logo

El suplement - Catalunya ràdio


Transcribed podcasts: 931
Time transcribed: 38d 16h 9m 47s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Amb Roger escapa.
L'Iran compleix l'amenaça i llança més de 300 drons i míssils a Israel
en un atac sense precedents aquesta nit passada.
Així han sonat les sirenes a Israel davant l'atac d'aquesta nit de Teheran
al bombardeig israelià contra la seva ambaixada de Masch de fa just uns dies.
La pregunta ara és si aquesta ofensiva pot desencadenar encara amb una guerra generalitzada.
A hores d'ara l'exèrcit israelià dona per acabar l'atac que només ha provocat danys menors.
Una nena de 7 anys ha quedat ferida i una base militar ha rebut l'impacte d'alguns dels míssils.
A Jerusalem s'han sentit diverses detonacions i les sirenes han sonat en diverses localitats.
Israel ha tancat l'espai aèri durant unes hores, tot i que ja fa un parell d'hores que l'acaba de reobrir
i ha mobilitzat també els seus efectius de combat i antimíssils.
Benjamin Netanyahu convocat al gabinet de guerra a Tel Aviv, els països veïns des de Jordània fins a l'Iraq
també han tancat l'espai aèri unes hores i declaren l'estat d'emergència.
La Casa Blanca ja ha condemnat els atacs i mostra el seu compromís amb la seguretat d'Israel.
En un comunicat de matinada el president Joe Biden assegura que també buscarà una resposta coordinada dels països del G7.
Les Nacions Unides i la Unió Europea reclamen la fi de les hostilitats
i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, fa una crida a evitar una escalada regional.
Som davant d'un escenari incert amb moltes més preguntes que respostes
des de vent d'hora aquesta matinada fins que calgui un suplement especial
acompanyats dels serveis informatius de Catalunya Ràdio, la veu dels experts i els corresponsals que tenim escampats.
A Jerusalem de seguida Roser Oliver Olivella, a Washington el Francesc Garriga, a Brussel·les el Jordi Baró,
amb veus també molt vinculades al Pròxim Orient com la Txell Feixes o el Quim Olivares
que fa poques setmanes també va ser l'Iran cobrint les eleccions.
Quan passen coses, sempre hi som.
Gabinet de Crisi, l'estudio de Catalunya Ràdio amb el cap d'Internacional, el Sergi Roca.
Sergi, què tal? Bon dia de nou.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya des dels serveis informatius el Raül Flores. Bon dia, Raül.
Bon dia, Roser, què tal?
Un titular per resumir el que ha passat aquesta matinada. Sergi.
Israel dona per controlar l'atac, l'Iran el dona per acabat, però Israel sempre respon.
Sempre. I potser no directament a l'Iran, però si a altres llocs segur, això ho hem d'esperar.
Raül.
En la línia, atacs sense precedents, de conseqüències imprevisibles i que anirem veient probablement a compte gotes.
Quan passen 3 minuts de les 9 del matí, anem en directe cap a Jerusalem.
Allà hi tenim la Roser, Oliver Olivella. Roser, bon dia de nou.
Hola, bon dia.
D'entrada, com estàs, Roser?
Bé, bé. Estic bé.
Com descriuries el que has viscut aquesta nit?
Home, doncs ha estat realment tens, perquè quarts de dues de la matinada, aquí a Israel, s'han sentit fortíssimes explosions.
Jo he sortit al balcó a mirar que passava. De seguida han sonat les sirenes, també perquè tothom anés als refugis antieris.
Però des del balcó es veia perfectament com la trajectòria d'uns projectils amb unes llums vermelles i com eren interceptats.
O sigui que la veritat és que no feia gaire gràcia.
Però, bueno, no ha durat molts minuts.
El balanç de danys, ara mateix, per part d'Israel, és aquesta nena ferida?
O encara s'estan calculant l'abast d'aquests míssils? Perquè molts s'han interceptat, no?
Sí, l'exèrcit diu que el 99% d'aquests projectils han estat interceptats.
Anaven destinats sobretot al nord i al sud d'Israel, tot i que també han arribat aquí a Jerusalem.
I pel que fa a la nena, se sap que va quedar ferida mentre dormia a casa seva.
És una nena beduïna del Negev.
i el va caure a sobre de la casa, matralla d'una intercepció.
La nena ha estat greu, de seguida la van traslladar a l'hospital.
Ara bé, Israel avui intenta recuperar una certa normalitat.
Avui aquí és laborable i a hores d'ara, jo quan venia cap a l'oficina,
ja he vist que les botigues estan pràcticament totes obertes,
però això sí, hi ha molt poca gent al carrer.
La majoria dels projectils, com deia, han estat bloquejats
pel sistema de defensa aèri de llarg abast, anomenat Arrow.
Han estat bloquejats gairebé tots fora de l'estat aèri israelià,
tot i que n'hi ha hagut bastants que també han caigut
o anaven destinats, han arribat a Israel.
L'exèrcit diu que l'Iran ha llançat durant l'atac més de 300 projectils,
han estat 185 drons, 36 míssils de creuer i 110 míssils balístics.
Els Estats Units, el Regne Unit, Jordània i també França
han ajudat a abatre diversos d'aquests míssils de creuer i drons.
A part de la nena ferida, hi ha hagut danys lleus a la infraestructura
d'una base militar al sud d'Israel,
però l'exèrcit assegura que aquesta base continua funcionant amb normalitat.
Aquest atac de represàlia, que com dèieu, no té precedents,
representa la primera vegada que Iran ataca a Israel
directament des del seu territori i no pas a través de les seves milícies a la regió.
Tot i que també hi ha hagut llançaments de coets des del Líban
per part de Hezbollah, des del Yemen, per part de les milícies UTIs
i des de l'Iran.
En resposta, durant les últimes hores,
Israel ha bombardejat diverses posicions de Hezbollah al sud del Líban.
El gabinet de guerra s'ha reunit durant la nit
i ja de matinada, Benjamin Netanyahu ha parlat amb el president nord-americà,
Joe Biden, per explicar-li la situació.
Segons alguns mitjans israelians, en concret el Times of Israel,
Biden li hauria dit a Netanyahu que els Estats Units
no donaran suport a un atac contra l'Iran per part d'Israel.
Ara falta veure quina serà aquesta resposta.
Iran ja ha advertit a Israel que no prengui represàlies.
El cap de l'estat major de l'exèrcit iranià ha dit a la televisió
que si Israel els ataca, la resposta del règim dels ayatolars
serà molt més gran que la d'aquesta nit.
La Roser Oliver des de Jerusalem fent referència al paper de Biden
en aquest escenari, anem cap a Washington.
Francesc Garriga, bon dia, bona nit.
Hola, bon dia, bona nit.
Ara ens explicava la Roser que Biden manté aquest suport a Israel
però ja avisa que no valarà un contraatac.
A veure, com descriuries les últimes hores que has viscut aquí a Washington, Garriga?
Bé, mogudes, mogudes, perquè si bé sabíem que això podia passar,
a Biden això l'ha enganxat a la platja.
Hi ha hagut de tornar a migdia.
Era a Delaware, a la seva casa de cap de setmana, diguem,
i ha hagut de tornar a la Casa Blanca.
Ha arribat a les 5 de la tarda a l'hora local.
Eren ja a les 11 de la nit a Barcelona.
I s'ha reunit amb el seu equip de màxima confiança.
Hi havia Antoni Blinken, el secretari d'Estat.
Hi havia el secretari de Defensa.
Hi havia el director de la CIA.
Hi havia el cap de l'estat major.
Per tant, diguem que era una reunió que no pot ser ja de més al nivell.
I després d'aquesta reunió ha parlat a Netanyahu,
on li hauria traslladat també a mitjans nord-americans el suport a defensar-se,
però també li ha dit que no et donaré cap mena de suport i no t'encoratjo a respondre.
