Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Amb Roger es capa.
Primer va ser la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen.
L'amenaça de guerra no és imminent, però no és impossible, deia a finals del mes de febrer, dies després,
i insistia la ministra de Defensa del govern espanyol, Margarita Robles.
La amenaza es total y absoluta.
Yo creo que las declaraciones en las últimas semanas por parte de Putin han dejado claro que él estaría dispuesto en cualquier momento a la utilización incluso de armas nucleares, si fuera necesario.
Tenemos que ser muy conscientes de que nuestros valores democráticos y la paz de Europa están en una situación de clara riesgo.
I fa una setmana també el primer ministre de Polònia, Donald Tusk, admetia que estem en una època de preguerra.
El llenguatge bèl·lic s'ha instal·lat obertament a l'esfera pública en ple segle XXI, amb aquesta idea del rearmament per estar preparats per qui sap què.
Un fet que semblava insòlit, sobretot a la Unió Europea, en aquest context gens esperançador,
i que recorda les èpoques més fosques del segle XX, s'ha plantejat una altra derivada,
i és la recuperació del servei militar obligatori, la famosa mili.
Aquesta setmana Alemanya anunciava que rearma el seu exèrcit per preparar-se per la guerra
i es planteja recuperar el servei militar, eliminat el 2011.
Això però només ho faria si no surten soldats voluntaris.
A França, Macron ho intenta des de fa anys, però no té prou suport parlamentari.
A Finlàndia no l'han suspès mai i Suècia el va recuperar el 2018, obert també a les dones.
Dinamarca acaba d'anunciar que ampliarà el servei militar obligatori a les dones d'aquí dos anys
i passarà a durar onze mesos, i a Noruega dura un any i el podrien ampliar.
A Espanya, l'Emili va deixar de ser obligatòria pels homes més grans de 18 anys
el 31 de desembre del 2001, gràcies als pactes del Majestic del 1996.
Ara som a 6 d'abril del 2024, amb una guerra a Gaza, amb una guerra a Ucraïna
i tants altres conflictes armats sense tanta tensió mediàtica.
Els segles van passant, però l'espècie humana continua pensant
que la millor forma de defensa és l'atac.
Avui al suplement dos homes i dues dones, l'Elisenda Roca, la Núria Martínez Ribot,
el Josep Maria Martínez Gau i l'Eduard Voltes. Bon dia, bona hora a tots.
Bon dia.
I la pregunta va primer pels homes, i és que vau fer l'Emili vosaltres.
Jo sí. Jo sí, sí, sí.
Va ser Milícies.
Mira, hi ha una possibilitat que teníem, si feies una carrera universitària,
perquè és clar, una Emili de dotze o quinze mesos,
antigament més, et partia completament dos cursos,
i, en fi, era un problema.
Llavors, podies presentar-te un examen físic i teòric,
els criteris, no sé, anaves allà i hi havia gent que provava
i ni sabies com ho havia fet, i altres que...
El cas és que llavors ho feies partit amb tres campaments,
tres mesos d'instrucció,
tres mesos amb una acadèmia militar de l'arma que et toqués,
i després quatre mesos de pràctica,
ja com a sargent o com a feres.
Jo era d'infanteria, totes les carreres de lletres,
o la immensa majoria de carreres de lletres eren d'infanteria,
mi em va tocar, i vaig passar els tres pitjors mesos de la meva vida,
amb diferència, l'Acadèmia General d'Infanteria de Toledo,
i allà, un hivern, un clima terrible,
una ciutat en aquell moment molt provinciana,
ara està més cuidada.
No he volgut tornar a trepitjar a Toledo amb la vida
pel mal record que em va quedar.
Per què van ser els tres pitjors mesos de la teva vida?
Una disciplina espartana,
en aquella època, a més,
ja al final del franquisme,
a principi dels anys de la transició,
ser estudiant, al final dels últims anys del franquisme,
quan em va trucant allà,
ser estudiant era sospitós ja d'entrada,
sobre si venies de Catalunya
o del País Basc encara més,
la disciplina espartana,
tots els oficials i suboficials que t'estaven instruint allà
sabien que tu,
que la majoria dels que estàvem allà,
en tres mesos per la normativa que hi havia,
seríem oficials o suboficials,
una cosa que amb ells hi havia,
que no ho sentíem, que cap de nosaltres ho sentia,
si no haguéssim sigut militars,
i que a ells se'ls havia costat allò anys d'estudi, d'instrucció,
per tant, et tenien una mania,
et putejaven, em perdó per l'expressió,
tal com podien.
Ara també tinc algunes anècdotes increïbles,
com per exemple,
us diré una cosa,
jo em dic Martí,
hi havia a la meva companyia,
a l'habitació on jo,
que érem 15, 14 o 15,
hi havia un que es deia Mayor,
Jaime Mayor Oreja.
Què dius ara?
Tres mesos de la meva vida
vaig estar compartint-los amb Jaime Mayor Oreja
a Toledo,
sí, sí,
a l'Acadèmia General d'Infanteria.
I vas tenir contacte directe, eh?
I tant.
I què tal?
Normal, un mes, un mes.
Vam estar-nos parlant un dia a Estrasburg,
i, bueno, d'entrada no ho recordo.
Dic, sí, home,
ah, sí, sí, és veritat.
Em sembla que jugava a Handball,
recordar que jugava a Handball,
i deia...
Passava en llista i estàveu junts, clar.
Martí, Mayor!
Sí, estàvem molt a prop, molt a prop.
Jo estava al costat de Jordi Martí Malet,
un altre català,
i després ja venia ell.
Lluís Estrasburg.
Josep Maria,
sempre tens anècdotes, eh?
Una caixa de sorpreses.
Això saps on ve, Núria, de l'edat.
I de viure moltes coses, també.
M'agradaria no tenir-ne tanta experiència més jove.
No, de viure moltes coses, també.
Dormies amb lliteres?
Sí, amb lliteres, amb lliteres.
I per ordre alfabètic, també?
Sí, el que passa és que...
Tenies el Mayor a dalt o baix o...
Jo estava amb el Martí Malet.
Amb el Martí Malet.
Ell estava una mica més cap allà.
I a Estrasburg un dia ho vam parlar
i em va dir això,
diu, és que los bascos lo passàvem molt mal,
i és veritat, els bascos els castigàvem bastant d'entrada,
i ell, ja veus, era Jaime Mayor Oreja.
I després, l'última anècdota,
quan feies les pràctiques,
aquesta també suposo que us sorprendrà,
a mi em va...
Jo acabo, que us recordo i ho explico,
em sorprenc més.
Una de les coses que em van tocar,
quan vaig fer els quatre mesos de pràctiques,
a Sant Climent de Cebes,
és que havia de fer classe als soldats,
als reclutes, que anaven nous,
de moral i formació patriòtica espanyola, naturalment.
Vaig estar quatre anys fent aquesta mena de classes a la soldat.
No, si tu ets el professor.
Jo, el professor.
No, perdona, hi ha els llibres.
Rieu de la formació patriòtica o de la formació moral?
No, i de la formació patriòtica,
què els ensenyaves tu, Josep Maria?
A Mare a la Pàtria,
Los hombres y pueblos de España,
i coses d'aquestes.
Déu-n'hi-do!
El terruño, el terruño.
Així va sortir després, eh, Josep Maria?
Imagina't.
Això es farà molt d'anar així i acabo amb això.
Aquesta no és meva, però un dia...
No, no, si avui podem fer tota l'hora amb tu, Josep Maria.
No dirà el nom, perquè és un ex-president de la Generalitat.
Home, doncs no, és com de Maciés a dir el nom.
Si no, no ens ho expliqui.
A veure, va.
Jo l'he deixo condivinar-ho, digues.
