Bon dia, són les 7, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 2 de juliol del 2023,
la setmana de l'orgull LGTBIQI+,
s'ha fet viral una campanya
que protagonitza el futbolista del Betis Borja Iglesias i que fa així.
Soy Borja Iglesias y soy heterosexual.
Las redes se llenaron de odio hacia el futbolista
con comentarios como...
heterodemierda fuera de mi equipo.
Ha recibido insultos por decir que le gustan las mujeres.
Hoy hablamos con el primer jugador de la liga
en confesar su heterosexualidad.
Estamos en el año 2023 y todavía hay gente que vive en la caverna.
Ayer, si es más lejos, se escuchó un político que dice
que hay que derogar la ley de matrimonio heterosexual.
A esto jamás pasaría.
¿Y por qué el otro sí?
Més enllà de l'aplaudiment i del ja era hora,
no és una cosa menor que un esportista d'elit,
especialment un futbolista, esmullir d'aquesta manera
a l'hora de defensar que cadascú estimi qui vulgui i com vulgui.
Que potser ens sembla la cosa més normal del món
en alguns cercles concrets,
però encara som en llum de la normalització
si comprovem els resultats a les urnes
dels partits que fan discursos homòfobs, transfòbics
i que neguen la violència masclista.
A Borja Iglesias, per cert, fa quatre dies,
una bona colla de cafres, també el van criticar
per presentar-se en una boda amb una bossa de mà
i les ungles pintades.
Avui al suplement anirem una mica més enllà
i coneixerem la història de dues dones trans
que han practicat esport tota la vida,
però que, un cop iniciat el trànsit amb tractaments hormonals,
ja no poden competir.
L'una, la Josefina Agustí, en ciclisme,
l'altra, la Kendall Martín, en bàsquet.
I és que s'han trobat amb impediments legals.
Què preveu la llei davant d'aquests casos?
Està prou actualitzada?
La Josefina i la Kendall avui ens explicaran
que no paren de topar amb gent que els diu que és injust
que una dona trans o que un home trans
competeixi amb dones i homes cis
perquè hi ha diferències físiques i biològiques
que podrien alterar el resultat de les competicions.
Un argument que ens planteja encara més preguntes
que avui posarem damunt la taula.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
Bon dia, Neus Bonet. Bon dia, Roger Escapa.
De seguida recollim tot el que han donat de si
aquestes manifestacions amb motiu de la Setmana de l'Orgull.
També acaba el Canet Rock amb forta reivindicació,
també pel que fa a aquesta setmana.
Però continuem pendents de França.
A la setmana de l'Orgull,
també acaba el Canet Rock amb forta reivindicació,
també pel que fa a aquesta setmana.
Però continuem pendents de França,
descens dels aldarulls urbans
en la cinquena nit consecutiva de protestes
per l'assassinat d'en Nael.
El Ministeri de l'Interior francès comptabilitza hores d'ara
vores 500 persones detingudes arreu del país,
però manté un notable dispositiu de seguretat
en previsió d'una rebifada dels incidents.
Ahir van enterrar el jove mort per la policia.
Pedro Sánchez estrena la presidència torna europea a Kif
i referma el seu suport a Ucraïna.
Sánchez també ha anunciat la tremesa de quatre tanks,
armers i diversos vehicles blindats de transport de tropes.
A tot això també us expliquem que Barcelona acut
per primera vegada al Congrés Mundial del Parkinson,
que reuneix milers d'investigadors de tot el món.
Sí, avui una festa solidària i una bicicletada
protagonitzada per pacients i familiars
donaran el tret de sortida a la Conferència Internacional,
que comença dimarts.
Aquesta hora es previst que acabi el Canet Rock
nit de música, festa i reivindicació.
El festival ha estat també un clam contra el feixisme,
com ara deies, 25.000 persones han seguit les actuacions de Triquell,
31 fan pupilles als tiets o juguen d'Eusà.
Una forta caiguda.
El ciclista mallorca Enric Mas marca l'inici del Tour de França.
Bon dia, Albert Ronet.
Bon dia. Mas va haver abandonat la ronda francesa
per una fractura a l'escapula dreta.
També va abandonar un dels favorits, Richard Carapaz.
Adam Yates, de l'Emirates, primer líder d'aquest Tour.
Victòria de Max Verstappen
en la cursa a l'esprint del Gran Premi d'Àustria de Fórmula 1.
Sergio Pérez va acabar segon i Carlos Sainz, tercer.
Aquesta tarda, a partir de les 3, la cursa llarga.
I Cesc Fàbregas ha anunciat que retira
després de 21 anys com a professional.
Cesc, que té 36 anys, va jugar al Barça del 2011 al 2014.
Ara serà l'entrenador del filial del Como, equip italià,
on ha acabat la seva carrera com a futbolista.
Bon dia i bona hora. Enric Agut.
Bon dia. Quin temps farà avui?
Quin temps farà, Enric?
Avui tindrem un matí de cel, seré assolallat,
però ha nublat a la Vall d'Aran, ara mateix està tapat a Viella.
A la tarda tindrem més nublades cap al Pirineu,
comarques del nord-est,
i podria arribar a caure algun ruixat, alguna tornada aïllada,
per exemple, cap a la Selva, a Osona...
En aquests indrets podrien caure alguns ruixats puntuals.
La temperatura més alta, avui s'esperen màxims,
que puguin arribar xifres de 36 o 37
cap al Pla de Lleida o a l'interior de les Teres de l'Ebre,
que és un dia de calor bastant marcat en aquests indrets,
a la costa, amb la marinada, les màximes,
a voltant dels 27, 28, 29 graus,
i els vents de tramuntanem està el que encara estan bufant,
amb certa força, anant per dèbil intensitat,
i en general, a la costa, aquest mig i aquesta tarda,
bufarà el vent del sud.
Ara mateix, Barcelona, marca 22 graus,
Tarragona, 21, Lleida i Girona, 18 graus.
Avui, el suplement...
Avui, el suplement.
Tartulli amb la Núria Oriols al diari Ara,
el Marc Molins, advocat penalista, l'Anna Pardo de Vera de Público,
i l'Oriol Marc del Nació,
acompanyats del columnista World Street Journal,
Lleon Sindreu i el politòleg Toni Radon.
Avui parlant de la guerra de les hamburgueses,
McDonald's contra Burger King,
en un matí de diumenge on també tindrem l'excusa.
L'excusa de la Marina Porres, llibres sèries i bandes sonores,
les converses del Roger Mas i el David Carabé,
en el demà ho deixo,
He d'avançar ràpidament cap a l'Ajuntament a Barcelona.
En Xavier Trias i companyia.
Tot això i molt més en aquest diumenge de ràdio.
Diumenge de suplement.
La iminència de les eleccions generals
ha marcat la marxa de l'orgull LGTBQI més celebrada a Barcelona.
Sí, milers de persones es van manifestar ahir
entre la plaça Universitat i la de Sant Jaume,
quan van llegir un manifest
que alerta del retrocés en els drets del col·lectiu
davant l'emergència de l'extrema dreta.
Assistim a l'ascens de l'extrema dreta
i el retrocés en els drets conquerits a països com Hongria,
Polònia, Estats Units o Itàlia.
El nostre país no és una excepció,
i l'extrema dreta contamina el debat públic,
determina governs i estira les suposades Esquerres
cap al seu cantor.
També les persones que es van manifestar
van incidir especialment en els perills
que signen el govern espanyol
després de les eleccions del pròxim 23.
És supernecessari que ens reivindiquem,
que ens fessin visibles i que lluitem
per els drets de les persones del col·lectiu LGTBQI+,
perquè cada vegada ja es van retallant
i ja es veuen els nous governs del PP i Vox
com estos drets s'estan tallant.
Nosaltres no som de cap col·lectiu LGTBQI més,
però venim a donar suport a aquest col·lectiu
que potser patirà,
si segons qui guanyi les eleccions,
un retrocés en els seus drets.
Madrid, la manifestació de l'orgull
va ser una de les més massives que recorden.
Centenars de milers de persones van omplir
el centre de la capital espanyola,
com faltaments d'un mes per les eleccions.
El crit va ser unànim i un pas enrere
davant del temor que l'extrema dreta arribi a la Moncloa.
