El suplement - Catalunya ràdio
Transcribed podcasts: 931
Time transcribed: 38d 16h 9m 47s
Time transcribed: 38d 16h 9m 47s
results.
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Begant.
La jornada electoral ha començat amb normalitat a Catalunya
i el conjunt de l'estat espanyol.
La majoria de col·legis han obert sense incidències a les 9 d'aquest matí
i tancaran a les 8 del vespre.
El govern espanyol acaba de comparèixer
per explicar l'obertura dels punts de votació.
Madrid, Pol Marçà, bon dia.
Bon dia.
El 100% de les meses, prop de 59.000 i totes les juntes electorals
s'han constituït i ja funcionen amb normalitat.
També s'ha desplegat el dispositiu de seguretat del Ministeri de l'Interior
que inclou més de 95.000 policies, entre ells Mossos i policies locals.
Són 38 milions d'espanyols els que poden votar.
Entre ells hi ha 2 milions de joves
que ho podran fer per primera vegada en unes europees.
El gran dubte a aquesta hora és quina participació hi haurà.
Tots els candidats hi animen.
Així s'hi referia el secretari d'Estat de Comunicació,
Francesc Vallès.
La major participació, més democràcia.
Con lo cual creo que son muchos los motivos
que nos llevan a votar en estas elecciones
y yo creo que los ciudadanos se sienten interpelados por estas razones.
Con lo cual deseamos que sea una participación a la altura del momento que estamos viviendo.
Com és habitual, el poble més ràpid en vota.
Espanya ha sigut Villarroi a la Rioja.
Tots els seus habitants han votat en només 3 minuts i viuen 5 persones.
Pol Marçà, Catalunya, Ràdio Madrid.
Més a punts d'aquesta jornada electoral Raúl Flores.
A Catalunya els votants estan anant a les urnes en compte gotes,
sense cues ni aglomeracions a la majoria de punts de votació.
Sapiguem com s'està votant ara mateix al centre de Lleida,
col·legi de l'escurçador.
Pere Joan Álvarez, bon dia.
Hola, bon dia.
La jornada a Lleida es desenvolupa amb total normalitat,
amb totes les meses constituïdes,
484, d'un total de 312 col·legis electorals.
Hem parlat amb els primers votants que exercien el seu dret.
Perquè tinc pressa. També hem tingut coses que fem.
Ah, perquè mira, aprofito el viatge,
perquè me fan molt mal les cames,
aprofito el viatge passejant les bosses.
He vingut d'hora perquè m'agrada aprofitar el dia
i així això ho he fet, que és una obligació i un dret,
però és important que ho fem.
Hem estat a diversos col·legis,
ara som el de l'escurçador
i la tònica dominant és la tranquil·litat,
sense cues ni aglomeracions.
Pere Joan Álvarez, Catalunya Ràdio Lleida.
I a les vuit del vespre tindrem les dades
del sondatge de 3CAT encarregat a Sigma 2.
La politòloga i directora d'estudis
d'aquest institut d'hemoscòpic, Silvina Batquet,
ha avançat el suplement de Catalunya Ràdio
que la participació al conjunt de l'Estat
pot ser més alta que fa deu anys,
l'última vegada que les eleccions europees
no van coincidir amb les municipals com aquest any.
Catalunya, però, podria ser una excepció
amb un descens més accentuat del nombre de votants.
Batquet també ha augurat un escenari obert
sobre qui pot guanyar les eleccions
aquesta nit a Espanya.
Això que veiem a les catalanes,
on també hi havia un escenari complex
i d'incertidumbre i que podia
alguna cosa voltar per aquí o per allà,
això també pot passar aquesta nit.
Sobretot perquè també hem de considerar
que la participació pot ballar
i llavors això també pot influir.
Però sí, està tot obert.
Israel celebra l'alliberament de quatre hostatges
després d'una operació de rescat
que ha costat la vida a més de 200 palestins
i que suposa un valor d'oxigen
per al qüestionar el govern de Benjamin Netanyahu.
El primer ministre en feia aquesta valoració.
L'operació ha requerit grans dosis d'enginy i valor
i els nostres soldats l'han dut a terme
de manera immillorable.
Estem compromesos amb l'alliberament
de tots els hostatges
i esperem que jamás els alliberi a tots,
però si no ho fa,
farem tot el que calgui per dur-los a casa.
I recordem que a causa de la previsió de pluja
que hi ha per avui al Servei Català de Trànsit
no podrà instal·lar els tres carrils adicionals
que s'havien de posar aquesta tarda en sentit Barcelona.
Havien de ser dos a la P7 i un a la C32 Nord.
Per això trànsit demana que es planifiqui bé
la tornada del cap de setmana.
Com a alternativa, la P7 Sud es pot optar
per la C32 Sud, que és de peatge.
Esports, Albert Benet.
El Barça d'envol jugarà aquesta tarda a les 6,
la final de la Champions a Colònia,
després de guanyar el Quil Alemany per 30-18
en una semifinal marcada
per la bona actuació del porter Nilsen.
El rival serà l'Holborg Danès,
que va derrotar l'actual campió d'Europa,
al Magdeburg a l'altra semifinal.
El Força Lleida juga avui les Sens
a l'ACB de Bàsquet a les 6 de la tarda
contra les Estudiantes.
L'equip lleidatà jugarà la final al Madrid Arena,
després d'eliminar el San Pablo Burgos
per 77 a 80.
L'Espanyol disputa aquest vespre a les 9
l'anada de les semifinals del Playoff de Sens
a la primera divisió de futbol,
al camp de l'Esporting de Gijón.
El Barça Atlètic,
classificat per la final del Playoff de Sens
per pujar a segona,
després d'una golejada amb remuntada inclosa
contra la Eivissa
per 5 gols a 3.
El Nàstic rep el Ceuta aquest vespre a 3 quarts de 8
amb l'empat a 2 de l'anada.
També en futbol,
el jugador del Barça, Pedri,
autor de dos gols en l'amistós
de la selecció espanyola
contra Irlanda del Nord.
Una golejada per 5 a 1
amb dues assistències de gol
de l'amint Yamal,
que també va brillar
abans del debut a l'Eurocopa dissabte KB.
I aquesta tarda a les 3,
final masculina del torneig de tenis
de Roland Garros,
Carlos Alcaraz
contra Alexander Esberef.
Fins aquí les notícies.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ràdio amb roixer escapa.
11 i 6.
Marina Laminos, bon dia de nou.
Molt bon dia, Roger.
Ara parquem per una estona
aquestes eleccions.
Avui, 9 de juny del 2024,
eleccions a Europa.
Si passa qualsevol cosa
hi anirem en directe,
però fem un viatge en el temps.
Pujem a la màquina del temps
i avui viatgem fins al...
Fins al 9 de juny,
però del 2020,
perquè avui fa exactament 4 anys
que ens va deixar Pau Donés.
Quatre anys exactes
avui mateix
i per això,
per recordar el cantant
de Jarabe de Palo
i l'ànima de Jarabe de Palo
hem volgut pujar la màquina del temps
amb el seu germà,
que és en Marc Donés.
Per a alguns,
segurament les dates
seran més importants,
per a uns altres menys,
però a nivell personal
no és un dia diferent
de qualsevol altre dia.
Que vulguis que no,
en aquests 4 anys
no han parat de passar coses
amb el Pau.
Jo, concretament,
a nivell personal,
el tinc cada dia en ment.
A casa el tenim cada dia,
amb una conversa,
amb una altra.
Aún no me toca
volver a sentir
que algo me falta
y no ser feliz
olvidarme de ti
No me toca
dejar de sonreír
No me toca
no ser feliz
No me toca
quedarme sin ti
No me toca
D'en Pau
ens ha quedat
ens ha quedat el record
d'una persona vital
i optimista
i així és també
com el recorden cada dia
les seves persones
més properes.
Ens ha agradat recordar-lo
amb el seu tarannà,
amb el que tenia,
que era un tio positiu,
optimista,
que apostava
per la vida.
Jo és el record que tinc
i el record que veig
que una mica
en general
ha quedat, no?
Aún no me toca
quedarme sin ti
esperar de altres días
por si vuelves a mí
Avui a La màquina del temps
recordant Pau Donés,
nosaltres també
com a ell
li agradava
el recordem
com li agradava
fer música.
