Són les 10.
El suplement.
En Roger escapa.
Matí de diumenge, en què estem pendents de quan podrà ser la repatriació dels cossos de les víctimes de l'atemptat a l'Afganistan
i també de la crisi política a Israel Neus Bonet.
Sí, el govern espanyol ja treballa en la repatriació dels tres turistes catalans morts a l'Afganistan
i confia en accelerar els tràmits avui mateix, avui diumenge.
El Ministeri d'Exteriors espera que avui puguin tornar a l'Estat els dos espanyols que van quedar il·lesos de l'atemptat.
Pel que fa al retorn de la dona espanyola ferida, continua ingressada en un hospital de Kabul
i l'última paraula sobre el seu trasllat la tenen els metges.
Els tres catalans morts són un empresari de Girona i una mare i una filla que exercien com a farmacèutiques a Barcelona i a Terrassa.
Precisament l'Ajuntament d'aquesta ciutat de Terrassa ha convocat avui al migdia a les 12.
Un minut de silenci.
I com deia, es pendents també de la crisi política a Israel, el moderat Benny Gantz, un dels principals socis de Benjamin Netanyahu,
amenaça de trencar el govern d'unitats si el primer ministre no presenta un pla per gestionar Gaza abans del 8 de juny.
Gantz proposa que un cop acabi la guerra la franja sigui administrada per un equip internacional format per la Unió Europea,
els Estats Units, diferents països àrabs i personal palestí que no sigui ni de Hamas ni de Fatah.
En la cruïlla en què ens trobem, els lideratges han de tenir una visió global per identificar riscos i oportunitats
i formular una estratègia nacional actualitzada en la que puguem lluitar colze a colze.
El Gabinet de Guerra ha d'elaborar un pla de sis punts abans del 8 de juny per portar a casa els ostatges,
eliminar el règim de Hamas i delimitar la franja de Gaza per assegurar el control de seguretat irrelia.
I encara dos apunts, comença el període en què les botigues i comerços de Barcelona
poden obrir els diumenges i festius a les zones turístiques.
Segons l'acord sobre horaris comercials firmat l'any 2022,
les botigues de la zona de gran afluència turística
poden obrir des del 15 de maig al 15 de setembre,
diumenges i festius de 12 del migdia a 8 del vespre.
Les zones més turístiques inclouen diversos barris de Ciutat Vella,
Xample, Sants, Montjuïc, Les Corts, Sarrià, Sant Gervasi, Gràcia, Horta Guinardó i també Sant Martí.
I un apunt del temps, el Servei Meteorològic de Catalunya avisa de pluges intenses
a partir d'aquest migdia a les comarques de l'oest del país,
afectaran fins aquesta nit el nord de les Terres de l'Ebre, la Plana de Lleida i el Pirineu Occidental.
Es poden acumular precipitacions de més de 20 litres per metre quadrat a només mitja hora.
A més, els xàfecs poden anar acompanyats de tempesta que la marça i fortes ratxes de vent.
Deu i gairebé tres minuts, ara l'actualitat esportiva.
Albert Benet, bon dia.
Bon dia. El Barça ja mira la final de la Champions de dissabte que ve a Vielbau
contra l'Olimpí de Lió després de pallissar la Real Societat
en la final de la Copa de la Reina per 8 a 0 a la Romareda de Saragossa.
L'equip blaugrana aspira a guanyar els quatre títols de la temporada.
Les jugadores del Barça van rebre les medalles de campiones en unes bosses
i de mans d'un membre de l'equip tècnic.
Fons de la Federació Espanyola recorden que el protocol d'entrega de medalles
és el mateix en una final femenina que en una de masculina,
però això no va evitar les crítiques per aquest protocol.
Per la seva banda, el president del Barça, Joan Laporta, present a Saragossa,
no va fer cap tipus de declaració pública, felicitant les jugadores
després d'aquest títol l'ha aconseguit.
Laporta es trobarà avui amb Xavi Hernández, l'entrenador de l'equip masculí,
en el que podria ser el seu últim partit davant l'afició del Barça
si fem cas a les intencions del president.
Xavi, però, assegura que la confiança de Laporta i Deko en ell està intacta.
A les 7 a Montjuïc, Barça-Rayo i a Mastalla, a la mateixa hora, València-Girona,
en una jornada unificada amb Europa i la permanència en joc.
També avui al Barça de bàsquet en 7 al playoff de quarts de final contra el Ten Vife.
El partit és al Palau, a dos quarts d'una del migdia.
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Felic en el vecchio
Felic en el vecchio
Felic en el vecchio
Fins a 8 gols va marcar el Barça per aportar-se aquesta Copa de la Reina.
Jordi Punti, bon dia.
Bon dia, Roger, què tal?
8 a 0 és un marcador impropi d'un partit de futbol, eh?
Sí, i d'una final encara més.
Mira, quan un partit de futbol no hi passa res i acaba 0-0, solen dir que és un partit sense història.
Ahir es van marcar 8 gols, però jo diria que, malgrat que vam disfrutar-ho molt, és un partit sense història,
perquè de seguida vam saber i ens vam adonar que la dominació del Barça era extrema, no?
Era massa 5 a 0 a la mitja part.
Tens aquella sensació que fins i tot abaixen una mica el ritme per no fer tant de mal, no?
No sé si és una cosa que al camp les jugadores s'ho diuen.
Diuen, escolta, no us passeu.
No ho sé, eh?
És una sensació que fins i tot, diguem-ne, per l'espectador més, per l'aficionat més entregat al Barça,
la sensació és que és massa, no? I que hem de frenar.
I s'ha de celebrar, evidentment, s'ha de veure...
Un equip, a més a més, que jo si hagués de destacar alguna cosa,
és la sensació que cada vegada hi ha més jugadores que sobresurten,
perquè abans parlàvem d'Alexia, després parlàvem d'Aitana,
aquest any es diu que la Graham Hansen podria ser pilota d'or,
però és que ahir, per exemple, Mariona va fer un partit extraordinari, no?
Ja en fa molts, també, eh? Però ahir era com sobressortir, no?
Sí. La història també és que fins a quin punt guanyar els partits amb aquesta diferència,
i fins i tot les finals, després quan vas per Europa,
aquesta competitivitat diària la troben a faltar també les jugadores, no?
Totalment. O sigui, això és la lliçó, més enllà de l'espectacle,
la lliçó que se'n pot extreure és que hi ha una diferència abismal entre el Barça,
el Madrid està fent alguns esforços, l'Atlètic de Madrid, el Llevat,
però no és una competició igualada,
i això jo crec que a les mateixes jugadores els deu semblar malament,
perquè hi ha la sensació que no es competeix del mateix nivell, no?
I que llavors, doncs, quan vas a Europa, evidentment, segurament tens la sensació
que tot pot ser molt perillós, i fins i tot que et relaxes massa,
si estàs tan acostumat a guanyar, diguem, el dia que et costa més,
evidentment ho disfrutes més, però alhora també tens menys recursos per superar-ho, no?
Com ens va passar el dia aquí contra el Chelsea,
que a més a més vam fer un plantejament ultradefensiu,
i mira, van sorprendre i van acabar guanyant, no?
Copa de la Reina al sac per aquest Barça de Jonathan Giraldez.
Nosaltres, els del suplement, vam ser a Turí fa un parell d'anys,
l'any passat vam anar a Eindhoven per aixecar, aleshores, sí,
aquesta Copa d'Europa, a Turí no va poder ser,
i dissabte que ve serem a Bilbao.
Viurem la final de la Champions des dels carrers de la ciutat basca,
acompanyant els aficionats que s'hi han desplaçat,
i a més a més ho farem també entrant al Guggenheim,
al gran museu de Bilbao, amb l'equip de la transmissió de la Jalma,
que ens hi acompanyarà, tot un emblema de la ciutat, aquest museu,
i amb aquestes hores prèvies que farem acompanyats de l'afició,
perquè es preveu també un gran desplaçament,
com ho va ser a Turí o com ho va ser a Eindhoven.
