Són les 9.
Després d'un mal partit que en Cel·lo va donar ahir a Montjuïc
va ser la victòria al Barça en l'últim minut.
Després de remuntar un partit que els laurana perdi en 0-2
i que va acabar 3 a 2.
Val de capagà, vingàbil interior de l'àrea, cancello, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Albert Onil Feijó espera aquesta setmana fer un cancello,
sorprendre a última hora
amb una investidura en què no necessiten només 3 goals, sinó 4.
4 gols socialistes que canvien de samarreta a última hora.
Difícil, però no impossible.
I si no, que ho preguntin a Xavier Trias.
Bona nit.
Bon dia, Marc Molins. Bon dia.
Doctor enderet, advocat penalista, cada diumenge el suplement.
Tenim l'Oriol Marc, cap de política de la nació.
Bon dia i bona hora, Oriol. Què tal? Molt bon dia.
Tenim la Núria Oriols, companya de l'Ariàra. Hola, Núria, bon dia.
Hola, bon dia.
I tenim l'Anna Pardo de Vera, directora corporativa de Público a Madrid.
Bon dia i bona hora, Anna. Bon dia, bona hora. Què tal?
Tinc molta teca per tots vosaltres, especialment per l'Anna,
perquè l'Anna ha fet un vídeo aquestes últimes hores,
que s'ha fet viral, que és sensacional.
L'Anna, bona, perquè no té felicitat.
Els sentirem pràcticament sencer d'aquí una estona, eh, Anna?
Ai, mare, bueno, val. Els sentirem sencer, sí, sí.
Serà d'aquí uns moments. Anna, començo amb tu.
Seràs avui a l'Avinguda Felipe II de Madrid, a les 12 del migdia?
Eh, no, realment no me toca cubrirlo periodísticamente
y, por supuesto, ideológicamente, ni se me pasa por la cabeza.
A veure, l'Avinguda Felipe II de Madrid és l'escenari
on avui el PP ha organitzat aquest acte
dos dies abans de la sessió d'investidura
que es sotmetrà Alberto Núñez Eijo.
De seguida saludo Daniel Sirera, però abans, Anna.
Quines sensacions hi ha aquí a Madrid?
Perquè mentre a Madrid hi ha aquesta concentració
que es calcula que potser plega 10.000 persones,
aquí a Catalunya tindrem aquest migdia Pedro Sánchez
a la festa de la Rosa a Gavà,
bany de masses del president socialista.
Sensacions, hores prèvies d'aquesta manifestació
i amb aquest diumenge de xup-xup d'investidura.
Bueno, yo creo que la sensación general,
o al menos entre quienes protagonizan esos actos,
ya sea el Partido Socialista,
ya sean miembros del Partido Popular y simpatizantes y demás,
la sensación es de que esto no va a provocar un cambio de pantalla,
que estamos exactamente en lo mismo.
Lo único que podría dar la investidura a Alberto Núñez Eijo
es que hubiese cuatro transfugas,
como se está alentando desde distintos organismos,
incluso históricos del Partido Socialista, etcétera.
Ya sabemos bien de lo que hablo,
porque llevamos toda la semana con el tema de los transfugas.
Pero estamos exactamente igual,
y aquí se está creando un ambiente de posterior investidura
de Pedro Sánchez y no de no investidura de Alberto Núñez Eijo.
¿Tú veus possible aquests quatre vots transfugas, Anna?
Yo la verdad es que a estas alturas no, no lo veo posible,
porque si de algo se ocuparon
tanto Pedro Sánchez como sus colaboradores,
fue de hacer un grupo parlamentario muy afín al presidente,
muy sanchista, muy estudiado, muy de apoyo férreo,
precisamente porque no contaban con poder gobernar,
y lo que querían era un grupo fuerte
para hacer una oposición muy fuerte también.
Entonces, me sorprendería mucho
que alguien votara,
no solo que votara en contra,
o sea, a favor de Alberto Núñez Eijo,
sino que en una posible investidura de Pedro Sánchez,
que es otra posibilidad que existe,
se abstuviera para que no...
Pedro Sánchez no tuviera los sí en segunda vuelta.
Entonces, me sorprendería muchísimo,
pero muchísimo es que no estamos en el tamallazo
de la Asamblea de Madrid.
Quiero decir, este es otro momento
y, además, es otra historia, es el gobierno del Estado,
quiero decir, no se le podría perdonar.
No me puedo poner en la piel de nadie
que sea capaz de hacer semejante aberración, primero,
porque, además, los escaños son de los diputados
porque les vota la gente, pero recordamos que en este país
no se hacen primarias para elegir a los cabezas de lista
del Partido Socialista.
Es decir, son diputados y son cabezas de lista
porque el presidente lo ha decidido así.
Entonces, son sus escaños relativamente,
son escaños del Partido Socialista.
Más allá de eso, yo no me lo puedo imaginar.
También siempre con el componente de dudo de casi todo
que llevamos impreso en estas últimas meses, años,
incluso en la política española,
porque hay muchos vaivenes, es un momento de cambio,
y cualquier cosa realmente es posible.
Pero yo, insisto, en este momento me extrañaría muchísimo.
Molt pendent d'aquesta concentració a Madrid
i tenim el nostre company, el Dani Sainteaja.
Dani, què tal? Bon dia. Bon dia, Roger.
A veure, qui anirà a aquest acte? I una mica com anirà, com serà?
Bueno, com ja ho he explicat,
està previst que comença a les 12 del migdia
amb el lema Frente a la amnistia i igualtat.
Segons l'escaleta de l'acte, els primers a parlar seran
la presidenta del Comitè de Madrid, Isabel Diaz Ayuso,
i l'alcalde de la capital espanyola,
José Luis Martínez Almeida, en teoria,
amb el paper de donar la benvinguda en qualitat d'amfitrions.
No està previst que parés Ayuso,
però finalment tindrà aquest petit paper reservat.
Tindran més temps per parlar els expresidents del govern espanyol,
José María Aznar i Mariano Rajoy,
i per últim tancarà Alberto Núñez Feijó.
S'ha muntat l'acte a l'avinguda Felip II,
que és un gran carrer peatonal a la zona de Goya,
el districte de Salamanca, que és el més adinerat de la capital.
És un saló que condueix cap al Weathing Center,
al Palau d'Esports de Madrid, on per ser avui, a la mateixa hora,
ja ha partit la Lliga SEB amb el Real Madrid contra la Saragossa.
Per tant, hi haurà una gran influència de gent.
La primera ubicació del PP, que era plaça d'Espanya,
en teoria es quedava petita, per això van decidir canviar de lloc.
Estan fletant autobusos des d'arreu de l'Estat.
De fet, 50 surten des d'Andalusia i 30 des de Castelló,
no és per veure les xifres.
Ells diuen que preveuen entre 5.000 i 10.000 persones, avui.
Clar, si parla Ayuso, encara que sigui poca estona,
Oriol, pot passar com la nit electoral
que, mentre Feijó celebrava una victòria que tenia a gust de derrota,
el públic de Gènova clamava Ayuso, Ayuso, Ayuso,
i ell feia cara de circumstàncies.
No és que pugui passar, és que passarà.
Perquè, tenint en compte on es fa l'acte,
el perfil de les persones que hi participaran,
el perfil de les persones que hi parlaran,
és evident que el PP madrileny és una illa.
Dins del PP estatal no és el mateix per descomptat Feijó
o el que ens venien de Feijó, que és Isabel Diaz, Ayuso,
o José María Narca,
crec que també té molts ombrots per sortir en ombrots
fent servir una metàfora taurina.