A veure, sí, no n'hi ha gaire.
Li vaig explicar això, ho estàvem parlant un dia,
ell i jo, no?, i el privat.
I aleshores em va dir,
doncs a mi què em va passar a mi, t'ho explico.
Diu, estava fent unes pràctiques d'ordre govern,
una muntanya, això em fa veure
que vas a prendre una oposició,
a disparar i tal,
i em vaig entrar bancar i vaig caure.
Faltaven 15 dies per acabar.
Va caure i es va fer un tall al braç.
I li sortia sang al braç.
I aleshores el capità, el sergent,
el que estava allà més a prop,
sigue, sigue, tira, tira, tira.
I el tio allà, mig ensangrentat i tal, ensangronat.
I aleshores el comandant que ho va veure
va anar allà i va dir, no, no.
Diu, total, faltan 15 dies,
diu, ho diré en castellà que sona més,
diu, faltan 15 dies per a que termine.
Este muchacho queda, des de este momento,
rebajado de servicio.
La va agafar amb ell del braç i li diu,
muchacho, ya has vertido suficiente sangre por España.
Oh, això m'ho va dir...
Un ex-president de la Generalitat.
Un ex-president de la Generalitat.
El seu cognom comença per M.
Jo anava a pensar el mateix.
Sí, anava a ser el nom o cognom.
El cognom, bueno, poden ser dos.
Si comença per M, no, poden ser tres.
Maragall, Mas o Montilla.
No, tinc clar que és Mas.
Vull dir-ho vosaltres.
Tinc claríssim que anava a la llista.
A veure, un moment, fem un silenci si és Artur Mas.
És Artur Mas.
Eduard, tu vas fer l'Emili?
No la vaig fer.
No.
Perquè jo soc d'una altra generació
i ja teníem l'oportunitat de lliurar-nos-en
fent una objecció de consciència
i els més valents la insubmissió.
Jo no vaig ser dels més valents,
vaig fer objecció de consciència.
L'anècdota que tinc és que no hi ha mascle
sense anècdota relacionada amb l'Emili,
diguéssim, a partir d'una generació.
L'anècdota que tinc és que jo vaig omplir
tots els papers de l'objecció de consciència,
que era un tràmit, diguem-ne, no?
I, per tant, estava exclòs del sorteig.
Vull dir, el sorteig de places jo ja no hi entrava
perquè havia complert en temps i forma
el tràmit d'omplir els papers
i de sol·licitar l'objecció de consciència.
Però, un bon dia, m'arriba a la bústia de casa
una carta del Ministeri de l'Exèrcit,
l'obro i era una carta dient-me
que el dia tal m'havia d'incorporar a Files
a un quartel, recordo, a la carretera Extremadura,
que era la carretera de Càceres a Badajoz,
quilòmetre no sé què,
o sigui, allà al mig del no-res, a Extremadura.
I és el susto de la meva vida,
com podeu imaginar, diguem-ne, no?
Perquè jo estava...
És que jo no havia d'haver ni entrat en el sorteig.
i vaig anar corrents a reclamar
a veure què passava
i van acabar reconeixent l'error.
Vaig entrar al sorteig per error, diguem.
En principi hem d'estar tranquils perquè...
Perdona, jo voldria fer un homenatge
a totes les dones de 55 a 80 en amunt
que han hagut d'aguantar totes les milis
de tots els homes que les han envoltat.
des d'aquí el meu més profund homenatge m'inclòp.
I escalf.
I escalf, i escalf, paraula que detesto.
I escalf.
S'ha posat de moda, sí.
En principi hem d'estar tranquils
perquè Margarita Robles diu que a Espanya
la mili no tornarà.
No va haver servici militar obligatorio en Espanya,
en absoluto.
Ni creo que se le haya pasado por la cabeza a nadie.
otros países que efectivamente es por situación geográfica
percibe más esa preocupación que todos deberíamos tener,
que no nos olvidemos.
Aquí estem fent molta conya,
però estem parlant de la mili
perquè la notícia és que Europa s'està rearmant
i s'està preparant pel que pugui venir.
Sobretot aquests països fronterers,
com deia la ministra,
és a dir, tots els països nòrdics i al voltant
evidentment poden tenir un exèrcit professional,
però hi ha molt...
És a dir, el nombre de combatents serien molt pocs.
I clar, estem parlant de dos governs,
el d'Israel i el de Rússia,
és a dir, Netanyahu i Putin,
que estan decidits a guanyar.
I guanyar vol dir seguir amb els seus plans,
que és envair.
Sí, a mi, realment, com a persona de 34 anys,
em sorprèn viure aquesta situació.
És a dir, jo sempre havia tingut la percepció
que les guerres eren coses passades
i que ja n'havíem après
o que els drets conquistats ja els teníem
i que havíem d'anar sempre cap endavant a aconseguir-ne més.
Doncs ni una cosa ni l'altra,
ni els drets són per sempre els drets adquirits,
sinó que sempre els has d'anar lluitant.
I la pau, també.
I és una cosa que les generacions que hem viscut
entre, o sigui, una generació sí entre guerres,
però sempre en pau,
és una cosa nova per nosaltres.
I parlar d'aquestes guerres europees
i que la ministra de Defensa utilitzi aquest to,
la veritat és que per una generació com la teva i la meva,
Roger, crec que és molt sorprenent.
Totalment, sí, sí.
A mi aquests dies m'ha vingut al cap
un episodi històric,
que és la Setmana Tràgica, 1909.
La Setmana Tràgica va ser una revolta popular a Barcelona,
molt bèstia,
molt violenta,
contra la mobilització de reservistes
per anar a la Guerra del Marroc.
És a dir,
quan el govern espanyol va decretar la mobilització
per endur-se milers de joves catalans
cap a la Guerra del Marroc,
doncs Barcelona va esclatar aquesta revolta
que va durar una setmana,
que és coneguda com la Setmana Tràgica,
que va donar lloc a la literatura,
Joan Maragall, etcètera.
En fi, ja ho sabem.
Jo no veig viable en l'Europa
que ja no té servei militar obligatori.
Honestament, no veig viable
que els governs i els estats siguin capaços
de portar els joves a un servei militar obligatori.
I encara menys a una guerra.
Crec que la joventut europea actual
això no s'ho deixarà fer.
El que sí que veig viable és,
per exemple, ahir sabíem que a Polònia,
ho vaig aprendre ahir,
a Polònia sí que hi ha hagut una crida de voluntaris,
hi ha un cos de voluntaris joves,
que ha passat de tenir 30.000 membres
a tenir-ne 50.000.
Hi ha 20.000 joves polonesos
que s'han apuntat voluntàriament a l'exèrcit.
Això sí que ho veig viable.
Que hi hagi crides a la voluntarietat
i que hi hagi joves que, diguéssim,
no tinguin res millor que fer
o pensin que és el seu deure patriòtic
i s'apuntin voluntàriament a l'exèrcit.
Això, vaja, no...
Crec que sí que pot passar.
Ara, un servei militar obligatori,
absolutament convençut
que la joventut europea això no s'ho deixarà fer.
Jo crec que, més que clima de guerra
o de preguerra,
estem en un clima de preguerra freda.
És a dir, estem ja caminant
d'una forma claríssima
cap a això que sembla un contrasentit
però que és molt revelador, aquesta definició.
Una pau armada.
O sigui, com més armes,
com més capacitat de defensa,
com més capacitat de mobilització tinguis,
més li dones al teu potencial adversari,
i això val tant per Putin
com per l'UE en aquests moments,
o per l'OTAN,
doncs li dones al teu adversari
l'afirmació que
ull amb el que fas
perquè jo també estigui preparat.
I jo també crec, com vosaltres,
que el servei militar...