I a més a més també entrevistarem la capitana, Marta Torrejón.
Estem en un gran cicle, en un cicle guanyador,
però no és fàcil mantenir-te a aquest nivell
durant tots aquests anys, aconseguir arribar a tantes finals.
Per tant, un suplement especial des de les 6 del matí fins a la 1 del migdia
per viure tota la prèvia d'aquesta final des de Bilbao,
amb els clàssics, perquè també tindrem el Joel Díaz fent el comunista,
i el Pep Nogué, que ens portarà a fer pinchos per Bilbao dissabte que ve.
Sé que és un partit que no et perdràs punt-hi,
per tant buscarem la manera de saludar-nos.
Molt bé, i tant, i tant.
No podré venir, però hi seré amb el cor,
i a més a més convençut que serà un partit on l'afició,
que tu ara remarcaves, serà molt important.
Perquè precisament a l'Olimpí de Lió
juguen una lliga on tot és molt més igualat, a França,
i per tant la sensació d'estar competint a un grandíssim nivell
la tenen cada setmana gairebé, no?
I que han perdut dues finals, el Barça ha perdut dues finals contra l'Olimpí, eh?
Per això, per això, i venen amb molta història,
però és veritat que el present, diguem-ne, en aquest sentit, va més a favor del Barça.
Jo crec que jugant a Bilbao amb l'afició, amb més afició del Barça,
tot i que Lió tampoc queda tan lluny, eh?
Però amb més afició del Barça hauria de ser un dia important, sí, sí.
Del Barça masculí en parlarem un altre dia,
perquè avui hi ha aquest partit semi-intrescendent contra el Rayo a Montjuïc,
però clar, que ha agafat transcendència per veure quina reacció té el públic davant de Xavi.
Veurem si és l'últim partit de Xavi a Montjuïc,
o la panqueta del Barça, si més no, fa la sensació que sí.
Fa la sensació que sí, i hi ha més coses,
perquè, diguem-ne, són aquells partits, és l'últim partit de la temporada,
per tant, hi deu haver jugadors que encara no sabem qui són,
però que potser la temporada que ve no hi seran,
i, per tant, serà l'últim dia que tindran una mica per acomiadar-se.
El que passa és que, com que anem així improvisant tant,
ni ara mateix podem imaginar qui són, no?
Ja ens ho trobarem, ja ens ho trobarem.
Jo crec que és important avui veure si Lewandowski aconsegueix marcar dos o tres gols
per lluitar pel Pichichi,
que el porter no li facin gols per poder intentar guanyar.
Són més aviat títols personals i entendre això, no?
Que és l'últim partit de la temporada a casa,
i que l'any que ve encara haurem de començar pujant a Montjuïc,
cosa que no deixa de ser un destret, eh?
Perquè jo crec que hi fa molt, també, en aquesta situació de descontrol,
haver d'anar allà dalt on no hi ha...
Ahir ho dèieu, em sembla que deia el club és a la tertúlia, no?
Que no hi ha la vibració que normalment es té al Camp Nou,
fins i tot quan la gent està en contra i es vol queixar,
evidentment a Montjuïc no hi és.
Una abraçada, Jordi Puntí, cuidat.
Igualment, que vagi molt bé per a Vilbao.
Adéu, adéu.
Es pensaven que s'havia acabat, però estaven molt equivocats.
Però on collons ens porten?
És un escape més currada de la història.
Una altra manada, no!
Corre, Marina, corre!
Sé el que em faig. Està tot controlat?
Escape Room 2. Última funció el 31 de maig.
Polèmic, controvertit, impactant.
El documental sobre com es va gestar el traspàs de Johan Cruyff al Barça.
Nits sense ficció.
El fitxatge.
Dimarts a la nit, estrena a la plataforma 3Cat i a TV3.
I a continuació, taula rodona amb Joan Laporta, president del Barça.
Aquest estiu descobreix amb la teva família la bellesa de les Illes Gregues amb vols des de Barcelona.
O visita el Mediterrani amb embarcament des de ports espanyols i bus gratis des de la teva ciutat.
Tot inclòs de begudes des de 743 euros.
Reserva a MSC Cruceros Punes o a la teva agència de viatges.
MSC Cruceros, un viatge cap a la bellesa.
El suplement.
Catalunya Ràdio.
Som 3Cat.
Aida Fida.
Ai.
180 centímetres.
Xavier Pérez Esquerdo.
Oh.
187 centímetres.
Jordi Ramoneda.
Oh.
189 centímetres.
Quim Morales.
Oh.
193 centímetres.
Joel Díaz.
Oh.
Oh.
200 centímetres.
Mitjana total, metre 90.
Potser no arribaran molt amunt, però sens dubte, els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio són l'equip més alt del panorama radiofònic.
Podem deixar d'estar de puntetes ja?
L'última hora. Indiscutiblement, un equip d'alçada.
Va, que m'agafen rampes al cul, tu.
Amb Quim Morales.
El Suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
The truth that just can't be found.
Don't watch your lessons in love.
I wanna tell it all around.
Un minut per un quart d'onze.
I close my eyes
Only for a moment
And the moment's gone
All my dreams
Pass before my eyes
The curiosity
El 14 d'abril de l'any 2015
en Jere Mateo va haver de canviar l'alpinisme per la natació.
Aquell dimarts als Alps el sol va sortir a les 6.50.
Ell encara no ho sabia, però hores més tard
un greu accident va capturar els plans d'aquest mosso d'esquadra
aficionat a l'alta muntanya.
El seu amic, en Salvi, va morir en l'accident.
A ell li van quedar greus seqüeles.
Però durant la rehabilitació va descobrir una altra mèdia on era feliç.
El mar.
El periodista d'en Martín el va atrepar a aquesta història
que no és només de fortalesa i de superació.
És el relat d'en Jere, un home amb un repte.
Convertir-se en el primer nedador
amb discapacitat a completar l'Ocean's Seven.
i això és el que explica l'Adam al llibre
La travessia infinita d'Ara Llibres
i que avui ens vénen a presentar tots dos junts
el suplement, la història de la travessia
del Jere Mateo.
Adam, Jere, què tal? Com esteu?
Molt bé, bon dia, què tal?
Hola, bon dia, què tal? Com anem?
Adam, com me'l vas conèixer, el Jere?
Doncs el Jere el vaig conèixer sense saber-ho
perquè havíem compartit algunes travessies
però va ser després
quan em van proposar l'editorial
em van dir
escolta, hi ha un tio que es diu Jere Mateo
que ané del mar i que té una història brutal
i vaig dir
hòstia, doncs el coneixeré, vull conèixer
i expliquem aquesta història perquè és molt xula
i quan em va explicar la seva història
li vaig flipar
i d'allà ha sortit aquell llibre tan xulo
però ens coneixem de la vida sense voler, no?
Sí, sí, de fet jo vaig veure el primer llibre
que vaig llegir d'Aigües Obertes
va ser el seu, el nadador d'Aigües Obertes
al final és com tancar el cercle
Quan vas començar a nedar tu?
Quan vaig començar a nedar jo?
Molt petit, quan tenia 7 anys o 6
una cosa d'aquest tipus
I per Aigües Obertes?
