Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
Una taca ganivetades en un centre comercial de Sydney, a Austràlia,
ha provocat almenys 5 morts i diversos ferits,
entre els quals un nadó de 9 mesos i la seva mare.
L'autor de l'agressió ha acabat abatut a trets per la policia.
Fins ara no se sap el motiu de l'agressió
i la policia no descarta cap hipòtesi, inclosa la motivació terrorista.
Un treballador català d'aquest centre comercial, l'Eduard,
justament avui tenia festa, però ha contactat amb els seus companys de feina
per saber què havia passat i ho ha explicat fa una estona
al suplement de Catalunya Ràdio.
O sigui, a mi el que m'ha explicat és que de sobte ha vist gent corrent,
gent amb el telèfon, s'ha atropat,
i ha vist que de sobte han sentit dos tiros o així,
no sabien el que estava passant,
i de sobte ha passat la mànager i els ha evacuat
i amb un quart fins que passes una mica tot l'ensult.
Qui sí que era el centre comercial en el moment de l'atac
és un treballador basc d'una de les botigues, en Paul,
que també ha explicat al suplement la seva experiència.
Se empezaba a ver como gente saliendo, escapando de la tienda,
pràcticamente corriendo, y ya eran bastante notorio,
en plan la gente que estaba corriendo y irritando,
y nos hemos acercado un poco a ver qué estaba pasando,
y han empezado a decir que es que había una persona
que estaba cuchillando a otras,
y ya hemos visto que todas las otras tiendas
estaban empezando como a cerrar las puertas,
hemos cerrado también nosotros nuestras puertas con llave,
con clientes dentro y todo.
Els fets han passat a primera hora de la tarda a Sydney
en un centre comercial anomenat Westfield Bundy Junction,
que ha estat immediatament evacuat
mentre s'instava la població a no acostar-se a la zona.
Més notícies, en Raül Flores.
Els Estats Units donen credibilitat
a les amenaces de l'Iran contra Israel
i treballen amb l'escenari
que un eventual atac iranià pugui arribar molt aviat.
Ho ha dit el president dels Estats Units, Joe Biden,
que ha assegurat que es posaran al costat d'Israel.
L'esperem més aviat que tard.
Defensarem Israel, donarem suport a Israel,
ajudarem Israel a defensar-se
i diran no se'n sortirà.
Els Mossos d'Esquadra han elevat
el dispositiu de seguretat del barri de la Mina
a Sant Adrià de Besòs
fins al nivell de màxima alerta.
Ho fan després del tiroteig de l'1 d'abril,
que va acabar amb una dona ferida
per un tret a la cama i un home detingut.
El dispositiu, que porta el nom del Límite,
també s'estén als barris de la Pau
i del Besòs a Barcelona.
Entre d'altres, s'ha intensificat el patrullatge,
la vigilància a les entrades i sortides del barri,
a més de la identificació de vehicles
i els escorcolls per localitzar armes i drogues.
L'Assemblea Nacional Catalana
estudia aquest matí si pren mesures
contra l'ANC de Sabadell,
que ha convidat el partit d'extrema dret,
Aliança Catalana,
a una roda de presentacions
de partits independentistes
per a les eleccions del 12 de maig.
El secretariat nacional de l'Assemblea
insisteix que ja va demanar
a l'Agrupació Territorial de Sabadell
que suspengués el cicle de xerrades
i els adverteix
que s'hi acaben tirant endavant l'acte
ho faran en contra de la direcció de l'ANC.
Els mercats de pagès de Barcelona
reclamen més suport per part de les institucions
en el seu desè aniversari
i per això llencen un manifest
i ho faran durant l'acte de celebració
que ha començat aquest matí
al mercat de Germanetes.
En aquesta declaració exigiran
una normativa pròpia
que no depengui de comerç
com es vol fer des de l'Ajuntament.
Així ho explica Xavier Montagut,
portaveu de la coordinadora
de mercats de pagès de Barcelona.
Hem demanat
el que ja fa la regió de Roma,
el que fa el País Valencià,
el que fan les illes,
que és tindre una normativa
pels mercats de pagès
adequada
i depenent dels departaments
que es dediquen a pagès
i els que es dediquen al comerç.
I clar, o sigui, un país
és un país
i aquest és un mercat
de pagès
i elaboradors.
Actualment hi ha més d'11
d'aquests mercats a Barcelona,
més de 70 productors
i prop de 10.000 consumidors
en recorrents.
Esports, Maria Guixà.
El Girona juga les dues
al camp de l'Atlètic de Madrid,
rival directe
per les posicions de Champions.
Els gironins són tercers,
tenen 7 punts més
que els matalassers
a falta de 8 jornades.
El Barça,
amb dos punts més
que el Girona,
juga a les 9 a Cádiz
abans de rebre el dimarts
el París Sant Germen.
El central del filial
Micafay
és la principal novetat
a la convocatòria.
Avui també juga el líder,
el Madrid,
ho fa dos quarts de 7
a Mallorca.
A segona,
l'Espanyol
manté posicions
de 100 directes
després d'empatar 0
ahir al camp del líder,
el Leganès.
Els madrilenys
tenen 4 punts més
que els blanc i blaus.
Avui a la Lliga Femenina,
les 4 llevan les planes Betis
i a dos quarts de 7,
Barça-Vilarreal.
Falten 7 jornades
i el Barça és líder
i les de Sant Joan d'Espí
dotzenes
amb 20 punts,
4 més
que el Betis,
rival avui,
un equip que marca
el descens.
En bàsquet,
el Barça jugarà
als quarts de final
de l'Eurolliga
amb l'Olimpiakos
i amb factor pista a favor.
La sèrie començarà
per Sant Jordi.
El Barça va tancar
ahir la fase regular
amb derrota
davant les Bels 76 a 72.
També avui,
en bàsquet,
a l'ACB a les 6,
obrador Iro Manresa.
En embol,
el Barça pot ser
campió de Lliga
si derrota el Granollersa.
A partir de les 6 de la tarda
el Barça té 10 punts d'avantatge
i l'haverà ajuanyat
sobre el segon,
el Bidassó,
a falta de 6 jornades.
I en hockey patins,
avui,
semifinals
a la Eurocam masculina,
a les 4,
Sarsana,
Igualada
i a 3 quarts de 7,
Vuldregar,
Folonica.
Fins aquí,
les notícies.
Passen 5 minuts
de les 11 del matí
i de seguida
el comunista
amb el Joel Díaz,
abans però,
pendents d'Austràlia,
pendents de Sidney,
amb aquest atac
amb ganivetades
a primera hora
d'aquesta tarda
a hora australiana,
a primera hora d'aquest matí
a hora catalana,
un centre comercial de Sidney
que ha provocat
almenys 5 morts
i diversos ferits,
entre els quals
un nadó de 9 mesos
i la seva mare
han saludat
alguns dels catalans
i també un ciutadà basc
que treballava
a aquest centre comercial.
Vull donar pas ara
a un testimoni
també valuós.
és el Roger París
de Tàrrega
que treballa
des de fa un temps
a aquest centre comercial
en aquesta mateixa planta
on s'ha produït
aquest atac.
Roger, bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Bé, bueno,
ara ja millor
i hem passat una estona
però bé, bé.
Eres molt a prop
d'on s'ha produït
aquest atac, no, Roger?
Sí, bé,
bueno, just a la botiga,
és a dir,
davant de la botiga ha passat.
Què ha passat?
Doncs, bueno,
ha sigut com tot
molt caòtic.
Bé, jo estava
els emprovadors,
no m'he enterat de res
i ha sigut com
ha començat a córrer
tot de gent,
ens hem tancat
els emprovadors
i està, bueno,
vull dir,
a poc a poc
et vas enterant
de les coses
però ha començat a sonar
l'alarma d'incendis
i tot
i res, vull dir,
ja n'ha hagut
apunyalament just
davant de la botiga
que te'n vas enterant
suposo a poc a poc.
Us han evacuat
a tots?
Sí,
han anat evacuant
per la sortida d'emergència
quan han pogut
han tancat
com les portes
de la botiga
i així
i res,
hem sortit per darrere
on hi havia tot de policia
i així.
On ets ara?
Ara,
pel carrer
que ja he pogut sortir
tranquil·lament.
Portes molt temps
treballant a Sydney?
Bé,
fa un parell de mesos o així
que vaig començar
a treballar
en aquesta botiga.
I a Austràlia
entenc que ja has vingut
per feina?
Sí.
Sí, sí.
Has pogut avisar a casa
que estàs bé?
Sí, sí,
ja ho saben.
Sou molts catalans
treballant
a aquest centre comercial?