El servei militar que jo vaig viure
ho considero una absoluta pèrdua de temps
i de diners.
Era caríssim, allò,
i no servia per res.
Ara, una via,
a part de la que ha comentat ara l'Eduard,
una via com la Suïssa,
també és possible.
Suïssa, el servei militar,
dura temps,
però els joves no han de...
Nois i noies, eh?
No han de fer això
estar-se un any de la seva vida
o dos fent...
No, no.
Els estius fan uns cursets,
mira, una mena de milícies,
però els estius fan uns cursets,
fan instrucció,
fan un parell de mesos d'instrucció
per la muntanya,
orde obert, orde tancat, etcètera,
i s'ha acabat.
I estan simplement en prealerta
per si...
A la reserva, diguem.
Jo això també ho veig
com una possibilitat,
però l'Emili com a tal
jo tampoc la veig.
Jo tampoc ho crec
i a més a més
pensava
també en les notícies
que ens arriben de França,
però pensava en el que estava passant aquí,
comentava l'Eduard
mentre arribàvem
i estava esgarrifada,
només els falta als joves,
aquesta notícia,
la possibilitat,
tot i que la ministra ha dit que no,
d'una mili obligatòria,
aquest 22,5%
de joves,
d'adolescents
i una mica més grans,
que prenen
ansiolítics,
antidepressius,
hipnocedans,
i que és el màxim històric
d'aquest país
i que va a l'alça
a Catalunya, eh,
també,
no estic parlant de França,
estic parlant d'aquí.
Clar,
ja va començar abans de la pandèmia,
el 2016.
A la pandèmia es va greujar.
Ah, imagineu-vos ara sobre la mili.
Bueno, en fi,
és preocupant,
preocupant el consum,
que això vol dir,
no ha venat el psicòleg,
no que els hagin dut el psicòleg,
és ha venat el psiquiatre,
però el psicòleg no pot receptar medicaments.
És el psiquiatre qui els medica.
I clar,
un 22,5%.
I la tendència a escavar l'alça
és molt preocupant.
Digues, Eduard,
i Núria,
crec que també vols la paraula.
Sí, sí.
De seguida vaig cap a França,
que tinc la Isabel Galià a punt
i ho diguéssim tot plegat.
El preocupant no...
Allò que és preocupant
no és el consum dels ansiolítics,
sinó les causes, no?
O sigui, és a dir...
No, evident, evident.
Ara hem progressat en una cosa,
i és que abans d'aquest tipus de malalties,
diguéssim,
i d'angoixes, etcètera,
no se li donava importància,
i ara els pares empenyen els fills,
o sigui, els ajuden al psicòleg,
i al psicòleg moltes vegades
se'ls deriva al psiquiatre.
I la patologia hi és.
El que és preocupant
és que les patologies hi són,
diguem-ne.
És com quan diem
que han pujat les violacions, no?
No han pujat les violacions,
han pujat les denúncies de violació.
És a dir,
en el final és un bon símptoma
que hi hagi...
que flori,
que flori la veritat
i que flori la realitat,
i la realitat és que hi ha violacions
i la realitat és que
molts joves pateixen moltíssim, no?
Núria.
Sí, no,
penso que efectivament
no es tornarà
al servei militar,
i menys en un país com Espanya,
però sí que crec que
el jovent d'avui en dia,
la generació Z,
i després l'Alfa,
tindrà un món
molt diferent al nostre.
Per unes coses
és molt positiu,
jo no soc gens nostàlgica del passat,
penso que abans
les dones i les minories
tenien molts menys drets que ara,
per tant,
el món és millor,
però sí que
pel que fa
a la violència
i pel que fa
a les guerres,
doncs tindran
un món
molt pitjor,
això està claríssim.
Lliguem-ho tot plegat
amb el que ha passat
aquestes últimes hores a França.
Perquè la policia ha detingut
5 persones,
4 d'elles menors,
per la mort
d'un adolescent
agredit dijous
quan sortia
de l'institut.
Aquest ha acabat morint
a l'hospital
on l'havien traslladat,
és el cas més greu,
però no és l'únic
perquè un altre adolescent
va ser agredida
en un atac similar
al sud del país
hores abans
i continua ingressada
en estat crític.
4 menors d'edat,
Macron,
que per cert
està intentant
des de ja fa un temps
reinstaurar aquest servei
militar obligatori,
el que passa és que
no té el suport parlamentari
per aconseguir-ho.
Des de París,
Isabel Galí,
bon dia i bona hora.
Bon dia.
Resumeix-nos una mica
l'estat
en què es desperta avui París
i el que ha passat
d'aquestes últimes hores.
Bé, sobretot
el que hi ha
és
moltes preguntes
per resoldre
i molta gent
es pregunta
què és el que ha passat
aquesta setmana
i
per què no hi veuen
un per què clar.
Sobretot en el segon cas,
hi ha hagut dos casos
aquesta setmana,
el segon és
el cas del Champs Cedin
que va morir ahir
a un hospital de París
a conseqüència dels cops
que li van propinar
dijous a la sortida
de l'institut.
Això va passar
a Biri-Chatillon
que és una població
de l'extraràdi sud
de París
popular,
de gent treballadora,
però no amb cap problemàtica
específica
de degradació social
o de violència relacionada
amb bandes o amb narcotràfic.
I segurament en sabrem
més coses avui
de tot plegat,
però és sobretot
la falta de motiu
el que aquí a França
fa que es parli
senzillament
d'hiperviolència juvenil
com un fenomen
gaire benilista
sense gaire explicació
sociològica concreta.
I per violència juvenil, eh?
Sí,
això és el que
estan dient
fins ara
i dins de les causes
en el primer cas
sí que s'enfoca molt
cap a les xarxes socials
perquè a Montpellier
dimarts
una nena
de 13
mira,
hi ha qui diu 13
i hi ha qui diu 14 anys
va ser també apallissada
per tres menors
que han estat detinguts
una de les quals
estudia amb ell
a l'institut de Montpellier
i en aquest cas
sí que en sabem més coses
i sembla que hi ha un historial
doncs d'assetjament online
al darrere
i que la convocatòria
per propinar la pallissa
a la setmana
també es va fer
a través de les xarxes
el problema que hi ha
en aquest cas
és que només tenim
gairebé una única versió
que és la de la mare
d'aquesta nena
d'aquesta noia
que es diu Hashiba
i que ha donat
diferents versions
del que va passar
una mica
o contradictòries
o desorganitzades
i que ha fet que
que s'interpretés
de diferents maneres
primer va dir
que li ve no esorpat
el compte Snapchat
de la seva filla
una companya de classe
l'hauria fet
i que aquesta noia
l'acusava
de penjar fotografies
no autoritzades
de gent de l'institut
perquè tothom
anés contra ella
que li tenia
una mania especial
després va donar
una altra versió
que si aquesta noia
que l'assetjava
i li hauria usurpat
la identitat
deia que
la seva mare
anava vestida
massa europea
i que per això
per ser poc creient
l'hauria anat
apallissada
i clar aquest és un argument
el qual
s'hi va agafar
a l'extrema dreta
aquí francesa
per dir que tot era
una guerra religiosa
causada pels musulmans
més radicals
per cert
alguns mitjans espanyols
també
han recollit
només aquesta versió
que no està confirmada
per més enllà
que alguna frase
fora de context
de la mare
finalment
la mare de la Samara
va sortir a la televisió
ahir
crec que va ser
ahir
per dir que
que ells eren bons musulmans
que eren una família
pietosa
que respectava el ramadà
i les pregaries
i en tot cas
que rebutjava
qualsevol
instrumentalització
de l'extrema dreta
del tema
Déu-n'hi-do
la pregunta aquí
és que està fallant
i quina resposta
farà Macron
ara
perquè d'entrada
vaig veure que deia
que seria implacable
el que passa
és que crec que això
arribava
abans de saber-se
que finalment
una d'aquestes víctimes
acabaria morint
no?