Sí,
i per això
anem fins al 1997
quan aquells Carave de Palo
que tot just començaven
l'aventura
van presentar
el seu primer disc
La Flaca
que jo havia estat
tot un èxit.
Així és com sonava
La Flaca
a les carpes
de l'estadi olímpic,
una cançó
La Flaca
que es va escriure
a l'estiu del 95
en un viatge
de la banda a Cuba.
O un any més tard,
el 1998,
amb aquell Depende
que va ser
la consegració del grup
i que van presentar
el Sant Jordi
el 99.
El seu primer
Sant Jordi
el 99
davant de 16.000 persones.
Depende
de que depende
de según como se mire
todo depende
Depende
de que depende
de según como se mire
todo depende
de según como se mire
todo depende
de según como se mire
todo depende
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Pau Donés anuncia que té càncer
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
de concessionaris oficials Audi.
L'Inca.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Del 8 de juny
a l'11 d'agost, arriba la 17a edició
del Festival Portal Blau,
el Festival de Música i Art a la Mediterrània.
Més de 20 activitats
a l'escala i empúries, plenes de
música, teatre, poesia, exposicions
i conferències.
El festival comptarà amb les actuacions
de Maritxell Nederman, Ginestar, Pau
Alavajos, Ju, Henrio
i Mamaduixa, entre d'altres.
Més informació a portalblau.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
A partir de l'11 de juny, la Filmoteca
de Catalunya oferirà una retrospectiva
dedicada a Sidney Lomet amb motiu
del centenari del seu naixement.
Lomet és un dels grans artesans del
Hollywood de la segona meitat del segle XX
i és recordat per pel·lícules com
tots homes sense pietat, network,
serpico, veredicte final o abans
que el diable sàpiga que has mort.
Més informació a filmoteca.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Tot el que passa a Europa ens afecta.
Segueix les europees des de primera hora
amb el suplement.
A punt, escampats per tot el país,
resolent incògnites.
L'evolució de la jornada al Catalunya migdia.
Comencem l'especial informatiu del Catalunya migdia.
I a les vuit del vespre, les eleccions europees
amb Òscar Fernández i els serveis informatius.
El sondeig, els resultats,
les reaccions i l'anàlisi
d'unes eleccions que marcaran el futur d'Europa.
Diumenge, especial eleccions
al Parlament Europeu.
A Catalunya Ràdio i a la plataforma 3CAT.
The world's best restaurant, 2024.
Disfrutar!
Té un mèrit enorme
perquè no hi havia cap gran empresari darrere.
La gent artesana, en el fons,
i sobretot a l'Alta Cuita,
és una cosa molt rara.
Celebrem el triomf del Disfrutar,
el millor restaurant del món
i analitzem el per què
del seu merescut èxit.
Com a persones, encara som millors
que el que som professionalment.
Un restaurant caníbal a Berlín.
Aquest diumenge,
a partir de la una del migdia,
amb Paula Molés.
Hotel Palestina.
El podcast de Catalunya Ràdio
on reporters i reporteres
expliquen l'altra cara del relat.
Sempre és interessant per un periodista
estar allà on passen les coses.
Si ho estan allà
i explicar el que està passant d'entrada,
a la gent que ho està patint
els hi dona una certa energia.
Quin privilegi ser aquí, no?
El carrer, per mi, és insustituible.
Hotel Palestina.
Nous episodis.
En Marc Homes i David Fonseca.
A l'àmbial web de Catalunya Ràdio.
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
En Roger escapa.
Cinc minuts per tres quarts de dotze.
Marina Porras, bon dia, bona hora.
Bon dia, Roger.
Alegra'ns una mica al matí
que estem una mica massa polítics.
No et sembla que és una cosa realment?
Doncs les hem desgranat de dalt a baixa.
Jo crec que ja no podem apuntar
cap clau més de la jornada, eh?
Des de les sis del matí, eh?
Estan molt infravalorades.
A mi sempre em sembla que tothom
diu que sou més avorrides del que són.
En realitat és interessant.
Però tu has anat a votar, per exemple?
No, no.
Ho faràs?
Escolta, jo m'he llevat
i he vingut cap aquí.
No, no votaré.
Això vol dir que et lleves tard, eh?
No, bueno, és veritat, és mentida.
Porto moltes hores llevada,
no per voluntat pròpia.
Bé, amb la Marina Porres
entrarem ja de ple en el magazín d'aquest suplement.
Deixarem de banda l'actualitat
perquè cada diumenge
al voltant de les 11 del matí
ens porta una excusa
per parlar de llibres,
de sèries, de pel·lícules i de cançons.
I l'excusa d'aquesta setmana, Marina,
és la tradició.
Sí, avui fem una mica de trampa
l'excusa,
que no ens guiem mai per l'actualitat,
però realment ho podem fer
perquè vaig pensar que estaria bé
parlar de tradició
a partir d'això que ha sortit
fa unes setmanes,
que és que el Departament d'Educació
ha decidit
que elimina les lectures obligatòries
a la convocatòria
de la selectivitat de l'any que ve.
Clar, jo crec que realment
és una decisió absolutament absurda
i greu per moltes coses.
No entrarem en la manera
com s'ha de fer llegir
a les escoles o als instituts,
que això seria, francament,
un altre tema,
però sobretot a mi
el que em sembla
és que és una mesura pensada
per algú que és incapaç
d'entendre
que sense estudiar
la pròpia tradició
no es pot fer absolutament res
i no es pot entendre absolutament res,
perquè la tradició és precisament
allò que no pots triar,
o sigui,
va al contrari
del cor d'aquesta proposta
i la tradició s'organitza
a partir d'unes obres
que entren en uns cànons,
que es poden discutir,
però que bàsicament
l'important és que existeixin
i que hi siguin
i que es pacti
que una cosa
és millor que una altra.
A més a més,
hi ha una cosa
que no es diu gaire,
però com totes aquestes mesures
que s'apliquen
d'aquest estil d'educació,
són mesures,
per mi,
classistes,
perquè en realitat
sempre hi haurà alumnes
que podran aprendre
el que et negues a explicar
a classe,
ho podran aprendre
a casa
o en altres llocs,
però és que n'hi ha
que no.
Per tant...
I tota aquesta realitat,
quin llibre hi poses, tu?
Un llibre
que es diu precisament
Tradició i creació
i altres notes
sobre literatura.
És un llibre
de Toni Sala
que acaba de publicar
l'altre editorial
i és un llibre
que recull
els articles
sobre literatura
que l'escriptor
i ex-professor
Toni Sala
ha publicat
aquests últims 10 anys.
Per tant,
en aquest llibre
hi ha pròlegs
i estudis introductoris
i hi ha conferències
i fins i tot
hi ha una crònica literària
en pandèmia
que el Toni va penjar
al seu blog
i que realment
és interessant.
Per qui no el conegueu,
Toni Sala
és escriptor,
ell ha escrit novel·les
com els nois
o persecució
però també ha escrit
assaig
i de fet
va tenir molt èxit
en un llibre
sobre la degradació
de l'educació secundària
i em sembla
que fa més de 10 anys
i més recentment
vam parlar aquí
d'un llibre
que es diu
Una família
sobre el seu univers infantil
sobre Sant Feliu de Guíxols
i sobre això
precisament
la família.
Llavors,
a mi evidentment
aquest llibre
que recomanem avui
Tradició i creació
m'interessa
per moltes coses.
És a dir,
sempre queda treballar
alguna cosa
sobre literatura catalana
i jo el que faig
és anar a veure
què n'ha dit Toni Sala
i això és un gran elogi
per a tothom
i per això
em sembla també
que s'hagin aplegat
en un mateix volum
tots aquests textos.
Llavors,
aquest llibre comença
amb una conferència
que es diu
Tradició i creació
i parla precisament
sobre com per crear
necessites tenir referents
de la teva tradició
i com això és una cosa
que costa molt de construir
i que es va fent
a còpia d'anys
i a còpia de lectures.
No en un sentit acumulatiu,
sinó que com a lector
el que has d'anar fent tu
és anar trobant textos
i escriptors
que et vagin guiant
per configurar-te
el teu univers.
I això vol dir
que com més coses
t'expliquin a classe,
encara que les menys preis,
encara que les odis
en aquell moment,
encara que no t'interessin per res,
més possibilitats tens
que el teu imaginari
t'ajudi a saber
moure't pel món,
per dins dels llibres
i per fora dels llibres.