Madrid, Albert Prat, bon dia.
En el mateix moment que diversos ajuntaments
d'arreu de l'estat espanyol governats pel PP i Vox
estan despenjant la bandera del col·lectiu LGTBQI+,
els organitzadors de l'orgull feien aquesta crida
Que toda la sociedad, el 23-J, salga a la calle también.
Que salgamos para celebrar un gobierno de progreso,
no un gobierno que nos aniquile,
que vuelva a nuestra sociedad gris y en blanco y negro.
I és que pels manifestants aquest no era un orgull qualsevol.
La preocupació pel que passi després del 23 de juliol
i fins a quin punt l'extrema dreta
pugui condicionar el proper inquilí a la Moncloa
va marcar una de les edicions més multitudinàries que recorden.
I altres ciutats del món també celebren aquest cap de setmana
actes de reivindicació de l'orgull gall
i de suport al col·lectiu LGTBQI+,
entre els quals destaca Londres,
que fins aquest diumenge celebra la festa del London Pride
que treu un milió de visitants a la capital britànica.
Altres capitals europees amb celebracions destacades
són Amsterdam, Berlín, París, Copenhague i Estocolm.
En el cas d'Àsia, destaquen les celebracions a Taipè
i la capital de Taïwan,
una de les ciutats més liberals del continent
que treu visitants del Japó i altres països asiàtics.
A Seúl, la capital de Corea del Sud,
milers de manifestants han reivindicat dissabte
el seu orgull de pertinença al col·lectiu LGTBQI+,
en un ambient de tensió davant les protestes
de grups cristians.
Altres capitals del món amb manifestacions multitudinàries
són Sídney, Austràlia, Sao Paulo, el Brasil i San Francisco,
els Estats Units.
Actualment, 64 països del món condemnen de manera explícita
les relacions entre persones del mateix xeixa.
Uganda ha estat l'últim país del món a aprovar una llei
contra l'homosexualitat.
Menys aldarulls urbans a França
en la cinquena nit consecutiva de protestes
per l'amor d'un noi a mans de la policia.
El Ministeri de l'Interior francès
ha comptabilitzat vora 500 detinguts arreu del país,
una xifra notablement inferior a la dels dies precedents.
De fet, ahir us parlava en aquesta hora de mil detinguts.
No obstant això, el govern manté
un destacable dispositiu de seguretat
en previsió d'una rebeifada dels incidents
arran de la mort d'aquest noi de 17 anys, el Nael.
A més, per al tret d'un policia, quant hauria
o quant intentava fugir d'un control de carretera.
Enviat especial a París, Jordi Baró, bon dia.
Bon dia.
França viu el cicle de violència més important
dels últims 18 anys.
Macron ha jornat el viatge a Alemanya.
Segueixen desplegats 45.000 agents.
Ja hi ha 2.000 detinguts,
tot i que el govern assegura que la tensió ha baixat.
L'extraradi pobre i amb descendència
en molts casos del Magreb i l'Àfrica subsahariana
es revela contra la violència policial
i la discriminació racial.
Com denunciava aquesta jove.
Demanar una reforma global de la policia
perquè la policia, tal com és actualment a França
i fora també, ja no és possible.
Hi ha veritablement necessitat
de repensar el sistema en profunditat.
Hi ha fins ara 200 policies ferits.
El ministre de l'Interior, Gerard Darmanin,
feia aquest avís als qui surten al carrer
a protagonitzar disturbis.
La pròxima persona que toqui una policia
o un gendarmer que sàpiga que la trobarem
i que esperi que sigui condemnat amb duresa.
Fos.
El relat de la mort del jove a mans de la policia
s'ha detallat amb un altre testimoni dels fets
que anava al vehicle i que ha donat la seva versió,
plena d'amenaces dels agents
que els van aturar de disparar.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
ha denunciat l'enviament ucranian de quatre tanks
Leo-Permés i vehicles blindats de transport de tropes.
L'anunci l'ha fet al costat del president ucranian
Zolodymyr Zelensky, amb qui es va reunir ahir aquí.
Sí, el mandatari espanyol ha volgut fer coincidir
el viatge a la capital ucrainesa
amb el primer dia de la presidència espanyola
de la Unió Europea.
Una manera simbòlica ha demostrat tot el suport dels europeus
a Ucràina en plena agressió militar russa.
El president espanyol, i a l'hora de torn de la Unió Europea,
ha fet doncs explícit el suport europeu aquí
en una intervenció davant de l'Arrada Suprema,
el Parlament Unicameral.
Sóc aquí per expressar la ferma determinació
dels europeus i d'Europa
contra la il·legal i injustícia
justificada agressió russa a Ucràina.
Un cop més tinc l'honor d'adreçar-me a tots vosaltres
en aquest temple de la democràcia ucrainesa.
La primera intervenció va ser al febrer,
en el primer aniversari de l'agressió russa
contra la vostra integritat i sobirania territorial.
Pedro Sánchez s'ha mostrat partidari d'obrir negociacions
aquest any perquè Ucràina pugui accedir a la Unió Europea.
No oblidem que l'expiració europea del poble ucrainès
va ser una de les excuses
que va desencadenar la reacció russa
i al seu torn la invasió.
Era just fer honor a aquesta aspiració
garantint-vos l'estatut de candidat a la Unió Europea.
Ningú s'ho mereix més que vosaltres, que a Ucràina.
El cap del govern espanyol
també ha anunciat un nou paquet d'ajuda per a Ucràina
de 55 milions d'euros per la seva banda.
El president ucrainès Volodymyr Zelensky
ha destacat la visita extremadament simbòlica
a dit del president espanyol.
A Catalunya, el president de la Generalitat,
Pere Aragonès, descarta un avançament electoral
si hi ha canvis al govern de l'Estat
o si l'independentisme treu mal resultat el 23 de juliol.
Ho ha assegurat en una entrevista avui
que publica el diari La Vanguardia.
No cal que insisteixi. No hi haurà avançament electoral.
No subordinaré en cap cas
la legislatura catalana
al Congrés de Diputats.
No ho han fet els presidents que m'han precedit
perquè han tingut el sentit institucional
que correspon a un president de Catalunya
i, per tant, jo tampoc ho faré ara.
Sobre possibles aliances amb Junts,
el president aragonès els estén la mà
per acords estables que passin també
pels pròxims pressupostos.
I jo aspiro a que Junts formi part
de l'estabilitat d'aquest govern.
Hem de poder treballar amb mecanismes d'estabilitat
que, des del meu punt de vista, el més lògic
és que passin per estabilitat parlamentària
i, a partir d'aquí,
doncs trobar fórmules d'entesa
perquè, abans de les properes eleccions,
però sobretot després
de les properes eleccions del Parlament,
hem d'entendre.
Sobre aquesta campanya electoral, l'aragonès adverteix
que caldrà defensar Catalunya si el PP i Vox
arriben a la Moncloa i alerta d'un possible pacte
entre populars i socialistes
després de les eleccions generals.
Dues dones han mort a mans de la seva parella
o han estat assassinades aquest dissabte
en dos punts de l'estat a Pamplona i a Burgos.
En el cas de Navarra, el detingut
ha estat acusat de violència de gènere.
Es tracta d'un home que ha matat la seva parella al bar
que tots dos regentaven al barri de Mendevaldea
i després s'ha entregat a la policia
i ha confessat el crim.
S'espera que en les pròximes hores passi a disposició judicial.
L'Ajuntament de Pamplona ha convocat
una manifestació avui al migdia
com a mostra de rebuig pel crim.
I a Burgos, la policia ha detingut un home de 42 anys.
Com a presumpte autor de la mort de la seva parella,
una noia de 20.
Després de rebre primer una trucada de la víctima
i tot seguit un altre del presumpte agressor,
la policia s'ha presentat al domicili de la parella.
En arribar-hi, els agents han trobat la noia morta
i l'home els ha assegurat que s'havia suïcidat.
El detingut té antecedents per violència masclista
contra la seva anterior parella
i la policia l'ha detingut.
També s'espera que a les pròximes hores
passi a disposició del jutge.
I una dona de 56 anys va morir ahir ofegada
a la platja de Llavanda-Salou, al Tarragonès.