A les Aigües Obertes és molt més tard
perquè les Aigües Obertes és una cosa
que quan ets piscinero fa molta por
perquè no hi ha parets, no hi ha limitacions
hi ha onades, fa fred, hi ha vent, és horrorós
hi ha meduses
i a la piscina no només hi ha clori, res més
i m'hi vaig posar, doncs, farà uns 11 anys aproximadament
sí, cap al 2013, una cosa així
també una mica per accident, eh?
va allò un dia per provar, a veure què tal
i t'enamores, és brutal, anar al mar
el Jere va anar al mar també per accident
què va passar el 14 d'abril del 2015
el moment en què la teva vida canvia per complet, Jere?
exactament el que va passar
no ho sé perquè no ho recordo
el que em van explicar setmanes després
és que vam caure
el detonant de la caiguda
no el sabem
però vam caure pel corredor contaminé Masut
pujant al Triangle de Tocul, al Montblanc
als Alps
sí
amb qui anaves?
amb el Salvi
qui era el Salvi?
uf
el Salvi era un dels meus millors amics
un tio excepcional
que coneixia el Salvi
és difícil explicar com era
perquè era en si mateix
la forma de definir qui era el Salvi
és que era el Salvi
era amb tota energia
una passionata de la muntanya
estimava la seva gent
i era amb un tio amb qui valia molt la pena ser-hi
tots dos éreu Mossos d'Esquadra, no?
correcte, sí
éreu aficionats a la muntanya?
sí, ell molt més que jo
jo vaig tenir un moment de la meva vida
en què l'esport va passar un segon terme
que això em va ser un aprenentatge
per després no deixar-ho anar
el Salvi sempre havia fet molta muntanya
alta muntanya
un tio molt fort
i quan jo vaig començar a fer muntanya novament
ell va ser com una miqueta el guia
i el que em va portar
per tant era més expert que tu
sí, molt més
aquell dia
hi havia una previsió meteorològica molt dolenta
perquè el lloc on vau caure
no era especialment dels més difícils que havíeu fet
no
i el coneixíeu
sí
el Salvi molt més que jo
el problema de la muntanya és com a mar obert
com a tot arreu
tu pots tenir el control
però no de tot
era un dia
aparentment perfecte
de fet
el dels últims records que tinc és
fent un cafè amb llet
amb unes vistes increïbles
i un cel blau
o sigui
saps allò que dius
avui serà un bon dia
doncs
així
va ser aquell dia al principi
et van dir de quina distància vas caure?
no sabem qui
un estava a 150 metres
i l'altre 100 metres
perquè van trobar
els piolets
a la neu
però no sabem
és que això dona per molt
perquè
la incertesa del que va passar
va ser un torment al principi
i de fet és una cosa que va sortint molt sovint al llibre
correcte
aquest de saber qui anava davant
qui anava davant
no ho saps qui anava davant
no
no saps qui va caure primer
no
i això tu
com t'afecta?
no saber
no saber
aquesta culpa
i aquesta responsabilitat
l'Adam t'ho pot explicar
bé
perquè
hem aconseguit
trobar un fil conductor
però al principi
era
era molt caòtic
i és el
el dolor més profund
i que encara perdura
és aquest
el dolor físic
no és
a mi li costa una mica
parlar d'aquesta qüestió
i és normal
i ens va
però bueno
amb les converses que vam tenir
va sortir molt sovint
el tema de la culpa
perquè imagina't
que estàs amb un dels teus millors amics
escalant una muntanya
una paret de gel
caus
i creus que és culpa teva
i no te'n recordes
i no te'n recordaràs mai més
de què ha passat
no saps què ha passat
i a mi el que em flipa
sobretot
i el que m'apassiona
de tot plegat
és que
ella ha agafat aquesta culpa
que encara l'arrossega bastant
i l'ha transformat
en una cosa positiva
que normalment
sempre ens diuen
la culpa
és una emoció
que no serveix per res
doncs en el seu cas
ha agafat tota aquesta culpa
i l'ha volcat tota
l'ha convertit en energia
per fer aquestes distàncies enormes
aquests reptes
a l'aigua
ja m'assembla
al·lucinant
aquesta capacitat
de transformació
va sobreviure
a una caiguda
de 100 metres
sí
quin va ser el diagnòstic
quan et porten a l'hospital
a França
segons
tot això
és
el que m'ha arribat
perquè
t'han explicat
sí
els primers dies
i setmanes
diguéssim
que
no era
com ara
allà em deien
a Grenoble
en si vaig estar
en coma
a Grenoble
ja va ser
quan vaig despertar
i allà em deien el miracle
de fet jo recordo
com venien
els estudiants
de Medicina
i hi havia
aquí com aquesta porta
hi havia una
finestreta
a l'UCI
i com em venien
a mirar
i el diagnòstic
era
molt incert
al principi
perquè no se sabia
si recuperaria
recuperaria
les capacitats
o no
quan les recuperaria
no només a nivell físic
sinó a nivell cognitiu
també
quants dies vas estar en coma
un mes
un mes en coma
que et vas trencar
tu
ho dic de dalt a baix
sempre
per no oblidar-me
vaig tenir dos traumatismes
que hi ha un cefàlics
onze costelles
cinc vèrtebres
la pelvis
els dos fèmurs
i el genoll
després d'un mes en coma
el primer record
quin és?
que jo recordi
això també ho comentem
veure
el meu pare
parlant
amb la
meva dona
amb l'Olga
quan ells no es coneixien
i clar
en un mes
amb una intensitat emocional
tan gran
es generen unes dinàmiques
i entre ells
es va generar
una confiança
molt forta
però jo
no tenia ni idea
jo
començo
amb l'Olga
a gener
del 2015
ens coneixem
genera una relació
molt bonica
molt intensa
i jo
començo
a parlar
amb la
amb la meva família
que hi ha algú
que
tinc una amiga
especial
quan jo caic
és a l'abril
quatre mesos després
quan jo obro els ulls
la meva família
havia sentit
un comentari
un dia
puntualment
i quan jo
obro els ulls
veig l'Olga
parlant amb el meu pare
com si es coneguessin
de tota la vida
per mi
és un d'ells
aquesta és una part
de la història
bastant intensa
perquè
clar
poseu-vos en el seu lloc
en el lloc de l'Olga
portaven quatre mesos
sortint
la seva família
pràcticament no sabia
ni el seu nom
i de cop i volta
la truquen
i li diuen
el Jéré ha tingut un accident
el Jéré està molt malament
has de venir cap a França
i se'n van cap a la seu
dels Mossos
a Aigara
i allà
es coneixen
per primera vegada
la germana
la teva germana
el pare
la ex
també
que parlem del llibre
en el llibre d'això
i se'n van cap a
cap a França
sense conèixer
i clar
és una relació
que va de 0-100
en un segon i mig
perquè clar
tens allà
el nòvio
de quatre mesos
en coma
el pare que no coneixes
la germana que no coneixes
buscant primer hotel
després un apartament
i un mes de convivència
ells també tenen una entrevista
absolutament
la farem un altre dia
i els fills?
els fills
venen després
i bueno
dona per molt també
hi ha una cosa
que em va passar
quan vaig començar
a ser conscient
del que
m'havia passat
a la Goodman
la necessitat
gairebé irracional
de tenir fills
fins aquell moment
sempre havia volgut ser pare
però com una cosa
més abstracta
o més de futur
però
quan
tenia aquella sensació
d'estar a punt
de marxar d'aquí
i no queda res meu
en aquest món
i se'm va despertar
aquella necessitat
gegant de ser pare
i per fi
ho vaig aconseguir
clar
quants ens tenen ara?
cinc i tres
clar
potser encara no ha arribat
el moment d'explicar-los
aquesta història
ho estem pensant
perquè el Jan
que és el gran
el Guiu és el més petit
clar
el llibre
a nosaltres
ens va arribar
alguna còpia
el Jan està començant
a llegir
i és un nen
que és molt inquiet
i vol aprendre molt
i mirant les fotos
l'Olga
quan li vaig portar el llibre
ell és una mica tafaner
i de lluny
va veure alguna foto
i va dir
que és aquell senyor
que surt amuntur pel nas
i això em va generar a mi
la por
que en algun moment
tard o d'hora
ell creu que vaig
em vaig fer mal a una cama
perquè
em vaig trencar la cama
amb una pedra a la muntanya
això és el que saben
no saben molt més
què passa si un dia
s'aficionen a l'alpinisme?
patiré molt
clar
sí
moltíssim
però entenc que
igual que jo ara
estic fent el que faig
i els meus pares pobres
continuen patint
no puc anar en contra d'això
i l'Olga també
què faig si m'ofega la calma
necessito explicar-t'o a tu
me'n vaig
però no puc anar gaire lluny
som al Suplement
som a Catalunya Ràdio
estem xerrant
amb el Jéré Mateo
i l'Adam Martín
l'Adam ha escrit
la història del Jéré Mateo
la travessia infinita
la història real
de fortalesa i superació
del Jéré Mateo
publicat recentment
per Arre Llibres
tinc la sensació que hem parlat poc del Salvi
i tu el tens molt present
en el teu dia a dia
cada dia
cada nit abans de dormir
ara que nedes
penses en ell també?