Diria que serà molt important veure també el to d'Ayuso,
perquè aquí la investidura d'aquesta setmana
no és només una investidura fallida,
sinó que pot ser una investidura fallida doblement per a Núñez Feijó
si no aconsegueix tornar a ser candidat a la presidència al govern espanyol
o si no aconsegueix mantenir-se com a president del PP.
Serà molt important veure el to,
com intenta fortificar també, no només presentar el programa de govern,
sinó també com presentar-se com a futur líder de l'oposició
en cas que Pedro Sánchez sigui investit,
i d'aquest to d'oposició en dependrà també el seu futur al capdavant del partit,
i és evident que en cas que Feijó no se'n surti,
i no se'n surti només com a president del govern espanyol,
que sembla que no, sinó com a líder del PP,
dins del PP s'obrirà una pugna que cada vegada és més evident
entre Isabel Diaz, Ayuso i el president Andaluz,
que és Juan Manuel Bonero Bonilla,
que en teoria és una persona que és moderada,
però ja sabem que el viatge al centre del PP sempre és molt llarg.
De fet, el president Andaluz és qui aquesta setmana ha liderat
les veus institucionals que defensaven el transfoguisme,
obertament, d'alguns diputats del PSOE.
En una entrevista al Confidencial ho va fer aquesta setmana,
crec que dimecres, alimentant una possibilitat
que algun socialista votés Alberto Núñez Feijó.
Veurem quin és el to també que fa servir Feijó.
El to d'Ayuso ja el coneixem, de manera que crec que hi haurà poques sorpreses.
És més espanyola que el pal de la bandera
i més de dretes que el dia de la mare.
A part d'aquí, no ens veurem gaire d'aquí.
Núria i Marc, tu també, Núria, ho veus complicat,
que hi hagin aquests quatre vots?
Sí, jo crec que sí.
I, sobretot pel que deia l'Anna,
que Pedro Sánchez es va preparar per anar a l'oposició, també,
i, per tant, va fer un grup parlamentari molt afí
i que no hi pogués haver sorpreses, tampoc, en un escenari
en què el PP tingués opcions per ser candidat
i reclamés el suport dels socialistes.
Per tant, ho veig molt difícil.
El que passa és que us escoltava ahir la tertúlia
i recordàveu l'escenari Barcelona-Tries.
I, clar, estem acostumats a veure moltes sorpreses últimament
i les informacions, doncs, te'n pots fiar fins a un punt,
perquè moltes vegades aquests moviments són molt soterrats.
Tot i que, com dic, jo crec que no hi haurà sorpreses
i Feijó no tirarà endavant aquesta investidura.
El que passa és que s'està preparant
o per una repetició electoral
o per anar a l'oposició si l'investidura de Pedro Sánchez tira endavant.
I la foto d'avui a Madrid, a Aznar i Rajoy,
crec que pretén contrastar també la divisió que hem vist aquesta setmana
entre el PSOE i la seva vella guàrdia,
en Felipe González i Alfonso Guerra,
que han sortit a criticar obertament l'amnistia sense cap mania
i el PP vol contrastar aquesta imatge d'unitat amb Fronsoe,
que teòricament està dividit,
però que no acaba de veure's aquesta esquerda,
perquè, al final, qui està criticant Pedro Sánchez
és més aviat la vella guàrdia
i els barons, malgrat a García Paje,
doncs estan tancant files de moment amb el president en funcions.
Marc, jo suscric al criteri comú en aquesta tartúlia,
en el sentit que penso que no tindrà aquests quatre vots que necessita,
però més que, a banda de pensar que no els obtindrà,
la meva reflexió és que em preocupa que els termes de la investidura
siguin aquests, és a dir, si hi haurà o no un element de transfoguisme,
perquè si ja per ser el fraccionament de la càmera
la fa difícil de governar,
si a sobre afegim el factor constant de la sospita
d'un eventual element de transfoguisme,
si es perd aquesta disciplina de partit,
discutible en essència i conceptualment,
però que, tal com explicava l'Anna,
és indubtable en el nostre model democràtic,
si es perd aquesta disciplina,
la inestabilitat pot començar a tenir magnituds còsmiques,
perquè al final pot ser relativament senzill
convèncer un parlamentari discol a canvi d'un càrrec,
d'una direcció general,
i això faria que en el dia a dia la governabilitat del propi país
esdevingués un absolut sac de bombes.
Pel que fa a l'acte d'aquest matí, Roger,
a mi el que em sorprèn és que un acte que a priori,
amb aquesta vocació col·lectiva i reivindicativa,
i que per tant a priori hauria de tenir algunes dosis d'algun element lúdic,
algun element d'il·lusió, de reivindicació,
s'ha acabat convertint en un enorme problema,
en una espècie d'escrutin intern
on el convocant té més dubtes, inclús,
que a priori el no convocat.
És a dir, el convocant, en aquest cas el Partit Popular,
veu com avui es pot estar jugant les garrofes al candidat
en funció de si dia d'aiuso rep o no
més acceptació que el president del partit.
És a dir, crec que se'ls ha generat un problema intern,
penso que pot ser un motiu d'angoixa i de preocupació,
insisteixo, perquè s'ha convertit en un escrutini
contra tot pronòstic del seu propi plantejament
i de la seva solidesa interna.
Bona nit.
Saludem al suplement camí de Madrid, Daniel Sirera,
president del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona.
Bon dia. Hola, molt bon dia.
Què tal, com està, senyor Sirera? Molt bé, molt bé.
Aquí intentant compaginar Mercè i Madrid,
o sigui que... bé.
Escolta'm, això que passarà avui a Madrid
és una manifestació contra l'amnistia
o un acte de suport a Feijo?
Bé, és un acte de...
Jo crec que és un acte en el qual moltíssima gent
de diferents formes de pensar
ens juntarem per dir que volem que Espanya sigui un país
en el qual es tracta tothom per igual,
i, per tant, que no hi hagi privilegis
i no hi hagi amnistia per una determinada gent
que van fer coses que eren il·legals,
van ser jutjades algunes, altres estan pròfugues,
però, en qualsevol cas, el que nosaltres creiem
és que no poden haver privilegis
ni per formes de pensar, ni per ideologies,
ni perquè som polítics uns i altres no.
Segurament, amb això que diu, Vox hi deu estar d'acord.
Per què no els han convidat en aquesta trobada?
Nosaltres hem fet un acte...
Nosaltres hem convocat un acte i pot venir qui vulgui.
Vull dir, no hem tancat ningú.
Si vostè diu que segurament Vox està a favor del que diem,
li puc assegurar que hi ha moltíssims socialistes
que estan a favor del que diem
i, fins i tot, hi ha gent separatista
que crec que les coses es poden fer d'una altra manera,
sense incomplir la llei,
que també poden estar a favor del que nosaltres plantegem.
Quan diu que hi ha moltíssims socialistes
que estan d'acord del que diuen,
potser Felipe González i Alfonso Guerra,
segurament és probable que amb alguns d'aquests postulats
hi estiguin d'acord. Els han convidat avui també?
No, nosaltres hem fet un altre convocatori, oberta.
Jo estic segur que no aniran,
perquè suposo que tampoc volen tenir més problemes
en el seu partit dels que poden tenir.
Però no només Felipe González i Alfonso Guerra,
hi ha moltíssims dirigents socialistes
i ex dirigents socialistes
que han manifestat en les darreres hores i dies
que això de l'administriar és una autèntica vaginada,
que va en contra de la llei, que va en contra del sentit comú,
i que no tot val per obtenir el govern d'Espanya.
