Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Amb Roger Escapa.
Jordi Pujol i Solei, Fina Brunet, Silvia Pérez Cruz,
Coll Play, Marc Gasol, Oriól Romeu, Lilià Turam,
Són algunes de les converses...
que ens han acompanyat en aquesta 35a temporada del suplement,
que avui s'acaba,
una any que hem passat per Reus, Tarragona, Calonja, Girona,
Tàrrega, Al Romeo, la Sagrada Família,
fins i tot a Indome, 11 mesos intensos,
en alguns moments esgotadors però també platòrics,
i amb què hem compartit amb vosaltres els villions
l'esperit de cap de setmana.
Us deixem amb bones mans, amb l'Albert Montilla...
pilotant el suplement les properes setmanes,
amb la Marina Romero al matí,
amb el Roger Grandell i la Marta Montaner a la tarda,
nosaltres tornarem el 9 de setembre
amb noves veus i els clàssics de sempre.
Maica Navarro, Joan Carlin,
Joel Díaz, el comunista, Marina Porres i molts més.
La tradició dels diumenges en aquest programa
també té nom i cognom.
Oriol, Marc, Núria, Oriols, Marc Molins i Anna Parda de Vera.
Quatre persones amb perfils i idees diferents
però que comparteixen una manera de fer ràdio
i mirar-se a l'actualitat.
Sense mentrescendència de la necessària,
sense dissonar ningú,
però amb el rigor necessari que exigeix aquesta emissora.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
Avui, al suplement,
Marc Molins, Núria, Oriols, Oriol, Marc i Anna Parda de Vera.
Bon dia, bona hora.
Molt bon dia.
Bon dia.
Com esteu?
Veu-me bé.
Molt bé.
Bé.
Com s'us presenta l'estiu?
Fareu vacances?
Sí, però primer a la campanya electoral.
Sí.
Sí, però després de la campanya electoral
venen els pactes o ve la repetició electoral?
La repetició, sí.
La repetició seria dramàtica.
Bueno, ja ho hem fet dos cops.
Personalment seria dramàtica, sí.
Per l'Anna, per la Núria i per l'Oriol,
jo crec que l'estiu és allò que passa després del 23J.
Exacte.
És com un...
Quan teníem els exàmens per acabar curs,
que fins que no els havies fet no passaves de tapa...
Perquè tu al setembre no anaves, eh, Marc?
No.
Cap dels quatre, no he anat mai al setembre.
L'horitat és que no.
Són repel·lents.
No em sap gens de què ho dir-ho, però...
A veure, Marc, què faràs aquest estiu?
Jo tinc un pla molt electrodomèstic,
és el meu pla habitual dels estius.
Primèstica San Hilari, que és el poble de la meva infància,
que són els meus pares,
i acabant anem a Salamanca, que és el moment...
és el lloc on és la meva dona natural,
i tenim una part de la família,
i a l'interia acostumem a posar algun input de platja i tal,
o sigui, bastant moviment, però molt estable, no?
I sempre els quatre, en família,
per tant, un estiu molt estàndard, però molt desitjat.
Votaràs per correu o votaràs presencial?
Mira, vaig tenir la idea d'intentar votar per correu,
perquè en parlem molt, i per mi era una experiència.
I avui, en una de les dues enquestes que ara comentarem,
crec que un 10% pràcticament ha demanat el vot per correu.
Per mi era una experiència,
jo el 23J el diumenge estaria aquí a Barcelona
i, per tant, no tinc cap impediment per fer-ho, com ho faré,
perquè finalment se'm van passar els plaços i demés,
el qual ja forma part de la pròpia experiència.
És a dir, el que vota per correu ha de tenir una antelació
que no se li demana el que vota de forma presencial.
Però a pesar, insisteixo,
que tenia la ferma il·lusió de fer-ho per viure
el que representa una cosa que després acabem comentant...
acabem comentant de forma habitual.
Volia haver-ho fet per correu, però no.
I finalment ho faré de forma presencial.
Ana.
Pues nada, yo sí que me ha cambiado los planes,
porque tenía pensado cogerme tres semanas en agosto,
y al final lo que tengo que hacer es cogerme una semana ahora,
la semana que viene, justo antes de las elecciones,
y luego 15 días en agosto,
porque el 17 se constituye en las cortes,
si no hay repetición electoral,
que sería el desastre, efectivamente.
Pero tengo pensado irme a Galicia.
Tu prefereixes directament que PP i Vox governin
que la repetició electoral, pràcticament, eh?
Bueno, no tanto, pero es que mi cabeza estalla ya,
o sea, con tantas elecciones y tan seguidas,
y nos queda el año que viene, quiero decir.
Está siendo muy complicado y, además, muy ruidoso todo,
muy crispado y, bueno, se cuela...
Encima, no consigues desconectar,
porque se cuelan las conversaciones, en fin.
¿Qué os voy a contar?
Pero, bueno, mi idea es irme a Galicia con la familia
y nada más, o sea, nada excéntrico.
Pero os digo, os digo,
Galicia se convertirá en el paraíso dentro de unos años,
y hay que aprovecharlo desde ya,
porque las temperaturas mandan,
y aquí, por lo menos, en Madrid,
el calor es insoportable.
Es que es insoportable.
Núria.
Doncs, després de la campanya electoral,
jo agafo vacances
i farem una ruta per a Eslovènia,
aquesta any. Ah, molt bé.
Sí, sí, sí, sí, n'he tingut moltes ganes.
I tu, Oriol? Hombre!
Doncs mira, després de les eleccions,
encara em queden dues setmanes de feina,
que són aquelles que, uf, quan et clavan el punyal
i llavors giren la fulla, doncs és una cosa...