és el motor que et dóna força
perquè has passat
d'un esport extrem
a un altre esport
no sé si encara més extrem
perquè
aquestes travessies
són brutals
són una bogeria
explica'm això
pels que no som
pels que no anem tant com l'Adam Martín
què és
què és l'Ocean Seven?
l'Ocean Seven
són set estrets del món
que l'organització
de maratons
a mar obert
va establir
fent un paral·lelisme
amb els Seven Summits
que eren set estrets
que qui els fes
seria
un referent
a nivell d'ultradistància
a mar obert
i quan ho vaig trobar
vaig llegir
dos llibres
quan vaig entrar
a l'aigua
a mar obert
després de l'accident
un
és el que he dit
el nadador d'aigües obertes
de l'Adam
i un altre llibre
que és
un del
no me'n recordo ara
el nom
d'un nadador mexicà
que el va fer
i això és el que
em va aportar
aquest repte
n'has fet algun ja
d'aquest estret?
sí
l'estret de Gibraltar
i tu Adam?
jo no
però ja el faré
algun dia
l'estret de Gibraltar
encara podria ser
una mica assequible
perquè la temperatura
de l'aigua
és còmoda
i perquè
si vas en un dia
que està bé
es pot fer
perquè són uns 14 quilòmetres
si vas en línia recta
tens la sort
d'anar en línia recta
si no poden sortir 30
el més fotut
és la temperatura
de l'aigua?
jo crec que sí
segurament és el més perillós
perquè
les onades
el vent
tot això t'impedeix avançar
i llavors arriba un moment
que dius
porto una hora
veient el mateix pi
o el que sigui
pleguem
però la temperatura
és molt
la temperatura de l'aigua
és molt traïdora
perquè
tu no te n'adones
que el teu cos
està refredant
corres el risc
d'hipotèrmia
amb tot el que això comporta
sobretot perquè
no n'ets conscient
de cop i volta
tu comences a tenir fred
després
ja no tens fred
i et vas refredant
i et vas refredant
i és
jo crec que el risc
més gran
que hi ha
a les aigues obertes
avui en dia
hi ha alguns reptes
de l'Ocean 7
que tenen mars
amb temperatures
molt baixes
per exemple
l'estet de Sogaro
al Japó
que és un dels estets
que es fa
que són 28 quilòmetres
em sembla
o 30 aproximadament
que Déu-n'hi-do
amb un mar
picadet i curiós
amb la temperatura
d'aigua molt baixa
després hi ha el mar del nord
que és entre Escosse
i Irlanda
que aquí
imagina't la temperatura
de l'aigua
en qualsevol moment
de l'any
per tant
no us fa por
no saber què hi ha a sota
qui us acompanya
en aquesta aventura
és la pregunta
no n'edes
no a Marubert
segurament és per això
no col·lo
no col·lo
com a neda de Marubert
quan vulguis
no
jo sempre que puc
si l'Adam no m'ha convençut
no crec que tu
ja l'aconsegueixis
no, no fa por
no fa por
escolta'm
qui et va introduir
en aquest món
de la natació
qui és la Maria?
la Maria és
la que em va salvar la vida
sempre ho dic
ella
és de Bilbao
i és molt
molt
cap a dins
molt de Bilbao
sí
sí
però
potser és una forma
molt fàcil
de resumir
molt impactant
però és que és la veritat
estem aquí
perquè jo vaig a
un dia vaig entrar a la piscina
i vaig trobar algú
que em va
em va encomanar
aquesta passió
si no
segurament no
bueno
no tindria ni objectius
a la vida
que al final són importants
però jo no estic d'acord
amb això
és important
que no
que en puguem parlar
és important tenir objectius
evidentment
però jo crec que el Gere
si no hagués ensopegat
amb la Maria
no hagués anat a la piscina
perquè el Gere
va anar a la piscina
perquè estava a la Goodman
va estar un any a la Goodman
que això és molt best
tornant a aprendre a caminar
no?
a parlar fins i tot
no?
parlar
ja
sí
parlar
és que és
és un prossella
sí
sí
a parlar
a caminar
a viure amb el dolor
a memoritzar
perquè ell viu amb el dolor
permanentment també
vull dir
si tu i jo ara estem a dos
un de dolor
ell està sempre a sis
i un dia com avui
i un dia com avui encara més
per què?
perquè els canvis de temps
de pressió
i els noto
avui estic fotudet
clar
però no se li nota
és que això és lo fotut
però ara imagina't
que et nides 40 quilòmetres
o sigui
el dolor
puja encara més
i ell parteix d'aquí
i la seva capacitat de resistència
jo crec que en aquest sentit
és molt bèstia
però jo estava explicant abans
això de
la Maria
que el fa nedar
jo crec que el Ger
és d'una manera
com deia abans
que és capaç
de transformar-la
amb una experiència negativa
en positiva
sinó
perquè és molt fàcil pensar
és el mar que t'ha salvat
no
és ell que s'ha salvat
a si mateix
d'alguna manera
perquè
jo crec que
això no n'hem parlat
però
si tu no haguessis acabat
fent mar obert
jo crec que ara estaries fent
xerrades a per tot
sobre
sobre el que t'ha passat
i sobre com
conviure o viure
amb això també
i estaria sent un model
per moltes persones
també
si no sigui
la natació
hauria estat això
o alguna altra cosa
perquè això és una cosa
que es porta a dins
i és el que fa
que nedi
com neda
i és el que fa
que sigui com és
i és el que fa
que sigui un model
per moltes persones
quan prens consciència
de tot el que et va passar
després d'aquest mes
després de
tornar a veure el teu pare
tornar a veure l'Olga
tornar a aprendre a caminar
hi ha un moment
en què et deuen dir
el Salvi
ja no hi és
allà canvia tot
sí
és el
jo
intentava
tinc tendència
quan hi ha un problema
o provoco un problema
em ve de petit
faig broma
llavors
molt descontroladament
feia molta broma
a l'accident
perquè jo
era conscient
en moments puntuals
que estàvem a França
i la que havia liat
doncs
intentava fer broma
amb tothom
a vegades desafortunades
i tenia ganes de riure
i d'animar tothom
perquè
els havia portat fins a França
per culpa meva
hi havia alguna cosa
dins meu
que em feia pensar
en el Salvi
però
el Salvi
podia pensar
que estava a qualsevol altre lloc
escalant
o de viatge
i quan pregunto
on és
diverses vegades
i m'ho diuen
és quan
baixo
a les profunditats
què et surt?
ràbia?
tristesa?