I pel que ens expliquen aquí, Netanyahu ha entès la resposta del president nord-americà.
Per tant, sí, han estat una tarda, vespre, nit per nosaltres, moguda,
amb comunicats en hores intempestives pel que són els Estats Units.
És a dir, que la Casa Blanca emeti comunicats a les 11 de la nit
o que el secretari de Defensa fa dues hores, ara són les 3,
doncs a la una estigués publicant tuits,
doncs ja indica que avui se n'han anat a dormir tard i nerviosos
perquè saben que això pot esclatar.
Sergi Roca, Raül Flores, hem de parlar de guerra?
En guerra hi som des de fa uns quants mesos,
per no dir dècades en aquesta regió del món.
El que passa és que, de moment, jo personalment almenys,
jo deixaria en una nova escalada d'aquesta guerra,
sobretot magnificada, arran dels atacs del 7 d'octubre.
Aquí, de moment, Estats Units ha actuat a nivell de defensa.
Israel i fins i tot l'Iran es posen a la seva boca constantment legítima defensa.
I amb això tenim l'exemple d'aquestes últimes hores, no?
Invocant, l'Iran ha invocat l'article 51 de la Carta de les Nacions Unides,
el que correspon justament a la legítima defensa.
Interès perquè vagi a més per part de l'Iran?
Bé, el que necessita l'Iran, sobretot, és atiar la imatge de l'enemic exterior.
I l'Israel, tres quarts del mateix, d'entrada,
també ha tirat aquesta imatge en un moment en què Netanyahu està en hores baixes.
Per tant, guerra, bé, més i més violència,
i amb una imatge inèdita que és la de projectils llançats des de l'Iran,
i aquí està la gran novetat d'aquestes últimes hores, cap a Israel.
Raül.
Clar, hi ha dos governs que coincideixen amb una certa inestabilitat interna,
que hi ha un cert qüestionament intern.
Això pot abocar-los a la guerra o no?
A hores d'ara no ho sabem, esperem que això no vagi a més,
en tot cas una escalada sempre comporta que en alguns altres graus,
també amb les conseqüències, les causes,
puguin anar escalant una miqueta més,
però sí que al final són dos dirigents
en què el qüestionament intern pot forçar-los també
a una retòrica segurament més bel·ligerant
que en un cas on les aigües estiguin més calmades.
Veurem si al final aquesta retòrica acaba traduint-se
en una nova resposta o no.
Sí que Netanyahu aquesta matinada anunciava
que al final estan oberts, no?
Que pugui haver-hi una certa resposta també a aquest atac.
Veurem com es tradueix
i veurem també en què es tradueixen les decisions
que hagin pogut vendre aquesta matinada
en aquest gabinat de guerra que han convocat.
Roser, des de Jerusalem,
tens alguna idea
de quina pot ser la resposta de Netanyahu
davant d'aquest nou escenari?
No, això ningú té una bola de vidre.
És veritat que diversos funcionaris del govern
han dit que hi haurà una resposta,
però a hores d'ara ningú la pot precisar.
No se sap si serà una resposta directa contra Israel,
a qual cosa significaria una escalada molt gran
i entrar en una dinàmica realment molt perillosa,
o si la resposta serà alguns d'aquestes milícies
o d'aquests representants que Israel té a la regió.
S'ha de veure.
És massa arriscat avançar què és el que pot passar.
Roser, Oliver, Olivella, des de Jerusalem.
Anem parlant d'aquí una estona. Fins ara.
Molt bé. Adeu.
Vull incorporar en aquesta taula també el Quim Olivares,
company dels Serveis Informatius de Catalunya Ràdio,
que fa tot just unes setmanes va ser a l'Iran,
precisament cobrint, entre altres coses,
els últims comissis electorals,
unes eleccions que, evidentment, ja estaven decidides,
perquè el règim és el que és.
En qualsevol cas, sí que a través de la mirada del Quim Olivares
vam poder entendre una mica més un país
i la situació amb la qual s'enfronten cada dia les dones.
Quim, bon dia.
Ei, hola, bon dia a tothom.
Com estàs, Quim?
Bé, jo bé. Home, inquiet, no?
Per això que està passant,
tot i que Iran i Israel es tenen ganes des de fa molts anys,
però bé, evidentment,
que volin coets d'una banda o d'una altra d'un territori,
doncs no és cap broma, evidentment.
Parla'ns una mica d'aquesta cobertura
que vas fer fa uns dies a l'Iran.
Aviam, l'Iran...
Clar, nosaltres tendim a generalitzar,
parlem d'Iran en general,
i clar, a l'Iran són molts milions d'habitants,
i dins d'Iran hi ha molta gent que detesta,
odia el règim dels ayatolars.
Llavors, clar, quan parlem d'Iran,
quan parlàvem de les manifestacions,
que efectivament n'hi va haver a Teheran,
per celebrar això,
són manifestacions...
La majoria són gent propera al règim,
militars, gent propera a l'estament religiós,
que surt al carrer a celebrar-ho.
Però hi ha moltíssima gent
que no ha sortit a celebrar-ho
i que ho viu segur,
amb moltíssima por i amb molt de temor,
perquè, clar, òbviament,
Israel no farà distincions
entre el que són la població
que odia el règim dels ayatolars
i la gent que dóna suport
al règim dels ayatolars.
Clar, ells...
Jo vaig parlar allà,
vaig parlar amb gent propera al règim
i gent que està a la universitat,
que es mou per als ambients
més administratius,
més del règim,
i deien que, evidentment,
Iran s'ha de defensar
de les seves agressions a carrer des de fora,
i la gent que està en contra del règim
diu, home, és una llàstima,
jo no odio ni a Israel,
no odio als Estats Units,
no odio a Europa,
i el que vull és estar bé amb els meus veïns
i amb tot el món,
però, clar, com que sóc iraniana
o sóc iranià,
doncs se'm posa al mateix sac.
I, clar, en aquests casos,
els periodistes des de 4.000,
5.000 quilòmetres de distància
posem l'Iran allà en solitari,
però és que dins d'Iran
hi ha moltíssima gent,
gent que viu a l'exili,
que ja està, diríem,
que no pot tornar al seu país,
i molta gent que dins el país
protesta contra el règim
i que estic segur,
jo no tinc aquí la manera de descobrir-ho,
però que estic segur
que no volen entrar en guerra amb ningú.
Posa'ns una mica de context
a aquesta frase que deies
de l'Iran i Israel
es tenen ganes des de fa molt de temps
i també fent una mica de retrospectiva
d'on ve aquesta amistat
entre l'Iran i els Estats Units.
Aviam, es tenen ganes
des de fa molts anys.
Vull recordar abans
quan sentíem Francesc Garriga
parlant de la reacció dels Estats Units
és molt diferent
a la que va tenir George Bush.
Recordem, no sé si recordaran els oients,
Exis of Evil,
és a dir, l'eix del mal.
El 2002, George Bush,
president llavors dels Estats Units,
va posar a Iran,
Correa del Nord i Irak
com això, no?,
com l'eix del mal.
El 2006,
en la guerra que hi va haver
entre l'Iran i Israel,
Israel ja va començar a dir
que l'Iran tenia mísils
que podien arribar fins a Europa,
que estaven donant suport a Hezbollah.
Jo recordo quan hi vaig anar el 2006
a cobrir precisament la crisi nuclear
perquè semblava que Occident anava,
quan dic Occident són els Estats Units,
el Regne Unit i Israel,
anaven a atacar l'Iran
per frenar el seu programa nuclear.
vaig entrevistar molts professors
de la Universitat de Teheran
que em deien,
mira, ja tenen definits Occident,
és a dir, Estats Units, Gran Bretanya, etcètera,
tenen definits els objectius militars
que han de bombardejar-nos
en el cas que hi hagi aquesta guerra.