cert
cert
el president Macron
ahir tenia una jornada
diguem
dedicada a educació
ahir era
diguem
final de segon trimestre
amb una part de França
no a tota
però a la part de París
i als voltants
era l'últim dia
diguem
d'aquest segon trimestre
avui comencen
vacances
de 15 dies
una bona quantitat
d'alumnes
de primària i secundària
i en aquestes visites
a diferents centres escolars
doncs
va fer aquestes
declaracions
va dir que sí
que s'havia de ser
implacable
però com fa normalment
en aquestes ocasions
el president va dir
que deixava tot
a mans de la justícia
i que no volia opinar
en tot cas
ell va parlar molt també
de
de les xarxes socials
i és cert que
aquesta setmana
justament vam anar
a visitar
un centre
de defensa dels menors
amb un número de telèfon
que és el 3018
i ens van explicar
que els casos
d'assetjament
i d'amenaces
es doblen
any rere any
i que l'any passat
el 2023
van rebre
50.000 trucades
i contactes
i que en el que portem
d'any
o sigui
gener, febrer, març
ja porten
aquesta xifra
també
o sigui que
el 2024
diguem
saltarà pels aires
és una mostra més
de les problemàtiques
que generen
les xarxes socials
amb una joventut
que segurament
no s'ho va passar
gens bé
amb la pandèmia
que potser
hi ha
raons
de salut mental
al darrere
i tot i que hi ha
aquest organisme
de protecció
a la infància
pot fer retirar
per exemple
fotografies
o continguts
amb què
els joves
es fan xantatge
uns amb els altres
doncs segurament
no és prou
i Macron ahir
el que va venir a dir
és que
els instituts
les escoles
han de fer
una mica més
de seguiment
dels casos
d'alumnes
agressius
el que passa
que els mestres
moltes vegades
els simicats
diuen
ens demaneu
una cosa extra
i no tenim
prou mitjans
per tirar-los
endavant
per tant
diguem
que no va fer
grans propostes
útils
per encarar
aquest problema
més aviat
et diria
que al contrari
perquè va fer
un anunci
que a partir d'ara
poden ser mestres
qualsevol persona
que hagi fet
una carrera
de només de 3 anys
un BAC més 3
que en diuen
i molts sindicats
es van posar les mans
al cap
dient
si a sobre
posem
en els instituts
i en les escoles
gent menys formada
doncs això
tampoc ajudarà
a tot plegat
Elisenda
Josep Maria
Eduard
i Núria
jo et volia preguntar
això és un tema
que fa molts anys
que s'arrossega
tots allò
o Zambiagón
de París
de la gran ciutat
quantes pel·lícules
que són crits
d'alarma
d'alerta
algunes
amb un cert bonisme
al final
hem vist
franceses
naturalment
parlant dels instituts
com a polvorins
on els mestres
estan sobrepassats
i on
hi ha molta violència
i molta canalla
molts adolescents
que no veuen
un futur clar
que tenen
famílies
que evidentment
els interessa poc
o no estan per sobre
pendents
de la seva educació
aquest problema
que fa temps
que s'arrossega
té una barreja
de
crueltat infantil
ara a través
de les xarxes
o juvenil
diguem
que sempre van
assajar
el que creuen
més feble
pot haver-hi
un punt
també
de fanatisme
religiós
però jo crec
que és
més aviat
una violència
intrínseca
de grup
i després
jo penso
que la justícia
hauria de ser
la solució
final
és a dir
criminalitzar
aquests
nois
i ja
que els tanquin
és a dir
que els aïllin
i que els tanquin
és com una solució
això s'hauria
de
des de fa anys
a més a més
Isabel
s'hauria de
de portar
ja
de tractar
des de
abans
que arribin
a l'adolescència
vaja
és a dir
des que són
canalla
no sé
no sé
què
digues
digues
no
jo a mi se'm fa
molt difícil
diguem
seguir aquesta línia
que has agafat
per no senzilla raó
perquè moltes vegades
aquesta sensació
de grup es fa
a través de les xarxes
però no és oberta
en els instituts
i probablement aquests nois
i noies
que potser tenen
una violència
un odi intern
no ho expressen
directament
sempre a classe
potser en alguns casos
sí
però
aquests dos casos
s'han fet a fora
dels instituts
i els mestres
moltes vegades
diuen
nosaltres
no podem actuar
amb el que
passa a fora
i aquestes convocatòries
d'agressions
que és veritat
que n'hi ha hagut
en el passat
però jo tampoc
voldria criminalitzar
les valides franceses
perquè
per dos casos
o tres
o quatre
o cinc
de dolents
n'hi ha molts
d'èxit
i jo crec que això
també
s'ha de
s'ha de
ressaltar
o sigui
fa una feina
ingent
els professors
i els principals
directors dels instituts
i dels col·legis
i en molts casos
d'èxit
i malauradament
n'hi ha alguns
que no
sí que hi ha
un fenomen
probablement
de família
desestructurada
de família
monoparental
de pares
o mares
que no
tenen temps
de fer-se càrrec
dels seus fills
ni mirar
què fan
amb els seus aparells
amb les seves tablets
o amb els seus telèfons
quines xarxes
miren
què controlen
això és un altre capítol
i tot i que França
és un país
que intenta
de fet
ha legislat
d'una manera
molt dura
perquè els adolescents
no tinguin accés
a segons quines pàgines
web
per exemple
o segons quines aplicacions
no se n'està sortint
perquè
ens comentaven
des d'aquest centre
de protecció dels menors
del 30 a 18
ens deien
no se'n surten
perquè la justícia
no s'hi vol ficar
perquè
hi ha una mica
de dificultat
de voler-se
ficar en la vida
personal
de les famílies
i dels individus
diguem
hi ha una mica
són reacis
a legislar
d'una manera
molt clara
respecte a això
tot i que hi ha
una llei
que representa
que protegeix
els menors
de tot plegat
hi ha molts factors
que intervenen
en aquesta violència
però també voldria ressaltar
que hi ha
que es fa
molta bona feina
i que
aquests són uns casos
malaurats
que fan reaccionar
la societat
i que
el que venen a dir
és
necessitem més mitjans
per ajudar
aquesta joventut
i això és el que
no està arribant
des del govern
de Gabriel Atal
Josep Maria, Eduard i Núria
M'ha semblat
sentir que
la Isabel deia
que això
no és una valia
especialment problemàtica
amb problemes
d'emarginació social
religiosa
o racial
en definitiva
a veure
el tema
de l'assetjament escolar
és un problema
molt greu
i molt extens
i ara estem parlant
de França
però no només passa a França
aquí
cíclicament
tenim casos d'aquests
i és terrible
que l'està molt vigilant
els casos que surten
també ho apuntava
l'Isabel
són els més espectaculars
els més problemàtics
els que acaben
malauradament
acaben
amb desgràcia
però això és molt més extens
molt més extens
del que ens pensem
molt més extens
estic segur
d'aquestes 50.000 trucades
que comentàvem ara
que aquest telèfon
de defensa dels menors
a França hi ha
i repeteixo
a casa nostra
això és un problema
molt greu
sempre hi ha hagut
als col·legis
sempre
sempre als instituts
sempre hi ha hagut allò
de la burleta
la cunyeta