Que vostè o el Partit Popular clamiten contra l'administriar
vol dir que ja donen per feta
que la investidura de feijo d'aquesta setmana serà fallida?
No, no, nosaltres el que diem és que el futur de la nació,
el futur d'Espanya, no es pot posar en mans d'algunes persones,
perquè estan plantejant obertament
que el futur d'Espanya no es pot posar en mans d'alguns persones.
I, a més,
en més dia referent d'una autodeterminació
i canviar les regles del joc.
Això, si nosaltres haguéssim estat disposats
a accedir en totes aquestes coses i en donar aquestes coses,
que, per altra banda,
no són coses que pugui donar el partit polític,
les coses serien diferents,
però nosaltres volem posar de manifest això,
i Pedro Sánchez és capaç de tot per mantenir-se a la cadira.
Vostè veu viable un tamallazo?
És a dir, que d'aquí al que queda de la setmana,
ja sigui la votació dimecres o divendres,
algun d'aquests diputats socialistes
pugui votar o pugui capgirar el sentit del seu vot?
Jo no sé si això és un tamallazo o no és un tamallazo.
Jo el que espero i desitjo
és que tothom actui d'acord amb el compromís
que van adquirir amb els seus votants.
Per mi és molt important no trair la paraula donada.
El partit socialista, en el seu conjunt,
van estar dient durant la precampanya
que mai de la vida donarien la amnistia,
que mai farien un tracte desigual entre espanyols,
i ara l'única cosa que demano,
si demano poc, és coherència,
i és que facin el que van dir durant la precampanya que farien.
Hi ha converses, per això, entre el PP i alguns diputats socialistes
per canviar aquest sentit del vot aquests dies o no?
No, no, no, que jo sabia que no.
Nosaltres no estem aquí intentant...
Es poden actuar amb consciència,
cadascú es presenta per la circunscripció que es presenta,
cadascú ha fet unes promeses i uns compromisos electorals,
i per tant, cadascú li correspon saber
si quan tornin a la seva província, quan tornin a la seva ciutat,
poden mirar la cara als electors,
mirar els ulls dels seus votants i dir-los que els van enganyar.
Això correspon a cadascú.
Però, per exemple, ja no hi ha converses
entre Feijó i l'entorn de García Paje, per fer-nos una idea?
El que jo sabia, no.
Molt bé.
Descartem, per tant, que a Pedro Sánchez
se li pugui quedar cara de Xavier Trias aquest dimecres o aquest divendres.
Ho veu difícil?
Ho dic?
Bueno, no, no, no...
Miri, nosaltres, fins a l'últim moment,
continuarem intentant convèncer la resta de formacions polítiques,
fonant també en el Partit Nacionalista Basc,
que es pugui votar, no?
Però...
les coses són com són,
i arribem de la manera que arribem, no?
Estem a quatre diputats de la majoria absoluta.
Sembla complicat, no li nego,
però, com diu la dita aquella,
hasta el rabo todo estoro, no?
Molt bé.
Som pendents del que pugui passar avui a Madrid
i som en plenes festes de la Mercè, també.
Recordem, també, li mencionava ara Xavier Trias,
perquè el 17 de juny es va despertar pensant-se
que seria alcalde de Barcelona i, a l'hora de la migdiada,
va veure com Jaume Collboni agafava la vara.
Aleshores, això va ser possible, també,
gràcies al moviment d'última hora dels comuns
i també de vostè.
Veu en tranxa, vietries, el govern de Jaume Collboni?
Ho dic perquè avui hi ha una entrevista de Collboni a l'Avanguardia
en què diu que la seva prioritat és governar amb Esquerra i els comuns,
i una de les condicions que vostè va donar, precisament,
a Collboni per fer-lo alcalde és que no governés amb comuns.
Sí, sí, bé, jo és la condició que li vaig posar.
Ell, en aquell moment, es va comprometre a no fer-ho.
La pròpia Colau va dir i va fer un comunicat dient
que no estaria en el govern i que passaven a l'oposició.
I, miri, com li deia abans, no?
Jo, a mi els meus pares m'han ensenyat que quan dones la teva paraula
de fer alguna cosa, l'has de complir.
Jo estic, espero i desitjo que Jaume Collboni
compleixi amb la paraula que va donar.
El que passa és que avui a l'Avanguardia diu una altra cosa.
Bé, bé, sí, però vull dir...
Aquest és un problema que tindrà el senyor Collboni
si traeix la paraula donada, no?
I, per tant, és veritat que pot acabar formant govern amb els comuns,
però, com he dit en una altra ocasió,
a mi se'm pot enganyar però només se'm pot enganyar una vegada.
El que passa és que l'alcalde Jaume Collboni és per 4 anys.
Sí, sí, però la vida és molt llarga.
Jo, miri, jo li puc assegurar que la ciutadania de Barcelona,
la immensa majoria de gent de Barcelona,
està feliç de veure com els comuns han sortit al govern municipal
i jo estic convençut que el partit socialista,
Jaume Collboni i els regidors socialistes,
són conscients també d'aquesta realitat
i, per tant, ells sabran què volen fer amb Barcelona,
però el que jo estic convençut és que els barcelonins no volem 8 anys més.
O sigui, hem tingut 8 anys d'un govern collau Collboni.
Jo crec que ara el que no suportaria més
4 anys més d'un govern collboni collau.
Més enllà del que passa a Barcelona, més enllà del que passa a Madrid,
també estem molt pendents del que passa al PP català.
On fa uns dies Alejandro Fernández deia això?
El mayor y mejor servicio que le puedes hacer a tu país
y a tu partido, en ese orden siempre,
es dar tu opinión de forma respetuosa y argumentada.
Y en ese sentido ya os avanzo
que la voy a seguir dando siempre mi opinión,
que es la de un hombre libre, sin tutelas.
És Alejandro Fernández, president dels populars catalans,
que fa poc més d'una setmana marcava perfil propi en aquesta conferència.
Vostès diuen que no hi ha crisi,
però ni vostè, ni el Biol, ni Santi Rodríguez eren a la conferència.
No sé si ho veu normal.
Jo tenia una entrevista tancada amb BTV des de feia tres setmanes abans.
I, per tant, com li dic,
també m'agrada complir els meus compromisos i la paraula donada.
Per tant, no vaig voler anar perquè tenia aquesta entrevista a BTV.
Què li van semblar aquestes paraules d'Alejandro Fernández
en què deia que no obstant tuteles de ningú?
Lògiques.
Som un partit polític.
Perquè això no és una secta,
i tothom té dret a expressar la seva opinió.
Ho fa Alejandro Fernández, ho faig jo, ho fa tothom.
I, per tant, miri...
Sobta que a vegades
dir una cosa que és òbvia sigui notícia, no?
Jo no sé com funcionen la resta de partits polítics,
però a mi mai en el Partit Popular m'han dit el que he de dir o fer.
Però el que passa és que Alejandro Fernández
en aquestes paraules es referia segurament a les tuteles
del que coneixem com a Gènova, és a dir, la cúpula de Madrid.
No es va donar per aludida la cúpula de Madrid?
No va empaiar malament aquestes paraules?
Doncs no tinc ni idea,
però són unes paraules que entren dintre del que és lo normal
en un partit polític.
En uns partits polítics els dirigents opinem, parlem,
expliquem el que creiem que és millor per a ciutadans
i poca cosa més.
No som el partit socialista,
on algú que discrepa se li cessa i se li fa fora del partit.
Nosaltres som un partit democràtic, no com altres.
Vostè creu que Alejandro Fernández ara mateix
és el candidat idoni per ser president del PP català?
Bé, és el president del Partit Popular, i per tant...