Fortunadament allò no va acabar passant,
però sí que és veritat
que des del 2010
Israel ha fet
més de dues dotzenes d'operacions,
assassinats selectius,
un que em recordo perfectament,
el gener del 2010
van matar un físic
de la Universitat de Teheran,
era un físic que estava treballant
en la recerca
per aconseguir la bomba atòmica,
això és el que diuen des de fora,
Teheran sempre diu
que ells el que estan fent
és el seu programa nuclear,
és a dir,
un programa per avestir
d'electricitat
per als seus ciutadans,
doncs el 2010
ja van matar un físic.
Hi ha una llista llarguíssima
del 2010 fins al 2022
d'assassinats selectius
per part d'Irael,
que com sabeu
Israel mai publicita
el que ha fet,
tampoc ha dit
que fossin ells
els que van matar
els sis membres
de la Guàrdia Revolucionària
a Damasc,
doncs un seguit
d'atacs selectius
contra el regime iranià
i de fet el 2012
Netanyahu
va compareixer
a les Nacions Unides,
va aparèixer,
potser ho recordareu,
amb una cartolina gran
amb una bomba dibuixada
on deia
Iran és a punt
d'aconseguir,
les properes setmanes
aconseguirà
enriquir urani
per tenir la bomba atòmica,
2012,
som al 2024
i evidentment Iran
no ha aconseguit
enriquir la bomba
perquè ja ho sabríem,
per tant,
es tenen ganes
per descomptat.
Sergi, Raül.
Bé,
és evident
que l'Iran
s'ha convertit
en un actor
a tenir molt en compte
tota la regió
de l'Orient Mitjà
i que té,
a més a més,
les diferents branques,
no?
Té les diferents branques
amb els proxys
que es diuen
aquestes milícies
efectius
indirectes
però tan relacionats
i subvencionats
es diu
per ells,
pel règim dels Ayatolàs,
a llocs com el Yemen,
hem de parlar dels Houthis,
a llocs com el Líban,
evidentment,
Hezbollah,
amb molts més episodis
d'enfrontaments
i de guerres directes
permanents
amb Israel
d'entrada
per la seva proximitat,
però també l'Irak
amb les milícies
d'Al-Aqsa
i amb atacs selectius
que hi ha hagut
per molts
per molts d'aquests actors,
no només d'Israel,
als Estats Units
ha comès
també
o ha
llançat
atacs
molt selectius
contra
efectius
de l'Iran
i d'altres
llocs
diferents
d'aquesta
regió.
Digue, Raül.
Clar,
per això mateix,
per posar-ho també en context,
amb això que explicava ara
el Quim Olivaris,
al final el que hem vist avui
és com
missils
i drons
llançats
des de territori
iranià
impactaven
directament
contra Israel.
Per tant,
hi ha hagut un atac directe.
També el que explicava
el Francesc Garriga
des de Washington,
hi ha altres reaccions
que hem anat tenint.
Tothom
amb una crida
jo no m'hi ficaré,
jo demano calma,
jo demano prudència.
Al final,
els riscos
són grans.
L'enfrontament directe
té unes conseqüències
molt imprevisibles
i té molt pocs precedents,
justament per aquest context
d'on veníem,
que hi ha hagut
atacs selectius,
alguns
molt
poc reivindicats,
com per exemple
aquests que ara apuntava
de l'exèrcit israelià
també recentment,
però sí que ara veiem
com al final
aquests drons
han impactat
o han intentat
impactar
sobre territori israelià.
Per tant,
estem en un nou marc
i en un nou escenari també.
Com explicarem
aquest nou conflicte?
Perquè
entrar a l'Iran
és molt difícil
i
abans ens parlaves
de
que tot just
al Quim Oliver
vam aconseguir un visat,
però ara mateix
enviar alguna cosa a l'Iran
crec que és missió
bastant impossible,
no?
és molt difícil,
depens absolutament
del que decideixin
el règim
dels aiatolars
i això
fins i tot encara
que ens diguin que sí
pot trigar
alguns dies
i sempre
d'una manera
acotadíssima,
en aquell cas
van ser,
Quim ja em corregiràs,
però van ser set dies
directament,
com va ser treballar
des d'allà dins,
Quim?
Com a periodista,
eh?
Sí, sí,
ho entenc,
ho entenc,
quan vas a un país d'aquests
et fa por com a periodista
blanquejar el règim,
és a dir,
dir que hi ha llibertat absoluta
per treballar
i per moure't,
jo la vaig tenir,
el que passa és que
actualment hi ha molts
periodistes iranians
a la presó
empresonats per parlar
en contra del règim,
clar,
a mi no m'hi van posar a la presó
i de fet,
perquè ho sàpiguen
els oients,
només pots entrar
amb un visat
i si contractes
una agència local
que et proporciona
un traductor
i que t'ajuda
a moure't en un país
on no controles la llengua
perquè parlen en farcia,
en persa,
clar,
jo sempre vaig demanant
els llocs
i m'hi van portar,
vaig parlar
amb qui vaig voler
pel carrer,
això és veritat,
molta gent tenia por
de parlar
perquè,
doncs bé,
diuen que hi ha
milers de persones
empresonades
arran de l'última
revolta en contra del règim,
per tant,
la gent té por
de parlar
amb un periodista occidental,
però jo vaig poder moure'm
per tot arreu,
com a periodista occidental
em van tractar bé,
així i tant,
vaig tenir totes les facilitats,
vaig poder entrevistar,
entrevistar qui vaig voler,
però,
òbviament,
també et fas una mica
d'autocensura
perquè saps
que si creus
una línia imaginària,
si tu vols,
doncs pots entrar en problemes,
però jo no els vaig tenir
i, per tant,
s'ha de ser molt clar,
vaig treballar
amb tota llibertat,
ara bé,
quan vas en un país com aquest
on no hi ha llibertats
per als iranians,
els periodistes occidentals
ens permeten treballar,
però has d'anar molt en compte,
perquè saps que
a tu et deixen treballar
perquè t'hi han convidat,
ara està per veure
si a les autoritats
els interessa tenir
periodistes occidentals allà,
jo crec que sí,
perquè,
de fet,
Iran jo crec que ja ha complert
el seu paper,
de consum interno,
ha complert amb l'amenaça,
crec que ho deia
Estorú i a la portada,
Iran ja ha complert,
és a dir,
escolta'm,
nosaltres ja hem fet
la repressàlia
que ens tocava fer,
fins aquí hem arribat,
jo amb qui vaig parlar
amb els experts
de mil·lidars iranians
que vaig parlar,
Iran no vol un conflicte obert
ni amb Israel
ni amb els Estats Units
per mantenir aquest conflicte obert,
obert,
sí que té capacitat
per abastir els seus satèl·lits,
els de Hamas,
els de Ola,
els Qutis,
etcètera,
però un conflicte obert
on es posi en tela de judici
de les capacitats defensives d'Iran,
això no ho vol,
cal tenir present
que fa uns anys
Iran per error
va batre un avió ucrainès
que sobrevolava
i que va matar
no sé quants iranians
per error,
és a dir,
que Iran no està
a la primera divisió
de l'armament mundial,
però sí que és veritat
que, per exemple,
amb drons,
és un dels primers fabricants
del món
els drons iranians,
els que han enviat
i els que Rússia
envia continuament a Ucraïna,
però un enfrontament
allò obert
a l'Iran no li interessa.
El Francesc Garriga
des de Washington
ens explicava
aquest suport
dels Estats Units
a Israel,
però també d'alguna manera
que el paper
del president Joe Biden
era intentar
que el conflicte
no es calés
i no entra en una guerra
entre l'Iran
i els Estats Units.
Garriga,
l'escenari dels Estats Units
és que de moment
el president americà
es diu Joe Biden,
però no sé com
canviaria l'escenari
si es tornés a dir
Donald Trump al president.
Bé, és imprevisible.
