Són les 10.
És moment de repassar el més aixecat de l'actualitat.
Neus Onet, bon dia de nou.
Bon dia, i que passi per Junts per Catalunya,
que podria renunciar a continuar tenint la presidència del Parlament
en cas que la justícia acabi inhabilitant Laura Borràs.
Almenys això és el que pensa la diputada de Junts
i secretària segona de la Mesa, Aurora Madaula,
persona de la màxima confiança de Borràs.
En una entrevista al programa l'Hemicicle de Catalunya Informació,
Madaula ha avançat que és un possible escenari estudiat
com a gest de protesta per un cas que considera
de persecució política contra Borràs.
Com a senyal de protesta, evidentment,
seria una opció o seria una decisió que es podria prendre
per denunciar aquesta persecució política
i per denunciar que hi ha tota una...
Bueno, un ús partidista moltes vegades de la cambra
i que fins i tot els poders judicials juguen amb els electors
i juguen amb la voluntat democràtica.
Seria una possibilitat.
Madaula es descarta per ocupar aquest càrrec
tot i ser ja membre de la Mesa del Parlament.
Han detingut un noi de 23 anys a València
per una presumpta agressió sexual a una menor
a prop d'un supermercat de la ciutat.
La violació hauria passat dilluns a mig matí
quan la noia es trobava al parc de Marxalenes amb un amic.
Amb ell s'hi van unir dos desconeguts
i la noia s'hi va quedar sola quan el seu amic va marxar.
Un d'aquests desconeguts l'hauria agredit sexualment
quan va sortir del supermercat.
Els sindicats de bombers reclamen al govern
que s'avancin els recursos humans i tècnics
que es destinen a la campanya d'estiu d'incendis.
Mantenen que la falta de mitjans i que la sequera
i les altes temperatures i el vent
ja han provocat focs forestals.
Ferra Arbas és el delegat de riscos laborals
del sindicat majoritari al cos, que és IAC-CATAC.
Tenir un sistema que ho tenim tant, tant ajustat,
o sigui, els efectius de bomber estan tant, tant ajustats,
i, clar, si tot va normal
i no n'hi ha res fora de l'habitual,
doncs tot bé.
Però, clar, quan ve una punta de treball,
se tensiona tot d'una manera brutal.
L'Estat de Wyoming ha prohibit l'ús de les píndules abortives.
És el primer dels Estats Units que prova una regulació
que veta explícitament aquests medicaments al país.
Les píndules permetien a les dones abordar
fins a 70 dies després de l'última regla.
Parlem també a aquesta hora de la cineasta catalana de Carles Simón,
que ha rebut el Premi Màlaga Talent
que atorga el Festival de Cinema de la Ciutat Andalusa,
en el seu discurs, Simón ha reivindicat la mirada femenina
de la nova fornada de cineastes
i els valors que estan portant a les pantalles.
Estamos en el camino y, en parte,
pienso que es gracias a una nueva ola de cineastas mujeres
que cuentan el mundo desde nuestra...
o que contamos el mundo desde nuestra perspectiva.
La verdad, nuestro punto de vista no es el mismo que el de ellos
y estamos en medio de una reparación histórica.
Esports, Albert Benet, bon dia.
Bon dia. Què és notícia?
Que el Barça jugarà el clàssic de demà contra el Madrid
sense pedri al mig campista
ha quedat descartat davant del risc de recaiguda
i s'espera que sí que pugui jugar al Barça-Madrid de Copa
el 5 d'abril també al Camp Nou.
El president del Barça, Joan Laporta,
denuncia que, darrere del cas Negreira,
hi ha una campanya per desestabilitzar
i quedar-se el club.
En un missatge a través dels mitjans del club,
Laporta assegura que es defensaran i passaran també a l'atac.
Avui, a la Lliga de Fútbol,
es juguen els partits Rayo Girona, un quart de cinc,
i Espanyol Celta, a dos quarts de set.
A la Lliga femenina golejada del Barça contra el València,
per 5 a 1, el pròxim partit serà dimarts al Camp de la Roma,
a l'anada dels quarts de final de la Champions.
La portera Cata Coll, que no jugava des de...
feia més d'un any,
va reapareixer jugant els últims 20 minuts.
A l'Eurull Lliga de Bàsquet Victòria del Barça,
per 85 a 79,
contra l'estrella roja, el Palau,
i aquesta material ha quedat definida
a la final del torneig de tenis d'Indian Wells.
La jugaran Sabalenca i Ribáquina,
aquesta última, després de guanyar la número 1 del món,
Igaz Viatek.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Música.
Amb Roger Escapa.
Laura Negre.
Maica Navarro.
Passen 4 minuts de les 10 del matí,
som al suplement Soma Catalunya Ràdio.
Avui tenim la Maica Navarro a Girona. Bon dia i bona hora, Maica.
Bon dia i bona hora, Roger. Em trobes a faltar?
Home, clar que et trobo a faltar.
Sí, sí.
Ho dius... No fas conya, no? És veritat.
No, és veritat.
És que més això de fer ràdio... És boït.
Fer ràdio a distància no m'agrada gaire.
El que passa és que, com que ets una persona tan ocupada,
que tot el dia tens històries diferents,
perquè ahir eres a Molins de Rei a recollir un premi,
avui ets a Girona a mudar en una taula,
no tens temps per nosaltres, ja.
Que tot tu que ets...
No, no, no quadrem l'agenda, tu i jo.
No...
Mai. No, mai.
Però ja de per vida.
Les nostres agendes ja van per camins diferents.
Primer de tot, l'enhorabona,
perquè Molins de Rei t'ha donat el premi de comunicació a Miquel Armengol
a tota una trajectòria, que no sé si és bo o dolent això,
perquè vol dir que portes una pila d'anys dalt del carro.
De fet, això és el que els vaig dir quan vaig pujar a l'escenari.
Que vol dir trajectòria,
si només tens 53 anys,
i bueno, espero i desitjo d'una molta guerra, encara,
però, ostres, va ser superemocionant i supermaco.
Roger, de veritat, a més,
tenia la sort, ja ho vaig explicar,
de tenir els pares allà a primera fila,
amb el David, un bon amic que els va portar,
i aleshores va ser molt maco.
I, a més, el David Guerrero,
que és el meu company de taula de la redacció de la Vanguardia,
i jo no ho sabia, es va encarregar de presentar el meu premi,
i va dir coses que em van emocionar.
O sigui, que va ser molt bo,
que ho vaig intentar, vam parlar de la meva faceta aquí,
a la ràdio, amb tu, amb vosaltres,
de portar aquí la finestra, obrir aquesta finestra,
al món dels successos cada dissabte al matí,
i vaig intentar una mica reivindicar
la tasca dels dissuccessos que...
bueno, que tenim, que contribuïm...
Jo crec que viu un gran moment el paradigma de successos,
i té un gran reconeixement, cosa que altres vegades no havia passat.
Sí, jo crec que ha arribat l'hora d'això, de fet,
aquest reconeixement que fins ara havia estat sempre el blanc
de totes les crítiques, i tothom s'atrevia a parlar
de com havíem d'explicar les coses que passen.