És l'idoni, és el seu candidat, té la seva confiança?
No conec cap altra persona que en aquests moments
hagi manifestat la seva voluntat de ser president del PP.
I jo el que parlo...
Hi ha molts noms que sonen.
Són el seu, són Adolf Montserrat, Manuel Reyes...
Són molts, però mira,
l'Alejandro Fernández és el president del PP català,
té tota la meva confiança, té tot el meu respecte,
i té tot el meu suport.
És el president, i per tant,
és el que tenim,
i és el que tenim,
i li puc assegurar que és la persona
que amb millor i més eficaç oposició està fent
en aquests moments el desgovern de la Generalitat de Catalunya.
Ja acabo.
Què va pensar vostè quan Feijó fa uns dies
va dir que sí que hi havia converses amb Junts
i amb el partit de Carles Puigdemont
per intentar trobar els vots per la seva investidura?
Vaig pensar que estava fent el que li va demanar
que fes al rei d'Espanya,
que és intentar ser president del govern,
i en aquest sentit el que jo crec que és lògic
és que qui es presenta per ser president del govern d'Espanya
vulgui ser president de tots els espanyols,
també d'aquells que han votat un partit com Junts.
És Daniel Cirera, el president del grup municipal del PP
a l'Ajuntament de Barcelona camí de Madrid
en aquesta manifestació,
que avui hi haurà a la plaça de Felipe II al barri de Salamanca
en contra de l'amnistia,
48 hores abans d'aquesta investidura d'Alberto Núñez Feijó.
Daniel Cirera, bona Mercè, moltes gràcies, bon dia.
Moltes gràcies a vostès, bon dia.
5 minuts per arribar a dos quarts de deu.
Interessant sempre sentir Daniel Cirera.
Ho hem fet amb el Marc Molins, l'Oriol Marc, la Núria Oriols
i l'Anna Pardo de Vera.
Hasta el rabo todo es toro.
Això vol dir que, o sigui,
ho traduirem com fins que no és el sac i ben lligat, no?
Sí.
Clar, hi ha d'haver una segona votació,
em sembla que és divendres, i no recordo malament.
Parlem d'Esteve de Feijó, de marge al debat,
dimecres primera votació, segona votació divendres,
però és francament complicat.
Jo sí que m'he apuntat a una sèrie de coses,
que estan tant en contra de l'amnistia que fa riure,
pensar que fa només uns anys, fa menys de deu anys, crec,
el ministre Montor va fer una amnistia fiscal,
que s'hi va acollir gent que no havia pagat
d'agodament els seus impostos a Espanya.
No sé què és menys patriota, si declarar la independència a Catalunya
o no pagar els impostos del país que dius que t'estimes tant
i portes tu la teva polsareta i tot això.
És possible que hi hagi gent, fins i tot gent amb molta gomina,
avui a Madrid,
avillats amb la corresponent bandera Kingsize i una bona polsareta,
que no són gaire patriotes,
però si l'amnistia es treu a Espanya no sé què és no pagar impostos.
I després, sempre em sorprèn quan escolto parlar dirigents del PP,
fins i tot dirigents formats, intel·ligents i llestos,
fins i tot diria, pràctics, pragmàtics com Daniel Cirera,
que si no volen que el destí d'Espanya estiguin mans
dels independentistes, és molt fàcil que els il·legalitzin,
facin una llei de partits, que la portin al Congrés dels Diputats,
i no, aquests senyors no compten.
Quan la gent els vota, que no comptin els seus vots,
perquè així segur, segur, segur que no estarem a les seves mans.
És curiós perquè molt...
Això Vox ho portava al programa electoral.
Doncs que s'atreveixin a fer-ho també des del PP i així segur, segur, segur
que Alberto Nunez Eijo no haurà de parlar mai més amb Junts,
perquè no se'n surti.
Vull dir que el senyor Puigdemont no pinti res, perfecte,
doncs l'il·legalitzem amb ell i el partit que representa,
que Oriol Junqueras no volem que pinti res,
perfecte, que no es puguin presentar a les eleccions.
El que passa és que això no només és il·legal,
sinó també, crec, inconstitucional.
Perquè al final, amb beta si podia parlar fa només 20 o 25 anys,
i ara ni tan sols es poden entrevistar Josep Suternera
en un document periodístic com el de Jordi Aboli.
A mi el que em molesta especialment són les incoherències
de no poder parlar amb qui la gent ha votat,
si la gent ha votat, si la gent es pot presentar a les eleccions,
és vàlida per poder-hi parlar, per poder-hi negociar,
i si el futur d'Espanya és tan manchegat als Puigdemont,
doncs no haver-lo enviat per acció o promissió a l'exili,
o haver negociat millor a la tardor del 2017.
Al final, hi ha coses que haurien d'estar resoltes fa anys,
i tot es presenta com una concessió,
i si anem enrere en el temps,
aquesta sacrossanta transició amb els polítics d'ara
no s'hauria fet mai perquè ningú és capaç de cedir.
Marc, Ana i Núria.
Igual que el del toro,
hi ha un refrany molt xulo,
i és que si te digo que la mula es parda,
es porque traigo pelos en la mano,
que d'alguna manera...
Ana i Núria, prepareu-ho a la vostra.
Jo crec que és la justícia i que cadascú tregui...
Aquest de la mula és interessant.
Què ve a dir aquest refrany?
En definitiva, que la velocitat es demostra caminant.
Aquest plantejament del Partit Popular
en contra de l'amnistia,
jo penso que s'ha de relacionar
amb la marotxa de l'amnistia,
jo penso que s'ha de relacionar amb la maroteca.
És a dir,
quan s'aprova la llei del divorci
a l'any 81,
llavors, Aliança Popular, surt al carrer
perquè deia que es trencava la família tradicional.
Quan s'aprova la llei de protecció integral de la dona
a l'any 2002,
el PP surt al carrer perquè diu
que és el final de la igualtat de gènere.
Quan s'aprova la llei del matrimoni homosexual
a l'any 2005,
el PP surt al carrer perquè diu que és el final del matrimoni.
Quan s'aproven els estatuts al 2006,
quan s'aprova la llei de l'avortament,
quan s'aproven els indults del 2021,
és a dir, és que sembla que de veritat
hi hagi fòbia a qualsevol aposta
que al final la història
ens demostra que acaba coadjuvant
a la convivència col·lectiva.
És un partit que té
una enorme resistència,
insisteixo, a passos
i a propostes legislatives
que ens construeixen identitàriament
a nivell col·lectiu.
En aquest país, i em sembla superpotent
l'Oriol respecte de l'amnistia fiscal
en relació amb amnisties ordinàries,
ja n'hem aprovat quatre.
Les amnisties tenen una finalitat.
És veritat que hi ha un fonament
essencial com és la reconciliació,
l'estabilitat, donar un pas endavant.
Jo crec, honestament,
que ens mereixem a nivell col·lectiu
aquesta oportunitat
intentar tancar un capítol
que genera enconament,
que genera patiment
i que ens evita seguir endavant
i que seguim endavant.
Espero per tenir concloc,
espero, honestament, que no hi hagi
tamallassos i que una llei
que crec que és col·lectualment necessària
com aquesta, que ha de servir per resoldre
la situació de 2.000 persones
que estan pendents de judici
i que exigeix aquesta contricció col·lectiva
tir endavant i s'aprovi.
Ana.
Sí, estic d'acord
amb el que diu Marc
i, per descomptat, amb les amnisties fiscals
que han venit endavant
amb el seu suport
sobre la dreta i l'ultradreta.