A banda de les unitats de sistemes d'emergències mèdiques,
en el moment de l'incident,
val a dir que hi havia servei de socorrísme a la platja
i també hi unejava la bandera groga.
Aquesta ja és la sisena persona morta per ofegament
a les platges catalanes aquesta temporada d'estiu.
Barcelona Cull, per primera vegada,
el Congrés Mundial de Parkinson,
que reuneix milers d'investigadors, neuròlegs
i altres especialistes de tot el món.
Els experts no saben la causa d'aquesta malaltia neurodegenerativa
i tampoc es disposa d'eines de detecció precoç.
La investigadora Ariadna Laguna,
de l'Institut de Recerca de la Vall d'Hebron,
ha explicat a Catalunya Ràdio
que els esforços de la comunitat internacional
treballen per diagnosticar el Parkinson
tan aviat com sigui possible.
És un dels grans problemes que tenim.
És un dels grans problemes que tenim
amb la malaltia de Parkinson.
El diagnòstic clínic és molt tardar
i ja hi ha molt de danys cerebral
quan es produeix aquest diagnòstic,
perquè es basa en l'aparició dels símptomes clínics,
motors, característics de la malaltia.
I quan això succeeix,
ja fa anys que el procés neurodegeneratiu està en marxa.
Les persones amb Parkinson
tenen problemes per controlar els moviments voluntaris del cos.
Això provoca els símptomes de rigidesa muscular
i els remolors característics d'aquesta malaltia
que afecta persones grans i joves, homes i dones.
Durant molts i molts anys, sempre ens venia al cap
un home blanc, generalment, de l'edat avançada.
Fa relativament molt poc, agències del medicament
no obligaven els assajos clínics per a provar fàrmacs
a fer estudis en dones.
Aleshores, és molt important entendre bé
com es manifesta la malaltia amb dos sexes
per tal de poder fer un maneig de la malaltia més personalitzat.
A diferència d'altres congressos científics,
el del Parkinson inclourà la veu dels pacients
i les seves famílies, que avui diumenge
participaran a l'esplanada del fòrum
en una bicicletada com a prèvia de la conferència
que començarà dimarts.
I una expedició d'onze bombers catalans
experts en incendis forestals ha tornat a Catalunya
després de dues setmanes d'emissió internacional al Quebec
contra l'onada de focs al Canadà.
En aquests moments crema al Canadà mig miler d'incendis
amb 11 milions d'hectàries calcinades
i cendres que arriben fins i tot a Europa.
L'equip català integrat per agents
del grup d'actuació forestal dels bombers de la Generalitat
ha col·laborat en les feines d'extinció
a la zona de Mitsini
i també ha aprofitat per adquirir nous coneixements
en la lluita contra el foc.
Ho ha explicat a Catalunya Ràdio Marta Miralles,
subinspectora dels bombers de la Generalitat.
Veiem coses que podem aprendre.
Pensa que el repte allà és diferent
del que ens enfrontem natros,
en el sentit que ells s'enfronten a la immensitat.
En un país molt gran,
molt poc poblat,
amb molts pocs accessos
i amb un combustible orgànic al terra molt gruixut.
Passant dos minuts d'un quart d'avui.
Atenció a aquesta notícia.
Els usuaris de Twitter que no paguin
només podran veure 600 piulades al dia.
Fins ara no hi havia cap límit.
És la nova restricció d'aquesta xarxa social
que s'està aplicant i que segons el propietari de la companyia
i l'on Masc és temporal i s'anirà ampliant.
El propietari de la companyia ho anunciava a la tarda
després que molts usuaris es queixessin
que no podien actualitzar el seu perfil.
En diverses piulades va aclarir que és una mesura temporal
per evitar l'extracció de dades i la manipulació de Twitter.
Des d'ahir, els comptes sense verificar que ja existeixen,
que són els de la majoria d'usuaris,
només poden veure 600 piulades al dia
i els verificats, i que paguen per tenir el perfil,
poden llegir fins a 6.000 tuits cada dia.
Elon Masc va aclarir que aquests límits
s'aniran ampliant aviat fins a arribar les 10.000 lectures
i a 1.000 pels que no tinguin la verificació.
Queda't aquí, queda't aquí, a mi,
tan lluny del tot i tan a prop d'on vulgui morir.
Tot just van adormir.
Mit de música, de festa i de reivindicació,
el canet rock de Canet de Mar, El Maresme,
Triquell, 31Fan, Pupila, Joan D'Ausant,
entre d'altres han actuat davant de les 25.000 persones
que han esgotat les entrades
en una edició que apostava per la diversitat d'estils
al seu cartell.
El canet rock de Canet de Mar, Marc Ruiz.
Diversitat musical, però també social.
Els músics van llegir un comunicat reivindicatiu
contra el feixisme arran de l'ouja de l'ultradreta
a l'estat espanyol.
Així ho van fer Triquell, Su i els tiats.
A la merda el feixisme!
A la merda el feixisme!
Ni un puto pas enrere a la lluita de la GTVIQ+.
Les sexualitats i la identitat sexual són diverses.
I desitjo que cada cop els escenaris
estiguin més plens de gent del col·lectiu.
Fisca les bolleres, joder!
Contra el feixisme!
Solidaritat! Empatia!
Diversitat, cooperació i llibertat!
Aquest any el canet rock
ha donat un pes important a les músiques urbanes
amb el trapetón dels tiats
o la mescla fluïda d'estils de 31Fan
que han aixecat passions al pla dansada.
Joan D'Ausant posava a la nit l'accent narratiu,
va triar el seu repertori més festiu
i el mateix va definir com entre Sergio Dalma i Ocas Graces.
Tri que ella aconseguia avançar l'arribada habitual del públic
demostrant la seva versatilitat amb estils
que van des del house a un so pròxim a Duran Duran
o al hip-hop, amb un frasseig rapidíssim.
Arrencava així una marató de 12 hores de música
que ha tancat la banda de Calafell Buós
quan ha sortit el sonat.
Bona nit!
Perdoneu, eh?,
però és que avui m'havia de presentar amb trajo i corbata
perquè el tema que porto s'ho val.
És la veu d'Emma Villarasau fent de l'Alice Aymond,
oació del públic en la primera funció de l'Alice Aymond,
es transforma en una monologuista d'èxit,
l'Emma Villarasau, fora dels escenaris,
que ha de tenir cura de la seva mare cada vegada menys malalta.
L'obra l'ha escrita i dirigida el Sergi Balbel
i es pot veure al Romea fins a finals d'aquest mes.
Barcelona, Marta Aviana.
Micròfon, perruca i ulleres extravagants
i una Emma Villarasau, ara monologuista d'èxit,
que brilla al Teatre Romea per explicar-nos
com ha d'estirar una feina dalt als escenaris
mentre durant deu anys ha de tenir cura de la seva mare.
Això és l'Alice Aymond,
una obra en què Sergi Balbel es corona com a dramaturqui i director
i que ens posa un mirall davant a totes i tots.
És un còctel explosiu que ho toca tot,
feminisme, masclisme, cures, èxit i culpa.
I ho fa combinant la vida de l'escenari amb llums i neons,
amb les escenes més quotidianes de casa quan arriba de treballar
i s'ha de fer càrrec de la seva mare.
Una mare interpretada per Montplans, que està immensa
però que ha de replicar a la perfecció,
i una Júlia Bonjoc, que fa de filla i tot i tenir un paper més petit,
demostra una complicitat escena
amb Plans i Villarasau envejable.
Un quart i mig jornada castellera ahir
al Pla de la Seua a Tarragona
amb els castellers de Vilafranca, els castellers de Sants
i com a anfitrions els xiquets de Tarragona.
Els de Vilafranca van aconseguir descarregar el pilar d'avui.
Josep Almirall, bon dia.
Els castellers embarcats en la gama extra
ho van fer ahir a la tarda al Pla de la Seua de Tarragona
amb el pilar d'avui descarregat.
Van renunciar finalment a intentar-hi la torre de nou,
i van sortir de plaça amb un 4 de 9 que va fregar la perfecció,
el 3 de 9 i el 4 de 8 amb l'agulla,
el que es coneix com la tripleta Vilafranquina.
