Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Amb Roger Escapa.
El Pont dels Espies és una pel·lícula de fa uns anys d'Steven Spielberg
amb guió dels germans Cohen i amb Tom Hanks de protagonista.
No crec que ningú la tingui com a film de capçalera,
és una pel·li més d'aquelles que comencen amb un rètol que avisa
basada en fets reals, i aquí anem als fets reals,
perquè la pel·lícula recorda l'anomenat incident de l'U-2
on un pilot americà va ser capturat per la Unió Soviètica
després que abatessin l'avió espia
que tripulava per damunt del país comunista.
Allò va ser als anys 60.
Per espiar-se, i per fer la guerra en general,
ja no calen pilots, es poden enviar globus i drons no tripulats.
El que no canvia, però, és que si t'enganxen,
es genera una crisi internacional de primer ordre,
just el que passa avui, perquè els americans
han enxampat un globus espia xinès al seu cel.
I esclar, s'han de fer els ofesos, ara.
Són les normes de la diplomàcia,
els americans segur que saben que els xinesos els espien constantment,
a la inversa, no cal ni dir-ho, però les regles són que no et poden pescar
i que si t'enxampen, l'altre reacciona com si estigués molt enfadat
i com si tot plegat fos inacceptable,
quan, en canvi, no només és ben normal, sinó del tot habitual.
En parlem de seguida amb els nostres fore-in-office particulars
i habituals, el Francesc Canals, que el tenim a Paquin,
i el Francesc Garriga, que és a Washington.
Avui a la Tartúlia, la Núria Martín, arribat de Público.
Núria, què tal? Bon dia, com estàs?
Hola, molt bon dia, molt contenta que estiguis a Tàrrega,
que tinc família, la meva germana i el meu cunyat que viuen a Tàrrega,
o sigui que contenta.
Fantàstic, fantàstic. Sí, sí.
S'hi han traslladat, entenc, perquè tu no ets de Tàrrega.
No, jo soc de Barcelona de tota la vida,
però sí, sí, la meva germana es va traslladar
perquè la seva parella vivia allà,
i allà, vamos, he anat a Tàrrega a veure'ls i tot,
o sigui que sí, sí, em sento, vamos, molt contenta.
Et puc preguntar què es dedica?
Sí, la meva germana és genetista, assessora genètica,
i treballa a l'Hospital Arnau de Vilanova,
i el meu cunyat és mestre aquí a Tàrrega.
No, ho dic perquè ens hi estàvem fixant,
i la població de Tàrrega i d'alguns municipis, també,
d'aquí, de Terres de Ponent,
és molt gran.
D'alguns municipis, també, d'aquí, de Terres de Ponent,
ha anat creixent aquests últims temps,
i volia esbrinar al llarg del dia d'avui,
si és una mica arran de la pandèmia,
que, com que s'ha aplicat el teletreball,
al final tu pots treballar des d'on et doni la gana, no?
I tal com ha estat lloguer a les capitals,
doncs dius, escolta'm, em moc i me'n vaig a un lloc
que estaré més tranquil i m'estalviaré més calés
i, a més a més, puc treballar des de casa amb remot.
Sí, efectivament, sí, sí, és lògic que passi això i crec que...
Vull dir que no és el cas de la teva germana.
No, la meva germana va ser per amor i també...
Per amor, per amor. Clar.
No, però també és veritat que no li agrada la ciutat,
o sigui que molt més contenta de viure a Tarragona.
Josep Maria Martí Rigaú, cronista parlamentari.
Bon dia i bona hora. Bon dia, què tal?
Molt bé, tu hi tens família de Tarragona.
No, no, a Tarragona.
Tots els meus orígens tots venen de les comarques gironines.
Es deien vuit cognoms gironins, Rigaú?
No sé si són vuit, però sis o set, sí.
Entre el Pla de l'Estany i l'Alt Empordà i el Gironès
i el Baix Empordà, sí, sí, sí.
Sí, sí, vinc d'allà.
Eduard Voltes, bon dia i bona hora. Bon dia.
Com estàs, Eduard? Tampoc Tàrrega.
Els Voltes venen de Valls
i els Polls, que és el meu segon cognom,
venen de Mura d'Ebre.
De fet, la discussió aquí s'ha de dir Tàrrega o Tàrrega?
Això ho preguntaré quan arribi al teatre,
perquè crec que és Tàrrega.
Això no és un tema com Berga o Berga, eh?
Deu ser Tàrrega, el que passa que els pixapins,
com un servidor, diem Tàrrega i aniran piquen la cresta.
Els habitants d'aquí els hi diuen Targatins.
Targarins. Targarins.
Targarins, sí, sí. Targarins, Targarins.
Escolteu-me, us agraden les pel·lis d'Espies?
Sí. Sí, home.
Ah, mira, a mi també m'encanten. Sí, alguna de capçalera?
Aquesta no, aquesta que dèiem no sé ni si l'heu vist.
Sí, mira, és l'última que he vist d'Espies.
El pont dels espies?
Sí, és que amb això de les plataformes,
clar, acabes veient pel·lis de fa 20 anys, també.
I sí, sí, aquesta és particularment bona.
A més a més, passa a Berlín
en el moment que estan aixecats
en el moment que estan aixecant el mur, no?
Està molt bé, la pel·li.
Sí, aquestes són les meves preferides.
Tot el que sigui Guerra Freda, amor de Berlín,
nazis i tal, tot això és el que més m'agrada com a pel·lícula.
Jo us recomanaria una sèrie
que ahir vaig tornar a veure per tercera vegada
amb la meva filla, perquè ella la volia veure
i per tercera vegada està penjada a Netflix,
es diu A l'Espia,
i és la història, per mi és extraordinària,
és la història real, real,
de l'Espia,
que més amunt va arribar,
defensant l'Espia israelià,
que més alt va arribar
a la cúpula d'un país àrab
que va arribar a ser ministre de Defensa de Síria.
De Síria.
I va ser clau a la victòria d'Israel
a la guerra dels sis dies.
Avui ens despertem en aquest cap de setmana
enmig d'aquesta crisi diplomàtica
entre les dues potències mundials,
com som la Xina i els Estats Units,
i nosaltres tenim dos francescs enviats
a la Xina i als Estats Units,
i per despertar vent d'hora a vent d'hora
a entrar de la nit, per exemple,
comencem per Washington, Francesc Garriga, bon dia, bona hora.
No he anat a dormir avui, he preferit allargar-te.
Com que ja sabies ahir la nit que et tocava entrar,
per tant, quina hora tenim aquí?
Les 3, però avui el que és dramàtic
no és l'hora, sinó la temperatura,
a fora estem a menys 10 graus.
Home, menys 10, menys 10.
Déu-n'hi-do, Garriga.
Jo que t'àrrega pensava que passaria fred,
penso en tu, i mira.
Bé, doncs fins les 3 del matí,
avui volem parlar de la crisi diplomàtica
i, de fet, tenim una última hora,
i és que tot apunta que el Pentàgon
hauria detectat un segon globus espia xinès
sobre volant, en aquest cas, l'Amèrica Llatina.
Per tant, l'enrenou el tenim més que servit, eh?
Fes-nos un resum del que ha passat
d'aquestes últimes hores,
i no sé si podem calibrar fins a quin punt
aquesta crisi, quina volada pot agafar.
A veure, això es va descobrir fa unes 30 hores,
és a dir, abans d'ahir, a vostre,
a la nit nostra, al Pentàgon,
a la Xina.
A veure, el Pentàgon va anunciar
que havien descobert, sobrevolant,
el cel de Montana, a vora
d'on hi ha una central
o un complex militar
on s'emmagatzemen armes militars,
un globus aerostàtic
xinès, i el van qualificar
d'espia.