En tot cas, jo crec
que el Partit Popular
amb el tema català
i amb el tema nacionalista,
deia Oriol, que il·legalitzen...
Vox ja ha proposat il·legalitzar
els partits independentistes
i Pablo Casado ho va dir en una ocasió.
El que passa és que se le echaron
encima los dirigentes territoriales
y aquello quedó en nada.
El que ha demostrado es que no se puede gobernar el Estado
sin el apoyo de los territorios.
Y va para largo.
No me atrevo a decir que no tendrá fin,
pero va para largo.
Y Feijo lo sabe.
Y de ahí esos movimientos equívocos
que ha ido, que si me acerco a Junts,
que si el PNV, ahora no, ahora sí,
luego llega Aznar, manda a poner orden
y dice que se acabó de acercarse a Junts, etc.
Y al final van...
Va como arrastras de lo que le están imponiendo.
Lo que le está imponiendo el ala más dura
popular, que es ese ala que queda difuminada
con Vox.
Entonces, bueno,
él, quiero decir, llegó aquí
pensando que iba a ser el líder moderado,
el hombre de Estado, el hombre que venía de Galicia,
el hombre que fala galego,
que lleva 13 años falando galego regular,
pero lo fala.
Y ya está.
Y entonces, que se hacía fotos
con Artur Mas,
que se hacía fotos con el Lendakari Urkullu,
incluso con Ibarreche,
quiero decir, un hombre bien,
un dirigente territorial,
galleguista, e incluso decía,
no, eso se acabó.
Eso se le acabó.
Y está completamente desnortado.
Pero es que solo hay que verle la cara.
Es un hombre completamente descolocado.
Porque no sabe para dónde tirar.
Entonces, está en una situación
muy complicada.
Por supuesto que no va a proponer los votos
en la ilegalización de los partidos nacionalistas,
pero de facto en sus discursos
tanto Ayuso como Aznar lo están diciendo.
No son demócratas.
Claro que son demócratas.
Pero es que te están diciendo que el nacionalismo
no es democrático.
Pues claro que...
Y se puede ser un nacionalista español siendo demócrata.
Lo que pasa es que Vox no lo es.
Porque está contra los derechos humanos,
que esa es la línea roja.
Pero ser independentista, querer la independencia de Cataluña
es ir contra los derechos humanos.
Hombre, no me fastidies.
Es que estamos en este nivel de debate
que no es democrático.
Y a mí esto me parece un retroceso brutal.
O sea, una derecha que se presupone
que debería de ir hacia adelante
a postulados más liberales,
a postulados más centristas,
en el siglo XXI,
que estamos asfixiados con el cambio climático
y nos encontramos con este debate
que si el nacionalismo es democrático o no,
que si ser independentista es democrático o no.
Es que cabrea un poco la pérdida de tiempo, francamente.
Núria Cur, sisplau.
Sí que el Marc deia que el PP sempre està en contra
de qualsevol abans i si resisteix.
El que passa que vull recordar
que en campanya electoral també ja estava el PSOE
en contra de l'amnistia.
És a dir, a la posició del PP i del PSOE
no s'han diferenciat en relació a l'amnistia
fins ara que el PSOE necessita els vots de Junts i Esquerra
per tirar endavant la investidura de Pedro Sánchez.
Només cal repassar les declaracions que va fer en campanya
i les que ha fet en els últims anys
dient que l'amnistia era inconstitucional.
Per tant, el PP té una posició bel·ligerant
però el PSOE també la tindria si no fos per necessitat.
I després, per últim, sobre el PP català,
hem escoltat Alejandro Fernández
dient que ell era lliure de dir el que volgués,
però el cert és que només els polítics
diuen coses en contra de la seva direcció
quan se'ls imou la cadira.
Aleshores, Alejandro Fernández està en un moment
de debilitat a la direcció del PP
i per això, en aquests temps, s'ha posicionat
en contra directament de Gènova,
perquè si no fos així, estaria tancant files
com ha fet sempre amb la direcció del partit.
Molt breu, Marc, sisplau.
Només per al·lusions pel comentari que feia la Núria,
estic d'acord que probablement
si no hi hagués hagut aquesta aritmètica parlamentària
no ens hauríem plantejat aquest debat.
Estic d'acord, això no converteix el debat
per ser en equivocat d'origen.
El que demostra l'aritmètica parlamentària
és que el pes d'aquests partits
és essencial per la governabilitat, això és democràcia,
i que aquesta essència per la governabilitat s'ha de satisfer.
És a dir, no ho veig com una servitud política ni conceptual,
sinó com una circumstància pròpia del nostre moment polític.
Hi ha un pes específic i s'ha de satisfer.
La forma de fer-ho és aquesta. Benvingut sigui, això és democràcia.
Fa quatre anys que aquest debat està sobre la taula.
El 2021 els independentistes fins i tot van proposar
a través del Congrés una llei d'amnistia
que no va passar ni el filtre dels letrats perquè es pogués debatre.
Per tant, em sembla totalment evident
que és una qüestió de necessitat aritmètica del PSOE
d'haver-se de moure per tenir el suport a la investidura.
El qual no converteix en equivocat.
Molt curant, digue-s'hi.
Simplemente decir que efectivamente el PSOE de 2017
actuó como actuó y estaba al lado de Rajoy,
estaba apoyando el 155 y estaba apoyando la represión
aunque hubiera voces por lo bajo.
Pero también es justo reconocerle que ha habido una evolución.
Ha habido una evolución desde los indultos,
ha habido una evolución desde la asunción
del propio Partido Socialista, que para mí es muy positiva
porque siempre estuve en contra del juicio del procés,
de que no se puede gobernar, o sea, que este país
no puede estar enfrentado con los nacionalismos
y con los territorios. Eso es así.
Entonces hay que llegar a acuerdos y hay que destensar, como sea.
Y yo creo que el Partido Socialista eso lo ha asumido
por obligación, probablemente,
pero ahora lo tiene completamente asumido.
Que hay que tirar para adelante y que además les va muy bien
en Cataluña. Es que les va muy bien.
O sea, eso ya son hechos, es puro pragmatismo.
Es que los resultados electorales en las generales en Cataluña
han sido una bomba. Eso no significa que lo vayan a ser
en las autonómicas del año que viene.
Pero ellos lo han asumido así y lo tienen interiorizado.
Y para mí es muy positivo mientras todo esto ayude a destensar.
Porque es insoportable. En Madrid es insoportable.
Por lo menos que el resto de España no lo sea.
9 i 36. He de fer una pausa.
Després de la publicitat recollirem el vídeo que s'ha fet viral
d'aquestes últimes hores de l'Anna Pardo de Vera,
contestant les paraules d'Alfonso Guerra
sobre la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz.
La palabra del tiempo, entre una peluquería y otra.
Ui, este comentario sobre Guerra...
Le aseguro que le va a dejar muchas críticas.
No, no, es la verdad. Dedican mucho tiempo, sí.
Ara tornem.
El suplement amb Roger Escapa.
Fam de llibreries, de biblioteques, de devorar novel·les i còmics.
Fam de ballar i de veure altres ballar.
Nodrir-nos de teatre, d'òpera, de sarsuela, de concerts,
de museus i exposicions. Fam d'aplaudir.
Fam de reneixer, de reviure, de retrobar-nos.
Cantar, llegir, escoltar, mirar, viure.
Emocionar-te, sense emiraments.
Fam de cultura.
Ministeri de Cultura i Esport, govern d'Espanya.
De quina asseguradora mèdica ets?
Jo? De la dels metges.
De la dels metges, esclar.
Som de la dels metges.
Assistència sanitària.
