Bon dia, us informa Neus Bonet-Vegant.
Detingut a Múrcia, el jove acusat de matar ahir
un treballador d'un club de tir de Canovelles al Vallès Oriental,
segons informa la policia nacional.
L'home va obligar a punta de pistola dues dones
a traslladar-lo en vehicle fins a la capital murciana,
quan els agents l'han pogut localitzar i detenir.
Els Mossos d'Esquadra el buscaven des d'ahir.
Es tracta d'una persona jove,
client habitual del club de tir Precisió Granullers.
Va fugir després dels fets.
Segons informacions al diari El País,
que va avançar la notícia,
el presumpte autor del tiroteig estava disparant
en una diana del club.
Quan va demanar més armes a un treballador,
a qui va acabar disparant, l'armer del club,
va rebre almenys cinc trets per l'esquena.
L'Ajuntament de Canovelles confirma a Catalunya Ràdio
que ni l'autor del tiroteig ni la víctima
eren veïns del municipi.
La policia rebia l'avís del tiroteig ahir,
cap a dos quarts de vuit del vespre.
Van trobar el treballador del club de tir ferit greu,
que va acabar morint com a conseqüència de les ferides.
També, segons ha pogut saber Catalunya Ràdio,
després del tiroteig,
l'agressor hauria entrat al cotxe d'aquesta primera dona
i amenaçant-la amb la pistola l'hauria obligat a conduir,
en aquest cas, fins a Barcelona.
Més notícies, Raül Flores.
Més notícies, Raül Flores.
El propietari de la finca on es fa la festa Reif,
a Sant Jordi dels Valls, al Gironès,
denunciarà la festa conjuntament amb els alcaldes de la zona.
Segons l'alcaldessa de Servia de Ter, Roser Estanyol,
el propietari no ha concedit permís als organitzadors.
La Reif va començar la nit de dijous o divendres
en una finca ubicada entre Sant Jordi dels Valls,
Servia de Ter i Sant Joan de Mollet.
Mossos d'Esquadra calculen actualment
que hi torna a haver-hi 300 persones.
El candidat de Junts a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias,
recomana prudència a l'expresident Carles Puigdemont
davant d'una possible tornada a Catalunya.
En una entrevista a l'Agència Europa Pres, Trias l'advarteix
que si torna no tindria garantit el compliment dels seus drets.
Sé com actua l'estat espanyol i no té mai bones intencions.
Jo ja ho he viscut amb la meva pròpia vell,
jo dic al tanto, per aquests creus que tens uns drets,
et diuen unes coses i tal,
i després has de tenir moltes garanties per fer el que has de fer.
I no me'n fiaria gaire.
Sobre si comptarà Puigdemont per la campanya del 28 de maig,
Trias assegura que l'expresident no està per fer campanya.
Els bombers garanteixen que no faltarà aigua per apagar incendis,
tot i que els avions no em puguin carregar
dels pentants de l'avells i la llosa del cavall a la Catalunya Central.
Al cap dels mitjans aeris del cos, Francesc Serra,
ho explica l'Agència Catalana de Notícies.
Depèn on estigui situat l'incendi,
si l'embassament operatiu més proper
o la llosa del cavall o l'avells, haurem d'anar a buscar el següent.
Depèn on estigui l'incendi, serà un embassament o una altra.
Això l'únic que provocarà és que l'aigua,
amb aquest tipus de mitjà, tardarà una miqueta més.
Ja és possible conèixer la història de la revista satírica El jueves
d'una altra manera.
A Sitge s'ha obert una mostra que repassa els 46 anys de vida
de la publicació referent en l'àmbit de l'humor gràfic
i les seves portades, vinyetes i també personatges més destacats,
corresponsal Álgar Raf Montse Janer.
El jueves va néixer el 27 de maig de 1977
i s'han publicat 2.400 portades.
Aquí, al Centre Cultural Miramar, s'han seleccionat 66.
També hi ha els gadgets que han regalat llibres
o una reproducció d'un despatx de dibuixant amb els objectes del GIN
que va ser-ne director creatiu.
Hi ha els personatges més recordats, com el Màquina Baja,
la Puta Mili, el Déu, el Cojonciano,
una reproducció de la grou xonda, 50 originals o sorpreses com aquesta
que explica un dels comissaris, fundador i dibuixant del jueves,
José Luis Martín.
Tenim, per sempre, un quarto de la censura,
amb una petita pressió que hem fet,
amb portades i amb comentaris, no sé què, dels judicis,
i els problemes que ha tingut el jueves amb la justícia
i amb el senyor fiscal de premsa.
Allà hi ha algunes portades icòniques,
els principitos, la del segrest del 2007, el segrest del 2014.
L'exposició del jueves, la revista de l'humor,
estarà oberta fins al 2 de juliol.
El jugador del Madrid, Fede Valverde,
li va donar un cop de puny al jugador del Villarreal, Àlex Baena,
al pàrquing del Santiago Bernabéu ahir a la nit
després de la derrota madridista.
Valverde podria ser sancionat
ja que l'agressió va ser a les instal·lacions esportives.
Segons algunes informacions,
la història vindria de lluny del partit de copa
disputat al camp del Villarreal el 19 de gener passat,
en què després d'una falta, Baena li hauria dit a Valverde
plora ara que el teu fill no naixerà,
i és que Valverde i la seva dona
van estar a punt de perdre el fill que esperen.
Baena, a través de les xarxes, assegura que és totalment fals
que li digués això a Valverde
a l'hora que es mostra molt trist per l'agressió
i sorprès pel que s'està dient d'ell.
Victòria del Villarreal per 2 a 3,
amb remuntada inclosa i amb un gran gol
des de fora de l'àrea de Chukwetze.
Demà Barça giron el Camp Nou amb la possibilitat
per l'equip laurana de deixar el Madrid a 15 punts.
L'Espanyol mostra en un comunicat
la seva disconformitat i preocupació
davant les decisions arbitrals que ha rebut durant la temporada
i enumera els greuges que considera que ha patit fins ara.
Això després del debut amb derrota del nou entrenador Luis García
per 1 a 2 contra l'Atlètic Club a casa.
El Barça es pot posar avui líder de l'ACB de bàsquet
després de la derrota del Madrid a la pista del Breugan
de 24 punts, 96 a 72.
El Barça juga aquesta tarda a la pista del Bilbao.
També avui Giron afuent la brada,
Joventut, València i Vasconi a Manresa.
Fins aquí les notícies.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Onze i sis.
Ulleres de Madrid.