El que fa cangaren a la ferida, diríem,
que és el dilluns posterior, tota la setmana després,
amb una mica la prèvia de la Constitució del Congrés,
i llavors sí que marxaré alguna setmana a Ibiza amb el nano,
en família, content, bé, tranquil,
i anar alternant, treballar, descansar,
treballar, descansar, treballar, descansar,
perquè a part, el nen comença P3 a partir del mes de setembre,
i prefereixo... P3, crec que ja no es diu, eh?
No, però jo diré P3 tota la vida, perquè hi ha coses que no es poden deixar.
No, es diu I3, es diu I3. I3.
Diré P3, perquè P3, hi ha coses que no es poden perdre.
Convergència, P3, són paraules que s'han de dir més,
i aquí estarem. Catalonia Ràdio, també.
Catalonia Ràdio, coses que...
Bones idees que la gent ha decidit carregar-se.
Les marques que funcionen diuen que no s'han de canviar.
En parlarem a les deu del matí avui, de les marques i de...
Bueno, tot va ser un llibre dedicat a les marques.
Sí, sí, per això ho dic.
Escolteu-me, va, a veure, tinc bastanta teca electoral,
perquè vull parlar del debat que tenim en marxa,
vull parlar de les enquestes que diuen coses absolutament diferents,
perquè tu que fas avui l'avantguàrdia,
guanyaria amb claredat el 23 J i sumaria majoria en Vox,
i agafes el titular del diari Ara i diu...
L'esquerra aguanta i barra el pas al PP i Vox en l'inici de la campanya.
Per tant, absolutament coses contràries a les dues enquestes.
Ara les analitzarem.
Però també sentirem Aznar i aquests cares a cares,
i també el no cara a cara entre Montilla i Mas,
perquè l'hem recuperat a través d'una peça
que ha preparat el Raül Flores amb el departament d'informatius.
Però abans, a veure,
aquests dies els candidats s'exposen molt,
i els fan moltes entrevistes diferents,
amb preguntes algunes per a punyetes buscant l'error.
És el cas del que ha fet el Nació Digital,
del qual té el cap de política que el tenim aquí, l'Oriol Marc,
amb unes respostes que s'han viralitzat moltíssim
en aquestes últimes hores de la candidata de sumar.
En comú podem, Aina Vidal, que entenc Oriol,
que és la primera de les candidates per Barcelona
que respon al TES.
Exacte, la vam entrevistar, si no recordo malament,
dims jous a la tarda.
L'entrevista seriosa, entre cometes, es va publicar divendres,
i el TES es va publicar ahir.
I la següent que vindrà és Míriam Nogueres, de Junts.
Els heu gravat tots, ja?
N'hem gravat fins a Natcho Martín Blanco,
sentim el que ha passat amb Aina Vidal, ho comentem,
i també entenc que hi haurà més pífies de la resta de candidats.
Podem donar-ho per fet.
Ens pots avançar alguna cosa?
Podríem dir que hi ha una candidata
que creu que el lloguer mitjà a Barcelona és de 1.500 euros.
Aina Vidal, Nació.
¿S'hauria d'hi un programa d'entreteniment sèvies
de la grega de TV3?
És que no tinc antena, jo.
Jo tinc sintonitzat directament Netflix, HBO...
Bueno, no veig la televisió, pràcticament.
¿Quina línia de rodalies passa per Cervera?
Per Cervera. Jo vaig amb bus a Cervera.
Hi vaig freqüentment, però vaig amb bus.
¿Quina és la capital de la cervera?
Gràcies.
¿S'hauria d'hi el nom d'algú creador de contingut en català?
Què és un creador?
Un influencer, un Instagram, YouTube...
Soc molt dolenta amb els noms de les persones,
perquè hi havia aquell noi balear, per exemple,
que feia la broma de les pilotes, que estan tan bones...
Aquest em feia molta gràcia.
A mi que el munt fa molta gràcia.
¿Quién és el diputat d'una altra formació
que més ha sorprès en positiu?
Bé, clar, hi ha una pregunta que per mi és la...
O sigui, la capital de la Cerdanya, Puigcerdà,
que aquí no la sap.
I, bueno, no sé si vosaltres sabíeu
quina línia de rodalia es passa per cervera.
Jo hauria hagut de buscar.
Això és brutalment honest.
Tu te la sabies?
La capital de la Cerdanya, sí,
però la línia de cervera, no.
Com no, tio?
El millor tuit de les últimes hores sobre aquesta qüestió
és que la candidatura de la CUP
segur que s'hagués sabut la candidatura
del tema que aquesta pregunta de la Cerdanya no l'hagués fallat.
Escolta'm, Núria,
Oriol, es dóna'm una mica de context a això,
perquè és evident que la primera a estrenar aquest format
és l'any Navidal, però segurament en veurem més.
Sí, en veurem més.
És la típica cosa que es fa, també,
per saber si els candidats dominen coses
que a la gent els toca més o menys de prop.
Em sembla que a Navidal se li preguntava
per quan anava el quilo de pomes o un tipus de fruita.
Home, si vas al súper, t'hi fixes una mica.
En el cas del lloguer, sí que l'han certat bastant.
En el cas del lloguer, sí, però tenint en compte...
No del tot. Jo crec que una formació...
Aquí també tremen les quarences i incoherències
després dels partits, però una formació
que ha fet tanta bandera a la defensa del dret a l'habitatge,
que ha fet tanta bandera a la llei d'habitatge,
no voler limitar el preu del lloguer...
Al mínim és que t'ho sàpigues de manera exacta.
Crec jo, però jo amb això soc una mica inflexible
amb els polítics que haurien de saber algunes cosetes
de les coses que afecten més a la gent.