en el diferent
sigui pèl roig
porti ulleres
gras prim
alt baix
això sempre ha estat
però en aquests moments
amplificadíssim
amb les xarxes socials
això està agafat
i bueno
la pandèmia
no sé quines altres raons
hi ha
però això
és un problema gravíssim
i que repeteixo
França
molt bé
i a més ara
França està l'aparador
perquè d'aquí tres mesos
tenim els Jocs Olímpics
tot el que vulguis
però atenció
que és un problema gravíssim
i és un problema
que a casa nostra
és molt fort
hi ha molts casos
d'assetjament
i la majoria
no són coneguts
i això no sé si la justícia
els professors
algú
ha d'actuar de forma contundent
i les famílies
evidentment
Fa un any
ens vam passar
una pila de setmanes
parlant de la tragèdia
dels adolescents
de Sallent
que va acabar
amb resultat fatal
per una de les germanes
Eduard
A veure
és que
això de l'assetjament
de les instituts
a les escoles
això ha sigut
i ha sigut
sempre
jo ara mateix
mentre parlava
estava recordant
la meva escola
i el que passa
és que
hi ha una qüestió
que és la crueltat infantil
que ha dit la Ligenda
que això és
de sempre
de tota la vida
hi ha un fenomen
que és
la crueltat infantil
i la crueltat
preadolescent
això sempre hi ha estat
el que passa
és que
fins ara
l'assetjament
només podia ser
presencial
i físic
i ara
la crueltat
també es pot
manifestar
amb una altra eina
o sigui
a la humanitat
quan li dones eines
les utilitza
no els joves
joves
els grans
tots
els dones un any
dones un martell
i el faig servir
i les xarxes socials
simplement són
una eina
a través de la qual
es vehicula
aquesta crueltat infantil
que sempre
hi ha estat
per tant
el primer que voldria demanar
és una mica
de context històric
i consciència històrica
diguem-ne
això
sempre hi ha sigut
i a més a més
jo recordo
a la meva escola
episodis d'una crueltat
i de violència
que ara
m'ho miro
i dic
Déu meu
com no vas reaccionar
davant d'això
com ni ho explicaves
a casa
no dic que jo
em fos víctima
jo em vaig ser
testimoni
jo arribava a casa
i deia
què tal avui l'escola
i ni se m'acudia
a explicar això
perquè formava part
de la normalitat
i del dia a dia
i després hi ha
una altra part
que és
tot allò
que no té tant a veure
amb la crueltat infantil
sinó amb el polvorí social
com heu dit
aquí és on els governs
realment poden
i han d'actuar
perquè és cert
que hi ha una violència
acumulada
dintre de molts joves
una ràbia acumulada
que té a veure
amb la manca
d'expectatives vitals
Sí
jo penso que
el tema
és com
bé estava explicant
ara l'Eduard
tota la vida
hi ha hagut bullying
el que passa
que el que fan
les xarxes socials
és que aquest bullying
duri 24 hores
perquè
abans
el bullying
estava centrat
a les hores de classe
i aquests nens
com a mínim
quan arribaven a casa
descansaven
i ara
aquest bullying
dura 24 hores
i a més
és un bullying
que queda
perquè totes aquestes fotos
a l'Snapset
sí que poden desaparèixer ràpid
però totes aquestes fotos
poden seguir
en aquests grups de WhatsApp
per tant
és una tortura
insuportable
i penso que
comentaves molt bé
que les banlies
estan fent molt bona feina
també aquests professors
i mai es diu
però és una feina
que ha d'estar també
complementada
pels pares
és superimportant
que els pares
siguin conscients
que han de fer
molt d'esforç
en dir als seus fills
que el bullying
està malament
i que no poden ser-ne
còmplices
perquè qui fa bullying
són poques persones
com hem explicat
diverses vegades
també en aquesta tertúlia
el tema
és que ser còmplice
fa que això
acabi sent una tortura
per aquests nens
que pot acabar
en suïcidi
és una cosa gravíssima
i en el cas
de França
té aquesta particularitat
que Espanya
no té
que
en tenim
més persones
islàmiques
i tenir
una ultradreta
molt més bèstia
que Espanya
l'ultradreta
que té França
no està tan
centrada
en les batalles
culturals
com si que es poden lliurar
als Estats Units
o a Espanya
o en altres països europeus
l'ultradreta francesa
està sobretot
centrada
en la immigració
i en tots aquests casos
s'hi abraonen
i fa que tot això
també tingui una amplificació
molt més gran
deixa'm dir
que no és
d'immigració
el problema
que hi ha
a les batalles
o sigui
són
segones
terceres
i quartes
generacions
vull dir
que són francesos
són francesos
per suposat
però que per ell
per l'ultradreta
són
diferents
són francesos
diferents
tampoc
els diguin
que són immigrants
però sí que diuen
que són
culturalment diferents
i que no entenen
les seves especificitats
són crítiques
moltes vegades
molt injustes
m'agradaria insistir
en que
per un
o dos
o tres
o quatre
o cinc casos
dolents
n'hi ha
cent
dos
tres
cent
mil
d'exitosos
i que surten bé
i que es fa
moltíssima feina
i que està bé
mirar què fan
evidentment
que hi ha problemes
a França
hi ha agressions
a mestres
hi han hagut
unes onades
d'amenaces
de bomba
que han posat en alerta
a la meitat
dels instituts
del país
aquest últim mes
però després
se sap
que són
dos
tres
quatre
persones
que efectivament
s'uneixen
a través
de les xarxes
socials
que permeten
aquest tipus
d'actuacions
tan violentes
i tan amplificades
i que a més a sobre
són anònimes
i això
està molt bé
poder amenaçar
algú
des de l'anonimat
perquè et quedes
tan panxo
després potser és el teu
company de classe
amb qui t'hi asseus
al costat
jo només volia afegir
el que han dit
el que han dit la Núria
i la Isabel
que sovint
es diu
els pares
s'han d'implicar
però
aquí
trobo que
en molts casos
les mares
sobretot
que són les que són
a casa
controlant
treballant
i intentant
o sigui
el problema és
subsistir
sobreviure
és a dir
no poden estar
pendents d'aquests nanos
i efectivament
confien
que allà a l'escola
els redreçaran
però no estan a sobre
perquè facin els deures
o perquè
no
estan
per sobreviure
en un estadi
diguem
no de classe mitjana
sinó de classe
diguem
molt baixa
París
totalment d'acord
sí
Isabel Galí
moltes gràcies
una abraçada
gràcies
passen sis minuts
de dos quarts
de deu del matí
el suplement
amb l'Elisenda Roca
el José María Martí
l'Eduard Voltes
i la Núria Martínez Ribot
faig una pausa
connectaré amb Memphis
perquè allà hi tenim
el Francesc Garriga
que ha entrevistat
el Marc Gasol
de seguida Marc Gasol
al suplement
i
i continuem la tertúlia
aquí al suplement
fins ara
el suplement
amb Roger Escapa
ei
som-ho a Xavi
i ja som aquí
que si ens necessites
clar que sí
tu la teva roba
i el planeta
i és que som el detergent ecològic
que deixa la teva roba neta
i en pau al planeta
honest al moviment
planetempau.cat
recorda
som-ho a Xavi
què és?
reevolucionar
el mercat del lloguer?