No, català no,
hi ha gent de tot arreu
però català
crec que soc...
El centre comercial no ho sé
però a la botiga
com a mínim en què estic jo
soc l'únic.
Roger,
Roger París
des de Tàrrega
també donant un missatge
de tranquil·litat
a tota la seva família
que ho ha viscut
de molt a prop
però d'alguna manera
doncs n'ha sortit
i l'és
malgrat
aquesta taca
on han perdut la vida
almenys 5 persones
i diversos ferits.
Roger, una abraçada.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies.
El suplement
amb Roger escapa.
Continua el callejó Fèlix
la toca per la Minson
i la Minx
xuta la Minx
xuta la Minx
xuta la Minx
xuta la Minx
xuta la Minx
xuta la Minx
xuta la Minx
xuta la Minx
tot és possible
un dia de partida
tot és possible
a la TDT
la transmissió
d'entorn quemada
avui a partir
de les 8
la TDT
del Cadis
Barça
a Catalunya Ràpid
la narració
del partit
és una exclusiva
de CaixaBank
CaixaBank
dona suport
a l'esport
Hola Julio
encara falten
setmanes
per mudar-nos
el camp
però et volíem
preguntar
sobre les assegurances
i l'alarma
que així ens quedem
més tranquils
una abraçada
gràcies
el millor de tenir
algú a prop
és que t'escolta
ara
les assegurances
Mybox i l'alarma
3 anys sense
pujades de preu
CaixaBank
tu i jo
nosaltres
més informació
a caixabank.cat
la TDT
de Catalunya Ràdio
té el suport comercial
de CaixaBank
d'am
i assistència sanitària
cinc minuts per arribar
un quart de dotze del migdia.
Camarada Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora, Roger.
I bon dissabte, Joel, com estàs?
Quin dissabte més maco que fa, eh?
Feia temps que no feia un dissabte tan maco.
Costa poder donar resposta a totes les consultes
a aquesta allau que cada setmana rebem a suplement.radio.cat
als oients, si els ve de gust, doncs,
canviïn preguntes i intentarem donar resposta.
No, és la nostra obligació.
En la mesura que cada setmana, doncs, en responem tres.
Sí, també és veritat que filtrem les preguntes
que no són preguntes, són reflexions.
Això ho filtrem, d'acord?
Sí, i a partir de 3.000 caràcters, directament,
ja no entra ni a la bústia.
No, no, no, hi ha un filtre automàtic.
La primera consulta d'aquesta setmana diu així.
Ens l'ha escrit un oient amb un nom inventat, suposem,
perquè signa com Enric Prat de la Birra.
Salut, camarades, Roger i Joel.
Em dic Enric Prat de la Riba, bla, bla, bla.
Soc un jove de 25 anys, enginyer,
que per la feina em passo el 60-70% de l'any viatjant.
Per tant, no he tingut la necessitat
de pagar un lloguer i, quan no soc fora,
visc amb els meus pares, amb qui tinc una bona convivència.
Ah, molt bé, molt bé.
Tothom en situacions semblants ens suggereix
que, amb els estalvis fets, pagui una entradeta d'un pis
i pugi al carro de l'especulació,
cosa que em provoca bastant rebuig.
Normal.
Ara bé, donat el moment, no em sembla malament
adquirir una propietat de la meva ciutat estimada
i llogar-lo a un preu raonable a una família
mentre vagi pagant la hipoteca
i així donaria un ús i un futur
que podria ser, doncs, al final, la meva residència.
Molt bé.
Pots reflexionar sobre l'ètica, Joel,
de fer això que et comento?
Impactes negatius o què collons puc fer
amb els calés sense ser un malparit del tot?
Es pregunta l'Enric Prat de la Birra
en aquesta consulta que t'ha enviat aquesta setmana.
Aviam, això s'està convertint en un consultori ètic
i a mi això em fa més poc una pedregada
perquè jo ja he dit moltes vegades
que èticament jo no passaria cap mena de test ni prova.
En tot cas, Enric Camarada,
crec que no m'has plantejat bé la consulta
o potser has sigut massa honest.
No ho sé, perquè si t'hi fixes,
tu mateix has parlat d'especulació.
Ningú t'hi ha obligat
i tu ja has tret el tema de l'especulació.
Si tens prou estalvis per comprar un pis,
jo no veig motius per no fer-ho.
Així, a priori.
Ara bé, el pis ha de ser per viure-hi.
Que el pis pujarà de preu
i, per tant, els diners que ja has invertit
creixeran més que si els tens en un dipòsit del banc.
Sí, però d'això jo diria que se'n diu invertir,
i no especular.
Hi ha una certa diferència entre invertir i especular.
Quina és la diferència?
Que l'especulació immobiliària consisteix
en comprar béns arrels, que se'n diu,
o sigui, immobles,
amb la intenció de revendre'ls
a un preu més alt en el futur,
sense necessàriament viure
ni necessàriament fer millores significatives
a la propietat
que justifiquin l'augment del seu valor.
És aquesta la teva intenció,
camarada Enric?
Entenc que quan vens a Barcelona
dius que t'instal·les amb els teus pares
i que ja estàs bé,
cosa que, segons com,
potser és una mica estranya
perquè deus tenir ja una edat,
però, bueno, si tu estàs bé,
jo aquí no m'hi fico.
En tot cas,
en tot cas,
això no significa
que el motiu pel qual
compris el pis
hagi de ser especulatiu.
Per què?
Doncs perquè si realment
compres un pis per acabar vivint
i quan deixis de viatjar per feina,
a mi personalment
no em sembla gens malament
que mentrestant
et lloguis
sempre i quan,
com tu dius,
ho facis a un preu assequible
i aquí entra el problema.
Quan et disposis a fer això,
Enric,
el mercat et menjarà l'orella
de tal manera,
els cans de sirena
seran tan forts
i et posaràs tan cachondo
amb la idea de convertir-te
en un rendista,
Enric,
la temptació serà tan fortíssima
que hauràs de ser realment
molt fort mentalment
per acabar posant
un preu just
al lloguer del teu pis.
Perquè això voldrà dir
posar-lo a un preu
molt,
però que molt inferior
al pis del costat
i et sentiràs
molt imbècil,
Enric.
Si ets capaç de fer això,
tens la meva benedicció.
Si no,
jo et diria
que deixis estar el totxo
i invertessis els teus estalvis
en alguna iniciativa empresarial
que et sembli
èticament remarcable
o directament
els pots posar
en una banca ètica
FIARE,
que a mi me n'han parlat
del FIARE,
és una cooperativa...
Alerta amb les banques ètiques, eh?
Es veu que aquesta del FIARE
és una cooperativa
d'estalvi i crèdit
que pel que m'han dit a mi
funciona bastant bé.
No ho sé.
Quan parlaves
d'una iniciativa empresarial ètica,
a què et referies tu?
No ho sé.
Per exemple...
Hosti,
n'hi ha d'haver.
N'hi ha d'haver.
N'hi ha d'haver.
D'acord, d'acord.
N'hi ha d'haver.
No, no, era perquè...
Segur que si busques
en trobes.
Mira, més consultes.
Aquí no sabem
si el nom és real o no,
però l'Orient signa
com a Filip Rim.
Home, fa la pinta que...
Filip Cistella seria això.
Filip Rim.
Filip Nella.
Benvolgut, Joel.
Sempre parles del comunista
com aquella secció
de divulgació
dels postulats comunistes,
però, observador com soc,
no he pogut deixar
de notar una lleugera,
subtil,
gairebé imperceptible
capa de missatge
independentista.
Uau!
Ets un links,
Filip Rim.
A l'hora,
des de fa temps,
he constatat que
gairebé sempre que encertes
el convidat
et deixes portar per l'eufòria
i ho celebres amb un...
Toma-ya.
Toma-ya.
I diu,
és un Toma-ya exultant,
no és un Toma-ya de...
No, no,
és un Toma-ya de...
Sí, Toma-ya.
Que surt de dins.
Toma-ya, sí.
Si no t'ho creus,
potser l'equip tècnic,
bla, bla, bla,
et pot muntar tots els recuts.
No ho hem fet.
No ho hem fet.
Ja ho reconec,
jo dic Toma-ya.
Toma-ya, Joel.
Toma-ya, sí.
Toma-ya?
Sí.
Vamos, Rafa, por ellos?
No, no és el mateix,
no és el mateix.
Que potser la teva resposta
a t'agradaria que Catalunya
fos un nou estat independent d'Europa
no seria la que esperem.
Per què?
Hi ha altres moments d'eufòria i passió
on fas que prevalgui el castellà, Joel?
