Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Raül Flores.
La Comissió Europea assegura que està reflexionant sobre la petició del PSOE i el PP
perquè faci de mediadora en les negociacions per desencallar la renovació del Consell General del Poder Judicial.
Ho assegura en fons de la Comissió a Catalunya Ràdio.
Els populars han criticat durament el mediador entre Junts i els socialistes,
però ara insisteixen que aquesta és una figura que pot llimar les diferències
entre el govern espanyol i el principal partit de l'oposició.
Madrid, Pol Marçà, bon dia.
Bon dia. El govern espanyol ja ha traslladat a Europa la petició que un mediador verifiqui els contactes entre PSOE i PP
per desencallar la renovació de la cúpula judicial.
Europa n'ha pres nota i està analitzant la petició i quina resposta hi dona.
Europa insisteix que la substitució dels vocals amb el mandat caducat hauria de ser immediata
i que després cal reformular el sistema de tria per despolititzar-ne el procediment.
A diferència del PSOE, el PP planteja ara primer la reforma i després la renovació.
Els populars són els qui han plantejat la figura de la medició europea
per desconfiança amb Pedro Sánchez i amb Fèlix Bolaños.
Pol Marçà, Catalunya Ràdio, Madrid.
Més notícies, Gemma Bonet.
Avís de Salvador Illa, el president Pere Aragonès, líder del PSC i cap de l'oposició,
vol negociar d'igual a igual els pressupostos de la Generalitat pel 2024.
En declaracions a l'agència catalana de notícies, Illa reivindica el pes parlamentari del seu partit.
Jo no porto vuit diputats, amb un govern de 45 o de 50 diputats.
No, no, no, no.
Jo tinc el mateix pes parlamentari i més vots que el senyor no ho conèix.
Vés allò de posar la xirereta o el pastís? No.
No hi ha xirereta a posar aquí, hi ha pastís a fer tots junts.
No posant la pistola o el pit a ningú, però tampoc dient que no vinc aquí d'acompanyant ni a veure si... No.
Passi, segui, firmi? No.
Treballar conjuntament? Tot el que es vulgui.
La pressió militar dir re, la gasa no afluixa.
Dos mesos i mig després de l'inici de la seva ofensiva terrestre,
ja controla pràcticament tot el nord de la Franja,
on en les últimes hores l'exèrcit assegura haver abatut dotzenes de milicients de Hamas
en el decurs d'un bombardeig aèri.
Bombardejos avui també al sud, a ciutats com Han Yunis,
tot plegat l'endemà que el Consell de Seguretat de Nacions Unides
aprovés una resolució força igualida
que no demana un alto al foc per evitar un nou veto dels Estats Units
i que sí que planteja impulsar la distribució d'ajuda humanitària a gasa.
El secretari general de l'ONU, Antonio Guterres,
confia que els esforços diplomàtics acabin fent possible un alto al foc.
Espero que la resolució d'avui passi a entendre a la gent
que el que de veritat cal és un alto al foc
per garantir que l'ajuda es reparteix de forma efectiva.
Dia de dol nacional avui a la República Txeca
per la matança a la Universitat Carolina de Praga,
el pitjor tiroteig massiu que ha viscut el país.
Ahir ja es van fer homenatges a Praga les 14 víctimes mortals de l'atac,
la majoria estudiants i professors.
Els 25 ferits continuen hospitalitzats,
alguns d'ells en estat greu.
L'atacant de 24 anys es va suïcidar.
Hores abans del tiroteig l'autor també va matar el seu pare
i també se l'investiga per l'assassinat d'un home
i la seva filla de dos mesos fa una setmana.
La Guàrdia Civil acusa dos joves de Sant Esteve de Palau Tordera
de fer flexions i abdominals al capó d'un cotxe i d'una moto a moviment.
L'origen de la investigació és la denúncia d'un ciutadà
que va descobrir aquestes pràctiques de risc
en un vídeo a les xarxes socials
i que va posar en coneixement del cos.
A partir d'aquí es van localitzar dos vídeos més
i també els indrets on es van gravar
la BBB-5119
a l'altura de la costa del Montseny
i a la carretera dels refugis,
la BBB-5301.
A més, també es van poder identificar
els veïns de Sant Esteve de Palau Tordera
de 23 i 26 anys
que apareixen a les imatges.
Tots dos ja han prestat declaració davant de la Guàrdia Civil
en qualitat d'investigats
com a suposats autors de delictes contra la seguretat vial.
Espons, Albert Benet.
Pep Guardiola es converteix en l'entrenador de futbol
amb més mundials de clubs de la història
amb un total de quatre.
Supera Carlo Ancelotti, tots dos estaven empatats.
i el Manchester City tanca el millor any de la seva història
després de golejar el Fluminense
en la final del Mundial de Clubs per 4-0
amb dos gols de Julián Álvarez,
un de Foden i un altre en pròpia porteria.
El City tanca el 2023
amb el cinquè títol aconseguit
després de la Premier, la Champions,
la FA Cup i la Supercopa d'Europa.
El Barça de bàsquet recupera
el segon lloc de l'Eurolliga
després de guanyar la pista dels Alguiris
a Caunes per 80-85.
D'aquesta manera trenca la ratxa
de cinc derrotes en set partits.
Avui a l'ACB,
joventut de Badalona-Madrid
a dos quarts de set.
Avui es juga el partit de la Lliga de Futbol
pendent de l'Atlètic de Madrid
al Metropolitano contra el Sevilla
a un quart de cinc.
Recordeu que l'equip Matalassé és quart
i està a tres punts del Barça.
També en futbol acabem recordant
que Luis Suárez es retrobarà amb Leo Messi,
també amb Busquets i Alba,
a l'Inter Miami,
el davanter uruguaià
que el gener farà 37 anys,
portarà el dorsal nou
i firma per un any.
El 2024 amb opció a una altra.
Fins aquí les notícies.
Aquest cap de setmana,
el Tot Gira,
obrim les portes del Nadal.
Atenció!
Dissabte des de Badalona,
Penya Madrid.
Un partidàs clau
per intentar entrar a la Copa.
Analitzarem com acaben l'any
al Barça, el Girona i l'Espanyol.
Seguirem l'Atlètic de Madrid-Sevilla,
el Liverpool-Arsenal
i el Barça-Xota de Futbol-Saba.
A més,
us explicarem la sorpresa
que us hem preparat
per al dia de Nadal.
Soy Tito Álvarez.
El día de Nadal
farem un Tot Gira especial
amb la gent del Minuts Escombreria.
Tot gira!
Dissabte i diumenge
a partir de les 4
i el dia de Nadal
especial Minuts Escombreria
de 4 a 5
amb David Clopés.
14 de novembre de 2023.
Presentació del podcast
El mar, el mur,
el Born Centre de Cultura
i Memòria de Barcelona.
Aquest només és un tast
del podcast
que ja podeu consultar.
Amb l'antropòleg forense
José Pablo Veraibar.
El hecho de nombrar
a esas personas
es muy importante.
Blanca Garcés,
investigadora sènior del SIDO.
És fonamental
que les famílies
sàpiguen on són.
Òscar Camps,
fundador d'Open Arms.
Això és un genocidi estructural
aquí en decisions preses
perquè el mar faci
la feina bruta.
El cantant d'origen senegalès
Momi Maiga.
Habla de amigos cercanos,
personas de mi continente
que pierden su vida
cada día en el mar.
I la fotoperiodista
Anna Sorinyac.
Per denunciar
la ineficàcia,
inoperància
de totes les administracions
que haurien d'estar
implicades en això.
Solidaris
amb Mercè Folk.
Dissabte a les 10 de la nit.
Ara vine Nadal.
Tio, tio.
Caga't d'horror.
A tots davant tocan.
Penses i figues
i mel i mató.
Repet el timbal.
Rampatatam.
Diguem-ho alt,
diguem-ho clar,
ara i sempre.
Amb TV3 i Catalunya Ràdio.
Viu el millor Nadal.
Vengo aquí, yo.
No tu.
Vengo aquí, yo.
El suplement.
Notícies,
entreteniment
i hi-hi-ha-ha.
Amb Roger escapa.
11 i 7.
El comunista.
So 형.
S 시청.
Bon Nadal, camarada Joel Díaz.
Bon Nadal.
Com està, Joel?
Molt bé.
Demà a missa del Gall?
Demà, no, jo a missa no hi vaig,
però sí que a casa fem una mica de Notchebuena,
per generar una mica de controvèrsia,
perquè ara segur que la gent està pensant que sóc un mal català,
però sí, sí, t'agrada fer Notchebuena.
Jo també faig sopar de la nit de Nadal.
Li dius nit de Nadal, no?
Ah, me'ls escapa, sí.
Ah, me'ls escapa, eh?