Creada per metges.
Gestionada per metges.
Dirigida per metges.
I recomanada per metges.
Assistència sanitària.
La dels metges.
Sabem què miren els nostres fills adolescents?
Jo vaig parlar un dia o dos.
Són unes imatges que t'impacten perquè ni tu esperes
ni amb 12 anys la ment està preparada per veure aquestes coses.
Són conscients que la seva educació sexual és el porno?
Era un vídeo molt violent i la van utilitzar d'objecte.
I que això té conseqüències?
A les xiques les encanta, a les xiques s'ufra, les poni.
Que barbaritat.
És una conversa incòmode, però l'hem de tenir.
Sense distorsionar la realitat,
sense interferències, sense tabús.
Nits sense ficció.
La sèrie documental dels propers 3 dimarts a la nit.
Generació porno.
A TV3, aquest dimarts a la nit, estrena.
I dimarts 10 d'octubre,
nit temàtica presentada per Laura Rosel.
7 amics es reuneixen al la cauria de ser una festa de celebració.
Departy.
A poc a poc s'aniran desvalant secrets
que suposaran una venció en després a la vida dels personatges.
Departy.
Amb Carles Casasalles, Jordi Díaz, Pial Duran,
Montse Guallarán, Gels Guanyalons, Marta Rivera,
Lluís Soler i la direcció de Sergi Balbel.
Departy.
Una comèdia de tràgiques proporcions al Teatre Poliorama.
Jo quan em posava a l'ordinar pensava,
què em passarà avui, no?
Fins que veu arribar vosaltres i jo he tornat a néixer.
Portar la fibra a l'Àngela, aïllada de tot,
inclús d'acompanyers que volguessin fer-ho,
és el que anomenem responsabilitat,
o fer del teu aquí un aquí millor.
Estaven ell per un aquí millor.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
El suplement. Catalunya Ràdio.
Som 3Cat.
Farts d'escoltar la mateixa cançoneta de sempre?
Les Dones i els Dies.
Les Dones i els Dies t'explica el món com t'agrades sentir-lo.
El programa per a les persones amb les orelles netes de prejudicis.
Les Dones i els Dies, i ara per molts dies.
Qui ens ho havia de dir, això, Antònia?
Les Dones i els Dies, a Montse Virgili.
De 11 a divendres, d'11 a 12 de la nit.
També en podcast i a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Aproxer es capa.
5 minuts per arribar a 3 quarts 10 del matí
amb l'Oriol Marc, el Marc Molins, l'Anna Pardo de Vera
i la Núria Urriols,
amb una setmana en què deixem enrere
aquestes paraules d'Alfonso Guerra
sobre la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz
desqualificant-la en el programa de Susana Grisso, Espejo Público,
i dient que veurem si hauria trobat temps
entre perruqueria i perruqueria.
Doncs bé, l'Anna Pardo de Vera, a Público,
és un vídeo sensacional
on, d'alguna manera,
narra com Alfonso Guerra
hauria descrit l'arribada al Congrés
com a periodista de l'Anna ara fa 25 anys.
L'hem retallat una mica, són dos minuts de vídeo,
però val molt la pena sentir-lo sencer.
Després ho comentem.
Cuando conocí a Trillo me pareció un señor muy antiguo,
pero de trato bastante agradable.
Lo comenté con mis compañeras.
Parece simpático el presidente del Congreso, ¿verdad?
No te fíes, me dijeron.
El presidente es dependiente de su imagen.
El traje bien cortado, el chaleco a juego,
el pelo engominado, la sonrisa, los zapatos bien brillantes.
Es lo único que le importa.
Además, es un ligón.
Pero si es del Opus, contestaba otra. Sí.
Y el Congreso, un convento.
Guerra era otro de los seductores del Congreso.
Entonces se les llamaba así, ahora se les llama de otra forma,
sobre todo si son muy pesados.
Guerra era un político que dedicaba más tiempo al Espejo
que a la vida parlamentaria,
sobre todo desde que Felipe González,
luego del siglo XXI, lo mandó a hacer gárgaras,
y los españoles y españolas los mandamos a ambos a hacer puñetas.
Estaba todo el día con el machismo en la boca,
fuera para criticar o para lo contrario.
Famosa es su frase en público, que dijo,
Soledad de Cerriles Carlos II, vestido de Mariquita Pérez.
O aquella otra sobre la jueza Mercedes Alaya, más reciente,
la jueza que llevó el caso de los seres andaluces.
Incluso hay una relación fuerte personal, decía,
entre la jueza y el actual alcalde de Sevilla, Juan Ignacio Zoido,
que eran compañeros y dicen que algún expediente en común tuvieron.
Se reía como una llena.
Guerra eran los 92.000 estéticamente antiguos,
no tanto como trillo, pero sí como hijo educado por un militar.
Aunque por un tiempo González y él cogieran chaquetas de pana
como si fueran el colmo de la vanguardia.
Ellos, sin embargo, siempre se sintieron más cómodos,
con trajes bien cortados y corbatas de lujo discreto pero caro,
que se notara.
Lo de la pana y las mangas de camisa
fue para disimular antes de llegar al gobierno.
Cuando llegaron los afeites, las peluquerías,
las monturas de carey, último modelo, los relojes buenos,
la beautiful people, ya saben, los sabanos, los restaurantes caros.
Alfonso Guerra no es guapo, me decían mis compañeras de los 90,
pero era atractivo al ser alto, delgado.
Bueno, delgado por rachas, apuntaban,
porque tuvo etapas de mucha barriga,
muy simpático y ligaba mucho.
Hay hasta un libro sobre esto,
con sus presuntas amantes y tal.
Guerra sería un puto de la época,
como cualquier mujer que ligara como él, era una puta.
Pero a él no se lo llamaban, ya saben.
Déu-n'hi-do, Anna.
La Nora Bona, perquè...
perquè has tingut la valentia d'explicar tot això.
Gràcies.
Has rebut molt...
Quines han estat les reaccions al vídeo, Anna?
Bueno, estoy un poco desbordada,
porque la verdad es que no me lo esperaba.
Realmente es algo que siempre dices,
pero hasta que lo plasmas,
y que es que el trato no tiene nada que ver,
sigue siendo igual, que esta gente en todo este cabreas mucho,
y me salió del alma,
porque además yo este vídeo lo grabé
el mismo día que Alfonso Guerra dijo eso de la vicepresidenta,
y no era la primera vez.
Y yo conozco su trayectoria y sé cómo es,
es un machista misógino, con un desprecio absoluto,
hacia las mujeres que viene de lejos.
Entonces, simplemente, pues hice lo que él habría hecho,
cómo se habría descrito a sí mismo,
si fuera en igualdad de condiciones.
Nada más.
Por supuesto, es que no es que esté...
Porque la gente dice, ah, es que sosas, ¿qué tal?
Dije, no, no, yo no es que esté en contra de pronunciarme
sobre si me gusta como viste Fulano, Mengano,
la otra o la de más allá.
Lo que estoy absolutamente en contra, y me parece miserable,
es que te pregunten por la gestión de una política
y saltes con la peluquería.
Es que me pareció el colmo de la ruindad de Alfonso Guerra.
Las reacciones al vídeo, pues de momento hay de todo, como siempre.
Ya sabes cómo son las redes sociales,
desde el que te alaba hasta el que te insulta
y te demoniza completamente por decir esto.
Pero yo creo que se ajusta a la realidad.
Una realidad que sigue existiendo,
por más que estemos en un momento, yo creo que muy positivo,
y he de decirlo gracias a la selección femenina de fútbol
en la lucha por la igualdad.