Doncs mira, sí.
T'ha sortit un...
Anava a dir un Josep Maria,
un Virgili, no?
Sí, sí, un Virgili,
tenim un Virgili.
M'havia equivocat amb tu?
Sisplau,
t'agrairia un aclariment
per saber si es tracta
d'una confusió per part meva
o si he d'oblidar-me
del proom català
que sempre havia vist en tu
signat.
Moltes gràcies,
Philip Rim.
Aviam,
Philip,
anem per parts
perquè portes un cacau
al cap considerable,
amic.
Abans de res,
un facto,
que diuen els nanos d'ara,
un facto.
Si tu només consideres
digne de ser independentista
les persones que parlen el català
sense cap mena d'incorrecció,
deixa'm dir-te
que el teu independentisme
cabria en un teatre
de mida mitjana gran,
no ompliries
ni el teatre
de la passió d'Olesa.
Això t'ho dic
en el cas
que hagis posat en dubte
el meu independentisme
per fer ús
de barbarismes
de tant en tant.
Però,
però també podria ser
que el que estiguis posant en dubte,
camarada,
sigui,
degut als meus barbarismes,
no sigui el meu independentisme,
sinó directament
la meva catalanitat.
Això ja seria més preocupant
perquè llavors
podríem estar parlant
que no l'independentisme,
sinó directament
els catalans,
el que tu consideres catalans,
i caben en un teatre
de mida mitjana gran,
perquè gairebé tots
parlem el català
amb barbarismes.
Amic Filip,
els meus barbarismes
l'únic que et donen dret
a posar en dubte
és la meva aptitud
per treballar
a la Ràdio Nacional de Catalunya.
Aquí és on hauries d'haver atacat,
amic Filip,
i jo t'estaria donant la raó,
però,
malauradament,
la teva bona observació
va acompanyada
d'una més que presumible
idea etnicista
i essencialista
del que vindria a ser
la pàtria.
I per tant,
i en perspectiva que així sigui,
amic Filip,
procedeixo preventivament
a enviar-te la merda
a tu i a tota la teva
patuleia patriòtica
de la torxa
i el ventolín.
Jo tinc el deure
de parlar el català bé
perquè treballo
amb mitjà de comunicació
que té,
si no m'equivoco,
Roger,
corregesme,
com a base fundacional
la missió
de normalitzar el català
i de normalitzar-lo bé.
I és cert
que a vegades no ho faig,
sobretot quan em deixo anar
i em surt el meu català,
el meu propi,
el que parlo,
la meva vida diària,
que ja et dic ara,
Filip,
que està planíssim
de barbarismes.
Alguns són conscients,
com per exemple el Toma Ià.
Jo quan dic Toma Ià
soc conscient que és un barbarisme.
Sí, però el continuaràs fent servir.
Segurament sí.
I hi ha altres barbarismes
que faig servir
que són els més preocupants,
que són inconscients.
Però bueno,
en tot cas,
la correcció del meu català
no té cap incidència
en la meva catalanitat,
Filip,
i encara menys
en el meu independentisme.
I acabo
responent a la teva última pregunta.
Sí,
sí que hi ha altres moments
d'eufòria i passió
on faig que prevalgui
el castellà.
Concretament,
quan ejaculo,
acostumo a cridar
Viva Franco.
Molt fort.
Cada vegada.
De veritat, eh?
Em surt així.
Quin malson ser la teva parella,
doncs.
És com que l'orgasme
agafa una altra dimensió.
Prova-ho algun dia.
Però en la masturbació
o en el coit?
No, en la masturbació
em fa massa vergonya.
Però en el coit,
si hi ha confiança,
ho faig.
I és que es multiplica
per 10 l'orgasme.
Viva Franco!
Però quin malson
més absolut
ser la persona ejaculada.
Noi,
els camins del morbo
són inescrutables, Roger.
Mira,
tercera i última consulta.
Aquesta ens la fa arribar
des de Cambrils
un tal Miquel Bonyet.
Ahà.
Hola, Joel.
L'altre dia,
veient les imatges
del casament
del Martínez Almeida
i la senyora Urquijo
amb tota aquella desfilada
de burgesos aristòcrates
i trastos vells
d'èpoques pretèrites,
vaig pensar en tu.
Sí.
T'imagino
veient-ho ple de ràbia
de classe desitjant en secret
que en aquell moment
i per obra
d'alguna mena
de justícia sideral
un colom
defaqués
al vell mig
de la parròquia
del Sagrado Corazón
i Sant Francisco de Madrid.
Un colom gegant
de ferro
amb...
No, de ferro no.
Sí, de ferro.
M'equivoco?
Si s'equivoca.
Aviam.
Signat
del senyor Bonyet.
Sí que t'equivoques,
company Bonyet,
perquè jo no vaig poder
veure el casament
i per tant
no el vaig veure
com tu dius
ni de cap altra manera.
Això sí,
l'hagués vist, eh?
L'hagués vist,
però estava immers
en una gira
intercomarcal
de la Sotana
que per si no ho saps
és el podcast
més important
de la història de Catalunya
i no el vaig poder veure.
Però si hagués estat a casa,
l'hagués vist
i tant que l'hagués vist
i no crec que hagués fet
com tu m'imagines,
apretant els dents
i amb els ulls
injectats de sang,
no?
Esperant que un meteorit
faci la feina
que en un país seriós
hauria de fer
un grup armat,
no.
Jo crec que l'hagués
gaudit bastant
perquè a mi m'agraden
molt les pel·lis de la màfia,
benvolgut,
bunyet,
i una de les coses
que més m'agraden
de les pel·lis de la màfia italiana
és quan hi ha un casament.
És molt guai
quan hi ha un casament
en una pel·li de la màfia italiana
perquè allà pots veure
quina mena de persones
i quina mena de cultura
s'amaga
darrere de tota aquella
martingala mafiosa
i gairebé sempre resulten
ser una colla
de gent rica,
grotesca,
ignorant
i tremendament hortera
que per passar-s'ho bé
es dediquen bàsicament
a forrar-se
per dins
de cocaïna.
Doncs bé,
sense haver-lo vist,
el casament de l'Almeida
crec que devia ser
més o menys això.
L'altre dia,
per cert,
el Sando Rossell,
entrevistat a una ràdio
de la competència
aquí molt a prop,
va fer un dels seus comentaris...
Es pot dir, eh, sense...
Raku, Raku.
Va fer un dels seus comentaris
de cunyat
i per absoluta sorpresa meva
em va semblar interessant.
Cunyadíssim,
però interessant.
Va explicar
que algú altre,
probablement un altre cunyat,
li havia explicat
el per què a Espanya,
un país amb tantes coses similars
a Itàlia,
no hi havia màfies,
d'acord?
Perquè a Itàlia
algunes màfies assumeixen
funcions de l'administració
en algunes zones del país
i en canvi això
a Espanya no passa.
Doncs el cunyat anònim
li va explicar
al cunyat Sandro
i jo ara ho explico
com a cunyat
que això era degut
bàsicament
a que a Espanya
la màfia
està dins de l'Estat.
Doncs bé,
sense que serveixi
de precedent,
crec que aquí
el Sandro va estar bé
i que allò de l'Almeida
va ser bàsicament això,
un casament
de la màfia espanyola.
Esperem que el senyor Bonyet
hagi quedat content
amb la resposta.
Home,
jo crec que sí,
jo crec que sí.
Arroba...
El va ser actiu,
no,
el casament,
per cert.
El vaig retransmetre,
no,
perquè no vam fer
la de retransmissió
des del suplement,
però sí,
algunes imatges
ha estat inevitable,
no?
Jo vaig pensar
que allà s'hi presenta
la Guàrdia Civil
i comença
a registrar butxaques
i ojo, eh?
Doncs mira,
potser el convidat misteriós
i va ser present
al casament.
Què dius?
Ah,
és una possible pregunta.
Vinga,
el tenim ja.
Arroba Catalunya Ràdio
amb l'etiqueta
suplement Cat Ràdio
a través de Twitter i Instagram.
Qui s'amaga darrere del telèfon?
En joc unes bambes Múnich,
l'oient més ràpid
que encerti el nom del convidat,
se les emporta
amb el seu número.
Aquesta persona
ja ens està sentint,
només pot respondre
amb un sí o un no.
Si la pregunta
que li formula el Joel
no la vol respondre,
pot contestar amb un
volta-l.
Volta-l.
Només en disposa
d'un al llarg de...
Això és important,
un només, eh?
No el que esteu
a la babalà, eh?
Ja,
la tinc o no la tinc,
la persona?
Sí, sí, sí.
Hola,
que ets un home?