És veritat que hi ha una part del test que també és més personal,
de qui t'ha decebut, qui no, que això...
La pàgima Míriam Noguera, que el publiquem dilluns,
diu que està molt decebuda
amb tots els diputats del PSC i de Maritxell Batet.
També se li pregunta per referents polítics,
però les coses així concretes, i més després del que va passar
amb Alberto Nunez-Feijó i el preu de les taronges,
jo diria que si tu per accedir a qualsevol universitat
has de fer una espècie de test,
o has de tenir un mínim de cultura general,
o si vols graduar amb segons què,
has de tenir un mínim de cultura general,
home, que els equips de campanya preparin, no sé,
100 o 200 qüestions curtes, jo, si em dediqués a això,
perquè ningú guanyaria unes eleccions assessorat per mi,
però això segur que hi hauria 200 preguntes
a una plantilla de, ei, et podem pillar amb això.
Crec, vaja, no sé.
Nosaltres ho vam fer a les passades eleccions...
Recordo que et preguntava als candidats
si havien fumat mai un porro.
Per exemple, vam començar a fer preguntes...
Que Pere Aragonès va dir que sí. Incomodes, sí.
O si anaven a una escola pública o privada,
perquè a vegades els partits d'esquerres
que aposten per l'escola pública,
llavors a l'hora de portar els seus fills,
tenen una altra opció, no?
I vam fer preguntes també de les capitals de comarca
per... una mica per a punyetes, això és veritat, no?
Però a mi el que em sorprenia
és que això començàvem amb el primer candidat,
els que venien després que sabien
que farien preguntes d'aquest estil,
doncs continuaven fallant les capitals de comarca.
I ho llego amb el que deia l'Oriol, no?,
que si tens un equip de campanya que sap que vas a un diari
que està fent un qüestionari sobre les capitals de comarca,
doncs te les has d'estudiar per no fallar,
perquè queda molt malament que com a representant públic
et presentis algunes eleccions per representar un territori
i no sàpigues ben bé com està distribuït.
I en el cas d'Aina Vidal,
el fet que no sàpiga que la capital de la Cerdanya és Puigcerdà
doncs compleix una mica l'estereotip dels comuns
que estan molt centrats sempre amb l'àrea metropolitana,
i això seria una de les coses,
potser deu haver-hi un clitxer a superar,
que es podria haver superat amb una cosa tan senzilla
com aquest qüestionari, potser.
Anna.
Este tipo de tests son muy ilustrativos
de los candidatos, candidatas.
Pero es verdad que tienen la posibilidad
de preparárselo previamente.
Yo creo que a Aina Vidal no se preparó nada.
Ha contestado espontáneamente sin tener en cuenta
los riesgos que entraña una entrevista tipo test como esta
que a lo mejor da una imagen que no se corresponde con la realidad
pero queda ahí grabada ya por los siglos de los siglos.
Entonces sí es verdad que también da mala imagen.
Quiero decir, pese a la honestidad de decir
bueno, voy a saco, a pelo, que salga lo que sea,
da mala imagen ver que un político no se prepara las cosas.
Y eso es...
O sea, es que las cuestiones geográficas,
que para mí son dificilísimas,
porque soy pésima para recordar los nombres y demás,
hombre, yo creo que si te vas a presentar electoralmente
o representas Cataluña o tal en el Congreso de los Diputados,
qué menos que conocerte bien la geografía catalana.
Hay cosas que son imprescindibles.
Luego lo de que veas la tele o no,
bueno, eso ya son gustos personales.
Yo creo que un político sí debe ver la tele,
en determinados espacios.
O sea, creo que es obligatorio,
al menos que le pasen un resumen de todo.
Pero el tema de la geografía me parece inexcusable
como me parece inexcusable en otro tipo de candidatos,
como decía Sita Bauriola a Facebook.
Lo de Facebook es que para mí es...
Pero bueno, yo ya sabía en qué liga jugaba.
Ara, ara, parlant de Facebook, digues.
No, jo tinc una certa discrepància amb el plantejament.
Evidentment, el nivell cultural de qualsevol polític m'importa,
però no és un factor, honestament,
que jo personalment crec que sigui definitori
del perfil o del terrenar de la valua d'un polític.
És a dir, jo soc un gran partidari de desinflar
aquestes idees que representen els currículums,
les trajectòries acadèmiques
i, en el més concret, aquesta idea tan vaga de la cultura.
És a dir, crec que, insisteixo, no és definitori.
A mi què m'agradaria saber d'un polític?
A mi m'agradaria conèixer l'anticurrículum.
És a dir, aquelles coses que tots silencien de les nostres vides,
aquells anells que no hem aconseguit,
aquelles vegades que no hem demanat perdó,
aquella vegada que hem fet passar tanta vergonya...
M'agradaria conèixer això.
Perquè, a través d'aquests inputs,
és quan pots accedir de veritat al personatge.
És a dir, que sàpiga quan val un quilo de pomes,
bueno, em sona interessant, però no és definitori.
M'agradaria saber quantes persones considera
que encara hi ha pendent un prec de disculpes,
per quins motius o quins són aquells anells que no va aconseguir,
quines són aquelles vergonyes que va passar o que va fer passar.
Aquest valor que... Això afegeix valor.
El que tu puguis verbalitzar jo soc aquest,
perquè, en definitiva, no ens enganyem,
no som res més que el cúmul de petites derrotes,
de petites vergonyes, de petites...
I la forma que tenim de gestionar-les és el que de veritat ens defineix.
Insisteixo, saber la capital de la Cerdanya, per cert,
jo em sé totes les comarques de memòria...