Avui ha fet un míting
Donald Trump
de campanya
i ha dit que amb ell
això no hauria passat,
evidentment,
i que de la mateixa manera
que a Ucraïna
les coses es resolurien ràpid,
doncs amb ell
ningú s'atreviria
a fer el que ha fet
avui l'Iran.
En tot cas,
les eleccions
seran també
molt importants.
Biden no vol
una guerra aquí,
sobretot perquè
una guerra aquí
l'arrossega amb ell
i als Estats Units
ja el culpen
entre cometes
del conflicte a Ucraïna
o com a mínim
el penalitza
i ara no li interessa
en cap cas,
sobretot electoralment,
un conflicte aquí.
Per tant,
les eleccions
passaran moltíssim
i la utilització
d'aquest tema
en campanya
segur que ajuda
molt més
a l'aspirar en Trump
que no pas
al president Biden.
Per tant,
d'una banda això
i de l'altra,
doncs a veure
com queden
les relacions
entre Biden
i Netanyahu
perquè recordem
que fins a aquest atac
ara d'Iran
la setmana passada
estàvem parlant
d'un distanciament
i avui,
doncs evidentment
han hagut de tornar
a fer costat,
tornar a parlar
que estem al teu costat,
que el que necessitis
per defensar-te
però sempre fent
molt d'èmfasi
en la paraula
defensar-te
i per tant
queda clar
que els Estats Units
no volen que Israel
ataquï,
que es defensi,
que ho faci
tot el bé que pugui
però que no ataquï.
Raül, Sergi,
i tota la diplomàcia,
la maquinària diplomàtica
ja s'està activant
més enllà dels Estats Units,
avui hi haurà ja
reunió del G7
convocada oficialment
per la presidència italiana
que és qui la té
ara mateix,
això a nivell de G7,
les set grans potences mundials
de les que va
cada fort en el seu moment
russa
quan era G8.
I de l'altra banda
el Consell de Seguretat
de l'ONU,
aquesta nit hi haurà
sessió
demanada per Israel
que ja sabem
com acaba
tot plegat
al Consell de Seguretat
de l'ONU,
si vols
et faig a la crònica
ja, Sergi.
A veure, fes-la, fes-la.
Doncs va, vinga.
Doncs que hi haurà
vetos creuats
si volen aprovar res
i no s'aprovarà res.
Tal qual.
M'has tret de la boca.
Digue, Raül.
Clar, a principi d'any
dèiem una frase
que és molt real
i cada cop ho és més
que aquest és un any
d'eleccions,
de votar
i és un any també de guerra.
És oi, per exemple,
l'informe del SIDOP
que emeten cada any
i que sempre és
de recomanable lectura.
En el cas dels Estats Units
això arriba al novembre, no?
Sempre es diu,
Francesc,
que el vot exterior,
condiciona excessivament
el món del nord-americà.
Jo et vull preguntar,
en aquest cas
i en aquest context
tan complex
i que pot canviar molt
d'aquí al novembre,
la política exterior
pesarà més que mai?
Sí.
T'ha de cantar la balança?
Hi ha dos factors
que ho fan diferent
i és que
la política exterior
aquí,
en Ucraïna,
vol dir molts diners
i la gent està...
té la sensació,
molts ciutadans,
que s'estan abocant
diners a Ucraïna
amb cert descontrol,
sense gaire saber
cap on van aquests diners
i a més a més
a un conflicte
que molts nord-americans
pensen
i a mi què?
Ens queda molt lluny,
no ens ataquen a nosaltres
perquè hem de defensar
Ucraïna
que no és ni tan sols
de l'OTAN
i en el cas d'Israel
la vinculació històrica
dels Estats Units
amb Israel
és molt important
electoralment
i
el
bloc
de persones
properes a Israel
a banda de moure
molts diners
també té molta influència
i per tant
són dos conflictes
que no són conflictes
a qualsevol lloc del món
i que per tant
o pels diners
o per la influència
és que el novembre
és ja mateix
no queda gaire
per tant
sí, sí
aquesta vegada
tinc la sensació
que si els conflictes
externs
són molt calents
poden perjudicar
el president
5 minuts per arribar
a dos quarts d'heu del matí
som al suplement
som a Catalunya Ràdio
especial suplement
amb la mirada posada a Israel
després d'aquest atac
aquesta matinada
l'Iran compleix l'amenaça
i llança més de 300 drons
i míssils a Israel
en un atac
que estem explicant
sense precedents
amb connexió
amb Israel
amb la Roser Oliver Olivella
amb connexió
amb Washington
amb el Francesc Garriga
i reaccions
per part també
d'Europa
a Brussel·les
hi tenim el Jordi Baró
Brussel·les
Baró, bon dia de nou
Hola, bon dia
Explica'ns una mica
les reaccions
d'aquestes últimes hores
des d'aquí
des de Brussel·les
Doncs hi ha hagut missatges
tant del cap
de la diplomació europea
Josep Borrell
com de la presidenta
de la Comissió Europea
Ursula von der Leyen
i del president
del Consell Europeu
Charles Michel
missatges ahir
publicats
de matinada
que coincidien
curiosament
en la mateixa expressió
en fer servir
l'expressió
de condemnar
amb força
l'atac
de l'Iran
i també
en considerar
l'atac
com una escalada
sense precedents
i com una amenaça
per la seguretat
de la regió
deia Josep Borrell
que és un atac
inacceptable
la presidenta
de la Comissió Europea
que és un atac
injustificable
són missatges
que coincideixen molt
en els termes
que utilitzen
que és una cosa
que no s'havia vist
fins ara
en aquest assumpte
que com sabeu
és molt divisiu
a la Unió Europea
fins ara
hi ha hagut posicions
que han anat convergint
després de molta negociació
però està clar
que aquesta
escalada
per part
de l'Iran
sí que
té una posició
unànima
en les institucions
europees
hem vist
com en aquest tema
sobretot
just després
dels atacs
del 7 d'octubre
hi va haver moltes divergències
públicament
que és una cosa
que no sol passar
molt
per exemple
entre la presidenta
de la Comissió Europea
von der Leyen
i el cap de la diplomàcia
Borrell
sobre aquesta qüestió
hi ha hagut
un missatge
unitari
i sembla
que la coordinació
de moment
passarà
pel G7
que com sabeu
a banda dels
7 països
també hi ha
representació
de la Unió Europea
en aquest cas
és von der Leyen
qui participa
en aquestes reunions
i hem de veure
també
si aquest tema
acaba
a la cimera
que ja
convocada
per dimecres i dijous
que inicialment
estava prevista
per altres temes
és una reunió
ja prevista
de fa temps
amb altres temes
a l'agenda
però
òbviament
els temes
d'actualitat
ja acaben
d'alguna manera
o altra
sent discutits
és una qüestió
la d'Israel
que els líders
intenten evitar
perquè en sis mesos
de guerra
només han discutit
dues vegades
la primera
amb la primera discussió
que hi va haver
just després
dels atacs
de Hamas
que va costar
moltes hores
de negociació
arribar
a aquell consens
de demanar
pauses humanitàries
i l'última vegada
va ser
al març
després de moltes setmanes
i mesos
de reticències
i quan ja la situació
a casa estava
molt fora de control
els líders
van tornar
a discutir
sobre Israel
i van arribar
a una posició
més endurida
però
que tampoc
demana
directament
un alt
al foc
a Israel
no sabem si
en la cimera
d'aquesta setmana
voldran
tornar
a reobrir
el debat
sobre
Israel
que sempre
és molt
difícil
d'arribar
a una posició
de consens
en qualsevol
que sembla
això sí
que aquesta
pota
de l'escalada
per part
de l'Iran
sí que pot
ser més fàcil
que trobi
una posició
unitària
a la Unió Europea
que no pas
la resposta
d'Israel
a Gaza
de seguida
els senyals horaris