Sí.
Perfecte.
Bueno, perfecte.
M'és igual.
Et tractaré exactament...
Jardí habitable.
Seguim, seguim, seguim.
Vas anar al casament?
Pregunta't si vas anar al casament.
Vas anar al casament
del Martínez del Meida
i la senyora Urquijo?
No.
No.
T'hauria agradat anar-hi?
Sí.
Creus que si la Guàrdia Civil
hagués anat a registrar butxaques
hagués tornat
en un bon botí
a comissaria?
Sí.
Sí, oi?
Jo també m'ho penso.
Va, anem a veure
qui és aquesta persona.
Ets major de 50 anys?
Sí.
Ets major de 60 anys?
No.
Molt bé.
Treballes?
Sí.
T'agrada treballar?
No.
No t'agrada treballar, eh?
O sigui,
t'agrada la teva feina?
Sí.
T'agrada la teva feina
o no t'agrada treballar?
Què ha de dir, no?
No, no,
però a mi em passa
exactament el mateix.
Ah, però quan tens
una feina pública,
en aquest cas estem parlant...
Home, clar, públic.
Clar, si no no seria famós.
Si no no seria conegut aquí.
Aviam.
Què ha de dir, no?
Vius a Barcelona?
No.
Ah, està molt bé això.
Vius a Catalunya?
Sí.
Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé.
Treballes per compte pròpia?
Ah, sí.
Ets autònom?
Sí.
Bé, em sap greu, jo també.
Ara toca pagar l'IVA, justament.
En fi, ets autònom,
ets autònom, molt bé,
doncs aquí qui deuen ser els teus clients?
Però autònom del règim d'artistes i toreros?
Sí.
Ah, molt bé.
Ets de la faràndula?
Em preguntaré si és torero primer.
Et consideres de la faràndula, eh?
Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé.
Ets de la faràndula.
que tens descendència?
Sí.
Molt bé.
Més d'una?
Sí.
Estupendo.
I aquesta pregunta?
No ho sé, però a vegades em fa una idea, no?
Saps?
Pot ser rellevant la resposta?
Sí, no ho sé.
No ho crec, no ho crec, però...
Doncs mira, en aquest cas jo et diria que sí que crec que ho sé.
Crec que sí, eh?
Crec que sí.
El fet de tenir descendència té alguna incidència en la teva importància,
diguéssim, a nivell de ser famós?
Buf!
No ho sé.
Sí.
Sí, podria ser que sí, eh?
Podria ser que sí.
Podria ser que sí.
A veure, però anem al tema de la faràndula.
Ets un artista, eh?
No, no, no, no.
No ets un artista.
No ets un artista.
Sí, sí, sí, sí que ets un artista.
Sí, el que ha volgut dir que no a la pregunta anterior, sí.
Ah, no ho de l'adacció.
Busquem la disciplina.
Tenim un artista de més de 50 anys que viu a Catalunya, no, a Barcelona.
T'agradaria que Catalunya fos un nou estat independent d'Europa?
T'agradaria?
Volta-ho!
Ep, l'ha gastat.
L'ha posat on tocava.
Quan diu en volta, el saps què vol dir?
Què?
Que fan feina a Madrid.
Normalment.
Si no, no diu en volta.
Mira, pregunta-li si fa feina a Madrid.
Fas feina a Madrid de tant en tant?
Sí.
Veus?
No falla, eh?
És tan fàcil.
És tan fàcil.
Aviam, quanta por que hi ha, eh?
Mare meva, tu.
A una banda i a l'altra, cuidado, eh?
Cuidado.
Aviam, company, ets del Gremi de la Música?
Sí.
Ep.
Guita, guita, guita, guita.
Ets del Gremi de la Música i ets intèrpret vocal?
Sí.
Fas servir autotune?
No.
No, home, no, amb l'edat que té, que he de fer servir autotune.
Escolta, n'hi ha que han pujat al carro, eh, ara?
Estàs en el mercat del que vindria a ser la música popular?
Ah, sí.
Quan cantes ho fas en català?
No.
Quan cantes ho fas en castellà?
Sí.
Vale, vale, vale, vale, cantes en castellà.
Molt bé, vius a Catalunya, però tinc el teu abast.
Jo crec que algun concert hi deus haver anat.
Jo hi he anat, jo l'he vist diverses vegades.
Bueno, anem al gènere.
És una aposta segura.
Fas música que en un moment donat la gent es posa a ballar quan l'escolta?
Sí.
Sí.
Sí, sí, sí, eh, sí, eh.
És un grup que em pugui encaixar a mi, va.
És un grup, eh? Ets el cantant d'un grup.
Sí.
Ets el líder d'aquest grup.
Sí.
Ah, carai, tu, carai.
Va, escolta'm, escàvilà.
És el líder.
Busca el gènere, és a dir, quina mena de música deu fer?
Quins fums, no?
El gènere, què fas? Practiques el...
Tu em veus a mi, si jo soc públic objectiu d'ell, tu em veus a mi en un concert de hip-hop, per exemple?
No, jo no t'hi veig a tu.
D'acord, doncs però has de dir que canta hip-hop i així...
Tu, espera, ara això és una pregunta pel Roger, eh, perdona'm.
Roger, tu et consideres públic objectiu, target, d'aquest senyor?
Sí.
Sí, ho he estat.
D'acord, d'acord, aviam.
I és un grup que...
Ep!
És a dir, jo m'he gastat diners amb ell.
El nom del teu grup és en anglès?
Ah.
Sí.
I fa referència a una condició, digue, sexual?
Sí, sí.
Llavors ja sé qui ets.
Hosti, soc molt bo, eh, realment. És el Santi Valmes.
Correcte, sí.
Vinga, vinga, volta-ho.
Santi Valmes, bon dia i benvingut al Comunista.
Bon dia, tinguem.
Ara em diràs que aquesta no l'has ballat tu.
Depatada de Dublins.
Ja, home, sé, home, la sé molt aquesta.
Has pagat entrada per anar a veure la Poblespina alguna vegada o no?
He de dir que no.
No has pagat mai.
També he de dir que fa temps que no pago entrades jo perquè soc famós, Roger.
Doncs està molt malament, això.
No, no us he vist mai en concert, la veritat.
I aquesta cançó me la sé, doncs, perquè em sembla boníssima.
Però no soc, lamento no ser-ho, perquè és culpa meva, però no soc client de Love of Lesbian, no?
Jo sí que ho soc, i sempre m'han...
Quants anys fa que sou Love of Lesbian?
Quants anys d'història té aquest grup?
Doncs això, ja...
Volta pels 20...
I...
Bueno, gairebé 30 anys.
Hosti, imagina't.
No, no, 30 no, però uns 27, no com a així, sí.
I segueix sent el teu modus vivendi principal, Love of Lesbian, Santi?
Sí, i tant.
Sí, sí, ara ja puc dir més que sí que no, no?
O sigui, ara...
Home, no ho sé, no ho sé, t'ho diràs.
Però si ho fes gires que heu anat a l'altra banda de l'Atlàntic fins i tot, Santi, crec, no?
Sí, sí, és el nostre modus vivendi des de fa molts anys, ja.
Sí, sí, i molt feliços.
Estàs cansat de la vida de feriante, del tema de l'estrella del rock, o què?
No, no, no, en absolut.
El que passa és que quan dius que t'agrada la teva feina, sí, t'agrada tot el que comporta,
doncs sovint no.
De la mateixa manera que la pregunta de la independència,
i m'ha fet molta gràcia,
oh, sí, ha de dir això, segur que treballo a Madrid.
Clar, treballo a Madrid, però és que a l'últim llibre que trec,
doncs faig com... he escrit un capítol parlant de Catalunya, etcètera.
Llavors, doncs, pràcticament dic,
m'agradaria, com a experiment científic,
veure una Catalunya independente, a veure què passa,
perquè com que ja tinc una edat que ja me la bufa tot,
doncs, per veure què passa, no?,
per veure la segona meitat així.
Això és molt interessant.
I clar, m'ha caigut en castellà, m'ha caigut la del pulpo.
Ja, ja, ja.
Ja, però bueno, s'ha de ser fort, eh,
quan et cau la del pulpo, s'ha de ser fort.
Jo crec que el Santi està en un moment en què s'ho pot permetre.
Això ho ha publicat a un dia en mi cabeza,
Canciones para gente no muy normal,
que és el llibre que aquests dies acaba de publicar el Santi Balmes,
i realment es mulla una mica més
del que és habitual amb els artistes.
Bueno, és que jo el que t'anava a suggerir
és que no està malament
això que planteges de fer com un experiment
a veure si funciona, saps?