Llavors,
a banda d'això,
en aquest llibre
hi ha textos
sobre noms claus
de la literatura catalana
que el Toni Sala
l'han ocupat
o l'han interessat
per una cosa o altra.
I trobareu Guimarà,
trobareu Caldés,
Víctor Català,
Josep Pla,
Joan Atmar Torell,
Tolstoi també
i Rodoreda.
Una cançó.
Pulmonàries,
carolines cineràries
Caputxina,
nana,
didalera,
rudo d'endrons,
la vella txindis,
verdirons,
begònia de foc magnolieres,
buscari raïm,
lliris,
camelia,
gladiol,
pombolla,
verònica,
primulosa japònica,
gerani,
vermell,
mateo,
deu a salfons al jardí.
Aquestes que sonen
són l'Aranà,
un grup format
per l'Anna Sala
i l'Ara Magriñà
que acaben de treure
a un disc que es diu
La Salamandra.
Aquesta cançó que escoltem
es diu
Jardí vol al mar,
però en tenen una altra
que es titula
La meva Cristina,
una altra que és
La flor negra,
La flor boja
o La salamandra mateix.
Totes aquestes cançons
tenen una cosa en comú,
que és que són títols
de contes
o de llibres,
en el cas del jardí,
de Mercè Rodoreda.
Llavors,
el disc
de La salamandra,
de l'Aranà,
agafa textos
de Rodoreda
i els versiona,
com en aquesta cançó
que escoltem,
amb piano i veu
i passat per música
electrònica.
Llavors,
el resultat
és una relectura
dels textos
de Rodoreda
fets per aquestes noies
a través de la música.
Llavors,
porto aquesta cançó
avui,
que parlem de tradició,
perquè el sentit
de la tradició
és precisament aquest,
és a dir,
poder agafar coses
que existeixen
i que formen
com la base
del teu imaginari
i canviar-les
o fer-les avançar.
Però,
per poder anar cap endavant,
no ho pots fer sobre el buit,
o sigui,
necessites un sistema
de referents
i el que fa una cultura
és precisament això,
que la gent agafi
els nostres clàssics
o el que sigui
per dur-los cap a un altre lloc
i transformar-los
en una altra cosa,
com aquesta cançó.
I ara la tradició
ens porta a la pantalla.
Who are you?
What do you do?
What do you think?
I say private detective
when the police are out of their death.
They consult me.
Got anything?
This is hunting around
right here
in the heart of the city.
What do I think about
because you're an idiot?
This is my friend
John Watson.
De fet,
els anglesos
són bastant experts
a agafar la seva tradició
i fer-la avançar
i portar-la cap a llocs nous
i d'alguna manera
veu aquest Sherlock
a la BBC
que és aquesta sèrie
de no fa gaires anys,
no?
No fa gaires anys?
Sembla mentida, eh?
Però 2010.
Què dius, ara?
2010.
Tot passa molt ràpid.
Però és evident
que si parlàvem de tradició
els anglesos
són els millors a fer-ho.
Llavors,
aquesta sèrie
Sherlock
és molt bona
per explicar
aquest tema de tradició.
És una sèrie
creada per Stephen Moffat
protagonitzada
per un fantàstic
David Camerbaix
i per el Martin Freeman.
Recrea
les històries
del detectiu
més famós d'Anglaterra
Sherlock Holmes
i cada capítol
de Sherlock
és un cas
inspirat
a les novel·les
d'Arthur Conan Doyle.
No és que les adaptin
literalment
sinó que en fan una versió.
Llavors,
en aquest cas
a la sèrie
John Watson
acaba de tornar
a la guerra d'Afganistan
on ha fet de metge
i es retroba
amb el seu amic
Sherlock Holmes
que és un detectiu
neuròtic
i addicte
que passa els dies
amb les seves manies
tancat en un pis
al centre de Londres.
Si no l'heu vista
us el recomano moltíssim
perquè realment
totes les correspondències
que surten a la sèrie
estan molt ben fetes
i és un gran exemple
del que es pot fer
quan s'entén
la tradició
d'on véns.
Més llibres, Marina.
Doncs tornem als llibres
amb més tradició
i ho fem amb un volum
que es diu
El plaer de l'art.
Josep Pla i els artistes.
És un llibre de Tres Amat
que acaba de publicar
Cidillà
i és un llibre d'aquests
per comprar-se
i anar llegint
perquè té molta tela.
Aquest és un títol
que jo crec que agradarà
a molta gent.
Agradarà primer
als planians
perquè són com una secta
i per tant
compren tot el que hi ha
al voltant d'aquest personatge
però els agradarà
també a qualsevol persona
interessada en l'art
interessada en la pròpia tradició
per això el porto avui
i en la manera
com s'escriu
perquè com diu
la Tres Amat
en aquest estudi introductori
diu
hagi escrit sobre el que hagi escrit
plans ensenyat
a mirar el nostre país
i la seva gent
a mirar-nos a nosaltres mateixos
i des d'aquí
mirar el món
i per això ens agrada.
Per tant, tradició és això.
Què hi ha en aquest llibre?
Hi ha una introducció
de Tres Amat
i de fet la veu
de Tres Amat
al llarg de tot el volum
i ella explica
el sentit del llibre
que és un recull
de textos de Pla
sobre l'art
i sobre els artistes
especialment catalans.
Llavors,
Pla era un senyor
que tenia claríssim
que sense tradició
sense un bagatge
sòlid a l'esquena
no pots fer res de res
i per això
es va dedicar tota la vida
a observar
molt atentament
tot el que tenia al voltant
per xuclar com una esponja
tot el que convingués
que és el que feia Pla.
Llavors,
com diu la Tres Amat
Pla va escriure molt
però també va llegir molt
i va veure
i viure molt
i és la gràcia de Pla
la barreja aquesta
entre un coneixement
molt fondo
però alhora
una atracció
per l'experiència
que en segons quins textos
sobre artistes
ens fa que veiem
que li interessa més
l'artista en si
que l'obra mateixa
i això està molt bé.
Total,
que aquí trobarem textos
de Pla
sobre Gaudí
sobre Rossinyol
sobre Mallol
sobre Picasso
sobre Miró
i sobre Dalí.
i parlant
de Dalí.
Quina relació hi ha
entre això que sona i Dalí, Marina?
És una cosa raríssima
això que porto avui
que parlem de tradició
perquè ajuda molt
a entendre
com es construeixen
aquesta mena de ponts
entre artistes
amb molt de passat.
Això que escoltem
és el tràiler
de Destino
que és un curtmetratge
d'animació
que va dirigir
un senyor
que es diu
Dominic Montferri
i es va estrenar
el 2003,
val?
Però la producció
d'aquest curtmetratge
va començar
uns quants anys abans,
1945,
un any icònic,
i era una col·laboració
entre Salvador Dalí
i Walt Disney,
dos senyors
molt i molt
peculiars
que es van entendre
molt i molt bé.
És a dir,
que un dia
el que fan
amb aquest curtmetratge
és reprendre
mitjegla més tard
aquesta producció
sota la premissa
que aquests dos noms
vendrien molt,
clar,
Disney i Dalí,
i que en el seu moment
la cosa no es va acabar
per problemes
de finançament
de Disney.
Però aquí
Montferri s'hi va posar
el 2003
amb el beneplàcid
del nebot de Disney
que va voler desxifrar
els guions
que Dalí i Henge
havien fet
per projectar
aquest curtmetratge
i per fer-ho
van haver de fer
molta recerca,
van consultar
els diaris de Gala
que sempre són
una font imprescindible
per qualsevol cosa
de líniana
que es vulgui fer
i llavors aquest curtmetratge
que per cert
trobareu a YouTube
explica la història
de Cronos,
el déu Cronos
i el seu amor
per un efem fatal
que es diu Dàlia
i veureu com aquesta Dàlia
balla entre paisatges
surrealistes
absolutament delineants
en una dansa
que fuig
i alhora
atrau el seu estimat
cosa que també
és una cosa
molt Dalí.
No hi ha diàleg,
són set minuts de vídeo
però hi ha una música
d'un senyor mexicà
que es diu
Armando Domínguez
i la veu
de Dora Luz
també mexicana
i ja que parlem
de tradició
doncs Dalí
i Disney
i m'han semblat
dos noms
que pesen molt.