de dos quarts de deu
del matí
amb el Jordi Barodés
de Brussel·les
amb el Sergi Roca
i el Raül Flores
a l'estudio
de Catalunya Ràdio
amb el Garriga
des de Washington
ara el Barons
explicava
quines són
les reaccions
des de Brussel·les
tot això
agafa el president
del govern espanyol
Pedro Sánchez
de gira europea
precisament
buscant
i reclamant
suports
per reconèixer
l'estat palestí
quin paper
pot jugar també
amb aquesta posició
espanyola
i especialment
del president
del govern espanyol
enmig d'aquesta crisi
clar
al final
jo crec que és molt clau
el que ara apuntava
el Jordi Barodés
de Brussel·les
que hi ha hagut
grans divergències
i divergències
entre Borrell
i Monerlein
principalment
sobre què cal fer
amb la guerra
a Gaza
el que ha passat avui
segurament
generarà
un missatge
molt més unitari
de condemna
entre tots els socis
europeus
però no hem d'oblidar
el context
amb què això es produeix
que és amb sis mesos
i una setmana ja
de guerra
a Gaza
amb més de 30.000
morts allà
amb unes converses
que no acaben d'arrencar
per una nova treva
i un nou alliberament
d'aquest centenar
d'hostatges
que fa mig any
que continuen
en mans de Hamas
i per tant
el context és aquest
entre mig
Sánchez
va aconseguint
va aconseguint
algun suport
d'algun estat europeu
amb aquesta reivindicació
del reconeixement
de l'estat palestí
segurament
intentant treure
una miqueta
els arbres
de tot aquest camí
ho pot tenir
una mica més complicat
o això pot anar
una mica més lent
en funció també
de com evoluciona
i com acabi
això que avui ha començat
si això és un episodi
que acaba aquí
si això té altres conseqüències
que anirem coneixent
de mica en mica
però segurament
el missatge de Sánchez
haurà d'anar
una mica més lent
del que pretenia
segurament en un inici
i això lliga molt
amb el que passa
a Gaza
ara llegir fa un moment
que continua
Israel atacant a Gaza
per tant
el focus
on Pedro Sánchez
en aquest cas
està intentant
col·locar
la llum
diguéssim
o el camí
o el full de ruta
a seguir
doncs
ara quedarà tapat
ara quedarà tapat
com a mínim
unes hores
segurament uns dies
molt possiblement
unes setmanes
i això

això determina
exactament
el que ja fa temps
que està passant
però és que
que la situació humanitària
doncs
pot anar
empitjorant
empitjorant
empitjorant
cada vegada més a Gaza
Reaccions també
des del Regne Unit
allà hi tenim
la Gacoya Ballester
Londres
bon dia
hola bon dia
Rishi Junac
ja s'ha pronunciat
claríssimament
primer que tot
condemna l'atac
d'imprudent
i diu que
seguiran
defensant Israel
d'una forma inequívoca
el Regne Unit
sempre ha estat
al costat d'Israel
fins i tot aquí
durant tot aquest temps
de conflicte
ha estat molt difícil
debatre
fins i tot
un alto al foc
al Parlament
va ser impossible
i fins i tot
el partit laborista
que està a l'oposició
va apartar diversos membres
del partit
perquè defensaven
o donaven
una altra visió
de Palestina
en definitiva
el Regne Unit
sempre està alineat
amb els Estats Units
i aquesta nit
s'han desplegat
avions de la RAF
per abatre
drons
a Irak
i a Síria
s'han desplegat
des de les bases
de Xipra
i el Regne Unit
ha enviat encara
ajuda adicional
a la zona
sobretot
amb més avions
el partit conservador
que està al poder
té una posició claríssima
el Ministeri de Defensa
ja anunciava
que ells
estan treballant
segons el seu punt de vista
per fomentar la desescalada
i prevenir nous atacs
i l'oposició
amb el seu líder
al capdavant
Kira Stammar
també deixava claríssim
que el seu suport
és absolut
a la posició
que té el govern
i diuen
que les mesures
estan dissenyades
per establir
la calma
a la zona
per tant
el Regne Unit
que des del primer moment
sempre ha tingut
la mateixa posició
i que ara
ha format part
d'aquest atac
junt amb els Estats Units
Des de Londres
en directe
a la Coia Ballester
Coia
una abraçada
gràcies
A vosaltres
bon dia
I també entre nosaltres
quan passen 4 minuts
de 2.15 del matí
el Quim Olivares
que fa unes setmanes
cobria des de l'Iran
aquestes eleccions
Recordo, Quim
que en aquestes cròniques
que vas preparar
fa unes setmanes
també parlaves
molt del paper
de la dona
a l'Iran, no?

Home, la dona
és cap dalt
perquè de fet
l'última
revolta
i la més important
contra el règim
dels ayatolars
la van capçalar
les dones
per la prohibició
sabran els vients
l'obligatorietat
de portar un vel
al cap
és una cosa
que es va instaurar
des de l'any 1979
quan va vèncer
la revolució iraniana
en contra de la dictadura
del Shah de Persia
des de llavors
les dones
han de portar
un vel al cap
doncs fa
el 2022
hi va haver-hi
una revolta
generada
per una mort
en custòdia policial
de Gina Mini
que és una kurdo iraniana
que va ser
detinguda a Teran
per no portar
el vel
va morir en custòdia policial
i allò
va obrir una revolta
què em vaig trobar?
doncs em vaig trobar
que hi ha moltes dones
que no van en vel
per Teran
quan hi vaig anar
el 2006-2007
totes el portaven
i quan dic totes
és totes
en canvi
que aquesta última vegada
vaig veure
que hi havia dones
que s'atrevien
una mica
a no portar-lo
tot i que
s'exposen
òbviament
a ser detingudes
de fet
fa un parell de dies
alguns dels contactes
iranians que tinc
m'enviaven fotos
que la policia
de la moral
que jo quan hi vaig ser
els va entrar al carrer
perquè la premsa
suposa internacional
no els veiessin
doncs ara han tornat
al carrer
i hi ha hagut
detencions
de dones
per no portar el vel
però també és veritat
amb les dones
que vaig parlar
i amb algun sociòleg
que vaig parlar
em deien
que és inevitable
que més tard
o més d'hora
la dona pel carrer
pugui anar sense vel
a la república islàmica
de l'Iran
tot i que
i aquí serien els dos irans
que existeixen
a l'Iran
hi ha una part de la població
que és molt pro-occidental
amb la manera de vestir
amb la manera de pensar
i hi ha un altre Iran
que ni parlar-ne
que el que volen
és ser un far
dins del món islàmic
i el vel al cap
seria com això
la manera més gràfica
de demostrar
que són
una república islàmica
com cal
però sí
efectivament
la dona
és un element
capdalt
en aquesta oposició
al règim
passant sis minuts
de dos quarts de deu
faré una petita pausa
perquè fa molta estona
que no sentim anuncis
i de seguida
incorporo també
en aquesta taula
amb el Quim Olivares
el Raül Flores
i el Sergi Roca
la Txell Feixas
El Suplement
amb Roger Escapa
Ei, som Gua Xavi
i ja som aquí
que se'ns necessites
clar que sí
tu la teva roba
i el planeta
i és que som
el detergent ecològic
que deixa la teva roba neta
i en pau al planeta
onesta al moviment
planetempau.cat
recorda
som Gua Xavi
Surt a la recerca
de la millor rosa
Obre't passa cops de colza
a les parades de llibres
Vés a la casa
de la signatura
més preuada
Viu Sant Jordi
a Abacus
tot l'abril
amb un 5%
de descompte en llibres
i més de 200 signatures
a les nostres llibreries
i parades
Abacus
si tu hi creus
nosaltres t'hi portem
Ai, els dilluns
no t'apassionen els dilluns?