Clar, o sigui...
Estaria bé, això.
Com les parelles, no?
Deixem una temporada,
perquè potser, a l'igual,
però a l'altre trobes a faltar.
Tens a saber.
Estàs comparant la independència de Catalunya
amb la independència de la parella, Santi?
Perquè és un jardí complicat, això.
Bé, home, el que sí que ha d'haver-hi
és dret al divorci,
això és el que em reguis.
Doncs de moment no n'hi ha, Santi, jo diria, eh?
Per això mateix, per això mateix.
Això és la meva queixa,
que em posicionen a favor del fi o del no,
el que sí que em posicionen
és a favor de la llibertat, així.
Això sí, això sí.
Com a tota la vida.
Molt bé, molt bé, molt bé.
També et dic que la majoria de parelles,
quan es donen un temps, no tornen, eh, Santi?
No sé si...
És bastant heavy,
però la veritat és que no,
menys amb el cas del Xavi i del Barça, no?
És veritat, és veritat, és veritat.
Que ets del Barça, tu?
I tant.
Absolutament.
Jo me l'he trobat més d'un dia al Camp Nou.
Ah, sí?
De fet, de les poques vegades que he anat al Camp Nou,
m'he trobat Santi Valmes.
Xavi sí o Xavi no, Santi Valmes.
Xavi sí o Xavi no, digue-ho.
Mullet aquí almenys.
Fa uns mesos t'hagués dit que no,
perquè m'has perdit un pollo sin cabeza,
però ara sí.
O sigui, tu creus que...
Ara sí, però és el que et dóna...
No, perdona.
A mi em dóna pensar que treure't la pressió sempre funciona.
Carai, carai.
És que això és com si, per exemple,
tu un dia veus que les lesbians, hòstia,
s'estan relaxant els companys de grup i dius
mira, plego.
El juny plego.
Tu et tiraries una mena de farol així?
Creus que funcionaria?
Oh, i tant.
Nosaltres el disc que ens va portar que ens dediquéssim a això
era l'últim per nosaltres,
perquè veníem del fracàs.
Llavors vam dir, va, fem un últim com si no hi havia un manana.
I collons...
Llavors va començar a funcionar.
Però això dic que a vegades treure't aquesta pressió de sobre
és el millor, és el més creatiu que hi ha.
Mira, ara que dius això...
Jo ara sí que soc a favor de Xavi, 100%, sí, sí.
No, no, clar, clar.
Ara que m'ho ha anat al PSG...
Ah, no, és que ara ens veiem aixecant la Champions, ja tu.
Ens veiem a Wemble i amb l'orelluda allà.
T'hi veuràs tu.
Jo em veig fent el suplement al matí dient
bon dia a Londres des de Wemble i aquí...
Perquè crec que juguen cap de setmana.
Sí, sí, juguen cap de setmana.
Tocaria a tu, Roger.
L'ho de juny.
Tocaria a tu.
Diu bon dia.
Sí, sí.
No, no, tot i que a mi em fot un morbo, no sé si tu comparteixes això, Santi,
el fet d'arribar a la final de la Champions contra el Guardiola
i fotre-li una pallissa al Guardiola, això em dona un morbet, saps?
Una cosa de dir, vinga, va, tanta, tanta...
Home, això ja és una fantasia sexual, diguem, no?
Vull dir, ja passa a un altre nivell, no?
Tots una mica guardiola.
Jo, mentre vegi el...
Mira, anem per passos i mentre vegi el Dembrede una mica enfonsadet,
ja soc bastant feliç.
Vull dir, som uns anys de transició i encara ho penso,
però vull dir, mentre vegi el Dembrede que no rasca bola a un juic,
perfecte.
I el meu papi, el meu papi igual.
Santi, tornem al tema de la música i la feina que m'interessa moltíssim.
Ara he recordat un músic, que no diré qui és,
perquè potser li comportaria problemes,
però em va explicar que el tio deia,
diu, jo quan vaig començar amb el grup, amb uns amics meus i tal,
al principi ens unia l'amistat i l'amor al que feiem i tal.
Llavors, a mesura que va anar avançant la cosa,
van començar a sortir molts bolos, molts bolos,
ells em van començar...
Començaven a estar una mica fins als collons els uns dels altres,
cansats de tocar les mateixes cançons,
però justament va ser el moment en què van començar a guanyar diners.
Llavors el tio em va dir, al principi ens unia, diguéssim, l'amistat,
i ens van acabar unint els diners
i han tingut una llarga trajectòria, diguéssim,
degut al fet de dir, ara no operarem això,
ara que per fi està donant diners.
Tu t'has trobat en aquesta situació?
De dir, bueno, això ho estic aguantant per pasta ara ja.
No, no, no.
Segur, eh? Ni una estona, eh?
No, no, que va, que va absolutament.
I de fet, o sigui, és molt bèstia,
perquè potser ens tirem dos anys sense parar de fer concerts
i fem una parada i al cap d'un mes ja ens estem trucant,
en plan, ei, escolta'm, tio,
que demà em pot prendre alguna cosa que sigui, saps?
O sigui que no, no.
La cosa és bastant seriosa,
perquè vull dir,
és un grup que penso que ens ha unit al sentit de l'humor.
Ah, mi no.
Però molt.
Però moltíssim.
Més que els bons músics que són.
Perquè, a més, el sentit de l'humor et permet que si t'emprenyes amb un company i tal,
doncs en un moment donat, des del sentit de l'humor,
li pots dir el que penses a la puta cara.
I que jo tinc la sensació que, en el cas del Santi,
una part molt important de la seva feina i de fer aquestes gires que fan,
que no és només per Catalunya, el territori on toquen,
són les estones d'espera, no?
Perquè, en el fons, estàs viatjant i esperant l'hora del concert, no, Santi?
Aleshores, això, com ho ompliu, això?
O estàs benvingut o...?
És que és la clau.
Vull dir, a cap i a la fi,
el concert és el mínim temps que comportarà la convivència amb un grup humà.
És estacions de tren, d'aeroports, retrasos d'avions.
És la nostra vida i esperar amb un camerino,
amb un backstage, com li diuen al darrerament.
Però vull dir, la clau és fer la conya.
I, a vegades, hem arribat a ser bastant cruels entre els uns i els altres.
Vull dir, crec que els pitjors crítics de l'oblésia
han estat pròpiament els de l'oblésia.
O sigui que...
I això ha sigut molt sa de cara a enfrontar-te després
amb qualsevol hater, per exemple, no?
Clar.
Ara que dius això del backstage, el camerino i tal,
i havent sabut ara, perquè m'ho has dit tu,
que tens més de 50 anys,
com ha canviat, Santi Valmes,
en els últims 25 anys,
el que passa al backstage,
el que passa quan acaba el concert,
des que vau començar fins ara,
que sou gent ja d'una edat avançada,
perquè m'imagino que no feu el mateix, no?,
el backstage, ara que abans.
Clar, vull dir, abans...
Sexe, drogues...
Si haguéssim seguit igual...
Clar, no, no, no.
Si haguéssim seguit igual,
al principi ja no tindríem dents.
Ara que et prens un tematge
quan acaba el concert i a dormir, no?
Clar, i...
Bé, és que les converses són molt heavies,
que si la dieta intermitente,
que si jo faig boxe, que si jo...
Saps, vull dir, ens hem tornat així de desagradables
en línies generals.
Això és gens rock'n'roll, eh?
Escolta'm, Santi, veig que el llibre,
aquest Un dia en mi cabeza,
canciones para gente no muy normal,
parles també de la possibilitat
de treure un disc en català,
que és una cosa que deus estar a fart,
que et preguntin cada any a cada entrevista, no?
Entre els teus plans o no?
Sí, entre els meus plans,
estic fent els meus, diguem,
les meves proves, experiments,
a dins de casa.
Sí que, vull dir, la llengua que utilitza
se't comporta...
o sigui, la memòria històrica que té
l'idioma que utilitzes
et porta a un lloc o et porta a un altre.
Vull dir, el meu ús del català
és sobretot familiar,
llavors et porta a un estat psíquic diferent
que no potser el castellà,
que ha estat més el de ligoteo,
per dir-ho d'alguna manera, no?
El de calle, no?
Ah, està bé això.
I Santi...
O sigui, és que cada...
Si digues...
No, no, no, que em sembla molt interessant això.
El que passa és que una altra cosa
que també li deu ploure ara
a totes les entrevistes al Santi
és que li preguntin per la seva filla.
Per això li preguntava...
Per què?
