Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
Tensió a Cisjordània, vuit palestins han mort aquesta matinada
després d'un atac amb drons i d'una incursió de l'exèrcit israelià
al camp de refugiats de Genin.
La situació a la Cisjordània ocupada contrasta amb l'alto al foc vigent
des de divendres a la Franja de Gaza
i on avui s'espera un nou intercanvi d'ostatges i presos entre Israel i Hamas.
De fet, la treva humanitària va estar en perill ahir dissabte
quan la milícia palestina va suspendre durant unes hores
la segona tongada d'alliberaments perquè acusava Israel
d'incomplir l'acord d'alto al foc,
en concret d'impedir l'arribada d'un centenar de camions
amb ajut humanitari al nord de Gaza
i també de fer sobrevolar drons al sud de la Franja.
Els mitjancers de Qatar i dels Estats Units
van resoldre el problema i hores més tard del previst
Hamas entregava 17 ostatges a la Creu Roja
la majoria d'ones i nens israelians
i també alguns treballadors tailandesos.
De la seva banda israel va treure de la presó 39 palestins
un grup de dones i menors acusats de terrorisme,
la majoria dels quals van ser traslladats
precisament a la Cis Jordània
ocupada amb les seves famílies.
Més notícies, Montse Garcia.
El nou ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Areu,
parla avui de les diferències entre socialistes
i partits independentistes després dels acords d'investidura.
Ho fa en una entrevista al diari La Vanguardia.
I ara estem en el moment inicial,
perquè ara de moment tenim agendes
on constatem discrepàncies.
I haurem de tractar discrepàncies.
però ho tractem
amb ganes de superar les discrepàncies.
El 64% de les empreses
no han incorporat cap treballador
de més de 55 anys
els últims 24 mesos.
La necessitat que tenen les companyies
de mà d'obra qualificada
no es tradueix
en fixar-se en l'experiència
a l'hora de contractar perfils d'aquestes edats.
És la conclusió de l'enquesta
que ha fet la Fundació Pimec
a 390 petites i mitjanes empreses catalanes.
Josep González n'és el president.
Però encara hi ha molt terreny de recórrer
perquè amb aquestes persones
de més de 45 anys
trobem experiència,
trobem qualificació.
Encara ens queda una tasca
fer a la Fundació
de demostrar als empresaris
les avantatges
que tindrien de contractar
gent de més de 45 anys.
Els Mossos detenen
5 persones que compraven
productes a crèdit
en grans superfícies comercials
i després denunciaven
que eren compres
que procedien de càrrecs fraudulents.
Se'ls atribueixen delictes d'estafa
i falsificació documental
per haver simulat càrrecs fraudulents
ja que utilitzaven línies de crèdit
que els oferien les botigues
i després feien veure
que no ho havien contractat ells.
El 8 de novembre
es van detenir 3 homes
i 2 dones a Barcelona
i es va escurcollar un domicili
on van trobar
13.000 euros en metàl·lic
entre altra documentació.
Analitzar la llàgrima
pot servir per diagnosticar
l'ull sec
una malaltia que afecta
l'11% de la població
i que en el 90% dels casos
està vinculada
a una alteració
en unes glàndules
de les parpelles
que serveixen
per humidificar
la superfície ocular.
Científics del centre
Pangea Oncology
i de l'Hospital de Xeus
han fet el primer estudi
que demostra
que es pot utilitzar
el mètode de biòpsia líquida
en la llàgrima
per detectar
aquesta patologia
i això
perquè han identificat
uns gens vinculats
a l'ull sec
que es poden analitzar
en la llàgrima.
Anna Jiménez
és una de les responsables
de la recerca.
Es van analitzar
579 gens
dels quals
es va veure
que 45
estaven sobreexpressats
en els pacients
amb la malaltia
en comparació
amb el grup control.
A més,
també es va poder aïllar
mitjançant tècniques
de bioinformàtica
a partir d'intel·ligència artificial
una assignatura genètica
per tal de diferenciar
els malalts
dels donant sants
amb un rendiment
del 86%.
Esports, Albert Benet.
El Barça pot veure's
a sis punts
del primer lloc
a la Lliga de Futbol
després de la catorzena jornada
i a quatre
del seu rival històric
al Madrid.
A més,
perd el tercer lloc,
ara és quart
després de l'empat a un
al camp del Raio.
El líder,
el Girona,
ho pot aprofitar
en el seu partit
de demà a Montilivi
contra l'Atlètic Club
i el Madrid
juga aquesta tarda
al camp del Cádiz
a dos quarts de set.
Ara,
el tercer classificat
de la Lliga
és l'Atlètic de Madrid
que va guanyar
per un a zero
al Mallorca
amb gol de Griezmann.
A més,
l'equip Matalassé
té un partit menys.
Té els mateixos punts
que el Barça,
31,
però una millor diferència
de gols.
Avui es decideix
el campió del món
de MotoGP
en la cursa
del Gran Premi
del País Valencià
a partir de les 3.
El títol el guanyarà
o bé Peco Banyaya
que té 14 punts de marge
o bé Jorge Martín
que ahir es va endur
la cursa sprint.
A la Lliga Femenina
de Futbol
avui llevant les planes
Madrid Club de Futbol
a les 4
i Atlètic Club
de Bilbao
Barça
a les 6.
A la segona divisió
masculina
espanyol
al Corcon
a les 9 del vespre
amb la possibilitat
de situar-se
a un punt
de l'ascens directe.
A la CB de Bàsquet
duel català
al Palau
Barça-Girona
a les 5 de la tarda.
També a les 5
Bascònia-Manresa
ahir derrota
de la penya
de 32 punts
a la pista del Múrcia
105 a 73.
Itàlia i Austràlia
jugaran avui
la final de la Copa d'Ibis
de tenis
a les 4.
La Sèrbia de Djokovic
eliminada
per la selecció italiana.
Fins aquí
les notícies.
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Amb Roger escapa
11 i 6
És l'hora
el suplement
d'obrir la màquina
del temps
Marina Laminos
bon dia
Avui viatgem
fins on?
Fins el 24 de novembre
de l'any 2003
perquè aquesta setmana
ha fet exactament
20 anys
que va morir
el Floquet de Neu.
Els petits goril·les
seguien aquest matí
jugant a la gàbia.
Aquesta matinada
però
han perdut un company
que per la seva singularitat
s'havia convertit
en un símbol
de Barcelona.
Era les 6.40 del matí
quan l'únic goril albi
del món moria
a causa del càncer de pell
que patia des de feia anys.
Un dels animals
més icònics
probablement també
el que més del zoo
de Barcelona
i possiblement
l'únic goril albi
del món
que va arribar a Catalunya
l'1 de novembre
del 1966
de la mà
del primatòleg
Jordi Sabateipí.
El Floquet va néixer
a Guinea Equatorial
on uns caçadors
van matar la seva mare
i quan va arribar a Barcelona
atenció no va anar
directament al zoo
sinó que primer
va estar-se
unes quantes setmanes
a casa
del que llavors
era el veterinari del zoo
en Romà Luera
que l'any 1996
va explicar a TV3
les malifetes
que el goril
havia fet a casa seva.