I jo crec que som l'especialització de periodista
amb el temps que més exercici fa d'autocrítica,
i que més, quan veus les cròniques de fa 15-20 anys a les d'ara,
és que cap de nosaltres les expliquem als successos de la mateixa manera,
perquè som els primers que col·loquem la víctima
en el... bueno, l'eix vertebrador de totes les històries.
I amb un respecte que jo crec que...
Evidentment cometem errors, eh?
I, de fet, avui parlarem d'un cas
que jo vaig cometre un error per precipitar-me.
Però, en qualsevol cas, va ser una nit preciosa,
i jo agraeixo als companys de ràdio Molins
per aquests premis, per aquesta trajectòria que tenen,
per aquest forat que donen i aquesta lluita
per mantenir una ràdio pública allà,
i que té una vida i una audiència i una estima en el poble,
que em vaig quedar fascinada.
I molt bé, d'això, molt contenta.
I ara, d'aquí un parell d'hores, a les 12,
dins del festival Mod de Literatura,
al Parc de Vista Alegre,
faig modern una taula fantàstica
entre la Núria Cadenas, la Fàtima Iambric i el Marc Pastor,
que parlaran sobre...
Tots tres han publicat llibres
que barregen la realitat i la ficció,
i parlem d'això, dels límits de la realitat i la ficció.
I els que vulguin, amb l'auricular a l'orella,
escoltant per una orella el Roger Escapa
i per l'altra, si venen de gust, a fer un bar mut,
estarem aquí, al Parc de Vista Alegre.
Fantàstic.
Maica, et volia preguntar,
perquè aquesta setmana hem estat molt pendents
d'aquesta notícia que ara comentaves,
un turista canadenc ha mort en caure d'un mur
a la ronda litoral de Barcelona,
i no sabem ben bé què ha passat aquí,
perquè primer es va dir unes coses, després unes altres.
Sabem que era del Canadà
i que havia vingut a Barcelona uns quants dies abans,
precisament per assistir al clàssic de demà al Barça-Madrid al Camp Nou.
Havia vingut amb un grup d'amics
i sabem que dimecres, a les 6 de la matinada,
el 112 va rebre aquesta trucada alertant
que un home havia caigut d'un mur a la ronda litoral
a l'alçada del Poblenou,
un mur que fa uns cinc metres,
que en un primer moment no sabia si estava ferit,
havia perdut la vida i va acabar perdent la vida.
Sí, i de fet és un tràgic succés
que està investigant,
ho està investigant la unitat d'investigació
de la comissaria de Sant Martí de Mossos d'Esquadra,
i quan abans et deia que els desuccesos,
els periodistes de succesos,
són els que...
doncs això és una cosa que sempre repeteixo,
que en la nostra matèria prima són la gent, són les persones,
i quan ens equivoquem provoquem un dolor terrible,
i és molt més greu quan s'equivoca
i es precipita un redactor de succesos,
que fa un despòs o d'economia o de política,
doncs aquest cas del turista canadenc és un exemple.
Jo soc una de les primeres,
que la primera informació que em va arribar,
perquè no era una informació que em vaig inventar,
sinó una informació que em va arribar,
i a més una informació que estava també en un paper
que algú havia escrit,
i algú que no era un que passava per allà,
sinó un uniformat,
havia escrit que la principal hipòtesi
és que aquest jove amb un altre grup de joves
que eren aquests que estaven junts a les 6 de la matinada
en aquest parc del Poble Nou,
els havien intentat assaltar, robar un grup d'altres cinc joves,
i s'havia comès una persecució,
i que, enmig d'aquesta persecució,
aquests lladres havien agafat aquesta víctima
i l'havien llançat per l'altra banda d'un mur,
on hi ha la sortida 23 direcció Jubregat de la Ronda del Litoral,
que és una mena de pujada, que a la dreta hi ha un mur,
que són cinc metres, però que des de l'exterior,
la sensació que tens és que és un mur de mig metre.
Doncs bé, jo vaig ser una de...
uns primers moments a la web de l'avantguarda
explicava que uns lladres llençaven el buit amb una víctima.
Després, al llarg del demà dia,
és veritat que jo vaig rectificar a l'hora,
quan vaig poder parlar ja directament amb fons oficials,
tot i que hi havia una investigació en marxa,
i era tot un moment molt prestigiat, el que em traslladen és...
Escolta'm, no sabem què ha passat,
però sí que podem dir que en aquests moments no tenim cap indici
que faci...
que indiqui que amb aquest jove l'han agafat i l'han llançat.
Per tant, la hipòtesis en què es treballa ara els investigadors,
que ja veurem com estipifica això,
és que aquí pot arribar a veure un homicidi imprudent.
Però el que ara, la hipòtesi més probable,
és que aquest noi, que n'ha d'entrar de 25 anys,
estava amb altres dos amics, estava allà en aquest parc,
a les 6 del dematí, no sé ben bé què...
imagino que estarien, estaven de vacances, per tant...
Escolta, que fessin el que volguessin.
En qualsevol cas, intenten un grup,
i això sembla que sí que estaria confirmat,
intenten assaltar-los o l'assalten o...
Aquest grup de 3 es dissepara,
comencen unes carreres cadascú cap a una banda,
i és cert, perquè si vas allà a la zona,
està clar, si tu corres en direcció mar
des d'aquesta part del poble nou,
creues una primer carrer,
que és un passeig, que hi ha pocs cotxes,
i et trobes un mur,
un mur que, si tinguis l'alçada que tinguis,
veus mig metre,
i el que sospiten els investigadors
és que ell, fugint d'aquests nois,
intenta saltar aquest mur,
creient, evidentment, que a l'altra banda
serà la mateixa alçada,
desconeixent que allà sota hi ha un forat,
que és la sortida de la ronda,
i el que passa és que cau, es precipita.
I és cert, també... Que cau de cap, no?
Exacte, que cau de cap.
I això era un element que dius...
Però per què cau de cap?
Perquè si tu saltes un mur...
Ostres, la teva...
No ho sé, el que el cos et demana és...
Doncs saltar.
És veritat que és un mur que és bastant... bastant ample.
No ho sabem.
No hi ha càmeres, i això...
No hi ha càmeres en aquest punt, perquè en un primer moment...
Perdoneu, aquest matí,
perquè he arribat molt tard a Girona des de Molins,
i tinc la veu...
Tinc la veu fatal.
Hi ha un McDonald's a prop, que la gent es situa a la ronda,
però el McDonald's queda molt lluny.
Per tant, les càmeres de seguretat del McDonald's no agafen.
En el parc, el parc aquest del Poblenou,
per la gent de Barcelona o els que heu vingut per Barcelona,
està just al davant del cementiri del Poblenou,
hi ha unes canxes de bàsquet a l'aire lliure,
i tampoc, jo he estat mirant molt per allà,
i tampoc hi ha càmeres.
Hi ha càmeres als voltants, i per tant, per arribar fins allà,
la gent entra, surt, i per tant, en algun moment,
segur que els investigadors ja tenen càmeres de seguretat
que han enregistrat.
Em consta que el pare de la víctima va arribar ahir a Barcelona,
i em consta també que la víctima té familiars a Barcelona,
i que, bueno, encara estic una mica intentant...
que m'expliquin el contés amb el que estava,
si segurament estava fent un viatge per Europa,
i havia recalat aquí per veure aquests familiars,
i aprofitar per veure aquest partit.