Bueno, perquè és la Irene Valmes
que ha guanyat el Premi Feroz
a millor actriu de repartiment
per la Messias,
que és aquesta actriu fantàstica
que suposo que et deu caure la bava,
no, Santi?
Quin personatge és?
Quin personatge fa?
Que jo l'he vist, la Messias.
Bé, clar,
quan hi ha tanta filla allà,
la Messias,
és una d'elles.
I s'assembla bastant...
La Macarena García d'adolescència.
D'adolescència.
Ah, hòstia, sí que ho fa molt bé.
No, i físicament s'assembla en el Santi.
Hòstia, ho fa molt bé.
Ara que ho diu, sí.
Ara que ho diu, sí.
Bueno, ho fa tan bé
que li han donat el Feroz.
Vull dir que, imagina't.
Hòstia, enhorabona, tu.
Com ho portes, això, Santi?
Bé, infladíssim.
Home, t'ho diràs.
Clar, vull dir,
no em va estranyar
perquè a mi em porta
plenent el pèl
durant anys, no?
I ja sé les seves dotes interpretatives
des de fa molt de temps.
Llavors, vull dir,
a quina hora arribaràs?
A quina hora has arribat?
A les dues, no?
Jo sé que ha arribat a cinc,
però, si tu la veus, doncs...
Llavors, vull dir,
quan la van agafar
pel càsting de Messias,
doncs ja vaig saber
que jo, doncs...
Bé, doncs anava a petar
perquè és que realment s'ho val.
S'ho val la nena.
La nena s'ho val.
I, clar, vull dir,
no vull parlar gaire
perquè, en realitat,
ara hi ha una batalla de gos a casa.
Ah, clar.
I si vol guerra, doncs la tindrà.
I et deixaràs de ser
el famós de la família, ja, Santi, eh, tu.
Això és una bona cura d'humilitat, eh, ja.
Però, escolta, encara...
No s'ha emancipat, encara, no?
No, no, no.
No s'ha emancipat
i tant de bo que...
Que no s'ha emancipat mai.
No, home, no.
No, o sigui,
la qüestió és deixar que vingui el nòvio a casa.
Uf, uf, uf, uf.
Sí, sí, estem en aquesta fase.
Uf, uf, uf, uf.
Aquest és el truc.
Abans d'això,
que el síndrome del nido vacío, eh,
que es veu que és duríssim, això, eh, Santi?
Sí, sí.
El Santi Balmes,
que el veurem també
signant llibres per Sant Jordi,
més enllà dels escenaris,
que tenim moltes ganes també
que la Faul Lesbian Dona
ens sorprengui amb un nou disc.
Home, i tant.
Hi podem anar plegats.
Sí, que està a punt de sortir, eh,
vull dir, començar a sortir avançaments...
O sigui, el teniu enregistrat, eh, ja, Santi?
Ja està, ja està.
Sí, sí.
Ja està al forn.
M'han dit que està ple de col·laboracions,
en aquest cas.
Sí, correcte.
Sí, sí, sí.
Home, una mica d'exclusiva, eh, no?
No.
Bueno, volta'l.
Volta'l, molt bé.
Dos volta'ls.
Un dia en mi cabeza,
canciones para gente no muy normal,
el Sant Jordi,
també amb el Santi Balmes.
Una abraçada, Santi,
moltes gràcies avui per jugar amb nosaltres.
Una abraçada, macos, que vagi bé.
Adéu, Santi.
Fem una pausa
i de seguida tornem al Suplement.
Si busques autenticitat,
t'esperem als mercats de Barcelona.
Perquè portem el teu barri autèntic producte
de qualitat i proximitat.
Perquè som sostenibles.
Perquè t'assessorem i t'oferim troballes
que ni t'imagines.
Perquè, com tu, els mercats som autèntics.
Ajuntament de Barcelona.
La FAC, Factoria Cultural de Terrassa,
presenta el 20 d'abril
la companyia americana de dansa Pilòbulus.
Una companyia que ha transformat
la dansa contemporània a nivell mundial
gràcies a la seva innovació i talent excepcional.
Gaudeix d'aquest espectacle
de la 41ena temporada BBVA de dansa de la FAC.
Entrades a lafaccultural.cat.
Per Sant Jordi, regala cultura en català.
Serra d'Or t'acompanya des del 1959
i t'explica el país i el món
amb rigor i amb esperit crític.
Ara, amb nous col·laboradors
i una nova imatge.
Subscriu-t'hi a PAMSA.cat.
També en format digital
al portal iquiosc.cat.
A més, ens trobaràs a moltes llibreries.
Serra d'Or.
65 anys al teu costat
i no ens aturem.
Si el teu fill és un apassionat d'Eufòria
i té entre 9 i 14 anys,
aquest estiu té l'oportunitat
de viure el seu gran somni.
Torna a l'Eufòria Campus.
Les colònies d'estiu
inspirades en el programa d'èxit
de TV3 i 3CAT.
Diversió, cant, ball
i molta, molta música.
Inscriviu-vos-hi a
eufòriacampus.cat.
Les places són limitades.
A Eufòria Campus,
l'estiu no havia sonat mai tan bé.
Surt a la recerca de la millor rosa.
Obre't passacops de colze
a les parades de llibres.
Vés a la casa de la signatura
més preuada.
Viu Sant Jordi a Abacus
tot l'abril.
Amb un 5% de descompte en llibres
i més de 200 signatures
a les nostres llibreries i parades.
Abacus, si tu hi creus,
nosaltres t'hi portem.
Torna al Sismògraf,
el festival que detecta
el moviment del cos i del planeta.
Del 18 al 30 d'abril a Olot.
Dos caps de setmana
i més de 30 propostes artístiques.
Espectacles de sala i de carrer,
activitats participatives,
instal·lacions i exposicions.
I amb la matinal d'Arts Vives
al Parc Nou.
Un festival fet per la ciutat
i el seu entorn natural.
Consulta la programació
a sismografolot.cat.
El 12 de maig
hi ha eleccions
al Parlament de Catalunya.
Si desitges votar per correu,
ho has de sol·licitar.
Pots fer-ho
en qualsevol oficina de correus
o entrant al web correus.es
amb un certificat electrònic reconegut.
Tens temps fins al 2 de maig.
I si tens una discapacitat visual,
pots demanar
al kit de vot Braille
al telèfon gratuït 900-500-912.
Tens temps fins al 15 d'abril.
Més informació al 012
o a eleccionsparlament.cat.
Generalitat de Catalunya.
Sílvia Caballol.
Pare Apel·les,
Xavi Verdaguer
i Albert Pla
a col·lapse.
A TV3 aquesta nit.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
Tres minuts per arribar a tres quarts de dotze del migdia.
Per llegir aquest llibre només cal parar a l'orella i escoltar la música que fa sonar una orquestra.
és la rebetlla d'una nit d'estiu en un poble on nens joves i gent gran ballen les mateixes cançons.
A través de la melodia d'una orquestra que mai no menteix coneixem els secrets d'una ball que ja no tornarà a ser la que ha estat.
Tot el món en un lloc i tota la història en una nit.
Una nit que ens prometen la raó no oblidarem mai.
Orquestra és el títol de la quarta novel·la del Miqui Otero
que aquesta vegada ha deixat Barcelona per traslladar-se a Galícia,
la terra dels seus pares i la seu d'alguns dels seus millors records d'infantesa d'aquest escriptor barceloní.
Bon dia i bona hora, Miqui Otero.
Bon dia, Roger.
Com estàs?
Molt bé.
Presenta'ns primer aquesta cançó, aquest That Summer Feeling.
That Summer Feeling és una cançó del Joan d'en Richman.
Increïble, perquè si només deixes el títol sembla que sigui un elogi a l'eufòria de l'estiu i tal,
però en realitat és molt més complicat perquè parla de com aquesta felicitat,
que només es té en l'estiu de l'infantesa o l'adolescència, et persegueix tota la vida.
I et posa trist perquè ja no la tornaràs a viure com la vas viure, no?
I va deixar la cançó i a la novel·la sonen moltes cançons d'orquestra típica, més petxanguera,
però un dels personatges l'escolta obsessivament.
Anem a una altra cançó.
Desde que me dejaste, la ventanita del amor se me cerró.
Desde que me dejaste, las azucenas han perdido su color.
I aquesta?
I aquesta la canta l'orquestra.
I jo tinc una reacció pabloviana amb aquesta cançó, no sé què passa,
o sigui, avui no ha passat ara,
però que em poso com amb els ulls plorosos quan la sento, com que m'emociona de bo,
com unes cançons que al començament pensava com que eren quasi iròniques,
com m'apropava, però que de vegades t'atures a escoltar-les bé i t'encanten, en realitat,
i són emocionants.