Això no fa mal a mi, això, Oriol.
Això és ensenyament obligatori, és a dir, això...
Jo recordo exàmens que et posaven un mapa de Catalunya
i havies d'omplir...
Els típics mapes, ara no ho sé.
Però és que jo no me'n recordo.
Però jo crec que s'ha d'anar repassant,
perquè, si no, no te'n recordaràs.
Les garrigues, marmolins. Mare de Déu.
Ah, d'acord.
No sé si és compost, eh? Sé que no és un...
A veure, Roger. Vull verificar, però...
No, clar, vull verificar. Està esclajant.
Està esclajant.
Està verificant a Google.
Montblanc.
Però el... No, però, en sèrio, vull...
És la conca de Barberà, Montblanc.
La conca de Barberà. Mare de Déu.
Ah, d'acord. Són les llacunes.
Però, per exemple, jo tindria llacunes més importants,
i m'he trobat buscant-les i estudiant-les de gran
perquè, en el meu cas, les províncies d'Espanya,
perquè, en el meu cas, amb el model escolar,
es va prioritzar comarques sobre províncies.
I m'he trobat estudiant-les per evitar,
per una qüestió de dignitat.
Vull dir-te que tots tenim grans llacunes,
i insisteixo i acabo, no és el que ens defineix,
ni la capacitat de no tenir-les,
ni el que ens defineix és aquest cúmul,
és com hem gestionat els errors,
com hem gestionat qüestions que, de veritat, són identitàries.
Jo crec que s'han de repassar.
Oriol Marc, terra alta?
Gandesa. Molt bé, Marc Molins.
Alta Riba-Gorça, Núria?
Alta Riba-Gorça...
Pont de Suer? Molt bé.
Molt bé. Aquestes...
Impecable. A l'Anna no li pregunto perquè...
No, no, no.
Aquesta la va fallar la Laura Borràs
el dia del 4 de febrer del 21.
Fàcil. Fàcil, fàcil.
El Molins està suant, eh?
Està suant, el Molins.
Us ho preneu com una competició, eh?
A veure... Així ens va de bé.
18 minuts passen de les 9.
A veure, un moment.
Demà a les 10 de la nit, cara a cara,
l'únic cara a cara d'aquesta campanya electoral
que enfrontarà Pedro Sánchez i Alberto Nemesfejo,
recordem que el candidat socialista em va demanar fins a 6,
només es farà a 3 medias.
Serà el primer únic debat entre els dos candidats
durant més d'una hora i mitja, en un format molt molt molt pactat.
A veure, Anna, per què només es produeix aquest debat
i per què Feijó no vol anar a televisió espanyola?
Bueno, esta es la gran cuestión, yo creo.
O sea, la cuestión ya no es que se celebre uno o dos cara a cara,
sino que, primero, que haya optado por una cadena privada
en lugar de la televisión pública,
además, un expresidente de una comunidad autónoma
que tiene, o sea, juicios ganados por empleados
de su televisión pública, por acoso,
por criticar a Feijó en redes sociales,
por manifestarse todos los viernes que llevan haciendo
desde hace años contra la manipulación de la Junta,
que es salvaje en la televisión pública gallega.
Entonces, bueno, yo creo que Feijó cree que si la televisión
no es como él quiere, que es la televisión de Galicia,
por suerte, en esto es transparente,
llevamos 14 años denunciando la manipulación, los gallegos,
de la televisión pública gallega,
pues él no va a ir en un territorio en el que no se encuentre seguro.
Eso deja quedar muy mal a tres media,
porque ya sabemos que estos son formatos muy pactados
y a mí lo que ya, en líneas generales,
sea Feijó, sea quien sea, me repatea,
es, primero, que no exista una ley
que regule los debates electorales
y empezando por un cara a cara en la televisión pública,
de quienes tienen la posibilidad de ser candidatos de gobierno
y luego a mayores de quienes tienen las posibilidades de gobernar,
o sea, a través de coaliciones,
y, segundo, que sean los equipos de campaña
los que pongan las normas de los debates.
Es que eso me parece, o sea,
quiero decir, es como si entra un político
y te dice cómo tienes que hacer el periódico,
cómo tienes que escribir la noticia que le afecta,
que muchos lo hacen, una cosa no tiene que ver con la otra,
pero es que es el colmo del antiperiodismo,
ese tipo de debates.
O sea, no, usted viene a mi casa y yo le digo a usted
cómo tiene que hacer el debate
y a lo mejor tengo la cortesía para organizarlo bien
de decirle algo antes,
pero no viene usted aquí, me viene a decir
cómo tengo que hacer un debate entre dos candidatos,
porque, claro, la falta de espontaneidad,
de naturalidad y todo está tan pactado
que realmente de lo que podía ser
te quedas con la mitad o menos.
Entonces, bueno, simplemente Feijó no quiere cara a cara
y el vuelo dialéctico con Sánchez sale perdiendo
y sale perdiendo mucho.
Y mientras no... y Feijó no hará nada
que no le sume en campaña.
Nada, cero, le da igual.
O sea, si no voy a sumar nada
debatiendo con Pedro Sánchez, no voy a ir.
Entonces, un debate era lo mínimo, pues lo mínimo.
¿Creu que hi ha alguna cosa en joc, en aquest debat?
¿O creu que pot canviar realment
el sentit del vot significativament?
Perquè, clar, aquí estem parlant d'un trasbassament
de dreta a esquerra o de gent que tenia pensat buidar Feijó
i potser se'n va cap a una mica més a la dreta
o, en comptes de decidir en Pedro Sánchez,
si no el convenç, se'n va a sumar o...?