Hi ha una cosa que no acabo d'entendre,
i és que si Felipe González i Alfonso Guerra van acabar tan malament,
com és que han fet aquest acte conjunt i han anat de parella aquí?
Pel que entenc, van acabar malament, no, Anna?
Muy mal, muy mal, acabaron fatal.
Vamos, es que no se hablaban.
Es que no se hablaban, literalmente.
O sea, mal, porque además Guerra fue un vicepresidente
al que no se le conoce el labor tampoco,
más allá de apoyar lo que hacía el Partido Socialista.
Quiero decir, no hay una ley, no hay nada
que se le pueda achacar a él, siendo pragmático, ¿sabes?
No dejo huella de ningún tipo,
más que su mala leche y su ruindad con las mujeres,
de verdad lo digo.
Felipe González, bueno, tiene sus cosas.
Para mí fue un Partido Socialista muy cobarde,
pero también era otra época,
y no podemos juzgarla desde la perspectiva de hoy.
Pero realmente el odio une mucho,
y ahora lo que tienen es un odio feroz
y un afán de protagonismo brutal, los dos.
Los segos también unen mucho,
y eso les ha servido para olvidar todas las cuitas del pasado,
que fueron muchísimas.
Núria.
Sí, a mi em sembla inacceptable
que el Fonso Guerra fes aquestes declaracions,
i crec que el vídeo de l'Anna és fantàstic
per sotmetre als homes a la mateixa pressió
i a la mateixa evaluació que pateix qualsevol dona
que estigui en una situació de poder,
perquè, malauradament, encara que el feminisme estigui
en primer pla ara, les dones que tenen un càrrec públic
sempre estan submeses a una evaluació extra
de si fan bona cara, de com van vestides,
de si estan més o menys pentinades,
i això els homes no tenen aquesta pressió.
I el que s'ha de fer ja és deixar de banda
l'estètica de les dones i deixar-la de comentar
perquè ja n'hi ha prou de tanta càrrega
i de tant masclisme en la política.
I el Fonso Guerra, a més,
amb el comentari ho fa preveient que tindrà riures
de retorn i amb una certa sornagueria.
I a mi em sembla que el que hauria de tenir
és una monestació clara de tots els dirigents del PSOE
després d'haver fet aquesta declaració.
Llavors, en relació a la seva aliança amb Felipe González,
aquí hi ha una guerra clara entre el vell PSOE
i el de Pedro Sánchez,
i aquí hi ha una persona que està clarament alineada
amb Pedro Sánchez, que és Rodríguez Zapatero,
i que crec que està tenint un paper molt important
a l'hora de moure el PSOE cap a posicions de l'amnistia
o d'una mena de pacte polític que hauria d'haver-hi
perquè realment Junts donés el suport a Sánchez.
I, en aquest sentit, fins i tot és una persona
que manté contactes amb gent de Junts
i que està fent de pont en aquesta negociació, que és difícil.
Crec que, en el cas de Zapatero,
és molt important saber el lloc on ocupes la vida
i estar a l'alçada, crec que Zapatero ho està,
els altres expresidents del govern en diria que no,
amb l'excepció de Mariano Rajoy,
que crec que està fent el que ha volgut fer sempre,
que és no treballar, cosa fantàstica.
I, després, sobre, ara diré una cosa,
a la Núria no li agrada gens que digui aquestes coses,
però jo crec que s'ha de poder criticar l'estètica de tothom.
A mi, jo, quan veig algun diputat vestit amb cel·laret,
em poso nerviós...
És que no es critica l'estètica de tothom, Oriol,
només es critica l'estètica públicament de les dones
i es fa més... I de la CUP, i de la CUP.
I de la CUP, sí, sí, de la CUP, efectivament.
També us dic que m'ofèn molt més un trajo mal tallat,
un trajo llarg, un trajo de talles grans que una samarreta de la CUP,
però això a la Núria no li agrada que ho digui, per tant, no ho diré.
I llavors hi ha una altra qüestió,
crec que és molt important posar-la seriós,
perquè a banda de comprar tots i cadascun dels arguments
que diuen la Núria i l'Ana,
crec que hi ha també una cosa que moltes vegades
només es fa la càrrega de la prova en la dona
en moltes entrevistes, que és quan es pregunta sobre la conciliació.
Sí, sí, l'altra.
I si tens tita, no concilies o no?
El president de la Generalitat, a mi m'interessa molt saber
com s'ho fa amb la seva filla, perquè jo que soc pare i soc periodista.
I els polítics tenim, tenen, perdó, uns horaris molt similars als nostres,
i això ho sabem tots els que estem aquí a la taula,
el Marc també treballa molt com a advocat i també em podria parlar,
a mi m'agrada molt saber si el president pot posar a dormir la seva filla o no,
si això el frustra o no,
si al cap de setmana li pot donar el sopar o no,
si el pot posar a fer la mitjana o no,
a mi això m'interessa molt, sobretot quan,
des d'un determinat aspecte polític,
es donen 35.800 lliçons de conciliació
i potser ells no la practiquen.
Crec que tot és política, però...
Bueno, això ho hem de començar canviant a nosaltres, no?
I crec que cada vegada...
I les preguntes que fem, i aquí les fem, no?
Cada vegada que s'entrevista un política
amb una certa responsabilitat i sabem que és pare o mare o el que sigui,
crec que hauria de ser obligatori dir
que paga cangurs o no paga cangurs,
són cangurs homes, són cangurs dones,
els té regularitzats o no.
Crec que això són coses que moltes vegades són tabús,
als homes no se'ls hi pregunta mai,
perquè a les dones se'ls hi ha de preguntar sempre,
em sembla indignant.
Tenim deures. Ràpid, molt clau.
Si jo passo de la primera persona del plural
d'aquest Nosaltres, que feia servir Roger,
a la primera del singular per fer una contricciosa,
i jo surtin un dia, de més precisament del programa,
recordo haver anat a la meva dona i preguntar-li
Jo ajudo molt a casa.
I ella, a contestar-me, precisament,
aquesta és la prova empírica del teu masclisme,
que tu ajudes, no et converteixes en co-titular o co-partissap.
Ajudes i no fas.
Em considero, per tant, en aquest procés de lluita
cap al veritable feminisme,
intento professar-lo, intento viure-lo amb coherència,
i celebro amb veu alta
que ens comenci a ofendre a tots i a totes
una manifestació,
una expressió tan desafortunada i profundament masclista
com la d'Alfonso Guerra.
Bravo, Anna, gran vídeo, entre tots continuem lluitant.
Sí, parlem de masclisme.
Me va, me va, me va, me va, me va
Me va la vida, me va la gente, de aquí y allá
Home, és que ara feia dies que no es posava música.
A veure, ahir aquest senyor va fer 80 anys.
I m'heu posat, com que estava parlant de masclisme,
i dic, va, pam.
Felicitats des d'aquí.
No pots dir el que has dit i ara dir això.
Exacte, exacte.
Accepta les teves contradiccions.
La posa la Julio Iglesias en un avió privat,
amb una copa de vi, una torita de patates
i un bol ple d'aleites de pollastre,
el que en Taki Fried Chicken és una obra mestra i punto.
I no em treu d'aquí.
Un moment, per què sona Julio Iglesias?
Perquè aquest cap de setmana ha fet 80 anys.
I ahir ens va sorprendre a tots trobar-nos a la xarxa
a aquesta felicitació.
Julio, te deseo muchas felicidades
y que tengas un cumpleaños muy feliz.
Y espero que nos veamos pronto.
Te deseo todos los éxitos que te mereces todavía.