Aquesta la cantes al karaoke, tu, no?
Al karaoke, a la dutxa, amb les llàgrimes, confonent-se amb la pluja de la banyera, etc.
Hi ha un moment que diu que com el frío, sentit, que és precioso.
I tenerte por siempre conmigo, ser tu abrigo en las noches de frío.
Darrere d'aquest orquestra hi ha un autor que és un gran malomen, no?
Sí.
D'aquesta fal·lera musical a tu d'on et ve?
De sempre, jo crec, eh?
Jo...
Bé, de sempre, però des de l'adolescència, sobretot.
A casa sonàvem com balades italianes,
els típics recopilatoris de la caixa, de música clàssica...
Jo sento ara les quatre estacions de Vivaldi
i hi ha una cosa sinestèsica que fa que coloria cristassol i acentella,
perquè quan feien dissabte posaven això a casa.
Però des de l'adolescència els meus cercles han estat més en el món de la música,
de la ciutat, que no pas de la literatura.
Ara ja no, perquè s'ha consolidat la meva carrera
i llavors fas amics també a escriptors, no?
Però el meu hàbitat sempre ha estat la música, sí, sí.
Fins ara portaves l'etiqueta d'escriptor barceloní urbanita
que sempre escrius sobre la capital catalana,
però has trencat amb tot això, no?
Te n'has anat a Galícia, a l'entorn rural,
i de fet les teves arrels són gallegues.
Sí, és estrany per mi perquè realment, no ho sé,
soc una persona que va a la part de la ciutadella i es posa a les xiruques, eh?
Vull dir, Santa Fe del Montsany, mal d'altura.
Per mi vull dir que soc realment molt Barcelona
i poses a Google barcelonès i barceloní i apareix al Mujeto.
Però a la mateixa vegada tampoc soc un paracaigutista
d'aquest entorn on passa la novel·la,
perquè és d'on van sortir mons pares.
Jo vaig ser el primer de la família que va néixer a Catalunya,
ma germana encara va néixer allà,
i ara fa 50 anys d'això, no?
Hi ha una sèrie com d'efemèrides íntimes, si vols,
que després de tantes novel·les a Barcelona
i de ser sempre etiquetat com el normalista de Barcelona i tal,
em venia molt de gust sortir de la ciutat.
Tot i si t'he sentit dir alguna vegada
que a Catalunya t'has sentit molt gallec
i a Galícia potser et tenen com a massa català, no?
Home, això ja soc el català, claríssimament.
Ja soc Miguel, Miguelinho, és l'únic lloc del món
on em diuen pel nom que ponen tu DNI, del meu DNI,
que és Miguel Otero.
A la resta soc Miqui.
I allà soc el català també.
Jo feia la broma abans quan vam buscar, diguem,
que posessin a Elvis Presley a la ràdio.
El primer de la ciutat va dir
no triomfarà perquè és massa negra pels blancs
i massa blanc pels negres.
I al principi feia aquesta broma
de massa català pels gallecs,
massa gallec pels catalans.
En realitat soc català,
el que passa és que tinc un vincle emocional
molt, molt fort amb Galícia,
no només perquè...
I n'és als estius, no només és això,
i anava molts cops a l'any,
sinó perquè tu vius la terra de tons pares
de la que han hagut de marxar,
sense voler fer-ho.
Llavors aquest record, diguem,
crea una mena de pel·lícula fotogènica
on Galícia era meravellosa,
hi havia una cosa com màgica, no?
I jo he sentit parlar de Galícia
sempre a través d'aquesta mirada
molt més bonica, diguem.
Tu seràs la resistència barcelonina
que per molt que el preu del lloguer
s'enfili, ara estem parlant ja dels 1.800 euros,
continuarà aquí, peti qui peti,
i seràs l'última a abandonar la ciutat
fins que ja no et quedi ni un sol euro per d'allò?
Tancaré la muralla, no?
O també et planteges aquest èxode per culpa de...?
No, jo crec que no ho faré.
És que sóc molt d'aquí, realment.
Em costaria molt fer-ho,
però ganes no em falten de vegades.
D'elles això del...
Llegiu un titular avui que era
S'estabilitza.
Sí, sí, ho hem comentat.
S'estabilitza amb 1.800 euros i pico,
i el salari mitjà a Barcelona és de 1.500.
O sigui, no sé com pots tenir una vida plena,
diguem, amb aquesta cosa tan avarrant, no?
I ahir també passejava pel centre de la ciutat
i em vaig irritar profundament amb les samarretes aquestes
de les botigues de souvenirs,
que són racistes, masclistes, homòfobes...
Aquest I love...
I love big boobs, I love...
I think my friend is gay.
Això a la Rambla, no?
A la Rambla i a tots els voltants.
És absolutament insuportable.
És una agressió moral i estètica.
És absolutament insuportable.
Però sóc d'aquí.
Però tot i així...
Però sóc d'aquí.
És que és així.
És com quan...
No sé, és com si jo puc rajar del Barça
o de l'entrenador del Barça,
però com vingui un merengue,
posaré l'armadura i passaré l'atac.
Sóc d'aquí.
I ara que has anat a revisitar d'alguna manera
les arrels dels teus pares a Galícia,
què has sentit per dins...
Perquè suposo que has passat un temps allà, no?
I per poder escriure aquesta novel·la...
La nostàlgia com t'hi relaciones tu?
És complicat, perquè sóc una persona nostàlgica,
també sé que la nostàlgia
és una gentrificació de la memòria,
que tu penses en un passat que és fabulós, idíl·lic,
i que no és cert, no?
Llavors, clar, comences...
Aviam, és molt difícil defensar la nostàlgia
en un país on als feixistes se'ls diuen nostàlgics.
O sigui, partim d'aquesta base.
Que bo, això.
Era muy nostálgico.
És muy nostálgico.
Nostálgico, no?
És un feixista.
Però sí que hi ha coses relacionades
amb el fet de mirar enrere,
de mirar el teu passat,
que sí que són rescatables.
petits heroismes
en èpoques passades
on era molt difícil ser valent.
Coses boniques
que s'han de repescar d'alguna manera
i que són aprofitables pel present
i per imaginar un futur més tolerable, no?
Llavors, jo soc nostàlgic,
però a mi la escritura intenta,
no sé, descaradament nostàlgica,
intenta buscar les trampes de la nostàlgia.
I sí, he tornat a Galícia.
Però no és que he tornat,
és que sempre hi vaig,
hi vaig contínuament.
I, a més a més,
durant l'escriptura de la novel·la,
si jo tenia com sis tiaig carnals,
es van morir un darrere,
l'altre cinc.
I llavors, quan es mor un familiar meu a Galícia,
jo he d'agafar un avió,
el proper avió que surti,
hi vaig,
i com que sempre ha estat el nen escriptor,
soc el que llegeix el discurs en el funeral.
Per tant,
m'he passat com dos anys
fent discursos
per persones molt properes
i molt estimades
que tenien a veure
amb les seves arrels,
amb Galícia,
amb el fet d'haver de marxar,
sigui a Barcelona,
sigui a Alemanya,
sigui a Amèrica,
com van fer molts dels meus.
Anem posant algunes cançons
que també tenen relació amb el Miqui, eh?
Escolta'm,
crec que era el Pàmies
que un dia explicava
que ell va tenir bessons
i el fet de tenir-ne dos de cop
i la criança
és quan va començar a escriure contes
perquè era més curt i més ràpid.
A tu el fet de ser pare
i aquesta conciliació
també t'ha condicionat
la manera com escrius?
Moltíssim, moltíssim.
Jo recordo un llibre
que tenia una dedicatòria,
un epígraf d'aquests,
abans de començar a llegir la novel·la,
que deia
un agraïment als meus dos fills
sense ells
aquesta novel·la
hagués sortit publicada
fa quatre anys, no?
L'autor s'adonava
que no tenia temps per escriure
per culpa de la paternitat.
En el meu cas,
me'l busco
perquè no sé no escriure.
M'avorriria profundament
si no estigués
amb una altra història
al cap, alternativa.
Però t'has aconseguit
que això sigui el teu ofici, no?
És a dir,
no escrius el teu temps lliure.
No, ara per ara
puc dir que
em dedico a això...
Tu vius de l'escriptura.
Simón va funcionar molt, molt bé
i m'ho ha permès.
Però ser pare
no és jugar al pàdel.
O sigui,
no és un hobby
o una activitat extraescolar.
I si escrius,
influeix d'una manera brutal
en la teva manera
de veure el món.
De fet,
a la novel·la
hi ha un personatge central
que és una mena...
