.
Quina relació hi ha entre els grups municipals
de Junts i Esquerra Ripoll?
A Junts i Esquerra Ripoll ens hem d'imaginar
com dos partits rivals tota la vida.
Junts sempre ha guanyat, ens diu convergència,
però tota la vida hi ha hagut aquesta punta
i la relació és de rivals.
Ara és més bona, segurament, que la que hi ha amb el PSC.
I com està la comunitat musulmana?
Perquè us centreu sobretot d'això en aquest reportatge.
Està espantada?
Hi ha una part que sí, és a dir, una part que emet
que sí, que li fa ser de por, que governi l'Urriols,
però hi ha una altra part que mira amb una mica d'indiferència,
que diu que vol tancar la mesquita o no ho podrà fer.
Vol que ens donin menys ajudes? Bueno, és que no.
Vull dir, no ens les donen per ser immigrants.
I també s'ho miren amb una certa,
és a dir, que no es creuen les seves afirmacions.
Per tant, també amb certa confiança.
Sens dubte el que va passar fa 6 anys, el 17 d'agost,
doncs explica segurament aquest resultat electoral,
però fa 4 anys,
amb els atemptats molt més recent,
Urriols no va aconseguir aquests resultats.
L'extrema dreta no va aconseguir aquests resultats, Arripoll.
Per què creus que 6 anys després som on som?
Jo crec perquè han vist que, d'alguna manera,
no ha canviat gaire res des de llavors.
El principal, el que diuen els votants d'Urriols,
sempre és el mateix.
Si ho remunten tot el 17A per dir enlloc,
encara vam obrir més les portes,
encara les portes d'Arripolls van obrir més, els immigrants,
i 6 anys després o 5 anys veiem que res ha canviat
i que, a més a més, n'hi ha més que abans.
I això els molesta.
També és molt important un element, aquí, que és la inseguretat.
És a dir, hi ha un element que ningú qüestiona,
encara que hagi impulsat Esquerra, la CUP, ningú,
que és que hi ha una mica més d'inseguretat que abans.
Tu què faries?
Com creus que han de tractar els mitjans a l'extrema dreta?
En el cas concret d'Arripolls?
No ho sé.
No sé si ho compromis, però...
Jo sempre penso que a l'extrema dreta se l'ha de tractar
intentant anar-li de cara.
I desmuntar-la, segurament, amb les preguntes i les dades.
Exacte.
A més, una cosa molt interessant, també,
que en el reportatge parlem amb persones
que han treballat en Sylvia Río els nors,
tens el partit ex dirigent del partit d'Aliança,
i ens expliquen això, que ella no té cap mena de...
És a dir, que ella cimenta les dades i no té cap problema en fer-ho
i cuidar davant seu, moltes vegades.
La coneixes personalment?
Molt poc.
Com la descriuries, tu?
Jo la descriuria com una dona d'Arripolls tota la vida.
És una dona que té 5 fills, que està casada,
que ha tingut... Vull dir, que treballa a la comarca,
fins que no s'ha posat en política i va començar amb aquests postulars
dient que era una persona amb dormàlic ferri d'Arripolls.
A les 11 del matí hi ha una manifestació antifagista
davant de l'Ajuntament, i a les 12 comença el ple.
És una de les incògnites que avui sortirem de dubtes
cap al migdia.
Cesc Maideu, company de l'Ara, moltes gràcies per atendre'ns.
Gràcies, que vagi bé.
9 i 18 minuts.
El suplement amb el Josep Maria Martí Rigau,
amb l'Eduard Voltas i amb la Núria Martínez Ribot.
Barcelona.
Barcelona. A veure, va.
Barcelona és que, clar, després del que va passar fa 4 anys,
és que aquell programa jo el vaig fer en directe a la tarda aquella
del Manuel Valls va ser divertidíssim, allò.
Avui la cosa es preveu divertida, però no tant.
Jo no les tinc totes, eh. Què dius ara, Eduard?
Fins que no ho vegi no m'ho crec. Explica-m'ho.
Per què no les tens totes? Fins que no ho vegi no m'ho crec,
que no hi hagi una jugada com la de fa 4 anys.
O sigui, m'estàs dient que els comuns no es votaran ells mateixos?
No, no, jo no estic fent un pronòstic.
Jo estic dient que fins que no ho vegi no m'ho creuré.
Perquè... perquè...
Ahir a Barcelona hi havia rumors, diguéssim, molt intensos,
que s'estava treballant una solució
perquè Collboni pogués ser alcalde.
Veig que no t'ha agradat l'editorial del Mundo.
Daniel... Espera't un moment, que te l'allegeixo.
I després em poses un tall del xiringuit o com va?
Avui l'editorial del Mundo és un clan
per evitar que Trias sigui alcalde de Barcelona.
Es titula l'article
Por un pacto necesario frente al independentismo en Barcelona.
El text diu que el socialista Jaume Collboni
ha de fer una passa endavant per convertir-se
en mans de Xavier Trias.
Per això resulta fonamental que l'alcaldessa d'enfuncions
ha de colar-ho, assumeixi els malresultats del 28M
i s'aparti, com ha dit el PP,
i permeti als comuns votar el candidat socialista.
Ahir en Daniel Sirera va suavitzar el seu veto als comuns.
Però si ha dit que no hi vol anar ni a fer un cafè.
No, no, ahir en Daniel Sirera va dir,
després d'haver dit que la condició per votar Collboni
era que de cap manera els comuns poguessin estar al govern,
ahir va dir que no estiguin al govern
en aquelles àrees que generen riquesa econòmica.