Sí, sí.
Sou molts, els escapa o no?
Sí, sí, perquè jo vinc de dues famílies
que el meu pare eren sis germans
i la meva mare vuit.
Que sou de l'Opus?
No, que ja sàpiga no, vaja.
Però vull dir que sí que tinc molts oncles,
que ara ja podem dir tiets, no sé si ho saps, això.
Ah, sí, sí que és veritat, sí, sí, els escapa, eh?
Això és burgesia, tèxtil...
No, no.
No, no, no, no.
Som classe obrera.
Roger, per favor, tapa't una mica.
Tapa't una mica, que faig mitja hora de Google
i et destapo, bueno...
No, no destaparies.
Que tenies un besavi que era esclavista.
No, que jo sàpiga no.
Que tu sàpigues no.
Tot podria ser, però que jo sàpiga no.
Ja t'ho miraré.
11 i 9.
La primera consulta...
Això és al comunista, ja ho sabeu,
consultes a suplementa.radio.cat,
que per cert n'estan rebant un munt cada setmana.
Ah, sí?
Sí.
Me n'alegro molt.
La signa la primera des de Montpaller,
el Marc Aitor Pauner.
Marc Aitor Pauner.
Hola, Joel, t'escric des de França,
concretament des de Montpaller,
per explicar-te bàsicament que aquí el transport públic és gratuït.
Vaig venir-hi a viure fa 6 anys per estudiar
i ja m'hi vaig quedar perquè, francament,
s'hi viu molt millor que Barcelona.
Excepte, excepte, pel clima i pels francesos.
Totes dues coses bastant inevitables,
la veritat que és que sí, està molt bé.
I la prova, per exemple, és això.
Des d'avui mateix,
nosaltres hem rebut aquest mail dijous,
els habitants de Montpaller
i de tota la seva àrea metropolitana
ja no hem de pagar el transport públic.
Quan l'alcalde socialista ho va prometre en campanya,
jo no m'ho vaig creure, de fet,
i ara resulta que el senyor ho ha complert.
És que no tots els socialistes són ells.
I aquí ve la pregunta, Joel.
Com és que cap ciutat catalana ni espanyola,
moltes governades per partits,
suposadament d'esquerres,
que jo recordi mai no s'ha ni tan sols atrevit
a plantejar una mesura com aquesta?
Ja sé que tu ets comunista
i que vols el pas sencer,
però no em negaràs que la socialdemocràcia,
quan es fa bé, té coses bones.
Aquesta és la consulta del senyor Marc Aitor Pauner
des de Montpaller.
Des de Montpaller.
Bon dia, estimat camarada Marc Aitor Pauner.
I tant, i tant,
que la socialdemocràcia té coses bones.
A mi m'agrada el pas sencer, com tu dius,
però també sé apreciar les molles,
quan són bones,
i la veritat és que aquestes que dius tu
tenen molt bona pinta,
i més en un país com França,
amb un president a qui ja sí li està caient
bastant la careta de centrista,
i cada vegada és més evident
que s'està morint de ganes de desmantellar
tant com pugui l'estat del benestar.
L'altre deia, no sé què deia,
que volia implementar l'estat del benestar
del segle XXI.
Em va fer molta gràcia aquest eufemisme.
En fi, he buscat la notícia,
i efectivament,
tot el transport públic
de l'àrea metropolitana de Montpaller,
que inclou més de mig milió de persones,
ja és gratuït a tots els efectes
pels habitants de la zona.
Diu que, per exemple,
una família de quatre persones,
Roger,
s'estalviarà uns 1.472 euros anuals
amb aquesta mesura,
que es reduirà també un colló
l'ús del transport privat
i, per tant, també les emissions
de fums, lletjos,
i el que em sembla més interessant
és l'explicació de com ho pagaran.
Ho he trobat a una notícia del 324,
el millor portal de notícies de la història,
compensaran la caiguda d'ingressos
gràcies a una taxa
sobre la pròpia mobilitat
que s'aplica a les empreses
de més de 10 treballadors
des del 2021, allà.
Moltes gràcies pel teu testimoni,
Marc Aitor Pauner,
perquè explica de manera molt gràfica
com ha de funcionar realment
l'estat del benestar.
L'administració aplica
mesures redistributives de la riquesa
en forma de serveis públics
i gratuïts,
i qui ho paga, en aquest cas,
són les empreses via impost directe
que retornen part de l'excedent
del treball no remunerat al treballador
i ho fan, a més, contentes,
ojo, perquè saben que així
tindràs treballadors més feliços
i segurament també més productius.
És el win-win de tota la vida
que planteja la socialdemocràcia
i que, malauradament,
cada vegada té més mala premsa
entre les patronals,
que jo diria que cada vegada
estan menys disposades
a compartir ni tan sols
les molles,
seguint aquella metàfora del principi.
S'ha de dir que aquí a Catalunya
i a Espanya,
per alguns col·lectius
com els aturats, els joves
o els menors d'edat,
el transport públic ja és gratuït
o gairebé gratuït,
són unes molles de pa
que també cal valorar
sempre i quan tinguem en compte
que són això, molles,
i que moltes vegades,
company Marc Aitor Pauner,
per aconseguir aquestes molles,
el que cal és lluitar,
efectivament, pel pas sencer.
Avui no m'estàs gravant en vídeo,
cosa que...
Espera, espera, espera.
Quan entriu personatge,
que és el moment emocionant.
Ah, ja.
Ja ho veurem.
D'aquí una estona,
personatge misteriós,
suplement arroba
catradio.cat,
les consultes.
El personatge misteriós
el podeu endevinar
a través de
arroba catalunyaràdio
a la xarxa social X.
Ah, sí.
Ara es diu així.
Bé, aquesta consulta
no ve signada,
el correu que ens han enviat
tampoc ens dona gaires pistes,
perquè és
e-mail
nit
a
new
268
arroba
gemil.com.
Bé,
bon dia.
Són d'aquests que te'ls crea
automàticament una plataforma
per enviar anònims.
Bon dia, diuen,
aquest anònim.
L'altre dia estava parlant
amb algú
quan em va dir
com podia defensar el comunisme
si un sistema comunista
no havia funcionat mai
i va afegir allò tan típic
que és irrealista
i ingenu.
Sí, sí.
Jo vaig parlar
de les influències
dels països capitalistes
i de si l'actual sistema
capitalista
li semblava exitós,
però tot i així
no me'n vaig sortir gaire.
Què puc dir
en casos com aquests
que se'm diu
que el sistema comunista
és irrealista
i ingenu?
Ingenu.
Gràcies i felicitats
per la secció,
per tu i pel Roger.
Bé,
m'afegeixo
a les felicitats
per tu, Roger.
I ara sí,
anem a contestar...
A l'autofelicitació.
Ojo, ara ja pots obrir el whatsapp,
però això que t'agrada
fer tu mentre parlo,
perquè se viene torrita,
vale?
Vinga.
Benvingut.
Un cronòmetre seria.
Un tic-tac d'aquests,
posa un tic-tac.
Benvolgudíssim,
camarada anònim,
gràcies a tu per escoltar-nos.
No sé si t'adones, Roger,
que cada vegada
més consultes van dirigides
a demanar ajuda
en situacions de debat
amb liberals.
És normal,
és normal,
i deixa'm explicar per què.
Perquè en aquestes discussions,
normalment,
el comunista
ja comença perdent
perquè accepta,
sense adonar-se'n,
perquè jo m'hi he trobat
moltes vegades,
una premissa
que és que la de la...
Hòstia, ho diré.
La de la...
la de que l'economia
de mercat funciona
i són les idees socialistes
les que venen a trencar
un estatus quo
que ja és just
i pròsper
i totes aquestes collonades.
Com que partim
d'aquesta fal·làcia,
sortim perdent.
El socialisme,
a la pràctica,
no ha estat mai
a l'alçada de la teoria,
això és una evidència,
però és tan evident
com que amb el liberalisme
ha passat
i passa exactament el mateix.
Anem a veure.
En què se substenta
la ideologia liberal?
Doncs jo diria
que en base
a tres idees,
que són el treball,
la propietat
i la llibertat.
Segons els liberals,
el treball és l'origen
i la justificació
de la propietat.
Com que les propietats
del subjecte
s'entenen
com a fruit del seu treball,
les diferències
de propietat
els liberals
les expliquen
com a conseqüència
del diferent esforç
desenvolupat
pels individus.
Per tant,
qui més s'esforça
és qui més té.
Aquesta és la premissa liberal.
Llavors,
jo et pregunto,
company anònim,
a tu et sembla
que funciona
això així?
Jo diria que no.
Jo diria que
el treball,
el treballador
inverteix
el seu esforç
en la producció
d'una sèrie
de mercaderies
que just després
d'estar produïdes
deixen de pertanyer-li
per passar
a augmentar
el patrimoni
d'algú
que no s'ha implicat
en el procés
de producció.