Això, ahir a la nit,
és a dir, abans d'ahir a la nit, ens ho deixaven
com una cosa, et diria que
sense massa importància,
el mateix Pentàgon deia que saben que la Xina els espia,
que saben que això és habitual,
que no és la primera vegada,
que res del que poguessin observar
amb aquest aparell
seria nou pels xinesos,
però al llarg del divendres
la cosa ha evolucionat,
el secretari d'Estat
tenia un viatge previst per avui mateix
cap a la Xina per reunir-se
amb els seus homòlegs
a partir de diumenge,
i l'ha suspès, ha suspès el viatge,
per tant la reacció ha estat
molt contundent,
no s'ha cancel·lat, s'ha suspès aquest viatge,
han dit que no volien viatjar ara
perquè entenien que tota l'agenda
quedaria eclipsada per aquest incident
que s'ha qualificat d'inadmissible
perquè és una violació en tenen els Estats Units
del seu espai aèric i que per tant,
doncs, diguem-ne que
hi ha una mica, potser també, de gesticulació
de voler deixar clar al món que...
Aquí el problema és que els han enganxat, no?
Perquè, és a dir, que s'espien els uns als altres,
ho comentàvem ara, et sembla bastant evident
que això és clar i assumit?
Sí, no, i el problema és que en aquest cas
és la vegada que un globus d'aquest tipus
està durant més dies
sobrevolant al cel dels Estats Units,
i a més a més ho fa just quan
s'està preparant una visita oficial
d'un al mandatari d'un país a l'altre.
Per tant, diguem-ne que aquí
ha coincidit tot plegat
i els Estats Units han reaccionat
amb aquesta contundència anul·lant
el viatge del secretari d'Estat.
S'especulava si abatrien el globus,
i ara mateix què està passant amb aquest globus?
No, per més que tota l'oposició,
començant per donar el tram,
estiguin exigint que l'abatin,
i de fet és bastant ridícul
veure diversos polítics
penjant tuits,
apuntant amb pistoles al cel,
com dient jo ja estic preparat
per si el veig disparar-lo i tirar-lo a terra.
Penseu que està a 18.000 metres d'alçada,
per tant es fa difícil
que amb una pistola el puguin tirar.
Però el Pentàgon ja ha dit que no ho faran,
perquè diuen que té un volum
considerablement gran
com per fer-ho,
perquè si el disparen i cau,
podrien matar algú.
Així ho han dit,
les restes d'aquest globus
podrien matar algú o generar grans desperfectes,
i tot i que tenen jets
preparats per si calgués fer-ho,
han dit que no suposen un risc,
és a dir, no hi ha armes,
no hi ha res que pugui ser perillós
en aquest globus,
i no sé si lliurement, però el deixaran seguir volant.
Ara el tenim a canses, o és l'últim lloc on l'han vist.
Doncs aquesta és una de les cares de la moneda
d'aquest conflicte que ens explica
el Francesc Garriga des de Washington.
L'altra cara de la moneda
el tenim a Paquin amb un altre francès
que és el Francesc Canals. Bon dia, Francesc Canals.
Paquin. Hola, bon dia.
Tu deus ser a la tarda, no ja? A migdia tarda, no, aquí?
Sí, a les 4. 4 de la tarda, a l'hora de la migdiada.
Francesc,
com tenim els xinesos
en aquest conflicte i com s'han pres
la suspensió d'aquest viatge
que ens comenta el Garriga?
Bé, d'alguna manera,
quan parlaves de gesticulació
als Estats Units aquí,
la diplomàcia també sempre gesticula molt, no?
I en qualsevol cas
és el segon comunicat que han fet aquest matí
demanant d'alguna manera
perdó lamentant aquest...
la intrusió d'aquest globus aerostàtica
al cel de Montana
i als Estats Units.
Però insisteix molt la Xina
que la Xina sempre ha respectat estrictament
el dret internacional
i la sobirania i l'integritat territorial
de qualsevol país.
Intenten un altre cop, com vam fer en el comunicat
d'ahir al vespre a l'hora de la Xina,
doncs demanar als Estats Units
que no tregui les coses de polleguera,
que això és un accident,
que és un cas de força major,
que són els vents aquests de l'oest
que es van endur cap a una zona
no volguda al globus aerostàtic.
I insisteixen en aquesta
tesi sobre la cancel·lació
de la visita
d'Antonio Blinken.
De fet, és molt curiós perquè aquesta visita
que és la primera visita d'un secretari
d'estat nord-americà a la Xina
després del final d'alguna manera de la pandèmia,
no hi havia cap altra visita d'aquestes
des del 2018.
Les tensions dels últims anys
s'han, diguem que d'alguna manera
ha païbalat una mica, després de la cimera
de Bali entre Biden i Xi Jinping.
I aquesta era la primera vegada que les dues diplomàcies
havien de veure aquí a Paquín.
I per tant, doncs, hi ha molts elements.
Taiwán, el mar de Xina meridional,
la guerra comercial.
És a dir, hi ha molts elements de la rivalitat
que es podien tractar ara.
I en canvi, aquesta cimera ha estat vista,
fins i tot abans que passés l'incident del globus,
des de Paquín com una cimera,
com una visita d'alguna manera
poc... poc important o rebaixant-li la importància,
perquè, per exemple, no hi havia agenda.
És a dir, no s'entra a interpretar
que era per una qüestió de seguretat,
però, en bona mesura, l'agenda no se sabia
i, de fet, la reacció en un comunicat a part,
o sigui, a part del comunicat aquest
en què lamenta l'incident,
hi ha un altre comunicat del Ministeri d'Efes Estrangers
que el que diu és que aquest anunci d'aquesta visita
l'havia fet els Estats Units
i que els dos països conjuntament no havien fet
cap anunci oficial d'aquesta visita
i que si els Estats Units van voler anunciar-la
i després l'han volgut cancel·lar,
doncs és una fe era estrictament nord-americana.
És una forma part de la gesticulació,
però, en qualsevol cas, és una mica...
cadascú es queda en la seva posició, no?
Què li pot interessar espiar, a la Xina,
amb un globus com aquest que ara mateix sobrebola canses?
Què pot voler esbrinar?
Tots els experts, clar, el que diuen és que
no hi ha massa res que aquest globus
pugui aportar que no pugui saber la Xina
amb, diguem, amb els satèl·lits, no?,
que no sàpiga ja.
De fet, el que sí és cert, també,
és que la Xina, els últims temps,
ha utilitzat cada cop més aquest tipus de sistema,
bàsicament perquè és molt barat, no?,
és a dir, no és un satèl·lit
que s'ha de posar en òrbita
i té alguns avantatges, tècnicament,
sobre els satèl·lits,
és que, bàsicament, pot estar molt temps
damunt del mateix objectiu, no?
I és una tecnologia
que, aparentment,
ha incorporat a intel·ligència artificial
i que és molt més fàcil
de moure's pel seu propi,
diguem,
gestió de per on l'impulsen els vents, no?
I, per tant,
tampoc descarta amb els experts
que això sigui realment un problema
que s'hagi descontrolat
la seva trajectòria, però, esclar,
evidentment,
en aquesta rivalitat creixent
cada cop més important entre les dues superpotències
és difícil de creure que l'incident
sigui l'única causa, no?
Poder espiar, doncs,
l'espionatge
pot tenir la seva pròpia dictadura
i la seva pròpia dinàmica.
Hi ha una altra tesi, i aquesta és interessant,
és per què
utilitzar un globus
i si realment no necessites
tampoc la informació que et pugui aportar,
que, bàsicament, podia ser un missatge
de la Xina als Estats Units.
És a dir, volem millorar les relacions
però que sàpigues que tenim elements
per poder provocar
o perquè et sentis espiat tota l'estona, no?
És a dir, estem, diguem, a un nivell de rivalitat
que no pots negar
i volem entrar en el teu espai aèric
i ho podem fer al teu cel, per entendre'ns, no?
En tot cas, el que passa,
a les xarxes socials, per exemple,
hi ha la versió més amb conya, no?,
tot això, són comentaris...
Estaven força censurades,
els comentaris sobre aquest tema,
però n'hi ha alguns que diuen, en broma,
és a dir, aquest és el nostre primer atac aèric
als Estats Units o...
Em sap greu, però no ho sento.
Sí, sí, això ho he fet jo sol
amb un globus i no és cosa del meu govern.
I a nosaltres què passa, no?
És una mena de missatges, en certa manera,
amb molta broma i molta sorna,
però desafiants, en qualsevol cas,
que són els únics que, d'alguna manera,
el govern deixa filtrar i deixa que es vegin.
Doncs això és el que ens arriba des de...
des de Paquín amb el Francesc Canals.