és la possibilitat
que ofereix
Lloguer Segur
de gaudir
de l'avançament
de fins a 5 anys
de renda
més de 50 oficines
a la vostra disposició
app de gestió
signatura digital
i molt més
informa't al 910
775
775
o a LloguerSegur.cat
Lloguer Segur
la reevolució
del lloguer
Andrea Bocelli
després d'exhaurir
les entrades
del seu concert
a Barcelona
anuncia una segona data
30 d'abril
Palau Sant Jordi
entrades a
Andreabocelli.com
Quan vas deixar
de creure
que tot és possible
el nou Hyundai Kona
elegit millor cotxe
de l'any 2024
a Catalunya
arriba amb la seva
innovadora tecnologia
per demostrar-te
que res
no és impossible
supera els teus límits
amb el nou Hyundai Kona
Hyundai
l'única marca
amb 5 tecnologies
elèctriques
xarxa de concessionaris
Hyundai de Barcelona
Ai els dilluns
no t'apassionen els dilluns?
el sol brilla amb més força
el mar fa més olor de mar
la gent somriu
com m'agraden els dilluns
i els dijous també
Eurodreams
el joc de loteries
i apostes de l'estado
pot fer que els dilluns
i els dijous
siguin els teus dies preferits
perquè amb Eurodreams
pots guanyar
20.000 euros al mes
durant 30 anys
i molts premis més
no t'oblidis d'Eurodreams
perquè si ja hi ha 9 guanyadors a Espanya
tu podries ser el següent
Eurodreams
Loteries et recorda
que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'ada
vinga, vinga, vinga
som-hi noies
somien a ser grans estrelles
el futbol ho és tot
per mi
i per mi també
però tu podràs continuar jugant
però la majoria
es quedaran pel camí
el futur
t'aprendrà només de tu
no dels altres
l'acadèmia
dilluns a la nit
a TV3
i a la plataforma
les sèries més top
les trobaràs
a 3CAT
a la hora del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí
ah que ara tenim un pianista al programa
sí, he pensat que crea un ambient especial
a qui l'estudi, no?
jo perdoneu, eh?
però estic gestionant el departament de queixes
ai, no em diguis que se'ns queixa molta gent
doncs sí
és que no és fàcil obrir el camí del cor
en un país com aquest
a la hora del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí
el món dels famosos
a Catalunya Ràdio
amb Roger Carandell
Juliana Canet
i Marta Montaner
fars d'escoltar
la mateixa cançoneta de sempre
Les dones i els dies
t'explica el món
com t'agrada sentir-lo
el programa
per a les persones
amb les orelles netes
de prejudicis
volem trencar
amb el discurs dominant
tenir una cita
a Catalunya Ràdio
amb el feminisme
Les dones i els dies
amb Montse Virgili
de dilluns a divendres
d'11 a 12 de la nit
si necessiteu més dosi
de les dones i els dies
ara també podeu veure'ns
al Trescat
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
5 minuts per arribar
a 3 quarts de 10 del matí
som al Suplement
som a Catalunya Ràdio
amb la Duart Voltes
el Josep Maria Martí Rigau
la Núria Martínez Ribot
l'Elisenda Roca
i el Francesc Garriga
que és als Estats Units
a Memphis
Bon dia, Bonora Garriga
Hola, bon dia
Aquí no ha tremolat res, eh
Memphis?
No, no, no
ens ha quedat lluny
el terratrèmol
No ho dic per què
aquesta matinada
hi ha hagut una altra rèplica
del terratrèmol de Nova York
crec que de 4 graus
Sí, sí, sí, sí
de fet a Nova York
hi ha hagut més conyes
que no d'anys
per tant
diguem-ne que en podem parlar
amb un somriure
perquè no ha passat res greu
més enllà
que s'han tombat
algunes plantes
i han caigut papereres
i la gent s'ha espantat
això sí
Ets a Memphis
perquè aquesta matinada
es retira el dorsal
de Marc Gasol
una llegenda dels Memphis Grizzlies
juntament amb el seu germà
el Pau Gasol
i l'has pogut entrevistar
aquestes últimes hores
Garriga
Sí, sí, sí
el dia abans
de l'homenatge
aquest divendres
hem pogut parlar
amb un Marc Gasol
que és un mite
en aquesta ciutat
jo he estat aquí
ara tot just 48 hores
o ni això
i vas parlant
amb la gent
que et trobes
que si el conductor
de l'Uber
que si el del restaurant
que si el de la porta
del pavelló
i quan els dius
que venies
a fer una cosa
amb Gasol
tots et miraven
gairebé
que amb els ulls
una mica emocionats
de dir
oh, el Marc
perquè pensa que aquesta ciutat
és una ciutat complicada
és una ciutat que
normalment surt a les notícies
sempre
per coses més aviat dolentes
pot arribar a ser
una ciutat desagradable
o violenta
i això
que els arribessin
els grizzlies
ara fa dues dècades
i que aquest xaval
que va créixer aquí primer
al costat del seu germà
i després va venir aquí
a jugar
doncs
és una història
que ells se l'han agafat
molt de prop
i ell també
perquè al final
ell ha crescut aquí
i en la conversa
que manteníem amb ell
hem parlat molt
de Memphis
i hem parlat molt
dels seus sentiments
evidentment
d'entrada
ell admetia
que no estava nerviós
però que sí
que està emocionat
perquè al final
això
és reduir el seu pas
per l'NBA
en un sol dia
em fa estar emocionat
això sense dubte
jo sempre he sigut
una persona emocional
em fa estar emocionat
nerviós
potser ho està més
fa una setmana
per la distància
que hi havia
i l'anticipació
al moment
i el poc coneixement
de com aniria tot
ara que ja tinc més clar
com funcionarà
doncs ja ho pots visualitzar
al final és com una preparació
per qualsevol event
però estic segur
que quan passi
doncs s'ha un dia emocionant
veure molta gent
al final
fa una miqueta
d'embut
de moltíssima gent
moltíssims anys
en un moment en concret
en 40 minuts
veurà gent
que ha convertit
amb tu moments
durant 20 anys
llavors
estic segur
que s'ha divertit
i que ens ho passarem molt bé
i que els americans
aquestes coses
les fan realment bé
aquesta conversa
del Marc Gasol
amb el Garriga
ara alguns dels extractes
més destacats
la conversa sencera
aquesta tarda
el tot gira
amb el David Klopés
Garriga
sí home
sí
perquè ens vam poder
seure una bona estona
amb el Marc
i escoltar-lo
parlant això
d'aquesta ciutat
de Memphis
és una ciutat
no sé si a la taula
algú té gaires referències
de Memphis
si el son
de alguna cosa
segur que Josep Maria
no no no
referències sí
però jo no hi estic
és la ciutat de Delvis
no?
sí
exacte
és una ciutat molt musical
sabeu com ho celebraran
és a dir
normalment
quan es retira una samarreta
es reparteix amb els assistents
algun record
normalment és una samarreta
commemorativa
doncs aquí a Memphis
repartiran vinils
de Marc Gasol
amb la veu de Marc Gasol
perquè en aquesta ciutat
això no
la casa d'Elvis
és aquí mateix
Graceland
és aquí a tocar
BB King
música per tot arreu
doncs repartiran vinils
i clar
hem parlat
d'aquesta ciutat
i li he preguntat
al Marc
escolta
tu recordes
el primer moment
que vas trepitjar
aquesta ciutat
quan vau venir
amb tota la família
per acompanyar
el Pau
que va ser el primer en venir
i ens deia això
molta impressió
una miqueta de vèrtic
el vertig
era obvi
nosaltres no havíem sortit mai
de Barcelona
o del vol més llarg
que havíem fet
era Menorca
i era el més juny
de casa que havíem estat
amb el cotxe havíem anat
a Astúries
no havíem fet més viatges
més llargs que això
llavors
el vindre fins a Memphis
una ciutat
culturalment
molt diferent
el que és
Sant Boi
però la gent
ens va tractar
d'una forma excel·lent
mai vam ser jutjats
perquè no sabem parlar anglès
i aquí no hi ha
molta vida internacional
però la gent
sempre feia un esforç
per ajudar-nos
en direccions
en com en els jocs
van tindre molta paciència
nosaltres
a l'escola
els meus companys de classe
van tindre també
molta paciència
els meus professors
bueno va ser un procés
el vol més llarg
que havíem fet
fins aleshores
era a Menorca
m'ha encantat
és bona aquesta
aquesta és molt bona
perquè imagina't
de Menorca
a Memphis
tot comença a mema
però clar
són dos vols molt
molt diferents
i que no tenen res a veure
i clar
en el fons
això que viurem
d'aquí
ni 24 hores
aquí a Memphis
no és tant
que també
i òbviament
pel Marc
però és per tota la família
han vingut tots
han vingut tots
tota la setmana
perquè volien viure-ho
clar
pensa que els pares
van venir aquí també
a viure amb ell
amb els dos fills
i per tant
això va ser a casa seva
durant molts anys
i han volgut tornar
m'explicava
que han volgut anar
a la casa on van viure
que ja no és seva
però l'han volgut veure de prop
i en el fons
el Marc deia
clar
això és per mi
però en el fons
aquella samarreta
és tota la família
la que serà
el dalt del pavelló
ens ho explicava així
jo crec que
tota una part de la família
va amb la samarreta
a dalt del FedEx
no?