Destrosses
però mini destrosses
són les destrosses
que fan els nanos
no?
El telèfon
trucaves al telefònica
deien
ah
el copito
li ha tancat el telèfon
no, no, sí, sí, ja passarem
ja
això ens ho van fer
5 o 6 vegades
les cortines
estirar el mantel
fer clar una tassa
l'1 de novembre
llavors sí
va arribar al zoo
on va acabar morint
37 anys després
El parque zoológico
de Barcelona
incrementado
con valiosos ejemplares
es uno de los más
importantes
de Europa
este es
Copito de Nieve
el singular
gorila blanco
a quien sus cuidadores
obsequian
con un recorrido
i va explicar al nodó
la seva arribada
que ja va ser llavors
un festival de masses
que el va portar
de fet fins i tot
a visitar l'alcalde
que llavors era
Josep Maria de Porcioles
al propi
ajuntament de Barcelona
El matrimonio lo era
en compañía
de algunos funcionarios
del zoo
conducen al gorilita
hasta el despacho
oficial del alcalde
para cumplir
un deber de cortesía
Per cert
que al floquet
Roger
li van fer un DNI
espanyol i tot
Home que no falti
un DNI espanyol
sobretot
va viure
39 anys
39
37
39 anys en total
2 fins que va arribar
al zoo
39
Déu-n'hi-do
són bastants anys
per un goril·la
Sí
perquè a més
normalment
la llibertat
viu en uns 25 anys
de fet el floquet
com a goril·la
ho expliquen
els seus cuidadors
era exactament igual
que qualsevol altre goril·la
tenia els mateixos comportaments
hàbits
això sí
amb la particularitat
és ben sabut
que era el vi
i això és el que el feia
tan diferent
tan especial
Aquesta setmana
ha fet 20 anys exactes
de la seva mort
per eutanàsia
perquè des del 2001
tenia un càncer de pell
molt poc comú
molts recordem
haver-lo anat a veure
o fins i tot el dia
que anuncien
que estava molt malalt
d'alguna manera
va ser una mena
de dol col·lectiu
allò
Ara explicarem
com ho va viure el zoo
aquests últims dies
del floquet
Per fer-ho hem parlat
amb un dels seus cuidadors
en Manolo Velasco
que va estar amb ell
entre el 1990
i fins al 2003
quan mora el floquet
i el primer que diu
és que efectivament
va ser un dol
per tota la ciutat
que se l'estimava moltíssim
però també pels cuidadors
i òbviament
pels altres goril·les
que l'acompanyaven
Va ser molt la primera hora
vam quedar
i estava tot preparat
estava tranquil·litzat
la setmana anterior
i el vam adormir
i els veteriners
el van portar
i ja s'ha acabat
queda un buit
i clar
inclús el seu grup
no fa més que mirar
cap a una banda
cap a una altra
perquè aquí ja no està
i que és el que passa
Parlem de les últimes setmanes
del floquet de neu
perquè al mes de setembre
els cuidadors del zoo
ja van anunciar
que estava malalt
Que el floquet de neu
és molt gran
que està delicat
i que la seva salut
no és gaire bona
ho sap tothom
però ara des del zoo de Barcelona
s'ha fet saber
que la vida del goril·la
el vi pot ser força curta
Seia dos anys
que li havien detectat un tumor
de fet tenia una ferida visible
a la pell
que li havien anat curant
però és en aquell moment
al setembre del 2003
que s'adonen
que ja no podran fer
gairebé res més
per tant ho anuncien
i fan una crida
a totes les famílies
perquè vagin a acomiadar-se
del floquet
o a veure el per primera vegada
si encara no ho havien fet
així ho va explicar
en Jordi Portavella
que llavors era el president del zoo
Esperem i desitgem
que li quedin moltes setmanes
però sabem
i tenim la garantia
que no li queden anys
o que no li queden
molts i molts més
Van ser aquells dies
com explica en Manolo
que els cuidadors
ja van començar a veure
el més apagat
arribava al final
i l'únic que volia era això
El decaïment
van ser 15 dies
com a molt
com vam veure ja
que deixava de menjar
segons quines coses
li feries
plàtans
o passes
o alguna cosa
o batuts
de vitamines
i veies que ja no ho tenia ganes
i de les últimes coses
no sé per què
de les que encara menjava
i encara s'ho menjava
amb ganes
eren taronges i mandarines
I el que el va mantenir
amb energia
això és molt maco
aquelles últimes setmanes
va ser cuidar els seus nets
El cop i en els seus últims anys
que jo crec que li va donar
molta vida
va estar amb netes
és com els avis
que moltes vegades
els nets
li donen una rodifada de vida
i jo me'n recordo
que les últimes vegades
pobret
que havíem de punxar-lo
anestesiar-lo
però parar-lo
el que sigui
era molt fàcil
diguem punxar-lo
perquè ell col·locava
la seva neta
i el que feia
és protegir-la
doncs era molt fàcil
punxar-lo
i adormir-lo
I aquelles últimes setmanes
tothom anar al zoo
a acomiadar-se
Sí
tant que en un sol cap de setmana
van passar pel zoo
atenció
21.000 persones
que són 8.000 més
que qualsevol altre cap de setmana
normal de setembre
Aquest matí
un cartell
anunciava l'entrada
del zoo de Barcelona
que per visitar
el floquet de neu
s'havia de fer
una cua
d'uns 40 minuts
Famílies senceres
molts turistes també
i sobretot nens
que sempre havien connectat molt
amb el floquet
i que d'alguna manera
van voler dir-li
adéu per última vegada
Per què he vingut?
Pues perquè
he sentit les notícies
que el floquet de neu
estava malalt
i
hem vingut
Perquè sabem que s'està morint
i com fa molt de temps
que no venim
per veure'l
Els nens tenien entrada
gratuïta aquells dies
Tots els nens
que li feien un dibuix
no pagaven entrada
i Clàssia Manolo explica
que normalment
ja es feien moltíssimes cues
de fet
dius semblava
les cues
al Louvre
per veure la Gioconda
Aquells últims mesos
la gent doncs
s'havia d'esperar
40 minuts
3 quarts d'hora
gairebé una hora també
per arribar
a la gàbia dels goril·les
on hi havia el floquet
I el floquet com ho va portar?