En qualsevol cas, és un fet tràgic, lamentable, supertrist,
i com et deia, jo vaig cometre aquest error,
d'altres també, però parlo jo per mi,
perquè és la que ho va signar,
i em vaig equivocar perquè em vaig precipitar,
perquè el titular va generar...
una fort... bueno, va generar un fort debat,
i no és el mateix que uns lladres llencin per un mur a la ronda
a una víctima d'un robatori
que aquesta víctima fugint caigui.
Insisteixo, ja ho veurem...
Evidentment, en aquests moments, la tasca dels investigadors...
és intentar identificar, localitzar i detenir...
aquests lladres i acabar de reconstruir aquestes passes.
Tenen el testimoni que no ha transcendit
dels dos companys de la víctima,
i és una autèntica... una tragèdia terrible, terrible.
Doncs veurem com ha evolucionat la investigació dels cossos policials.
Un quart de onze del matí.
Maica, et vull preguntar,
per què es van aprofant les eleccions a Barcelona?
Ràpidament, falten només un parell de mesos,
per aquestes eleccions es va escalfant també l'ambient.
Fins a quin punt creus que,
com que les enquestes també estan ajustadíssimes,
fins a quin punt creus que aquesta precampanya electoral
anirà al voltant de la seguretat a Barcelona?
Perquè hi ha molts actors que s'esforcen a dir que...
Sí, sí.
Que s'esforcen a dir que Barcelona és una ciutat insegura.
El que passa és que les dades realment demostren
tan clarament que estem pitjor que es fons engenrere?
Roger, jo crec que la campanya electoral serà dura,
serà molt dura,
i jo crec que es basarà...
El pal de Paier i l'argumentari
barcerà d'una manera molt, molt, molt, molt...
molt intensa amb la seguretat, la inseguretat,
les sensacions d'inseguretat,
i arran d'aquest debat fixat l'altre dia...
Res, 24 hores abans d'aquest incident a la Ronda,
al cercle ecuestre de Barcelona,
us celebrava un debat
que plantejava una pregunta,
i era si Barcelona era una ciutat segura.
Que, a més a més, em van demanar que jo el muderés.
Vam tenir una taula de luxe.
Estava l'intendent major responsable de la Guàrdia Urbana,
Pedro Verázquez, la comissària en cap de Mossos d'Esquadra,
la Marta Fernández,
i una comissària del cos nacional de policia.
Doncs bé, tots tres van argumentar
que Barcelona era segura.
Des del punt de vista,
i a més a més, els vaig demanar que no parlessin d'estadístiques,
perquè jo crec que el debat de les estadístiques l'hem de superar.
Els periodistes hem de deixar de parlar d'estadístiques,
de puja en baixa en puja en baixa...
De fet, hi ha hagut la pandèmia pel mig,
que això ha alterat moltíssim les dades,
i la comparativa amb un, dos, tres anys enrere
no és bona precisament per això, no?
El que s'està fent fins ara és comparar amb el 2019,
que és l'any prepandèmic...
Normal, teòricament, sí.
I, per tant, no comparar amb els de pandèmia.
I és cert que les dades del 2022, comparades amb les del 2019,
és un bon any,
però és igual, jo crec que hem de superar aquest debat,
perquè en el món de la seguretat
s'ha de confirmar que cada cop hi ha més elements
que distorsionen la nostra sensació i que ens provoquen por,
i que tenen a veure amb la il·luminació, amb l'arquitectura,
amb el context en el que vius,
amb si el teu voltant n'ha atracat, no n'ha atracat,
amb el que escoltes a les notícies,
amb moltes circumstàncies, moltes circumstàncies,
amb passejar per un carrer i veure el brut, net,
algú que demana, algú que fa una...
No ho sé, hi ha molts, molts, molts elements...
que condiciona la teva sensació de seguretat.
Bueno, doncs, en aquest debat va ser, bueno, increïble.
Perquè de sobte ells van intentar, bueno, van explicar...
que la ciutat és una ciutat on no hi ha grans delictes,
i això és veritat,
som de les ciutats europees amb menys índex,
amb un índex més baix d'homicidis, etcètera,
de grans delictes, però sí que tenim una petita delinqüència
i un delicte, petit delicte, que està...
bueno...
que s'ha enquistat
i que no hi ha manera de solucionar-lo
amb un delinqüent multirreincident protagonista
de gairebé més del 50% dels furs que es fan a la ciutat.
A l'auditori, que eren membres del Circo L'Equestre,
entenc que són empresaris, directius d'empresa,
bueno, estaven indignadíssims perquè la gran majoria deien que no,
que la ciutat era, bueno, no sé, pràcticament el brons.
I tu anaves a preguntar un per un i deia...
No, sí, van robar, però a qui li van robar?
Bueno, a la meva filla fa dos anys un mòbil.
Tu no pots dir que Barcelona és una ciutat insegura
perquè la teva filla fa dos anys li van robar un mòbil.
Perquè és cert que a Barcelona passen coses.
És cert, evidentment, que passen coses.
Però el que s'ha d'intentar promoure
és un debat de solucionar,
i no és una solució únicament policial,
que es fa amb aquest delinqüent multirreincident
que hi ha a la justícia, i parlo de fiscalia, els jutges,
i entre tots s'han de començar a pensar
mesures alternatives a la presó.
Tu no pots enviar la presó a una persona
per robar una cartera o un mòbil.
És que les presons no estan per això.
Aleshores s'han de buscar mesures alternatives.
Escolta, dificulta, comença a fer més ordres d'allunyament
dels llocs on acostumen anar a robar.
Fes ordres d'allunyament
que permetin al policia detenir, no infregant-hi,
sinó en el moment que determinats delinqüents reincidents
els veus en un carrer que tenen prohibit anar
perquè anaven a robar,
ja el detens cometent un cabrantament de condemna
i, per tant, un delicte.
No sé, jo crec que ens hem de buscar alternatives,
però evidentment el debat que Barcelona és
que no pots sortir al carrer perquè t'asaltaran,
t'arrobaran,
serà un continu.
I jo crec que no és real.
Evidentment que passen coses,
evidentment que tenim una delinqüència habitual,
que, a més a més, en pandèmia va canviar el fur
i l'estravada per robatori amb violència
perquè hi havia menys víctimes
i van començar a exercir cada cop més violència.
I part d'aquesta violència s'ha quedat,
però també hem de dir que hi ha una col·laboració,
una col·laboració especial
que és digna d'aplaudir i d'esmentar
i de tenir en consideració.
Però, vaja, serà en dos mesos que, uf, es remanguen.
Els intentarem explicar també el suplement perquè...
Escolta'm, quin temps fa Barcelona?
Molt anul·lat.
Espero que no plogui.
Deia ser el variable avui, no sé si ha de ploure o no,
de seguida, en qualsevol cas, dia anul·lades,
ens ha explicat el Jofre.
És la petxera de la Sagrada Família?
No, encara ho estic digerint tot plegat.
Encara estàs en un núvol, encara.
Va ser molt maco, eh? Va ser preciós, sí.