Els anfitrions, els xiquets de Tarragona,
també van millorar els seus registres de la temporada
amb el 5 de 8, un castell que per Sant Joan van haver de desmuntar
i que ahir van completar a la primera.
També van fer el 3 i el 4 de 8.
La tercera colla plaça, els castellers de Sants,
van ser conservadors.
Es van reservar l'estrena de la torre de 8
i van completar amb solvència el 3 i el 4 de 8 i la torre de 7.
Avui arriba el torn dels minyons de Terrassa,
que també volen seguir les passes de la colla vella i els verds
i estrenar la gama extra.
Els minyons actuen a dos quarts una
al raval de Montserrat de la cocapital Vallesana
amb la torre de 9 com a objectiu principal.
Si penses que té humitat...
I dels castells a les aveneres,
perquè Calella de Palafrugells s'ha omplert de goma a goma
aquest dissabte a la nit per la tradicional cantada de cada any.
Com cada any, des del 1966,
milers de persones s'han aplegat als voltants de la plaça del Porbó
per assistir a la trobada de cantaires
que donen el tret de sortida a la temporada d'estiu
a la Costa Brava el primer dissabte de juliol.
Després, que en les primeres edicions
reunís prop de 10.000 persones,
la cantada de veneres de Calella de Palafrugells
ha plegat més de 30.000 persones
i s'ha convertit en una de les més importants de l'estat espanyol.
En aquesta ocasió hi han actuat els pescadors de l'escala,
Barca de Mitjana, Porbó i Helena Gadel.
L'informatiu del suplement.
Només un 1% de restaurants catalans
està acreditat per l'Associació de Salíacs de Catalunya.
Per mi una carta que porta això sense gluten i el rest no,
per mi allò no és sense gluten.
Sí, no dona molta confiança.
Nosaltres el que fem és separar proveïdors, congeladors separats...
Al final tinc gent que acaba sopant al restaurant
i jo acabo entrant al McDonald's, perquè és un lloc acreditat.
El drama de menjar fora quan set salíacs.
Quan diuen, anem a menjar, anem a sopar, ja penses, hòstia, perdó.
Un restaurant que aniva a la Berlín.
Diumenge, d'una a dues del migdia, amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
Ai, Antonio, com han canviat les coses per aquí?
Són lliures d'estar amb qui vulguin i de ser com són.
Sense patir del que diran.
Ai, germà, que feliç haguessis estat amb el teu Vicent en aquesta Espanya.
I saps el millor? Que això tot just acaba de començar.
Espanya és orgullosament diferent.
Ministeri d'Igualtat, Govern d'Espanya.
Aquest agost gaudeix amb el festival Arts d'Estiu i el Periòdico
dels millors concerts al costat del mar.
Luz Casal, de Fiat i els Amics de les Arts,
Carlos Rivera, Ara Malikian, Rosario, Los Secretos,
Víctor Manuel i molts més.
Arts d'Estiu a Pineda de Mar.
Concerts, platja, gastronomia, moda i diversió.
Entrades a artsdestiu.com.
Si aquest any en fas 18, tens els 400 euros del bo cultura, jove.
400 euros per òpera, teatre, cinema, museus, llibres,
premsa, concerts, dansa, música, pel·lícules i series online,
videojocs...
De 400 euros se'n pot treure molt de suc.
Aconsegueix el teu bo cultura a bonoculturajoven.gob.es.
Ministeri de Cultura i Esport, govern d'Espanya.
L'informatiu del suplement.
El Barça 2023-2024
comença d'aquí una setmana la pre-temporada
i al mes que l'he d'anar a l'aigüera
i a poc moviment pel que fa al capítol d'Altes i de Baixes.
Albert Benet.
L'únic fitxatge confirmat és el del mitjcanvista Gundogan.
L'altre que ja està tancat
és el del central Íñigo Martínez pendent de l'anunci oficial.
A partir d'aquí caldrà veure
si el Barça incorpora un lateral dret,
també un altre mitjcanvista, un extrem i un davanter.
Aquí hi ha el fitxatge del jove brasilè Vitor Roque,
de 18 anys, està molt avançat,
però la incògnita és si el Barça l'incorpora ara
o la seva arribada s'haurà de deixar per l'any que ve.
Pel que fa a les sortides, n'hi ha alguna de confirmada,
com la d'un tití, que ajuden a rebaixar la massa salarial,
però que no afecten cap dels jugadors
que han format part de la plantilla d'aquesta temporada.
Ferran Torres podrien acabar marxant,
però del moment el mercat de fitxatge està en general força parat.
Xavi Hernández s'emportarà uns quants joves del planter
cap a la gira americana, i un d'ells serà Alex Garrido,
que va debutar l'1 d'abril al Camp de l'Elge amb el primer equip
i que ahir va passar pel tot gira de Catalunya Ràdio.
Jo tota la vida he tingut com aquest adent a Barça
que sempre m'han ficat, però la veritat és que era molt més fàcil.
Jo em ficava a mirar a la tele i tenies a busquet Xavi i Nesta
i Messi pel davant, i era com...
Si m'hi fixo una mica,
mentre em quedi una coseta de les mil que tenen, ja anava bé.
El mig campista de Ripoll, de 19 anys,
assegura que està molt content
amb la nova clàusula de rescissió de 400 milions d'euros,
perquè així, diu, ningú el podrà fitxar.
Xavi el va arribar comparant Pedri.
Nosaltres, que estem així de primera mà,
ni t'hi fixes ni se't passa pel cap.
Cada un té una cosa, tu tens els teus adults,
que mai t'assemblaràs a Xavi o a Pedri, o qui sigui.
Jo seré jo, i fixa'm, clarament, amb tota aquesta gent,
però no tenim res a veure, ojalá.
Aleix Garrido serà la gira del Barça pels Estats Units
un cop acabi l'Europèu sub-19 de Malta amb la selecció espanyola.
L'equip espanyol debut aquest dimarts contra Islàndia.
Cesc Fàbregas es retira del futbol amb 36 anys
i després de passar-se en 21 com a professional.
El Barça del 2011 al 2014
serà ara l'entrenador del filial del Como, l'equip italià,
on ha acabat la seva carrera com a futbolista.
Adrià Pedros es jugarà al Sevilla
i firma per 5 temporades després d'acabar contracte amb l'Espanyol.
La selecció espanyola sub-21,
classificada per a les semifinals de l'Europèu,
després de guanyar Suïssa per 2-1
amb un gol de l'ex del Barça, ara el Betis, mirant-ne a la pròrroga.
El primer gol l'havia fet el català del City, Sergio Gómez,
també ex-Blagorana.
Amb aquesta victòria l'equip espanyol
té a tocar la classificació per als Jocs Olímpics.
Adam Yates, de l'Emirates,
és el primer líder del Tour de França.
Va guanyar la primera etapa ahir a Bilbao,
davant del seu germà Simon Yates i de Tadej Pogatxar.
El ciclista mallorquí Enric Mas, cap de files de Movistar,
va caure i va haver d'abandonar la ronda francesa.
Té una fractura a l'escapula dreta, tot i que sense desplaçament.
A més, té cremades superficials als braços i les cames.
Sebas Unzué és un dels tècnics de Movistar.
L'equatorià Richard Carapaz, un dels favorits,
també ha hagut d'abandonar aquest Tour.
Es va fer una fractura a la ròtula
en la mateixa caiguda que Enric Mas.
Com dèiem, Tadej Pogatxar va acabar tercer, però sense diferències,
amb l'altre gran favorit de la victòria final, Jonas Vingegor.
Avui, segona de les tres etapes del Tour,
que es disputen al País Basc de gairebé 209 km,
amb sortida a Vitòria i arribada a Sant Sebastià.
En fórmula 1 victòria per a Max Verstappen,
en la cursa a l'esprint del Gran Premi d'Àustria,
Sergio Bérez va acabar segon, Carlos Sainz, tercer.
Aquesta tarda, a partir de les 3, la cursa llarga.
Avui es juga a la fase final de la Golden Cat,
Duque i Patins, Itàlia i Portugal jugaran la final,
mentre que Catalunya i França es disputaran al tercer quart llocs.
Bip, bip, bip, bip, bip.
Són dos quarts de vuit del matí, Joan Anton Català, bon dia.
A quina hora ha sortit avui el sol?A les 6 i 23 minuts.