Avui amb la Marina Porres
parlant de tradicions
a través dels llibres,
les sèries,
les pel·lícules,
les cançons
i els artistes.
Sí, perquè
vull fer-vos una recomanació
que no passa pels llibres,
no passa per les pantalles
sinó que passa per un museu
que és el Museu Picasso
de Barcelona.
L'altre dia
em van convidar
a fer una visita
a la col·lecció permanent
del museu
per explicar-nos
que els vespres
de dijous,
divendres
i dissabte
de set
de la tarda nou
del vespre
al Museu Picasso
s'hi pot entrar
de manera gratuïta
oberta a tothom
i hi ha visites
guiades en català
per la col·lecció
permanent
durant aquesta estona.
això és una iniciativa
que es diu
Picasso convida
i és una manera
de fer costar
encara més
al Museu Picasso
els barcelonins
i els catalans
perquè és un museu
que funciona molt bé
per si mateix
és a dir,
les seves xifres
són espectaculars
però
diguéssim
que l'objectiu
del museu
és que encara
sigui més present
el cervell
de la gent
que viu
al voltant
d'aquest museu.
Llavors,
per això insisteixo,
visites guiades en català
a la col·lecció
en aquest horari
i jo us recomano
moltíssim
que hi aneu
perquè
Picasso és un senyor
interessantíssim
que també tenia molt clar
que sense tradició
no som res
i de fet
ens van explicar
que a la seva primera exposició
el van criticar
perquè deien
a veure si aquest senyor
troba un estil propi
perquè de moment
el que fa és copiar-ho tot
dels altres.
I parlant de tradició...
Tres portes
tinc de camí
obertes
a tots els vens
Aquesta oberta
per tu
o altre
per la bona gent
Aquesta oberta
per tu
o altre
per la bona gent
Aquestric
en ple control
dels meus instints
lluïnt
quartades
que contrastaran
un parell d'amics
vinc protegint
els nostres lits
des de petit
tranquil
que no en cap permet
que t'impararà
sempre hem testat
els meus dits
això és un exemple
de com la tradició
ens fa anar
cap a altres llocs
fa quatre anys
ja
Manel va treure
un àlbum
que es diu
Per la bona gent
i una de les cançons
més interessants
per mi
va ser aquesta
Per la bona gent
que agafa
que agafa una cançó icònica
de Maria del Mar Bonet
que és
l'Alanar
i van posar
la tornada
dins la seva cançó
que juga
amb el títol
de la cançó
i del disc
és una idea més
amb molta mala llet
i molt ben vista
perquè és
una reflexió
sobre la mena de gent
que som
i sobre la necessitat
de quedar bé
d'ensenyar només una cara
i la lletra
de Maria del Mar Bonet
va molt i molt bé
amb aquesta idea
que diu
l'Alanar
que a casa seva
hi té tres portes
i per cadascuna d'elles
hi passa una mena de gent
seria una mica
llarg d'explicar
tot el que hi ha
en aquesta cançó
és una cançó
molt interessant
molt fonda
per si mateixa
i si hi afegim
l'Alanar
doncs tot
es multiplica
Gràcies que l'aprovols
avui
perquè de seguida
l'eclipsi
de la ràdio
d'aquí
quan passi el butlletí
de les 12
rebrem avui
Guillem Gisbert
per parlar del seu projecte
en solitari en aquest cas
que veu molt
d'aquesta idea
també de la tradició
i mira
aquesta cançó
aquesta l'Alanar
de la Maria del Mar Bonet
primer versionada
per Manel
després ho va fer també
va sonar aquest
Primavera Sound
versionada en aquest cas
per Maria Hein
Si voleu
sabre qui és
el carrer
de Cavallers
Si voleu
sabre qui és
el carrer
de Cavallers
Transmortes
Tenc el camí
obertes
a tots els temps
la que està
oberta
per tu
l'altra
per la bona gent
La virtut
de la tradició
és precisament
aquesta
que és
que una cançó
de 1977
es toqui
a un escenari
al Primavera Sound
l'any 2024
perquè en aquest cas
hi ha una artista
Maria Hein
una noia
de Zelenits
que fa música
que vol anar cap endavant
però que alhora
necessita tota la tradició
per ser
diguéssim
completa
i per fer-la fonda
i aquesta versió
de l'Alanar
és ben bé
aquesta idea
no sé si em farà alguna cosa
d'això
però estarem atents
un últim llibre
per acabar
hem començat parlant
de lectures obligatòries
podem acabar
de la mateixa manera
perquè vull
recomanar-vos
Poètiques de l'Aula
que és un assaig
de la professora
Esther Pino
doctora en teoria literària
sobre llibres
i sobre aules
el llibre
el que fa és dibuixar
és un assajet
molt petit
en aquesta col·lecció
de l'ús
de Periscopi
amb l'escola Blum
i el llibre
dibuixa
un recorregut
per la història
de la teoria literària
i la formació
de l'escola moderna
llavors el que fa
és llegir
autors que s'han preocupat
per temes que barregen
humanitats i escoles
per dir-ho així molt ràpid
i alhora pensa
sobre quin paper
ha de tenir la literatura
en el currículum
de secundària
perquè l'Esther
ho coneix molt
i ho sap molt de prop
perquè ho ha viscut
a l'aula mateix
per tant
recomanació
avui amb la Marina Porras
hem parlat de tradicions
a través de les cançons
de Maria Heine i Manel
hem passat per Sherlock
i Destino
a les pantalles
amb la BBC
i Disney i Dalí
i també hem mencionat
els llibres
d'Ester Pino
Teresa Mat
i Toni Sala
Marina
moltes moltes gràcies
a vosaltres
fem una pausa
3 minuts per les 12
ens actualitzem
amb la Neus Bonet
i de seguida
l'Eclipsi
avui amb el Guillem Giesberg
El suplement
amb Roger Escapa
i després de les notícies
de les 12
l'Eclipsi
si vols que
surti el sol
és un nom
ric ara
perquè tinc algunes amistats
que em diuen
Espartac
o tu mateix
quan em dius Espartac
a mi em sorprèn
és a dir
encara em queda gros
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
Catalunya migdia
benvinguts a les dues
Catalunya migdia
l'acord històric
el primer que regula
la intel·ligència artificial
l'informatiu de referència
del cap de setmana
visibilitza
totes les dones
per seguir el fil
del que passa aquí
i al món
situació catastròfica
que es viu a casa
el cap de setmana
el cap de setmana
connecta't a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
quin temps ens espera
les pròximes hores
Catalunya migdia
amb Neus Bonet
i els esports
amb Maria Guixà
fins aquí
el Catalunya migdia
dissabte i diumenge
a les dues del migdia
Anguàrdia
amb Enric Calpena
el 1903
es disputava
per primera vegada
una gran prova ciclista
per etapes
que va servir de model
i referent
de totes les altres
el Tour de França
però a més
de les motivacions esportives
òbvies
el naixement del Tour
va anar lligat
a l'anomenat
Afert Dreyfus
un afert polític fosc
que va dividir el país
en parlarem
en el proper episodi
de l'Anguàrdia
que també estarà disponible
a la plataforma 3K
Anguàrdia
amb Enric Calpena
Cada cap de setmana
dos programes
El diumenge
a les 3 de la tarda
i cada dissabte
un altre exclusivament
en podcast
Aquesta tarda
el tot gira
Colònia
Colònia serà nostra
Atenció
Des de l'Anxes Arena
la final de la Champions d'envol
El Barça busca
la dotzena Copa d'Europa
Una transmissió
amb Ramon Salmurri
i Sergi Camps
i l'anàlisi
de Biren Morros
A partir de les 9 del vespre
només al canal
exclusiu digital
viurem
l'esporting espanyol
Els pericos
comencen
al camí de retorn cap a primera
A més
us explicarem
la final de la Lliga LEP
el nàstic ceuta
dels play-off
descents a primera ref
i la penúltima jornada
a la Lliga F
Tot dia
Aquesta tarda
a partir de les 4
amb David Clopés
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
Paraules de cap de setmana
Paraules sonores
I paraules sordes
El Suplement
Catalunya Ràdio
Ens movem
Canviem
i amb tu
Ens connectem
Som 3Cat
sordes
A més
Smack
A 만들ض
A més
A més
Ass
Bon dia, us informa Neus Bonet Begant.