Marina, bon dia.
Què tal, Marina, com estàs? Bé, molt bé, i tu?
Fantàstic. Doncs mira, treballant per Setmana Santa,
el més content impossible.
Està tot desert, eh?, no hi ha ningú.
No hi ha ningú, però aquests dies de vegades...
surten els millors programes. És que sí, a vegades va com va.
Tot a punt per Sant Jordi, Marina, o no? Ho tens a tocar, eh?
Ja, tot absolutament a punt, tot preparat,
ja desitjant que deixi d'entrar-hi un llibre més
i que només tots els llibreters tenen el mateix desig,
que és vendre sense parar i parar de col·locar coses, ja.
I que no plogui. I que no plogui.
Te'n recordes d'aquell rebuixat que va fer l'any passat a mig matí?
Nosaltres estàvem fent el programa allà, a Passeig de Gràcia,
i va una pluja torrencial durant 10 minuts, que sí que es va parar, eh?
Bueno, però va desgraciar tot, o sigui, va ser un merder gegant,
perquè després van estar, com un mes,
tot de gent reclamant coses per...
Com va acabar allò? Els hi van pagar o no?
Amb una part sí, una part no,
hi havia gent que sí que havia cobert,
gent que no li sortia a compte que li cobrissin els gastos,
va ser una mica caos, i va durar molt.
No només és el que deixes d'ingressar perquè la gent no compra,
sinó és el dany material de molts llibres
que es van mullar i que no es van poder vendre.
No, no, el problema era que els llocs on estaven,
les paradetes, no estaven prou ben fetes,
llavors va caure tota l'aigua a dins,
i, clar, hi havia molt, molt material desfet.
Esperem que aquest any, almenys per Sant Jordi, no plogui,
però la resta de dies que plogui bons i barrals
perquè prou necessita el país.
Això és l'excusa.
Cada diumenge amb la Marina Porres agafem un tema
i el transportem a la música, a les bandes sonores,
als llibres, a les sèries, al cinema...
Avui, quin tema has triat, Marina?
Doncs aquesta setmana us vull parlar de gènere.
De fet, us vull parlar de fluïdesa de gènere.
És un tema que des de fa anys ens trobem a tot arreu,
parlem del que parlem,
i després resulta que jo us en vull parlar.
Avui perquè he llegit el llibre més icònic
de la història de la literatura sobre aquest tema.
Per tant, avui, gènere i comencem amb un llibre.
D' quin llibre parles?
Doncs parlem d'Orlando, de Virginia Woolf,
una novel·la que acaba de publicar l'editorial Viena
en una traducció fantàstica de la Marta Pere Cucorell,
que està fent una feinada increïble
recuperant coses de Virginia Woolf.
Llavors, com he dit aquí alguna vegada,
jo, amb totes les traduccions noves que s'estan fent,
estic aprofitant per llegir i relleixer tot Virginia Woolf,
però a Orlando no hi havia arribat mai fins ara.
Llavors, és una novel·la molt interessant,
però he d'avisar que no és una entrada fàcil
a aquesta senyora Virginia Woolf.
És una novel·la que requereix un esforç gros,
perquè és arriscada en molts aspectes.
També us diré, no és la meva preferida de Woolf,
però entenc que hagi tingut l'impacte que ha tingut
a la història de la literatura.
Llavors, comencem pel principi.
Què és Orlando? De què va aquesta novel·la?
Perquè no és una pregunta fàcil.
Orlando és la història d'una persona
i podríem dir que a l'hora de moltes persones.
Orlando comença sent un cavaller anglès
a la corta Elizabethiana.
És un noi jove, ric i guapo,
interessat per l'art i la literatura.
Llavors, aquest noi va fer la seva vida,
però el que veiem és que va fer la seva vida a través del temps.
És a dir, que en aquest llibre veurem que aquest noi,
que després serà noia, spoiler,
viu des del segle XVI com fins al segle XX,
i nosaltres anem saltant amb el temps amb ell.
Per tant, la idea del temps en aquest llibre
és una cosa molt relativa.
Llavors, el temps es mou,
però per afegir-hi complicació resulta que un dia
aquest noi no només viu moltes vides diferents,
sinó que és un noi que ha estat convertit en dona.
Ell ha anat acumulant vides anteriors,
és a dir, ha estat un cavaller, un ambaixador, un soldat,
fins que de sobte, un dia, després de dormir molt,
es desperta i és una noia que també viurà diverses vides
i que també viatjarà en el temps.
Llavors, el plantejament d'aquest llibre,
clar, que no és fàcil, permet a Virginia Woolf
fer una reflexió sobre la història, sobre el temps,
sobre el gènere, sobre la manera d'explicar-nos
i, de fet, és que una de les gràcies d'aquest llibre
és que és una biografia, de manera que Virginia Woolf
ens va explicant tot el que li passa a Orlando,
però ho va comentant, o sigui, el narrador participa del text.
Per exemple, només començar, el llibre ens diu,
feliç la mare que apareix una persona així
i més feliç encara el biògraf que n'escriu la vida.
La idea que ens expliques aquí, o que ens explica Virginia Woolf,
és que Orlando té una biografia llarguíssima
però que tots passen al final el mateix protagonista.
Exacte. I una d'aquestes vides
és que Orlando es converteix en una dona.
Sí, és l'inici d'una altra vida per ella, clar,
quan es converteix en dona, però això és tal com has dit
que passa, però és que, a més a més,
li passa al llarg de diferents segles.
És a dir, si ens posem a comptar,
ens surt que Orlando és un cortesà, un ambaixador,
un viatger, i com a dona, per exemple,
és una gitana durant un temps, una dama refinada,
una maramita, una noia enamorada de la vida,
una amb escenes d'escriptors,
i llavors tots aquests personatges estan connectats, i alhora no,
perquè són i no són la mateixa persona.
I el canvi de gènere com s'explica al llibre?
Doncs això és molt interessant perquè Orlando canvia de gènere,
però el canvi no és tan gros com podríem pensar.
És a dir, quan Orlando es desperta com a dona
després d'haver estat un home, Virginia Woolf escriu...
El canvi de sexe, tot i que li alterava el futur,
no alterava en res la seva identitat.
Tant la cara de l'un com la cara de l'altre,
com demostren els retrats, eren pràcticament iguals.
El canvi s'havia completat sense dolor i d'una forma completa.
És a dir, de fet, en un moment determinat,
Virginia Woolf escriu que era com si no pertanyés a cap gènere,
que és com la idea de fondo que hi ha a aquest llibre, en realitat.