A veure, intentarem trucar al Daniel Sirera.
No, però el tema no és el Daniel Sirera.
El Daniel Sirera votarà Collboni.
És a dir, està disposat a fer alcalde Collboni.
Aquí el tema són els comuns.
Els comuns van dir clarament ahir que amb el PP res.
Sí, també havien dit que amb Manuel Valls res.
I al final va ser alcaldessa de Colau amb el vot de Manuel Valls.
Per tant, jo no estic dient que passarà això.
Jo el que estic dient és que és un cas d'aquells
en què jo no descartaria una sorpresa d'últimíssima hora.
A veure, no podem descartar mai res en general en política,
però jo sí que ho dono perfecte, que el govern de Trias i Esquerra.
A veure, què guanya el PP posant d'alcalde un socialista
quan estem a cinc setmanes?
És que hi ha una cosa que condiciona.
El Daniel Sirera no té cap dubte.
El dubte no és què farà el Daniel Sirera.
A nivell nacional, que diuen ells...
Poden condicionar el mandat de Collboni si el fan alcalde.
Le hemos quitado a Puigdemont, l'alcaldia de Barcelona.
Tornem al discurs de la guerra civil
antes de una España roja que ha rota.
No heu començat res.
Aquest tema ha generat molta controvèrsia,
perquè al principi tampoc veien amb mals ulls a Trias,
jo fins i tot havia llegit articles a diaris,
que es diuen normalment de Madrid,
que no ho veien tant amb mals ulls.
El que passa, que una vegada ha anat avançant,
sí que està com una línia vermella absoluta
que el PP ha d'impedir de totes totes
que hi hagi un alcalde independentista a Barcelona.
Per tant, i en un moment d'eleccions ara,
es penalitzaria i el PSOE intentaria treure i rèdit
que el PP no ho hagi donat tot
perquè no hi hagi un alcalde independentista a Barcelona.
I això és un tema que es comenta moltíssim aquí.
Perdona, però és que l'alternat... Estic d'acord, eh?
Però a veure, l'alternativa,
des de l'òpica dels sectors ultraconservadors de l'Estat,
l'alternativa és donar l'alcaldia a un socialista,
que és l'absolut màxim rival per a unes eleccions generals
d'aquí cinc setmanes,
i el món de la Jolanda Díaz, els comuns, perquè...
Josep Maria, perdona, aquest dilema ja l'han resolt.
Ells estan a l'editorial del Mundo, ja l'han resolt.
Aquest dilema que tu estàs posant sobre la taula,
ells ja no ho tenen, ja l'han resolt.
L'editorial del Mundo ja ha parlat.
Ja en parlarem.
Ho sentim des de Madrid.
És donar munició, sota el meu punt de vista,
a Pedro Sánchez i a Jolanda Díaz.
Però és que tu gràcies a Déu no et mires el món
de la manera que se'l miren ells.
Afortunadament. Exacte.
Per això dic gràcies a Déu afortunadament et mires el món
des de Catalunya, des d'una visió, diguéssim,
democràtica de les coses, etcètera.
Ells ho miren des d'un altre punt de vista.
És a dir, què vol el PP
ja està fixat a l'editorial del Mundo.
El tema ja no és què vol el PP,
què vol Collboni alcalde.
Això ja és l'editorial del Mundo.
Aquesta setmana, la matraca ja...
I va començar Ana Rosa Quintana demanant el vot
per Collboni.
Per tant, no per Xirera, per Collboni.
Ana Rosa Quintana.
Perquè tenia moltes opcions de guanyar Collboni.
Doncs ja està.
El tema no és què vol el PP,
el tema és què faran els comuns aquesta tarda.
Efectivament.
Efectivament, els comuns ahir estaven dient, encara,
que de cap manera farien aquesta operació.
Però és que venim d'un precedent de fa 4 anys,
amb Manuel Valls.
Però el dia del ple d'investidura,
sabíem el que passaria.
No va ser una sorpresa amb la votació cegues.
Sabíem el que passaria.
L'endemà de les eleccions,
en què aquella nit Ernest Maragall va dormir pensant-se
en tots els analistes,
l'endemà al matí de les eleccions va començar el xup-xup
de hi ha una majeria alternativa.
I van tenir 3 setmanes perquè es n'és cuinant,
i vam arribar aquell dia sabent que la sorpresa es constatava.
Si això que dius avui, Eduard, acaba passant,
amb els comuns ahir dient públicament
que no hi hauria sorpresa i que es votarien ells mateixos...
Que consti que jo no estic dient que passarà.
Jo estic dient que fins que no ho vegi, no m'ho creuré.
Però és que hi ha la circumstància bàsica
que d'aquí al 23 de juliol hi ha unes eleccions generals
que són un plebiscit, dret, esquerra, etcètera.
Això ho condiciona tot.
Mira, si Colau hagués quedat per davant de Collboni,
les circumstàncies serien diferents.
I si no hi haguessin unes eleccions al 23 de juliol,
també serien diferents.
Jo crec que en l'estatus quo actual,
si em permeteu afegir,
aquesta setmana també ha circulat, és allò increïble,
que Vox podria donar gratis,
perquè no hi ha un alcalde independentista,
que és Roja Que Rota Espanya, com deien al 36,
que Vox podria votar perquè ells no fan cap pacte,
simplement voten i pon imperativo.
Però no sumaria.
A veure, perdona, que no sumaria.
PSC comuns i Vox.
Ah, val, per tant...
Això ha arribat, ha circulat, estem tots bojos.
Però hi ha intoxicadores, sincerament, això no és cert.