Garriga, no sé fins a quin punt
una crisi com aquesta li interessa a Biden,
ho dic per desviar el focus, perquè, clar,
a Biden li van trobar documents classificats acursius
aquests últims dies,
i que això també és una història d'espies
que li han trobat documents que no li tocaven
que se'n portés a casa seva, no?
I li fa veient ser que el va empaitant amb aquesta qüestió.
Sí, sí, això s'ha posat seriós,
el que passa és que es veu que sembla que té documents
tothom ara mateix i que a mesura que vagin rascant
aniran apareixent segurament altres exmandataris.
No sé si li interessa especialment aquesta polèmica.
A més, avui ha quedat eclipsada
una xifra espectacular de tur,
que ni tan sols la Casa Blanca s'esperava,
que és que fa...
La xifra de tur d'avui als Estats Units
és la més baixa dels últims 55 anys.
I, clar, avui s'ha parlat més del globus
que no pas de les xifres de la tur.
Per tant, no crec que Biden avui estigui especialment content
perquè avui volia treure pit de la tur
i tothom ha parlat del globus.
Molt bé, doncs aquesta és l'última hora
des de Washington i des de Paquín
sobre la crisi diplomàtica.
Si agafa més dimensions, evidentment tornarem a connectar
amb el Garriga i amb el Francesc Canals.
El Garriga el podeu seguir al Follow Garriga,
ara que parlem de podcast més que mai a Catalunya Ràdio.
Això no és cap estrena, Garriga,
però ja tens uns quants capítols publicats.
Ja en tenim tres i ara d'aquí uns dies el quart.
Sobre què, el quart?
Doncs sobre armes.
I intentaré explicar el meu procés per,
si puc o no, comprar-me una pistola.
Home, que interessant.
O sigui, ho has intentat?
Ho estic intentant.
Sí, però et dubto que te'n surtis, no?
Doncs potser m'enduc...
És a dir, no faré spoiler.
Home, sí, una mica, Garriga.
És bastant més fàcil del que et pots pensar.
Carai, carai. I quan sortirà?
Això...
No t'ho vull dir exacte, però vaja, aquest mes de febrer.
Molt bé, molt bé, doncs en parlarem, a veure si...
És que, clar...
Mira, només et dic una cosa.
Vaig anar a una fira d'armes
i si hagués tingut els diners...
Per 20.000 euros,
m'hauria pogut comprar una ametrelladora militar.
Uau, això és perillósíssim, eh?
Quinta massa, eh?
Doncs tinc moltes ganes de sentir-lo, Garriga.
A menys 10 graus, el Garriga Washington.
Quina temperatura tens a Paquin?
Canals?
No, ara estem millor, estem per sobre de zero,
però les últimes setmanes sí, són temperatures semblants,
aquestes d'Estats Units, sobretot a la nit.
A les dues de la matinada podem estar perfectament
a menys 10 o menys 12, sí.
Molt bé, brigueu-vos. Salut a tots dos, gràcies.
Vinga, adeu, bon dia. Molt bé, vagi bé.
Passant dos minuts d'un quart de deu del matí
amb l'Eduard Voltas, la Núria Martínez Ribot
i el Josep Maria Martí Rigaú parlen d'aventures d'espies.
L'espionatge continua sent l'arma que tenen els governs,
perquè bé, aquí a Catalunya
n'hem tingut boníssimes mostres, també, no?
I només cal parlar per telèfon a vegades
per sentir-se espiat.
Eduard, Josep Maria, Núria.
Ja no és el que era, no?
L'espionatge era aquella cosa de la gent de camp
que segur que continua existint, eh?
No en tinc cap dubte, però estava pensant
que al final és molt poc emocionant,
aquesta història dels globus, perquè, diguéssim,
no implica aquell punt de risc humà
que ens agrada a tots, diguéssim.
Que ens agrada a tots, diguéssim, de les novel·les,
les pel·lícules i de la realitat
del espionatge.
Sí, sí, sí.
La tecnologia ha posat en les mans dels estats
una possibilitat de riscar menys
els seus equips,
les seves persones, diguem-ne, no?
Els seus especialistes, els seus homes i dones
que es dediquen a això
i tot allò que pugui fer una màquina, doncs,
que no ho faci una persona, no?
Sí, la informàtica és la que ha substituït
l'espia aquell
romàntic que s'infiltrava,
que parlava idiomes, que això i allò avui en dia
és una cosa molt més
científica i també
es detecta amb el contraespionatge.
Jo em permetria
apuntar una cosa sobre el tema
no tant dels globus, sinó de la situació
entre Xina i Estats Units,
si em permets fer un petit avunt.
Aquí, evidentment,
això no és l'incident,
és el més recent,
però és que en els darrers quatre mesos o cinc
n'hi ha hagut tres o quatre, ja,
perquè recordo que la vicepresidenta,
la Kamala Harris, estava per la zona,
per Taïwan, Filipines,
i va haver-hi ja incidents
entre la Maria,
entre marxells de guerra de Filipines
i de Xina,
i també, amb unes maniobres
a Estats Units i Japó, jo això a la política internacional,
mira, m'ha d'anar-ho llegint,
i recordo que també va haver-hi liu
i en el fons hi ha dos temes
de fricció
entre Estats Units i Xina,
i l'altre són petites coses,
que afecten, per exemple,
la vicepresidenta Kamala Harris
o ara el secretari d'Estat, Toni Blinken,
que són el tema de la posició de Rússia
amb el tema de la guerra d'Ucraïna i...
Perdó, la posició de Xina
amb el tema de la guerra de Rússia
i Ucraïna,
i l'altre,
que això sí que a la gent de la zona,
jo per temes familiars conec el pare
té familiars a Taiwan,
el tema de Taiwan és un tema
que preocupa bastant a la zona,
perquè Xina cíclicament
va reivindicar en Taiwan
com a territori finès,
però ara sembla que més que reivindicar,
ja té un to més amenaçant
i ha posat moltes baixeres de guerra
i avions a la zona de la Xina
prop de Taiwan, ho reivindica,
Xina ho reivindica com un territori seu,
però Taiwan té aliats poderosos
com per exemple els Estats Units
i els catòlics de la Xina estan allà
i si el Vaticà et reconeix
vol dir que molts països de Sud-amèrica
que són cristians i catòlics
també et reconeixen, o sigui,
Taiwan té molts països que l'han reconegut
entre ells poderosos com Estats Units
i Xina cada vegada sembla que està
apretant més l'accelerador
cap a la reivindicació
que la vol de totes totes,
era el punt que volia fer,
però que allà és una zona que s'ha de seguir
una mica de tensió perquè pot saltar
i que respiren en qualsevol moment
i probablement això del globus
és un factor més d'aquesta
poca fluïdesa de relacions
entre la Xina i els Estats Units en aquests moments.
Sí, sí, sí, efectivament.
Només un punt, Roger,
que comentàveu que l'espionatge era tot
molt més tècnic i amb un nivell brutal,
sí, però també
l'espionatge o les escoltes
poden ser tan cutres
com recordem el cas a Camarga
o fins i tot en Pegasus,
que ha de ser la gran tecnologia
i tampoc és que sigui així.
Vull dir que és molt més quotidià
i molt més present del que sovint ens podem imaginar.
A veure, a la Camarga,
sí que hi va haver un risc personal, no?
Allà hi va haver una persona
que va entrar
en aquell reservat
del restaurant al carrer Aribao
i va col·locar un micro
al centre de flors
de la taula per poder escoltar
la conversa, no?
A Pegasus, no, és una infiltració
feta a distància a partir d'un software.
Sí, però al final també recordem
que havies de rebre algun missatge
i potser entrar en el link, vull dir que...
Sí, sí, necessita la teva cooperació involuntària.
Exacte.
I no oblidem que al mateix va haver-hi
una gravació al despatx de Jorge Fernández Díaz
quan era ministre de l'interior
parlava amb el director
de l'oficina antifraus.
Antifraus, sí.
Sí, perquè era el que portava el micro a sobre.
Bé, però va haver-hi espionatge
en el despatx
del ministre de l'interior.
Sí, sí.
9 i 22 minuts.