Sí, home, jo crec que pot haver gent que dubti d'anar a votar,
que després d'aquest cara a cara decideixi anar a votar.
Jo crec que això sigui el trasbassament de l'abstenció
cap a Pedro Sánchez, que crec que és un dels factors
que ell té molta intenció de jugar en aquesta campanya
i la mobilització aquesta del tanto que ve a la dreta
i la dreta ve en un programa, que és el programa
que té molts llocs a finals d'aquesta setmana
i que realment és altament preocupant
i que està marcant, en certa manera, la campanya electoral,
si més no, aquests primers dies de campanya.
Crec que Sánchez té una oportunitat fantàstica
per demostrar una mica això que diu l'Anna,
que a mi Feijó em recorda una mica a un Mariano Rajoy,
però sense tantes de les seves virtuts.
Si és que Rajoy en tenia alguna, que jo crec que en tenia alguna,
un gestor...
Bueno, no s'havia de veure, gràcies.
Sí, estic en un ordre important d'equilibri.
Mariano Rajoy és una absoluta llegenda de la política espanyola
i l'hem de reivindicar.
I, a més, té una preparació, és que no té res a veure.
Bon orador parlamentari, poca broma,
i Mariano Rajoy, un adversari,
tenia en compte, nascut a les files de l'Aznarisme,
amb una experiència tremenda de gestió al govern espanyol,
que quan va arribar a president...
Collo, presidente, como está usted, muy buenos días.
Buenos días, Carlos.
Estoy dentro de un orden y, por tanto, en equilibrio. Gracias.
Aquest senyor és que tindria el meu vot.
Aprofito per dir-ho, com és l'últim programa de la temporada,
aquest senyor, dient això, té el meu vot.
Sí que és fàcil de convèncer, obvio.
Sí, molt fàcil de convèncer importantials, debats.
Amb algunes coses així una mica brotesques ja m'has convençut.
I ara, fora conyes, jo crec que Sánchez també té una oportunitat fantàstica,
no només per assimilar Feijó a Vox,
sinó també per retratar la inconsistència del personatge
en moltes qüestions econòmiques sobre Catalunya.
I una altra qüestió, jo crec que l'Anna ho sabrà millor,
però a mi em decebria moltíssim,
i crec que això ho he comentat més d'una vegada,
que demà no es presenti el debat amb les fotos de Feijó i Marcial Dorado.
A mi això em sabria molt greu.
Si demà apaguem la televisió a les 12 de la nit i Pedro Sánchez...
És massa òbvi, no?
És massa òbvi, però la gent no ho sap.
Sí, jo crec que ho pot fer, eh?, perquè va a ir a por todas.
És que ho hauria de fer.
És molt greu, en la meva opinió, entrant, no pel PP,
que és la dreta i l'alternació democràtica és bona,
però això de Vox és que és infumable.
El programa electoral no hi ha por on agafar-lo.
És que era por.
És que el que hi ha en joc és moltíssim.
És a dir, a mi, quan també aquest demà tí
em mirava les enquestes pròpies d'aquest diumenge,
amb 15 dies d'antelació, em feia pànic
les enquestes que sugereixen aquesta possibilitat
absoluta, honestament, em fa pànic.
L'alternància, estic d'acord amb l'Anna,
és consubstancial a la democràcia.
Jo continuo pensant que el proper mandat
hauria de ser un mandat de consolidació
d'aquesta tendència de progrés que ha viscut aquest país
en els últims mandats, però evidentment
l'alternància forma part de les regles del joc.
Dit això, quan l'alternància implica
que veiem que condicionen els parlaments autonòmics
per la política de Vox, això em fa literalment pànic.
Perquè implica un retrocés, ja no un desmantellament
de fites i de conquistes irrenunciables,
sinó quatre anys de veritable estressó
i de patiment polític intens.
Sí, jo crec que, segons l'enquesta de l'ARA,
no la de la Vanguardia, aquests pactes de PP i Vox
i la possibilitat de l'extrema dreta
de la política mobilitzarien el votant d'esquerres
per anar als comissis. El que passa és que a la Vanguardia
el que detecta és el contrari, que no està mobilitzat
encara aquest votant. Avui no podem dir
ni allò que les enquestes marquen tendències,
perquè la tendència és contrària, és doble
i ens ho dic contradictori, però en el cas
de l'enquesta de la Vanguardia, el que dèieu,
si pot haver-hi un traspàs de vot entre PSOE i PP,
sí que almenys al voltant d'un 13% dels que havien votat
el PSOE el 19% ara optarien per la papereta
del PP. Per tant, en certa manera,
hi ha un traspàs entre bloc dreta
i esquerra i això és interessant
en els termes del debat i pot afectar a les preferències
electorals, penso, i després en el cas
del resultat de l'ARA, que el que diu és que l'esquerra
aguanta i que, per tant, la decisió seria
dels partits independentistes, és interessant
perquè almenys dos partits independentistes,
la CUP i Junts, estan dient que no investiran
a Pedro Sánchez si no és a canvi d'un referèndum.
Llavors és interessant veure el que diuen
els seus votants i, en aquest sentit,
la majoria, tant dels votants de la CUP d'esquerra
com de Junts, prefereixen un govern de Pedro Sánchez
abans d'una repetició electoral perquè no compleix
la decisió d'investidura. En el cas de Junts,
és al voltant d'un 52%, en el cas d'esquerra,
això encara és més elevat, fins a un 59% i la CUP
també preferiria la mateixa opció. Això hem de veure
si canvia alguna manera el discurs en campanya
o mantenen les condicions que estan posant ara
que realment són dures per un eventual investidura.