3, 2, 1,
segon lloc.
Bip, bip, bip, bip.
Joan Anton Català, com va la vida?Molt bé, Roger.
Això és la Terra Esplana, som en ple mes de juliol, ja.
T'agrada l'estiu a tu, Joan Anton?No.
Tu ets més d'hivern, eh?O de tardor a primavera, no.
Tardor a primavera, per mi, és perfecte,
perquè són temperatures més agradables.
A l'estiu no m'agrada anar suat, per la vida.
Però t'agraden les platges tarragonines que poca gent coneix.
Exacte, però d'aquestes, d'aquestes.
Però tirem quines, perquè la gent no hi va així.
Això és la Terra Esplana.
Cada diumenge a l'hora que surt el sol,
recte final d'aquesta temporada, amb el Joan Anton Català,
que sabem que aquest any està de ple immers
amb les activitats i els esdeveniments de l'any Joan Oró,
bàsicament perquè n'ets el màxim responsable
i tens poc temps per descansar.
Com està anant la cosa?Molt bé, super.
Estem a tota pastilla.
Hi ha molt focalitzats amb activitats
que ara t'explicaré molt... molt importants.
Però abans voldria fer, diríem un record d'hora i ràpid,
que és aquest any Joan Oró.
Recordem que el va declarar oficialment
en Joan Oró al Departament de la Generalitat de Catalunya
i li va encomanar al Departament de Recerca i Universitats
de la Generalitat que impulsés l'any.
Ho està fent juntament amb la Fundació Joan Oró,
perquè celebrem el centenari del naixement de Joan Oró.
I compta amb la col·laboració d'un munt d'entitats,
aquí hi ha la Diputació i la Païria de Lleida,
la Fundació de la Caixa,
la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació,
Ferrocarrils de la Generalitat,
l'Instituts d'Estudis Espacials de Catalunya,
el Departament d'Educació, universitats, en fi.
Molta gent que ens està ajudant.
Portem ja mig any d'activitats de tot tipus,
conferències, publicacions, inclòs un còmic juvenil,
i ben aviat un conte infantil xulíssim.
El setembre inaugurarem una exposició
de format gran a Lleida, l'Institut d'Estudis i l'Ardenx,
molt bonica, ja t'he dit,
serà xulíssima amb interactius, molt bonica.
Que després es moure a Tarragona, Girona i Barcelona,
entre altres ciutats,
llançarem un documental de televisió que estem fent
gràcies a la col·laboració amb la Fundació i la Caixa.
Bé, hi tenim un munt i un munt de conferències, no parem.
I aquests dies queden pendents amb aquest esdeveniment?
Aquests dies estem molt centrats
i anem a arribar a la inauguració de la expo el setembre.
Per tant, estem creant tots els continguts,
de fet ja estan creat, però estem acabant d'ultimar els detalls
i construir tècnicament aquesta exposició grossa
i també una més petita amb format panells,
que serà fàcil de moure i que hi ha moltes entitats
que han aixecat el dit per tenir-la.
Doncs aprofitant que tenim el Joan Anton català
immers amb aquest any Joan Oro,
avui, per recordar la figura d'un dels científics més célebres
d'aquest país, ens endinsarem en la seva vida
o farem a través de les anècdotes més curioses
de la trajectòria per recordar qui era
aquest gran personatge de casa nostra
i per entendre que, per buscar menys brillants,
no cal anar gaire lluny.
A veure, pels més despistats, qui era Joan Oro, Joan Anton?
Li vam dedicar un capítol sencer a final de la temporada anterior,
però ara farem així una píndula ràpida.
Un... Joan Oro va néixer a Lleida,
en el si d'una família fornera, ara fa, doncs, 100 anys.
De ben petit ja es feia pregunta
sobre l'origen de la vida,
de fet, devia ser bastant empipador,
i impertinent en aquestes preguntes,
perquè ningú no li podia contestar,
tipus, què fem aquí, com s'hi ha posat la natura,
quin és el sentit de tot plegat.
D'adolescent, llegia llibres de ciència
i es continuava fent preguntes.
I als 16 anys, és el moment clau, potser,
d'aquesta etapa, en què ell sempre explica
que anava caminant per un carrer de Lleida,
i de sobte ho va veure clar, i va dir,
home, doncs si ningú em pot donar respostes
sobre com va aparèixer la vida a la Terra,
jo la cercaré.
I en aquell moment, pren la decisió
que orientarà tota la seva vida, que és estudiar.
A l'origen de la vida, estudia químiques,
a l'Universitat de Barcelona,
es casa amb la Paquita, la Francesca Fortesa,
arriben els primers fills
i ha de treballar al forn familiar.
Ell intenta emprendre algun cop,
però no acaben de reixir aquestes emprenedories,
treballa al forn familiar,
fins que es decideix escriure cartes
a universitats dels Estats Units,
per veure si algú no li ofereix la possibilitat
d'anar a fer una al·licria de l'atenció
del Rice Institute a Houston,
que l'accepta com a estudiant d'enginyeria química.
No és el que ell volia fer,
era com tornar a fer la carrera de química, per entendre'ns.
Però era l'oportunitat d'anar als Estats Units.
Així que se n'hi va.
Amb un pobríssim coneixement de l'anglès,
amb el suport de la família que deix arrer,
deix amics, ho deix tot,
i amb un visat d'estudiant molt precari,
se'n va cap allà.
Un cop a Houston, de seguida troba
com anar cap a fer el doctorat,
a l'escola de medicina de Baylor,
i allà, un cop aconseguit el doctorat,
se'n va de profe a l'universitat de Houston.
I allà és l'universitat de Houston,
on ell acabarà sent famós,
que convertirà en la seva catedral de la investigació.
El seu descobriment més important,
recordem, el fa el dia de Nadal de 1959,
quan troba el procés pel qual la natura
va fabricar l'adenina,
que és un component bàsic de la vida,
que està al DNA, però també moltes molècules de les cèl·lules,
com ho va fer la natura fa milers de milions d'anys.
La NASA es fa famós,
la NASA li demana a l'assessorament i participació
en projectes d'exploració de l'espai,
per exemple, l'anàlisi de les mostres de la Lluna,
i amb l'exploració de mar a la cerca de vida.
De manera especial,
aquesta contribució al projecte de cerca de vida a mar,
el vèiem explicar,
és un moment també molt clau,
perquè la NASA, a l'any 1976,
en unes naus que es deia Viking,
creu haver detectat vida a mar,
i va... si aixafa la guitarra,
de fet, impedeix que fiquin la pota,
i que malinterpretin un dels experiments
que semblava demostrar vida,
i Uro diu, no, això no és vida,
es tracta simplement d'una reacció química.
En el seu retor definitiu a Catalunya
va impulsar moltes coses aquí,
d'innovació i d'investigació,
va ajudar a crear la Fundació Catalana
per la cerca d'innovació,
l'Observatori i el Parc Astronòmic del Monsec,
i per suposar la fundació que du el seu nom.
Avui, amb el Joan Anton Català,
recordant i repassant la vida del Joan Uro,
amb la seva biografia, va morir aquí a Catalunya, no?
Sí, va morir a Catalunya
i s'havia casat amb segones núncies
amb l'Antònia Vilajuiu, que era una amiga de la família,
perquè la seva Paquita havia mort
a l'any 1990 a Houston,
i finalment Joan Uro mor aquí a Barcelona a l'any 2004.
Escolta'm, va tenir una carrera, com dèiem, d'èxit,
segurament mai prou reconeguda,
però...
i va arribar de gran...
no sé si mig de casualitat,
però perquè una entremaliadura gairebé se li capgira tot, no?
Sí, anem a explicar les anècdotes.
Quan era un marrec,
un amic estava jugant dins uns clots d'aigua
a prop d'una presa de Lleida,
va entrar massa dins d'un dels clots,
no hi podia tocar d'enpeus, ell no sabia nedar
i es va començar a ofegar.
De fet, va estar a punt realment de morir.
Ell sempre explicava que va haver un moment
en què ell ja va deixar de moure's
i diu que em trobava en pau.
Es trobava com en pau.
Afortunadament, el seu amic el va estirar
i li va salvar la vida.
D'on li venia aquesta passió per la ciència?