I per tant,
si alguna cosa
es constata
en la realitat
del capitalisme
és el contrari
del que la ideologia
li va l'afirma.
O sigui,
el que acaba passant
és que qui no treballa
posseeix
i qui treballa
acaba efectivament
desposseït.
I per què no parlem,
per exemple,
de la competència?
Tu has vist,
camarada Anònim,
algun mercat
que funcioni
amb perfecta competència,
sense monopolis
ni oligopolis
que el distorsionin.
Mira't qualsevol
sector econòmic
en qualsevol
economia del món
i m'ho dius.
Per no parlar també
de la idea de llibertat,
clar,
que la llibertat
és la fal·làcia
que substenta
tota la resta
de collonades.
Tu et sents lliure,
amic Anònim?
Pregunta-t'ho.
Tu,
quan interactues
amb el mercat laboral,
et sents capacitat
per vendre lliurement
la teva força de treball?
És més,
creus que la relació
entre treball i capital
és una relació simètrica
entre dos subjectes lliures
que es decideixen,
diguéssim,
mútuament
establir una relació contractual
des de la llibertat
que els caracteritza?
I creus que en aquest mercat,
amic Anònim,
tots partim
en igualtat d'oportunitats?
Eh que no?
Eh que tampoc?
Doncs la propera vegada
que et diguin
que el socialisme
no s'ha implantat mai amb èxit
i que és,
doncs això,
irrealista i ingenu,
tu reclama
per la teva ideologia
la mateixa paciència
de segles
que estem tenint
amb la pràctica liberal
sense que mai,
absolutament mai,
aquesta hagi estat
a l'alçada
de les seves teories.
Has acabat?
És que no has escoltat
ni una paraula.
Hi ha hagut un moment
que pensava que et faltava aire.
Sí, sí, sí.
És que intento anar ràpid
perquè em dóna la sensació que...
No, no, escolta'm,
és el teu espai,
vull dir que el tema
de la velocitat...
És el nostre espai, eh, Roger?
Sí, però...
Per favor, escolta'm.
Però bueno,
jo crec que ho he explicat bé.
Arran d'un accident múltiple
a l'AP7
a l'altura de Sobirats,
de seguida la Carmina Malagarriga
ens amplia aquesta informació
perquè molts dels oients
que ara mateix ens escolten
des de l'AP7
els estàs alegrant al matí
perquè porten estona aturada.
Bueno, al primer,
decidir que les persones
implicades en l'accident
estiguin bé, no?
De seguida ens explica
la Carmina Malagarriga.
Hola, què tal?
Bon dia de nou, Carmina.
Hola, bon dia, Roger.
Situació que estora l'AP7?
Doncs la situació
està una mica complicada,
per no dir molt.
Ja són 14 els quilòmetres
que arrossega
des de Castellbí de Rosanes
fins a Sobirats
per aquest accident múltiple
que hi ha hagut
i són sis vehicles
implicats
en aquesta patacada
que hi ha hagut
a l'AP7.
I a banda d'això
hem de dir que també
l'AP7 arrossega
també problemes més avall
a banda d'allò
perquè s'estan retirant
uns camions
que van a ser accidentats
durant aquesta setmana.
Vull dir que aquesta via
ara mateix
és sentit sud,
sobretot,
presenta molts problemes.
Gràcies, Carmina Malagarriga
per aquesta última hora.
Paciència,
cues quilomètriques,
com dèiem,
en aquest accident a l'AP7
a l'altura de Sobirats.
Tu tens cotxe a propi, Joel?
No.
No, no, no.
És una cosa
que no necessito.
El demano als meus pares
que no el fan servir gaire
i si no me'l deixen
esporàdicament
en lloguem.
Has fet mai autostop?
Fa quan era jove, sí.
Sí, sí.
Havia fet, sí.
Sí, sí.
Quan fas autostop
sent un adolescent
de 17, 18 anys
a Menorca, per exemple,
te n'adones
que és un dels pocs àmbits
en què ser un home
és una putada.
Una putada.
Tens molts, molts menys
números que t'agafin.
També és veritat
que si ets dona
i t'agafen
llavors tens alguns números
que la cosa surti fatal.
És complicat
el tema de l'autostop.
Sí.
Aneu amb cuidado.
Sí, també és complicat
el jardí que t'acabes
de ficar tu sola.
Sí, però jo ja n'estava sortint
i ara no m'hi tornis a posar.
Vinga.
Vinga.
Tenim una última consulta per avui.
Sisplau.
que aquesta sí que ve
amb nom i cognom
Mateu Albar.
Mateu Albar.
És real aquest nom, eh?
No és el típic nom.
Benvolgut.
Joël Díaz
em dic Mateu Albar Tomeu.
Ah, doncs no...
Hòstia, que cabrona el tio.
Però ha arribat de veritat
el mail, això, eh?
Però ara he entès la broma.
Els hem empassat.
És com la de Rosa Melano.
Em dic Mateu Albar Tomeu
i tinc el defecte
de no saber discutir de política.
L'altre dia
en un debat amb uns amics
un amic defensava la propietat privada
fins al nivell de
si jo tinc un bloc de pisos
de la meva propietat
i els buiten i buits
estic en el meu dret, no?
Sí, ara mateix
està en el seu dret, sí.
Un altre li va respondre
que això dificultava
l'accés a l'habitatge
de persones humils,
és a dir, pobres.
Davant d'aquest argument
l'amic va apel·lar
a una política impositiva
que facilités
la distribució de la riquesa.
Però, davant l'argument
que les grans fortunes
tenen mecanismes
per evitar aquesta política impositiva,
va dir textualment
mala sort, la vida és dura.
Aquí vaig saltar jo i vaig dir
doncs si les grans fortunes
fan trampes
per evitar pagar els impostos
que els pertoquen
els tallem al cap i ja està.
Mala sort, la vida és dura.
Cosa que em desacredita.
Sí, et desacredita ara,
però abans això funcionava molt bé.
Com podria fer-ho
per evitar aquest tipus de comentaris
i tenir un debat
contra un liberal
posant sobre la taula
arguments contra el liberalisme
sense desacreditar-me?
Moltes gràcies.
Salut,
Mateu,
Albert,
homeu.
Totes les preguntes
són iguals, eh?
Què faig per discutir?
Hòstia, busqueu-vos la vida, tu.
Entreu a internet,
que és el que faig jo
per fer aquesta secció.
Aviam,
Mateu,
és que de fet crec que la resposta
a la consulta anterior
et pot anar collonuda
per aquest problema que tens,
justament,
però per donar-te alguna resposta,
diguéssim,
genuïna,
original per tu,
t'aconsellaré el següent.
Mira,
camarada Mateu,
no totes les converses
valen la pena,
val?
Ni val la pena
entrar sempre
a qualsevol discussió
per defensar el que penses.
Això és important
tenir-ho clar.
Les discussions serveixen
per aprendre,
més,
jo diria,
en quant a retòrica
que en quant a teoria,
però hem de tenir en compte
que també desgasten,
val?
I poden arribar
a allunyar-nos
més del que voldríem
dels nostres éssers estimats.
Jo, Roger,
t'ho he dit moltes vegades,
amb tu em passa,
per exemple,
jo sé que a favor
de l'amistat
entre rivals ideològics
i no passa res,
crec que poden ser amistats
tremendament enriquidores,
no?
Perquè, hòstia,
en base a parlar-ne i tal,
doncs tu vas enfortint
els teus arguments,
els vas matisant,
però això sí,
cal administrar bé
les discussions
per no acabar
sempre barallats.
I per això et proposo,
amic,
com et deies,
Mateu,
un joc,
un joc xulíssim,
xulíssim,
que si voleu,
si esteu parats ara
amb el cotxe a la P7,
podeu provar
i que jo l'he pres aquest estiu
i que va de puta mare
per relaxar una mica l'ambient
quan una conversa
s'està posant xunga,
la gent ha begut ja
com molts crits i tal
i ja comencen a volar
els adòminems,
que ja no són arguments
respecte a la cosa
sinó respecte a la persona
que els diu,
com és el cas del Mateu.
És el joc de la Wikipedia,
l'explicaré molt ràpid,
és molt divertit,
perquè llavors
la gent està callada.
Tu agafes la Wikipedia,
l'obres amb el mòbil,
tu obres la Wikipedia,
l'heu de fer amb la Wikipedia
en castellà,
em sap greu,
però perquè té moltes més entrades,
ara ho entendreu.
Ho faig o no?
Sí, tu obres la Wikipedia
amb el mòbil
a la part esquerra.
Sí, amb el mòbil.