és difícil
d'explicar
encara la tinc
encara tinc
aquest sentiment
sí, sí
clar, i et farà 10 anys
d'aquest moment
però fins que torni allà
algun dia tornaré
de forma
metafòrica
o espiritual
el dia que marxi d'aquí
tornaré allà
i ens tornarem a trobar
i anirem
on faci falta
sí, sí
ha estat fàcil
escriure aquest llibre
Adam
no i sí
sí perquè
el Geret explica
les coses
molt bé
i hi ha moltes emocions
i molt de dolor
i molta cosa positiva
també pel mig
però també ha sigut
molt complicat
perquè
hi ha moments
molt foscos
i moments molt durs
i hi havia
una part del llibre
que era molt pesada
en aquest sentit
de dolor
que és tota la primera part
de la seva història
que imagina't
accident
com a recuperació
a la Gutman
a tornar-se a trobar
tot això
i després
una altra part
que és
començar a fer reptes
al mar
que és arribar
a la part positiva
a mi
m'ha costat
bastant
trobar
la veu
perquè clar
ell m'explicava
l'història
jo havia de
respectar la seva veu
posar-hi la meva
posar la meva mirada
també
i el llibre
en aquest sentit
va d'una banda
a l'altra
va endavant
endarrere en el temps
perquè no volia
que comencés
tot sent tan negatiu
i llavors
comencem explicant
la seva història
després ja anem
directament
al primer repte
que va fer
de 30
la primera cosa
que va fer
el Geret
la primera cosa
que va fer
de repte
d'aigües obertes
va ser anar
de 30 quilòmetres
a l'Ultra Ebre
imagina't
que dius
30
jo no he fet
30
mai de la vida
i porto
no sé quants anys
nedant
i la primera
que fa
és aquesta
clar
és una bogeria
no sé
si ha estat
fàcil o difícil
però el que sí
que ha estat
és un plaer
això sí
un plaer
absolut
ha estat difícil
llegir-te
la teva pròpia
història
Geret?
no
el que m'ha generat
és una miqueta
d'incertesa
perquè les trobes
amb l'Adam
ell ho ha fet
molt fàcil
ha sabut posar
per escrit
emocions
a vegades
molt caòtiques
quan vam començar
a parlar
que surten el llibre
també
jo li vaig dir
prepara't
perquè
aquí el que vindrà
és un caos
i ell em va relaxar
i em va dir
tranquil
que per això estem
i ha sabut
endreçar una miqueta
moltes emocions
molt barrejades
el que em fa por
quan ho vaig veure
tot escrit
és que ara tothom
que llegeixi
veu dins meu
i una miqueta
d'incertesa
sí que genera
però ja està
dura poc
aconseguiràs
que una munió
de gent
s'aficioni
a la natació
d'aigües obertes
no seré jo
però segur
que molts
vectors sí que ho faran
avui el suplement
la travessia infinita
un llibre de l'Adam Martín
la història real
de fortalesa i superació
d'en Jere Mateo
que hem explicat
acompanyats de l'Adam
a qui vull felicitar
també per aquest ondes
moltes gràcies
que recollirà molt aviat
Adam
d'aquí noves
l'enhorabona
per aquest superpodcast
sí
és un premi
pel gent normal
que és un podcast
sobre tractors mentals
i que també ha sigut
una feinada brutal
sort que no s'han solapat
les dues coses
perquè si no
hauria acabat fatal
jo també
tens preparat el discurs
jo o no?
mira Sasquera
sí
no no
mira diré una cosa Roger
fa 30 anys
que tinc preparat
aquest discurs
hòstia
sí?
sí clar
perquè jo
clar escolta
ens dediquem a això
que et donin un premi
ondes
és com
pràcticament
la màxima distinció
possible
et pensaves
que el guanyaries
mai?
el tenies?
no
no
però volia
clar
evidentment
que volia guanyar-lo
faltaria més
però
no m'ho pensava
però estic molt content
que hagi sigut per això
per un programa
sobre tractors mentals
que tu també sé
que te n'ocupes
i en parleu molt bé
el programa
i que ha sigut
un repte
parlar-ne
i explicar-lo
i trobar-li la veu
i al final
estic molt content
que l'ondes
hagi estat per això
doncs
la gala
és a Madrid
de viadet
a Madrid
del dia 19 de juny
ens donarà
aquell cavallet de males
us ho dic això
el cap de setmana aquella
et trucarem
a veure com ha anat
i ens en placem
encantat
una abraçada a tots dos
cuideu-vos
gràcies
ara tornem
el suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
vine a la sessió informativa
de la Salle Campus Barcelona
el 23 de maig
descobreix tots els graus
universitaris
i coneix els nostres alumnes
inscriu-t'hi a
salleurl.edu
la Salle
Universitat Ramon Llull
Be Real
Be You
així sona la cançó de l'estiu
de l'estiu
quan gaudeixes del mar
a les Balears
viatja a les Balears
amb vaixell
i amb el teu cotxe
amb fins un 40%
de descompte
viatge amb Transmet
Un estiu per viure
un munt d'experiències
Un estiu per viure
moltes aventures
Un estiu per viure
un munt de jocs
Un estiu per viure
la natura
Un estiu per viure
les amistats
És impossible
més viure
per tothom
Col·labora amb Fundesplay
Hem tingut una gran idea
Benvinguts al Supercampus
Un nou espai
amb continguts
que us ajudaran
a aprendre
de manera divertida
creativa
i en català
Prepareu-vos
per descobrir
els secrets
de la natura
Explorar èpoques passades
Coneixer obres
d'art fascinants
Entendre a fons
les matemàtiques
i molt més
I el millor de tot
és que podreu gaudir-ho
tant des de casa
com des de l'escola
al vostre ritme
Aprofiteu-lo
és tot vostre
Supercampus
a la plataforma 3CAT
i al Super3
I ara
entrem al búnker
El meu palet
estava tirant
a una casa terra
i em va portar
aquesta garrafa d'aigua
de l'Urdes
Tinc una altra casa
No ho toquis
És que em Peio
que faràs uns caguerrines
que no s'agradarà això
Qui vol que begui?
Malparits, eh?
Una miqueta
Has menjat coses pitjors
Una mica, va
Però només una mica, eh?
Està fresqueta
Com et sents?
És ben bona
El búnker
El búnker
M'he n'ha fet com unes ganes
d'anar a missa
Ah, sí?
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Amb Roger
Escapa
Dos quarts i mig d'onze
Som al suplement
Som a Catalunya Ràdio
Ja fa 15 anys
que un càncer de pulmors
van portar Pepe Rubianes
però la seva figura
continua molt viva
Els seus gags
perduren en la memòria
dels seus seguidors
Me voy a la recepción
de l'hotel
i digo
Please
Chicken now
Confudir
Checking out
con Chicken now
Que Chicken now
quiere decir
Quiero un pollo ahora
I claro
el de la cafeteria
me dice
Do you want chicken?
Digo yes
Chicken now
Chicken now
Please
Va el hombre
i al cabo de un rato
me trae un pollo
con patata
Digo mira un pollo
Coño que detalle
de l'hotel
Entonces yo miraba así
y digo
Please
Chicken now
Chicken now
Y dice
Another one
Digo hombre
Claro
Traerla de una vez
Hòstia
Y me trae otro pollo
con patata
Digo pero bueno
Digo oye
Chicken now
Y otro pollo
con patata
Digo me cago en la leche
Total señores
que junté 42 pollos
Aquesta setmana
Aquesta setmana s'ha estrenat
a la plataforma 3CAT
El món de Pepe Rubian
és una docu-sèrie
que mostra per primera vegada
les gravacions i els escrits
que el còmic Galaico català
va fer viatjar per tot el món
unes vivències que després
inspirarien alguns dels seus números
més icònics
L'Àlex Solà
és el director i el guionista
d'aquesta docu-sèrie
Àlex, què tal?
Bon dia
Hola, bon dia
D'entrada l'enhorabona
per aquesta feinada
Doncs moltes gràcies
per aquest material inèdit
que heu publicat aquests dies
amb aquests tres capítols
Com l'has aconseguit?
Doncs mira, això ve d'una relació
amb la Carmen Rubianes
i la germana del Pepe
fa ben bé un any i mig
que vam començar
i una miqueta ha sigut
com descobrir un tresor
Nosaltres allà també
a nivell personal
i a la vina
tots molt fans del Pepe Rubianes
i de vegades et diuen
Mira, aquest tresor
allà amb què hi trobeu
i ha estat molt interessant
navegar per aquestes hores i hores
de cintes gravades pel Pepe
per les llibretes manuscrites
amb lletra molt petitona
allò dia a dia
des de fa 20 o 30 anys
de diaris
plens de dibuixos
moltes fotografies
cintes de caset
o sigui, ha sigut
una bona immersió
Segurament la faceta de viatger
era una de les menys conegudes
del Pepe, no?