No, suposo no, tenia una ment directament molt inquieta.
I fixa-t'hi que de peque,
ell també explicava que a sa mare li donava diners
per poder anar al cinema, però ell se'ls estalviava
i en lloc d'anar al cinema es comprava llibres.
Una mica friqui, si vols, però ja és això.
Llibres i revistes de ciència.
I va llegir, ja d'adolescent,
llegia coses com a l'origen de les espècies de Darwin
o un altre llibre
que es diu La pluralitat dels mons habitats
de Camí Flamarion, i llibres de filòsofs.
És a dir, ell juntava la ciència amb la filosofia
i intentava trobar aquestes respostes.
Dius que quan se'n van als Estats Units
no en tenien ni idea d'anglès,
però sí que li interessaven les llengües,
i ell volia anar, de fet, a estudiar Alemanya.
Sí, Alemanya, els que som químics ho sabem,
Alemanya, començaments de la primera part del segle XX
era el lloc on anar.
Allà estava la gran química, no només la gran química,
i la gran física.
Els científics americans venien a Europa
a fer els grans estudis de física i de química.
Jo a Europa havia estudiat alemany.
Primer ho havia fet de manera autodidacta,
després ho havia fet estudiant l'alemany,
i Alemanya era la primera opció,
però, clar, estem parlant d'uns anys
que era la guerra mundial, la postguerra,
pensem que Joan Oró acaba la carrera,
deu acabar cap al 46 o l'any 47,
a Alemanya no s'hi pot anar,
no és el lloc on anar,
de manera que només li queda l'altra opció,
que és als Estats Units, tot i que,
com dèiem ara ell, apena sap anglès.
Escolta'm, i de què vivia?
Ell, quan va acabar la carrera, s'havia casat,
havien començat a arribar els primers fills,
ell intenta emprendre,
ho fa per dos cops amb amics,
intenta crear primer un negoci
per fabricar un sabó de molta qualitat
i després un altre negoci per fabricar
un component químic per una empresa farmacèutica,
però els dos cops els negocis
se'ls envanen orris per diferents motius,
i aquí és on ell pren la decisió
de treballar a la fleca, és a dir,
no li cauen els anells, i de fet,
vaig a guanyar-me el pa, mai millor dit,
i se'n va treballar a la fleca familiar.
Qui era Severo Ochoa?
Severo Ochoa és premi Nobel,
premi Nobel americà, sí,
perquè es va nacionalitzar americà,
és espanyol de naixement,
però nacionalitzat americà,
i el que feia Severo Ochoa
sembla que tenia el costum de rebre
els estudiants que venien de l'estat espanyol
quan arribaven als Estats Units
per donar-li consells,
i Oro, el primer que fa l'any 1952,
quan arriba als Estats Units,
abans d'anar a Houston arriba a Nova York,
el primer que fa és anar-se'n a veure a Severo Ochoa,
dina amb ell i li comenta
el seu objectiu d'estudiar
l'origen de la vida,
i en aquell dinar doncs Severo Ochoa
sembla que li dona consells,
també li deu explicar com és el país,
i discuteix tots aquests plans.
Per tant, fixa-t'hi, és la persona de referència primera
i després s'hi establirà una gran amistat,
en Severo Ochoa durant tota la vida
establirà una gran amistat.
Clar, ara ho donem molt per fet,
me'n vaig estudiar a treballar a l'estranger,
però aquella època això deia ser molt trencador, no?
Imagina't, no hi havia ni mitjans, de fet,
el de venir a una herrera no té mitjans econòmics,
ni tan sols per sostenir-se en allà
i rep el suport de la família.
Quan dic família, dic família en gros.
Els seus pares,
els seus tietes,
que són els germans,
ajuden, no només l'ajuden amb ell,
sinó que ajuden també la Paquita
i els tres fills, que en aquell moment ja tenia,
el quart fill naixerà a Houston.
És una decisió, la que ell fa,
molt valenta i molt arriscada,
i la fa bàsicament perquè l'impuls aquest somni
de practicar l'origen de la vida,
però no oblidem que ho fa també perquè hi ha la Paquita,
perquè hi ha la dona que l'anima i l'encoratge a fer-ho,
i li diu, tu vés-te'n,
que nosaltres de qui ens en sortirem.
Com el van rebre als Estats Units?
Perquè, clar, no deixava de ser un immigrant, no?
Molt llest, però...
Ell tenia una visa precària d'estudiant,
per tant, ell comença allà a estudiar,
però de seguida li veuen la vàlua,
i van veient que és un tio amb projecció,
i els americans això ho saben veure, les coses com siguin.
Lyndon Johnson el coneix,
en el moment era el president dels demòcrates
en el Senat americà,
i diu, aquest tio no se n'ha d'anar.
Aquest tio no pot continuar en un visat d'estudiant
tan precari.
I pensa com era la cosa, que Joan Oró
no s'atrevia ni a sortir dels Estats Units
per anar a Lleida a visitar la seva família
per por que aquell visat després no el pogués tornar a deixar entrar.
Johnson fa que el Senat americà canviï la Llei de la Immigració
per permetre que Joan Oró
i altres que se'n beneficiaran,
però bàsicament ho fa per Joan Oró,
pugui obtenir una visa permanent de regència permanent.
I la mateixa tarda que ho aconsegueix,
que el Senat canvia aquesta Llei,
li envia una carta, que la tenim,
la té la Fundació Joan Oró,
que li diu directament al Johnson,
en l'Oró, tio, hem canviat la Llei,
vigila, apunta't ja perquè el president
signarà aquesta Llei, tu has de ser el primer
en aquesta llista, i ell obté el permís
de residència definitiu.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio,
avui amb el Joan Anton Català,
recordant, reivindicant, avalant
la figura de Joan Oró.
Ara situem el 1959, què passa el dia de Nadal?
És el gran seu descobriment
de la síntesi abiótica de l'adenina,
que vol dir com la natura va fer l'adenina
abans que existís la vida.
Oró havia deixat fent xup-xup una sopa,
el que anomenem els químics una sopa,
una mescla, en el seu laboratori de l'Universitat de Houston,
i el dia de Nadal li diu a la seva família
un moment que el papa ha d'anar al laboratori,
a veure com va aquesta mescla que ell ha deixat,
i se'n va a fer.
El laboratori està sol i a les fosques,
i ell analitza la mostra
on ha deixat funcionant una mescla
de cianurdihydrogen,
que serà la clau hidamoníac,
i se n'adona, sol, allà,
ple d'emoció, ell quan ho relatava,
ho relatava amb moltíssima emoció,
que acaba de descobrir això,
com la natura va fabricar l'adenina,
que és un component bàsic per la vida,
i ell explica que en aquell moment
ell va dir pot ser això,
pot ser que la natura m'estigui parlant
revelant el secret de l'origen de la vida,
i una de les coses que ell explica
que a més se'l va impactar,
això ja quan ell ho va reflexionar després,
és veure que un compost tan verinós
com el cianurdihydrogen,
bàsicament el gas que utilitzaven els nazis
per matar gent, superverinós,
com una cosa tan verinosa podia haver format
una molécula tan vital, tan important per la vida
com és l'adenina.
Per cert, aprofito per dir la fórmula de l'adenina
perquè tothom se la prengui,
C5N5H5.
Sembla la contrasenya del wifi.
Clar, 5 de carboni, 5 de nitrògen, 5 de hidrogen,
no em diguis, és facilíssim.
Dormia poc, no, aquest senyor?
Sí, devia dormir molt poc,
la seva vida anava dedicada a la ciència.
La famosa revista Nature
li va publicar dos articles en un sol any
i això és important.
És brutal. L'any 1961,
Nature li publica l'article
explicant aquesta síntesi biòtica de l'adenina
i el mateix any li publiquen un altre article
que indica que els components bàsics per a la vida,
els components químics per a la vida
podrien haver arribat a partir d'impactes d'antics cometes.
I escolta'm,
també va ser una peça clau
pel que fa a la cerca de vida a mar
i mira, tampoc hem avançat tant.
És això que dèiem, el començament arriba,
estem en el projecte Viking,
els humans són molt fatxendes
i sense entendre la vida,
no l'entenem ni aquí, la vida,
anàvem l'any 1976 directament a mar
amb dues sondes bessones a buscar vida
i no l'entenem ni aquí.