I en el cas d'esquerra, que ha donat suport
al bloc de Pedro Sánchez durant els darrers quatre anys,
no ha concretat en què ha de consistir
aquest pujar el preu per donar el suport al PSOE.
No sé si veurem si concretarà al llarg d'aquesta campanya.
Un segon. És que tinc aquí el programa electoral.
I us deixo alguns punts, d'acord?
Promourem un estat unitari administrativament
descentralitzat que sigui capaç de promoure la igualtat
i la solidaritat entre els espanyols.
El programa electoral de Vox, punt número 1.
Estic traduint.
Aquesta és la primera.
El projecte es diu...
Crec que en algun punt parlava
de suprimir els Mossos d'Esquadra.
Suprimirem el Ministeri d'Igualtat?
Per suposat.
I després el de suspendrem immediatament l'autonomia.
Bé, són alguns dels programes electorals de Vox
que, segons l'enquesta de l'avantguàrdia d'avui,
sumaríem al Partit Popular per fer...
És terrible.
President, digues, Oriol, tenies la paraula.
És molt senzill. Crec que el més perillós,
ja ho hem vist al País Valencià i a les Illes Balears,
que són les dues modalitats de pacte
que ha fet el PP i Vox a València en entrat,
que va ser vicepresident i a les Illes Balears
s'han quedat fora a través d'una abstenció.
El problema no és que governin junts,
el problema és que el PP sumeixi el discurs de Vox.
En un entorn europeu, normalment, la dreta civilitzada
té una tradició o potser democristiana,
o potser conservadora, fins i tot pot tenir un punt liberal.
És veritat que aquí, com que som un país mediterrani,
aquestes coses no tenen menys. Però aquí, al pòsit de la dreta,
hi ha hagut moltes habis d'Iván Espinoza de los Monteros,
senyor que era ministre d'Exteriors del franquisme.
Suposo que en moltes sobretaules, al llarg dels últims anys,
s'ha repetit la frase, ja n'hi ha prou, prou de catalans,
prou de Irene Montero, el cupo vasco,
els hi posarem per on els hi càpiga,
i això, al final, tu et vas embalentonant fins un punt
que surts de l'armari i dius que ara ja n'hi ha prou, fins aquí.
Està molt pensat, el programa aquest.
Aquest programa té moltes idees de l'extrema dreta.
Té una capacitat molt potent de penetrar en gent jove
i de penetrar en uns sectors de la població
que són rellevants i que tenen influència,
per exemple, els cossos i forces de seguretat de l'Estat,
o els militars. Si busquem el mapa essencial
de què ha votat cadascú, mirem què voten
a prop de les academies militars o de segons quines comissaries,
i és evident que voten a l'extrema dreta.
Si el senyor Sánchez aquest és un comunista
que només fa concessions a l'independentisme,
ens l'hem de carregar. El problema no és que Vox digui això,
el problema és que el senyor Znar, per cert,
ja sé que jo l'admiro molt, del 96 al 2000 diríem,
després ja no tant, ahir digui que el preu
d'apactar una nova coalició entre Pedro Sánchez,
Sumar, Unides Podem, el que sigui més els independentistes
és una consulta al País Basc i a Catalunya.
Molt.
Si la coalició Frankenstein esta sigue en el gobierno,
el precio que tienen acordado ya
es hacer una consulta en Cataluña y una consulta
en el País Basc. Ese es el precio acordado.
Ese es el precio que van a pagar.
És que això és mentida. 1 i 2. És que és mentida.
Si haguéssim volgut fer-la, ja hauríem pogut,
perquè aquesta majoria ja hi era ara.
Si Pedro Sánchez hagués volgut concedir un referèndum a Catalunya,
sabent que la majoria que existeix en aquesta legislatura
des del principi que sap que això pot penjar d'un fil
en qualsevol moment. No ho sé. Sí, es van indultar 9 persones.
Perfecte. I s'ha contribuït a regularitzar el terreny de joc
de la política una altra vegada. Ara bé,
de referèndum és que ni és ni se l'espera.
Sobre Aznar, dos fets, que no és opinió, són fets.
El bigot ja ha desaparegut del tot?
Això em sap molt bé. S'ha anat degradant fins a desaparèixer,
i un altre fet és que cada dia que passa vocalitza menys.
Sí, això és veritat. Però fa mil abdominals al dia.
Jo això no m'ho crec. Ja m'ho vas dir un dia i no...
A mi m'agrada molt. Diu que és fàcil, l'Oriol, per això.
Es pot fer. Digues, Marc,
sobre les abdominals que faig, però estic a zero.
Per mi, la campanya, la importància que tindrà aquesta campanya,
bàsicament, és a mi, com a actor,
m'ha de servir per valorar
el nivell de dependència que tindrà el PP respecte de Vox
i com de permeable serà el PP respecte de valors
que, per mi, són estrictament antidemocràtics.
Van contra els valors constitucionals
i contra aquests landmarks de fites constitucionals
que hem anat assumint al llarg dels anys.
Per tant, valorar quin és aquest nivell de permeabilitat
i lamento pensar, i molt m'haurà de canviar el criteri,
que és que, per tant,
pensar, i molt m'haurà de canviar el criteri,
que és excessivament, que és absolut.
És a dir, el PP és absolutament permeable a aquests valors
de desigualtat, de recentralització, de regressió
en termes de drets i valors constitucionals.
Per tant, serà un dels factors determinants
en aquests 15 dies i ho veurem no tant o no només
en la campanya com també en les investidures
que hi ha pendents en alguns parlaments, com en aquest cas
de Guardiola, que crec que hi haurà dues sessions importants
previstes amb caràcter previ a la celebració de les eleccions,
on veurem una candidata
que inicialment va prometre i va jurar que mai
pactarien Vox pels valors que representava,
i ara veurem com acaba pactant aquesta permeabilitat,
aquesta dependència, que insisteixo crec que és un factor
a evitar.