El sol brilla amb més força
el mar fa més olor de mar
la gent somriu
com m'agraden els dilluns
i els dijous també
Eurodreams
El joc de loteries
i apostes de l'estado
pot fer que els dilluns
i els dijous
siguin els teus dies preferits
perquè amb Eurodreams
pots guanyar 20.000 euros al mes
durant 30 anys
i molts premis més
No t'oblidis d'Eurodreams
perquè si ja hi ha
9 guanyadors a Espanya
tu podries ser el següent
Eurodreams
Loteries et recorda
que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat
Connecta't a la cursa
al Corte Inglés
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
tots a córrer
No perdis temps
t'hi pots inscriure gratis
a cursalcortinglés.cat
Posa't a entrenar
i dóna-ho tot el dia
de la cursa
Sí que solidari
corre per la Fundació
Catalana Dela
Miquel Valls
Recorda-ho
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
connecta't a la cursa
al Corte Inglés
El Suplement
Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Paula, qui has superat?
Doncs un trastorn de...
He superat la insuficiència renal
M'alegro que siguis avui aquí
curada
amb aquest...
I no te n'adones
que estàs patint aquest maltractament?
No
perquè...
Ho he superat
és el podcast
on flueix la conversa
amb persones
que han patit
una dificultat
i l'han superat
Quan tens la sort
de tirar endavant
compartir el que has viscut
pot ser una bona ajuda
pels qui ara
es troben
on tu vas ser
Ho he superat
amb Xantal Llevin
Un podcast
per ajudar a entendre
i encarar la vida
A l'app i al web
de Catalunya Ràdio
i a 3CAT
El Suplement
Dissabtes i diumenges
des que surt el sol
fins l'hora de dinar
Amb Roger Escapa
Dos quarts i mig
de deu del matí
Així han sonat
les sirenes
a Israel
aquesta matinada
davant l'atac
d'aquesta nit
de Teheran
el bombardeig israelià
contra la seva ambaixada
de Masch
de fa tot just uns dies
Per tant l'Iran
és el titular
en què us estem despertant
des d'altes hores
de la matinada
compleix l'amenaça
i llança més de 300 drons
i míssils
a Israel
en un atac
sense precedents
que capgira
el panorama
a l'Orient Mitjà
N'estem parlant
amb el Sergi Roca
amb el Raül Flores
amb connexions
des de Washington
amb el Francesc Garriga
amb Jerusalem
amb la Roser Oliveu Luivella
amb Londres
amb la Coya Ballester
a Brussel·les
i tenim el Jordi Baró
i ara vull incorporar
també a aquesta taula
a banda del Quim Olivares
la Txell Feixas
Txell, bon dia
Bon dia, Roger
Txell, suposa que sorpresa
també
malgrat que
això anàvem veient
que l'escalada
anava creixent
aquests últims dies
Sí, hem viscut
una nit
que passarà a la història
que recordarem
segur
aquest atac
sense precedents
al primer directe
d'Iran a Israel
amb l'eix
de la resistència
coordinada al voltant
mai havíem estat
tan a prop
de fet
d'una confrontació
directa
entre aquests dos
líders regionals
que de fet
cap d'ells
volen
aquesta confrontació
directa
és rellevant
sens dubte
ho seguirem
seguríssim
però
voldria soprallar
perquè s'han dit ja
moltes coses
que temporalment
com deia en Sergi
hem d'intentar
que el focus
no s'apagui
a banda i banda
de violacions
molt fregrants
de drets humans
dèiem
Gaza
on continuen
els bombardejos
on es continua
escanyant la població
pel que fa
ajuda humanitària
però també
i no hem d'oblidar
la Cisjordània
ocupada
a les últimes hores
hem vist colons
perseguint palestins
incendiant pobles
per tant
hi ha un focus
que ara
temporalment
hem d'intentar
seguir explicant
i també
a Iran
per exemple
sortien informacions
que mentre tots
estaven pendents
de com
faria la seva
ofensiva contra Israel
doncs la policia
de la moral
continuava
desplegant-se
encara amb més força
pels carrers
per interceptar
aquelles dones
que portin
el que ells
consideren
el vel malposat
per tant
que una cosa
que és importantíssima
i històrica
no ens tregui
d'explicar
el que també
està passant
i que és realment
greu també
incorporo una veu
que sé que em consta
que coneixes bé
Txell
que és la
Anaïta Nassir
politolgua
catalano-iraniana
especialista
en l'Iran
Anaïta
què tal
bon dia
moltes gràcies
hola
bon dia
fins on pot arribar
l'Iran
jo vull pensar
i desitjar
que és un atac
simbòlic
molt vistós
molt mesurat
molt calculat
perquè ni l'Iran
ni l'Israel
com diu bé
la Txell
volen una guerra
directa
és una manera
de distracció
internacional
i una manera
de tensar
la seva dissuasió
que es porten
anys
com en amics
assèrrims
entre ells
i Anaïta
quin suport
té aquest moviment
ho dic perquè
el Quim Olivares
que fa unes setmanes
va ser a l'Iran
també ens explicava
que bé

s'ha celebrat
als carrers de Teheran
sentíem crits
celebrant aquest atac
però
hi ha molta gent
que el que té
molts iranians
que el que tenen
és por
i que molt probablement
també estan en contra
d'aquest moviment
no?
Clar
perquè un dels factors
pels quals el règim
no es planteja
una guerra directa
a part de falta
de capacitats
o realment
no és el que estan buscant
és que no compten
amb el suport
de la població
és a dir
el règim iranià
no té una base popular
enorme
darrere
per tant sap
que al final
també pot ser motiu
de revolta
si tens en massa
la corda
la població iraniana
no vol una guerra
la població iraniana
ja té prou
per sobreviure
contra aquest règim
des de 45 anys
Txell
endavant
saludo la
la Nahita
que és tota
una referent
quan s'ha de parlar
Iran
doncs hi recorrem
jo crec que Iran
ha fet un missatge
més polític
que militar
d'alguna manera
sí que ha pujat
l'aposta
demostrat la seva capacitat
ofensiva
des del seu territori
com dèiem
amb els seus col·laboradors
a la zona
també estratègica
amb aquesta
interceptació
que feia d'un vaixell
a l'estret d'Hormut
dient
i puc fer això
si us puc tornar
a paralitzar
un punt
per on passen
molts vaixells
i per on es transporta
molt petroli
fa un atac important
però és veritat
que ha fet poc mal
però sí que a nivell
diplomàtic
ha posat
aquesta situació
amb màxima
tensió
i posa la pilota
jo crec
d'alguna manera
sobre els Estats Units
que els hi ve a dir
o contents Israel
i l'obligues
a aturar
i a fer
una resposta
moderada
o ens veurem
tots arrossegats
una guerra
que no vol
i realment
els Estats Units
és que no vol
aquesta guerra
hem vist Biden
darrerament
que té
ho sabem
una mala
o no molt bona
relació
amb Netanyahu
arrofar el nas
durant l'ofensiva
a Gaza
però és veritat
que quan ha vist
que no estàvem
parlant de Gaza
sinó d'una confrontació
directa amb Iran
el suport
està totalment
tancat
veurem per això
Israel fins on ho porta
perquè és veritat
que
Netanyahu
primer té els seus
interessos personals
en tot plegat
com més duri la guerra
ja sigui a Gaza
ja sigui amb l'Iran
doncs ell estarà en política
quan això s'acabi
perdrà el poder
i segurament començarà
a tenir judicis
alguns per corrupció
i podria acabar a la presó
per tant a nivell individual
a ell
a Netanyahu
li va bé
que això passi