Perquè
més enllà de l'estima
que li teníem tots plegats
no deixava de ser
un goril·la molt malalt
Doncs hi havia
dos mons paral·lels
ens explica
d'una banda
el dels visitants
amb totes aquestes cues
i de l'altre
el món interior
del floquet
doncs que va morir
molt tranquil
Hi havia dos mons
el món dels visitants
que era
una absoluta bogeria
de gent que arribava
fins al fosso dels Madrid
que eren cues llarguíssimes
era brutal
i després
estava el seu món interior
el seu món interior
no va canviar gaire
sí que hi havia
molta més gent allà
diguem
però ell ho va viure
amb bastant tranquil·litat
no ho vol dir
com una cosa
molt estressant
Ara
ha fet 20 anys exactes
d'aquell dia trist
però òbviament
el floquet
doncs ha continuat
sent una de les imatges
icòniques del zoo
de la ciutat de Barcelona
també
fins i tot l'any 2011
es va fer
la famosa pel·lícula
Floquet de neu
amb el sapatac
i de fet
i un dels guionistes
d'aquella pel·lícula
l'Albert Bal
descriu així
el significat
del floquet
per Barcelona
I es converteix
d'alguna manera
gairebé en una marca
i jo crec que
per extensió també
de la ciutat de Barcelona
es converteix
jo et diria
gairebé en un símbol
transmet molta tendresa
té una connexió
brutal amb els nens
tots tenim un record
i tots tenim
una anècdota
d'alguna cosa
que va fer
vull dir
al final
és un personatge
que va acabar
formant part
de la vida
de molta gent
especialment dels catalans
I atenció a això
Roger
és tan reconeguda
la seva imatge
encara a dia d'avui
que mireu
què explica en Manolo
que fan alguns turistes
Hi ha pàgines web
que no és l'oficial
del zoo
que encara dintre
de les seves fotografies
diguem
per donar publicitat
a una de les coses
que podem fer a Barcelona
que és visitar el zoo
una de les imatges
que col·locan
és la del floquet
home
i encara avui dia
20 anys després
diguem
hi ha gent
que arriba
i pregunta
pel floquet
no se'l troben
clar
és aquesta
la patjada
del floquet de neu
un gorilà
que va viure
36 anys
al zoo de Barcelona
durant aquests anys
es va escapar
de la gàbia
una vegada
va ser l'any 1985
perquè uns desconeguts
van deixar la porta oberta
fins i tot al floquet
li van posar una tele
de moment no li fa gaire cas
floquet de neu
prefereix menjar-se
una panotxa de blat
tranquil·lament assegut al sol
que mirar-se la televisió
que li han instal·lat
fa pocs dies
al seu recinte
va tenir 21 fills
i uns quants nets més
cap d'ells al vi
tot i que sí que és veritat
que el zoo guarda mostres
del seu ADN
aquests dos cadells
de goril·la
nascut amb estrella
tindran el privilegi
de ser les primeres netes
de l'únic goril·la blanc
que hi ha
tot al món
floquet de neu
sí, el van obligar a copolar
durant tota la vida
a veure si en sortia
algun del vi
però finalment
no hi va haver sort
va acabar morint
el 24 de novembre del 2003
aquesta setmana
s'han complert
20 anys
avui tornem al 2023
20 anys després
d'aquest floquet de neu
Marina Laminos
fantàstic repàs
moltes gràcies
ens escoltem
un quart de 12 del migdia
fem una pausa
i de seguida
tornem amb la Marina Porres
fa uns instants
hem sentit aquesta entrevista
amb el cuiner Jordi Cruz
si voleu recuperar
alguns dels fragments
més destacats
a l'Instagram
i al Twitter
de Catalunya Ràdio
amb l'etiqueta
Suplement
Cat Ràdio
trobareu també
alguns d'aquests destacats
de l'entrevista
en format audiovisual
fins ara
amb la Marina Porres
El Suplement
amb Roger Escapa
Rau de Vinyó
realment una raça única
realment compromesos
realment sostenibles
realment deliciós
carns i embotits
Rau de Vinyó
realment
Les Cendres a la Piscina
de Laura Gost
el brillant relat
ple d'ironia
de l'essens i caiguda
d'una família
Les Cendres a la Piscina
Premi Proa
de novel·la
Això ho heu instal·lat
vosaltres?
Què és això?
Una càmera
És una clara violació
dels drets fonamentals
de la democràcia
Sap qui pot estar
al darrere de les escoltes?
Si és cosa d'intel·ligència
l'autorització
va passar primer per tu
oi?
El costat més fosc
de la política
Jo crec que això
farà caure
algun ministre
M'agradaria parlar
amb la primera ministra
La resposta és no
Guanyadora d'un premi BAFTA
Borgen
a TV3
aquesta nit
Disponible a 3Cat
La nova plataforma digital
Sabies que sovint
passes per davant
de jardins
fàbriques i palaus
que amaguen
històries fascinants?
Escolta-les totes
al podcast
Històries de la Metròpolis
la sèrie d'audiorelats
que et farà descobrir
el llegat
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
Entra a patrimoni.amb.cat
i viu els fets
més rellevants
de les nostres ciutats
Xarxa Metropolitana
de Patrimoni
cofinançada
pel Fons Europeu
de Desenvolupament Regional
AMB
Metròpolis
de Barcelona
El Suplement
Catalunya Ràdio
Som 3Cat
Benvinguts
despistats
crítics
fans
i haters
cartulianes
que participeu
des de casa
a cop de hashtag
Benvinguda
generació del podcast
Benvingudes
i benvinguts
a una nova manera
de veure i sentir
contingut en català
i de qualitat
Descarrega 3Cat
la nova plataforma digital
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
En roger escapa
Passem dos minuts
d'un quart de dotze
Marina Porras
Bon dia
Bon dia Roger
Què tal?
Com va la vida Marina?
Bé
Bé
I tu?
Doncs anem fent
Anem fent
Sí
Deixem-ho així
A veure
A veure
Amb la Marina Porras
cada diumenge
parlem de pel·lícules
parlem de pantalles
parlem de llibres
parlem de cançons
i ho fem a través
d'una excusa
d'un tema
i posem cultura
al seu voltant
Avui l'excusa quina és?
Marina
Avui l'excusa
és un tema
extremadament literari
i un tema
fins i tot
una mica pedant
et diré
que són els objectes
i els records
Per què pedant?
Perquè són molt pedants
sempre inevitablement
sempre que algú es posa
algun escriptor
es posa a parlar d'objectes
es posa a parlar de records
la pedanteria
és un pecat
on és molt fàcil caure
ara ho veurem
de fet
A veure
I consti que és un tema
que a mi m'agrada molt
és un tema central
de fet
per tots els escriptors
que a mi m'agrada
ni m'interessen
i bàsicament
el que us vull explicar avui
és perquè m'agraden
els escriptors
que es fixen en això
les coses concretes
en els objectes
per construir a partir d'ells
un imaginari
i un univers sencer
de fet això
ho fan tots els grans escriptors
però de vegades
en alguns es nota
que ho busquen més que altres
i aquí és on es cau
en la pedanteria
però com que aquesta setmana
he llegit
un llibre
que es basa precisament
en això
he aprofitat
per convertir-ho
en la nostra
excusa d'avui
llavors
és un llibre
que es titula
Cartes a Camondo
és d'un senyor
que no és escriptor
sinó que és ceramista
i es diu
Edmund de Val
i va néixer
a Nottingham
l'any 1964
el llibre
aquest
Cartes a Camondo
el trobareu
a Quadrants Crema
i l'ha traduït
la Marta Marfany
els llibres
d'aquest senyor
de l'Edmund de Val
sempre són curiosos
precisament
perquè com acabem de dir
ell es dedica a fer ceràmica
i escriu
una mica
com a activitat paral·lela
de fet ell és professor de ceràmica
que ja és fort
a la universitat
que ja és fort
encara més
a la universitat
de Westminster
i la seva obra
s'exposa
en diferents museus
i col·leccions
però entre ells
el Victoria and Albert Museum
o la Tate Britain
o sigui que no és un ceramista
qualsevol
ell es va fer famós
en un llibre
que es diu
La llebre amb ulls d'ambre
que el trobareu també
a Quadrants Crema
que és un llibre
on Edmund de Val
segueix la història
de 200 figuretes
de fusta i d'ivori
i a partir del viatge
que han fet
aquestes petites figuretes
que ell troba
en uns cofres
blablabla
al llarg dels anys
el viatge
que han fet
aquestes figuretes
ens explica
la història d'Europa
entre els segles XIX i XX
llavors
són aquest tipus
de llibres
perquè ens entenguem
llavors sempre es mouen
entre la novel·la
i l'assaig
i precisament
l'he portat avui
aquest cartes a Camondo
perquè el llibre
del que tractem
aquest
té el mateix to
és
és un llibre perfecte
per explicar
la història d'Europa
des dels ulls
d'un erudit
com mitjueu
que forma part
molt marcadament
d'un segle XX
que em temo
que ja no existeix gens
és com si entréssim
en un altre món
del passat
un món que està mort
i enterrat
diria
llavors
el que fa Edmond Deval
en aquest llibre
és fer
d'historiador
investigador
llavors
com que és un senyor
interessat en els arxius
i en els objectes
el que fa és investigar
la història
d'una família
jovea francesa
per què?