Això ha circulat.
És una cosa friqui.
Jo crec que li interessa que circuli,
perquè es vegin que hi ha unes aliances que són falses,
perquè evidentment que és impossible que es produeixi aquest pacte,
i són rumors interessats per intoxicar.
De totes maneres, bueno, veurem avui què passa,
però jo ho veig completament impossible,
perquè una cosa és Manuel Valls, que era un vers lliure,
que també tenia interessos personals d'una altra manera,
i l'altra és una disciplina,
partida d'una decisió que fins i tot està presa des de més a dalt.
Vull dir que jo ho veig...
Bueno, d'art i vanet, però bueno, que ja ho veurem.
Ja ho veurem, escolta.
Els interessos personals que t'ho comentaves...
Posem una mica d'ordre. 3 minuts per 2 quarts de 10.
Una veu autoritzada sobre el que passarà a Barcelona.
Jordi Corbalan, bon dia. Hola, bon dia.
Tria serà alcalde avui?
Si no hi ha cap sorpresa d'última hora,
que sembla que no hi haurà cap sorpresa d'última hora,
Tria serà alcalde avui.
No hi haurà cap sorpresa d'última hora. Tu les tens totes o no?
A veure, jo aquests últims dies, aquestes últimes hores,
ahir concretament, em vaig passar moltes hores a l'Ajuntament,
intentant fer aquella tasca tan difícil en dies com aquests,
que és intentar parlar amb algunes fonts.
I la veritat és que ahir l'ambient que hi havia,
almenys amb les fonts que vam parlar,
és que l'opció de l'alternativa Collboni-alcalde
s'havia desinflat.
I s'havia desinflat, però a veure, s'havia desinflat...
Si ens atenem a la seqüència dels fets d'aquestes últimes hores,
sobretot dijous a la tarda,
quan hi ha aquella compareixença solemne,
amb música, amb aplaudiments,
de Jaume Collboni a la seu del PSC al carrer Pallars,
on torna per enèsima vegada,
de fet és l'última vegada que l'hem sentit,
a oferir als comuns aquest acord,
i fins i tot diu que es compromet que els comuns seran dintre del govern,
tot i que el PP no vol els comuns dintre del govern,
que després ha posat Daniel Cidera,
després, al cap de dues hores,
surt Jordi Martí, el número dos de la llista de Colau,
i diu que amb el PP n'hi ha la cantonada.
És a dir, que si avui hi hagués sorpresa,
no oblidem que això és una votació monorna,
és una votació secreta, etcètera, etcètera,
si avui hi hagués sorpresa,
els comuns ho haurien d'explicar molt bé,
perquè els talls de veu els tenim aquí molt presents.
Jordi Martí, si ens està escoltant, 93207474.
93207474.
Jo, sobre els talls de veu,
amb el Jordi Corbalan ara fa mencions
els talls de veu dels comuns dient que no,
però també tenim el tall de veu del Jaume Collboni,
no un 25, dient que si no quedava primer,
es quedaria a l'oposició.
Cert.
Si revisem la maroteca dels polítics en campanya electoral
de qualsevol partit, crec que no acabarem.
És cruel, és molt cruel.
Un segon, Jordi Corbalan, a veure,
si donem per pràcticament fet que Xavier Trias és alcalde,
aquest matí, tant les bases de Junts com les bases d'Esquerra,
han de ratificar el preacord de coalició per governar,
no per la investidura, per governar,
d'Esquerra i Junts, o Trias per Barcelona, a la ciutat.
És a dir, tindríem Xavier Trias d'alcalde
i Ernest Maragall, detinent d'alcalde.
Això també es dona per fet que les bases ho ratificaran
i que, per tant, ja tindrem des del minut zero
un govern de coalició esquerra junts a Barcelona?
A veure, això té els seus matisos.
Comencem, anem a Pams.
D'entrada, ahir a la nit, a última hora,
pràcticament es donava per fet
que hi havia aquest pacte d'investidura,
pacte de govern, pacte programàtic.
Tot i que oficialment ni la candidatura de Trias per Barcelona
ni la d'Esquerra ho han donat per tancat,
precisament pendents que aquest matí
la militància de les dues formacions
ratifiquin el document programàtic.
Fan servir dues vies per validar això.
En el cas d'Esquerra, quarts d'onze,
que és l'opiniària de la Federació de Barcelona
per debatre i votar els eixos principals
d'aquest suposat acord programàtic,
posem pel cas que sí que hi és, eh?
Si hi donen el vistiplau, què passarà?
Que els cinc regidors republicans
votaran aquesta tarda la investidura de Xavier Trias.
Si es rebuqués l'acord o no hi hagués acord,
votarien el seu candidat, Ernest Maragall,
tot i que, si no hi ha l'altra alternativa articulada,
Xavier Trias continuaria sent igualment l'alcalde
com a candidat de la llista més votada.
En el cas de Junts, la via que han optat és una altra.
Darrerament Junts està fent validacions de procediments
a través del que en diuen consultes telemàtiques.
A les vuit del matí han obert una consulta telemàtica,
que la tancaran a les dues,
i fan una pregunta molt genèrica, no es posen a debatre res.
Pregunten simplement a la militància
si fan confiança Xavier Trias per arribar a un acord
amb Ernest Maragall que permeti fer un govern,
diuen de canvi, progrés i benestar a Barcelona.
Aquest títol del govern de canvi, progrés i benestar a Barcelona
ens pot donar una idea de per on van els trets
del que seria aquest acord de govern programàtic.
La segona part que em preguntaves, el tema del cartipàs,
el tema del repartiment de carteres,
no sembla que avui tinguem el cartipàs complet.