crec que aquesta és
per mi
almenys com soc jo
que soc sempre de pensar
en l'equip
i en el grup
ho veieu una mica així
va part dels meus pares
dels meus germans
va part de la meva dona
part dels meus fills
van cap allà dalt
perquè ells
han conviscut aquí
i han passat
invertit molt de temps
de la seva vida
i ho han fet
de forma molt a gust
de veritat és que són anys
que vam disfrutar
moltíssim
del que és la tranquil·litat
el dia a dia a Memphis
no té grans ofertes
culturals
el bàsquet potser
és una de les grans
atraccions de la ciutat
té història musical
actual
doncs no tanta
però la gent
que hi viu aquí
té una identitat pròpia
i a mi això
ho valoro sempre
recordem que
Garriga
el Marc Gasol
quan plega
de l'NBA
que és
crec que l'últim equip
que va jugar
és amb els Raptors
no?
on va guanyar l'anell?
no
els Lakers
va fer una última etapa
els Lakers
és veritat
va fer una última etapa
els Lakers
com el seu germà
també
ell quan plega
dels Lakers
torna a Catalunya
i torna
amb el bàsquet
que ja hi havia invertit
i d'alguna manera
ja hi estava involucrat
però és que es posa
com a jugador
és a dir
dels Lakers
passa a jugar
a la segona divisió
del bàsquet
no sé
és l'EP
o...
sí
l'EP
l'EP
va passar a l'EP
i fa pujar
i fa pujar
l'equip
a l'ACB
de fet
ell ja era
com deies
accionista
divigent
i va dir
doncs vinga
ja acabem de fer
l'empenta final
van aconseguir pujar
a l'ACB
recordeu aquell cap de setmana
que van pujar
futbol i bàsquet
que va ser una bolseria
allò a Girona
i el Marc
doncs està molt involucrat
ara amb Girona
però li ha pogut preguntar
escolta'm
clar
ara has tancat l'etapa
definitivament de jugador
perquè la retirada
la va anunciar
tot just al gener
no sabíem què faria
tothom podia imaginar-s'ho
ara
amb aquesta samarreta penjada
ja l'etapa jugador
la donem per acabada
i ara què?
quin és el futur
del Marc Gasol?
Doncs és aquest
veurem què es presenta
al club
cada cop
va evolucionant
i cada cop
hi ha gent amb més talent
treballant dintre del club
llavors necessita cada dia
menys de la meva participació
sí del meu lideratge
en alguns àmbits
però no de la meva participació
en el dia a dia
llavors hauré de trobar
altres tasques
perquè el club al final
es va fent gran
i hi ha gent molt professional
i amb molt de talent
que fan la seva feina
és un gran element
el Marc Gasol
i estic segur
que aquest futur
que vaja
entre línies podem llegir
que està buscant nous reptes
no sé si amb el Girona
acompanyant el Girona
fora del Girona
però que és un
futur dirigent esportiu
no en tinc cap dubte
que molt important
del nostre país
hi ha gaire expectació mediàtica
aquí a Garriga
aquests dies o què?
mediàtica
mig mig
pensa que clar
som al mig del país
Tennessee
per tant hi ha
els quatre mitjans de Tennessee
i uns quants de catalans
alguns espanyols
però no és bogeria
és més entre la gent
és una cosa més local
així com
mira ara fa un any i poc
era a Los Angeles
amb la retirada
de la samarreta
del seu germà
per cert
la primera parella
de germans
a la història
que tenen
samarretes retirades
tots dos
a Los Angeles
allò era
una cosa planetària
i en canvi aquí
tinc la sensació
que és una cosa
molt més local
però també
molt més autèntica
doncs Garriga
moltes gràcies
a quina hora és aquí ara?
tres quarts de tres
sempre m'agrada preguntar-t'ho
sí
per refregar-m'ho
sempre m'agrada preguntar-t'ho
el Garriga des de Memphis
a tres quarts de tres
de la matinada
en rigorós directe
aquesta tarda
el tot gira
en rigorosíssim directe
també aquesta conversa
allò està bastant gravat
ah no hi entres
amb el club
ah no
si no també entraré
per això
jo entraré
per donar pas
com ara
molt bé
doncs la conversa sencera
amb el Marc Gasol
i el Francesc Garriga
aquesta tarda
el tot gira
del club
és una abraçada
i entremig dormo
bona nit
adé
bona nit
on éreu
on éreu
fa 50 anys
jo veient
el festival d'Eurovisió
a casa
amb família
ho veus?