Som en un cap de setmana, Núria,
en què hem anat veient com el PSOE
ha anat virant la seva posició
sobre la Llei del Númer, si és sí,
i ara sembla que finalment sí,
hi haurà modificació.
Irene Montero ja ha preparat el terreny,
la ministra diu que passi el que passi,
que el PSOE tira pel dret com si no,
la coalició no es desfarà.
El que passa és que el PSOE sembla que sí
que ha posat la banya en aquesta qüestió
i modificarà la Llei del Númer si és sí.
Aquest cap de setmana hem de saber
més coses sobre això, no?
Sí, és un tema, la veritat, bastant complicat,
perquè penso que
al final, com s'ha acabat gestionant tot,
la imatge que té tota la població,
la gran majoria de la població,
és que amb les condemnes
i amb la rebaixa de penes
la Llei del Númer si és sí
s'ha emportat aquesta imatge
que és contrària als drets de les dones
i realment no és així
i crec que s'ha gestionat sincerament
de la pitjor manera.
Llavors, se n'ha anat ara que han de fer alguna cosa
amb tot això,
tampoc tenim una informació exacta per saber
què és el que s'ha de modificar o no
i recordem que aquesta Llei
no només és del Ministeri d'Igualtat
sinó que van haver-hi molts elements
fins que es va acabar aprovant
i amb el suport se n'ha emportat igualtat.
Evidentment, el govern no es trencarà
perquè no tenen alternativa
però sí que hi ha moltes friccions
amb tots els temes relacionats amb el feminisme
entre PSOE i Podem
i aquest és un dels principals temes ara mateix.
Veurem com s'acaba gestionant tot
perquè, efectivament,
justícia diu que vol canviar sí o sí,
igualtat el que diu és que si es toca
perquè les rebaixes de les penes
no segueixin el que s'ha de canviar
és el consentiment que és la clau
d'aquesta Llei
i que és la clau del que reivindica el feminisme
i és un dels temes
que jo crec que sí que això pot afectar
el govern, la veritat,
perquè, precisament, el que no vol la població
o moltes dones
és que hi hagi una rebaixa d'aquestes penes.
Llavors, veurem com acaba passant tot això.
Creus que passarà factura això?
El PSOE i Unides Podem quan hi hagi eleccions?
Jo penso que sí que és un tema
perquè al final la Llei
si és sí era, només si és sí,
és una de les banderes que volia tenir
el govern i penso que
com que la imatge que s'ha emportat la població
és que s'han rebaixat penes
a violadors i a pederastes,
aquesta és la imatge que es té de la gent
i crec que això sí que
els pot afectar i és on la dreta està
traient molta punta,
o sigui que, veurem, fins i tot
hi havia enquestes, crec que recorda que era el CIS
o no sé, una que va sortir fa poc,
que deia que el 60% em sembla que era
del votant de Unides Podem,
però no en contra d'aquesta Llei,
o sigui que sí que els pot afectar, jo penso.
Jo crec que més que està en contra de la Llei,
la gent està en contra
de les conseqüències d'aquesta Llei.
Aquí el que ha passat és que la Llei,
jo crec que és una bona Llei
políticament parlant,
és a dir, perquè situa
el tema del consentiment en el centre
i des d'aquest punt de vista
crec que és un gran avanç,
però alguna cosa s'ha fet malament
perquè
la conseqüència sigui, això el legislador
estic segur que no ho volia,
doncs
que es produeix aquest degoteig
de rebaixes de condemnes
que, vaja, si no m'equivoco,
hi són ja més de 300 revisions
de condemnes sempre a favor
de l'agressor.
I aleshores, és clar, és evident
que aquest és un efecte indesitjat
per part de qui ha fet la Llei,
però també és evident que això està passant
i que no pot passar,
i d'alguna manera s'ha d'arreglar.
Avui el Mundo publica una...
Tot ho fa amb intenció, evidentment,
no és precisament
un mitjà neutral,
però publica una enquesta
de Sigma 2 on diu
que el 42%
dels espanyols ja culpen
Pedro Sánchez i no Irene Montero,
sinó també Pedro Sánchez
d'aquestes rebaixes de condemna.
Aquí, probablement,
aquest interès del PSOE
en tocar la Llei, bé, per aquí,
de veure que això va començar
perjudicant només Podemos
per a mesura que passen les setmanes
i va caient aquest deuteig
de revisió de condemnes està també
perjudicant electoralment el PSOE.
A mi em sembla també
que és bo
que la Llei fixi clarament
amb el tema del consentiment
la clau de les condemnes
o de la persecució
dels infractors.
Hi ha hagut casos,
alguns,
amb molta demagogia.
No, és que recordo el tema aquest de Lleida,
que se n'ha parlat tant, aquesta persona
que acaba de sortir ara, fa res, una setmana o dues,
que tothom, els psicòlegs, tothom diu
no està rehabilitat, no està rehabilitat,
aleshores, és clar, la dreta mediàtica això ho ha amplificat,
la no-dreta,
però també els medis, tothom ha dit
en quin escàndol, després mires
i veus que aquesta persona ha sortit,
això és el que li tocava, que hauria sortit d'aquí sis mesos.
Però en tot cas, com deia l'Eduard,
alguna cosa s'ha fet malament i aquí hi ha una cosa.
Associacions de jutges,
no tots els jutges són d'extrema dreta
o de dreta extrema, no, no,
hi ha associacions de jutges
i d'advocats que també,
veient-se l'articulat, van advertir
que podia passar això.
I jo crec que aquest és el principal,
és un dels grans errors, que és que aleshores
això no es va tenir en compte.
I després, no oblidem que això va passar per filtre,
per filtre del govern i de la ministra corresponent,
això va passar pel Congrés i pel Senat.
O sigui, s'ho va mirar molta gent, això.
Exacte.
Exacte, o sigui, no, d'acord, sí,
el Pedro Sánchez i Irene Montero, la màxima responsable.
Però, a veure, això s'ho va mirar molta gent.
I les associacions de jutges,
algunes, no totes són, repeteixo,
d'extrema dreta, van dir que aquí hi ha errors,
aquí pot haver-hi problemes i no es va fer cas.
Jo crec que aquest és el principal problema.
Però, a veure,
les primeres eleccions, jo crec que la reacció ràpida
ara del PSOE
és precisament per girar una mica
o el màxim possible aquesta tendència.
Però les primeres eleccions que venen, importants,
són municipals,
municipals i autonòmiques a diverses comunitats.
I a les municipals jo crec que no es vota tant,
jo crec, i crec que és un fet,
no es vota tant amb una clau ideològica,
sinó més la persona,
és una política més de proximitat.
I potser, si ara vinguessin unes generals,
jo crec que el Pedro Sánchez estaria bastant més preocupat
que no venien unes municipals
que, repeteixo, es voten més les persones
i sobretot la política de proximitat.
El problema d'això, si em permets,
Joan Maria,
és que les municipals i autonòmiques
acostumen a ser, diguéssim,
tenen un impacte, després, en les legislatives.
La pensada.
I si en les municipals i autonòmiques es produeix
una victòria del PP
o de la suma de PP Vox
que clarament això prefigura
davant de l'opinió pública,
doncs el que vindrà al darrere
i li pot posar les coses realment complicades
a Sánchez i a la coalició.
Sí, el que passa que jo crec que...
Digues, Núria, digues.
No, no, que crec que realment aquí el problema
és que hi ha hagut una desinformació
des del primer moment, no s'ha explicat bé.
Al final, també el que es defensa,
potser amb boca més petita,
és que el feminisme està en contra del punitivisme
o una part del feminisme
i llavors, en lloc d'haver-ho explicat
d'aquesta manera, des d'un inici,
el que es va dir és no, no, això és mentida,
això són bulos, és desinformació,
no hi haurà rebaixes de condemnes,
resulta que després sí que n'hi ha,
i ara diuen que això no és exactament per la llei,
sinó perquè els jutges són masclistes,
llavors, tota aquesta bola que s'ha fet
ha estat tan mal explicada
que si des d'un inici s'haguessin explicat
bé, bé, bé, la clau de la llei,
per què passaria això o si és un error,
no és un error, no estaríem a aquest punt,
però crec que, efectivament,
la imatge és que han fet una lluita
molt important,
que han fet una llei que va en contra de les dones,
en molt...
en una capa de la societat, no, per suposat,
tothom, però hi ha un punt d'aquesta imatge
que es podien haver estalviat,
perquè és una bona llei, és una molt bona llei.