No estem molt contents,
més molts us coneixeu i ens de tan lluny que ens van venir a veure,
va ser fantàstic.
Si us ve de gust,
podeu recuperar alguns vídeos d'aquests moments d'aquest programa
tan especial que vam fer al Twitter i a l'Instagram del suplement,
i podreu veure i degustar la Sagrada Família,
que sempre val la pena.
Una abraçada. Gràcies, petó.
Fem una pausa i de seguida el suplement...
una superactriu d'aquest país que tenim, la Clara Segura.
El suplement, amb Roger Escapa.
Avui parlem d'autoconsum amb l'Emili Rosó,
director general d'Efecto Energia.
Benvingut. Gràcies.
Sabem que l'autoconsum produït pels panells solars
contribueix a frenar el canvi climàtic.
Representa una energia a cos zero, 100% renovable,
i tot i això, hi ha reticències a instal·lar-ne. Per què?
Sobretot pel que la gent creu que costa.
Això és una inversió que es recupera en un termini d'entre 3 i 5 anys
i, un cop amortitzada, et proporciona energia a cos zero durant 30 anys.
Així no hi ha excusa, no?
Doncs no. A més, a Efecto Energia financem
i ajudem a aconseguir les subvencions.
I, en general, la nostra pròpia electricitat
estalviem a la factura de la llum.
De fet, l'any passat, Efecto Energia va pagar els seus clients
els excedents d'energia al preu més alt de mercat.
Per això, la gestió pot fer-se una mica pesada, no?
Per això, a Efecto Energia tenim un departament de panes solars
des del qual gestionem tot,
no tan sols finançem i tramitem subvencions,
també fem el disseny i la instal·lació.
És un autèntic claus en mà. Que bé, gràcies, Emili.
A vosaltres.
El trobaràs al quiosc, al mòbil i al puntavui.cat.
Tens cas amb jardí o piscina? Transforma-la en Bressut.
Vols cobrir la piscina o busques una pèrgola bioclimàtica
on relaxar-te? Bressut té la solució.
Visita'ns. Estem a la vinguda de la fama 7.9 de Cornellà,
sortida 15 de la Ronda de Dalt.
Bressut, dona vida al teu exterior.
La Laura és professora i l'Alex administratiu estan feliços
perquè acaben de sortir de l'hospital
amb el seu primer fill amb braços.
Ara tenen per davant uns mesos
en què el més important serà cuidar del petit.
Per això reben una prestació de maternitat i paternitat
que els permet adaptar-se a la seva nova vida
i centrar-se plenament en el petit.
Aquesta ajuda els ofereix sobretot temps i tranquil·litat.
No és màgia, són els teus impostos.
Agència Tributària, Ministeri d'Isenda i Funció Pública,
Govern d'Espanya.
Sota gastronòmica de tapes per l'Illa.
Fins al 25 de març assaboreix les millors tapes
entre compra i compra en mig de 20 restaurants de l'Illa Diagonal.
Demana una tapa i una beguda per només tres euros i mig
i vota per la que més t'agradi.
Podràs guanyar una targeta regal de 500 euros.
T'esperem a l'Illa Diagonal.
Soc optimista de mena
i si he de fer gaire cas de les notícies, ho tinc clar.
Un 30% dels espanyols han deixat de tenir interès per les notícies,
però una gran majoria continua dedicant 20 minuts a reflexionar-hi
per veure la realitat tal com és,
explicada des del rigor i l'objectivitat,
amb la ment oberta.
Informació des de tots els punts de vista,
perquè tu tinguis el teu propi punt de vista.
No fa el fred que havia de fer, ni plou al temps que ha de ploure.
Estem escorant la reserva, no és que estàs tot sec.
No es pot comparar amb cap altre episodi,
per tant, no tenim precedents.
No em serà conscient que ens queden sense aigua
fins que no aixequin l'aixeta,
i li dic que només tens aigua de 11 a 12.
No plou prou. 30 minuts.
A TV3 diumenge a la nit.
Fa tants anys que es fan campanyes de reciclatge
que tothom ja sap que els plàstics i els metalls van al contenidor groc.
Aquesta campanya és només per recordar
que tan important com saber això
està bé que cal depositar-los dins del contenidor groc.
Cuidar el nostre planeta comença per cuidar la nostra ciutat.
Cuidem Barcelona.
Ajuntament de Barcelona.
Escolta la ràdio al taxi? Vols guanyar més diners?
Doncs apuja el volum perquè aquest anunci t'interessa.
Registra't avui com a conductor a Uber.com
i condueix en sa comissió fins al 31 de maig.
Accedeix a més clients i guanya més diners amb el teu taxi.
Uber, súbete. Si apliquen condicions.
Hola, edifici. Vaja.
Sembla que necessites una rehabilitació urgent.
Doncs ara és un moment únic per fer-ho.
Gràcies als fons del programa Next Generation
i a l'oficina de rehabilitació de l'Ajuntament de Barcelona.
Guanya amb confort i estalviat en ací i diners.
Informa-te'n a rehabilitaisestalviapuntbarcelona.
Turandot.
L'última òpera de Puigini dimecres 22 de març
a un quart de nou del vespre.
Els cines des de la Royal Opera House.
Gaudeix del Turandot d'Andrés Zerban.
Un magnífic espectacle de colors intensos, dansa i drama.
Troba el cine que tens més a prop, R.O.H. en cine esponès.
El suplement.
Dos minuts per arribar a dos quarts d'onze.
De seguida, Clara Segura, abans prou us ho expliquem,
que des d'aquest matí fins demà diumenge a la una del migdia
tenim en marxa l'Instagram del suplement,
arroba el suplement a Instagram, sorteig.
Atenció, vols guanyar una entrada doble
per veure la final four de la Kings League?
Doncs en tenim dues, dues de sorteig.
Per aconseguir aquesta entrada, què heu de fer?
Entrada doble, eh?
Compartir la publicació o la teva història,
seguir arroba el suplement i arroba Kings League a Instagram
i digue'ns amb qui t'agradaria veure la final a la Spotify Camp Nou.
La final es juga al Camp Nou, a tot això.
En joc dues entrades dobles per la final de la Kings League.
Tens temps fins demà a la una.
Entreu a l'Instagram del suplement
i podreu participar d'aquests sortets.
Demà a la una anunciarem qui és el guanyador.
I ara sí, costa molt entrevistar-la,
trobar una data per entrevistar-la,
però una conversa amb ella sempre val la pena.
L'actriu Clara Segura dirigeix una de les obres de la temporada,
està anar-se a Barcelona, ara està fent gira per Catalunya.
Amb la Clara Segura parlem sobre què implica no parar de treballar
i tot el que suposa posar-se no només a sobre l'escenari,
sinó també darrere de l'escenari,
perquè, en el cas de la trena, actua i dirigeix.
Ara el suplement, una conversa des de Sant Just d'Esvern
amb Clara Segura.
Què se n'ha fet d'aquella banda de rock?
Saps quina dic?
Els han posat
aquest matí.
Creus que els faria gràcia saber
que en tant de temps
des de tan lluny
pensem en ells.
Clara Segura, bon dia i bona hora.
Bon dia. Com estàs?