Aquestes sondes portaven tres experiments per buscar vida
i resulta que de seguida
que arriba la Viking a mar, estem al juliol del 1976,
vaig a dibuixar les escenes,
els que arriben, els científics de la Terra,
els resultats d'un dels tres experiments.
I veuen que és possible que hi hagi vida,
perquè l'experiment els hi dona positiu.
Es filtra la notícia,
de fet, els mitjans de comunió
estan, bueno, que se'n surten,
estan tots esperant a l'anunci oficial
que s'ha d'escriure vida a mar, el president americà diu
i ordena a la NASA que faci una roda de premsa
simplement per dir què és el que han trobat.
El dia abans,
es reuneixen els científics per preparar l'anunci
i en aquella reunió hi és, afortunadament, en Joan Oro.
I quan Joan Oro veu com han dissenyat
l'experiment aquest que ha donat positiu,
aixeca la mà, jo me l'imagino,
i això és una cosa que jo m'imagino per fer-ho teatral,
me l'imagino allà al fons de la sala,
aixecant la mà, i va dir,
jo tinc una altra explicació, i li donen la paraula,
és a dir, a una altra l'haguéssim fet callar,
i ell diu, jo el que crec
és que aquesta reacció, aquest positiu,
no és realment un positiu en vida,
jo ho puc explicar per un simple procés químic.
Ell coneixia molt bé
la química dels components que havien utilitzat
per dissenyar aquell experiment
i la NASA allà el que fa és decideix
donar les dues explicacions,
i quan surten a la roda de premsa donen les dues.
Per una banda, els científics que creiem
que segurament hem descobert coses
que indiquen la presència de vida,
però el professor Oro opina que no
i que això és un procés químic simple.
Avui sabem que el que tenia raó era Oro.
Molt bé, i amb aquest currículum
que ens has explicat tan espectacular,
clar, si tants anys després
l'hem de reivindicar,
potser és que va passar una mica
en l'anonimat a Catalunya, no?
Ell el va intentar fer venir molts cops,
ell ho va intentar,
ell, de fet, estava molt arrelat a Catalunya,
i a Lleida, i ell volia venir
en algun moment de la seva vida,
però és que sempre passava el mateix,
venia i se'n tornava cap als Estats Units,
es veia que aquí no funciona.
És a dir, que la capacitat que hi havia d'investigació
als Estats Units, i sobretot a l'ecosistema
que hi havia on universitats i sector privat
col·laboraven, aquí era impossible.
Finalment, va arribar,
quan es va jubilar de la Universitat de Houston,
t'haig de dir que va rebre molts reconeixements
durant la seva llarguíssima vida,
i només t'endiré alguns,
perquè en va rebre moltíssims,
li van donar la medalla de la Generalitat,
la creu de Sant Jordi, el títol d'honor
i causa de les universitats de Houston i de Lleida,
i, així, sorprenentment,
el títol de marquès d'uro,
concedit pel rei d'Espanya, l'any 2003,
com que sembla que si et donen un títol novilera
i tu tens el dret de dissenyar
el teu escut d'armes,
ell el va dissenyar, i és que sàpiga
que l'únic escut d'aquests,
en què apareix una fórmula química,
i va posar directament la fórmula de la de nena.
Com et dic, jo no sé si hi ha algun precedent
d'un títol amb un escut d'armes
que tingui una fórmula química.
Joan Anton Català, fantàstic, avui,
reivindicant la figura del Joan Oro
amb aquest any Oro, del qual el Joan Anton Català
és el responsable per aquest munt d'activitats
que podeu consultar també a través de les xarxes
del Joan Anton Català a roba, estels i planeta.
Anem a mirar el cel que hi passarà aquesta setmana.
Què hi tenim, aquesta setmana, el cel, Joan Anton?
Hi tenim una superlluna,
que són aquestes llunes plenes
que són una miqueta més grosses que les llunes plenes normals.
Una mica no, escolta'm.
Sembla una taronja, allò. No, home, a veure, a veure.
Són molt vermelloses, últimament. Sí, això sí.
Però això és perquè tenim molta pols en suspensió.
Ah, sí, que no és una bona notícia.
No, no és bona notícia.
A més, hi ha alguns volcans, no només això és per volcans,
però també perquè hi ha vents, hi ha corrents atmosfèriques,
que aixequen pols.
Com més pols hi hagi en suspensió,
la lluna més vermelleta és, però fixa-t'hi que només ho és
en el moment que surt.
Quan se l'eleva ja és blanca, que és com ha de ser,
perquè reflecteix la llum del sol.
Només és quan va molt baix, i això és perquè ha de travessar,
la seva llum ha de travessar molta atmosfera
que està plena de pols.
Però la superlluna, que et deia, tenim superlluna que vol dir
una lluna plena una mica arrona,
3%, 4%, 5% més grossa
que una lluna plena normal,
i això és perquè és una lluna plena que passa
en el punt més pròxim a la Terra.
Saps que la lluna no gira circular,
com no gira ningú, és una elipsa?
Doncs de tant en tant la lluna plena coincideix
i la lluna se situa una mica arrona més a prop de la Terra,
doncs és el cas,
i per tant per això la lluna es veu una miqueta més grossa.
Per altra banda, continuem tenint benos
a l'oest al cel del vespre,
i Saturi i Júpiter a poc a poc
van aixecant el cap per l'est de matinada.
Fantàstic, Joan Anton, una abraçada.
Fem una pausa i ara tornem.
El meu orgull més gran
és haver educat el meu fill en l'aturgarància
i veure com els més joves continuen en una lluita
que vam començar fa molt de temps.
El meu orgull més gran
és l'exemple que he rebut del meu avi gall.
Aquest 28J
celebrem l'orgull de totes les persones
que ens han guiat fins aquí.
Dia Internacional per l'alliberament LGBTI+,
l'orgull més gran,
l'orgull que ens fa créixer.
Generalitat de Catalunya.
Bon dia.
En el sorteig del sueldazo del cap de setmana celebrat ahir,
el número premiat amb 5.000 euros al mes
durant 20 anys i 300.000 euros al comptat
va ser...
Uns altres quatre números i sèries més
han obtingut cadascun un sueldazo
de 2.000 euros al mes durant 10 anys.
Els pots consultar a Juegos11.es.
Avui tens una nova oportunitat
amb el sueldazo del cap de setmana.
Gaudeix del dia.
I ja ho saps, a tots els que jugau a l'ONCE,
ben jugat.
No sé si t'he trobat o m'has buscat.
Catalunya Ràdio.
Obre el cor a l'estiu més especial.
No sé si t'he trobat o m'has buscat.
Angualamia, amb Enric Calpena.
Construir el túnel
que va travessar la serra de Montclar
va ser terrible.
Aquest túnel part del Canal d'Urgell
va ser construït amb bona mesura per presidiaris
que van pagar molt cara aquella feina.
En parlarem en el proper episodi
de l'Anguàrdia, també disponible
al web de Catalunya Ràdio.
Anguàrdia, amb Enric Calpena.
Cada cap de setmana, dos programes.
El diumenge a les 3 de la tarda
i cada dissabte un altre exclusivament en podcast.
El suplement.
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escata.
Passen 6 minuts de tres quarts.
Nilvia, bon dia. Bon dia.
Un final a un cap de setmana
de reivindicacions del col·lectiu LGTB QI Més.
Unes reivindicacions que també han arribat al Canet Roloc
on 25.000 persones han vist sortir el sol
amb actuacions, entre d'altres, dels buus i de tallets.
Concerts que han anat acompanyats
de discursos ben reivindicatius.
En defensa dels drets del col·lectiu,
uns missatges molt semblants
que s'han sentit a les manifestacions per orgull
que hi ha hagut tant a Barcelona com a altres ciutats.
Dos assassinats masclistes en només un dia.
A Pamplona i a Burgos, en un dels dos casos,
la policia ha detingut les parelles de les dones mortes.
I a França, cinquena nit consecutiva d'aldelulls
per l'amor d'un noi de 17 anys abans de la policia.
Uns aldelulls, això sí, que van a la baixa.
La nit s'ha tancat amb uns 500 detinguts arreu del país.