doncs resulta
que aquest senyor
Edmond Deval
el van convidar
a exposar
les seves peces
de ceràmica
en un museu parisenc
en un palauet de París
que era d'un senyor
que es deia
Nissim
de Camondo
llavors
quan va arribar
al museu
cosa que
si aneu de viatge
a París
doncs us apunteu
perquè realment
jo crec que ha de valer
molt la pena
Edmond Deval
es va quedar fascinat
per la casa
i per tots els objectes
que hi havia
i pel propòsit
que havia tingut
aquest senyor
de construir-se
un museu
particular
amb els seus diners
i dedicar la vida
a això
què va fer
Deval?
doncs
va decidir
endinsar-se
en la vida
i en l'arxiu
d'aquest senyor
que havia creat
el museu
per escriure
en la seva història
i el resultat
és aquest llibre
Cartes a Camondo
que barreja
la història
d'aquesta família
jueva
amb la història
com us podeu imaginar
doncs
bastant dura
i bastant trista
del segle XX
europeu
en relació
als jueus
llavors
què passa?
per què és interessant això?
perquè els Camondo
van patir
en primera persona
el drama
de la segona guerra mundial
i com més coses
sabia
de Val
d'aquesta història
més ganes
tenia d'escriure
aquest llibre
com a homenatge
a la història
de la família
i una mica
sobre el pes
de les coses
que col·leccionem
perquè resulta
que aquest senyor
Camondo
havia fet aquest museu
per conservar
un món
que estava desapareixent
o sigui
que sí d'importants
són els objectes
en aquest llibre
perquè aquest senyor
ja sabia
que estava guardant coses
perquè era l'única manera
d'evitar
que caiguessin
en l'oblit
llavors
si us interessa
la història
us interessa
la memorialística
us interessa
la història
dels jueus europeus
perquè també és com
un assaig
en realitat
sobre això
és un llibre
que us agradarà
segur
és com
un petit llibre
que hi ha
només per la
per la coberta
amb aquesta mena
de canapeta
amb el 19
una imatge del museu
la coberta
és padant
que és padant
és un llibret
de col·leccionista
però de gent
interessant
la història
és molt bonic
avui els objectes
i els records
i els records
anem a la gran panda
una pel·lícula
aquesta pel·lícula
té molt a veure
amb la manera
com entenem els objectes
i com ens hi relacionem
aquest és el tràiler
del festí de bebet
una pel·lícula
de Gabriel Axel
suposo
de 1987
que és una icona
del cinema danès
perquè recull
una de les històries
més famoses
d'una
de les seves escriptores
més famoses
perquè el vulgui llegir
abans de veure'l a la pantalla
cosa que recomano
que més és un llibre
brevíssim
perquè és com un conte
el trobareu
al festí de bebet
a la col·lecció
de petits plaers
traduït
per la Maria Rossic
llavors
conegudíssim
però ho explico
aquesta és la història
d'una comunitat
de luterans
que viuen
molt aïllats
en un poblet
de pescadors
de la costa noruega
i que són
super estrictes
i super tancats
en la seva religió
i viuen
sota la gran influència
d'un pastor
molt respectable
d'aquesta comunitat
un dia
aquest senyor
és mort
i les seves dues filles
reben una carta
d'un amic
de la família
on els diu
que han de cuidar
d'una jove francesa
la bebet
que està sola al món
i que vindrà
a ocupar-se
de les feines de casa
perquè necessita
un lloc on anar
i una manera
de mantenir-se
de tenir diners
però resulta
que aquesta noia
la bebet
els ensenyarà
com un nou món
de plaers i sensacions
a partir d'una cosa
tan material
i tan espiritual
alhora
com és la cuina
perquè ella és francesa
ells viuen
en un poble
de la costa noruega
etc
de fet
aquest llibre
i aquesta pel·lícula
són famosos
per un sopar
que hi ha al centre
del llibre
i de la pel·li
un sopar
minuciosament descrit
per diners
que està com
centradíssim
en cadascun
dels objectes
que apareix
al llibre
i que ho veurem
també a la pel·lícula
i llavors
cada objecte
obrirà com un món nou
a aquesta gent
que no han vist
mai res semblant
en tota la seva vida
per tant
és una pel·lícula
i un llibre
sobre com
un objecte material
desperta
una imaginació
increïble
música
de la pel·lícula

de la pel·lícula
de la pel·lícula
de la pel·lícula
és la inconfusible
la veu
de Jan i Joplin
cantant una cançó
que com bé
sentíem al principi
es titula
Mercedes-Benz
i és perfecte
per explicar
la nostra relació
amb els objectes
en aquest cas
amb el consumisme
fins ara
ho hem agafat
per la part bona
però evidentment
la manera
com ens relacionem
amb els objectes
també té perills
del materialisme
i d'això
va fer aquesta cançó
Jan i Joplin
coneguda
per ser ella
supercrítica
amb el consumisme americà
i per ser
un emblema
de la cultura hippie
dels anys 60
és una cançó
que literalment
demana a Déu
que per què
no li compro
a Mercedes-Benz
el cotxe
perquè diu
que tots els seus amics
condueixen porcs
i que d'alguna manera
ella s'ha de poder
igualar amb ells
i també demana
a Déu
que li compri
una tele en color
una nit a la ciutat
i acaba dient
que l'única forma real
de demostrar l'amor
acaba sent aquesta
la de tenir diners
i comprar coses
evidentment
Jan i Joplin
ho plantegen
en un moda irònic
perquè el que vol fer
amb aquesta cançó
és denunciar
aquest materialisme
americà implacable
i buscant informació
sobre aquesta cançó
vaig veure
que aquesta va ser
l'última cançó
de Jan i Joplin
perquè va morir
pocs dies
després de gravar-la
avui amb la Marina Pores
parlant d'objectes
i records
a la música
a la pantalla
i també els llibres
i tornem als llibres
perquè us vull recomanar
una cosa
en la que
soc part implicada
però crec que val
molt la pena
promoure
que és
aprofitant
l'espectacle
que s'ha fet
al Teatre Nacional
de Catalunya
de la plaça
del Diamant
dirigit per
la Carrota
Sobirós
les edicions
del Teatre Nacional
han publicat
una obra de teatre
de Mercè Rodoreda
molt desconeguda
que precisament
té per protagonista
els objectes
i és una obra
que es titula
Un dia
és una peça teatral
poca gent ho sap
però Rodoreda
es va dedicar
una mica a ser de teatre
i és l'obra
que li va donar
la idea per fer
una dècada després
Mirell Trencat
la porto avui
que parlem d'objectes
i de records
perquè aquesta obra
és la història
d'una família
a partir dels seus objectes
llavors
com s'explica?