Saps que estem al costat d'un pou, no? No caurem.
No ho sé, això m'hi has portat tu, qui t'ha vingut a veure a Sant Just,
i ens has portat com a un caminet.
Al costat d'un pou, sí, un caminet que li diuen el Busquet.
Quina sort que tens de viure aquí, no? Tan tranquil·la.
Sí, la veritat és que sí.
Em sento molt afortunada
d'haver tornat als meus orígens, perquè jo soc d'aquí,
i em va encantar la meva fase a Barcelona,
que estava al poble sec,
però amb la maternitat, la conciliació, la família i tot,
ens va tornar...
l'Enzar va tornar que féssim cap aquí
i que gaudíssim de la natura,
perquè la tenim al costat.
El confinament el vau passar aquí, eh? El confinament estàvem aquí.
Quina sort. Doncs sí,
perquè vam tenir experiències naturals, religioses...
Ara fa tres anys. Exactament, ara fa tres anys.
Vam tenir, per exemple,
una migració d'avelles africanes
que se'ns va instal·lar al jardí del veí,
que ens vam acollonir, perquè eren...
Però milers i milers que es van quedar fent un rusc,
i que no vam marxar fins al cap d'un dia i mig,
vam veure una serpa un dia al jardí,
van passar coses, van passar coses.
I la teva infància aquí a Sant Just,
creus que s'assembla a la infància que estan tenint els teus fills?
No gaire, perquè no hi havia tanta gent,
no estàvem tan mal i ben comunicats,
en tots els sentits de la paraula,
d'histància amb Barcelona,
i a l'hora de comunicació malament,
dic perquè ara tothom...
Ara ja no et perds perquè et truques per mòbil.
El que m'humilava era perdre's una mica,
i mira que és un poble petit,
però sempre et trobava algú que...
Ai, la teva àvia m'ha dit...
Vull dir que això, la comunitat era potent en aquell moment,
i jo crec que ara s'ha deshumanitzat
en el sentit de comunitat als pobles,
o, si més no, als que estem tan a prop de Barcelona.
I és més tèvia, és més esterilitzada, perquè...
No hi ha relació entre veïns?
Sí, alguns, i en confinament hi va haver-hi.
Jo, perquè tinc els pares d'una amiga meva,
amb els meus veïns de darrere sí que ens veiem molt,
ens passem les llimones, les taronges,
depèn de l'arbre que ha florit abans,
però, ostres, jo recordo que fa molts anys,
fa molts anys, quan era petita, això era molt més.
Som amb la Clara Segura, a Sant Just,
però està de gira, cada cap de setmana el trobem
a un poble diferent de Catalunya,
amb un excitàs teatral d'aquest últim any,
que va ser la Trena, que ella va dirigir
i que també protagonitza, juntament amb tres actrius més,
i veig que l'èxit continua.
Sí, l'èxit continua movent-nos pel territori
i és un gust veure que allà on anem
doncs seguim omplint els teatres
i que els programadors diuen que es venen molt ràpid,
és que passa una cosa d'aquelles coses que passen,
que de cop la gent diu això s'ha de veure,
i això no sempre passa i no sempre a vegades
va acompanyat d'un espectacle brutal o genial,
o sí, però, home, normalment és interessant,
que a la gent li passa això,
però va ser una cosa que va més enllà de les expectatives
que tu et pots fer i suposo que també és la gràcia,
perquè si tinguéssim la fórmula ho faríem.
Jo us vaig venir a veure al Goya ja fa molts mesos
i em va sorprendre moltíssim com d'entregat estava el públic.
Vull dir, no eres habitual anar al teatre
i veure un aplaudiment tan llarg, tanta estona
i tantes ganes de veure teatre
i de reconèixer-vos la feina que fèieu.
I si continua passant això o tens aquesta sensació des de dins?
Sí, mira, l'altre dia va passar...
Aquest cap de setmana que hem fet Vic, Figueres i Olot
va tornar a passar i en teatres que encara són més grans,
com a Figueres, que són 900 localitats,
t'impacta molt veure cada cop la gent...
Bueno, doncs et mostra clarament el seu agraïment
a la funció que acaben de veure.
Jo, per exemple, vaig assistir i vaig agrair profundament
que els meus fills...
Vull dir que és molt bonic quan passen aquestes coses.
I tu, com a públic, vols fer-ho també.
Vull dir que tens ganes de fer-te present,
perquè un aplaudiment es fa present sonorament,
però quan hi ha un s'aixeca és que tu et vols fer present
i quan cada un es va aixecant és com un grup de gent
que es vol fer present dient, estem aquí.
I això és molt emocionant.
Diuen que l'Emma i la Sau està espectacular, no?
Em vaig quedar molt frapada per la història,
que ja la coneixia, però no tan profundament.
Em va quedar molt més aïlla la història
que les altres vegades que havia vist la funció.
I és molt bonic el treball que fan tots els actors, tots.
Diries que...
Tu, Clara Segura, l'Emma i la Sau
és la millor actriu que tenim ara mateix a Catalunya?
O no t'agrada posar aquests titulars?
M'agrada posar titulars
a Catalunya i que l'Emma, sens dubte, és una d'elles.
I que trobo a faltar l'Elisarant,
i que trobo a faltar algunes de les que s'han anat,
i també companyes meves que potser no tenen el reconeixement
tan evident com el de l'Emma,
que també crec que són unes grandioses actrius.
Jo crec que tenim molt bona professió, actors i actrius,
aquí, que crec que...
que som companys dels que estan petant-ho a Hollywood.
Som companys d'ofici, i ho penso de veritat.
Penso que hi ha una cantera molt bona aquí,
ja sigui de teatre com després fent el sal a l'audiovisual.
En el teu cas, tu aquí a la Trena, que dirigeixes,
també actues però amb un rol diferent,
perquè estàs fent de narradora.
Com ho has viscut, això?
Perquè, d'alguna manera, la teva primera gran obra dirigint,
si ho havies fet amb el Bruno,
i tenia aquest consens i aquest aplaudiment de tothom,
suposo que això vol dir que continuaràs dirigint, no?
Suposo que sí,
perquè, la veritat, no només per això,
sinó perquè m'ho he passat molt bé fent-ho.
O sigui, durant els processos d'assajos ho disfrutava molt
i sabia que era molt conscient
que tenia un equip de luxe, en aquest sentit, no?
I que m'agrada molt la feina de l'actor i de l'actriu,
m'agrada molt el treball de...
Ara tirem enrere, espera, espera, i fes això, gira aquí, fes això.
Aquesta artesania que es fan els assajos m'apassiona molt,
que ho he gaudit molt, també, quan he donat classes a l'AVE,
a l'Institut del Teatre, a altres cursos, que he fet classes,
que m'agrada molt analitzar què està fent l'actriu o l'actor,
en aquell moment, i dir, ai, si faig això, què tal?
Però, va, no?
I només per això penso que sí, que m'agradaria repetir.