Avui el que podríem tenir és que el nou alcalde firmi
els nomenaments de les àrees més sensibles
perquè funcioni la maquinària municipal,
és a dir, perquè no hi hagi una situació d'entre cometes
que es pugui de poder i que els pròxims dies, probablement,
la setmana que ve, es posaran noms i cognoms al cartipàs.
Què deies en el cas d'Ernest Maragall?
Doncs sí, es dona per fet que Esquerra tindrà
com a mínim dues tinences d'alcaldia,
o dues tinences d'alcaldia,
que la primera tinença d'alcaldia,
que és el càrrec més rang polític després de l'alcalde,
l'Ajuntament, l'ocuparà Ernest Maragall...
I aquest últim anat ha estat Jaume Collboni, fins que va plegar?
Doncs en aquest cas serà Ernest Maragall.
Possiblement la segona tinença,
que serà doncs...
En quines àrees?
Bé, això de les àrees està encara per concretar.
El que sí que ens diuen és que, d'alguna manera,
Xavier Trias té al cap aplicar molt el sentit comú,
en el sentit que, almenys pel costat dels regidors
de Junts per Catalunya, dels seus regidors,
ocuparan àrees en les quals aquestes persones,
que estan cridades a ocupar-les,
han tingut responsabilitats similars en anteriors etapes,
per exemple, al govern de la Generalitat.
Hi ha molts exconsellers de l'anterior govern,
doncs no seria estrany, per exemple,
dir que Damiac Albert ocupés l'àrea d'infraestructures i mobilitat,
o d'urbanisme, per dir-ho d'alguna manera,
o que Neus Monter pogués tenir responsabilitats
a l'àrea social,
o que Jordi Martí tingués responsabilitats
a l'àrea de seguretat.
Pel que fa a les atribucions a les àrees
que pot assumir Esquerra,
doncs s'ha parlat de cultura, de l'àrea de cultura,
però està bastant blindat,
és a dir, no hi ha hagut gaire filtració en aquest sentit
i s'haurà de veure quines acaben sent les responsabilitats,
i també si hi haurà creuaments dintre de les àrees,
és a dir, que en una mateixa àrea pot haver-hi un tinent d'alcalde
d'Esquerra i regidories de Junts, o a l'inrevés,
i això és una fórmula que s'ha assajat altres vegades
i que podria ser donat al cas que també passés aquí.
El que passa és que, insisteixo,
és probable que avui encara no sortirem de dubtes en tot això.
En tot això, clar, és a dir,
aquests dos partits, presumptament independentistes,
es posen d'acord per governar Barcelona, d'acord,
aleshores, el programa electoral no és ben bé el mateix,
per no dir que es divergeix bastant,
perquè el suport a Colau els últims anys
i alguns dels projectes de Colau compten amb el listiplau d'Esquerra.
A nivell, per exemple, Tramvia.
Xavier Trias sabem que està en contra de la Unió del Tramvia.
Ernest Maragall ja està a favor.
Carrils bici. Segurament el que pensa Xavier Trias
del que pensa Maragall en relació a l'ús de la bici
o carrils que han aparegut a Via Augusta, etcètera,
no és ben bé el mateix.
S'haurà de veure aquest joc d'equilibris
com queda recollit en el programa.
M'imagino que tindran molt més pes els punts que tenen en comú
que no els que divergeixen.
No oblidem en tot plegat, i aquí estem parlant,
si tot això tira endavant d'un govern en minoria,
que tindrà 16 regidors.
16 regidors és un nombre important de regidors
per assumir les responsabilitats de govern.
Una altra cosa és el joc d'aliances
que caldrà tota aquesta legislatura per aprovar pressupostos
i per aprovar els grans projectes
o no tan grans projectes de ciutat.
I aquí és cert que serà una legislatura complicada
si finalment els socialistes i els comuns
es queden a l'oposició.
Fantàstic. Què us sembla tot això que està explicant el Corbàlen?
Josep Maria, Eduard i Núria.
El Trias sempre ha mantingut,
abans de la campanya i durant la campanya,
fins abans d'ahir pràcticament,
que ell volia explorar un acord a llarg termini
amb Collboni i Maragall. Sempre ho ha dit.
Finalment l'ha aconseguit, em sembla, amb Maragall.
A mi no m'estranyaria que es tornés a explorar tot
un cop passades les eleccions, a la tardor,
i un cop sàpigues els resultats
i que el govern espanyol, etcètera.
Aleshores, això sempre s'ha mantingut i ara sí, ara, 16.
Recurrem que Trias quan va governar l'anterior vegada
va governar amb 14 regidors.
Ara en tindrà 16, si prospera, que jo crec que prosperarà
el pacte aquest amb Maragall.
Això, com deia el Jordi Corbàlan, és un nombre de regidors
pel dia a dia considerable.
I realment, sí, hi ha discrepàncies.
Hi ha perilles, hi ha llocs de fricció.
Però, noi, quan estàs en el poder, l'enganxina funciona molt millor
que quan estàs a l'oposició.
Jo dues coses. Una, sobre aquesta possibilitat que,
després de les eleccions espanyoles, el PSC s'incorporés
al govern, tinc entès que Esquerra ha negociat
amb Trias una clàusula d'exclusivitat
i és que el govern sigui només Junts-Esquerra
i que, en tot cas, busqui suports fora,
en el ple, però que no hi entri ningú més
durant aquests quatre anys en el govern.
Això ho tinc entès perquè s'ha publicat.
Perdoneu. Sí, Jordi.