Al navegador,
obres la Wikipedia
a la part esquerra,
a la dreta,
veureu que hi ha
com el típic menú, no?
Veus el menú?
Que són tres ratlletes,
apretes les tres ratlletes
i et surt una categoria
que diu a l'azar.
Sí, ho veus?
Apretes a l'azar
i et quedes aquí.
A mi, per exemple,
m'ha sortit
l'Ujston, Nebraska.
Julio Fonseca.
Julio Fonseca.
Focolista hondureño.
I ara, per exemple,
si estéssim jugant tu i jo,
ara que seria el meu torn
de dir la cosa,
jo dic, per exemple,
Xavier Salai Martín.
D'acord?
I a partir d'aquest moment,
tu i jo hem d'intentar
arribar a l'entrada
de Xavier Salai Martín
només saltant
amb els links blaus
de la Wikipedia.
Ho heu entès o no?
Sí.
O sigui, jo d'aquí de l'Ujston,
per exemple,
em surt Nebraska.
Doncs de Nebraska,
si busqués Salai Martín,
aniria a Estados Unidos,
llavors aniria
a la Universitat aquesta
de Colúmbia,
i arribaria
al Salai Martín.
el primer que arriba
a la paraula
que s'ha dit guanya.
Tot això per no aguantar
la turra del company que...
Clar,
i llavors tu jugues a aquest joc,
la cosa es calma...
Tu hi deus haver jugat
moltíssimes vegades.
Moltíssimes.
És molt divertit,
us el recomano molt,
de veritat, eh?
Heu d'anar saltant
de link en link.
No val sortir de la Wikipedia.
Sempre aprenem coses
al comunista,
és curiós, eh?
No val tampoc tirar enrere,
d'acord?
O sigui, no pots tirar enrere.
Tu has d'assumir.
Si cliques a un link,
et mous a partir d'aquell link.
Suplement arroba
carradi.cat
al llarg d'aquesta setmana.
No fem vacances.
Les consultes,
dissabte, dia 30.
Dissabte que ve,
per tant,
programa normal de comunista.
El dia darrer
sí que ens ho agafarem
amb una mica més de calma,
tot i que hi haurà suplement.
El Joel fa una cara de...
Estava afectat, així.
Sí, és que no...
El dia 30...
Ja ho gestionarem.
No ho tenia jo.
Sí, no, però sí, eh?
Si cal, sí, eh?
Sí, tant.
Home, jo estaré aquí.
I tant que cal.
Doncs vinga,
que se cobri,
i també t'ho diré, eh?
I tant.
Home, clar, clar,
una cosa per l'altre.
A l'altra banda del telèfon
un personatge conegut,
reputat,
la identitat del qual
el Joel Díaz desconeix,
els oients també,
l'equip del programa
coneix molt bé.
Només pot respondre
aquest convidat misteriós
amb un sí o un no.
D'acord.
Si no vol respondre
a la pregunta que li formulen,
una d'elles pot dir
volta'l.
Si diu volta'l,
s'estalvia la pregunta.
Vinga.
En joc un esbambes múnic
de l'oient més ràpid
que endevini el personatge misteriós.
Les tenim en joc, ja.
Respostes a
arroba catalunyaràdio
a la xarxa social X,
que hem de dir Twitter.
Endavant.
Sí,
el de les bambes ja ho has dit?
Sí, sí.
Perfecte.
Ets un home?
Sí.
Ja comencem amb...
Vas amb cotxe?
Sí.
Cotxe.
Estàs parat a la P7?
No.
No, per la veu no, no...
No, no ha parat.
D'acord.
A veure què li podríem preguntar
a aquesta persona.
L'edat.
Ets major de 40 anys?
No.
Ets major de 30 anys?
Sí.
Molt bé.
Si un tio és jove...
30 i tants.
El cotxe és teu?
No.
El cotxe és de...
de tons pares?
No.
és llogat?
No.
És tu un amic.
Has robat el cotxe?
No.
Va bé.
Aviam.
Aviam.
Li han deixat el cotxe.
Et consideres un artista?
Sí.
D'alí.
Faràndula.
Artista.
Faràndula.
Molt bé.
Ets un artista
que es mou en el camp
del teatre?
Sí.
En sèrio?
Sí.
Carai.
Teatre.
Un actor.
Teatre.
Ets actor?
Sí.
Ets actor.
Ets actor, tens 30 anys,
ets català?
Volta-ho.
Ja l'has gastat, eh?
Ja l'has gastat, eh, bro?
Perquè ara et preguntaré,
t'agradaria que Catalunya
fos un nou estat independent
d'Europa
en forma de república?
Sí.
Sí.
Sí.
Vale.
No sabem si és català,
clar.
No ho pot dir-ho.
Potser és com l'Albano
Dante Faixín.
L'Albano...
Ara no...
Va, ets un actor
català,
independentista,
artista,
que tens un cotxe
que no és teu.
Molt bé.
Que tens alguna obra
de teatre
ara mateix
en cartellera?
No.
surts per la tele,
també?
Sí.
Surts a alguna sèrie?
Sí.
Alguna sèrie
de Netflix?
Sí.
Home, tio,
estàs responent
de veritat o no?
Que sí, que sí.
Ah, vale, vale,
perquè, collons,
les estic encertant totes.
Sí, sí.
O sigui, ara mateix
hi ha una sèrie a Netflix
on tu surts, eh?
Jo diria que més d'una,
fins i tot, sí, sí.
Més d'una, eh?
Per tant, ets un actor
d'èxit.
Vius a Madrid?
No.
És molt raro això,
un actor català d'èxit
que no viu a Madrid
i treballa a Netflix.
Però tens,
eh que tens un,
tens algo a Madrid,
tens un pis allà.
No.
Li posen el pis.
Et posen el pis, eh?
Posen el pis.
Vens tres mesos a rodar
et posen un pis.
Ara, a veure si em saps
respondre aquesta pregunta.
Tu entraries
dintre de la categoria
d'actors guapos?
Sí.
No, però respondre
sincerament, eh?
Sincerament.
No.
Vale.
No.
No?
No.
Té el seu rotllo, eh?
Jo crec.
vas venir de convidat
al Zona Franca?
Sí.
És un programa que fèiem.
Ja sé qui ets, eh?
Ja sé qui ets.
Vam estar,
sí,
vam estar parlant
de la teva afició
masturbatòria
en habitacions d'hotel.
Sí.
Sí.
Ets l'Enric Auqué.
Avui el comunista
Enric Auqué.
Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
què tal?
Què?
Estic a l'AP7
amb un camió,
estic fent una mudança
i vaig amb dues persones més.
Hòstia.
m'ajudant.
Però t'has estalviat
perquè hi ha hagut un accident de trànsit
i hi ha molta cua a l'AP7.
Doncs no ho sé,
és que ho he sentit que ho dèieu
i estic una mica preocupat
perquè estic ara
a la zona del Montseny
i espero que no em pilli.
A veure, mirem.
Ara ho actualitzarem
perquè...
Els pobles que ha dit,
jo no els coneixia,
els pobles que han dit.
Sí, com a...
Jo què sé,
quin poble deus ser?
No, però l'accident
és ara al Penedès,
al Sobirats,
vull dir que en principi
crec que us heu estalviat, eh?
Val, val, val.
Estalvio, quina sorpresa.
Val, val, val.
Sí, perquè m'està costant 70 euros
l'hora, això.
Ah, però la mudança és teva?
Sí, m'estic fent una mudança.
Ah, què dius?
Deixant una casa.
Estàs canviant de domicili?
Sí, bueno,
estic deixant una casa
que tenia jugada al meu poble,
on hi anava molt,
però és molt car
i he decidit deixar-la fer
i estic aquí amb dues persones,
dos homes colombians
que m'estaven explicant
com es feia el basuco.
Hòstia,
el basuco és allò
que es fa amb la cocaïna, no?
És una forma de...
És l'inici,
és l'inici de la cocaïna.
És el precursor,
és el precursor de la cocaïna.
És el precursor.
Sí, senyor.
I l'estan explicant
tot el procés.
Carai, bueno...
On vas a viure?
Vas a viure, Enric?
A Barcelona.
Oh!
Tu també has caigut, eh?
Sí, però tu...
Recorda'm quin era el teu poble, Enric,
que no me'n recordo.
Rupià.
Rupià, això, Rupià.
Vaco Rupià, hòstia.
L'Emporda, no?
Els meus pares hi són, eh?
Vull dir que podré seguir tinant,
però ja no amb independència adulta.
És allò que...
Clar, està molt gentrificat
tot allò de l'Emporda net, eh?
Molt, molt, és horrorós, és horrorós.
Està ple de progrés catalans
de pasta de Barcelona, allà.
Ah, sí, sí.
Sí, sí.
Vinyes verdes vora el mar, eh?