La jornada electoral ha començat amb normalitat a Catalunya
i el conjunt de l'estat espanyol.
La majoria de col·legis han obert sense incidències a les 9 d'aquest matí
i tancaran a les 8 del vespre.
El govern espanyol acaba de comparèixer
per explicar l'obertura dels punts de votació.
Madrid, Pol Marçà, bon dia.
Bon dia.
El 100% de les meses, prop de 59.000 i totes les juntes electorals
s'han constituït i ja funcionen amb normalitat.
També s'ha desplegat el dispositiu de seguretat del Ministeri de l'Interior
que inclou més de 95.000 policies, entre ells Mossos i policies locals.
Són 38 milions d'espanyols els que poden votar.
Entre ells hi ha 2 milions de joves
que ho podran fer per primera vegada en unes europees.
El gran dubte a aquesta hora és quina participació hi haurà.
Tots els candidats hi animen.
Així s'hi referia el secretari d'Estat de Comunicació,
Francesc Vallès.
La major participació, més democràcia.
Con lo cual creo que son muchos los motivos
que nos llevan a votar en estas elecciones
y yo creo que los ciudadanos se sienten interpelados por estas razones.
Con lo cual deseamos que sea una participación a la altura del momento que estamos viviendo.
Com és habitual, el poble més ràpid en vota.
Espanya ha sigut Villarroi a la Rioja.
Tots els seus habitants han votat en només 3 minuts i viuen 5 persones.
Pol Marçà, Catalunya, Ràdio Madrid.
Més a punts d'aquesta jornada electoral Raúl Flores.
A Catalunya els votants estan anant a les urnes en compte gotes,
sense cues ni aglomeracions a la majoria de punts de votació.
Sapiguem com s'està votant ara mateix al centre de Lleida,
col·legi de l'escurçador.
Pere Joan Álvarez, bon dia.
Hola, bon dia.
La jornada a Lleida es desenvolupa amb total normalitat,
amb totes les meses constituïdes,
484, d'un total de 312 col·legis electorals.
Hem parlat amb els primers votants que exercien el seu dret.
Perquè tinc pressa. També hem tingut coses que fem.
Ah, perquè mira, aprofito el viatge,
perquè me fan molt mal les cames,
aprofito el viatge passejant les bosses.
He vingut d'hora perquè m'agrada aprofitar el dia
i així això ho he fet, que és una obligació i un dret,
però és important que ho fem.
Hem estat a diversos col·legis,
ara som el de l'escurçador
i la tònica dominant és la tranquil·litat,
sense cues ni aglomeracions.
Pere Joan Álvarez, Catalunya Ràdio Lleida.
I a les vuit del vespre tindrem les dades
del sondatge de 3CAT encarregat a Sigma 2.
La politòloga i directora d'estudis
d'aquest institut d'hemoscòpic, Silvina Batquet,
ha avançat el suplement de Catalunya Ràdio
que la participació al conjunt de l'Estat
pot ser més alta que fa deu anys,
l'última vegada que les eleccions europees
no van coincidir amb les municipals com aquest any.
Catalunya, però, podria ser una excepció
amb un descens més accentuat del nombre de votants.
Batquet també ha augurat un escenari obert
sobre qui pot guanyar les eleccions
aquesta nit a Espanya.
Això que veiem a les catalanes,
on també hi havia un escenari complex
i d'incertidumbre i que podia
alguna cosa voltar per aquí o per allà,
això també pot passar aquesta nit.
Sobretot perquè també hem de considerar
que la participació pot ballar
i llavors això també pot influir.
Però sí, està tot obert.
Israel celebra l'alliberament de quatre hostatges
després d'una operació de rescat
que ha costat la vida a més de 200 palestins
i que suposa un valor d'oxigen
per al qüestionar el govern de Benjamin Netanyahu.
El primer ministre en feia aquesta valoració.
L'operació ha requerit grans dosis d'enginy i valor
i els nostres soldats l'han dut a terme
de manera immillorable.
Estem compromesos amb l'alliberament
de tots els hostatges
i esperem que jamás els alliberi a tots,
però si no ho fa,
farem tot el que calgui per dur-los a casa.
I recordem que a causa de la previsió de pluja
que hi ha per avui al Servei Català de Trànsit
no podrà instal·lar els tres carrils adicionals
que s'havien de posar aquesta tarda en sentit Barcelona.
Havien de ser dos a la P7 i un a la C32 Nord.
Per això trànsit demana que es planifiqui bé
la tornada del cap de setmana.
Com a alternativa, la P7 Sud es pot optar
per la C32 Sud, que és de peatge.
Esports, Albert Benet.
El Barça d'envol jugarà aquesta tarda a les 6,
la final de la Champions a Colònia,
després de guanyar el Quil Alemany per 30-18
en una semifinal marcada
per la bona actuació del porter Nilsen.
El rival serà l'Holborg Danès,
que va derrotar l'actual campió d'Europa,
al Magdeburg a l'altra semifinal.
El Força Lleida juga avui les Sens
a l'ACB de Bàsquet a les 6 de la tarda
contra les Estudiantes.
L'equip lleidatà jugarà la final al Madrid Arena,
després d'eliminar el San Pablo Burgos
per 77 a 80.
L'Espanyol disputa aquest vespre a les 9
l'anada de les semifinals del Playoff de Sens
a la primera divisió de futbol,
al camp de l'Esporting de Gijón.
El Barça Atlètic,
classificat per la final del Playoff de Sens
per pujar a segona,
després d'una golejada amb remuntada inclosa
contra la Eivissa
per 5 gols a 3.
El Nàstic rep el Ceuta aquest vespre a 3 quarts de 8
amb l'empat a 2 de l'anada.
També en futbol,
el jugador del Barça, Pedri,
autor de dos gols en l'amistós
de la selecció espanyola
contra Irlanda del Nord.
Una golejada per 5 a 1
amb dues assistències de gol
de l'amint Yamal,
que també va brillar
abans del debut a l'Eurocopa dissabte KB.
I aquesta tarda a les 3,
final masculina del torneig de tenis
de Roland Garros,
Carlos Alcaraz
contra Alexander Esberef.
Fins aquí les notícies.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ràdio amb roixer escapa.
11 i 6.
Marina Laminos, bon dia de nou.
Molt bon dia, Roger.
Ara parquem per una estona
aquestes eleccions.
Avui, 9 de juny del 2024,
eleccions a Europa.
Si passa qualsevol cosa
hi anirem en directe,
però fem un viatge en el temps.
Pujem a la màquina del temps
i avui viatgem fins al...
Fins al 9 de juny,
però del 2020,
perquè avui fa exactament 4 anys
que ens va deixar Pau Donés.
Quatre anys exactes
avui mateix
i per això,
per recordar el cantant
de Jarabe de Palo
i l'ànima de Jarabe de Palo
hem volgut pujar la màquina del temps
amb el seu germà,
que és en Marc Donés.
Per a alguns,
segurament les dates
seran més importants,
per a uns altres menys,
però a nivell personal
no és un dia diferent
de qualsevol altre dia.
Que vulguis que no,
en aquests 4 anys
no han parat de passar coses
amb el Pau.
Jo, concretament,
a nivell personal,
el tinc cada dia en ment.
A casa el tenim cada dia,
amb una conversa,
amb una altra.
Aún no me toca
volver a sentir
que algo me falta
y no ser feliz
olvidarme de ti
No me toca
dejar de sonreír
No me toca
no ser feliz
No me toca
quedarme sin ti
No me toca
D'en Pau
ens ha quedat
ens ha quedat el record
d'una persona vital
i optimista
i així és també
com el recorden cada dia
les seves persones
més properes.
Ens ha agradat recordar-lo
amb el seu tarannà,
amb el que tenia,
que era un tio positiu,
optimista,
que apostava
per la vida.
Jo és el record que tinc
i el record que veig
que una mica
en general
ha quedat, no?
Aún no me toca
quedarme sin ti
esperar de altres días
por si vuelves a mí
Avui a La màquina del temps
recordant Pau Donés,
nosaltres també
com a ell
li agradava
el recordem
com li agradava
fer música.