Només una cosa molt breu.
Jo vaig preguntar explícitament per aquest tema de la clàusula.
A mi, això ahir, com a tal,
escrit, o no tan escrit, però se'm va desmentir,
el que sí que, d'alguna manera,
s'estan preparant una sèrie de mecanismes
de pacte que, d'alguna manera, sí que tendirien
a blindar el bon funcionament del pacte,
és a dir, que no hi hagués un tercer actor.
No sé si li hem de dir això, una clàusula de salvaguarda, etcètera,
però només volia fer aquest matís.
Com a tal, a mi se'm va desmentir que hi hagués
aquesta exigència d'exclusivitat, que blindés l'acord
a no entrar un tercer partit, en aquest cas el PSC,
a la tardor o quan fos.
Respecte al que deia el Roger, de les diferències programàtiques
entre Junts i Esquerra, que hi són i són molt evidents,
jo crec que precisament el que he sentit per part d'Esquerra,
la lectura que ha fet, és que entrant en aquest govern
de coalició, es pot convertir, per entendre'ns,
en el gran de tranquil·litat dels votants progressistes,
dels barcelonins progressistes.
És a dir, que sàpiguen, els barcelonins progressistes,
els barcelonins que estan a favor de les transformacions
que s'han fet en els mandats d'Ada Colau, tipus Superilla,
tipus la connexió del tramvia, etcètera,
que amb Esquerra dintre del govern, això està blindat,
això està garantit, per entendre'ns, ser el vot útil
de l'Esquerra o l'eina útil de l'Esquerra barcelonina,
i que aquest seria el sentit
de la presència d'Esquerra al govern.
Ja veurem, en el joc d'equilibris,
què diu el pacte de govern i després què passa
durant els quatre anys,
perquè si efectivament Esquerra aconsegueix blindar
els avenços que s'han fet a nivell urbanístic,
les coses que la gent d'Esquerra de Barcelona
vol que continuïn, no vol que canviïn,
haurà sigut una bona jugada,
i si no, haurà sigut una mala jugada.
Jo, francament, no ho veig tan clar com vosaltres,
perquè sí que si un dels cavalls de batalla
que s'han fet per fer fora d'Ada Colau
és precisament aquests models d'urbanisme tàctic,
aquest model de superilla, aquests carrils bici,
fins i tot també s'ha fet un fort cavall de batalla
amb tema tramvia,
i, per tant, que ara tot segueixi igual,
tampoc tindria sentit,
perquè llavors el votant de Trias,
que és qui ha guanyat les eleccions, no entendria res,
però si tot el que se m'ha promès és el que molt estava d'Ada Colau,
segueix exactament igual,
llavors, per què hem fet aquest canvi?
Jo no ho veig clar,
i sí que crec que són diferències importants de model,
diferències que, a més a més, aquí a Barcelona,
sí que han protagonitzat la campanya electoral,
perquè en altres llocs s'ha parlat de Bildu
i s'ha parlat d'altres coses que no tenien res a veure,
però Barcelona sí que es va fer una campanya molt municipalista,
i me n'alegro,
però al final són diferències molt substancials,
com el model de turisme,
i com ve, deia el Josep Maria, una vegada es mana, ja és més fàcil.
A veure...
Ràpidament, que tinc loteries de Catalunya que m'està esperant, sisplau.
El Xavier Trias i també Collboni sempre han mantingut
que les obres que estan fetes, per exemple el carrer Consell de Cent,
això no es desferia, perquè és que costa un pastorn i que no es faria.
Ara no es continuaria per aquesta línia.
5 minuts per 3 quarts de 10.
El suplement, amb Roger Escapa.
Gran notícia de la Grossa.
Gran notícia de la Grossa.
Ho dic dos cops perquè aquest any,
amb una participació de la Grossa amb la doble,
podeu guanyar dos premis.
Una participació, dos números, dos premis.
Amb el número de la Grossa de cap d'any
podeu guanyar 40.000 euros per cada dos euros jugats.
I amb el de la doble, fins un milió d'euros
a repartir entre els socis amb el número guanyador.
Un milió!
Informeu-vos i ni demaneu les participacions
amb el número que més us agradi a loteriesdecatalunya.cat.
Loteriesdecatalunya.cat.
4 minuts per arribar a 3 quarts del matí
amb la Duars Voltres, la Josep Maria, Martí Rigau,
la Núria Martínez Ribot i el Jordi Corbalant,
a qui tornarem a saludar a partir de quarts de 12 del migdia
per seguir tots aquests plens municipals
que majoritàriament comencen a les 12,
ni alguna a les 11.
Corbalant, tu que ho saps tot, per què Barcelona es fa a la tarda?
Per la singularitat, que és la capital del país,
perquè després, quan acaba l'acte,
hi ha una tradicional visita o recepció
al Palau de la Generalitat.
El president aragonès en rebrà el nou alcalde
i la corporació municipal.
I m'imagino que és la manera d'alguna manera
de donar aquest distintiu de capital del país.
Aquesta tradició de fer-lo dissabte a la tarda
en comptes de fer-lo al migdia
com a la gran majoria d'ajuntaments del país.
Fantàstic. Et saludem d'aquí una estona.
Gràcies, Jordi. Fins ara. Molt bé, fins ara.
A tot això, avui també és notícia,
calceu-vos, agafeu-vos fort,
perquè això us pot enganxar desprevinguts
i podeu tenir un sobressalt.
Aquestes paraules.
La violència entre familias supone que en las relaciones afectivas
se puede generar violencia,
y si la víctima, muchas más veces, como es cierto,
es una mujer, estará más protegida, con penas más duras,
por parte de los gobiernos en los que Vox esté.