doncs al començar
aquesta obra de teatre
el que ens trobem
és una casa mig destruïda
i uns obrers
uns paletes
que l'estan desmuntant
resulta que aquests paletes
han de buidar la casa
perquè la seva propietària
vol tirar-la a terra
això era un palauet
d'aquests barcelonins bonics
que haurà destruït
perquè la Sofia
vol construir pisos
de luxe
moderns i nous
aleshores
els paletes
davant de l'espectador
perquè recordo
això és una obra de teatre
que es diu
Un dia
van buidant aquesta casa
i es van trobant objectes
com allà
tirats per les habitacions
i llavors
cada objecte que agafen
provoca un flashback
cap a un episodi
de la història
de la família
per exemple
una raqueta de tenis
ens trasllada
com els jocs mitges eròtics
dels nois joves
de la casa
un anell de matrimoni
ens trasllada
la història desgraciada
d'uns pares
que no s'entenien gens
una còfia de minyó
no ens explica
la història
del servei
d'aquesta casa
i fins i tot
els objectes
ens porten
cap a fantasmes
perquè
hi ha una làpida
de cementiri
en el jardí
de la casa
que ens trasllada
a la mort
per suïcidi
de la filla petita
d'aquesta casa
en resum
aquesta és
la història
d'una família
a partir de les coses
que posseïen
i si l'obra
de teatre és bona
és precisament
perquè ens està expliquant
que clar
un objecte
no és només
un objecte
si prou
sinó que sempre
significa més
del que els propietaris
de l'objecte
podrien creure
d'entrada
o sigui
és com
una història
sobre el poder
secret de les coses
més records
i objectes
a les pantalles
avui podies triar
i remenar
on volies
de fet m'ha costat molt
triar una sola sèrie
per recomanar avui
que parlem d'objectes
perquè en realitat
el problema és que
si ens hi fixem
totes les sèries
o pel·lis
mítiques
van al voltant
d'un objecte
jo què sé
si pensem en Disney
la rosa
de la vella i la bèstia
la puma
de la Blancaneus
la llàntia màgica
de l'Aladí
amb pel·lis d'acció
l'arca perduda
d'Indiana Jones
la recerca
del sangrial
les boles de drac
de bola de drac
l'anell del senyor
dels anells
etcètera
però volia portar-vos
una sèrie
que estigués fixada
en els objectes
i he pensat
que no havia recomanat
mai a l'excusa
aquesta sèrie
de la qual sentíem
el tràiler
especialeta
us dic
es diu
How to
with John Wilson
la trobareu
a HBO
és una sèrie
estranyíssima
és una sèrie
molt freak
molt freak
sobre un noi
és un senyor
que es diu
John Wilson
realment
ell es dedica
a fer documentals
a Nova York
a la ciutat de Nova York
acaben d'estar
en la tercera temporada
la cosa és
en aquesta sèrie
la gràcia
és que no es veu
el protagonista
del documental
sinó que el que es veu
és com ell
va gravant tot
amb la càmera
d'una manera
una mica cutre
o sigui
ja veus que és
un senyor
que es va movent
pel món
gravant coses
d'amagat
volent copiar
una mica
la idea
del documental
amateur
quina és la gràcia
d'aquesta sèrie?
doncs que cada capítol
està dedicat
a un tema
que va molt lligat
a un objecte
que forma part
normalment
de la ciutat
llavors
n'hi ha un de boníssim
dedicat a les vestides
que es posen pel carrer
i són 37 minuts
d'episodi
que es diu
how to deal with
scaffolding
que 37 minuts
parlant sobre
les vestides
de les obres
del carrer
i funciona
un dedicat
als lavabos públics
un altre dedicat
a com trobar
les coses
que perds
un altre
sobre com aparcar
a Nova York
i clar
la gràcia
és que és
una sèrie
com molt carregada
d'ironia
té un tipus
d'humor
molt particular
molt friki
però jo recomano
que li doneu
una oportunitat
música
Parachute
Tommy blues
Sleeping bags
for two
Sentimental
Jamboree
Bye
Bye
Says the sign
In the shop
Window
Why
Why
Says the joke
Avui objectes
amb la Marina Porres
a través també
de les cançons
objectes i records
Objectes i records
i el que m'he trobat
fent aquesta recerca
de cançons
sobre objectes
és que tot
són cançons
anticonsumistes
o sigui
com aquesta
de Paul McCartney
que es titula
Junk
és a dir
Escombraries
és una cançó
on ell va fent
una llista de coses
diu
hi ha
peracaigudes
hi ha botes
de l'exèrcit
hi ha sacs
a dormir
hi ha la cosa
que es fa servir
per aguantar
les espermes
que no sé
com es diu
hi ha maons
per les obres
i la tornada
d'aquesta cançó
diu
compra
compra
ens diu
el cartell
de la finestra
de la botiga
i
per què
ens responen
les escombraries
del carrer
o sigui
és un missatge
tan simple
com clar
que és
no compreu coses
per llançar-les
i llavors em trobo
que totes les cançons
que busco
sobre objectes
em porten això
a cançons anticonsumistes
fantàstic
Marina
va
un llibre
per rematar-ho
tot plegat
doncs
no volia acabar
aquesta secció
sobre objectes
sense recomanar
un assaig
d'un autor
molt famós
i molt venut
conegut
pels seus llibres
d'assaig
més o menys
i divulgació
que es diu
Bill Bryson
Bill Bryson
té un llibre
que es titula
A casa
i és un assaig
que recorre
en aquest cas
la casa
de l'assagista
que és com
una casa normal
com la de tots nosaltres
i ell va investigant
d'on surten
tots els objectes
que ens envolten
és un llibre
a casa
on Bryson
es pregunta
qui i per què
jo què sé
va inventar la xamaneia
per què els coberts
són com són
i els fan servir
com els fan servir
per què és important
la llum de la nevera
quin sentit té
l'evolució
del sofà
al llarg dels anys
és a dir
que a partir
dels objectes
de casa seva
fa una història
de la casa
en general
i crec que
a la gent
que l'interessi
com l'assaig
divulgació
i la ciència
Bill Bryson
l'han de conèixer
Bona música
bones cançons
i bons llibres
avui
per exemple
els llibres
de cartes
a Camondo
un dia
de Mercè
Rodoredo
a casa
de Bill Bryson
la pel·lícula
el festí
de Babette
la sèrie
How to
with John Wilson
és un títol
estranyíssim
però és aquest
gràcies
i les cançons
de Johnny Joplin
i Paul McCartney
fem una pausa
i de seguida
tornem al suplement
fins ara
El suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
La informació
és llibertat
llibertat de decisió
triar com volem viure
quan ens fem grans