absolutament
no no
hi havia
una
hi havia
l'UBHF
feia l'UHF
hi havia dues cadenes
no existia TV3
i era un ritual
veure el festival d'Eurovisió
i si érem al cercle
allà
on feien teatre
a Gràcia
la gent estava
mirant a Eurovisió
naturalment
i jo vaig veure
com guanyava
abba
avui fa
avui fa exactament
50 anys
que vava guanyar Eurovisió
amb aquest Waterloo
no no
clar clar
hi havia dos canals
i els nens
érem al mando distància
sí
canvia de canal
quants anys tenies tu
en aquest cas
en tenia 3
3 anys
jo tinc 53 anys
aquí
saps qui t'explicarà
la batalleta
d'aquell dia
abans del mando distància
tots els oients
que són de l'època
saben perfectament
que el mando distància
a les cases
érem els nens
però jo també
ara no em diguis
que tu també ho vas veure
Núria
perquè no
no
no
no
no estava ni projectada
però sí que m'agradava
això sí
aquestes cançons
sí que les he ballat
però no
no estava ni projectada
efectivament
i jo en aquells anys
recordo que fins i tot
en el col·le
la setmana anterior
es parlava
és que ens han dit
que la francesa
no la italiana
és massa lenta
no sé què
i en Bava
i en Bava
i en Bava
jo crec que va haver-hi
em transporto jo
50 anys enrere
o sigui
una unanimitat
a nivell d'escola
social i tal
sí sí
aquests ho han fet
és molt
la cançó
és comercial
és maca
és bonica
no es deia comercial
llavors
no
aquesta cançó
estava molt bé
era molt festivalera
i realment
sí sí
se'n parlava
però ja uns dies abans
jo recordo
tenia clar
18-19 anys
a l'escola
o a la universitat
es parlava d'això
però va transcendir
és a dir
no es va convertir
només en la canció
del verano
que es deia
no no
va transcendir
i va
i totes les cançons
de fet
Ava
no era un grup
massa massa
conegut
en aquell moment
Eurovisió
sí que marcava
en alguns casos
no en tots
però Ava
va acabar
d'esclatar
a partir d'Eurovisió
i del Waterloo
i mira
ara Estocol
era un gran museu
només dedicat a Ava
i la meva germana
va anar a veure
aquest espectacle
per cert
que el fan
amb hologrames
perfectes
però diu
que és impressionant
em va dir
la gent cantant
i ballant
com si
els tinguessin
allà
i era mentida
però diu
que està molt ben fet
aquest espectacle
vol dir
si ve aquí
potser l'aniré a veure
i tot
mira
Waterloo
que avui torna a ser notícia
a la política catalana
perquè Carles Puigdemont
abandona
abandona
Bèlgica
després de 6 anys
sí sí
se'n va a la França
se'n va a la Catalunya Nord
sí
a la comorca
al Vall d'Espí
sí
ho vam comentar
la setmana passada
ho vas avançar
apunta
apunta
t'apunta
la màdaca
ho vas avançar
ho vas avançar
és a Sant Joan
de la Cort
però els actes polítiques
els faran a Elna
per la transcendència històrica d'Elna
i perquè amb l'Ajuntament
i amb l'alcalde d'Elna
i la població d'Elna
doncs hi ha uns lligams personals
que deixen fer un apunt
perdoneu-me
com m'agradaria
que acabessin de restaurar
la maternitat
perquè hi vaig ser
fa uns mesos
i a veure si
el govern francès
també inverteix
una miqueta
i estan fent reformes
sí
però va molt lent
em van dir allà
que necessitàvem
una injecció
de diners
que no arribava
un segon
perquè ho acabarem de lligar
també amb la crònica musical del dia
parlàvem de mig segle
50 anys exactes
d'Ava
i de la victòria
de Waterloo
en aquest cas
amb Ava a Eurovisió
però és que
aquest any
qui celebra 50 anys
també és
aquesta banda sonora
50 anys
de Dagoll de Gom
D'aquí una estona
el suplement
les tres ànimes
de Dagoll de Gom
Anna Rosa Sisquella
Miquel Pariel
i Joan Lluís Botzo
la nit de Sant Joan
és nit d'alegria
quin és el vostre musical
de Dagoll de Gom
és una llàstima
perquè jo els he vist tots
però tots vol dir
des de no hablar en classe
doncs n'hi ha més de
són crec que
34 espectacles
23 musicals
flor de nit
flor de nit
flor de nit eh
i totes les
no jo crec que
Glubs
Glubs
sens dubte
flor de nit
el veuria 25 vegades seguides
jo Glubs
m'agradaria que el tornés a fer
mireu que l'Eduard
a voltes vol aquesta
sóc flor de nit
tota la lluna
canto
te la saps?
te la saps?
canta canta
canta canta
un moment
puja
silenci
Eduard voltes
endavant
tot són penes
quan ve la nit
a la ciutat
i a la ciutat
i a la ciutat
sota els cants
i cauen
les caretes
és preciós
flor de nit
anem al paral·lel va
una mica més enrere
Mikado
una altra favorita
això era una opereta
oh i tant
i tant
la superopareta
de Roger
Hammerstein
una meravella
el muntatge
que van fer
una meravella
el Mikado
i després
clar és que si parlem
de Dagoll de Gó
amb 50 anys
tothom
el primer que li ve el cap
és Maricel
que a més ara
al setembre tornarà
però
la mort de
Carles Sabater
també va coincidir
amb quan ell
estava fent els pirates
i quin pirata
honrat
s'haurà sentit
més culpable
i s'haurà
vi rescatat
per un cor
tan dolç
i amable
el cor li va fallar
justament
me'l sabries dir tots
Elisenda o no?
home
en sé moltíssims
a veure
tots ara de memòria
t'en puc dir molts
la nit a Sant Joan
bueno
No hablaré en classe
el Glubs
que era un espectacle
sobre
un de recent
un de recent
recent
home
l'alegria que passa
l'alegria que passa
i Escaramuix
no em va agradar
Escaramuix
digue-ho
si no passa res
escolta'm
de 23
algun de més fruixot
n'hi devia haver
diguem que no està
en el top
jo les he vist totes
però en el top
no hi seria
però és que clar
n'ha fet tantes
i tinc tants tops
a dalt
mare a mar
ah molt bonic
aquesta és preciosa
aquí va ser una col·laboració
ja quan va entrar
de pet
l'Andreu Gallent
que va fer una adaptació
de les cançons
de Lluís Allac
en un espectacle
fabulós
en aquest mare a mar
i d'aquí després
va venir aquella meravella
que es deia
l'alegria que passa
i Cop de Roc
El mèrit és que
tot això era en català
és que la contribució
de Dagoll de Gom
ho dic molt seriosament
la contribució
de Dagoll de Gom
a la cultura popular
de masses catalana
és de primeríssima magnitud
de primeríssim nivell
és a dir
jo no sé
quina mena de reconeixement
tenen
si tenen la medalla d'or
o tenen la creu
de Sant Jordi
o tenen el que sí
no ho sé
el que tingui
s'ho mereixen
i més
el Bonsa una vegada
diu la llegenda
que el Jordi Pujol
els va dir
m'ha agradat molt
aquest musical
bueno jo no sé imitar
però m'ha agradat molt
i vostès
després d'això
de què treballen?
jo recordo
estava a Madrid
i van representar
la nit de Sant Joan
no eren tant coneguts
evidentment
i jo hi vaig anar
i em va fer molta il·lusió
veure'l
jo sempre recordava
aquest musical
perquè em va fer molta il·lusió
veure'l
estava a Madrid
em va fer molta il·lusió
però és que els meus amics
els meus coneguts
que estaven per allà
i la gent de Madrid
quan van veure
aquella cosa
que trencava tant
aquella aportació
a la cultura catalana
al musical
amb les llums
es van quedar
pasmats
i deien
però a partir de llavors
cada dos anys
o tres anys
actuaven a Madrid
i sempre amb un èxit
extraordinari
deixa'm destacar també
molt important
Roser Batalla
en Olibarri
tots els que
les i els que han adaptat
musicals
o paretes angleses
d'èxit
o musicals originals
que ve
les traductores
i adaptadores
que hi ha hagut
és la indústria
que es genera
al voltant del musical
és a dir
és els llocs de feina
i de guany
ho han fet superbé
d'aquí a mitja hora
tindrem
el Joan Lluís Botzo
el Miquel Pariel
i la Rosa Sisquella
Antaviana
Antaviana
Antaviana
Antaviana és la primera
no?
Es va fer una
abans era
no haver en classe
Pepe Rubén
T'ho sap tot
vine tu
Elisenda
Estic al·lucinat
Un moment
Antaviana
es va fer una altra estrena
al Cercle
a Gràcia
Tenim nova blanca
Prova de fer-ho casa
això Elisenda
No
a la dutxa
Això només ho provo
a la dutxa
Clar
tothom té el record
de l'Àngels Gonyalons
però alerta
amb aquesta blanca
que és la
Alexia
Pasqual
No digues Alexia
Botelles
que et passarà
com la Mar de Torner
d'Euphòria
que
que és la que han escollit
per fer de
Sí, està molt bé
Hem tingut unes quantes blanques
no hi ha
l'Helena Gadel
Recordem l'Helena
que també estava
magnífica
i la
Anna
i ara
ara no diré bé el nom
no me'n recordo
Oi, n'ha fet
Escaramuix
Home, Elisenda
No, no
Després de l'Helena Gadel
va venir una actriu
que també va fer Escaramuix
i que ara no recordo el seu nom
i em sap molt de greu
Ara ho repassarem
Fins les 10 del matí
amb la Blanca
i l'Alexia
i que tingueu bon dissabte
Igualment
Salut, fins ara
Per què he plorat?
Per què he plorat?
Per què no havia vist?
L'Helena Gadel
Llora
Per què no havia vist?