La violencia del género no existe,
la violencia machista no existe...
José María Llanos, un senyor de Vox de València.
Ara en parlarem. Publicitat i tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
012, la millor resposta.
Necessites ajuda.
Estic provant de menys arxius, però no hi ha manera.
I si abans pujàs al núvol?
Mai és tard per aprendre.
Si tens més de 16 anys i vols posar-te al dia,
ampliar coneixements o obtenir una titulació,
tens un centre de formació d'adults molt a prop teu,
amb una àmplia oferta educativa
per formar-te en allò que necessitis.
És l'hora de fer un pas endavant.
Informa-te en atriaeducativa.gencat.cat.
Mira, apunto.
012, la millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Noel, Catalunya Ràdio i TV3.
40 anys formant part de la teva vida.
Que paso, que no hi vaig,
que em banegen, m'és igual que siguin examens.
Si he de repetir, que ho repeteixo.
Però amb aquest gran no surto de casa.
Tranquil, l'edat del pavo al final passa
i llavors arriba l'edat de l'ave,
per gaudir i arrencar a volar.
Entre 18 i 30 anys tens descomptes a tots els trens Renfe,
el 50% als ave.
I cada dos viatges són de gratuïts si ets de mar Renfe.
Consulta les condicions a renfe.com.
Renfe, el teu tren.
Prepara casa teva per a l'estiu.
Transforma el teu exterior amb les exclusives cobertes
de piscina i pèrgoles bioclimàtiques d'Abrissut.
Aprofita l'oferta excepcional a Abrissut
per les jornades de portes obertes del 16 i 17 de juny.
Preu de fàbrica, sense IVA
i amb muntatge i instal·lació gratuïts.
Troba'ns a Cornellà, sortida 15 ronda de dalt.
Abrissut, dona vida al teu exterior.
40 anys.
40 anys d'emocions.
De tota la història aquí, pila de 8, pila de 8.
40 anys de companyia mutua.
40 anys que hem viscut junts.
Comparteix amb nosaltres el teu moment amb Catalunya Ràdio.
Digue'ns qui ets.
Hola, soc la Cristina.
Des d'on ens escoltes, i quin record especial tens
relacionat amb Catalunya Ràdio.
Benvingut a l'Antoni Bassas amb Catalunya Ràdio.
Us heu fet el programa per fer-nos-ho.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Benvingut a l'Antoni Bassas amb Catalunya Ràdio.
Us heu fet el programa per inaugurar...
Et volem sentir. Molt nou!
Deixa'ns el teu missatge al 677-250-900.
677-250-900.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
Gràcies, i per molts dies més.
Amb la col·laboració de Maria Catasús,
Cava Brut Natura i Reserva.
Segon advertiment.
La direcció tampoc es fa responsable
de com es vesteixen a col·lapse.
Això és el vestit que portava ahir la gent, no?
Exacte, la gent va guanyar amb això.
Surt aquí la...
Vine i descobreix el nou obremat Sabadell,
un magatzem fet a la teva mida
per oferir-te la millor experiència de compra.
Amb més de 20.000 productes de les millors marques professionals,
i mitjans de productors del seu sector
i el millor assessorament professional.
A Sabadell, Carrer de la Serra de Galliners 24.
També a Obremat.es,
professionals de la construcció i la reforma. Obremat.
Emprenedoria. Gestió gastronòmica.
Innovació. Tècnica culinària.
Màrqueting. Negocie gastronòmic.
Pastisseria.
A Barcelona Culinary Hub t'ensenyarem molt més que a cuinar.
Barcelona Culinary Hub.
Aprend molt més que alta cuina.
Visita barcelonaculinaryhub.com.
Betusta Morla, Alice, La Moda,
Iseo Andodo Sound,
Els Catarres, Triquell, Bombom Fighters i Cocapí,
Serial Killers, Carmen 113 i molts més.
Els dies 23 i 24 de juny
vine al Festival Itaca, la revetlla de la Costa Brava,
i celebra Sant Joan a la platja de l'Esterteit
amb dues nits que es preveuen incendiàries.
Entra a itacacultura.cat,
descobreix tota la programació
i gaudeix de la millor música
als llocs més emblemàtics de l'Empordà.
El suplement.
Dissabtes i diumenges,
des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Passant dos minuts de tres quarts del matí,
el suplement amb l'Eduard Voltas, la Núria Martínez Ribot,
el Josep Maria Martí Rigao i José María Llanos.
La violencia entre familias supone que las relaciones afectivas
se puede generar violencia,
y si la víctima, muchas más veces, como es cierto,
es una mujer, estará más protegida con penas más duras
por parte de los gobiernos en los que Vox esté.
La violencia de género no existe,
la violencia machista no existe.
És José María Llanos,
és diputat de Vox al Congrés per València,
era el número dos de la llista de Vox per València al 28MA,
i probablement serà, o sona, si més no, sona,
com a president de les Corts Valencianes
després de l'acord amb el Partit Popular.
Bé, això és el que vindrà.
Puc dir una cosa? Bueno, ja ho tenim, sí, ja ho tenim.
He fixat tu la perversió i la manipulació brutal d'aquesta gent,
que és si el 40%, el 40% dels delictes,
posem-ho, m'estic inventant la xifra,
però si el 40% dels delictes els fan immigrants,
el problema són els immigrants,
si el 100% de les morts de violència intrafamiliar,
que diuen ells, són dones, el problema no són els homes.