Dos quarts de deu del matí.
S'han dit els sants horaris amb l'Eduard Voltas,
el Josep Maria Martíriau i la Núria Martina Tribot.
He de fer una pausa i després de la publicitat
saludo una catedràtica,
que és la Montserrat Guillen,
catedràtica d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona
perquè hi ha cues aquests dies a l'exterior
i què està passant?
Doncs que la gent està comprant lletres del tresor.
Què són les lletres del tresor i per què la gent fa cua per comprar-ne?
És la notícia més vista al 324.
Atenció, eh?
Per què la gent compra lletres del tresor?
Doncs perquè donen caler. Ara ho expliquem, fins ara.
El suplement.
Amb Roger Escapa.
A l'hora de llogar?
Ets un aventurer que va perseguint que li paguin el lloguer?
O confies en l'única empresa que manté l'amorositat
en un 0% en el lloguer?
Cada dia som més els que gaudim de la protecció del lloguer, segur.
Truca ara al 910 775 775.
Lloguer segur.
910 775 775.
La Llei de l'hivern, de Gemma Ventura.
Allò de que t'escapes és allà on tornaràs.
La Llei de l'hivern.
Una nova veu literària extraordinària.
Premi Josep Pla.
Per primera vegada,
un cardenal s'asseu al banc dels acusats.
En l'escàndol financer més greu dels últims 30 anys al Vaticà.
Es tractaria d'una inversió immobilià.
Una trama criminal per sequejar les arques de la Santa Seu.
Corrupció al Vaticà.
30 minuts.
A TV3 diumenge a la nit.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Hi ha cap manera millor que un creuer
per visitar el Mediterrani, les Illes Gregues o el nord d'Europa?
Amb BMSF Cruceros,
embarca't des de casa teva.
A l'escàndol financer.
A l'escàndol financer.
A l'escàndol financer.
Amb BMSF Cruceros,
embarca't directament a Barcelona els caps de setmana
o en vols des del Prat.
Vuit dies des de 799 euros per persona,
amb tot inclòs.
Fes la reserva a la teva agència de viatges
o visita MSC Cruceros punès
i aconsegueix el millor preu.
MSC Cruceros descobreix el futur dels creuers.
La qualitat esportiva la vivim cada dia a Catalunya Ràdio.
Aquest any sí.
De dilluns a divendres a les 7 del vespre, tot costa.
En Sònia Gelmà.
Aquest any sí, què?
Parlem d'esports.
Quan hi ha esport en directe...
El totgira ja anem rodats.
Estems pel totgira, amb David Clopés.
I estem preparats pel que calgui.
I al final del cap de setmana...
És diumenge, són les 11, som el club.
La reflexió arriba al Club de la Mitjanit, amb Xavi Campos.
Sent l'esperit de totes les competicions.
Viu els esports a Catalunya Ràdio.
A Itàlia, el govern d'extrema dreta posa més traves
a la feina de les ONGs de rescat.
Òscar Camps, fundador d'Open Arms.
Es desobeirà perquè prima la protecció de la vida humana.
És el més gran que pot fer un ser humà per un altre ser humà.
Blanca Garcés, investigadora sènior del SIDOP.
Crimininitzant aquestes ONGs
i buscant desplaçar-les,
treure-les d'aquesta ruta central,
perquè són testimonis incòmodes.
La fotoperiodista Hannes Jasserbeck
treballa a la frontera entre Polònia i Bielorússia.
Lo que sí que el gobierno polaco intenta hacer
es hacer pasar toda la ayuda
como si los voluntarios,
como si eran participantes de un tráfico de seres humanos.
Solideris.
En Mercè Folc.
Criminalitzar l'ajuda humanitària.
Dissabte, a les 10 de la nit.
Sí que desgasta, però hem de continuar.
Crims Reants a Catalunya Ràdio.
25 de febrer de l'any 2000,
el mateix dia que en Nans Sallet
és condemnat a cadena perpètua per l'assassinat
de la seva exnòvia, apareixen noves proves
que podrien demostrar la seva innocència.
Des del punt de vista personal,
estic content, perquè vol dir que no m'ho invento.
Ja és massa tard.
El Vodkas Serial estira el fil de pistes
que no han estat investigades.
No sabem si l'En Nans era a la biblioteca
les dues 36 de la tarda, perquè si hi era,
vol dir que era innocent.
La investigació periodística aconsegueix que es reobri el cas.
Després de 23 anys entre reixes,
En Nans Sallet va sortir ahir de la presó.
Círiel, el podcast que va posar llum al cas d'En Nans Sallet.
Capítol final.
Aquest dissabte, a les 9 de la nit, a Crims,
amb Carles Porta.
I sempre en podcast i a l'àmbit web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Rallistes.
Passen 5 minuts de dos quarts del matí.
Clar, no puc posar ordre a l'estudi,
i s'escapa aquí el que diuen el Voltas i el Rigao,
quan estem a la publi.
Ha-ha!
Eh?
A veure què heu criticat.
A veure què heu criticat, exacte.
Estic aquí a Tàrrega.
Ara a les 10 arriba la Maica Navarro,
encara la Maica Navarro, l'estudió de Catalunya Ràdio.
Però després em ve a buscar aquí el Ganyet,
i ens anem a veure amb l'alcaldessa cap al teatre.
A partir de les 10 obrim portes.
Escolteu, heu comprat Lletres del Tresor?
No.
Sabeu què són? Perquè hi ha bastant desconeixement.
A veure, les últimes hores,
hi ha hagut bastanta cua
a l'exterior del Banc d'Espanya
i de les sucursals que té Rau de l'Estat
per comprar Lletres del Tresor,
un producte financer que ara mateix ofereix una rendibilitat
més gran que la que ofereixen els bancs, i no m'estranya.
Montserrat Guillén, catedràtica d'Economia i Empresa
de la Universitat de Barcelona. Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. I moltes gràcies per atendre'ns.
A veure, exactament què és la Lletra del Tresor
i per què té tanta demanda aquests dies?
Perquè això és una forma de deute públic, no?
Sí, sí.
Això, en el fons,
és deixar-li diners a l'estat espanyol.
I el que ha passat és que l'últim cop
que va haver-hi una subhasta,
perquè es fa per un mecanisme que és una mica complex,
es va obtenir uns interessos d'un 3%.
Esclar, moltes persones que, curiosament,
tots pensem com és possible, no?,
hi ha un estalvi, una quantitat de dipòsits
de famílies a Espanya,
i aquestes persones, clar,
pensen, doncs mira, faig...
compro una lletra.
La paraula comprar és divertida, eh?,
perquè en el fons estem deixant diners,
però anem i comprem una lletra.
I aleshores obtenim uns interessos
de l'equivalent del 3% a un any.
Que el 3% està molt bé, perquè això el banc no t'ho dona,
a no ser que ho posis
en algun pla financer, no?
Sí, actualment no.
Hi ha algunes entitats noves
d'aquestes que funcionen
pràcticament sempre per internet,
però és clar, hi ha desconfiança,
són noms de bancs o entitats
que no coneixem, i clar, els costa,
ells ja miren de captar clients
oferint molt més
de la banca tradicional, no?
Però una lletra del tresor, és a dir,
aquesta rendibilitat que dius que és del 3%
al cap d'un any, em dius?
Sí, sí, hi ha diferents emissions,
és a dir, l'estat, un cop al mes,
en fa a tres mesos, a sis mesos, a nou,
i a dotze, eh?
Però bueno, sempre es parla, diguem-ne,
quan es parla dels interessos es parla
d'equivalent al que seria un any.
I la inversió mínima
per comprar lletres del tresor,
perquè entenc que això ho pot fer un particular, eh?
Un particular que té uns estalvis,
diu, escolta'm, la inversió mínima quina és?
Sempre són de mil en mil,
és a dir...
Cada lletra són mil euros?
Cada lletra són mil euros,
i actualment, doncs el que estaria passant,
perquè funcionen com a descompte, no?
Ells diuen, no, mira, dona'm el 970,
i jo d'aquí un any
te'n donaré mil, per tant,
he guanyat 30.