A Joan Carles de Borbó el sentim i el veiem molt poc,
però les coses importants mai falla.
Per què? Com te les vols perdre?
És que veia... Ara diré una cosa que no es pot dir en horari.
Heu vist? Doncs no la diguis.
Són els dos representants més il·lustres
del que podríem anomenar el club de Pollavieja United.
Ai, ai.
A veure, és curiós com...
Heu vist el vídeo? Heu vist les imatges de Joan Carles?
Està fotut, eh? Està fotut. La imatge és, està fotut.
Sí, ja és allò, aquell tindre de cabell que no acaba de funcionar.
Eh...
Jo intento fer-te un passe i tu me la tornes, però...
Aquesta no és la rentadora.
És que és clar, és que no, això pot passar.
A veure, Joan Carles de Borbó...
El passe era difícil.
Infanta Elena Rafa Nadal, Iker Casillas, Alejandro Sanz...
Felicitant Julio Iglesias.
A veure, Joan Carles tornarà el proper 31 d'Octubre a Madrid,
no per donar explicacions sobre per què va marxar,
sinó per assistir a la jura de la Constitució de la seva neta,
la princesa Leonor,
que el dia que fa 18 anys la Constitució diu que ha de jurar-la.
Ana, crec que el que ha trascendit d'aquesta visita del rei Joan Carles
és que serà bastant privat, no?, aquesta visita.
És a dir, no hi haurà foto oficial de tota la família sencera.
No, no, de ninguna manera, y mucho menos con los reyes.
Ya, de paso, podía aprovechar para jurar en la Constitución,
que nunca lo hizo.
Me parece que es una provocación.
O sea, en todas las reglas existirá...
Que juren otros que yo no lo he jurado nunca.
Yo jure los principios del movimiento de Franco y punto pelota.
Y ahí se quedó la cosa.
Felipe VI sí la juró.
Pero en todo caso, a mí estas ceremonias...
O sea, es que me parece que si hablábamos de las contradicciones
en las que vivimos todos y todas, sin ninguna duda,
las de la Casa Real ya son tan clamorosas
que solo pueden hacerle daño a la institución.
O sea, que Juan Carlos I venga a la jura de la Constitución de la nieta,
presunta heredera por obligación,
no porque sea una institución feminista,
que es la más machista de todas, yo creo, ya es decir,
que por obligación me parece...
pues eso, ahondar en la herida,
en la herida que tiene la Casa Real que no levanta cabeza.
Me olvidé de vivir
Me olvidé de vivir
I a tot això, quan falten 5 minuts per arribar a les 10 del matí,
aquesta setmana al Parlament, debat de política general, Oriol.
Sí, debat de política general.
El president Aragonès ha dit que li fa una mica de casco,
perquè començarà només dues hores abans.
S'ha contraprogramat.
El Parlament no ha volgut moure-ho,
per tant, al president Aragonès li costarà tenir una mica de focus
i crec que tindrà una notificació a Madrid
en la mesura que qualsevol missatge més polític tindrà molt a veure
no només amb el fracàs de Fijo,
sinó també amb les negociacions serioses que s'obriran,
que ja estan obertes, de Carles la investidura Pedro Sánchez.
Vull dir que serà un debat d'investidura,
tenint en compte el que ha passat en altres ocasions
en debat de política general,
que ha estat més en clau català,
és impossible fer política sense tenir un úl posat a Madrid.
Núria, tu no te'l perdràs, per això.
No, no, no. Bé, no hi té calor, Oriol, tampoc, però...
Però sí que és cert que...
Tenim aquesta desgràcia a la vida,
no et volen treure el parem celebrant l'aniversari.
Passarà molt desapercebut i crec que la prova és el temps
que li hem dedicat a aquesta tartúlia
en comparació a la investidura de Fijo.
Sí, em sembla evident.
I cal recordar que els debats d'investidura
i els debats de política general
han marcat molt la política catalana.
Just el de l'any passat va ser l'inici del trencament del govern,
i ara fa un any i Pere Aragonès
afronta en solitari sense aliances clares
aquest debat parlamentari.
I estarà bé també veure quines aliances es dibuixen
en les resolucions, que s'han de votar també finals de setmana,
i a veure quina és la geometria variable
que aquest cop Esquerra posa sobre la taula
per tirar endavant la legislatura i es votar-la, que és el que vol.
Has anat a Montjuïc, ja, Marc?
Ho dic perquè tu a vegades vas al camp, no?
No, no, jo soc soci, soc soci,
i aquest any encara no he pujat a Montjuïc,
però tinc previst fer-ho al principi
el divendres vinent amb el Sevilla.
I tens intenció d'anar-hi, ja, ho dic,
perquè també ha costat que la col·larada s'animés,
però sembla que ahir l'aspecte de Montjuïc era bo.
Amb homenatges com els d'ahir fa falta plenar el camp.
És casualitat que hagis triat aquesta llum
per fer per l'Almar? No, no ho és.
Mira, em diu la Núria Pujadas
que Julio Iglesias ha fet balanç dels seus 80 anys
a la revista Hola! amb una carta.
No l'hem vist en vídeo com el rei.
També s'especula molt sobre l'estat de salut de Julio Iglesias,
però bé, que duri, que duri, que duri.
Gràcies a tots quatre per haver-nos acompanyat.
Estem pendents del que passi a Madrid a partir de les 12 del migdia
amb el Dani Sainteaja.
Que tingueu bon diumenge, descanseu, bona setmana, una abraçada.
Igualment, bona setmana.
Arribem pràcticament a les 10,
ens actualitzem amb la Neus Bonet de seguida la setmana tràgica
i serem fins a la una del migdia o fins que faci falta.
Salut.
Soy un truant, soy un señor,
algo de mí y un soñador.
Y es que yo amo la vida y amo el amor.
Soy un truant, soy un señor,
y casi fiel en el amor.
El suplement, amb Roger Escapa.
De quina asseguradora mèdica ets?
Jo? De la dels metges.
De la dels metges, esclar.
Som de la dels metges.
Assistència sanitària,
creada per metges, gestionada per metges,
dirigida per metges i recomanada per metges.
Assistència sanitària, la dels metges.
A veure, allà hi ha algú. Ei! Hola!
Jo puc entrar? Mira-la aquí, el macó.
Viatgem fins a Xerta...
Oh, tio, tio, de tot! De tot!
Tot que ha educat els anys 80.
Per conèixer la seva bona gent.
Tracten bé? Bueno, soc la jefa.
Això és per si plou, eh?
El nivell és aquest, eh?
Em va convidar a fer un circuit pel seu spa, en mig de l'Ebre.
El Foraster, a TV3, dilluns a la nit.
Amb la formació professional, el futur és present.
Perquè em dona accés a un treball de qualitat.
Ministeri d'Educació i Formació Profesional.
Govern d'Espanya.
I ara entrem al bunker.
Seria oculta, les primera temporada del bunker.
No ens coneixíem tant. És veritat.
Hi ha d'una sèrie de programes que estem aquí parlant,
i jo no sabia que éreu parella.
És veritat.
Això estaria bé recuperar-los, aquests.
Hasta jo me'ls miraré, aquests, un dia.
Perquè hi havia coses que tu no sabies,
i nosaltres, ell, ja...
El bunker, amb en Peyu, en Jair, Domínguez i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube.
També en podcast.
Em feia servir pel vostre divertimento.
A mi, que sí. Fa molt bé.
Molt bé, molt maco.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
Paraules sonores.
I paraules sordes.
El suplement. Catalunya Ràdio.
Ens movem, canviem i, amb tu, comencem.
Som 3Cat.