Hi ha un moment que diu que era un home, era una dona.
Coneixia els secrets i les febleses de tots dos.
Es trobava en una situació desconcertant, vertiginosa.
Llavors, clar, Virginia Woolf t'he escrit a molts llocs
que a ella el que li sembla més perfecte del món
és un cervell andrògin.
És a dir, què vol dir això?
Ella diu que el millor cervell
és el que té una part masculina i una part femenina.
Diu perquè per escriure bé i per pensar bé hem de bastar-ho tot
i, clar, no ens podem reduir a compartiments tan estancs.
De fet, el que hi ha al cor d'aquest llibre
a veure és precisament aquesta idea de fons de llibertat
que reivindica Virginia Woolf,
que és una escriptora que està tota l'estona jugant
amb els límits de les convencions.
I això, si ho traslladem a la pantalla, què hi posem, Marina?
Doncs si algú li sembla embolicada la trama d'Orlando,
en paper, pot provar de veure-ho en pantalla.
There can be no doubt about his sex,
despite the feminine appearance
that every young man of the time aspires to.
Això que sentim és Orlando, la pel·lícula,
l'adaptació a la pantalla a càrrec de Sally Potter,
que podem trobar-la, per exemple, filmin.
Sí, aquesta pel·lícula és una adaptació lliure
de la novel·la de Virginia Woolf.
El pes de la trama recau molt aquí sobre la cosa andrògina,
és a dir, de ser un personatge que no saps si és home o dona,
i que és sexualment ambigu.
I si aconsegueix això a la pantalla?
Pots aconseguir amb la meravellosa interpretació de la Tilda Swinton,
que és un actriu que té una cara superandrògina
i que fa un posat perfecte per interpretar Orlando,
perquè tant el pots vestir de dona com d'home i funciona tot arreu.
Llavors, a la pel·lícula,
el personatge d'Orlando és un home, home-dona,
independent, fort, però alhora és ambigo i misteriós,
llavors busca tota l'estona el sentit de la vida
a partir dels canvis que va experimentant.
Sobretot busca el sentit de la vida
a partir de la gent de qui s'enamora.
A la pel·li és un tema més central que el llibre, la veritat.
Llavors, Orlando s'enamora de la filla d'un ambaixador rus,
s'enamora d'un arxiduc, s'enamora d'un viatger americà,
de tota gent.
Llavors, a la pel·lícula també avancem 300 anys,
des de la corta Elizabethiana fins al segle XX,
però en aquest cas la pel·lícula s'allarga
fins al moment en què Sally Potter, la directora,
va fer la pel·lícula que és el mateix que va fer Virginia Woolf amb el llibre.
És a dir, que Woolf va frenar el llibre l'any que el va publicar,
el 1928, llavors el llibre acaba en 1928,
i com que Sally Potter acaba la pel·lícula l'any 1992,
l'acaba així perquè és la data de l'estrena.
Com a llibre és una pel·li estranya i difícil,
però si esteu composats en aquest univers i teniu curiositat,
us la recomano.
Música.
She rolled my hair, put my lipstick on,
in a glass of purple dra.
There's nothing wrong with loving who you are,
she said, cos he made you perfect, babe.
So hold your head up, girl, and you'll go far.
There's nothing wrong with saying
I'm beautiful in my way,
cos I make no mistakes.
I'm on the right track,
baby I went fallin' sleep.
Don't love yourself a regret,
just love yourself instead.
I'm on the right track,
baby, I went fallin' sleep.
Fallin' sleep.
Baby, I went fallin' sleep.
Baby, I went fallin' sleep.
Fallin' sleep.
Baby, I went fallin' sleep.
Baby, I went fallin' sleep.
Don't be a drag, just be a claim,
Baby, I went fallin' sleep.
No tens certa...
És que és molt pesat quan passa això.
Quan hi ha algun artista que és com que ell creu
o ella creu que t'ha de fer una lliçó,
és el pitjor que et pot passar.
La cosa dogmàtica no... No.
I, en canvi, Lady Gaga ja veus que això no és mentida.
És a dir, que això és ella de veritat.
O sigui, ella pensa i es mou en aquests temes,
forma part d'ella,
i llavors, clar, li surten coses com aquesta,
que és Born This Way,
l'esperit de la cosa és bastant clar,
perquè no cal torturar-se per ser alguna cosa que no ets,
perquè tothom neix com neix,
i és més fàcil acceptar-ho i estimar-se,
és el que diu aquesta cançó.
I, de fet, aquesta cançó, com ella explica el videoclip,
que l'he mirat, no el recordava, és bojíssim...
Què hi passa, al videoclip? No el tinc al cap jo.
És com... Bueno, hi ha tot uns minuts abans de la cançó
que ella fa com d'actriu,
i és com si ella neixés d'una mena de monstre,
que és ella mateixa, es parteix en mil parts,
tothom vestit d'una manera estranyíssima
amb els quants anys, aquesta cançó, ja.
Sí, també això, es veu al videoclip...
És que els videoclips en ballaixen molt ràpid.
És que és així, perquè les pel·lis aguanten més pels videoclips,
no hi ha marge.
Però ella, al principi d'aquesta cançó, el videoclip,
fa com una mena de manifest del seu univers.
I aquí hi ha com una tornada en aquesta cançó que diu
Don't be a drug, just be a queen,
que és com un joc de paraules amb la paraula de drag queen,
i amb la idea que no siguis una llosa, sigues una reina,
i que la gent pensa el que vulgui.
I també hi ha com una mena de reivindicació,
hi ha un moment que ella diu
si les circumstàncies de la vida t'han deixat apartat,
o t'han estigmatitzat, o s'han rigut de tu,
en plan, passa de tot i uneix-te a aquest moviment,
que és com ella és la líder d'aquest moviment,
perquè, baby, you were born this way.
O sigui, vas néixer així i no s'hi pot fer res.
Fantàstica, la Lady Gaga, born this way.
Continuem amb els llibres, avui parlant de la fluïdesa del gènere, Marina.
Doncs avui que parlem de Virginia Woolf,
de la seva reivindicació de la cosa més que transgènere
en el seu llenguatge és andrògin,
que podem aprofitar per recomanar el llibre
pel qual descobrim que a Virginia Woolf li interessen aquests temes.
Es tracta del llibre Una cambra pròpia,
és el superfamós llibre de Woolf,
supersobrevalorat llibre de Woolf,
perquè en realitat no és tan bo,
on representa que ella posa les bases del seu pensament.