Vinyes verdes vora el mar.
Has anat a veure l'última pel·lícula
de l'Enric Auquer a l'estina?
No, però la tinc pendent.
És el del maestro que volava
con les no sé què?
La tenim en català, també.
Con les dintre de les marites.
El mestre que va prometre el mar.
El mestre que va prometre el mar.
És que la...
Has d'anar, heu d'anar, no?
Sí, sí.
Sullents, la ràdio, aneu tots al cinema.
Sí, sí.
Bé, jo tenia previst veure-la per la tele,
si no t'importa.
Com ho veus?
Perquè ara et queda molt per veure-la per la tele.
Després és com...
Ja estarà passat.
Pensava que aquesta és la que tenies a Netflix, tu.
No, perquè...
A veure, espere't un moment.
Aquesta noia que acabarà a Netflix,
però dintre d'un any i mig.
Un any i mig, no puc aguantar.
Deixa'm posar una mica d'ordre.
A veure, l'Enric Oquer,
amb el mestre que va prometre el mar,
és una pel·li que li ha valgut la nominació
Els Gaudí, Els Goya,
com a millor actor protagonista.
Poca broma, poca broma.
I el Feroz, també.
I el Feroz, imagina't.
Vull dir que va de debò, això, eh, Enric?
Va de debò, va de debò.
Ha agradat molt, sí, sí.
És que és un personatge molt maco.
Molt bonic.
Escolta'm, Enric,
a tu et van francament bé les coses
a nivell professional, no?
Sí, les personals no tant.
Les professionals...
Què dius?
Bueno, no, no entretem en detall.
Ja puc explicar explicar la meva vida aquí,
però sí, va millor els professionals
que les vitals.
I escolta'm...
És la meva intimitat.
Digue'm-ho.
Com gestioneu els actors
la, diguéssim,
la inestabilitat econòmica?
Tu ara, per exemple,
estàs guanyant bastanta pasta rufa, no?
M'imagino.
Sí, guanyo diners.
El que passa,
que ara passa que en gasto molts, tio.
Això t'anava a dir.
Què fas amb la pasta?
Molts és molts.
La inverteixes?
Tinc dos fills.
Tinc dos fills.
amb dues persones diferents.
Després estic separat.
Val.
Ja començo a entendre la part...
I de sobte tinc...
Tinc...
Com molts gastos.
Sort que no volies parlar
de la cosa personal, perquè...
a 4.000 en tinc paus al mes,
i de sobte encara que m'hagin
els diners després mai en tinc.
Hòstia, Enric.
Hòstia, Enric.
Hòstia, Enric.
Clar, és que les coses
s'han de pensar dues vegades, eh?
Abans de fer-les, perquè...
No saps gaire de pensar
les coses dues vegades, eh?
Ja saps.
Ja saps.
Fa gràcia perquè
quan tu parles amb un actor,
més amb la pinta que fot l'Enric Auquer
i el rotllo que té i tal,
t'imagines que et dirà
no, gasto molt perquè
tinc una vida dissoluta, no?
Pago molt, no sé,
drogues, alcohol, tal...
A veure, se'n ser un consumista, eh?
No gasto res, tampoc, eh?
Menjo fora a vegades,
però tampoc és...
No em compro coses...
No sé, no sé.
Escolta, Enric, tu...
Tu no hauràs dit mai
que fossis independentista?
Mira, què et dic.
Bé, jo he anat oscil·lant, eh?
Realment.
Jo ho vaig ser molt una època,
de sobte ens vam desencantar tots una mica,
ens vam sentir una miqueta reixionats.
Sí.
I de cop i volta
ja és tota una mica una pantomima.
Ara, soc independentista
en quan...
en quan es podria lluitar
per una Constitució
diferent
que era l'Espanyol.
O sigui, tu...
Tu, tu, el que...
Tu ets d'aquests independentistes
que ho són...
D'esquerres i de...
Ai, que l'estem perdent.
Segurament que ets...
Estem perdent.
Que has entrat a un túnel o alguna cosa.
Sí.
Soc una mica botifler a vegades.
Ets botifler?
Soc una mica botifler.
Estic perdent de senyal.
No, no, ara ho recuperarem, això.
Ara ho millorarem.
Parlant amb l'Enric...
Hola, som aquí, som aquí, som aquí.
Hola, guau.
Et sentiu?
Sí, sí, et sentim perfectament.
Sí, et sentaríem una mica tallat, una mica.
Seria interessant no parlar uns damunt dels altres.
Em sentia pensar que perdíeu d'independentista.
No, no, et sentim, et sentim.
Jo l'he vist últimament...
És el...
Ara ens estem fent unes bromes físiques, que no són gaire ràdio.
Jo l'he vist últimament a l'Enric Auquet, l'Això no és Suècia, amb l'Aina Clotet i el Marcel Borràs, que és la nova sèrie del 3Cat.
Però si jo l'estic mirant i no surt.
Fa un paper molt petit l'Enric Auquet també, l'Això no és Suècia, que m'agrada molt, vaja.
Ah, però quin capítol surt? Perquè ja no l'he vist.
I ell que precisament la paternitat també sap de què va bastant.
El 3 i el 4, Joel.
Tu, Enric, tu que ets un pare experimentat, a nivell de criança, per quina via apostes?
Jo diria que no tingueu fills.
Home, Enric, això no ho diguis, tio.
No, directament, no en tingueu, de veritat.
Però tu no...
Al món sembla que està a punt d'explotar, no els hi feu això, tampoc.
No, aquest argument no m'agrada gens.
No m'agrada gens, perquè al món, si te'l pares a mirar,
sempre ha estat, d'alguna manera o altra, a punt d'explotar,
i la gent ha seguit tenint fills.
Sí, sí, a Barcelona, com que hi ha bombes, la gent tenia fills.
Ah, per això et dic, Enric.
Jo, Joel, et veig amb moltes ganes de ser pare, tu.
Jo en tinc moltes, jo en tinc moltes, i arguments com els de l'Enric no me'ls crec.
Tu, aquesta gent que defensa que ja som massa gent al món,
i que per això no cal tenir fills, i la concietat, tot això no ho va amb tu.
Jo, el que crec és que...
Jo, Joel, jo no m'ho pensaria gaire, tio.
No m'ho pensaria... O sigui, jo no m'ho vaig pensar gens.
Vull dir, si tu has pensat més que sigui dos dies, ja ho feràs.
Sí, home, però saps què passa?
Ara la cosa està muntada, Enric, amb que hi ha una altra persona
que t'ha de donar el consentiment, perquè tu la facundis, no?
Ah, no, això sí, però pensava que...
I aquest consentiment... No el tinc encara, però ja el tindré.
Ja el tindré.
I no et posaré tu com a exemple, però el tindré.
I escolta, tu ets una persona que políticament,
tema nacional a banda, aquesta secció es diu el comunista,
i jo t'identifico amb uns postulats clarament, clarament d'esquerres, no?
Sí, ho intento.
A vegades sí, hi ha traïcions pel mig, meves, a mi mateix, eh?
Hi ha contradiccions, però sí, però tu també, no? Una mica tots.
Sí, sí. Tu tens patrimoni immobiliari?
Patrimoni immobiliari?
Sí.
No, mira, just ara, just ara m'acabo de comprar una cosa,
perquè tenia una mica estalviat, m'he fet una hipoteca a 30 anys.
Collons.
I tenia una mica estalviat per fer una entrada,
i vaig estar buscant a Barcelona, i em vaig deprimir moltíssim,
perquè vaig veure que per tenir un pis de 80 metres quadrats
t'havies de deixar 400.000 euros.
És correcte.
I m'he comprat un cortijo almeria.
Ho dius de debò, això?
No, no.
Ho dius de debò, estic així d'assumat.
En sèrio o no ho dius?
Tampoc penso molt bé les coses.
Sí, ho dius de debò, se l'ha comprat almeria.
Sí, m'he comprat un cortijo per 270.000 euros amb el meu pare,
així una mica a mitges.
A mitges, a mitges, mira, molt bé.
I de sobte tinc terres, i tinc allà un cortijo.
Home, doncs escolta, pots crear una ganaderia d'aquestes de toros.
Clar, tia, era bastant més intel·ligent
que comprar-se un pis de 80 metres quadrats a Sants.
Sí, fa les sensacions.
Per 400.000 euros.
O sigui, això vol dir que possiblement algun dia a la teva vida dius
ei, ara toca el moment d'anar cap a Almeria.
Bueno, per obligació, vull dir.
Jo he anat tota la vida, una mica a Almeria,
és el que pot ser la meva segona casa,
i després m'he comprat un cortijo.
Vale, vale, vale.
Bueno, allà són van rodar totes les pel·lis de l'Oeste, no?
Sí, senyor.