Per tant, és veritat que m'agrada ara, aquest cop,
ser molt conscient d'engegar les coses,
és a dir, m'he passat molt de temps engegant projectes dels altres,
que és fantàstic, i gràcies a això he pres tot el que he pres,
però ara també penso que em ve d'agost com dir,
ostres, vull anar cap allà, crec que ara el que m'interpel·la,
o el que m'agradaria que interpeleixi els altres,
que això és el que m'interpel·la a mi, és això en concret,
i llavors, quan es troben aquestes dues coses juntes,
és quan tens una satisfacció molt gran.
I cap on és aquest camí, cap on vols anar?
No ho sé, però realment, jo crec que si algú ha passat amb la trena,
que és que s'ha verbalitzat, i el que està passant
en molts altres projectes que estan protagonitzats,
o escrits per dones, o que parlen molt clarament
la lupa que està posada la dona,
crec que encara hi ha moltes coses a dir,
i que les hem de dir, que crec que les dones també,
hem de sentir aquesta veu.
No podem tancar els ulls a les agressions sexuals,
no podem tancar els ulls a què està fent ara les xarxes
amb el consum de porno als adolescents,
hi ha molts temes que ara, ostres,
trobo que no sé si hi haurà l'obra
que parli de tot això, o ens l'haurem d'inventar,
o la trena ens ha posat en contacte amb coses molt interessants.
Precisament, al món de la interpretació,
es donen a florat, públicament, més casos d'abusos als últims anys.
A tu et va sorprendre?
No, no em va sorprendre,
perquè és cert que, per dinàmica,
sembla que estava una mica més normalitzat
que en un altre sector.
No dic que siguem els únics, en absolut.
Som una punta d'un iceberg que crec que l'abús ha estat,
el de poder i el sexual està generalitzat
a pràcticament tots els sectors.
Però és veritat que amb nosaltres,
pel fet que ens relacionem amb el nostre cos,
que et donen ordres de direcció
segons en quin aspecte, de fer això o el altre,
treu-te l'error, no sé què,
això s'ha practicat d'una manera molt clara en el nostre sector.
I a veure, és que nosaltres tenim una tradició
que no oblidem, fa uns anys la Seguretat Social
estava amb artistes prostitutes i toreros.
Hi ha hagut un estigma en aquesta professió.
Abans una mujer de moral distraída
podia ser una actriu o una prostituta.
I, d'alguna manera, hi ha hagut una reminiscència
d'unes conductes que venen del franquisme i d'abans
que una dona que volgués ser actriu
havia ensenyat les cuixes.
I això denotava moltes altres coses.
Ara fa la sensació que molta gent, per sort,
s'atreveix a denunciar-ho.
Tu no sé si eres conscient d'aquest abús de poder,
perquè ja portes molts anys també amb la professió,
o estava tan normalitzat que un director s'aprofités
de la situació de poder que tenia,
doncs, escolta'm, és que això va així.
N'era conscient, però crec que ens ha ajudat moltíssim
per mi dues coses crucials que van passar a nivell social,
que és el de la manada, que és el de jo, hermana,
també en té creu, jo en té creu, i el del mito.
Cada cop és com que tu tenies els ulls oberts,
però que te'ls han acabat d'obrir d'una manera flagrant,
de dir, però com pot ser?
Jo m'he criat amb Barbis, jo m'he criat amb Nancy,
jo m'he criat amb una estructura on la dona ha estat
l'objecte de l'home, moltes vegades.
I és així.
Jo he hagut de desfer tot això.
Jo vull dir que el teu princip blau
era una cosa que sonava quan jo era petita,
i ara ja no és això, ara ja no hi ha lloc per això.
Però sí que jo segurament havíem emplat,
és un pesat, no t'hi apropis, que et voldrà tocar.
Això es deia quan jo era adolescent.
Això era així, en lloc d'enfocar el tema per la cara
i pensar que el problema el té l'altre, i no tu.
Com ets tu com a directora?
Ets autoritària?
No, no gaire.
Soc...
Com se diu això?
Constant, disciplinada i tossuda.
Però no soc autoritària, perquè si jo...
ho he de seduir algú perquè acabi fent el que m'agradaria que fes,
crec que des de l'autoritat no ho aconseguiré.
I crec que he de fer...
Camelà, seria un verb que m'agrada molt.
Clar, segurament hem descobert, i guanyarem una directora,
que a mi em sabria molt greu, com a espectador,
perdre't com a actriu.
Aleshores espero que això no tinguis previst deixar-ho de banda.
No, no, no tinc previst deixar-ho de banda.
És cert que noto el pas del temps en el sentit que...
és canya de...
anava a dir canya d'Espanya, però no queda bé.
És canya de sucre.
És canyero, la nostra feina al teatre és...
cada nit set funcions de la setmana, teatre ple,
a vegades hores de tres hores.
Vull dir que és compromís, és exigent.
I, ostres, cada vegada et pesa més el marxar de casa,
no està a l'hora del compte.
Els nens es van fent grans, sents que també has perdut...
no has perdut temps, però l'has destinat a una altra cosa.
I a vegades...
a vegades fa una mica difícil la conciliació,
sobretot perquè anem a uns horaris tan diferents.
I la direcció, que no l'he experimentat mai...
He dirigit dues coses, però mai he estat la directora.
Vull dir que heu seguit fent funció.
No sé què és això que s'estigui al teatre fent la teva funció
i tu estàs a casa sopant una sopa de galets tranquil·lament.
No, no, no, jo m'agrada molt fer el burro,
m'agrada molt estar a l'escenari, m'agrada molt...
m'agrada molt aquesta feina.
Quants anys tenen els teus fills, ara?
13 i 8.
Tens la sensació que t'has perdut moltes coses?
Per la feina?
Moltes tardes, sí.
Que és quan ells pleguen.
Si penso on està el col·le per gent que treballem a partir de les nits,
que anessin a la tarda al col·le,
i estiguéssim nosaltres al matí amb ells ajudant-nos a fer teures.
Bueno, no ho sé, no sé si això és viable o no,
però encara...
encara hi ha...
encara tot està...
la conciliació encara està per fer en molts àmbits, jo crec,
perquè sí que hauria d'haver-hi una flexibilitat,
perquè cada vegada els horaris de les persones són més estranys,
ho vam veure en pandèmia, que la gent treballava a casa,
que ara la gent treballa a casa,
que això tampoc no és fàcil de gestionar amb els nens a casa,
però sí, la conciliació és una assignatura pendent que tenim aquí,
al sud i al nord.
I t'agradaria que fossin actors, fan teatre?
El Lluc fa teatre d'estres escolar i em va dir
que l'any que ve no ho faré, i vaig dir, bueno, no passa res.
No, no, no, m'agradaria que fessin el que realment...
O sigui, jo sento que...
tinc com una...
tinc la sort que allò que faig
crec que és allò que més he expressat millor, no?
Si això per ells és el bàsquet o és la música...
La música pot ser, potser triant la música, no?
Podria ser també, perquè a casa també hi ha molta música,
però... pel florent, però...
Però sí que m'agradaria, jo quan...
jo ho not, vull dir, jo en bàsquet era fatal,
i en canvi em dónes una faldilla i no sé què,
i m'ho invento una cosa, no?
Vull dir que allà sento que soc molt jo.
Doncs m'agradaria que ells es trobessin allà on són més ells,
i més lliures, perquè realment la feina...
són moltes hores al dia.