A mi no m'acaba d'agradar aquest text, la veritat,
perquè la recepció és com terrible, perquè és un llibre molt suat,
però com sempre, amb les coses que estan desgastades per la crítica,
el que s'ha de fer és tornar-hi per veure què diu ella realment.
Llavors, aquest llibre és com la transcripció d'una conferència
que Woolf fa sobre les dones i l'escriptura,
un tema que es va dir que ha treballat moltíssim,
i sobre, sobretot, com la llibertat és necessària per poder treballar
i per prendre's la feina seriosament,
que era la preocupació màxima de Virginia Woolf.
És molt interessant com ella planteja els conceptes de llibertat femenina
i com el relaciona amb la feina d'escriure
i en això realment és una superpionera, aquesta senyora.
I també és en aquest text on comença a dir,
aquesta idea que ja hem comentat,
que repetirà molt en els seus assajos,
que perquè les dones escriguin ben seriós
han de deixar estar el tema del gènere
i han de deixar d'obsessionar-se amb els temes femenins,
han d'escriure des d'un lloc universal com els homes,
i només així se'n sortirà.
Més pantalles.
Ara anem a la petita pantalla.
Això és una sèrie, de fet, que té dues temporades.
Gentleman Jack, H-B-O.
Gentleman Jack, eh?
Gentleman Jack, molt poc comentada, molt poc reivindicada.
No la coneixia.
Doncs realment és bona.
Avui que parlem de gènere fluït,
és una història realment molt bona sobre el tema.
Aquesta sèrie explica la història d'una senyora
que és propietària d'unes cases a Yorkshire, Anglaterra,
a mitjans del segle XIX,
i que resulta que és una senyora que és homosexual
i que a més a més li agrada vestir-se de manera supermasculina,
o sigui, com amb trajo tot negre, tot com un home, de l'època.
I llavors, en lloc de presentar aquest personatge,
com a algú raro, com a algú aïllat i problemàtic o traumatitzat,
aquí fan el contrari amb un gir ben fet i com molt interessant,
que és que, com que la protagonista d'aquesta sèrie,
en qualsevol cas seria com una mena de bitxo raro,
però qui és una senyora que és poderosa i rica,
doncs s'aprofita d'aquest poder
per fer el que a ella li doni la gana.
I llavors, clar, aquesta senyora,
que no té por de reivindicar qui és i el que fa,
doncs provoca l'escàndol de tots els veïns de Yorkshire
que no acaben d'entendre com se'n pot sortir algú
amb una personalitat així.
O sigui, és una sèrie ambientada com a l'època,
això vol dir que l'Anglaterra rural del segle XIX,
això vol dir que, al ser a l'Anglaterra rural del segle XIX,
el ritme és molt HBO, molt ràpid, molt picat, és molt modern,
enganxa bastant, o sigui, jo això el recomano.
Una altra sèrie, va.
Una sèrie gratu un descobriment gent al menjar a HBO,
dues temporades, també a HBO,
una sèrie de la qual n'hem parlat moltíssim, que és Eufòria.
I tinc moltes ganes que treguin alguna cosa,
però jo no me la puc treure del cap.
Jo crec que t'hauràs d'esperar, perquè això es va estrenar fa quatre dies.
Què era la tercera temporada, segona o tercera?
La segona vam fer com una mena d'interludi
amb uns capítols estranyíssims
i jo espero que treguin la tercera.
Però la porto avui perquè...
Una de les protagonistes és una noia trans.
Exacte, i si parlem de gènere fluït,
jo és que no puc deixar de citar un dels personatges de ficció
que a mi em va impressionar moltíssim
i que per mi millor explica tot aquest tema,
que és precisament la que deies, la Jules,
d'aquesta sèrie Eufòria, HBO.
N'hem parlat molt, però és que realment jo la recomano moltíssim.
És una sèrie que, sobre adolescents,
llavors reflexiona sobre el gènere constantment,
sobre els canvis d'identitat, sobre els límits de tot plegat.
Ho fa com en general, o sigui, tota l'estona, però...
Sí, però no et diria jo que la sèrie va de...
No.
...d'una noia trans. No.
Integra un personatge que és trans
i en algun moment no només aquest personatge
es qüestionen sobre la identitat de gènere, no?
Està superbé precisament per això que dèiem abans,
perquè no sents que t'estiguin allissonant,
et sents que t'estan explicant el món i és com...
Vale, doncs el món ara, amb aquests nois i amb aquesta gent,
això és un tamàs, està com al centre,
però alhora sense ser-ne conscients
de la mateixa manera que ho seríem nosaltres,
saps?, que li faríem com un gramassa.
A ells allà és com...
De fet, el sorprenent d'aquesta sèrie és que tu descobreixes
que la Jules és trans quan portes uns capítols
i veus i dius... això?
Hi ha alguna cosa estranya aquí que se m'està escapant?
Per tant, és que ni t'ho diuen.
Per tant, jo crec que està realment molt ben fet.
Crec que és un gran personatge.
Ella es diu Jules, s'identifica com a gènere no binari,
i realment és que es vesteixi,
i em sembla com el model perfecte de la cosa andrògina.
I a més, l'actriu que l'interpreta és una noia trans.
Sí, sí, sí.
O sigui que no n'ha anat a buscar un noi
que es fes passar per noia o al revés?
No, no, no, no. Hunter Schaffer.
És molt petita.
Però és la menor d'edat, aquella noia, no?
Jo crec que ara ja no, però quan va començar això sí.
I com que és molt jove, realment,
amb aquests nois tan joves,
la cosa andrògina,
jo crec que gent més gran és més difícil de trobar,
però és que amb una persona tan jove és com...
Per mi és com el model perfecte de dir...
És com si estiguessis veient una altra cosa,
una cosa més enllà del gènere, realment.
I això em sembla bastant fascinant.
Avui acabarem, més enllà d'Ecbeo Eufòria,
amb aquesta fantàstica cançó.
Manolo era todo un macho de pelo en pecho.
Pero estaba algo cansado, estaba harto de su sexo.
Así que se ha feito y se depiló.
Y ahora Manolo es toda una mujer desde que va
por el lao de la vida más salvaje.
Sí, Manoli,
por el lao más salvaje de la vida.
Natalia era un poco pija, libertina y sin manías.
Sus amantes mantenían su pisito de estudiante.
Pero eso sí era muy decente.
Sus clientes eran ricos, finos y elegantes.
Si así sobreviven,
por el lao más salvaje de la vida.