i també està empès
recordem-ho
pel govern
més de dretes
que ha governat mai
aquest país
per tant
haurà de fer equilibris
perquè també estarà
com molt
molt vigilat
per Biden
que no li valdrà tot
en aquesta disputa
digues dies
Anaïta
perdona
no
coincideixo amb la Txell
també a nivell intern
el règim necessita
també
donar com
mostrar
força
i mantenir
la seva reputació
en els països regionals
amb els quals
conté
aquests eixos
de la resistència
com se li diuen
i per l'altra banda
clar
sempre ha de jugar
a no passar-se massa
perquè si es passa massa
començar una guerra
que jo segueixo dient
malgrat que hi ha
veus que diuen
que no
l'Iran no té
la capacitat
tecnològica
militar
i logística
per una guerra
directa
contra Israel
com a
Estats Units
aquesta és la realitat
aleshores
si mostra força
si té
és volat
si té
Hamas
si té
els útils
però al final
del dia
l'Iran no compta
amb realment
una capacitat
per continuar
en una guerra
oberta
si al final
arribés a ser
és un escenari
incert
en un context
de màxima importància
geoestratègica
no hem d'oblidar
que l'Iran

les reserves
més importants
segona
o tercera posició
en quant a reserves
mundials
de gas
i petroli
i això
agradi o no agradi
sempre farà
que l'Iran
estigui
en el centre
de les jugades
que puguin passar
al pròxim
orient
i no hem d'oblidar
que l'Iran
amb qui té
molta relació
és amb la Xina
és amb Rússia
i això lliga
per exemple
amb una altra guerra
com és la guerra
d'Ucraïna
on aquesta matinada
mateix
nous drons
des de Rússia
però amb el segell
made in Teheran
han tornat
a atacar
el territori
ucrainès
per tant
entrem
en aquella
en aquella mena
de mapa mental
de qui és aliat
de qui
qui té interessos
amb què
que no ens l'acabem
i l'Iran
en aquest sentit
té llaços
i nexes
en molts i molts països
no hem de pensar
només
en l'òptica
aquesta
que a vegades
ens atrapa
tant
d'Occident
sinó que
va molt més enllà
ara entra la diplomàcia
que deies fa una estona
Raül

ara entra la diplomàcia
i em quedo
amb aquesta frase
també que deien
jo crec que totes dues
ningú no vol la guerra
sempre es diu
just abans que comenci una guerra
i no vol ser catastrofista
en aquest cas
però us ho llanço
i recull la frase
que dèieu
per preguntar-vos
si realment creieu
que aquest episodi
acaba aquí
si contempleu
que Israel
no farà cap resposta
que en pugui generar
una de nova
i que puguem acabar
en aquell escenari
que ningú no vol

jo crec que Israel
realment farà una resposta
i com deien
serà significativa
però
no immediata
desfet
una prova
és que ja han
reobert
l'espai aèri
jo crec que
el gabinet de guerra
liderat per Netanyahu
calcularà molt
molt bé
què farà
però
està clar
que ho farà
el més
no absurd
però és que
en aquesta guerra
tothom vol
guanyar
i ha de mantenir
aquests equilibrius
perquè no li diguin
covard segurament
a nivell intern
i a nivell extern
demostri que té
que té la capacitat
i mentre
cada un dels fronts
juga a això
doncs mentrestant
anem deixant
com sempre
els civils al mig
i amb moltes morts
però
Israel no es pot permetre
i no ho farà
de no contestar
i jo crec que
al contrari
que ara mateix
el que haurà de fer
els Estats Units
que és en què està treballant
és en frenar-lo
en moderar
aquesta resposta
Anaïta
coincideixo
i també penso que
l'Iran ja ho ha dit
que la resposta
per l'atac
a la seu diplomàtica
de Mas
es dona
per contestada
i que
per ell ja està
ara s'ha de veure
el següent pas
d'Israel
i evidentment
a veure com
els Estats Units
contenen
el seu
desig
d'escalar
perquè tenen
problemes interns
al final
fins ara
tot era una guerra
de dissuasió
l'Iran
sempre ha tingut
aquesta paciència
estratègica
de buscar
tensar la corda
però mai
trencar-la
i l'Iran
va fent
també el que
li diu
paciència estratègica
ell el que vol
és arribar
a tenir la bomba
nuclear
per poder
d'aquesta manera
tenir la màxima
arma de dissuasió
jo segueixo pensant
que
pobra població
iraniana
que pateix
el règim
pobra població
israeliana
que pateix
el règim
i pobres
nosaltres
que estem
al mig
patint
veient com
es juguen
les vides
de les persones
solament per
interessos
la Nahita
Nasir
les reflexions
de la politòloga
catalano-iraniana
especialista
en l'Iran
avui al suplement
acompanyada
també de la Txell Feixa
una abraçada
per totes dues
moltes gràcies
i bon dia
bon dia
gràcies
bon dia
9 i 48 minuts
Quim Olivares
endavant

volia comentar
precisament
ara m'han escrit
dos iranians
que vaig conèixer
i em deien
que ells estan
preocupats
no per aquest atac
perquè ells
consideren
que Iran
ja hauria complert
de fet hi ha una paraula
que fan servir
que és
resposta calibrada
ells creuen
que Iran
ha respost
de manera calibrada
però em deia
un d'ells
que està molt preocupat
perquè
allà Iran
funciona
bé la inflació
és brutal
no tinc la xifra
al davant
però
els preus
s'encareixen
d'un dia
per l'altre
moltíssim
i a l'hora
de canviar diners
si tu vens
amb divisis
estrangeres
euros
o dòlars
funcionen
els canvis
allò
enmig del carrer
de manera
encoberta
llavors
aquesta persona
em deia
que
tenen por
que la cosa
es cali
en un conflicte
obert
entre els dos
països
avui mateix
per exemple
el canvi
de la moneda
local
respecte al dòlar
i a l'euro
ha canviat
és a dir
necessites
molta més
moneda local
perquè et donin
un euro
o un dòlar
i per tant
el que temen
són les implicacions
financeres
cal tenir present
que l'Iran està sotmès
a sancions internacionals
des de fa
un munt d'anys
pel seu programa nuclear
aquí obro un parèntesi
va ser Donald Trump
el 2018
qui va
trencar
l'acord
per continuar
el tema nuclear
va ser ell
qui el va trencar
i de fet
molts iranians
diuen
que molts governants
iranians
se la van jugar
van pactar
amb Estats Units
i amb Europa
perquè el programa nuclear
fos pacífic
però va ser Estats Units
Donald Trump
qui va decidir
sortir-se'n
llavors
tots els iranians
dins el govern
que van
obrir-se
a pactar amb Occident
han quedat
com uns renegats
han quedat
dins l'Iran
com aquells que diuen
ei
no te'n pots enfiar
d'Occident
veus el que et fan
a la mínima que poden
i per tant també
hi ha aquesta percepció
dins l'Iran
si pactes amb Occident
te l'acabaran fent
i encara busquem
una última reacció
a aquesta notícia
que ha passat
aquesta matinada
saludem a aquesta hora
el Musa
Burekba
investigador principal
del SIDOP
Musa
què tal?
Bon dia
i moltes gràcies
molt bon dia
com descriuries
aquest clima
no sé si hem de parlar
de prebèlic
o bèlic ja
arran d'aquest atac
de l'Iran a Israel
és un clima
extremadamente
preocupant
en la medida
de que
estamos al borde
de una catástrofe
regional
o incluso
con
ramificaciones
global
estamos al borde
de dicha catástrofe
pero
yo estoy convencido
de que se puede evitar
si se toman
las medidas
adecuadas
y pienso sobre todo
en lo que ocurrirá
en las próximas horas
por parte
de Estados Unidos
¿Qué pasará?