El primer cara a cara entre presidenciables
del govern espanyol es va fer fa tres dècades, 30 anys,
l'Eznar i Felipe González, 1993,
encara en victòria pel felipisme.
Creo que no le está saliendo bien, se viene con la elección
muy bien aprendida, incluso con la intervención escrita de antemán.
Usted presenta un programa viejo y lo presenta como si fuera nuevo.
Moderat per Manuel Campó Vidal,
aquí ens hauria de saludar, però crec que està dormint,
a aquesta hora encara. Escolta'm, 6 cara a cares,
jo trobo que són pocs, no?, amb la història democràtica d'Espanya.
Hombre, nada. Aquest, el 93,
va tornar a guanyar a Felipe, però al cap de tres anys
sí que Aznar el va poder... el va poder batre.
Dos debats d'Aznar-González, 1993,
fins al 2008 no es van fer dos debats més
entre Iazza-Patero i Rajoy,
el 2011 un entre Rubalcaba i Rajoy,
i el 2015, debat Sánchez-Rajoy, però des del 2015
que no es produeix un cara a cara, i de fet a Catalunya
és molt delicat això dels careres a cares,
perquè al final estàs acotant les preferències dels electors
i els estàs dient que això és una cosa o l'altra,
i en un sistema parlamentari això no va ben bé així.
El 2010, no n'hi ha hagut mai cap a Catalunya,
però sí que hi va haver aquest, és que segurament recordareu
el vídeo, Artur Mas i José Montilla.
L'última intervenció, un debat, sense qui pugui haver debat sobre això,
jo et dic que sí i el pren ara. Sí, jo et proposo...
Es cull.
Això era un debat a TV3, amb tots els candidats,
però crec que en una pausa publicitària o tan bon punt es va acabar,
Artur Mas i José Montilla es discutien,
i recordo que aquest debat el va mudar al Josep Cuní,
que aleshores feia els matins a TV3,
i a vida de directora la Mònica Terribas,
que intentava posar pau allà al mig entre Mas i Montilla,
i aquí, tot i que es van citar per fer aquest cara a cara,
no es va acabar produint.
No es va acabar produint una mica per la raó que deia la Núria,
per fer un debat, home, és un argument justet,
perquè la gent no tria el president, el tria el Parlament,
en el cas de Catalunya, el Congrés dels Diputats,
en el cas d'Espanya,
i, evidentment, jo crec que aquell cara a cara
hagués tingut molta gràcia Mas i Montilla el 2010, com es treu.
Crec que són 62 diputats, Montilla en treu 28,
Artur Mas potser li hagués anat bé per acabar de demostrar
que el tripartit en aquell moment ells considerava que no funcionava,
i José Montilla l'única bala que tenia també era dir,
i ens hi posem ara mateix.
Evidentment, una mica el deia abans l'Anna,
tots aquests debats, les negociacions,
trascendeixen fins i tot la política,
estan en mans de cessors, també hi juga un paper,
l'aparell mediàtic, tot està molt paltat,
i a vegades, per la posició d'un ferristol
o per l'ordre d'intervenció, l'organització en debat
se'n pot anar al garete, que diríem.
I en aquest cas, home, va ser una pena que no hi fos.
Però és que ara és veritat que no són democràticament del tot
sants en la mesura que tothom ha de tenir el mateix dret a representació,
però és evident que el morbo que hi ha demà,
perquè aquests dos s'esbatucin,
home, això donarà xifres d'audiència milionàries, segur.
A banda de que el cara a cara no contrasta programes,
contrasta persones, al·loquències, retòriques,
i, per tant, pot generar aquest petit...
un cert viaix en el moment de formar l'opinió,
però jo també suscric un plantejament que feia l'Anna,
al començament,
hi hauria d'haver una certa regulació,
el que no pot és d'aprendre de l'oportunitat
de les circumstàncies, de la inèrcia de cada contesa electoral,
el fet que hi hagi o no hi hagi uns instruments d'exhibició
que són essencials per formar la voluntat igual,
igual que algun dia ens haurem de començar a plantejar
si hem d'anar cap a models de segones voltes i demés,
perquè és que estem tots aquí plantejant el 23J,
però és que l'escenari d'una eventual repetició electoral
amb el fraccionament que tenim avui en dia a l'arc parlamentari
i la dificultat d'aprendre decisions i generar consensos
és enorme, per tant, hi ha tota una sèrie de qüestions
que haurem d'anar entomant per millorar la qualitat democràtica
d'aquest país.
El que passa és que és delicat això de la segona volta,
és a dir, no dic que no pugui ser un sistema
que sigui útil, sobretot perquè té una incidència
més directa de l'elector amb qui acaba sent president,
amb un sistema ser més presidencialista o presidencialista.
El que passa és que en un sistema parlamentari,
a més, en un escenari tan fragmentat,
el que estàs també fent és obligar a l'elector
a triar per una opció que en realitat
tampoc és ben bé la seva.
I quan hi ha sistemes que polaritzen molt
entre dos candidats, les persones que no se senten representades,
segurament amb l'opció majoritària,
no s'estan representant en el Parlament directament,
que la gràcia dels sistemes parlamentaris és que tenen
que representar més la pluralitat,
i que potser en les societats en què es limiten molt les opcions,
això no és tan possible.
9.38. Faig una pausa i de seguida continuo amb el suplement
amb la Núria Oriols, l'Oriol Marc, el Marc Molins
i l'Anna Perdovera. Fins ara.