Vull dir que potser és el nou gènere que has de...
Els espaguetis, els espaguetis westerns.
Tu el faries un western o no, o què?
Un espagueti western 100%.
Un espagueti, eh?
Sí, és el meu gènere preferit, eh?
Realment, algú està.
Ah, sí?
De els meus preferits.
No acabo d'estar d'acord amb això que deia l'Enric Oquer,
que ell no entraria dins de la categoria de guapos.
Jo ja l'he entès.
Jo ja l'he entès.
Atractiu, atractiu.
Siguem atractius.
Ets molt atractiu, o ets molt,
però no ets, diguéssim, ortodoxament allò guapo,
segons els cànons.
Jo crec que tinc una cara de personatge còmic, de xista,
una mica com el massa gran o alguna cosa així.
No, no, i quan vols ser sexy, ets sexy.
Ets una mica com el marit de la Mònica Bellucci.
Com es diu l'actor francès aquell?
Vincent Cassell, saps?
Ah, Vincent Cassell.
Jo tinc la sensació que l'Enric Oquer és d'aquells que...
Soc més tipus Gainsbourg, no?
Ui, Gainsbourg.
Sí, però mira el que follava aquest, eh?
Bueno, l'Enric també, l'Enric també.
No, l'Enric, o sigui, jo tinc la sensació que és d'aquelles persones
que un dia que se'n va de festa i diu
avui sí, avui sempre sí.
Hi ha un consentiment explícit, eh, sempre.
Home, sí, sempre sí.
Evidentment.
Evidentment.
No soc gaire de follar així ràpido i un moment de noix, eh?
Però...
Home, des que soc com així famosillo
sempre em passa que hi ha com moltes mirades
i molta gent com que se m'acosta,
però no m'agrada gaire fer-ho, això.
Diu, no soc gaire de fer l'amor de seguida,
però a l'hora d'engendrar, sí, vull dir que...
Clar, però això és una altra cosa.
És una altra història, sí, sí.
Bé, escolta'm, Enric, doncs...
Vindrem a veure el Cine,
perquè el mestre que va prometre el mar
desitjant molts èxits també a l'hora de recollir els premis.
Anava a dir, deixa'm a fer-me una mica de promo, molt ràpid.
Home, i van, endavant.
L'abril estrenem al Teatre Lliure de Gràcia,
una obra d'Ivan Morales,
fem una adaptació del Dia del Batusi, del Casabella,
que jo crec que us mullarà molt,
perquè és una bona novel·la, una bona peça,
que parla de transició des dels marges de Barcelona.
i trobo que és molt guai el projecte
i que hi ha un equip de l'hòstia
i que em valdrà molt la pena.
Com es dirà l'obra?
El Dia del Batusi.
El Dia del Batusi, molt bé, molt bé.
Però és en castellà, eh?
Bueno, no passa res, tu.
No passa res.
El tema de l'accent, com...
Tu vas haver de treballar molt per treure't, Enric,
el tema de l'accent?
Jo vaig tenir-me que treure primer l'empordanès
i després el català.
I et va costar, realment, o no?
Sí, és difícil, la veritat,
perquè l'accent està molt dintre nostre, no?
Tu, Joel, et volies en cor a fer ràdio en castellà?
Jo, ràdio en castellà.
Ràdio en castellà.
No, crec que m'ho pregunta a mi,
i jo ara mateix, hores d'ara,
no per dos motius,
perquè se'm dóna fatal parlar en castellà
i, a part, jo tots els referents que tinc
per fer la conya i la guaceta són molt catalans
i jo no m'entendria ningú.
Passa això, Joel.
Jo vaig a Madrid i la gent parla
de la història de la tele d'Espanya
i no m'entero de res, tio.
Però tu no me lo creo.
Tu vas allà amb la Lloy Bertran i...
Amb la Lloy Bertran.
Ai, no, no.
La Maripau Gret.
Però t'he de dir que l'accent empordanès,
vull dir la cosa que estic...
Ai, cara de la conya de puta mare.
Això, ara estàs fent una paròdia mal feta.
Home, és una mica així, l'empordanès.
A la pel·lícula aquesta que faig del maestro,
sí que tinc molt d'accent català.
Ah, sí?
Va, que la voré.
Mira, més que no hi vagi avui.
Enrique Uqué, bones festes, bon any, bon Nadal,
una abraçada d'emporta.
I gràcies per jugar avui amb el comunista amb nosaltres.
Adéu, guapo.
No hem parlat de masturbació.
Pròxim dia.
Ja parlarem, un dia que demnit, parlem.
O ens masturbem.
Adéu, guapo, adéu, adéu.
Una abraçada.
Adéu, guapos.
Cinc minuts per arribar a tres quarts de dotze del migdia.
Déu-n'hi-do, quin unanisme avui.
Un tio sensacional, eh, l'Enrique Uqué, de veritat.
Espero que li vagi tot molt bé.
Això de la paternitat, un dia en parlarem amb calma.
Però si és que no hi ha massa més a parlar, no?
No, però veig que és un tema que vas traient sovint.
Bueno, perquè jo em noto que se m'està...
se m'està passant l'arròs, en certa manera, no?
No en quant a... no biològicament, potser, però sí...
Bueno, també perden per la factivitat, eh?
Jo, saps què passa? Estic fent molts esforços per no ser un paracalvo.
I em poso productes, faig moltes coses...
Però la genètica preta i jo d'aquí quatre dies ja estaré calvo i seré un paracalvo.
Et preocupa molt perdre el cabell?
Sí, perquè jo no vull que...
Si mai tinc fills...
O sigui, almenys la primera imatge...
Hòstia, que sigui un pare amb cabell, no?
Però això ara té arreglo fàcil.
No, fàcil, no, que és caríssim.
I després tota la vergonya que a mi em faria fer-me això i que la gent em preguntés, no?
T'has posat cabell, però sí.
Va, però tens amics molt amics de l'ànima, que són calps-calps, no?
Sí, sí, sí, i no vull ser com ells.
Bé, Joel, bones festes, bon any.
Igualment, Roger.
Dissabte que ve aquí en directe.
Sí.
Ara fem una pausa i tornem.
El suplement.
Amb Roger escapa.
Aquest naval regala a Tutankamon, l'experiència immersiva a Ideal Barcelona.
Més de 75.000 persones han viatjat a l'antic Egipte a través de la sala immersiva, la realitat virtual i el nou espai metavers.
Tutankamon, l'experiència immersiva.
Entrades a idealbarcelona.com
Ningú s'ha anat d'aquí sense trobar el seu desig.
Tant has desabentat, hi ha un lloc màgic en el qual els desitjos de tot el món es compleixen.
Només has de visitar el Corte Inglés i descobrir quin és el teu.
Aquest Nadal descobreix què desitges a la planta dos i mig del Corte Inglés, on viu la màgia de Nadal.
El conflicte entre la raó i la passió, entre la lleialtat i els desitjos.
Les afinitats electives, la novel·la més moderna de Goethe, és un dels cims de la literatura de tots els temps.
Ens continua fascinant per la seva actualitat i per la lucidesa amb qui explora qüestions com la fidelitat, el desig i l'adulteri.
Perquè els clàssics ens parlen des del seu temps dels reptes contemporanis.
Aquest Nadal regala les afinitats electives, un gran clàssic que t'atraparà.
Aquest Nadal, vine al manac a jugar i divertir-te amb l'art.
Trobaràs 8 activitats per fer amb família a la sala oval i deixar-te anar amb la teva creativitat.
Tallers de pintura fluorescent, escultures per manipular, una disco diurna, disfresses, cinema i molt més.
Del 27 al 30 de desembre, pinta balla, juga i crea el manac.
Més informació i entrades a museunacional.cat.
Vols una bona idea per demanar aquest Nadal als Reis pels nens?
Entra al web del Campus del Barça, campusfcbarcelona.com
i reserva la plaça pel proper estiu 2024.
Campus Mics i Femení al juliol. Res els farà més feliços.
La Caixa Regal Òpera del Liceu, el regal que perdurarà per sempre.
6 òperes i 4 ballets per escollir.
Carmen, la Txenerentola, al llac dels signes.
Dues entrades a les millors zones del teatre per només 195 euros.
Regala una nit inoblidable d'opera o dansa.
Entra a liceu.cat i compra-la amb enviament a domicili.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
Paraules sonores.
I paraules sordes.
El suplement.
Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Revolució 4.0
Amb Xantal Llavina.
Emprenedors, innovació, creativitat, competitivitat, empreses digitals.
Revolució 4.0
El programa en català de referència sobre emprenedors i transformació digital.
Et revoluciones amb nosaltres?
Revolució 4.0
Amb Xantal Llavina.