Sí, Natalia,
por el lao más bestia de la vida.
Haimito, el camellito,
nunca dio nada.
Ni un toque por aquí,
ni un toque por allá.
Si te quieres flipar, hay que pagar.
Y es que en esta ciudad ya no hay nadie que nos diga...
Hey, amigo,
te viene a dar una vuelta conmigo, eh.
Haimito,
el camellito,
nunca dio nada.
Ni un toque por aquí,
Haimito...
Aquest és l'Albert Pla, el lao més bestia de la vida.
El lao més bestia de la vida, realment, és una gran cançó.
És una cançó que és una versió
del Take a Walk on the Wild Side de Lurrit,
que és una cançó que podíem dir
per als primers transexuals o travestis sobre senyors...
Bueno, en aquest cas sí, senyors que es vesteixen de dona
i van per això,
pel lao més bestia de la vida, pel cantor més bestia de la vida.
En el context de Lurrit se'n tenia molt bé.
I, clar, aquesta versió d'Albert Pla,
a mi em sembla una cosa divertidíssima i bugíssima.
Avui, amb la Marina Porres,
hem parlat de la fluïdesa del gènere
amb la música que sentim,
el lao més bestia de la vida de l'Albert Pla.
També hem sentit Lady Gaga del Born This Way,
les sèries d'Euphoria, Orlando i Gentleman Jack,
i hem parlat de dos dibres de Virginia Woolf,
Orlando i Una cambra pròpia.
Marina Porres, moltes gràcies
que acabis de passar una bona Setmana Santa,
bona Pasqua i tota la pesca,
i ànims amb el que vindrà.
Fem una pausa i de seguida el suplement
al Roger Mas i al David Carabé.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
Natura salvatge.
Gent feliç.
Entorn idíl·lic.
A aquesta recepta de felicitat li falten ingredients.
Hiverns infinits.
Zero corrupció. Alcohalisme.
Frontera amb Ròcia. Presons obertes.
Ciutats sota terra. Sistema públic imminyorable.
Que el senyor us veneixi.
I misses molt heavies.
Així és Finlàndia, el país més feliç del món.
30 minuts a TV3 aquesta nit.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya.
Una matinada al Palau de la Música Catalana.
Dissabte 16 d'abril, Simon Halsey i l'orfeó català
canten la Bebèrum Corpus i la Missa de Coronació.
Més informació a palaumusica.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
El 22 d'abril a l'Auditori de Girona,
únic concert a Catalunya de Rufus Wainwright.
El cantant i compositor oferirà una actuació en solitari
amb les cançons del seu últim disc amb Follow the Rules
i també els grans temes de la seva discografia.
Més informació a auditorisgirona.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Un mateix concepte.
En aquest capítol parem l'antena A.
Explicat per diversos personatges
i que poden ser inspiradors per a tothom.
Aquest és aquell que aconsegueix la resposta
que tu estaves buscant.
Havent hagut de cobrir algun incendi forestal
i signar com a socarrats ho ha provocat algun obrom.
La veu ens ensenya molt de les persones.
Des del podcast parem l'antena.
Fer aquest podcast per mi és la feina somial.
Un projecte personal de Manel Alies.
Premi nacional de periodisme i mitjans de comunicació.
Parem l'antena.
El dimecres estrena del primer capítol
a l'api web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Són dos quarts de dotze.
Pocahontada de capaços d'estirar.
quality.
Arstoreu-se tot.
Pingüeria.
Stop al·lucinant.
Tineu la botiga llarga.
Tineu la botiga llarga.
Tineu la botiga llarga.
Tineu la botiga llarga.
Tineu la botiga llarga.
Roger Mas, bon dia. Bon dia.
David, què tal? Com estàs? Molt bé.
Salut, companys.
És que és el moment que tant desitjo del programa
que arriveu vosaltres dos,
perquè així me'n vaig a esmorzar 10 minutets.
Diu que va a esmorzar, però va a fer el bormut.
No és un interès, però no és que estigui content
perquè li agradi el contingut.
Tinc els auriculars posats.
I si hi ha un disparat, torno.
És un dels plaers màxims de la vida, dimitir.
Fer-lo tornar, plegar.
Bé, tot vostre, el suplement del Roger Mas i el David Carabent,
converses de tavernes revestides de cançons.
Això és el d'Amaudeixo, cada diumenge a aquesta hora.
Ens veiem d'aquí una estona.
El suplement, amb Roger Mas i David Carabent.
Avui parlarem de foc i d'incendis i d'aquestes coses que...
Això en realitat és un tema per l'agost,
però clar, l'agost no tenim secció.
Exacte.
Per d'on incendis en tenim tot l'any, eh?
Que no, que no m'he de marxar.
No, però m'he quedat aquí. És que no m'enfio.
I què hi posa sota la taula?
No m'enfio, aleshores faré veure que marxo,
però em quedo un micruïn alàmbric.
Un lloc on no t'havies d'haver refiat...
Adéu, adéu. Fins ara, capa.
Un lloc on no t'havies d'haver refiat de res pel que...
Jo ja no me'n recordava,
però ens ho has recordat d'aquest documental
d'escarrelament, Trail Rec,
com el Fiasco total en castellano,
sobre el Woodstock 99 i com va anar la cosa el divendres,
com en el dissabte i com en el diumenge...
Però es titula Fiasco total, el documental, o es diu Fire?
No, es diu Trail Rec.
És que ja l'estic confonent amb l'altre, amb el Fire Festival.
No, res, res.
Qui va tancar el festival va tancar el festival Red Hot,
i l'última cançó es deia Fire,
era la versió de Jimi Hendrix, i va ser una cosa així.
Moltes gràcies!
Doncs bé,
per posar-nos en situació,
250.000 persones
en una base àrea sense nombre,
amb asfalt i tot,
una de calor brutal,
no els van deixar entrar a les aigües,
que es van acabar amb tots els preus,
no sé si costava 7 dòlars una aigua, el 99,
el problema és amb les duts,
tot va anar malament,
la gent es va anar carregant,
i viure amb les aigües,
ja havia demostrat que allò estava al límit
durant unes quantes ocasions,
i just a l'acabar,
van pensar, farem un homenatge al bus,
toc original,
i traurem unes imatges de Jimi Hendrix,
mentre sona no sé quina peça,
i repartirem 100.000 espelmes entre el públic
per la pau i tal.