Si el 100% dels assassinats han sigut homes,
el problema no són els homes, per ells.
S'estigmatitza l'immigrant, però no s'estigmatitza el mascle,
quan el mascle és el responsable del 100% de les morts.
Núria.
No, no, és que a mi, de veritat,
aquesta frase ja la vaig sentir diverses vegades,
i a mi no em deixa de... de veritat, de fer-me mal.
Com a dona, jo sento això, i de veritat que em sento insultada,
i és molt, molt preocupant.
És molt preocupant, perquè a més a més,
tot i que el PP digui que la violència masclista,
la violència de gènere, és una línia vermella,
que no pensa en passar-hi,
però és que a l'acord ja parlen de violència entre familiar.
Ja li han comprat el marc, i diuen, bueno, és igual,
però l'important són les polítiques que es facin, no el nom.
No, perdona, s'han de posar nom a les coses,
perquè precisament quan es va posar nom a la violència masclista
és quan es va poder fer aquest pacte d'estat
contra la violència masclista, i quan s'han pogut fer coses.
El nom és importantíssim.
I aquest discurs de Vox està calant entre la joventut,
i cada vegada hi ha més joves
que diuen que la violència masclista no existeix.
Quan abans era una cosa impensable, completament,
que s'hauria de dir en uns àmbits molt reduïts, molt d'amagat.
Ara aquest discurs ja s'està empoderant.
És molt preocupant, i al final s'ha obert aquesta nova etapa,
que ara mateix hi ha 187 ajuntaments a tota Espanya,
que hi ha algun tipus d'aliança PP i Vox.
187 ajuntaments quan es deia que això no passaria amb l'etapa Feijo.
Veurem què passa al govern d'Espanya,
perquè ja ens estan ensenyant la poteta,
i ja hem vist com es pacten aquests ajuntaments.
Mira, jo afegiria tres coses,
estic totalment d'acord amb vosaltres dos
amb aquest tema de la violència masclista,
però per no continuar dient coses en aquest tema,
ràpidament, tres corretes.
Mira, m'he llegit el document aquest de les 50 mesures
que han acordat PP i Vox a València.
En el tema econòmic, diuen,
rebaixa dràstica de l'IRPF a tots els trams,
l'autonòmic i l'espanyol.
És que no tenen competència per fer-ho.
També, eliminar l'impost de successions i donacions,
eliminar la tasa turística.
O sigui, eliminen tot el que siguin ingressos,
aleshores no sé on sortiran les misses
per poder aplicar els seus programes.
O sigui, un seguit de mentides.
Per exemple, una altra cosa que em fa molta angúnia i molta por,
que és el pin parental en educació.
És a dir, que els pares poden vetar
que els seus fills vagin a determinades activitats
o signatures optatives a la seva escola, no optatives.
Activitats, per exemple,
per contra allò que hi va la policia
per explicar el tema de coses, temes de violència,
o hi van sexòlegs, o sexòlegs, o psicòlegs,
per parlar de la salut afectiva.
Els pares poden vetar que els seus fills hi vagin a la seva escola.
I bueno, ja finalment també,
perquè ens fem ja una idea més clara
del que ens ve a sobre en el tema de nacionalisme espanyol ranci,
els tres primers punts, només llegeixo el començament.
El primer punt, defendrem l'unitat d'Espanya.
El segon punt, reivindicam la història d'Espanya.
El tercer punt, aprovarem una llei d'identitat
que protegeix les tradicions de la comunitat valenciana
com a part indissoluble d'Espanya.
No continuo. O sigui, el que ens ve a sobre en tots els àmbits.
I perdona un segon, Josep Maria, per fer una mica de broma.
Parlaves d'aquest punt, d'aquest acord,
però el primer acord que va sortir,
que eren aquests cinc eixos estratègics,
és que era Libertat, sanitat pública...
O sigui, era una cosa que hi va haver molta broma a les xarxes,
perquè clar, en fi...
Sí, sí, aquests que he llegit ara
estan dintre de l'apartat de Libertat, què és el primer?
El franquisme està tornant al govern
i ho està fent amb el vot popular.
El franquisme és un neo-franquisme,
és actualitzat del segle XXI, etcètera,
però és la ideologia de la sociologia franquista d'Espanya
passada per un turmix de segle XXI
i està tornant al govern a través del vot popular.
Això és el que està passant,
que el franquisme està tornant al govern.
I a més a més, un dels vehicles de transmissió d'aquestes idees,
que deia alerta als joves,
i estic totalment d'acord, tinc fills adolescents i ho veig,
i ho veig dins de casa com el...
Bàsicament, a través de TikTok,
l'ultradreta té una estratègia boníssima,
boníssima, de generació de continguts a TikTok,
i l'esquerra o les forces democràtiques no la tenen.
És a dir, l'ultradreta s'ha adaptat molt millor al format TikTok,
que és el format que...
i el format Twitch, que és el que consumeixen els joves,
i jo que els meus fills els tinc advertits,
doncs ells venen i em diuen,
Papa, això és veritat, però és un continu.
Cada vegada que em venen a dir-me, Papa, això és veritat,
és un contingut ultradreta.
I això és el que estan veient els nostres adolescents.
I atenció, una dada que a mi també em fa...
Em posen molt neguitos.
Sabeu, a Barcelona, quin barri va ser on Vox va tronar?
Millors resultats, nou barris, els més populars.
Núria.
Sí, a veure, al final,
aquesta estratègia és una estratègia superorquestra
a nivell de tot el món, ja ho sabem,
que això que ho va dissenyar va entrar a mi,
per tant, segueixen absolutament totes les passes que estan dissenyades.