Jo crec que tothom sabia
que viatjava molt
però tampoc ningú sabia
que passava tant temps
a l'Àfrica
Sí, jo crec que això
ha sigut una sorpresa per tots
de fet, ell ja comença
a viatjar molt jove
el primer gran viatge
que fa és potser
el de Cuba
que és un viatge fundacional
però cada vegada viatja més
i cada vegada viatja més temps
i si veus a la tele
sempre li deien
el Pepe acaba de tornar d'Àfrica
o sempre com el peu
a saludar el Pepe
és que acaba de tornar
d'algun lloc
però realment no sabíem
que passava tant temps fora
i anys
el 2005 passa pràcticament
tot l'any a Quènia
i de fet aquests 2004
2005-2006
passa més temps allà
que aquí
diguem-ne que
a la que acabava el teatre
ja s'anava de viatge
i apurava fins l'últim dia
i si tenia 3 dies lliures
entre funció i funció
igual també s'anava a Egipte
Parlaves de Quènia
el capítol 1
exploreu una mica
aquesta relació
que estableix amb aquesta Àfrica negra
que va arribar a tenir
amb la tribu dels Massais
En la lengua Massai
sopa significa hola
Yo recuerdo una anécdota
que vino un guerrero Massai
y me dijo sopa
y yo le contesté
sopa, sup, no
sup, no
sopa, no
y él volvió a insistir
sopa
y yo
no, no
sopa, sopa, no
total que el guerrero
se largó cabreado
imagínate
yo le negaba un saludo
y desde lejos
me gritó imperfecto
al castellano
vete a tomar por culo
Musungo
Musungo es blanco
Què hi buscava?
De què fugia el Pepe?
Jo no sé si fugia
penso que
que realment a l'Àfrica
li interessava molt
i li inspirava moltíssim
ell li agradava moltíssim
la forma de
ell ho explicava
o escrivia
de ser feliços
que tenia a l'Àfrica
que molt poc
eren feliços
sona atòpic
però realment ell ho va viure
d'aquesta forma
i en el capítol
com deies tu
vivim molt l'evolució
del Pepe a l'Àfrica
el veiem l'any 94
que és de fet
el primer viatge
que grava amb càmera de vídeo
o sigui
se l'havia de comprar
més o menys
aleshores
i veiem
el primer viatge
del Pepe en solitari
que és un viatge
potser més de safari
de veure els animals
d'un primer contacte
amb Àfrica
llavors
aquesta relació
creix moltíssim
i com tu deies
el tema dels Massai
és un tema
jo crec que molt maco
molt interessant
perquè ell aquí creua
la barrera del turista
diguem-ne
i pot accedir
a aquesta manyata
dels Massai
d'Oloi Tok Tok
que realment
forja una amistat
molt interessant
ell aconsegueix accedir
gràcies a la seva germana
la Carmen
que era metge
i la Carmen
havia conegut els Massai
havia de fer una xerrada
sobre sí
de la manyata
i tal
i llavors a partir d'aquí
conviden el Pepe
i el Pepe s'hi fa
una gran amistat
de fet
com s'hi comunica
perquè l'anglès
hem vist que no el dominava gaire
Bé, el Pepe tenia aquesta cosa
que amb quatre paraules mal dites
i tres gestos
podia comunicar-se amb tothom
i realment és fascinant
de veure com es pot entendre
amb els Massai
amb els guies
amb els nens
amb tots
ell no
potser de cada cinc paraules
en anglès que deia
dues estaven bé
i entre aquestes dues
i tres gestos
ja comunicava
i de fet
part de les cendres del Pepe
estan a la manyata
dels Massai
o sigui que va ser una amistat
realment
molt important
No sé si ustedes saben
que aparte d'actor de teatro
yo soy biólogo
estudié biologia
en la Universidad de Princeton
en Estados Unidos
soy biólogo
cebratólogo
especialista en cebras
hombre
la verdad se ha dicho
que aquí la cebratología
no es una ciencia
que tenga muchas salidas
mira que me he pateado
el Montseny
la Serra del Cadí
Montserrati
ni una puta cebra
ni una puta cebra
lo único que he podido estudiar
en los pasos cebra
de la calle
Aquests animals
d'aquests safaris
els feia servir després
en els seus monòlegs
en els seus espectacles
parlant de les ebres
parlant dels chickens
i parlant dels hipopòtams
¿Qué es sobre el hipopótamo?
El hipopótamo
és un animal
que siempre me ha tenido fascinado
yo he tenido familiares
hipopótamos
¿sabes?
Creo que en todas las familias
del mundo
siempre nos ha tocado
algún hipopótamo
que empezó bien
y acabó
como un hipopótamo
¿sabes?
Entonces siempre
yo me acuerdo
de una tía mía
bueno, un hipopótamo
que te caga
¿sabes?
El agua
cuando la veía
se retiraba
porque se acojo
esta nos desborda
¿sabes?
Te lo juro
y aún así se casó
su marido
era así
mi tío
era así
te lo juro
él la quería
con locura
¿te los imaginas?
Ha sido un sueño
de niño
que me ha quedado
de por vida
y como lo haría
aquel mar de carne
No sé si
li dejarían
fer aquest gag
avui dia
15 años después
No sé si el faría
No sé si el faría
No sé si el faría
El que sí que ha sigut molt interessant
en aquests talls
és veure
com que moltes de les coses
que explicava els escenaris
tenien una inspiració
en els fets reals
el PP sempre deia allò
d'allò de
Ostres
esto lo cuento
i no se lo creen
I és que realment
li passaven
aquestes coses
Llavors quan
clar
jo recordava
els gags dels monòlegs
llavors quan
veus a les cintes
dius
Ostres coi
això és
el que devia inspirar
aquell gag
I una d'aquesta
la tesi també
fem el documental
és anar a veure
en què es basaven
aquests gags
tan famosos
del PP
el del xic en nau
que m'ha soltat abans
es basava
en les seves peripeixes
amb l'anglès
a la simulació dels animals
eren animals reals
que ell havia descobert
els salts dels massai
van passar de veritat
o sigui que una mica
de tot està inspirat
en fets reals
Parles del viatge a Cuba
com que el va marcar moltíssim
Per què?
Bueno va ser el seu gran viatge
fundacional
ell va allà
i allà li passen
bàsicament dues coses
segons explica ell
que ell diu
que allà va reneixer
una és que coneix el dimoni
de forma metafòrica
diguem-ne
i aquí tria
potser portar un estil de vida
de ser un ànima lliure
i de no adquirir
segons quins compromisos
i també és molt
molt fundacional
perquè comença
la seva carrer
en solitària a Cuba
però potser el més important
és que a Cuba
ell té una sèrie de vivències
de sensacions
i de
bueno
i d'escobreix una sèrie
de coses
que després busca
arreu del món
ell allò que viu a Cuba
en certa forma
necessita tornar-ho a viure
a altres llocs
llavors ha de dir
que viatjar a Sud-amèrica
a Brasil
a Àsia
a tot arreu
i és a Àfrica
on torna a trobar
doncs allò que havia sentit
a Cuba
ell diu que
Àfrica és on va tornar
a descobrir Cuba
sortia molt de nit
a Cuba?