Així és la venda d'escompte,
que això despista una mica, eh?,
perquè a mi personalment m'agrada més dir,
escolta, jo poso mil i donen mil 30, no?
Però no sé per què, eh?, psicològic, eh?
Però ells ho fan d'aquesta forma,
i sempre s'ha fet així,
la lletra, doncs, al cap d'un any,
tu recuperes una mica més del que has comprat,
diguem-ne, del que has invertit allà.
I durant aquell temps no ho pots tocar,
però com que les lletres, l'èxit el tenen perquè,
esclar, són tres, sis, nou mesos,
si algú té diners perquè es vol comprar un pis,
per exemple, no?, i ha anat estalviant,
i dius, escolta, per tenir-los aquí morts de riure, no?,
doncs compro una lletra,
i esclar, llavors, amb quantitats grans, no?,
sempre múltiples de mil, com dèiem,
doncs es poden aconseguir, doncs, clar,
uns interessos que no...
i molt clars, no?
I dius, no es pot tocar durant un any.
Però no hi ha risc, t'ho garanteixen,
que et retornin aquest 3% al cap d'un any?
A veure, la garantia és que,
la garantia és que és deuta pública de l'Estat,
és a dir, hauria de fer fallida l'Estat,
llavors, amb aquest termini tan curt, esclar,
es considera que no hi ha risc
que l'Estat no pugui tornar aquests diners,
perquè l'Estat té molta més deuta a 5 anys, a 10 anys,
eh?,
o sigui que es considera pràcticament que no té risc.
Però, per compro 3 mesos,
i si algú, diguem-ne, a gràcia de les lletres, també,
s'imagina, no?,
nosaltres hi comprem una lletra,
i la comprem a nou mesos,
però al cap de 4 mesos diem, ostres, no,
sempre hi ha un mercat secundari,
sempre hi ha persones que diuen, doncs, te la compro jo.
Evidentment, aleshores, no guanyes tant,
però alguna cosa guanyes, tampoc és sense res.
I això de les lletres és el que ningú volia comprar
quan la prima de risc estava
a 600 o 700 punts?
És a dir, és el deuto de l'Estat, no?, pel que em dius?
Sí, sí, esclar,
perquè aleshores comences a pensar,
i si l'Estat no ho pot tornar,
que és per això que en aquests moments,
si vas a comprar un bo o una obligació,
que són...
diguem, la mateixa fórmula, però a més llarg termini.
Ara mateix et donen menys per un bo a 5 anys
que per una lletra d'altres hores 3 mesos,
perquè, esclar, a 5 anys no arriba al 3%,
perquè poden passar moltes coses en 5 anys, no?
Escolta'm, és un negoci bastant rodó, pel que em dius, no?
Sí, és bastant clar.
El que passa és que, diguem,
el mecanisme, la lletra petita,
s'ha de llegir bé i ens fa una mica de por,
i tampoc, si no tenim masses estalvis,
potser no val la pena complicar-se la vida, no?
La lletra petita, per exemple,
la lletra petita, perdó, eh?, perdó el que t'ha dit.
La lletra petita deu ser que els interessos,
evidentment, tributen,
i això vol dir que si l'Estat et paga aquests 30 euros,
hauràs de pagar un impost
a la declaració de la renda sobre aquests 30 euros, també.
Sí, sí, sí, el 19%.
I si ja és quantitats més grans, perquè, esclar,
hi ha un màxim, eh?,
pots arribar a comprar fins a 5 milions,
un particular fins a 5 milions.
Doncs, clar, aniria creixent, no?
Són rendiments financers.
Però, d'entrada, ells no t'ho retenen.
Són rendiments financers que et donen 30 euros
o el que sigui el múltiple del que hagis comprat.
I llavors, doncs, quan arriba el moment
de fer la declaració de renda,
has d'aclarar aquests guanys de rendiments financers.
Clar, que aïllades som tots, al final.
Escolta'm, puc preguntar-te,
Montserrat Guiden,
la catedràtica d'Economia Empresa de la Universitat de Barcelona,
si n'has comprat, tu?
Doncs mira, no he comprat,
perquè és que a vegades
és preferir disposar
d'una quantitat, diguem, sustancial, no?
Perquè jo penso que això, diguem,
a partir dels 10.000 euros,
comença a ser interessant, no?
I després el temps, perquè una cosa que ha passat
és que s'ha facturat tot
i si vols comprar directament,
que t'estalvies una mica de comissió,
doncs ara mateix hi havia la web col·lapsada...
Sí, no, hi ha cua, hi ha cua, hi ha cua.
Però esclar, si segueixen posant els tipus
i les entitats tradicionals
no espavilan a remorar altipòsit,
doncs tots els que hem pogut
estalviar una miqueta aquests últims anys
doncs potser ens ho plantegem, no?
Penseu que als 90
les lletres anaven al 7%.
És una quantitat gran, ara mateix, eh?
Però, bueno, i també
pots anar directament al banc, eh?
És a dir, les cues s'han fet al banc d'Espanya,
si vols, explica una mica, perquè
al banc d'Espanya, d'unes condicions
hi ha una mica més favorables
que una de les entitats normals,
no? Del...
És que tenim tots els ciutadans, no?
Que tenim un compte corrent.
Us ha convençut,
Rigau Baltas i Núria Martínez Ribot?
Sí, sí, m'ha convençut,
perquè, a més, jo ja...
ahir vaig tenir una classe pràctica
a casa d'una persona
que jo entenc gairebé
com la Montse Guillén.
El que això contrasta molt,
o sigui, a veure,
els bancs ara pels dipòsits
em sembla que estan donant un promís,
un 0,40, 0,50% d'interès.
I ara, aquests dies,
els beneficis que han obtingut
els bancs, el Sabadell,
CaixaBank, etcètera,
i el BBVA,
i són uns beneficis brutals.
Llavors penses, ostres,
els finals sempre guanyen...
Podrien revertir, perquè tots aquests guanys
al final són pels accionistes,
i podrien revertir una mica, també,
estimulant els clients que anessin allà.
I per què, llavors, mires una mica
al programa financer,
i, per exemple, veus que a França i Itàlia
els dipòsits són molt més elevades
que a Espanya.
En fi, no sé per què això no es corregia.
I després, un petit afegitó.
M'he recordat dels bons patriòtics,
recordeu el Mascollell, l'Andreu Mascollell...
I tant, i tant, i tant.
Eren bons, no eren lletres, però va haver-hi
també una certa, entre cometes, febre
d'anar a comprar, veus? D'aquells sí que em vaig
comprar això. I sí, sí, és clar,
són uns diners que saps segur, perquè és clar,
dius home, l'Estat, les administracions
difícilment fan falleda.
Estem parlant de quantitats molt petites,
és a dir, pensem en una persona
que tingui 10.000 euros estalviats
i que els pugui...
i que decideixi comprar lletres
del tresor.
Al cap d'un any, en comptes de 10.000,
en tindrà 10.300. Ja sé que si els té el banc
en un compte a la vista, al cap d'un any
en continuarà tenint 10.000,
però probablement posant-nos en un fons d'inversió
o assessorar pel mateix banc
en traurà més que aquests 300 euros,
dels quals, a més a més, el 20%
de la resta, 60,
els haurà de pagar en impostos.
I mentre nosaltres ens barallem d'alguna manera
per les engrunes, els petits estalviadors
ens barallem per aquestes engrunes
que no et canviaran en absolut la vida,
els mateixos bancs que no et remuneren
els dipòsits
presenten entre tots sumats
un benefici, aquest any ho llegíem,
aquest matí ho llegíem,
de 20.000 milions d'euros anuals,
que a més a més no són mèrit
del seu esforç,
d'enginy, innovació, etcètera,
sinó que molt bona part d'aquests beneficis
són mèrits simplement de que hi ha hagut una pujada,
una decisió del Banc Central Europeu
de pujar els tipus d'interès
i els que paguem una hipoteca
de posar en per cas 800 euros,
doncs pagàvem 800
i ara els hi paguem 1.100 o 1.200
i d'aquí ve el seu benefici.
I espera't, eh?