quan es fan grans
per un procés
de dependència
amb informació
actualitzada i veraç
entra a
a liure.org
a liure
lliure dependència
un projecte de suar
amb el suport
del Departament d'Empresa
i Treball
de la Generalitat
de Catalunya
Vine a la Fira
dels Torrons
del Llinàs del Vallès
el 2 i 3 de desembre
enguany més sostenible
que mai
amb un munt
d'activitats familiars
on també podràs gaudir
d'un maridatge de vi
i torrons de la mà
de l'Instagramer
Marta Coll
i un espectacle
d'hipnosi
amb Toni Pons
amb 80 parades
al Castell Nou
de Llinàs
més informació
a Instagram
arreba Fira
dels Torrons Llinàs
organitzat
per l'Ajuntament
de Llinàs
del Vallès
Barcelona
1919
Tindem
una jornada
de 8 hores
Salvador Segui
és el gegant
de l'anarcosindicalisme català
El noi del sucre
El míting de les arenes
és el moment
en què
t'he sentenciat
Va morir per res
Ha passat un segle
i actualment
la gent treballa
per ser pobra
La marga lluita
del noi del sucre
Nits sense ficció
a TV3
dimarts a la nit
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Jo t'ho amato
sempre
No t'ho amato mai
Amor
que vieni
Amor
que vai
Amb Roger
escapa
Dos quarts
i mig
3 a 12
Bon dia i bona hora
Roger Mas
Bon dia i bona hora
I bon dia i bona hora
Bon dia i bona hora
A veure
Fa fred ja
David
per anar
És que sempre em dius
com estàs
Jo els ja dic molt bé
Però clar
Cada dia ves per variant
Has agafat en calces
Escolta'm
Ja no és època
de portar camises
hawaianes
Si les portes
amb una samarreta
a sota
Tens tota la raó
Però jo què sé
Tu no fas canvi
d'armari
Crec que no
No em faig
Tu tens el mateix
armari
Sí
Tens la mateixa roba
estiu i hivern
Sí
Hi ha més jerseis
Sí
Això t'ho pots permetre
perquè vius a Barcelona
El Roger
Vivint a Solsona
No, no
Ara estic a fora
Estic a fora
Estàs al Muntanyada
Sí, sí
Perquè estic amb obres
a casa
Què tal l'experiència
de fer obres al pis?
No, l'experiència dura
és entrar a Barcelona
cada dia
Benvingut al món real
És bèstia
És fort, eh?
És bèstia
És que no té cap mena
de sentit viure a fora
No
El que no té cap mena
de sentit
és el que no puguis pagar
El que no té cap mena
de sentit
és el que no té sentit
No, no, clar
Viure a fora
té tot el sentit
Ah, sí
Però clar, si arribes allà tard
i t'has de passar
no sé quanta estona
és viure al cotxe
en realitat?
Dius, no, jo visc a fora
No, vius al cotxe
Tu vius al cotxe
A més, a més
si la puntualitat
tampoc és la teva gran virtut
No
No, no exactament
No, no, no
Roger, com estàs tu?
Recalculant derrota
No, pensava això
la puntualitat
Tu fas canvi d'armari o no?
Si tu has de pensar tant, Roger
Relativament
però sí, una mica sí
La puntualitat
tampoc és la teva gran virtut, Roger
També, també
Això són
converses de taverna
revestides de cançons
És el de Mau Deixo
un clàssic del suplement
de cada diumenge
que el Roger i el David
ens demaneixen
amb música
Tot vostre
Torno d'aquí una estona
El suplement
amb Roger Mas
i David Caravent
Home
M'agrada perquè el Roger
ens ha deixat aquí
o sigui
ara podem canviar el tema
i tot
Per què volguem
Però vaja, el tema
en realitat
va ser tu qui el va triar
la idea aquesta
de la coctelera
i em sembla que ho deies citant
el d'Olofeu
aquesta cosa
que el món s'ha tornat boig
una mica
i que tenim
Una mica sí
la velocitat
a la que fem les coses
vull dir
hi ha hagut una progressió
en els últims 200 anys
diabòlica
i dels últims temps
amb les noves tecnologies
les xarxes socials
i tot això
hi ha una immediatesa
que anem tots
atabaladíssims
i tot això sumat
a la globalització
perquè físicament
les distàncies són menors
els virus corren
les plantes
van d'un lloc a l'altre
la informació va a tot drap
sí, sí, sí
i anem tots
i llavors hi ha molt a guanyar
amb tot això
però també
també hi ha una part
de desgast
que produeix ressaca immediata
exacte
sí, sí, sí
els sucres pugen ràpidament
i en fi
jo tinc la sensació
que han ficat el món
en una coctelera
doncs això
i hi ha algú
que l'està remenant
amb molta mala llet
doncs mira
qui la va començar a remenar
almenys a la mòvida
va ser l'asca
i l'ospega moides
Bailando
me paso el día
bailando
ni los vecinos
mientras tanto
no paran de molestar
bebiendo
me paso el día
bebiendo
la coctelera
afitando
llena de soda
l'Alaska
i l'ospega moides
es passaven el dia
ballant
mentre els veïns
molestaven
és a dir
el que em fa gràcia
és aquesta
sola i vermuta
tot el dia
sí, sí
però la qüestió
es tanca
en aquest moment
de la immediata
després de la transició
comença la movida
madrilenya
i hi ha una mena
d'ufòria general
la gent comença
a ballar
i no sé què
però hi ha veïns
que això els molesta
o sigui que ja tenim
aquesta primera
trobada
entre dues maneres
de viure la vida
i que passen
per la idea
d'aquesta
del còctel
això de la coctelera
sí que
jo ho dic
perquè tinc la sensació
que el món
hem posat
en una coctelera
com una cosa
molt nerviosa
i molt neguitosa
i molt tal
però de fet
quan he pensat
en la primera imatge
que em venia
d'un bar de còctels
per exemple
aquí al Mític Tears
o Boadas
doncs
més aviat
un lloc tranquil
bé
fins a un moment
és allò
del sortir de la feina
que entra
l'esplín
del capvespre
i llavors
el vols
portar
cap a alguna altra banda
i jo he pensat
quina música
em ve al cap
que em remeti
a aquesta cocteleria
clàssica
antiga
i he pensat
en Colman Hawkins
que va ser
potser un dels primers
que va fixar
el so aquest
del saxofon
com a instrument
de jazz
i amb aquest so
dolç
i vaig pensar
mira
això podria ser
el primer còctel
allà t'asseus
a la barra
aquesta
tot de fusta
amb aquelles llumetes
i tal
treus tot just
la gabardina
senyor Roger
què prendrà avui
com si ploés
hi ha un senyor allà
ara no n'hi ha de senyors
amb el saxo
però en aquella època
potser sí
que hi havia
un senyor amagat
darrere
una cortina
amb un saxo
un negre amb un saxo
el que passa
el primer còctel
jo crec que dura
molt poc
perquè
només que
en facis
un altre
de còctel