Sóc com jo,
d'alguna manera,
que exposa
les converses aquestes
de descobriment del món
amb el seu fill
perquè estic molt, molt
influït
pel fet d'estar criant
els meus fills,
de fer-ho a més
moltes hores al dia
i també d'estar,
per així dir-ho,
com a la meitat de la vida.
Jo miro a la dreta
i a sis mesos
hi ha una persona de vuit anys...
A sis mesos, no.
A sis metres,
que serien 40 anys,
hi ha una persona de vuitanta anys
i si tombo el cap
cap a l'altre costat
hi ha un bebè de vuit mesos
perquè estic enmig.
Llavors aquesta novel·la
intentava com mirar
les dues bandes
i entendre
tot tipus d'edat
i d'experiències, no?
I una d'elles
és la paternitat,
l'altra és perdre
la generació
que anava davant.
D'alguna manera
t'apropes
a la primera línia trinxera, no?
Quedes tu, d'alguna manera.
I malgrat aquesta nostàlgia
que parlava
m'ets més de mirar cap endavant
per això, no?
Bueno, no...
No sabria dir-te.
Sí que ho intento
mirar cap endavant
i amb el cap alt
però de vegades
també miro enrere.
I escrius pensant
que un dia
els teus fills
llegiran les teves novel·les?
Aquesta, absolutament.
Aquesta, absolutament.
i a més m'ho ha de reconèixer
i a més és així
i de fet
la dedicatòria
una d'elles és
li dedico al Martín
al meu fill
i li desitjo
que aprengui a llegir
amb aquesta frase
que és amb la frase
de la dedicatòria
perquè just ara
està aprenent a llegir, no?
I sí que
hi ha una cosa
com de documentar
la meva manera
de ser al món, no?
I en aquesta novel·la
que intento
com que tots els personatges
siguin molt diferents
entre ells
de totes les edats
tota la diversitat
de la vida
o tota la comèdia humana
si em poso pedant
sí que hi ha
una ambició
de mirar el vostre pare
vull dir
potser era despistat
es deixava les claus
però mirava el món
d'aquesta manera
i això és així
ho he de reconèixer
que passa
un altre cronista de Barcelona
el Jaume Sisa
el Jaume Sisa
el Jaume Sisa
té un disco
que es diu
Barcelona Postal
que són com
hi ha un parell seves
i la resta són com versions
que podries escoltar
pels carrers de Barcelona
amb uns interludis
com de ràdio
que són dels millors retrats
que s'han fet
de la ciutat
i per cert
l'altre dia va ser molt guai
aquesta entrevista
tres
amb els altres dos jefes
amb el pare
el fill i el nen
com Cruyff, Guardiola i Xavi
però de la música
pop en català
Cruyff, Guardiola i Xavi
evidentment
ja no es podria fer
perquè el Cruyff ja no hi és
però no sé si Guardiola i Xavi
estarien disposats
ara a seure
a la mateixa taula
no, no, no
seria com per telèfon
o per notes de veu
però vaja
no sé com ho faríem
no sé si s'estimen gaire
ara
com portes el teu barcelonisme
ara deus estar
ara vaig veure
el partit
no tinc cap dubte
que el vas veure
en un bar de Madrid
amb el Joc Crepúsculo
en un bar de Madrid
perquè estava fent
la promoció allà
un bar pirata
de Madrid
era molt ràndom
el lloc
rodejat de francesos
que se n'en fotien
molt de Dembélé
tota l'estona
cosa que
bueno
era un punt en comú amb mi
home
sí, sí
ens sentim representats
per aquests francesos
si més no
va ser increïble
quan va fer el gol aquell
i no
ara estic
molt, molt
molt, molt content
a més
sobretot el Figran
el que té ara 6 anys
està absolutament contagiat
d'una manera
patològica
del colorisme
meu
i estic còmode
perquè som imprevisibles
ara mateix
jo sempre dic
que a l'època de Guardiola
tenia un problema
érem tan imperials
que per moments
a mi em venien cal freds
perquè em sentia
com si fos del Madrid
o sigui
no podíem ser tan bons
i guanyar tota l'estona
i tenia com moments
de dir
escolta'm
això
que ens diferenciava
el Madrid
hauríem de patir una mica
i ara està bé
perquè hi ha la sorpresa
de quan ho fem bé
i el risc
que en qualsevol moment
la tornem a fiar
i hi ha el repte també
de guanyar una Copa d'Europa
en una mala temporada
això amb el Barça
no ha passat mai
crec
de les 5
per mi aquesta és la clau
guanyar
quan no mereixes guanyar
quan estàs jugant
malament això
perquè el Madrid
n'ha guanyat
quantes tenen?
14?
sí
n'ha guanyat
un 40%
jugant de pena
i el Barça
sembla que
haguem de ser
absolutament virtuosos
perquè ens surtin bé
les coses
jo crec que hi ha
una cosa
de justícia poètica
que guanyem
si guanyéssim
d'un cop de cap
o de ròtula
de tarar el dret
a l'últim moment
a Wembley
jo crec que seria
de justícia
poètica
les patilles
des de quan les portes?
des que em van sortir
realment
des que em van sortir
no me les he tret
les patilles
i les ulleres
són la teva marca
i els mitjons vermells
mirava a fixar
avui també
sempre
des d'una entrevista
que haig de veure
a la teva calaixera
només tens mitjons vermells?
sí
és molt pràctic
perquè quan espero un
trobes parella
molt fàcil
però combina poc
no?
sí
no
al final combina
si no et passes molt
amb el pantone
a la camisa
tot va bé
és molt còmode
si perds una
apareix una altra
els ajuntes
troben parella
recomposen la seva vida
fàcilment
perquè he trobat la seva parella
molt fàcil
i això és des del
em sembla que jo tenia 8 anys
era el 89
que vaig veure
en una entrevista
del Terence Simoix
amb el Xavier Cugat
que ja explicava
una anècdota
que havia fet una aposta
i des de llavors
portava mitjons vermells
vaig fer una promesa infantil
boja
de sempre els portaré
quan sigui gran
i el més boig
no és fer la promesa
sinó haver-la complert
sempre porto aquests mitjons
cosa que li encanta
al Jordi Puntí
que com saps
has llegit el confeti
ja
home
i de fet
dilluns
tenim un acte junts
al Palau de la Música
i xerrarem
de les dues novel·les
si vas a una orquestra
al Xavier Cugat
i es diu confeti
la meva orquestra també
i ens tenim molta estima
i molta admiració mútua
doncs va
acabarem amb una cançó
aquesta cançó
també té una relació
amb el teu fill
no?
sí
esclar
el meu fill
quan encara només sabia dir
hola
adéu
la llum
aigua
set
deia
por las calles de mi puta ciudad
perquè l'havia sentit
era la seva cançó favorita
i llavors es dedicava a dir
aquesta frase
cosa que era bastant bo
xornosa
en segons quins moments
jo
els últims tres anys
en els resums aquests
que et fa l'aplicació
del més escoltat de l'any
vull dir
ara mateix
és sempre pot petit
de menys i a la verd
estem en el mateix punt
petons
l'estai home
està molt a l'alt
ara mateix
i llavors escola
sempre també aquesta cançó
i un parell més
de música adulta
que els meus nens
ballen sempre
i nosaltres tenim una cosa
que és una mena de discoteca
de divendres
obra de
de sis a vuit de la tarda
del divendres
i com qualsevol club
té les seves cançons
i els seus himnes
hi ha aquesta zona
per exemple
orquestra de Miqui Otero
aquesta i moltes més cançons
trobareu aquí dins
un del reclam
sens dubte
de les setmanes que vindran
Miqui moltes gràcies
gràcies
ara tornem
ara a l'aulet
del cort inglès
del centre comercial
de Meridiana
trobaràs ofertes
increïbles
irresistibles
tot el que vulguis
amb un 20%
de descompte adicional
i a més
un 10% de regal
per les teves pròximes
compres a Can Dragó
gaudeix de l'aulet
del cort inglès
del centre comercial
de Meridiana
t'hi esperem
consulta condicions
de la promoció
connecta't a la cursa
al cort inglès
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
tots a córrer
no perdis temps
t'hi pots inscriure gratis
a cursalcortinglès.cat
posa't a entrenar
i dóna-ho tot el dia
de la cursa
sigui que solidari
corre per la fundació
catalana dela
Miquel Valls
recorda-ho
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
connecta't a la cursa
al cort inglès
hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
paraules de cap de setmana
paraules
sonores
i paraules
sordes
el suplement
Catalunya Ràdio
ens movem
canviem
i amb tu
ens connectem
som 3CAT
el suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
el suplement