Sí,
i per això
anem fins al 1997
quan aquells Carave de Palo
que tot just començaven
l'aventura
van presentar
el seu primer disc
La Flaca
que jo havia estat
tot un èxit.
Així és com sonava
La Flaca
a les carpes
de l'estadi olímpic,
una cançó
La Flaca
que es va escriure
a l'estiu del 95
en un viatge
de la banda a Cuba.
O un any més tard,
el 1998,
amb aquell Depende
que va ser
la consegració del grup
i que van presentar
el Sant Jordi
el 99.
El seu primer
Sant Jordi
el 99
davant de 16.000 persones.
Depende
de que depende
de según como se mire
todo depende
Depende
de que depende
de según como se mire
todo depende
de según como se mire
todo depende
de según como se mire
todo depende
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Pau Donés anuncia que té càncer
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
de concessionaris oficials Audi.
L'Inca.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Del 8 de juny
a l'11 d'agost, arriba la 17a edició
del Festival Portal Blau,
el Festival de Música i Art a la Mediterrània.
Més de 20 activitats
a l'escala i empúries, plenes de
música, teatre, poesia, exposicions
i conferències.
El festival comptarà amb les actuacions
de Maritxell Nederman, Ginestar, Pau
Alavajos, Ju, Henrio
i Mamaduixa, entre d'altres.
Més informació a portalblau.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
A partir de l'11 de juny, la Filmoteca
de Catalunya oferirà una retrospectiva
dedicada a Sidney Lomet amb motiu
del centenari del seu naixement.
Lomet és un dels grans artesans del
Hollywood de la segona meitat del segle XX
i és recordat per pel·lícules com
tots homes sense pietat, network,
serpico, veredicte final o abans
que el diable sàpiga que has mort.
Més informació a filmoteca.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Tot el que passa a Europa ens afecta.
Segueix les europees des de primera hora
amb el suplement.
A punt, escampats per tot el país,
resolent incògnites.
L'evolució de la jornada al Catalunya migdia.
Comencem l'especial informatiu del Catalunya migdia.
I a les vuit del vespre, les eleccions europees
amb Òscar Fernández i els serveis informatius.
El sondeig, els resultats,
les reaccions i l'anàlisi
d'unes eleccions que marcaran el futur d'Europa.
Diumenge, especial eleccions
al Parlament Europeu.
A Catalunya Ràdio i a la plataforma 3CAT.
The world's best restaurant, 2024.
Disfrutar!
Té un mèrit enorme
perquè no hi havia cap gran empresari darrere.
La gent artesana, en el fons,
i sobretot a l'Alta Cuita,
és una cosa molt rara.
Celebrem el triomf del Disfrutar,
el millor restaurant del món
i analitzem el per què
del seu merescut èxit.
Com a persones, encara som millors
que el que som professionalment.
Un restaurant caníbal a Berlín.
Aquest diumenge,
a partir de la una del migdia,
amb Paula Molés.
Hotel Palestina.
El podcast de Catalunya Ràdio
on reporters i reporteres
expliquen l'altra cara del relat.
Sempre és interessant per un periodista
estar allà on passen les coses.
Si ho estan allà
i explicar el que està passant d'entrada,
a la gent que ho està patint
els hi dona una certa energia.
Quin privilegi ser aquí, no?
El carrer, per mi, és insustituible.
Hotel Palestina.
Nous episodis.
En Marc Homes i David Fonseca.
A l'àmbial web de Catalunya Ràdio.
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
En Roger escapa.
Cinc minuts per tres quarts de dotze.
Marina Porras, bon dia, bona hora.
Bon dia, Roger.
Alegra'ns una mica al matí
que estem una mica massa polítics.
No et sembla que és una cosa realment?
Doncs les hem desgranat de dalt a baixa.
Jo crec que ja no podem apuntar
cap clau més de la jornada, eh?
Des de les sis del matí, eh?
Estan molt infravalorades.
A mi sempre em sembla que tothom
diu que sou més avorrides del que són.
En realitat és interessant.
Però tu has anat a votar, per exemple?
No, no.
Ho faràs?
Escolta, jo m'he llevat
i he vingut cap aquí.
No, no votaré.
Això vol dir que et lleves tard, eh?
No, bueno, és veritat, és mentida.
Porto moltes hores llevada,
no per voluntat pròpia.
Bé, amb la Marina Porres
entrarem ja de ple en el magazín d'aquest suplement.
Deixarem de banda l'actualitat
perquè cada diumenge
al voltant de les 11 del matí
ens porta una excusa
per parlar de llibres,
de sèries, de pel·lícules i de cançons.
I l'excusa d'aquesta setmana, Marina,
és la tradició.
Sí, avui fem una mica de trampa
l'excusa,
que no ens guiem mai per l'actualitat,
però realment ho podem fer
perquè vaig pensar que estaria bé
parlar de tradició
a partir d'això que ha sortit
fa unes setmanes,
que és que el Departament d'Educació
ha decidit
que elimina les lectures obligatòries
a la convocatòria
de la selectivitat de l'any que ve.
Clar, jo crec que realment
és una decisió absolutament absurda
i greu per moltes coses.
No entrarem en la manera
com s'ha de fer llegir
a les escoles o als instituts,
que això seria, francament,
un altre tema,
però sobretot a mi
el que em sembla
és que és una mesura pensada
per algú que és incapaç
d'entendre
que sense estudiar
la pròpia tradició
no es pot fer absolutament res
i no es pot entendre absolutament res,
perquè la tradició és precisament
allò que no pots triar,
o sigui,
va al contrari
del cor d'aquesta proposta
i la tradició s'organitza
a partir d'unes obres
que entren en uns cànons,
que es poden discutir,
però que bàsicament
l'important és que existeixin
i que hi siguin
i que es pacti
que una cosa
és millor que una altra.
A més a més,
hi ha una cosa
que no es diu gaire,
però com totes aquestes mesures
que s'apliquen
d'aquest estil d'educació,
són mesures,
per mi,
classistes,
perquè en realitat
sempre hi haurà alumnes
que podran aprendre
el que et negues a explicar
a classe,
ho podran aprendre
a casa
o en altres llocs,
però és que n'hi ha
que no.
Per tant...
I tota aquesta realitat,
quin llibre hi poses, tu?
Un llibre
que es diu precisament
Tradició i creació
i altres notes
sobre literatura.
És un llibre
de Toni Sala
que acaba de publicar
l'altre editorial
i és un llibre
que recull
els articles
sobre literatura
que l'escriptor
i ex-professor
Toni Sala
ha publicat
aquests últims 10 anys.
Per tant,
en aquest llibre
hi ha pròlegs
i estudis introductoris
i hi ha conferències
i fins i tot
hi ha una crònica literària
en pandèmia
que el Toni va penjar
al seu blog
i que realment
és interessant.
Per qui no el conegueu,
Toni Sala
és escriptor,
ell ha escrit novel·les
com els nois
o persecució
però també ha escrit
assaig
i de fet
va tenir molt èxit
en un llibre
sobre la degradació
de l'educació secundària
i em sembla
que fa més de 10 anys
i més recentment
vam parlar aquí
d'un llibre
que es diu
Una família
sobre el seu univers infantil
sobre Sant Feliu de Guíxols
i sobre això
precisament
la família.
Llavors,
a mi evidentment
aquest llibre
que recomanem avui
Tradició i creació
m'interessa
per moltes coses.
És a dir,
sempre queda treballar
alguna cosa
sobre literatura catalana
i jo el que faig
és anar a veure
què n'ha dit Toni Sala
i això és un gran elogi
per a tothom
i per això
em sembla també
que s'hagin aplegat
en un mateix volum
tots aquests textos.
Llavors,
aquest llibre comença
amb una conferència
que es diu
Tradició i creació
i parla precisament
sobre com per crear
necessites tenir referents
de la teva tradició
i com això és una cosa
que costa molt de construir
i que es va fent
a còpia d'anys
i a còpia de lectures.
No en un sentit acumulatiu,
sinó que com a lector
el que has d'anar fent tu
és anar trobant textos
i escriptors
que et vagin guiant
per configurar-te
el teu univers.
I això vol dir
que com més coses
t'expliquin a classe,
encara que les menys preis,
encara que les odis
en aquell moment,
encara que no t'interessin per res,
més possibilitats tens
que el teu imaginari
t'ajudi a saber
moure't pel món,
per dins dels llibres
i per fora dels llibres.