No han mogut un dit,
no han fet un esforç, no han millorat el servei,
és a dir, els beneficis
que mereixen respecte són aquells
que tenen a veure realment amb la innovació,
amb la voluntat de servei,
amb la millora
de la teva empresa
i dels serveis
que ofereix la teva empresa.
Els bancs continuen donant-nos
el mateix servei de sempre
i guanyen molt més per decisions
que venen del Banc Central Europeu
i nosaltres estem pagant,
estem remunerant els bancs,
som nosaltres que estem remunerant els bancs
i ells no es dignen a remunerar
els nostres dipòsits.
Sí, a més a més, com que comentaves
aquests beneficis rècord absolut
de la banca, en canvi,
quan es parla d'un impost a la banca,
ostres, llavors sembla que els bancs...
I ens rondinen. Ui, ui, ui.
Llavors és que sembla que hi haurà, bueno, bueno,
que no es podrà aguantar el sistema,
que no és que no tinguin beneficis,
sinó que tindran pèrdues,
però en canvi tenen uns beneficis rècord
aquest any, per tant,
ens hi hem de posar seriosament
amb aquest impost a la banca
i, en fi, i que deixem de sempre
posar a la galta
els mateixos, com bé comentaves,
Eduard. Al final, jo, la veritat,
de tema inversions, etcètera,
soc lamentable, és a dir,
mai em dedico a...
I tinc pocs estalvis, però aquests estalvis,
a dir, vinga, un fons d'inversió per aquí i per allà,
no en tinc ni idea.
D'altra banda, sí que em dona molta...
Bueno, com a mínim, em sentiria millor
posant-los en bonds de l'Estat
que no en banc, la veritat,
tot i que aquest benefici
pugui ser menor, però alhora també
és un benefici potser més segur
i em sorprenien, les xifres abans les mirava.
Amb tot el mes de gener,
només el mes de gener, peticions de compra
400 milions d'euros
i l'any passat només, amb tot l'any,
432 milions d'euros.
És a dir, en un mes, pràcticament,
hi ha el mateix volum de peticions de compres
que no en tot l'any passat, així que em sembla
que passen com a mínim.
Deixa'm donar les gràcies a la Montserrat Guillem,
la catedràtica d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona,
que s'ha explicat magníficament bé
i ens ha aclarit molts dubtes. Gràcies, catedràtica.
Bon dia. Gràcies, Roger.
Passen dos minuts de tres quarts
de deu del matí.
Deixeu-me tancar la tertúlia amb aquesta història
que ens ha meravellat aquestes últimes hores
i que sona així.
Ara aquí hauria de sonar...
Marc Feigl.
...son mis padres.
Hoy es el primer día que vuelan conmigo, como piloto,
y para mí hay palabras para boletes
que tienen la satisfacción e ilusión,
que eso me hace sentir.
Dos personas que me han apoyado en absolutamente todo
para poder llegar...
Aquest és el vídeo que ha penjat a Instagram
i que s'ha fet viral el pilot d'avió empordanès Jordi Jaques.
És el primer vol comercial en què els seus pares viatgen a l'avió
que ell pilota i els ha volgut sorprendre amb aquest missatge
en directe, enmig d'aquest vol,
un vídeo que acumula centenars de milers de likes a les xarxes
i més de dos milions de visualitzacions.
A aquesta hora, precisament a punt d'agafar un avió,
Jordi Jaques, bon dia.
Bon dia, com estem?
L'enhorabona, d'entrada, Jordi.
Moltíssimes gràcies, família.
Un salut des de l'aeroport de Madrid.
Escolta'm, quants anys tens ara, Jordi?
Ara ja en tinc 24.
24. Quants anys t'ha costat...
Home, ets molt jove, no?, per ser pilot comercial, ja.
Sí, soc el més jove de la companyia, per ser específic.
O sigui, en 24 anys,
quants anys fa que et prepares per ser pilot?
Mira, us ho explico.
Jo vaig acabar el vaig accelerar als 18,
i llavors me'n vaig anar a Islàndia a fer un any de carrera,
que vaig fer els esteronàutics i operacions aèria.
I llavors d'Islàndia, en un any, que ho vaig fer tot,
me'n vaig anar a Jerez, a l'escola de vol,
i allà vaig estar dos anys.
Llavors vaig acabar amb 20,
i amb 21 vaig entrar a la companyia i ara hi porto 3 anys.
Quina companyia, si es pot saber?
Sí, jo estic a Mera Europa Express, a Madrid.
A Mera Europa.
Aleshores, ara agafes un avió a Madrid, no?
O sigui, pilotat per tu, entenc, eh?
No, ara jo me'n vaig com a passatger a Màlaga.
Després de Màlaga ens anem a un aeroport d'Anglaterra,
i el que fem és anar a buscar un avió que està allà amb enteniment,
però sense passatgers, avui.
O sigui, que avui és un dia llarg, però light.
Molt interessant.
Clar, quants avions et tocarà agafar a partir d'ara, l'any?
Bueno, això ja depèn.
Jo a la meva base és Madrid,
i llavors els vols que em programin,
com que cada mes és diferent,
no us puc dir el nombre exacte,
perquè cada dia canvia, això.
Aleshores, el que ha passat d'aquestes hores,
és que tu tenies el primer vol comercial pilotat per tu.
Quin trajecte feia?
Just aquell dia era Madrid-Màlaga,
i després Màlaga-Marrit,
i era el primer vol, com molt bé has dit,
que coincidia jo portant-en els meus pares.
Clar, els teus pares es van comprar bitllets per aquest avió,
entenc, perquè els feia il·lusió, també,
que el pilotessis tu, no?
Sí, ho vam organitzar tot, que fos vacances seves,
dies lliures seus, amb dies meus de feina.
I just el 25 de gener,
el primer vol pilotat per tu,
i després, en mig del vol,
vas fer aquest missatge d'agraïment a tot el passatge, no?
Sí, al mig del vol va passar el que crec que tots hem vist.
Clar, suposo que ells són part, també, d'aquest èxit,
bàsicament perquè et deuen haver finançat aquests estudis,
que no són barats.
Bàsicament, és tot gràcies a ells,
perquè ja tinc jo, amb 18 anys, qui està a l'estiu,
a l'estiu,
a l'estiu,
a l'estiu, a l'estiu,
a l'estiu, a l'estiu,
a l'estiu, a l'estiu.
Clar, treure's la llicència de pilot comercial a Espanya,
quant costa?
Mira, depèn molt de l'escola,
és el que he comandat a molts companys vostres, també,
depèn de l'escola.
Estan entre 70.000 euros a 120.000 euros.
És que això és brutal, no?
És una locura, la veritat,
però per desgràcia no hi ha cap lloc que sigui públic,
que sigui totes privades
i córrer de la conta de l'escola.
I, per desgràcia,
per desgràcia,
per desgràcia,
per desgràcia de cada...
Home, trigaràs uns anyets a recuperar-ho
o a tornar-los els calés als teus pares
si és que els has de tornar?
Bueno, els pares, sí, és més llarg,
però ells em diuen que no ens fa falta que ens torni,
però bé, òbviament, els que tornarem posen detalls,
en vols, i ens portin
de tot el que he pogut disfrutar de fins ara gratis.
Estic pensant, tu potser primer vas fer pràctiques
d'avioc a de cotxe, segons com, no?
No, jo...
o sigui, la sort, és una història ràpida,
És que jo vaig de... un moment, eh?
Sí, no t'estan trucant.
No, no em truquen,
és que només ens volien informar una cosa de l'avió.
Què vol dir, vamos en situación? Què vol dir?
Que ens porten com a passatgers de Madrid a Malaga.
Ah. Un voló de situación.
I això que us estava explicant.
Bàsicament, el que m'han dit, és que, òbviament, els hi tornaré,
doncs en vols i que puguin disfrutar.
Tot el que jo estic disfrutant, fins ara, gràcies a ells.
Quins trajectes dius que acostumaràs a fer, a partir d'ara?
Jo, el que acostumaré a fer,
les vingues que tenim a Europa, bàsicament,
a Espanya, Portugal i Europa en general.
I ja per acabar, perquè sé que t'estan reclamant.
Cap problema.
Quantes hores de vol de pràctiques has de fer
per acabar traient-te la dissència?