Pues
lo que puede pasar
ahora
es que
Israel
muy probablemente
responderá
al ataque
de Irán
queda por ver
cómo lo hará
y cuándo lo hará
pero de algún modo
el único
atisbo de esperanza
es que por ahora
hay fuentes
no contrastadas
de momento
que indican
que
Joe Biden
el presidente
de Estados Unidos
se opondría
a una responsabilidad
no está
de Israel
en contra
de Irán
justamente
el objetivo
siendo
rebajar
tensiones
o sea
si miramos
un poco
lo que ha ocurrido
esta noche
es que por una parte
Irán ha roto
con su tradicional
contención
o respuesta
simétrica
diría yo
solía delegar
los ataques
a Israel
pues a Hezbollah
a los rebeldes
hutíes
y otros aliados
en la región
ahora
al atacar
de forma
directa
cruza evidentemente
una línea roja
pero cruza
una línea roja
en respuesta
a otra línea roja
que cruzó
Israel
cuando atacó
el consulado
de Irán
en Siria
es el séptimo
ataque
desde diciembre
entonces al ver
un poco
la naturaleza
de este ataque
los iraníes
anunciaron
a Estados Unidos
que iban a atacar
el 99%
de los misiles
han sido interceptados
y podemos interpretar
de momento
es una hipótesis
que este ataque
era una represalia
y que
una represalia
contenida
de algún modo
calculada
con vistas
a advertir
a Israel
y decir
ahora
hemos respondido
consideramos
el asunto
cerrado
si Israel
quiere ir a más
pues Irán
irá a más
con otro ataque
masivo
pero el objetivo
de forma paradójica
es
entre comillas
empatar
después del ataque
israelí
al consulado
de Irán
y rebajar
o buscar maneras
de rebajar
tensiones
claro
esto de la
escalada
de tensiones
controladas
siempre se puede
convertir
en algo
totalmente
incontrolable
y por eso
hablaba
en mi primera
respuesta
de un riesgo
catastrófico
la reflexión
de Musa
Burekma
investigador principal
del SIDOP
moltes gràcies
i bon dia
gràcies
sis minuts
per les deu
per tancar
Sergi Roca
i Raül Flores
quin desplegament
preparem
per explicar
el que vindrà
perquè
s'ha reobert
finalment
ja el transit aèri
a Israel
i tenim
la Roser
Oliveu
Olivella
preparem alguna cosa més
doncs
l'equip de producció
de Catalunya Ràdio
està treballant
en aquest sentit
cal veure
com
com es va obrint
aquest espai aèri
no?
perquè l'anunci
és de fet
també
per part de Jordània
que és una altra
de les vies
que hem utilitzat
algun cop
per arribar
a Israel
quan a Israel
estava tancat
tots els vols
però la idea
és
evidentment
enviar
algun equip de reforç
cap allà
i comptar
doncs
per descomptat
ja hi són sempre
però amb els
corresponsals
amb el desplegament
que tenim sempre
arreu del món
i tot el que faci falta
la partida
duríssima ja
en aquesta regió
està
ha pujat de to
ara
parlem d'escalada
per tant
ha pujat de to
i això
ens implica
doncs
nosaltres sempre
reforçar
encara més
l'aposta
per explicar
què està passant
i què pot passar
això és més difícil
però sí
intentar explicar
les claus
de tot el que
es va movent pel món
i la pregunta
que ara deixava
en l'aire
el Musa
també
què pot fer
rebaixar
aquesta tensió
que avui s'ha encès
en una regió
clau del món
i que mou
tantes peces
com també apuntava
el Sergi
veurem si la podem respondre
fins aquí
aquesta hora especial
de suplement
enfocada
a aquest atac
aquest compliment
de l'amenaça
de l'Iran
llançant aquests
300 drons i míssils
a Israel
des d'ahir a la nit
una notícia
que hem anat
doncs explicant
al llarg de tota la matinada
i que aquestes últimes hores
ens ha ajudat a entendre
des de Jerusalem
la Roser Oliver Olivella
a Washington
el Francesc Garriga
a Brussel·les
el Jordi Baró
el Regne Unit
la Coia Ballester
amb la Txell Feixes
el Quim Olivares
el Sergi Roca
i el Raül Flores
amb aquest desplegament especial
dels serveis informatius
amb el suplement
de Catalunya Ràdio
gràcies a tots avui
una abraçada
igualment
gràcies a tu
fem una petita pausa
ens actualitzem
amb les notícies
de les 10
amb la Neus Bonet
i reprenem el fil
del suplement
i serem com sempre
almenys fins la una
però
estarem atents
fins ara
El suplement
amb Roger Escapa
Per Sant Jordi
regala cultura
en català
Serra d'Or
t'acompanya
des del 1959
i t'explica
el país i el món
amb rigor
i amb esperit crític
ara amb nous col·laboradors
i una nova imatge
subscriu-t'hi a
panse.cat
també en format digital
al portal
iquiosc.cat
a més
ens trobaràs
amb moltes llibreries
Serra d'Or
65 anys
al teu costat
i no ens aturem
Les desigualtats
comencen
quan naixem
Els nens
que viuen
en entorns
socioeconòmics
desfavorits
tenen més problemes
quan són més grans
de depressió
dificultats
en l'aprenentatge
això
que no forma part
del codi genètic
sinó que més aviat
forma part
del seu codi postal
L'entorn
i l'educació
són vitals
per reduir-les
Hi ha tota una part
que és molt social
que aquí té a veure
amb els estímuls
que reps
amb les habilitats
socials
que desenvolupes
amb la teva capacitat
de contacte
i de relació
amb els altres
Començar de zero
30 minuts
a TV3
aquesta nit
La quarta edició
del Desconcert 2024
fa el salt
al Pirineu
A la seu d'Urgell
dos artistes
que veuen
de la tradició
de maneres
ben diferents
La Lúdvi Kwan
I la Renesa
Alider Sanz
Vine al Desconcert
de la Seu d'Urgell
el divendres 19 d'abril
a la Sala Guil
Entrada exclusiva
amb invitació
Demana-la al web
o a l'abdicat
Occident
l'asseguradora
que protegeix
tot el que t'importa
i patrocina
tot, tot i tot
el Desconcert
de la Seu d'Urgell
per a la Seu d'Urgell
Sabor del Perú
El Ceviche
Igual pediré
la Causa
Causa y un Ceviche
Un restaurante
Caníbal a Berlín
Estamos en un restaurante
peruano
Tú eres chilena
y gracias a tu libro
Pensar Comer
yo he descubierto
que el ceviche
es tan chileno
como peruano
Claro, el ceviche
está ligado a un territorio
a una geografía
La cocina
es un fenómeno
siempre migrante
siempre de traspaso
de fronteras
tal como comer
Un restaurant
Caníbal a Berlín
Aquest diumenge
a partir de la una
del migdia
amb Paula Molés
Catalunya migdia
Benvinguts a les dues
Catalunya migdia
L'acord històric
El primer que regula
la intel·ligència artificial
L'informatiu de referència
del cap de setmana
La nostra visibilitza
totes les dones
Per seguir el fil
del que passa aquí
de Catalunya i l'estat espanyol
i al món
Situació catastròfica
que es viu a casa
Al cap de setmana
connecta't a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
Quin temps ens espera
a les pròximes hores
Catalunya migdia
amb Neus Bonet
I els esports
amb Maria Guixà
Fins aquí
al Catalunya migdia
Dissabte i diumenge
a les dues del migdia
Apunt semàfors
Comença la cursa
de MotoGP
Quan hi ha mundial
de motociclisme
connectem amb
Universo MotoGP
Sempre amb doble transmissió
a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
i també al 3CAT
Els dissabtes la cursa Sprint
i els diumenges
la cursa de Gran Premi
Els caps de setmana
Mundial de motociclisme
Universo MotoGP
amb Damià Aguilar
Aquest cap de setmana
el Gran Premi de les Amèriques
Universo MotoGP
37 anys seguint el Mundial
10 temporades
transmetent les curses en directe
perquè el Mundial és nostre
a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
i també a 3CAT
i a un lloc
on viuen
totes les paraules
Paraules de cap de setmana
El suplement
Catalunya Ràdio
Som 3CAT