ja pots trobar
així
és com un canvi
d'escenari
el lloc és el mateix
però
sí
que dius
millor aquesta nit
ja hi ha una urgència
aquí
però ara hi ha la lletra
d'aquesta cançó
que això és de la bandera
de la bandera rosa
el Henry Mancini
si mai m'has de fer un petó
vol més que sigui aquesta nit
perquè si no no hi
mentre toquen les mandolines
sí
com volguen dir
aquesta urgència
aquesta cosa que
si no és ara
no serà mai
i això ens passa molt
en aquesta coctelera de món
que ens hem ficat
el mòbil
el whatsapp
i tot això
tothom et mira
i et diu
és ara o mai
com si haguessis de perdre
qui sap què
com si haguessis de quedar
desemparat
a l'interestel·lar
i el cost d'oportunitat
s'ha encarit moltíssim
en el sentit que volem fer tot
a l'hora
i que no
decidir poc
és a dir
que ens volem quedar amb tot
el món com un aperitiu
igual que la revolució
del Ferran Adrià
no et casis amb cap plat
t'en serviré trenta
així no has de triar
tranquil
no has de triar
i doncs
el que es correspondria
això perfectament
a la cançó Fingertips
dels They Might Be Giants
que és una banda extraordinària
de Nova York
que tenen aquesta cançó
que és
bueno
som trenta mil cançons
en una de sola
que es
It seems to say
Hello, hello
I'm the one who loves you so
Hey now, everybody now
Hey now, everybody
Hey now, everybody now
Who is that
Standing
Up the window
I've found a new friend
Underneath my pillow
Come on
He trobado un
Amic just a sota del meu coixí
Bueno, és un zapping
És una cançó que és un zapping
Però amb estils gairebé oposats
Però ho tens tot
Jo crec que quan ja estàs molt estressat
Més que un zapping el que et convé
És un ritme obsessiu
I obstinat
Aquesta peça es diu Hotel Axos
És de Parof Stellar, un DJ austríac
I em sembla una cosa estupenda
La senyora va fer allò que et deien l'electroswing
Que faien samplers
En algun moment
Que és que aquí passen moltes coses
Ara és com una fanfara
Balcànica, no?
Però també hi ha moments
En què sonen com instruments així de jazz
En dics
I és una peça que jo crec que va molt bé
Per fer el 2x4
Tu ja saps que deia el San Jose
Saps?
És una peça que és prou llarga
I et permet una activitat
Tampoc excessiva
Però no sé si m'explico
Sí, sí, no
Que pots entrar en el riu
Pots entrar en el flow de la cançó
Segueix un mateix patró
I llavors, bueno
I els teus estadis
Si és el tercer còctel
Com rutgeres
Doncs evidentment aquí
Jo ja passaria el llit
Vull dir
Sí
Més que la sala de ball
Clar
Sí, bueno
Veus com ballen
I et vas allunyant d'allò
Si et vas amagant
En la foscor
Exacte
Home, clar
Aquesta idea de la coctelera
En realitat és
Està expressada en moltes maneres
Algunes amb més gràcia que d'altres
Evidentment
I algunes ho fan amb tant de talent
O tant de geni
Que queda integrat en un sol discurs
Aquí està la virtut
De saber integrar arrels molt diverses
En una sola obra
Jo crec que és el que aconsegueix molt bé
La Rosalie amb tot el disc
Molt amament en general
Però en particular en aquesta cançó Saoko
Que precisament parla del gust aquest
Per la transformació
Chica, què dices?
Saoko, papi, saoko
Saoko, papi, saoko
Chica, què dices?
Saoko, papi, saoko
Saoko, papi, saoko
S'ahoga, papi, s'ahoga.
S'ahoga, papi, s'ahoga.
És una sola cançó, i llavors integrar tot aquest univers en una sola cançó...
Clar, la converteix en una cançó experimental, si vols, perquè no saps escriure-la a cap gènere definitiu, sinó que se'ls inventa, no?
Et deixo un ram de preguntes
Perquè t'emplenin els dits de llum, com la cansem l'esguard dels infants decidors
Un pont que jo...
El pont de Marlava, en Lluís Llach, eh? Això va ser un dels cims de la carrera Lluís, per mi, és una peça estupenda
Que a mi m'enllaça moltes coses, jo crec que als 80 hi va haver una oclosió del que vam dir les World Musics
I als 90, doncs, va ser com un moment important de la...
Mira, això que s'ha sent ara, per exemple, aquesta bateria...
Això a mi em recorda la Sinfonia Celta de l'Anna Estivel de l'any 79
Que potser va ser un dels primers discos de World Music
Així, amb un cert ressò i amb una idea de disc conceptual que es van fer
Després, l'any 84, Creus Ademà, Fabricio André fa un disc Creus Ademà, en tot en Genovès
On ja fa aquesta barreja del Mediterrani
I jo crec que el pont de Marlava veu molt d'aquests dos discos, no?
I amb les lletres del Martí Pol, doncs, el Lluís fa una obra
I en aquesta mateixa peça, doncs, hi ha Minelau i cantant a Màrap
Hi ha Nena Benetxenou cantant en grec
Hi ha polifoni a corça, se sent la sonoritat de la copla
Recorda també, en moments, les bases de Peter Graviel, de la Passió
De Crist, de les Corseses
Bueno, és que és allò que comentaves tu l'altre dia del Deulofeu, no?
Que diu que la història, doncs, hi ha moments en què ens unim
I hi ha moments en què ens esparpallem, no?
Hi ha moments d'obertura cap a particularismes, diguéssim
Hi ha moments de resoldre diferències
Hi ha Roma i després hi ha l'esparpallada medieval, no?
Clar, clar
I tots els imperis tenen un moment d'unificar...
Tens raó, això
I això amb la història de la música pop és molt evident
Hi ha moments en què tornem als peculiarismes o als particularismes de cadascú
A recuperar sonoritats que hem menys tingut
L'última dècada, per exemple, no?
Allò es torna a sentir-se mandoines
I tot és necessari, no?
La perspectiva especialística i la perspectiva holística
És el mateix que et deia jo sempre
De la dialèctica aquesta entre sintetitzadors i guitarres, no?
És a dir, entre la corda que és imperfecta
I que sona i té uns timbres imprevisibles i trasteja
Però vull dir que no són contradictoris
Són dos camins complementaris
És com en antropològia la perspectiva èmic i l'ètic, no?
Mirar-se la cosa...
L'antropòleg per veure com és una cosa
L'ha de mirar des de fora
I l'ha de mirar ficant-se a dins i compartint les emocions, no?
I és en les dues vies que es pot arribar a entendre alguna cosa, no?