Aleshores, la germana Jimi Hendrix
els va demanar als de Red Hot
abans de sortir a l'escenari
si se'n sabien algunes per acabar
i enllaçar amb aquest homenatge,
i van dir, oh, és Fire, l'havíem tocat
i la teníem mitja assajada.
Doncs imaginem-vos ja el F.L.I.A., el baixista,
que es tapava el nap amb el baix,
perquè anava totalment espullat,
tota aquella olla presió a punt de petar,
les espelmes,
i el Fire de Red Hot,
i allò va acabar, com es veu el documental,
tot encès, tot cremat,
i semblava bòstia.
Moltes vegades, moltes vegades,
la metàfora que la música encén les situacions,
doncs deixa de ser una metàfora
i es compleix la realitat.
10 anys abans, em sembla que era el 89, no, el 90,
veig que els apunts...
el 10 d'abril de 1990,
Public Anime van treure segurament
el seu disc més... més important,
em sembla que era el tercer,
Fear of a Black Planet,
i una de les cançons que va causar
més horror,
era aquesta Hollywood Burn.
Yeah, yeah, so step it, best this shit.
For all the years we looked like clowns,
the joke is over, smell the smoke from all around.
I'm Hollywood Burn, I'm Hollywood Burn.
Burn, Hollywood Burn, crema, Hollywood crema,
diguéssim que seria una mica la cirereta del pastís
d'aquesta tendència que hi havia als anys 80,
no sé si era dels estudis culturals,
em sembla que sí, molt postmodern,
de començar...
de creure que la manera de transformar la societat
era formar, primer, les seves representacions,
és a dir, criticar com estava representat
una minoria en el discurs, diguéssim,
mainstream o central,
per tal que després de capgirar la representació,
capgiraries la realitat, no?
Llavors, clar, la crítica a Hollywood era molt evident,
a les pel·lícules de Hollywood
no hi sortien prou gent de color,
i sobretot, quan sortien,
els feien interpretar papers molt racialitzats, d'alguna manera,
i llavors, públic anímic, amb aquesta actitud...
Bueno, el que m'agrada és que és cançó protesta,
però amb una agressivitat i amb una actitud
que no té res a veure amb la idea del cantautor
que teníem tots als anys 80,
dels cantautors dels anys 70,
que era una persona amb una guitarra
i bones maneres, no?
En aquest cas, doncs...
La diferència entre Bustos 69 i Bustos 99.
Exacte. Això mateix. Exacte.
La, la, la, la, la, la, la...
Recordo que mentre parlàvem ens va interrompre una sirena
que corria lluny qui sap on.
Jo vaig tenir por perquè sempre, quan sento aquest so,
em passava una cosa greu i no m'adonava que a mi a tu
no ens podia passar res de més greu que al nostre deixar-lo.
Aleshores, com ara, ens miràvem.
Hauríem volgut romandre abraçats per un canvi amb un somriure.
Et vaig acompanyar pel carrer de sempre.
Et vaig fer un petó com sempre i et vaig dir dolçament.
La distància, saps?, és com el vent,
que paga els focs petits, però on són aquells més grans.
I bruixa la cor...
Era meravella, eh? Meravella.
I després de publicar-ho a mi m'agrada molt com a mensatge.
La, la, la, la, la, la...
Això va ser la idea d'Enrique Bonacorti,
que és la que va fer la lletra juntament amb Moduño,
i a la Bonacorti li havia escrit al seu nòvio una carta
dient-li això, que el vent apague els focs petits,
però en canvi són aquells més grans,
i el Moduño va dir que això és boníssim
i no va parar fins que va acabar desenvolupant una cançó
que va fer el nòvio d'ella, va ser el que va portar.
Això és una mica com els incendis forestals a Catalunya, no?,
que els hem d'atacar quan engeguen,
perquè quan engeguen es poden apagar un gran incendi, no es pot apagar.
És el mateix que una espelma la pots encendre amb una bufada,
però si bufes amb un tio ple de braços,
és el que faràs és encendre'l.
I amb l'amor és igual.
Si és una roqueria, es pot oblidar de seguida, però si no...
és això.
Ara, la distància, si és prou distància,
i concurse el temps, i és prou el temps,
també els focs grans s'acaben apagant com la vida mateixa.
Per revertir-te almen un solo instante
Perdir-te
És una mica la tensió entre la llar de foc
i el foc que t'amenassa el foc descontrolat, no?
Exacte. L'hem d'aprendre a domesticar, el foc.
I convocar-lo quan ens interessa.
M'has recordat quan l'institut, el professor de religió,
ens va posar la cerca del foc.
La cerca... Ostres, sí!
Ah, no, no. Jean-Jacques, no.
I ens va dir que la humanitat, que el que ens feia diferents dels animals,
qui es veia en aquella pel·lícula,
és que quan fèiem l'amor ho fèiem de cara.
Ah! Hòstia...
Mirant-nos els ulls.
Pedra i ritorneró.
Que lo prometo, ritorneró.
Ritorneró, ritorneró.
Doncs ritorneramo.
El tema ja t'havia dit, el foc, el foc que el convoquem quan volem,
perquè la Juliette Armani ho fa perfectament amb aquesta cançó,
que dona títol al seu últim àlbum, que és una meravella.
Bruller le feu.
On va brûler le feu
I que du rouge la don ma tête pour toi
On va briller à terre
O je vois rouge et l'allumate pour toi
On va brûler le feu
Brûler le feu
Mets pas ta main sur les yeux
Sa part en fumée y a plus que toi pour moi
On va brûler comme mieux
Y a plus que semer, moi je suis faite pour ça
On va brûler le feu
Cremarem el foc, que és una mica redundant, si vols,
però bueno, ja s'entén que el foc és una altra cosa,
el foc és el que compartim, és el que ens encén,
i es tracta de convocar-lo a voluntat.
On va brûler comme mieux
On va brûler le feu
I això és el que ens aconsellaràs dels bars.
I això és el que ens aconsellaràs dels bars.
La childcare
Era una vegada un poble amor
de gent preocupada per no temptar la sort.
El meu torn, el meu nadó,
molt a poc a poc.
Sempre que passava per l'abretor
em recordava que havia de ser fort.
Molt fort,
passada cada cop.
I entre mirades de carrelló
tornar-se a viure de debò
és com tancar-te el cor un cop de rot.
És com si s'encenyés un foc
i tancar-te el cor un cop de rot.
Va sonar moltíssim a l'època aquesta cançó.
Quina personalitat, aquesta veu.
Però potser aquell dia, un dia comptes
quan tant m'avorria tu eres el davant.
Passada, toquen el fons.