Al final s'ha perdut la por a l'ultradreta.
Meloni governa Itàlia,
i, bueno, Europa tampoc és que hagi passat res,
no s'ha fet cap gran revolució,
i, per tant, doncs anem normalitzant, anem normalitzant.
Semblava que aquests pactes serien impossibles,
però ja hi són, són possibles, i es va comprant el marc de tot això.
Bueno, el que sé que és una petita victòria de Pedro Sánchez
és que aquests pactes ja s'estiguin produint abans de les eleccions,
perquè la gent vegi que un torero és el conseller de cultura,
i que el president de les Corts Valencianes
diu obertament que la violència masclista no existeix.
Això pot beneficiar una miqueta a l'esquerra,
però, en tot cas, la idea de Faijo també és...
Així podré treure jo un resultat suficient individual
per no haver de pactar amb Vox.
Però això és el que tenim ara mateix, i a mi em sembla molt preocupant,
per totes les minories, per totes d'aquest país.
Núria, com t'organitzaràs? Fas vacances tu o com ho faràs?
Mira, si per sort tenia vacances l'agost,
llavors no he hagut de tocar-les.
Faràs campanya, tocarà fer campanya.
Sí, sí, sí. No faràs pactes postelectorals.
No, pactes, no. Aquests ja m'enganxaran de vacances.
M'enganxaran a la platja, espero, però sí, sí.
Crec que serà una campanya superinteressant,
i a veure el que passa, que jo ara mateix noto un ambient
de derrota absoluta a l'esquerra,
a PSOE com a sumar,
i crec que amb això és difícil poder aixecar els ànims
a la població, perquè és que queden dos dies,
i l'ambient de PP i Vox és total contrari.
A Madrid hi ha aquest ambient, jo no hi he estat ara recentment,
però sí que parlo amb gent i amics i familiars i tal,
i a Madrid realment em consta que hi ha un ambient
de desmoralització col·lectiva per part dels sectors d'esquerra.
Absoluta, sí, sí. 4 minuts per les 10, deixarem aquí,
i volem rebifar tota la part d'actualitat a partir de...
quarts de dotze,
a tan bon punt comencem aquests plens municipals a bona part del país.
Gràcies a la Núria Martínez Ribot, gràcies a l'Eduard Voltas,
i gràcies al Josep Maria Martiriau, que tingueu bon dia.
Ara tornem al suplement.
Petita pausa, ens actualitzem amb Neus Bonet i després l'Hora Negra.
Fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
0-12, la millor resposta.
Al gai del 5, ja està tornant a cridar la seva dona.
Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat.
Totes les persones tenen a la seva disposició
els següents serveis públics.
Proporcionen informació i acompanyament en les dones
en matèries com salut, treball o habitatge.
Telefono o correu electrònic, 900-920.
Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament
davant qualsevol violència masclista.
Faciliten el procés de recuperació i reparació
de les dones supervivents de violències masclistes
i dels fills o filles.
Les classes, les extraesculars, els deures, els exàmens,
la funció de fi de curs...
Arriba el moment de sortir a jugar!
Fins al 18 de juny, últims dies per aconseguir un 20% de regal
en totes les joguines.
Mines, bicicletes, trencaclosques, jocs, peluixos...
Totes les joguines amb un 20% de regal...
Per més joguines!
Només al Cort Inglés, a la botiga Web i Up.
Hem passat 7 anys, Paula.
Quan va ser l'última vegada?
És el que s'ha de fer quan et deixen, no?
I què? Follar-se amb desconegut?
Que no és la primera vegada que aquí d'un tio
és a Tinder més grans que jo.
Torna't a enamorar.
L'únic que has de fer és deixar-te portar.
Ens fem un petó.
Cites Barcelona, a TV3, dilluns a la nit.
Has follat o no has follat?
Encara hi ha una crisi climàtica.
Presenvar la biodiversitat.
Semana de les dones. Som dones.
És el dia mundial de la ràdio.
A Catalunya Ràdio celebrem els nostres primers 40 anys.
I seguim avançant, perquè el millor encara ha d'arribar.
40 anys compromesos amb la solidaritat,
amb la diversitat, amb el medi ambient,
amb les causes socials.
Moments de ràdio amb valor.
El valor dels que ho han fet possible.
EAA Business School.
40 anys formant part de Catalunya Ràdio.
Formant part de la teva vida.
A Supercor, Hipercor i Supermercat, al Cort Inglès,
sempre tens ofertes increïbles.
Per exemple, un 21% de descompte en totes les cerveses
per compres superiors a 25 euros en cerveses.
I ara, a més, un 50% en la segona unitat amb moltíssims productes.
Sí, sí, un 50% de descompte.
A Supercor, Hipercor i Supermercat, al Cort Inglès.
Consulten les condicions de la promoció.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
L'autora resident de la sala Beckett, Eumansanares,
estrena la seva última creació, Nessun Dorma,
basada en la història real de la família de l'autora.
Anna Barraxina, Caral Casasayas,
Tai Fatih, Pep Ferrer i Júlia Trullol
es posaran a la pell de 14 personatges del 28 de juny al 30 de juliol.
Més informació a salabeckett.cat, recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
El 29 de juny,
l'Esbar Dansaire de Rubí celebra l'acte central del seu centenari
a l'amfiteatre del castell amb 100 anys de dansa.
Un espectacle amb la copla principal del Llobregat,
danses de sempre, fragments coreogràfics dels últims 25 anys
i el tradicional ball de gitanes de Rubí.
Més informació a esbarderubí.cat, recomanat per Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.