Llavors,
a banda d'això,
en aquest llibre
hi ha textos
sobre noms claus
de la literatura catalana
que el Toni Sala
l'han ocupat
o l'han interessat
per una cosa o altra.
I trobareu Guimarà,
trobareu Caldés,
Víctor Català,
Josep Pla,
Joan Atmar Torell,
Tolstoi també
i Rodoreda.
Una cançó.
Pulmonàries,
carolines cineràries
Caputxina,
nana,
didalera,
rudo d'endrons,
la vella txindis,
verdirons,
begònia de foc magnolieres,
buscari raïm,
lliris,
camelia,
gladiol,
pombolla,
verònica,
primulosa japònica,
gerani,
vermell,
mateo,
deu a salfons al jardí.
Aquestes que sonen
són l'Aranà,
un grup format
per l'Anna Sala
i l'Ara Magriñà
que acaben de treure
a un disc que es diu
La Salamandra.
Aquesta cançó que escoltem
es diu
Jardí vol al mar,
però en tenen una altra
que es titula
La meva Cristina,
una altra que és
La flor negra,
La flor boja
o La salamandra mateix.
Totes aquestes cançons
tenen una cosa en comú,
que és que són títols
de contes
o de llibres,
en el cas del jardí,
de Mercè Rodoreda.
Llavors,
el disc
de La salamandra,
de l'Aranà,
agafa textos
de Rodoreda
i els versiona,
com en aquesta cançó
que escoltem,
amb piano i veu
i passat per música
electrònica.
Llavors,
el resultat
és una relectura
dels textos
de Rodoreda
fets per aquestes noies
a través de la música.
Llavors,
porto aquesta cançó
avui,
que parlem de tradició,
perquè el sentit
de la tradició
és precisament aquest,
és a dir,
poder agafar coses
que existeixen
i que formen
com la base
del teu imaginari
i canviar-les
o fer-les avançar.
Però,
per poder anar cap endavant,
no ho pots fer sobre el buit,
o sigui,
necessites un sistema
de referents
i el que fa una cultura
és precisament això,
que la gent agafi
els nostres clàssics
o el que sigui
per dur-los cap a un altre lloc
i transformar-los
en una altra cosa,
com aquesta cançó.
I ara la tradició
ens porta a la pantalla.
Who are you?
What do you do?
What do you think?
I say private detective
when the police are out of their death.
They consult me.
Got anything?
This is hunting around
right here
in the heart of the city.
What do I think about
because you're an idiot?
This is my friend
John Watson.
De fet,
els anglesos
són bastant experts
a agafar la seva tradició
i fer-la avançar
i portar-la cap a llocs nous
i d'alguna manera
veu aquest Sherlock
a la BBC
que és aquesta sèrie
de no fa gaires anys,
no?
No fa gaires anys?
Sembla mentida, eh?
Però 2010.
Què dius, ara?
2010.
Tot passa molt ràpid.
Però és evident
que si parlàvem de tradició
els anglesos
són els millors a fer-ho.
Llavors,
aquesta sèrie
Sherlock
és molt bona
per explicar
aquest tema de tradició.
És una sèrie
creada per Stephen Moffat
protagonitzada
per un fantàstic
David Camerbaix
i per el Martin Freeman.
Recrea
les històries
del detectiu
més famós d'Anglaterra
Sherlock Holmes
i cada capítol
de Sherlock
és un cas
inspirat
a les novel·les
d'Arthur Conan Doyle.
No és que les adaptin
literalment
sinó que en fan una versió.
Llavors,
en aquest cas
a la sèrie
John Watson
acaba de tornar
a la guerra d'Afganistan
on ha fet de metge
i es retroba
amb el seu amic
Sherlock Holmes
que és un detectiu
neuròtic
i addicte
que passa els dies
amb les seves manies
tancat en un pis
al centre de Londres.
Si no l'heu vista
us el recomano moltíssim
perquè realment
totes les correspondències
que surten a la sèrie
estan molt ben fetes
i és un gran exemple
del que es pot fer
quan s'entén
la tradició
d'on véns.
Més llibres, Marina.
Doncs tornem als llibres
amb més tradició
i ho fem amb un volum
que es diu
El plaer de l'art.
Josep Pla i els artistes.
És un llibre de Tres Amat
que acaba de publicar
Cidillà
i és un llibre d'aquests
per comprar-se
i anar llegint
perquè té molta tela.
Aquest és un títol
que jo crec que agradarà
a molta gent.
Agradarà primer
als planians
perquè són com una secta
i per tant
compren tot el que hi ha
al voltant d'aquest personatge
però els agradarà
també a qualsevol persona
interessada en l'art
interessada en la pròpia tradició
per això el porto avui
i en la manera
com s'escriu
perquè com diu
la Tres Amat
en aquest estudi introductori
diu
hagi escrit sobre el que hagi escrit
plans ensenyat
a mirar el nostre país
i la seva gent
a mirar-nos a nosaltres mateixos
i des d'aquí
mirar el món
i per això ens agrada.
Per tant, tradició és això.
Què hi ha en aquest llibre?
Hi ha una introducció
de Tres Amat
i de fet la veu
de Tres Amat
al llarg de tot el volum
i ella explica
el sentit del llibre
que és un recull
de textos de Pla
sobre l'art
i sobre els artistes
especialment catalans.
Llavors,
Pla era un senyor
que tenia claríssim
que sense tradició
sense un bagatge
sòlid a l'esquena
no pots fer res de res
i per això
es va dedicar tota la vida
a observar
molt atentament
tot el que tenia al voltant
per xuclar com una esponja
tot el que convingués
que és el que feia Pla.
Llavors,
com diu la Tres Amat
Pla va escriure molt
però també va llegir molt
i va veure
i viure molt
i és la gràcia de Pla
la barreja aquesta
entre un coneixement
molt fondo
però alhora
una atracció
per l'experiència
que en segons quins textos
sobre artistes
ens fa que veiem
que li interessa més
l'artista en si
que l'obra mateixa
i això està molt bé.
Total,
que aquí trobarem textos
de Pla
sobre Gaudí
sobre Rossinyol
sobre Mallol
sobre Picasso
sobre Miró
i sobre Dalí.
i parlant
de Dalí.
Quina relació hi ha
entre això que sona i Dalí, Marina?
És una cosa raríssima
això que porto avui
que parlem de tradició
perquè ajuda molt
a entendre
com es construeixen
aquesta mena de ponts
entre artistes
amb molt de passat.
Això que escoltem
és el tràiler
de Destino
que és un curtmetratge
d'animació
que va dirigir
un senyor
que es diu
Dominic Montferri
i es va estrenar
el 2003,
val?
Però la producció
d'aquest curtmetratge
va començar
uns quants anys abans,
1945,
un any icònic,
i era una col·laboració
entre Salvador Dalí
i Walt Disney,
dos senyors
molt i molt
peculiars
que es van entendre
molt i molt bé.
És a dir,
que un dia
el que fan
amb aquest curtmetratge
és reprendre
mitjegla més tard
aquesta producció
sota la premissa
que aquests dos noms
vendrien molt,
clar,
Disney i Dalí,
i que en el seu moment
la cosa no es va acabar
per problemes
de finançament
de Disney.
Però aquí
Montferri s'hi va posar
el 2003
amb el beneplàcid
del nebot de Disney
que va voler desxifrar
els guions
que Dalí i Henge
havien fet
per projectar
aquest curtmetratge
i per fer-ho
van haver de fer
molta recerca,
van consultar
els diaris de Gala
que sempre són
una font imprescindible
per qualsevol cosa
de líniana
que es vulgui fer
i llavors aquest curtmetratge
que per cert
trobareu a YouTube
explica la història
de Cronos,
el déu Cronos
i el seu amor
per un efem fatal
que es diu Dàlia
i veureu com aquesta Dàlia
balla entre paisatges
surrealistes
absolutament delineants
en una dansa
que fuig
i alhora
atrau el seu estimat
cosa que també
és una cosa
molt Dalí.
No hi ha diàleg,
són set minuts de vídeo
però hi ha una música
d'un senyor mexicà
que es diu
Armando Domínguez
i la veu
de Dora Luz
també mexicana
i ja que parlem
de tradició
doncs Dalí
i Disney
i m'han semblat
dos noms
que pesen molt.