sortia molt de nit
a Cuba
i sortia molt de nit
a tot arreu
vull dir
el PP
era de sortir
a Cuba
de fet
és el
aquest viatge
surt a la sèrie
surt a base
de casets
d'àudio
perquè aquí encara
no tenia càmera
el primer viatge a Cuba
que fa és el 81
i torna moltes vegades
fins al 86-87
i aquí tenim cintes
de caset
i molta llibreta
molt diari
que hem reprodit
amb intel·ligència artificial
però vídeo no en tenim
però sí que ens consta
que sortia
sortia molt de nit
sí
que el moment
que íbamos
en el coche
hi havia una furgoneta
que iba delante
llena de gent
i arriba la vaca
i llevaban el muerto
i va a dir
joder
digo coño
una buena entrada
també el olor
a carne quemada
de los crematorios
que nos prenden fuego
i le echan també
un polvo
que se incendia
no recuerdo
com una especie
de jena
que se incendia
ràpido
i tot aquest olor
es tan de por la ciudad
i també em impressiona
molt la relació
que tiene
amb la muerte
otra cosa completamente
impresionante
te hablan del crematorio
como tú hablas
de Tintia Antonia
això
fa referència
al viatge a l'Índia
oi?
sí, correcte
aquest és un viatge
a l'Índia
de l'any 2001
que fa amb el Pep Molina
que era un company habitual
d'aventures
de viatges
i no va ser un viatge
que ell entusiasment
especialment
vull dir
així com amb l'Àfrica
va crear una relació
amb Egipte
com amb Quèn
i aquest
de tornar-hi moltes vegades
a la Índia
va anar-hi una vegada
va estar-hi tres setmanes
no li va acabar
va entusiasmar
i va tornar
però sí que
en l'episodi 2
de la sèrie
recullim aquest viatge
aquest viatge a l'Índia
explicaves que una part
de les seves cendres
són a Quèn
i la resta
estan repartides
bastant per tot el món
a tres llocs
una de quina
Cuba
que és on va reneixer
la Barceloneta
que era casa seva
i a Quèn
amb els Massai
doncs
que era una miqueta
jo crec que la seva segona casa
jo crec que hi ha un primer punt
que a Quèn
és una segona residència
pel Pepe
la que pot ser
n'hi va
i si les centres estan allà
la van portar uns anys després
i de fet encara hi ha
a prop de la mañeta
de l'Oi Tok Tok
hi ha un petit ambulatori
que va finançar
el Pepe Rubianes
que està encara en actiu
o sigui que clar
el vincle amb aquesta comunitat
era molt fort
recordo que l'últim espectacular
del Pepe Rubianes
era la sonrisa a Etiope
sí
i que suposo que deu
fer referència també
als viatges a Etiòpia
que és un país
que també el va marcar
correcte
ell a Etiope
hi va més tard
i va al 2007
ell també a Etiòpia
torna a fer el discurs
de ostres
és aquí on he trobat a Cuba
o sigui
la va trobant
diverses vegades
i a Etiòpia
sí que és un viatge
per això
més del tram final
aquí al Pepe
Sorrent ja no està
tan bé de forces
i passa menys temps
però també li impacta molt
queda molt alluernat
per aquesta
per aquesta
pel somriure
dels etiops
per això es diu així
l'espectacle
i amb aquest espectacle
ell volia retre homenatge
a Etiòpia
però també
una miqueta
l'experiència africana
i sí, sí
de fet els càstings
de les ballarines
de l'espectacle
es va fer a Etiopia
va estar un any
allà preparant l'obra
i de fet
va volar a Barcelona
15 o 16 dies
abans d'estrenar
que ho veus al diari
i falten 16 dies
falten 15 dies
falten 14 dies
i malauradament
una vegada estrenat
l'espectacle
val era molt poc
però feines 3 mesos
ja s'havia de cancel·lar
per salut
d'on li neix
aquesta faceta
de documentalista
que van agafant
al llarg dels anys
d'aquests viatges
que finalment
va documentar
de manera
bastant professional
doncs
aviam
el que li va assegure
a la faceta viatgera
és la família
família marinera
origen gallec
havia crescut
escoltant històries
de les Amèriques
i llavors
jo no crec que ell
comença a viatjar
amb una intenció
documentalista
sinó que crec que és
una cosa que passa amb el temps
de fet ell
els primers viatges
fa servir la càmera
com un senyor
amb una càmera
que és un carrer
doncs grava un carrer
3 minuts
un edifici
un edifici 3 minuts
no hi ha una intenció narrativa
i de fet
tampoc hi ha allò de
gravar i parlar
el que estàs veient
sinó que s'ho apuntava
en una llibreta
no feia les dues coses alhora
i llavors
amb els anys
sí que li vas veient
una evolució
d'intentar
gravar més contingut
d'acompanyar-se amb amics
que el gravin amb ell
i així ell pot sortir
a càmera
i llavors això desemboca
en realment
voler fer documentals
el que passa és que
clar
inclús s'arriba a contractar
un càmera
que l'acompanya
l'any 2006
a Quènia
a gravar-lo bé
i fer tot un recorregut
i aquest mateix realitzador
l'Eduard Rodergas
que surt a la sèrie
ens explica
que el Pepe
tampoc és que tingués
un guió molt preparat
una escaleta
i tal
sinó que no
i aquest
improvisant sobre la marxa
amb la qual cosa
sí que hi havia allà
una intenció
de fer documentals
en sèrio
però mai va acabar
ben bé
de fructificar
en aquest capítol 3
explorem
aquesta relació
amb aquest Eduard Rodergas
que és aquest amic
i realitzador
que el Pepe
s'emporta en aquests viatges
es va engrascar molt
quan va veure el muntatge
i va començar a dir
ostres això
ho hem d'ensenyar
ho hem de portar
productores
que ho vegin
perquè
perquè jo vull fer això
cap d'uns dies
em diu
vinga va
agafa el DVD
que anirem
a una productora
que ja ha quedat amb ells
i la reacció
no va ser l'esperada
perquè resulta
que li van dir
bueno
està bé
està bé
però clar
tu
ets un home de teatre
tu el que et volem
és veure't a l'escenari
però va dir
no no no
jo ara vull fer això
ara vull fer això
ara vull fer això
però la veritat
és que al cap de mitjany
estava fent teatre
un altre cop
va ser una estineta clavada
aquest no
segurament sí
però segurament també
li va durar poc
ell efectivament
volia fer aquest documental
aquest documental
que no s'arriba a ensenyar mai
es deia Mataco Mataco
i és una de l'arxiu
també que hem pogut
que hem pogut veure sencer
i bé
jo crec que
que ja de seguida
va entrar amb el teatre
i es va despistar
jo crec que ell
quan va fer el teatre
devia pensar
ja tornaré
a fer documental
aquesta vegada no
però ja hi tornaré
i mira al final
no va tenir
no va tenir prou
prou temps
el vas arribar a conèixer
personalment
doncs mira
jo era molt fan
i quan tenia 15-16 anys
vaig anar a fer una entrevista
per la revista de l'escola
dels Escolapis
va dir
hombre no es Escolapios
passa nene
passa
i vam estar allà
parlant una estoneta
i de fet
jo li vaig preguntar
on voldria estar
en aquell moment
si no fos el teatre
i em va dir
que voldria estar
bevent un refresc
i remunyar els peus
a una platja de Mombassa
i a mi en aquell moment
em va semblar una resposta
com qualsevol altra
i clar
25 anys després
et puc dir exactament
quina platja era
i puc entendre
per què estava tan content
sí que sí
si vaig tenir la sort
de conèixer-lo breument
has refet
alguns d'aquests viatges
que va fer el Pepe
al seu moment?
doncs encara no
però t'asseguro
que tinc moltes ganes
de fer-los
jo crec que
tant a Egipte
com
com a Mombassa
Nairobi
com a Kènia
ara mateix
em crida moltíssima atenció
i ara que pugui
l'any que ve
ho intentaré fer
i Sol Andreu Bonafuente
també no?