Clar, clar
Dins i fora, sí, sí
Fantàstica coctel·lela del Roger Maciel
El David Caravent, quin batibull de cançons avui més diferent
Aigua barrej
Avui, Déu-n'hi-do
Tot ben sacsejat
Gràcies, Roger, gràcies, David
Fem una pausa i ara tornem al suple
Ui, quina tos
Sí, noi
Roger, cuida't
Quina tardor és fatal, eh?
Ara torna
El suplement
Amb Roger escapa
L'Inca
L'Inca
El teu enllaç amb la cultura
A Catalunya Ràdio
A Catalunya Ràdio
La festa és eufòria, ball, accessos i sexe sense tabús
Una obra de Daniela Feixes
Amb direcció de Ricard Soler Mallol
A partir de confidències reals d'adolescents
Benvingudes i benvinguts a la festa
Una celebració teatral de l'adolescència
Més informació a tnc.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Inca
El 12 de desembre al Palau de la Música
Viu el concert de Nadal d'Ibercàmera
Amb la Finish Baroc Orquestra
I el Cor Barcelona Arts Nova
Dirigits per Mireia Barrera
Celebra el Nadal i gaudeix de la bellesa
De l'oratori del Maciès de Händel
Més informació a ibercàmera.com
Recomanat per Catalunya Ràdio
Al matí de Catalunya Ràdio
Tot allò que t'afecta
Inés, bon dia
Tinc uns veïns que a les 7 del matí
Ja estan fumant en l'estat interior
Clar, jo no puc obrir la meva cuina
636 360 609
És la bústia de queixes i denúncies al teu servei
Tinc uns veïns que fan festa dos cops per setmana
I cada cop que pujo
Anem a un que és l'aniversari d'un amic
Portem 40 amics
Un cap d'any, una revilla de Sant Joan
Perfecte, però que cada dia no
Aleshores estic reeducant aquest veï
636 360 609
Al matí de Catalunya Ràdio
T'escoltem
Catalunya migdia
Benvinguts a les dues
Catalunya migdia
Terratrèmol devastador al Marroc
L'informatiu de referència del cap de setmana
Reaccions de condol i de solidaritat amb el Marroc
Per ser el fil del que passa aquí
D'arreu del món i, òbviament, també de Catalunya i l'estat espanyol
I al món
El president Pere Dagonés, tot el suport al poble
Al cap de setmana, connecta't a l'actualitat amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació
Quin temps ens espera a les pròximes hores
Catalunya migdia amb Neus Bonet
I els esports amb Maria Guixart
Dissabte i diumenge a les dues del migdia
El suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger escapa
C'est quan je t'aime
Sans tu le dis
Sans me le dis
Cinc minuts per arribar a les dotze del migdia
Xavier Solà, bon dia
Roger, Roger i família, bon dia
I ben tornat al suplement perquè això és casa teva, ja ho saps, Solà
Sí, quin plaer, quin goig
I enhorabona per la feina feta
Enhorabona pels 3.000 programes que aquests dies celebrem també de la nit dels ignorants amb una festassa demà a l'antiga fàbrica de l'Adam Solà
3.000 es diu ràpid això
3.000 i una nits
Serà una festa gran vintage amb gran sucada
XM, xurros, amb malindros
Dolç i salat
També hi haurà un pica-pica i tindrem sorpreses
Les bar d'Ensaire de Rubí
La colla sardanista Violetes del Bosch
El pas del temps, les cançons de Bressol
En fi, serà una trobada i allò de cau a cau d'orella
Són 3.000 nits d'ignorants amb tu o de la computa amb tu, no?
Sí, amb mi, del 3.0 que són les 14 temporades que portem ara
14, estàs a punt d'atrapar-te tu mateix amb el suplement que em vas fer 20, eh?
Jo mateix
Sí, però no ho crec, eh? No ho crec, ja 20 són masses
Però és curiós que competeixes amb tu mateix perquè ningú no és tant als programes
Bé, i quin goig, quin goig
És el plaer de la feina feta, d'un bon equip, d'una bona empresa, d'uns oients genials
O sigui, quina sort que tenim, Roger
Escolta'm, aquesta temporada tenim un repte enorme
Que era substituir la mítica sintonia del programa, no?
Sí, sí, sí, sí
I em sembla preciosa, preciosa
Que bé, que bé
Aquesta és la nova sintonia que té unes setmanes que la vam estrenar, uns mesos
Sí, res, el dia 30, acabant el mes
O sigui, portem ara 24 dies, per dir-ho així
Doncs m'encanta, t'he de dir que m'encanta
Vull dir que suposo que és l'eina del salvar i companyia, no?
Mano guix
Mano guix
Mano inspiradíssim, amb una mica batuta de salvar
I sobretot aquesta idea llançada des del programa
Que sigui una flesada còsmica
Doncs em sembla meravellós perquè el repte era majúscul
Perquè si una cosa identifica també els programes del solar són les músiques, les sintonies
I substituir aquell clàssic, doncs era complicat, però em sembla sensacional
Sí, sí, però també és l'encant de la vida, no?
Aquest regal tan gran, que de sobte ens presenta aquells reptes
Que dius, goida, què fan ara?
No? I posa-t'hi, posa-t'hi que passa una vegada el tren, eh? No torna
Aleshores, demà a la tarda hi ha aquesta festa a l'Adam
Després suposo que hi ha programa normal, o com ho fareu?
Normal, normal, el que passa és que n'hi ha molt espornejat del que haurem viscut de 5 a 7
Molt bé, doncs escolta'm, et seguirem, t'escoltarem
I per molts anys més, per 3.000 més
I clar, o sigui, d'Ignorants, quants anys són en total?
Són 30, aquesta és la 37a temporada
Déu-n'hi-do, eh? 37
Déu-n'hi-do, el va votar el 87, per això anirem vintage
Jo aniré vestit de niu romàntic, eh? Estil, espant del bàl·let
Ai, quina por
Anys 80, anys 80, la gent ha de portar alguna cosa, línia, doncs, Madonna, Bowie, en fi, anys 80
Ho teniu tot ple, ja? O encara som a temps d'inscriure?
Sí, la llista d'espera de fa dies
Doncs o sigui, gasta res, res a fer-hi, eh? Vull dir que ens hem quedat fora
Sí, sí, sí, fer gana, ara toca fer gana pels que ens hem de trobar
Soblal, enhorabona
Un plaer, Roger, per tots, abraçades
3.000 programes del Xavier Solà al capdavant de la nit dels ignorants
Demà amb aquesta festassa a la fàbrica de l'Estrella Damm
Ara arribem a les 12 del migdia, ens posarem el dia acompanyats de la Neus Bonet
I després tornarem al suplement encarant la setena hora de programa
L'última del cap de setmana de suplement
14 del cap de setmana del suplement
Amb l'Eclipsi
Avui a l'Eclipsi, les nits de l'actor Sergi López
Ja ha arribat a les instal·lacions de Catalunya Ràdio
A l'estudio de Catalunya Ràdio es fa de nit
Apareix l'Eclipsi
I de seguida xerrem sobre la vida i sobre la nit
Sobretot amb el Sergi López
Ara tornem
L'Eclipsi
A l'Eclipsi