Dissabte tot a l'ApiWeb i diumenge a les 10 de la nit a l'antena de Catalunya Ràdio.
Els dissabtes a la mitjanit, Enpar Moliner ens convida a fer un tast vertical.
El tast vertical és el programa de vi de Catalunya Ràdio.
I pretén donar veu a pagesos, pageses, somillers, somilleres, elaboradors, elaboradores.
És a dir, en definitiva, a paisatgistes.
Els dissabtes a la mitjanit, tast vertical amb Enpar Moliner.
També a l'ApiWeb de Catalunya Ràdio.
Nena, anem a fer un vi.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio totalment en anglès.
Feeling the Sing, el podcast en anglès sobre l'actualitat social catalana.
On this week's podcast, we're looking at the works of architect Lluís Domenac i Montaner,
including Palau de la Música Catalana and Sant Pau Hospital.
Feeling the Sing, amb Lucía Benavides.
Cada dissabte a l'ApiWeb de Cat Ràdio i el 3CAT.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
En Roger escapa.
3 quarts de 12.
Som el suplement, som a Catalunya Ràdio.
És Nadal, el nostre estudiant en pràctiques, que és el Joan Valentín,
ha fet guàrdia aquesta setmana a l'aeroport del Prat
per fer-nos arribar històries de retrobament ara que som a les portes de Nadal.
Aquesta hora el suplement, sucre, romanticisme, llàgrimes, emoció...
Joan Valentín, bon dia, bona hora.
Bon dia, Roger.
Què t'hi has trobat a l'aeroport, Joan?
Doncs històries nadalenques ben diverses.
Famílies que estan instal·lades des de fa anys en un altre país,
fills que han marxat a estudiar fora, gent que torna de vacances, en fi.
Moltes històries que mereixen ser explicades.
I és que, segons dades de l'IDESCAT, més de 367.000 catalanes i catalans
viuen fora de Catalunya.
La majoria, com dèiem, torna per Nadal a casa per retrobar-se amb els amics
i la família per poder passar les festes junts.
El Nadal ja ho sabem, Roger, és amor i és família.
I vaig anar a la terminal 1 de l'aeroport,
precisament a recerca d'aquests dos ingredients.
Només arribar, però, em vaig creuar amb un parell de famílies
que més aviat transmetien estès.
Anaven a córrer cuita amb les maletes volcant-se i el passaport a la mà.
Imagino que no anaven a rebre ningú.
Més aviat marxaven a un altre país a passar les festes
on no eren catalans i tornaven al seu lloc d'origen.
I l'ambient que et vas topar, quin era, Joan?
Clar, quan vaig arribar a la zona d'arribades, vaig veure amb molts nervis.
I no m'ho esperava, però la gent estava molt nerviosa,
amb cares d'angoixa i plantades just davant de la barana
que separa els familiars dels arribats, saps?
Per sort, alguns havien resoldt l'angoixa
i ja s'havien retrobat amb les famílies.
Fins i tot, gossos esperant els seus amos.
I una de les famílies que em va cridar més l'atenció
quan vaig arribar va ser aquesta.
Ai, la vera, nena, ai, la vera, nena.
Ai, muy, muy, ay, ay.
Estos pantalones que chulos, no?
Està més carregada, no?
Llevaràs una sorpenda aquí al mocillo, no?
El primer que li pregunta quan arribes
pels pantalons que chulos que són, no?
Sí, sí, a mi també em va sorprendre bastant,
però li va dir, portaves algun animal amagat?
Jo no ho vaig entendre, després quan vaig parlar amb ell sí que...
Qui eren, qui eren?
Doncs era una parella que estaven molt nerviosos
per telèfon amb algú i amb cara de preocupats
esperaven a la seva filla, que ja havia aterrat
després de visitar l'Argentina i l'Equador,
però li havien extraviat la maleta.
Tots dos, la Núria i el Josep, m'explicaven
què hi havia anat a fer a l'Amèrica del Sud, la seva filla.
S'ha anat a fer un voluntariat
amb animals salvatges
i també a estudiar també animals
i com agafar animals.
Torna per Nadal, no?, com a anunci dels torrons.
Clar, ara vaig entendre per a qui li preguntaven
si portava algun animal als pantalons,
perquè al principi vaig quedar-me molt sorprès.
Em van explicar que ja ha estat molt a gust
i que tenien ganes de passar el Nadal amb ella.
Però, esclar, la filla havia gaudit tant de l'experiència
que els vaig haver de preguntar
si tornava per quedar-se o si tornaria a marxar lluny.
Esperem que no, però no se sap mai, aviam.
Per part nostra es pot quedar aquí i per sempre ja,
però em sembla que ha agafat el gustillo
i no m'estranyaria que tornessi a marxar.
I el retrobament com va ser, Joan?
Doncs molt emocionant.
Se'ls va oblidar per complet l'incident
amb les maletes que comentàvem
i, esclar, després del que m'havien dit els seus pares,
li vaig haver de fer la gran pregunta, l'arribada.
ha tornat per quedar-se o d'aquí un temps
tornarà a viure un retrobament a l'aeroport?
Sí, sí, jo vaig estar a punt de dir-li a mi mare,
però no la volia matar d'un atac de cor,
de que em quedava uns dies més a Ecuador,
però tres o quatre dies més perquè sabia
que aquest Nadal la vida està aquí.
Uns dies toca quedar-se i treballar també,
recuperar els diners perduts i res, aquí un temps.
Però tornaràs?
Home, la vida és molt llarga i soc molt jove,
i jo espero que en algun moment sí, segur.
Amb el Joan Valentín, històries de l'aeroport
aquests dies de retrobament.
Què més t'has trobat?
Doncs noies i nois molt joves que esperaven a les seves parelles.
Vaig intentar parlar amb uns quants,
però estaven tan neguitosos que no ho van voler fer.
Em va sobtar, això sí, un grup de joves d'uns 15 anys
amb pancartes i ornamentats de cap a peus.
Vaig parlar amb un dels pares que semblava que anava amb ells
i em va explicar a qui esperaven tots plegats.
Tenim la filla i una amiga de la filla,
dues noies de 15 anys que s'han anat 4 mesos a Canadà.
I avui tornen per Navidad, com diu l'anunci, no?
I totes les amigues han vingut, totes les amigues del col·legi,
i això és com a les pel·lícules.
Doncs la rebuda realment va ser molt eufòrica.
I tu amb el micro allà al mig, eh, Joan?
No, jo em vaig endurant un surt terrible, eh, ja t'ho dic.
Vas parlar amb aquestes noies?
Sí, no ho tenia previst, però quan vaig escoltar els crits vas dir,
va, ves cap allà i, clar, al cap d'una estona,
quan es van relaxar, quan van acabar d'abraçar i petonejar
el grup d'amics que les havia vingut a buscar,
i els seus pares, evidentment, doncs sí, vaig parlar amb elles.
Feien una cara similar a la meva, eh, també t'ho he de dir, Roger,
estaven força sorpreses, i m'explicaven que s'havia passat d'allò més bé,
però que trobava molt a falta les seves famílies.
No, jo, o sigui, trobava falta moltíssim a la meva família,
però també m'ho vaig passar molt bé,
i, o sigui, m'hauria encantat també passar el Nadal allà amb ells.
O sigui, no ho sé, m'ha encantat, la veritat.
Jo, bueno, no, és que fins i tot quan hi havia Covid l'he passat amb la família.
Sí.
Doncs molt català, no?, amb el tió, a l'arbre...
Jo què sé, sopa, escudella.
Són dates de retrobament, sobretot entre familiars que fa molt temps que no es veuen
i que tornen a casa per Nadal.
Suposo que aquesta història te la devies trobar unes quantes vegades.
Sí, sí, sí, sí, de fet, gent que havia marxat a viure a fora.
De fet, em vaig trobar a dues parelles d'uns 65-70 anys
que estaven fent petar la xerrada en un accent de la barana.
M'hi vaig acostar i vaig començar a parlar amb una de les dues dones.
En un principi semblava tranquil·la,
però no parava de girar el cap buscant entre la gent amb maleta la seva filla.
La Bea, que és a qui esperava,
i que venia amb la seva parella i els seus dos fills.
Viven a Alemanya, al nord d'Alemanya.
Des de fa ja, bueno, des de la famosa crisi del 2008-2012,
que van marxar, i des de llavors ja s'han instal·lat i ja no tornaran.
Van acabar els estudis, aquí no hi havia esperances de trobar res,
i allà se li van oferir, van acabar els estudis allà,
els van oferir feina i es van quedar.
Des de la crisi del 2008, són molts anys, són 15 anys, Déu-n'hi-do.
La mare, però, deia que s'havien anat veient cada Nadal,
menys el de la pandèmia.
Sí, la pandèmia.
La pandèmia vam estar separats, molt complicats.