Hi ha algun moment quan canta que em recordes,
és la cançó de Les Forno en blondes.
Sí, sí.
Aquest pas també del falset a la veu normal,
com si fos un puntejat de guitarra,
un slight o un hammer-on d'aquests.
Jo el que he portat és una manera clàssica
que tenim de tancar les nostres seccions
des d'allà fa uns quants anys,
que és tornar a casa d'alguna manera,
que és el Cisa.
D'aquí compartim el nostre amor.
És el primer disc que em vaig comprar de Cisa,
La nit de Sant Joan, recordo que em va costar
350 pessetes o una cosa així,
el Pelayo 14 amb vinil.
Era un dels Sims, del Cisa.
De cap a cap.
Chulíssim, xulíssim.
Només la introducció d'aquesta cançó,
el puntejat de guitarra, és meravellós.
La nit de Sant Joan, les flames del foc,
la nit torna en dia.
La nit de Sant Joan és nit d'alegria,
estrellat de flors, l'estiu ens arriba.
De mans d'un follet que li fa de guia,
primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.
Les flames del foc, la nit torna en dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa,
la porta de l'any.
Tan grinyoladissa comença a tancar-se.
Doneu-me xampany, que és la nit més curta
i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany.
Xampany.
La porta de l'any tan grinyoladissa comença a tancar-se.
Has fet servir alguna vegada amb alguna cançó?
No, però sí que hi ha cançons que em grinyolen.
La lletra és del Joan Lluís Botso.
És l'única lletra que no és del Cisa en aquest disc.
És una lletra estupenda.
Roger Mas i David Caravan, quin gran clàssic per acabar avui.
El Cisa no falla mai.
Ha sigut de xampany, tu t'has fotut xampany?
No ho puc revelar.
Després de la publicitat em veia una mica que vocalitzo poc.
Roger i David, moltes gràcies.
Fem una pausa i ara tornem.
El suplement.
Amb Roger escapa.
Tenta obrir la porta per alba.
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT, la transmissió d'en Torquemada.
Dilluns, a partir de les 8, la TDT del Barça Girona a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Ja sabeu com Solideo estalvieu en la factura de la llum.
Blagues solars, aerotèrmia i carregadors de cotxe.
Fer-te autoconsumidor és molt més fàcil.
Tenen enginyers, instaladors propis i et fan tota la paperassa.
Em pots deixar parlar?
Però és que era el meu anunci. Parla, parla.
Solideo.cat, solucions per les llars i les empreses.
Està igual.
La TDT del Barça Girona té el suport comercial del RAC.
Perquè si jo o la meva família ens posem a l'alç mentre anem de viatge,
estem tranquils, ens envien un metge a qualsevol lloc del món,
ens cobreixen les despeses mèdiques i ens compensen el viatge
si hem de tornar abans.
I tu, vols viatjar sense preocupacions?
Festa del RAC des de només 41 euros l'any.
RAC i som per ajudar.
Assistència sanitària, RAC, Solideo i CaixaBank.
Lluc, com estem?
Content, content que estigueu aquí.
Nosaltres més.
Anem al cos, llavors el que fem primer és enganxar el cap.
L'enganxes amb més xocolata.
Hem fet dues ranures al costat del cap i és on encaixen les ovelles.
Aquest diumenge fem la mona amb lluc cruselles,
el millor xocolater del món.
La indústria ha tendit a fer molts sucedanis fins al món de la xocolata
i ha de tenir tres ingredients bàsics.
Cacau, mantega de cacau, sucre.
Si a partir d'aquí hi ha més coses, no és una xocolata com toca.
Un restaurant que aniva a la Berlín.
Diumenge d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Els diumenges al migdia.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Passen sis minuts de tres quarts del migdia.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio.
Això és la prèvia del dominical.
Gerard Joan, bon dia de nou.
Com estàs?
Una prèvia del dominical que com sabeu
comença sempre puntualment després del bulletí de les 12,
però aquesta hora és el moment de saludar
les previsions del Matarola.
Enric Agut, bon dia de nou.
Hola, bon dia, què tal?
Bona tarda.
Que hagis pogut venir avui
perquè portem setmanes amb el Jofre,
que no està malament,
però és que no hi ha manera
que pronostiqui pluja, de veritat.
No, home, no ho sé,
però si vols el truquem,
amb què pronostica ara.
No perquè està la setmana santa.
Sí, deu estar.
Home, portava molts diumenges seguits pringant.
Jo vaig pringar la setmana passada.
Han trucat a mi,
4 o 5 quarts de setmana,
i hem menjat ja una mica de mona,
què més volem.
Què dius, qui l'ha portat la mona?
Els del 324,
vam recollir una mica de diners
i hem comprat dues mones.
Molt bé, veus?
Una de la frita i l'altra de la mantega.
O sigui, de pastís o en figureta?
No, sense figureta.
Jo n'he reclamat alguna,
però no.
Hi havia ous, ous de Pasqua, sí.
Tota volava molt ràpid.
També hi havia una mica d'apple wine.
Que el Palliser no li agafi una indigestió pel ten,
que he vist que també treballa aquests dies.
Tenim marge de 3 hores per tot país.
Molt bé, molt bé.
Tu vas pronosticar pluja per Setmana Santa,
Enric, fa uns dies o no?
No, no.
De fet, cap de nosaltres no va pronosticar.
El cap de nosaltres.
Escolta'm, això no ho diguis gaire alt, Enric.
No, no, cap de nosaltres va pronosticar pluja.
Potser en algun altre lloc sí pronosticaven
que alguns animals anunciaven pluja, però...
Alguns animals?
Alguns animals, has dit.
Quins animals pronostiquen pluja?
Us hi fixeu els meteoròlegs amb allò que diuen a l'altra cadena?
Mira, s'han equivocat.
Els de Tele5 han pronosticat pam i ho han fet malament.
Terrible.
Sincerament, no.
Mira, si mirem els altres companys és per veure l'estil
que ensenyen, com ensenyen, el grafisme,
però el contingut no.
El blazero, no?
El blazero té molt de pam.
I al final tots més o menys seguim amb els teus mapes.
Però és veritat que TV3, no?
Com que ha marcat molt un estil, no, amb la meteorologia?
El blazero, no?
És que som els millors, perdó, tu veus?
Bueno, Mauri, tu ja hi eres abans de fotre TV3.
Perdona, tu vas posar la primera pedra de TV3, pràcticament.
Jo vaig posar, sí, sí, els primers mapes que vam posar allà
amb els solets i tal.