Li vaig dir de fer una ruta, de sortir d'hora al matí,
però d'un riu acamparíem just abans que es fes de nit.
Tinc amagues, armes blanques, tinc colònia pels mosquits,
per sopar piranya a la braça i tota la jungla per tu i per mi.
Però què va, però què va, ella no hi volia anar.
Jo li he dit, jo li vaig dir, i ella mai va voler venir.
Tu, Clara, has treballat molt en català, no, sobretot?
Sí, sobretot en català, el teatre, en castellà, l'audiovisual.
Però has fet coses...
Jo recordo, et recordo, Maradentro, que eres molt jove,
i no sé si t'hagués agradat fer més cine del que has fet.
Eh... sí, després jo l'altre dia estava comptant
i n'he fet bastant, no està mal,
però és veritat que oportunitats de protagonista no són tantes.
És més, crec que és nit i dia la vegada que tinc més pes.
Però no és ben bessina, és audiovisual, nit i dia.
No, és audiovisual, és sèrie.
Però a mi em va... m'agrada més, eh,
perquè són tres capítols de dues temporades,
o sigui que són més de 26 hores i una pel·li són dues hores,
una hora i mitja.
Vull dir que...
I és més fàcil guanyar-se la vida en castellà que en català, creus?
Bueno, hi ha més indústria en castellà, això és així.
Tu pots treballar aquí a Catalunya i prou
o de tant en tant has d'anar a Madrid també?
No, jo també vaig a Madrid i faig alguna sèrie en castellà
o faig alguna sèrie inclús a Netflix amb anglès,
però sí, sí, sí, falta... ens falta indústria, aquí.
Ens falta indústria, però també és veritat que el mercat
és el que és i en castellà arribes a molts altres llocs,
però això aquí ho retiro,
perquè jo em veig sèries daneses o sèries turques.
En versió original?
La danesa sí.
Poses els subtítols igualment, no?
Sí, sí, perquè m'agrada sentir...
és molt diferent, l'expressivitat, eh?,
o d'alguna japonesa, és molt diferent.
Com parlem i quins tons de veu tenim,
que si ho passes en versió duplada sempre tens el mateix to.
Tots els actors se t'assemblen.
I amb el públic, tornant al teatre,
el teatre t'hi fixes quan actues?
És a dir, el públic ara canvia,
si aquest cap de setmana actues a Vic, a Figueres...
O no el veus, el públic?
Sí, jo el veig moltíssim, m'agrada molt mirar.
I ho noto, i ho noto si està...
Només de refilons soc molt...
Soc molt... bueno, és que ho estem ben parells.
I penso, ostres, ostres, això s'estan adormint.
Ui, ara ens passa un altre tema,
que l'aprofito aquí per dir-lo,
que fan xets tan cuquis...
Que fan llums.
És que hi ha un modo de sugeriment,
perquè jo no soc autoritària, que melo.
Hi ha un modo teatre, que te'l pots activar,
perquè quan tu veus el braç així no s'il·lumina.
Us heu molestat moltíssim.
Bueno, et passa que penses...
Clar, nosaltres ara estem...
Hem arribat a veure de tot, iPads, mòbils...
Estic al teatre l'altre dia, va contestar el senyor,
a to, eh?, a mitja funció.
Clar, això t'ha de despistar moltíssim.
Clar, sí, despista.
Jo convido la gent perquè no podem obligar ni podem prohibir,
però convido la gent a que és una experiència molt interessant,
ho estic llegint amb un llibre
de com he gestionat les redes socials i aquestes coses,
o no sé com es diu, no me'n recordo, és una argentina,
que et convida a desconnectar-te del mòbil
un parell d'oretes al dia, voluntàriament.
En plan, no modo avió, no.
Bueno, modo avió si tens tots els banners desactivats.
I les poques vegades que ho he fet
perquè no ho consegueixo fer molt, és fantàstic.
Tu també ets addicte al mòbil?
No, però una mica sí.
Però faig bastanta campanya contra l'addicció.
Jo soc molt desastre, ara me'l deixo, no contesto WhatsApps.
Soc molt desastre suposo que intencionadament,
perquè, si no, estaria massa pendent de tot això.
Clar, suposo que el mòbil també deu ser
una cosa de discussió amb els teus fills, no?
Sí. El tenen, ja?
Sí, sí, el petit no, perquè, va, música tardi, eh?
Perquè l'experiència vista amb el gran...
Avui s'estava sabant molt, no?, l'ESO, tal,
ens hem equivocat, 12 anys, tal, als 14...
Jo crec que sí, que en un sentit va ser perquè l'obligatòria
fos fins als 16, i això em sembla fantàstic,
però potser el trànsit a l'institut o el canviar de centre
no és l'idoni, perquè és això,
que amb 12 anys no hi ha criteri per gestionar els teus impulsos
i el mòbil és pur impuls, pur plaer, ràpid i fàcil de consumir.
Les xarxes és això, és com més laics, millor,
és quan més...
M'han rapiolat, home, no sé què, millor tinc...
I cada vegada vull més, i això ja ho traspasso a altres terrenys,
com el consum de porno en aquestes edats,
vull dir que és un tema, eh?
Clar, o sigui, tu i jo som de dues generacions diferents,
però dues generacions en què en la nostra adolescència
no teníem internet al mòbil.
No.
Aleshores, l'adolescència dels nostres fills,
o dels teus fills ara,
no tindrà res a veure amb la nostra, només per aquest fet.
Absolutament.
I segur que hi haurà coses bones, i segur que tindran...
Però clar, estem donant ales d'una manera exponencial
a la immediatesa, a la cultura del no esforç,
a la cultura que tot és gratis, perquè aparentment tot és gratis,
però no el paguen ells encara al mòbil, el pagues tu,
no saben que val tal, el mes.
I... bueno, ho saben perquè els he explicat,
però no en són conscients.
I d'alguna manera això marcarà, sí, sí, marcarà clarament...
la generació que no sap posar vinils o no sap que és un caset.
I és fort, perquè sents que hem anat molt ràpid en l'evolució, molt.
Vull dir que ha sigut...
Em deies que aquí hi havia quatre cotxes.
A lo que em deien els meus pares
i a lo que jo diré als meus fills és... molt diferent.
Un pagès tem la tempesta
Un actor, la toma caga
Els farçans, la veritat
L'anticrist, terra sagrada
El vell músic se'n recorda
I m'ha fet por de la vegada
Que dins d'un cargol de mar
No hi sentia cap honada
Clara Segura, crec que aviat faràs 50 anys, no?
D'aquí un any em faré 50.
Ah, o sigui, has de fer els 49 encara.
Doncs així encara tens temps.
Encara tinc temps de...
Et fa por, no? O et fa il·lusió?
Et fa respecte.
Et fa respecte, però penso...
També ara estic en un moment de...
Ei, noies, dones del món,
l'edat passa, les arrugades venen,
i hem d'acceptar, no sé com ho portaré,
però hem d'acceptar que hem de veure gent gran,
també, que ens expliqui coses,
perquè jo també d'aquí un temps voldré que aquesta gent,
que és de la meva generació, m'expliqui coses potents.