Però, bueno, un cop es van obrir els països,
vam agafar, perquè l'avió no ens feia por,
i vam agafar cotxe i vam marxar, sí, sí.
Vam fer un perill de viatges allà.
Clar, són molts anys fora, eh?
Van marxar joves els dos, i ara ja tenien dos fills petits
que havien nascut allà, a Alemanya.
Amb la seva mare parlen en castellà, amb el pare en català
i a l'escola en Alemany.
Molt assentats, una vida lluny de Catalunya,
però troben a faltar moltes coses, evidentment.
La família, sí.
I del país, del territori?
No, del territori, el clima.
El clima i el mar, clar.
I el menjar una mica, no?
Perquè ja deu ser molt diferent la cultura.
Sí, el menjar també, però, clar,
com que tenim les receptes que sabem fer d'aquí,
doncs, volguis o no, si compres el...
Òbviament, el menjar no és igual,
no és la mateixa qualitat, ni està tan bo,
però, bueno, pots adaptar, com si diguéssim.
El que més es troba a faltar és el clima.
Aquests ja no tornen, segurament, eh?
Segurament no.
I ja ho deia l'àvia, una mica preocupada,
era categòrica i deia que era impossible
que tornessin a casa per quedar-s'hi,
perquè, clar, eren molt feliços allà, a Alemanya.
Això responia la Bea.
Home, no, impossible.
Això no s'ha de dir mai.
No se sap mai, no?
Sempre ho deixem tot obert.
De fet, és guai deixar les coses obertes,
perquè, si no, la vida no et sorprèn, no?
Clar, és que també jo crec que és diferent
si tens una parella
o la meitat de la família és d'allí.
Però nosaltres sent, nosaltres els dos d'aquí,
com que fem el nostre niuet,
i, doncs, molt diferent.
Doncs, home, sí, sí, sí que és diferent.
Clar, clar que és diferent.
Home, sobretot l'idioma, no?
Al principi, quan arribes, et sona tot el xino
i, doncs, clar, és molt...
Al principi és molt frustrant, no?
I, Joan, crec que per acabar
et vas trobar una història en concret
que et va sorprendre bastant.
Sí, sí.
Com anava vestida d'una mare?
Bueno, sí, sí, Roger, ara t'explico,
perquè em va sorprendre a mi
i a tota la gent de l'aeroport que la va veure.
Era la Lídia, una mare vestida
damunt d'aquelles disfresses de dinosaures que s'inflen.
Sí.
Feia gairebé dos metres, era espectacular
i l'estampa era molt curiosa.
Anava acompanyada del seu fill petit,
que anava vestit de Sant Jordi,
amb unes passes d'escuma i el seu respectiu escut.
Evidentment, vaig anar a parlar amb ella amb urgència
i ens va explicar per què s'havia disfressat
per anar a buscar la seva filla.
Mira, perquè estimo molt la meva filla
i vull que passi molta vergonya.
I tu creus que s'ho espera d'alguna manera?
No, que va, ni idea.
Però quan em vegi ja sabrà,
perquè li soluc fer aquestes coses.
O sigui, no és la primera vegada
que fas alguna cosa així civil?
No, no, la veritat,
sempre faig tonteries.
Pobreta.
I què va passar quan va arribar la filla?
Home, va flipar, va flipar.
Imagina't veure-te la teva mare esperant així.
I, evidentment, no vaig moure del costat del dinosaure inflable
perquè no volia que se m'escapés per res del món
el testimoni de la filla.
Com ja m'havia avisat,
que no era el primer cop que feia una d'aquestes,
li vaig preguntar si s'esperava una reguda estrambòtica
per part de la Lídia, de sa mare.
No, gens.
I què has pensat quan l'has vist?
Doncs, que està mig boja.
Déu-n'hi-do, quines històries que ens ha portat el Joan Valentín,
que se n'ha anat aquesta setmana a l'aeroport del Prat a Barcelona
per veure tota aquesta gent que aquests dies torna a casa per Nadal
per celebrar les festes amb família.
Joan Valentín, moltes, moltes gràcies, molta sort.
Gràcies, Roger.
Ha arribat el calendari d'Advent,
que porta un munt de capsetes plenes d'il·lusions.
Aquestes festes t'oferim el regal perfecte.
Regal emocions regalant teatre.
És fàcil. Entra a regalateatre.cat
i faràs feliç la gent que més t'estimes.
Quatre minuts per arribar a les dotze del migdia.
De seguida, el suplement Alba Riera i Rebecca Rodríguez
a la jugular, pantalles i cor.
Avui, un dels noms de la setmana també del cor
és Batguiel
i és l'hora també d'obrir
la penúltima finestra del calendari d'Advent
que tenim a Catalunya Ràdio.
Necessitem un oient que truqui
ara mateix al 9-3-2-0-1-7-4-7-4
9-3-2-0-1-7-4-7-4
i respongui de manera correcta
la següent pregunta.
Quin és el nom i el primer cognom
de la cantant Batguiel?
Quin és el nom i el primer cognom
de la cantant Batguiel?
Que ha estat notícia aquesta setmana
dalt de l'escenari, però també una mica fora
per una cosa que va passar a l'escenari
que ara comentarem amb la Rebecca Rodríguez
i l'Alba Riera?
Quin és el nom i el primer cognom
de la cantant Batguiel?
En joc, un premi, un xec
per valor de 100 euros
a bescanviar en qualsevol mercat de Barcelona
i tal com estan els preus.
I les festes aquests dies?
100 euros per
el primer oient
que truqui al 9-3-2-0-1-7-4-7-4
i respongui correctament
el nom i el cognom
de la cantant Batguiel.
Vaig a la públi i entrem l'oient.
Esperem un segon.
Nom i cognom
de la cantant Batguiel
que ha estat notícia
per una cosa que ha passat aquesta setmana
amb Raúl Alejandro
de l'escenari
després que Raúl Alejandro intentés
treballar amb ella.
Hola, Jordi, bon dia.
Bon dia.
Treballar i ballar, d'alguna manera.
Jordi, truques t'en post, eh?
Sí.
Tens alguna idea de com es diu Batguiel, de nom?
Batguiel és Alba Farelo.
T'emportes aquest xec
de 100 euros a bescanviar a qualsevol mercat.
Bones festes, moltes gràcies per la trucada.
Una abraçada cap a en post, Jordi.
Moltes gràcies, igualment.
De seguida tornem al suplement
amb l'Alba Riera i la Rebeca Rodríguez
i expliquem el que ha donat de si
la setmana de Batguiel.
Fins ara.
Ha arribat el calendari d'Advent
que porta un munt de capsetes plenes d'il·lusions.
Aquestes festes t'oferim el regal perfecte.
Regal emocions regalant teatre.
És fàcil.
Entra a regalateatre.cat
i faràs feliç la gent que més t'estimes.
El suplement.
Amb Roger escapa.
El que més t'importa
és el que passa a prop.
Llegeix línia.
El Diari Metropolità.
Totes les notícies
i últimes hores de Barcelona
i les ciutats metropolitanes
a un clic.
Connecta amb la proximitat.
Entra a línia.cat.
La mostra d'amor més gran d'un súper
és mantenir els preus
dels teus imprescindibles de Nadal
des del 2021.
Com les potes de pop
Kuiteroski
amb la segona unitat
al 50%
a 4,47 euros.
Caprabo
El Nadal que enamora.
Descobreix els episodis
del Club del Quadern del País
on parlem amb els autors catalans
de grans llibres del moment.
Gaudeix dels vídeos,
de les entrevistes
i els podcasts
de totes les trobades
al web del Quadern del País.
I si encara no t'has apuntat
al Club de Lectura Mensual
uneix-t'hi ara
i comparteix la teva lectura
amb nosaltres.
Només 4 dies?
Ofertes que són un regal
en electrònica.
Fins a un 50%
de descompte en televisors LG,
Sony i Philips
a partir de 65 polsades.
I fins a un 30%
en ordinadors HP
all-in-one
i sobre taules gaming.
Només fins al diumenge 24
a la botiga Web i App
del Corte Inglés.
També el dilluns 25
a la Web i App.
Consulta els models
que hi participen.
Hi ha un espai sonor
on tots els sons imaginables
hi tenen cabuda.
Ràdio Galàctica
del caos
a l'atzar
aproximadament.
Sí, soc jo.
Hola Pep.
Ai, què hi ha de nou?
Veiem-nos todos unidos
a l'uita
contra el mismo inimigo.
Quan un pueblo
tiene una pasión
la moral baja.
Jaume Sisa
sintonitza
Ràdio Galàctica.
Allarguem
les antenes
al màxim
però tot i això
sempre hi ha
un racó
inaccessible.
Ràdio Galàctica
amb Jaume Sisa.