sí
Sol Andreu Bonafuente
i Xavi Grasset
molt joves tots dos
i de una forma molt breu
perquè hi havia vegades
que el Pepe
ell viatjava
i tenia molt bona relació
amb l'Andreu
i deia
doncs escolta'm
te grabo unos vídeos
i a ver si
tu lo guanto
un poco lo que quieras
i de fet allà a la Índia
van gravar alguna cosa
per aquell moment
per la cosa nostra
tot i que
no es van a metre
ben bé tot
i era una miqueta informal
també
ell viatjava
aprofitava per gravar-se
ho enviava
i mira
si vols ho poses
i si no
doncs tampoc
i tenim un dinar
amb l'Andreu
i amb el Grasset
l'any 2000
just abans de marxar
cap a la Índia
què diries
que el feia més feliç
viatjar o actuar?
jo crec que les dues coses
crec que
que lo maco del Pepe
era aquest equilibri
ell era molt feliç
davant del públic
el respectable
esdevia amb ell
i el respectava moltíssim
i s'ho currava molt
i llavors viatjant
també era molt feliç
amb alguna cosa
jo crec que per ell
no era un sacrifici
ni estar aquí ni estar allà
era feliç als dos llocs
i crec que sí que
el Pepe ho explicava ell mateix
era una persona
que no estava supercòmoda
amb la fama
i tot plegat
llavors jo crec que per ell
era l'equilibri perfecte
aquí vinc a treballar
i allà vaig a viure
què creus que diria
d'aquesta docu-sèrie
tu has plan
quan desit?
Doncs
m'hauria encantat
que la veiés
sí que sé que ell
quan hi ha un altre
en final
ell totes aquestes cintes
aquests casets
aquestes llibretes
les va donar a la seva germana
i li va dir
tu sabràs què fer con esto
i la germana
amb nosaltres n'hem fet això
i jo vull pensar
que li agradaria
també perquè aquí m'he intentat
que el Pepe
fos el protagonista absolut
de la docu-sèrie
i no explicar a nosaltres
els seus viatges
sinó fer que ens ho expliqués
ell mateix
llavors també en aquest sentit
heu fet servir
la intel·ligència artificial
sí
aquí tenia molta llibreta
manuscrita pel Pepe
era una pena
no poder-les ensenyar
per la tele llegir
no acaba de funcionar
i també era
amb una altra veu
i no era molt rodó
que algú altre
llegís els diaris personals
del Pepe
llavors vam entrenar
un model d'IA
generat només
amb les gravacions
del Pepe al teatre
i l'hem fet servir
per moments puntuals
on volíem que ens expliqués
alguna cosa a ell mateix
llavors entre una cosa i l'altra
hem aconseguit
que la narració
la fes ell
i ell no sé
si li agradaria
però bé
per la reacció de la família
vull pensar que sí
amb tant viatge
també una mica introspectiu
com va fer
diries que
va ser un
pallasso trist
com tantes vegades passa?
jo penso que no
penso que
que allò
el prototip de pallasso trist
no
no l'era veure
que el Pepe
era un disfrutant
i ell li agradava viure
i vivia al límit
i la vida del Pepe
són diverses vides
no?
i crec que ho aprofitava tot
i tira tot el suc
i tu el veus viatjar
i evidentment
llegint els seus diaris
doncs pots veure
els moments personals
on té algun problema
d'algun conflicte
d'alguna provocació
com qualsevol altra persona
però jo crec que va ser
sempre molt feliç
i sempre va buscar
doncs
aquesta intensitat
no?
o sigui
tenim aquests tres capítols
ja penjats
a la plataforma
3CAT
el món de Pepe Rubianes
i això suposo
que algun dia
se metrà
també T3
no?
espero
espero que sí
de moment
està allà
a la plataforma
ens consta
que a més
la gent l'està veient
com els tres seguits
perquè també són
capítolets
de mitja hora
i bueno
si algun dia
s'emet per TV3
doncs ja
em torneu a parlar
l'Àlex Sola
el director i guionista
d'aquesta docu-sèrie
El món de Pepe Rubianes
ja disponible
a la plataforma 3CAT
un homenatge
a un home
que tenim molt present
realment
Déu-n'hi-do
com està
encara vigent
Pepe Rubianes
15 anys després
que fa 15 anys ja
és increïble
i a mi fa molta gràcia
veure Instagram
o TikTok
que encara hi ha fragments
contínuament del Pepe
dels monòlegs
era una persona
que tenia un discurs
que no caduca
que aquell del trabajar
per exemple
va sortint
va sortint
sí, sí
és allò
va tornant
jo crec que era una persona
que tenia un discurs
molt actual
i molt transversal
connectava amb molta gent
i deia coses
que no caduquen
i hi ha certs discurs
que hagués fet
sobre el feixisme
etc
que encara estan
molt vigents
Alex Solà
director i guionista
de la docu-sèrie
moltes gràcies
per visitar-nos
avui al suplement
una abraçada
a vosaltres
gràcies
3 minuts per les 11
fem una pausa
i de seguida
tornem al suplement
fins ara
el suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
Catalunya migdia
benvinguts són les dues
Catalunya migdia
l'acord històric
el primer que regula
la intel·ligència artificial
l'informatiu de referència
del cap de setmana
visibilitza totes les dones
per seguir el fil
del que passa aquí
i al món
situació catastròfica
que es viu a casa
el cap de setmana
connecta't a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
quin temps ens espera
les pròximes hores
Catalunya migdia
amb Neus Bonet
i els esports
amb Maria Guixà
Fins aquí al Catalunya migdia
dissabte i diumenge a les dues del migdia
Aquesta tarda
una nova entrega de la lluita
amb Barça-Girona
amb Barça-Girona
el Tot Gira
A partir de les 4
us acompanyarem fins al Barça-Rayo
i el València-Girona
amb l'última jornada de la Premier
Viurem el City West Ham
i l'Arsenal Everton
Qui guanyarà la Premier?
Els de Guardiola
o els d'Arteta?
També us explicarem
els partits de tornada
dels playoffs
de Sens a segona ref
i el gran premi de Fórmula 1
de la milla romanya
Tot Gira
Aquesta tarda
a partir de les 4
amb David Propers
Se niveu
un imant al quiosc
Quin és l'ambient
ara mateix, Marguell?
Bon dia, Ricard
Avui les portades
van plenes
de les conseqüències
del canvi climàtic
Consells per a la vostra economia
Per on perd la butxaca
Per la pujada de preu
Per culpa
Elon Musk
ha anunciat
que té intenció
d'enviar a l'espai
un nou setembre
Manu Guís
et dedica aquesta cançó
Felicitats
Vull moments
que et moris
per ballar
Vull que et moris
els moments
El Matí de Catalunya Ràdio
T'acompanyem cada dia
de 6 a 1
amb Ricard Ostrell
El 22 de febrer
el Tot Costa
Jo tenia la samarreta
i les botes
al Museu del Barça
i no sé si segueixen allà
Què vols dir?
La Marta és la primera
golejadora del Barça
a la Champions
I les van treure?
Per què?
Uns dies més tard
No hi és
perquè no podem exposar
tot el que tenim al museu
El que podríem fer
és treure aquestes botes
treure aquesta samarreta
per favor
i exposar-ne unes altres
El que a mi m'agradarà
de veritat
és el dia de demà
quan les meves filles
siguin més grans
podent al museu
i les vegin
i explicar-li la història
En l'esport
tot costa
però no hi ha res impossible
Tot Costa
De dilluns a divendres
a les 7 del vespre
amb Sònia Germà
i Jordi Costa
El teu cotxe
que soni
Catalunya Ràdio
Ja pots escoltar
la nostra app mòbil
també mentre condueixes
Gaudeix de totes les nostres emissores
i podcasts preferits
directament des de la consola
del teu vehicle
Allà on vagis
tant si ets aquí com a l'estranger
Escolta la primera aplicació de ràdio
en català
per al teu cotxe
L'app de Catalunya Ràdio
ja circula
Compatible amb Android Auto
i Apple CarPlay
El suplement
amb Roger Escapa