Sí, els vaig dibuixar jo.
A mano, no? Claro, los hacían a mano.
Sí, sí, sí.
A la cara hi havia TV3, que hi havia el francès,
ja fèiem molts anys, el Tomàs, també el Johnny Comenzava.
Doncs començava a internet.
I encara anàvem amb fax.
Amb fax símil.
De tant en tant se sentia un soroll, tit, tit, tit, tit, tit, tit.
Sí, quan ens trucavàvem havíem de fer allò de preure l'internet.
Que de vegades no se'n tenia res dels mapes.
A funció de com estigués el vent i com estigués les condicions meteorològiques.
I si els mapes sortien bé o sortien boig.
I així anàvem.
M'ha emocionat molt.
Previsió del meteoròleg de cara a dilluns de Pasqua.
A veure, què farà demà?
Vinga, demà...
Per Francesco o per mi?
No, per tu, per tu.
Doncs demà la mona la menjarem amb temperatures més altes.
Amb temperatures altes cap a ponent.
A llei de...
Doncs la mona potser es fa...
Segons els meus mapes, Enric, tenim previsió de neu.
Previsió de neu, molta neu.
I a fer la segona entrada serà seca.
Hi haurà nevades i glors.
Tindrem allà ossos polars entrant...
Ossos polars d'anar a dilluns de Pasqua.
Sí, sí.
I pinguins.
Realment el canvi climàtic que ha arribat per quedar-se.
Sí, sí, sí.
Si voleu fred, mireu aquesta nit aquest programa 30 minuts
que parlava finlandès.
Amb el heavy metal he vist.
Molt interessant.
I llavors allà sí que veurem fred.
Sí que hi ha un canvi aquest dijous.
Fins dijous, temperatures...
Suaus.
Suaus i altes, com aquests dies.
I dijous, vent del nord, baixarà, refrescarà.
Tindrem temperatures normals per l'època.
No, no, no.
Enric, però jo controlo uns altres mapes
que vosaltres no teniu a la redacció
i farà sol espetarrant unes temperatures d'estiu,
però és molt calor.
Va, salva.
Ens haurem de treure la samarreta i anar pel carrer.
Avui durs i demà sense samarreta.
Sí, aquest dia, Francesc,
tindrem aquesta calma en general ben bé dues setmanes.
I possiblement, al final de mes, la cosa comença a canviar.
I saps què passa a final de mes, Francesc?
Pluje. Molta calor.
Ah, Sant Jordi. O sigui que per Sant Jordi malament.
No et dic que malament, perquè clar, perquè plogui.
Però l'any passat, cap a aquelles èpoques,
de fet, l'any passat per Sant Jordi el temps va ser molt mogut.
Vau veure calabansades, com a tu t'agrada,
va anar a Val Montseny a 1.400 metres,
va haver-hi una tuba a Salou, em sembla.
Una tuba?
Una tuba d'aigua.
Què és una tuba, exactament?
Una tuba, home, doncs l'instrument, saps?
Una tuba de tota la venda.
I va haver-hi una tuba a Salou.
Sí, sí.
Bé, la resta de previsions.
Una previsió per demà, que juguen el Barça contra el Girona,
el Camp Nou, què passarà?
Mira, modestament, jo crec que...
penso que demà el Girona traurà algun punt.
Ah, un empat, eh?
El Barça ve d'un correctiu amb el Madrid,
el Madrid també va a perdre,
perquè està pensant en la Copa d'Europa,
i demà sortirà molt relaxats.
Però què vol dir, empat?
És a dir, empat dos a dos.
Dímegres hi ha un partit de Champions,
fa mal Madrid-Xelci.
Home...
Penso que aquí hem de ser realistes,
Madrid 4-0, Chelsea 0.
Perquè és que a més tenen un nou entrenador,
que és el Lampard, que va ser molt bon jugador del Chelsea,
però com a entrenador em sembla que no despunta tant.
Molt bé.
I a banda, és que Madrid guanyarà la Copa d'Europa.
Òbviament.
Apa, Enric, ara t'has passat.
No t'hem preguntat això.
Va, home, tio.
Va, tercera previsió.
Quins ninos creus que seran els més triats pels nens
per decorar les mones d'aquest any?
Perquè això es dirà, demà en algun informatiu es dirà.
Els ninos més escollits...
Alfa Barça, l'Alèxia i companyia.
Osvald, l'Albèstia.
O en Tito, que estan...
Osvald, el cap d'Osvald.
Sí, l'Alèxia, l'Aitana, també, no?
Molt bé.
Vandózki, el Gabi...
Sí, jugadors del Barça, eh?
Però clar, els més petits de la casa, Peppa Pig,
el Mick, que és habitual.
La Patrulla Canina.
Sí, home, la cançó ja té...
La cançó aquesta, eh?
A veure com fa la cançó, Enric.
És que jo cantant-s'ho molt bé, em començarà a ploure.
No és que ara, és que ho dic perquè la trobem.
Aquesta?
Aquesta, sí.
Que és molt machacones.
A eufòria que no l'han fet, aquesta.
Com un reggaeton per menys petits.
A veure, alguna cosa més, Gerard?
A eufòria, també.
La referència és d'eufòria a la memòria musical, també.
Mones d'eufòria.
L'Ildani sabreu les dues.
L'Ildani vis, eh?
Lògicament, també, com es diu,
aquesta personatge de la família d'Ademsa Nen, aquesta?
La de dimecres.
Dimecres.
Dimecres, també.
Superherois, també, no?
Superherois, Spider-Man, Pokémon...
Feta la previsió, l'última.
L'última, va.
Una edat climatològica.
I la propera setmana, a Ull del Cone, concretament,
a Niigota.
Niigota, eh?
Li dic a ma mare que no...
Tenim aquí l'Oriol Romeu.
Hola, com esteu? Tot bé?
Estic llegint un llibre.
Josep Palà, no?
Està molt bé.
Bé, arribem a les notícies de les 12.
Moltes gràcies, Enric Agut.
Ens ho apuntem tot i la setmana que ve ho repassem, si et sembla bé.
Gràcies, Enric.
Fins ara, notícies de les 12.
El volant pilotant aquest butlletí...
I els esports al Verbanet, segurament, no?
O no?
Sí, sí, avui no ha fet festa.
Perfecte, doncs vinga, vinga, 10 segons i connectem directament.
Fes el compte enrere per...
No em dona temps de pujar, me'n vaig.
No hi ha temps, el butlletí.
Fes un compte enrere petit...