I estem en una cultura, una altra vegada,
promulgada o difosa per les xarxes, per el mòbil,
per tal, de l'eterna joventut, de l'eterna bellesa,
i això no és la realitat.
El que passa és que la vostra indústria ha estat duríssima.
Ha estat letal.
Ara comencen a haver-hi veus que no comencen a callar,
tipo Francis McDormand, Gemily Curtis, no?
La Gemily Curtis, que ara ha guanyat l'Òscar Ferrer,
el Florenc, que és superfan d'ella, la segueix per xarxes,
i sempre m'ensenya els vídeos, i és brutal.
És brutal.
Hola, Emma Thompson, que ha començat també a dir...
Una dictadura...
Tu, en algun moment, et vas plantejar...
recórrer la cirurgia estètica per combatre el pas del temps?
No, encara no.
No, no. No m'ho vaig plantejar.
I espero ser forta per no plantejar-m'ho.
Però, clar, la vostra indústria amb això ha estat, com deies, letal.
Letal, perquè et diré...
El Tom Cruise li han canviat la nòvia a tothom,
el pobre, el poso d'exemple, i no m'ha fet re aquest senyor, però...
Però és un personatge fosc, perquè defensa la cienciologia,
hi ha coses que no...
I no ha fet mai de pare, tampoc. No, molt poc.
La Nicole Kidman, també, perquè s'ha passat per...
Crec que inclús ha declarat que se n'havien penedit,
però no ho sé, però la Nicole Kidman pot fer d'àvia.
I ell no ha fet ni de pare, és molta la diferència.
Que tenim a sobre que lluitar a les ties, però molta, en plan...
Jo he fet de dona de l'orella,
i es qüestionarà el dia que faci de dona de qui sigui més jove que jo.
I dic, però què m'estàs comptant? Què esteu fent?
O sigui, jo podem ser dones de qui vulguem, no?
O poden ser marits nostres...
Què serà el proper que dirigiràs, Clara?
No ho sé, Roger, perquè...
Home, et deuen haver plogut ofertes.
Sí, però... A qui t'agradaria dirigir?
Fem-ho diferent, va.
Uf, uau.
A mi m'agradaria dirigir a molts dels companys
amb els que jo he treballat com a actriu.
Vull dir, des de les noies que ara he dirigit...
Però això, la Cristina, la Marga, ja ho has fet.
No ho sé, és que m'agradaria dirigir...
a, potser, a actors i actrius
que jo crec que tenen un talent brutal,
i que hem de trobar el producte perfecte
perquè això exploti, no?
I comèdia, també?
Sí, també.
Clar, és que tu tens tots els registres possibles,
i això és molt difícil, no?
I ens has fet riure molt, ens has fet plorar molt, ens has fet emocionar.
Per exemple, què en penses de La Calòrica,
la teva comèdia a casa nostra?
Perfecte, m'encanta La Calòrica.
I trobo que fan una feina molt fina.
O sigui, és un humor amb molta crítica,
molt punyent, és intel·ligent.
Penso que els hi agraeixo molt, segur,
i els hi agraïm molt tot allò que han hagut de lluitar,
perquè ha estat un moment que és molt difícil haver fet companyia.
Molt.
Porta molts anys pegant pedra.
Per això t'ho dic, local, mantenir-se.
No puguem fer projectes per poder-se mantenir ells com a actors,
o com a actrius, o com a director...
És molt complicat, i una companyia gran, com ells.
Vull dir que totes les companyies que encara estan allà,
els firats de la Rota 40, tots aquests que estan allà fotent-li tanta...
Hòstia, jo ho admiro moltíssim,
perquè jo amb la Montse Bellvaí fa molts anys vam fer parraques,
i no vivíem d'això.
Has driblat molt bé la pregunta de qui t'agradaria dirigir.
On et veurem actuar?
Tens algun altre projecte més enllà de la gira de la trena?
Tornem a fer Filomena Martorano a la biblioteca,
i llavors tornem a fer la trena l'any que ve, el març,
i crec que farem un altre text del guai,
que és dir-me-ho a la biblioteca.
Que, per cert, l'escriptora, l'autora de la trena,
us va venir a veure, us vau conèixer,
us va dir que li va agradar, no?
Sí, sí, sí.
I ara aneu a l'estrena de la pel·li?
Això vam quedar, que el novembre ens convidava,
i nosaltres encantades d'anar a veure la trena per primera vegada,
en pel·lícula que ens fa molta il·lusió,
perquè és una obra que la tenim molt aquí sobre.
Consellers, guardeu-vos la raó,
que us quedi amb un pas viu i decidit.
Marcheu on sigui, que us esperin.
Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines.
Poseu els nens al llit.
Si dormen, mireu com respiren.
Clara Segura, moltes gràcies i molta sort.
Moltes gràcies. I sort amb bé a tu.
Sembla tan clar que ens equivoquem
com que ho anem a fer.
Catalunya Ràdio, el suplement.
Roger Escapa.
Seguim amb la temporada de BCN Clàssics.
El 24 de març, el pianista Denis Kozuhin
i l'orquestra de ràdio Frankfurt
preferiran la mítica xeresat.
I el 13 d'abril sonarà el Concierto d'Aranjuez
i el Bolero de rebel
amb el guitarrista Pablo Sainz Villegas
i l'orquestra nacional belga.
Compre les entrades a bcnclassics.cat.
¿Viste qué maravilla de plantas?
¿Y cómo me crecieron?
Les hablo, les digo cosas lindas,
les leo poesía,
hasta les puse música.
¿Cómo pensás vos que no me van a crecer?
Flower Platinum Pembextra Nutrients.
Som així.
A bon preu esclat Energia
tenim l'electricitat més barata del mercat.
Ho has sentit bé, el millor preu.
A data 13 de març, segons la CNMC,
som els més econòmics del mercat amb el pla.
Fem-ho fàcil.
Consulta les condicions a bonpreuesclat.cat barra Energia
i Festa de l'Energia de Catalunya.
Uh, ja ha tornat el preu.
No sortis de casa sense el tubular del mic que més t'agradi.
Troba-la a la botiga de TV3.
Els iogurts La Fageda són el doble de bons.
Són bons perquè estan fets amb llet de proximitat
i amb el màxim benestar animal.
I són bons sobretot perquè La Fageda és un projecte social
amb la missió de donar feina i una vida digna
a persones amb capacitats diferents.
I això no té preu.
O potser sí.
La Fageda, iogurts com ningú més els fa.
Nuestro sueño era llevar nuestro vino a cualquier parte del mundo.
De una manera innovadora.
Somos de la generación de los que sueñan y hacen.
Amb els fons de la Unió Europea,
milers de somnis com el de Pilar, Francisco i Rocío
de bodegas robles s'estan fent realitat.
Entra a planderecuperacion.co.es i fes el teu possible.
Cobert d'Espanya.
El talent musical d'Eufòria arriba també en podcast.
Les cançons que passen per Eufòria
tenen una història que val molt la pena explicar.
Un podcast relacionat al voltant de la música
que passarà a Eufòria cada setmana.
Eufòria, el podcast.
Amb Glòria Maurel i Leia.
Pinta molt bé, és molt fort el que ve.
Cada diumenge en podcast i a l'apiweb de Catalunya Ràdio.