Avui amb la Marina Porres
parlant de tradicions
a través dels llibres,
les sèries,
les pel·lícules,
les cançons
i els artistes.
Sí, perquè
vull fer-vos una recomanació
que no passa pels llibres,
no passa per les pantalles
sinó que passa per un museu
que és el Museu Picasso
de Barcelona.
L'altre dia
em van convidar
a fer una visita
a la col·lecció permanent
del museu
per explicar-nos
que els vespres
de dijous,
divendres
i dissabte
de set
de la tarda nou
del vespre
al Museu Picasso
s'hi pot entrar
de manera gratuïta
oberta a tothom
i hi ha visites
guiades en català
per la col·lecció
permanent
durant aquesta estona.
això és una iniciativa
que es diu
Picasso convida
i és una manera
de fer costar
encara més
al Museu Picasso
els barcelonins
i els catalans
perquè és un museu
que funciona molt bé
per si mateix
és a dir,
les seves xifres
són espectaculars
però
diguéssim
que l'objectiu
del museu
és que encara
sigui més present
el cervell
de la gent
que viu
al voltant
d'aquest museu.
Llavors,
per això insisteixo,
visites guiades en català
a la col·lecció
en aquest horari
i jo us recomano
moltíssim
que hi aneu
perquè
Picasso és un senyor
interessantíssim
que també tenia molt clar
que sense tradició
no som res
i de fet
ens van explicar
que a la seva primera exposició
el van criticar
perquè deien
a veure si aquest senyor
troba un estil propi
perquè de moment
el que fa és copiar-ho tot
dels altres.
I parlant de tradició...
Tres portes
tinc de camí
obertes
a tots els vens
Aquesta oberta
per tu
o altre
per la bona gent
Aquesta oberta
per tu
o altre
per la bona gent
Aquestric
en ple control
dels meus instints
lluïnt
quartades
que contrastaran
un parell d'amics
vinc protegint
els nostres lits
des de petit
tranquil
que no en cap permet
que t'impararà
sempre hem testat
els meus dits
això és un exemple
de com la tradició
ens fa anar
cap a altres llocs
fa quatre anys
ja
Manel va treure
un àlbum
que es diu
Per la bona gent
i una de les cançons
més interessants
per mi
va ser aquesta
Per la bona gent
que agafa
que agafa una cançó icònica
de Maria del Mar Bonet
que és
l'Alanar
i van posar
la tornada
dins la seva cançó
que juga
amb el títol
de la cançó
i del disc
és una idea més
amb molta mala llet
i molt ben vista
perquè és
una reflexió
sobre la mena de gent
que som
i sobre la necessitat
de quedar bé
d'ensenyar només una cara
i la lletra
de Maria del Mar Bonet
va molt i molt bé
amb aquesta idea
que diu
l'Alanar
que a casa seva
hi té tres portes
i per cadascuna d'elles
hi passa una mena de gent
seria una mica
llarg d'explicar
tot el que hi ha
en aquesta cançó
és una cançó
molt interessant
molt fonda
per si mateixa
i si hi afegim
l'Alanar
doncs tot
es multiplica
Gràcies que l'aprovols
avui
perquè de seguida
l'eclipsi
de la ràdio
d'aquí
quan passi el butlletí
de les 12
rebrem avui
Guillem Gisbert
per parlar del seu projecte
en solitari en aquest cas
que veu molt
d'aquesta idea
també de la tradició
i mira
aquesta cançó
aquesta l'Alanar
de la Maria del Mar Bonet
primer versionada
per Manel
després ho va fer també
va sonar aquest
Primavera Sound
versionada en aquest cas
per Maria Hein
Si voleu
sabre qui és
el carrer
de Cavallers
Si voleu
sabre qui és
el carrer
de Cavallers
Transmortes
Tenc el camí
obertes
a tots els temps
la que està
oberta
per tu
l'altra
per la bona gent
La virtut
de la tradició
és precisament
aquesta
que és
que una cançó
de 1977
es toqui
a un escenari
al Primavera Sound
l'any 2024
perquè en aquest cas
hi ha una artista
Maria Hein
una noia
de Zelenits
que fa música
que vol anar cap endavant
però que alhora
necessita tota la tradició
per ser
diguéssim
completa
i per fer-la fonda
i aquesta versió
de l'Alanar
és ben bé
aquesta idea
no sé si em farà alguna cosa
d'això
però estarem atents
un últim llibre
per acabar
hem començat parlant
de lectures obligatòries
podem acabar
de la mateixa manera
perquè vull
recomanar-vos
Poètiques de l'Aula
que és un assaig
de la professora
Esther Pino
doctora en teoria literària
sobre llibres
i sobre aules
el llibre
el que fa és dibuixar
és un assajet
molt petit
en aquesta col·lecció
de l'ús
de Periscopi
amb l'escola Blum
i el llibre
dibuixa
un recorregut
per la història
de la teoria literària
i la formació
de l'escola moderna
llavors el que fa
és llegir
autors que s'han preocupat
per temes que barregen
humanitats i escoles
per dir-ho així molt ràpid
i alhora pensa
sobre quin paper
ha de tenir la literatura
en el currículum
de secundària
perquè l'Esther
ho coneix molt
i ho sap molt de prop
perquè ho ha viscut
a l'aula mateix
per tant
recomanació
avui amb la Marina Porras
hem parlat de tradicions
a través de les cançons
de Maria Heine i Manel
hem passat per Sherlock
i Destino
a les pantalles
amb la BBC
i Disney i Dalí
i també hem mencionat
els llibres
d'Ester Pino
Teresa Mat
i Toni Sala
Marina
moltes moltes gràcies
a vosaltres
fem una pausa
3 minuts per les 12
ens actualitzem
amb la Neus Bonet
i de seguida
l'Eclipsi
avui amb el Guillem Giesberg
El suplement
amb Roger Escapa
i després de les notícies
de les 12
l'Eclipsi
si vols que
surti el sol
és un nom
ric ara
perquè tinc algunes amistats
que em diuen
Espartac
o tu mateix
quan em dius Espartac
a mi em sorprèn
és a dir
encara em queda gros
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
Catalunya migdia
benvinguts a les dues
Catalunya migdia
l'acord històric
el primer que regula
la intel·ligència artificial
l'informatiu de referència
del cap de setmana
visibilitza
totes les dones
per seguir el fil
del que passa aquí
i al món
situació catastròfica
que es viu a casa
el cap de setmana
el cap de setmana
connecta't a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
quin temps ens espera
les pròximes hores
Catalunya migdia
amb Neus Bonet
i els esports
amb Maria Guixà
fins aquí
el Catalunya migdia
dissabte i diumenge
a les dues del migdia
Anguàrdia
amb Enric Calpena
el 1903
es disputava
per primera vegada
una gran prova ciclista
per etapes
que va servir de model
i referent
de totes les altres
el Tour de França
però a més
de les motivacions esportives
òbvies
el naixement del Tour
va anar lligat
a l'anomenat
Afert Dreyfus
un afert polític fosc
que va dividir el país
en parlarem
en el proper episodi
de l'Anguàrdia
que també estarà disponible
a la plataforma 3K
Anguàrdia
amb Enric Calpena
Cada cap de setmana
dos programes
El diumenge
a les 3 de la tarda
i cada dissabte
un altre exclusivament
en podcast
Aquesta tarda
el tot gira
Colònia
Colònia serà nostra
Atenció
Des de l'Anxes Arena
la final de la Champions d'envol
El Barça busca
la dotzena Copa d'Europa
Una transmissió
amb Ramon Salmurri
i Sergi Camps
i l'anàlisi
de Biren Morros
A partir de les 9 del vespre
només al canal
exclusiu digital
viurem
l'esporting espanyol
Els pericos
comencen
al camí de retorn cap a primera
A més
us explicarem
la final de la Lliga LEP
el nàstic ceuta
dels play-off
descents a primera ref
i la penúltima jornada
a la Lliga F
Tot dia
Aquesta tarda
a partir de les 4
amb David Clopés
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
Paraules de cap de setmana
Paraules sonores
I paraules sordes
El Suplement
Catalunya Ràdio
Ens movem
Canviem
i amb tu
Ens connectem
Som 3Cat
sordes
A més
Smack
A 만들ض
A més
A més
Ass