Elon Musk anuncia que limita l'ús de Twitter
els comptes que no estiguin verificats.
Que són, bàsicament, els que no paguen.
A partir d'ara només podran veure 600 tweets al dia.
En parlarem a partir de les 9 del matí
amb l'enginyer informàtic i expert en tecnologia,
Josep Maria Ganyet.
A tot això, Pedro Sánchez s'estrena a Ucraïna
com a president del Consell de la Unió Europea.
I promet l'enviament de quatre tanks Leopard
i, a més, vehicles blindats.
A més, diu que vol accelerar les negociacions
perquè Ucraïna entri a la Unió Europea.
Una presidència europea que té regust preelectoral.
El president espanyol ja ha rebut crítiques
tant del PP com d'altres partits,
però es reivindica.
En la primera diada que ha organitzat la plataforma
per la llengua amateur, l'editorial Panini
traduirà la saga de Spider-Man al català.
Ibai Llanos aconsegueix un nou rècord històric
en una transmissió de Twitch.
3,4 milions de persones han seguit la Velada del año 3,
que és un combat de boxe amateur
entre celebritats d'internet.
I avui és un dia molt especial pels fans d'Euphoria.
Es fan els dos concerts en què podran veure els 16 concursants
d'aquesta segona edició del programa.
A quarts de 12 connectarem amb el Marc Ruiz,
serà al Palau Sant Jordi,
i al cap de setmana intents amb el Marc Ruiz.
Uns concerts que també podeu seguir en directe avui
a través de la programació especial que farà Catalunya Ràdio
aquesta tarda amb els companys de l'XL, la Marta Montaner,
el Roger Grandet i la Juliana Canetti companyia.
I els esports segona jornada del Tour de França.
Que trascorre pel País Basc,
de moment qui lidera la classificació
és Adam Yates de l'Emirates.
Bon dia, Gerard. Bon dia.
Bon dia, Gerard. Bon dia.
Com cauran els diaris? Amb entrevistes.
A la portada de l'Avanguardians hi avança en una entrevista
el president de la Generalitat Pere Aragonès,
que deixa com a titular que acabarà defensar Catalunya
davant un pacte PP-Vox o PP-SOE.
A la meitat inferior de la portada,
imatge dels presidents d'Espanya i d'Ucraïna,
Pedro Sánchez i Volodymyr Zelensky,
acompanyant un titular que diu
Immigració, fiscalitat i clima,
reptes d'Espanya al capdavant de la Unió Europea.
I, precisament, Pedro Sánchez és el protagonista
de la portada del periòdico,
diari el que ha concedit una entrevista.
El titular d'obertura diu Pedro Sánchez,
que hem vist el tràiler d'una pel·lícula tenebrosa,
el pacte PP-Vox.
Portada del diari Ara, molt de diumenge,
com fugir del turisme.
Destins no massificats a Barcelona i Catalunya,
estratègies comercials a favor dels veïns,
radiografia del sector en un estiu de rècord.
Sí, finalment, el punt avui,
i llegim, les illes planten cara,
obra cultural, mestres i altres entitats
s'alcen per defensar el català
davant del pacte PP-Vox.
L'ultradreta amenaça el medi ambient,
diu el titular del país.
L'abans ultra, Europa, esquerda, consensos bàsics,
Espanya, Vox assumeix carteres lligades al camp
i ignora el canvi climàtic, els pactes amb el PP.
El Mundo, ens hi tornem a trobar,
una entrevista, en aquest cas a Yolanda Diaz,
líder de Sumar, diu Sánchez,
hauria d'haver explicat els seus canvis d'opinió,
però la gent vol la veritat, Diaz es refereix
amb aquestes declaracions el fet que el govern espanyol
retiri el límit del preu del lloguer.
I finalment, a la portada de l'ABC,
denunciant que hi ha desconnexió als serveis d'intel·ligència.
Vida social.
Has seguts el tren, cara a cara,
mirem per la finestra.
Jo vaig mirant el que vindrà
i tu el que deixem enrere.
Bon dia, Marta Ferrer.
Amazoni, tanca avui la 19a edició
del Festival Afònica de Banyoles.
Avui oferirà un concert molt especial
en què els assistents hauran triat personalment el repertori,
votant a través d'un formulari a la página web del festival.
Serà un repàs de tota la seva discografia
des del primer tema fins a l'últim.
Avui pujarà l'escenari Joan Ol a la muralla
a un quart d'onze de la nit
i l'entrada és gratuïta.
I a la Villarroel?
Últim dia per veure l'illa deserta.
Miquis Pervé i Maria Rodríguez
prodeunits en aquest text escrit i dirigit per Marc Artigau,
que explica la història d'una noia
que treballa en un banquip intergrafitis
i que no volia ser actor.
Quan tots dos es coneixen per casualitat,
tancats dins d'un ascensor, s'expliquen la vida
i el seu món canvia per sempre.
Avui a Funció a dos quarts de sis de la tarda
amb entrades per 22 euros.
I avui també és l'últim dia per veure les altres a la Salàtrium.
Sí, un altre text del Marc Artigau
sobre l'adolescència dirigit per Maritxell Llanes
i protagonitzat per Marta Pujolàs i Cristina Arenas.
L'obra segueix diferents històries
de diversos personatges que transiten
per l'adismà de l'adolescència i potser no se'n surten.
Avui a Funció a dos quarts de set de la tarda
amb entrades per 18 euros.
I com sempre, el primer diumenge de cada mes
portes obertes de museus i equipaments culturals a Barcelona.
El CCCB, el Museu d'Història de Catalunya,
el Manac o el Picasso
són alguns dels museus que avui obren de manera gratuïta.
Tota la informació sobre els horaris d'obertura
es pot trobar als llocs webs dels museus.
I els amants de la poesia
tenen una cita al festival Poesia i més a Caldes d'Estrac.
És un dels festivals de poesia de referència del país
i en aquesta edició
compta amb les actuacions d'artistes
com Pol Batlle, Rita Paiés i Salva Nua.
Avui serà el torn de Raquel Santanera i Coloma Bertran
i també d'Arnau Viols, tot a dos rius,
a partir de dos quarts de vuit del vespre.
Encara queden abonaments del festival per 90 euros.
Música.
M'encanta la meva mama
perquè ella sempre hi és
M'encanta quan ella em calma
Quina paciència té entorn al locu la mama
És un estel fuga
Si tinc fred, ella m'escalfa
És amor de veritat
M'encanta la meva mama
M'encanta quan ella em calma
Em torna al locu la mama
Si tinc fred, ella m'escalfa
És amor de veritat
I si en algun moment
Te'n vas i et sento lluny
Cantaré la cançó que vam escriure junts
Tancant molt fort els ulls
Podré acostar-me a tu
Sentida nou a la mama
Dos minuts per les vuit del matí cada cap de setmana
ho fem amb la cançó que ens proposa el nostre tènic,
el Marc Peyrón. Bon dia, Marc.
Bon dia, Roger. Amb què arribem avui a les vuit?
Amb la novetat musical de Palati Palut,
el single titulat La Mama,
que formarà part del seu segon disc,
una o de les mares a base de ritme estiuenc.
Salut i ràdio, Marc. Salut i ràdio.
Podré acostar-me a tu
Sentida nou a la mama
M'encanta la meva mama
perquè ella sempre hi és
M'encanta quan ella em calma
Quina paciència té, em torna al oco la mama
És un llestre al fugar
Si tinc fred, ella m'escalfa
És amor de veritat
M'encanta la meva mama
perquè ella sempre hi és
M'encanta quan ella em calma
Quina paciència té, em torna al oco la mama
És un llestre al fugar
Si tinc fred, ella m'escalfa
És amor de veritat
Kevin, hola, bon dia.
Bon dia, suposo que m'has bé i he enfeinat.
Per això no et truco i t'envio un missatge de veu
perquè he pensat, si t'hi feina o així, o l'estorbes,
val més dir-ho.
Escolta'm.
M'encanta la meva mama
perquè ella sempre hi és
M'encanta quan ella em calma
Quina paciència té, em torna al oco la mama
És un llestre al fugar
Si tinc fred, ella m'escalfa
És amor de veritat
Va, que vagi bé, maco. Adéu.