Mira, perquè ens entenguem de l'escola,
entre simuladors i hores de vol real,
sortint, més o menys, entre 150 i 200 hores,
depenent de l'escola.
Surten puntuals els teus avions?
Sempre, sempre, sempre.
Per poc que es pugui, s'intenta sempre, totalment.
Encara no has tingut temps de comprovar-ho.
Tampoc deu dependre de tu, no?
Bueno, no, no, depèn de moltes coses.
Depèn de vols en connexió,
passatgers que arriben d'altres vols que agafen el nostre vol,
perquè com bé sabeu a Europa,
que en vols de curta distància és allà a la distància.
Depèn de passatgers, depèn de programació,
d'imprevistos, com tots sabem,
i de mil coses més que estan fora del nostre abast.
Per això som un equip en general molt gran,
i entre tots intentem que tot surti tal com ha sortit.
És tan emocionant com sembla la teva feina?
O realment és una història de pel·lícula?
La veritat és que sí, totalment.
Jo ja dic que el que penjo a les arces socials,
el que parlo amb els meus amics i això, és del fort.
O sigui, no m'invento res,
però és un món que no és una que és molt difícil,
és constància, és molt de sacrifici, estudi constantment,
perquè cada dos per tres tenim els dàmens i els represtos,
però és un món que per mi val la pena,
i ja us dic, no ho canviaria per res d'aquest món.
Jordi Jaques, l'enhorabona, et deixem volar tranquil.
Una abraçada.
Moltíssimes gràcies, família, el plaer ha estat meu,
i que disfruteu molt del dia també vosaltres.
Salut, salut.
5 minuts per arribar a les 10 del matí,
hem començat aquesta tertúlia parlant d'un globus
que voltava pel cel l'espiant,
i l'hem tancat amb la història del Jordi Jaques.
Puc dir una cosa, Roger? I tant, i tant.
A mi un fill meu em fa això, i em faig pipi a sobre de l'emoció.
Necessitaries 120.000 euros per finançar-lo, eh, per això.
Em permets dir-m'hi una cosa, també?
Sí, sí.
Antigament, no, no, no, antigament,
hi havia molts militars que anaven,
perquè calen tantes hores de vol,
i és tan car, ser pilot,
que a l'escola de l'aire de Sant Javier,
allà feien hores d'entrenament amb els avions militars,
i quan tenien les suficients hores,
deixaven l'exèrcit i se n'anaven a guanyar
molts diners les companyies aèries.
Això fins que l'exèrcit se'n va adonar a compte i ho va tallar.
I la segona cosa, en Jaques, en aquest pilot,
a part dels 120.000 euros que li ha costat l'escola de vol,
s'ha d'assumar els dos anys que ha dit
que va estar a Irlanda també preparant-se.
O sigui que realment és caríssim.
Sí, absolutament. Núria?
En aquest món que escolten,
no tot per tenir desgràcies, notícies dolentes, tal,
doncs mira, aquests vídeos així ens encanten.
Com deia l'Eduard, jo no tinc fills,
però hi ha llagrimeta de veure el vídeo així.
M'encanten aquestes coses, esclar que sí, supera favor.
I a banda d'això, realment és una carrera per rics,
o que has d'estalviar molt, has d'hi puc tacar la vida,
i en realitat passa també el mateix amb les oposicions.
Per exemple, és un tema que s'ha parlat molt
amb les places per justícia.
Qui es pot permetre estar estudiant tants anys sense cobrar res,
al final acaben 100 carreres per persones amb molts recursos,
i potser que anem obrint aquests melons, també.
Escolta'm, pensava en tu, Núria Martínez Ribot,
perquè ens vam prometre que Shakira aquesta setmana
tenia nova cançó, i l'ha posposat, t'he vist.
Mira, escolta, en aquest sentit estic trista,
però estic molt contenta perquè,
no sé, que ella sí que és la reina màxima,
o sigui, no hi ha ningú més reina que Beyoncé,
tocarà a Barcelona el mes de juny.
És veritat. Amb aquesta notícia ja estic contenta.
Fantàstic. Doncs amb Beyoncé a Barcelona,
i amb Shakira, que ha posposat fins a final de mes el nou llançament,
que, o sorpresa, parla d'una ruptura, la cançó, eh?
Sí, no ens ho esperàvem, no ens ho esperàvem.
No ens ho esperàvem, no es podia.
Jo em pensava que ja amb Isarrab s'havia tancat la paradeta,
però veig que no, eh? Però ho ballarem, ho ballarem, també.
Anem per aquí, el Marc Pere, on te la dedica. Pujar, puja.
L'has vist mai en directe, Núria, o no?
No, per això, sí que estic emocionada.
No hi ha diva reina d'Esa més gran que Beyoncé.
Jo sí, jo l'he vist en directe.
Bueno, Josep Maria.
El Josep Maria té històries per tothom, eh?
Aquesta estona no me l'esperava.
Sí, sí, vaig acompanyar una filla meva, una que ara està a Boston,
que alguns d'aquí present coneixeu,
i de jove, encara no tenia 18 anys,
i aleshores, esclar, la vaig acompanyar amb el cotxe, etcètera,
i em va encantar.
Feia un show que actuava, a veure, corregieu-me, si no m'equivoco,
amb Destiny Child o Destinity Child.
Sí, ella era de Destiny Child, sí.
Que eren... una era cosina, una era cosina,
i l'altra era amiga, em sembla.
Doncs les vaig veure aquí i em va encantar, m'ha encantat.
Home, és que nivel on, molt bé, Josep Maria, m'ha sorprès.
Sorpresa, eh?, sorpresa.
I amb Destiny Child, ja, vamos.
Sí, sí, sí, vaig veure aquest show, sí.
Escolteu-me, moltes gràcies per acompanyar-nos aquest dissabte.
Cuideu-vos molt amb ell.
Arribem pràcticament fins les 10 del matí,
recuperem publicitat, ens actualitzem les notícies,
i de seguida tornem amb la Maica Navarro
i amb els nou podcast de Catalunya Ràdio des de Tàrrega.
I serem fins a la una del migdia.
A partir d'ara mateix ja obrim portes al Teatre Teneu
i arribarem a quarts d'onze,
per tant, d'aquí una estona ja ens trobem tots al Teatre Teneu
per continuar aquesta gira del suplement.
Gràcies, bon dia i setat a l'Eduard Voltres,
Josep Maria Martireu i la Núria Martínez Ribot.
Que vagi molt bé.
El suplement, amb Roger Escapa.
Hi ha moments en què t'adones
que el més important és gaudir del teu temps lliure
amb els que més estimes.
Amb Caprabo a casa t'ajudem a gaudir del teu temps lliure
oferint-te la millor varietat de productes frescos
al tall i al moment, i sushi acabat de fer.
A més, rebràs la comanda completa amb franges d'una hora.
Benvinguda a la vida.
Benvinguts a capraboacasa.com.
García, Puig, Ferrer, no tenim els teus cognoms,
però si el que et mou és salvar vides i ajudar els altres,
som part de la mateixa família.
Inclou Metges Sense Fronteres al teu testament
per continuar estant sempre al nostre costat.
Informa tant a la família mésllunyana.org
o al 900-494-275.
900-494-275.
Metges Sense Fronteres.
Gris, el musical secumiada de Barcelona.
Bye, bye, baby.
Llumers fins al 12 de febrer, amb un descompte de fins al 25%.
Entrades a Musical Gris, punes.
Beguere, bellesa vegana.
Des de l'any 2017,
som el primer centre d'estètica vegana a Barcelona.
Fem tractaments 100% naturals i vegans
per la cura de la teva pell.
Traiem el màxim profit de la teva bellesa
amb professionalitat i experiència.
Aposta per una bellesa conscient i equilibrada.
Beguere, punes.
Truca'ns al 683 154 246.
Aquest 2023, a TV3 i TV3 a la carta,
les sèries en català que estaves esperant.
Som-hi.
Prepara't per l'estrena de grans produccions pròpies.
Estem a punt d'aixecar-te a l'octubre.
Espera, és real.
I una selecció de sèries internacionals d'èxit.
El rei és mort.
I què passarà ara?
Un 2023 de sèries en català a TV3 i TV3 a la carta.
Bip. Bip.