L'univers al teu costat em queda petit,
ets tan especial i tan zenit.
Jo t'estimo igual.
Amb Catalunya Ràdio, TV3 i Vigí Català en fluït,
obre el cor a l'estiu més especial.
A mi aquella nena de 15 anys,
la Núria Oriols, la Núria Oriols,
la Núria Oriols, la Núria Oriols,
la Núria Oriols, la Núria Oriols,
a mi aquella nena dolenta
m'atreia d'una manera que no acabava d'entendre.
Amigues per sempre.
Jo només era un ombra pàlida d'ella.
Rivals per sempre.
Jo per bé o per mal no me'l tinc, però això no saps com és.
L'Amiga Genial, a TV3 aquesta nit.
L'incoronazione d'Hippopea de Monteverdi
tanca la temporada del 175è aniversari.
Erotisme i fascinació pel poder
en la producció de Calixto Viejto
amb direcció musical de Jordi Savall i Luca Gullelmin
del 10 al 21 de juliol.
Entrades de l'ICEU Bunkard.
Entrem al búnker.
Se sospita que tenen malòstia, per això tots dos tenen la cara deformada.
Malaltia hòstia, perdó.
Sort que no ets metge.
Jo me'n recordo d'anar al metge i preguntar,
i això, aquests anoisis on sortiran?
I la doctora em va dir, saps allò de la meva salut?
I jo li vaig dir, però què li passa?
A mi em posa molt nerviós anar acompanyant
i aquella responsabilitat de...
m'avisaràs quan això s'hagi buidat?
No puc treure la vista d'aquella bossa.
Cau l'última gota i comença a entrar aire.
El búnker, amb en Pey i un Jair Domínguez i la Neu Roser.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio.
No sé si t'he trobat o m'has buscat.
Catalunya Ràdio.
Obre el cor a l'estiu més especial.
No sé si t'he trobat o m'has buscat.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
La vida és una tómbola...
Del 12 al 16 de juliol, al Teatre Aòlia de Barcelona,
Tómbola, de Maria Ramírez i la companyia Jesper Cap.
Un monòleg musical sobre el masclisme,
la toxicitat i l'abús de poder,
el ritme de cançons de Marisol.
Més informació a teatreaòlia.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Del 7 al 22 de juliol,
celebrem el Festival Internacional de Música Pau Casals al Vendrell.
En aquesta edició es conmemoren els 50 anys de la mort del mestre Casals
i comptarà amb una programació d'artistes internacionals i nacionals
que interpretaran una àmplia varietat de programes de música de cambra.
Més informació a auditoripaucasals.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
El Suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Tres minuts per arribar tres quarts del matí.
Som a Catalunya Ràdio, amb l'Anna Pardo de Vera,
amb l'Oriol Marc, amb el Marc Molins,
amb la Núria Oriols,
i fent testos d'actualitat
i posant a prova també els nostres tertulians
per la campanya electoral
l'endemà que es fessin virals aquestes tests a Aina Vidal.
A veure, estem recuperant, estem tirant de maroteca.
Comencem pel test del diari Ara.
Això quines eleccions va ser?
Les catalanes del 21.
Preguntant a tots els candidats per la marihuana, no?
Sí.
Ha fumat mai marihuana?
No.
No?
No.
Sí.
I durant l'últim any?
No.
Sí.
No.
Sí.
I en l'últim any?
Eh... no.
L'últim any, tancada a casa, no.
Hi havia algun... Han reconegut algunes veus, no totes, eh?
Sí, l'última era Jèssica Albiach.
Sí, l'última era Jèssica Albiach.
És a dir, entenc que els candidats d'esquerres,
alguns reconeixen que sí, no?
I els candidats de dretes no n'hi ha cap.
És que hi ha un viatge aquí, eh?
Bueno, no ho sé.
He reconegut Salvador Illa dient que no.
El president Aragonès dient que sí, però que l'últim any no.
L'últim any no.
Jèssica Albiach també amb la mateixa resposta.
I després, quins més no s'hi havia?
Laura Borràs va dir que no.
Ah...
Alejandro Fernández, suposo que també va dir que no.
I...
Carrizosa va dir que sí, però l'últim any no.
Ah, és que no n'hi ha cap. I la CUP?
La CUP ara no li he reconegut.
A veure, podem recuperar... Dolors Sabaté.
Dolors Sabaté hi havia.
Què ha dit Dolors Sabaté?
És molt buit, això, eh?
És igual, és igual.
És igual, és igual, Dani, és igual.
Però me revientan las estadísticas,
porque que toda esta gente no haya fumado marihuana
no se corresponde con las estadísticas
de la gente que ha fumado marihuana.
Entonces, ahí alguien miente.
Hi ha alguna a aquesta taula que no hagi fumat mai marihuana?
Jo. Jo.
Que no haya fumado. No, yo sí que la he fumado.
Marc, estàs parlant de Sant Fàcil.
Me sinta fatal, todo se ha dicho.
L'últim any...
El feia cara de necessitar un advocat.
Jo llutar un poc perquè me sento molt mal.
Jo no... Jo sí.
L'últim any no.
La falta de veritat.
Després de demà jo no em fa responsable
del que pugui passar.
A veure, un minut per tres quarts de...
Tenim un altre test
que aquest va ser...
T'asseguro que jo no el superaria.
D'on ve aquest Nil?
També del diari ara.
Els números ordinals.
En castellà. Alerta.
¿Cómo es diu 26è en castellà?
26º.
No.
¿Cómo es diu 23 en castellà?
23º.
¿Cómo es es diu 78è en castellà?
78è en castellà.
78º no hi seria ara.
78º no hi seria ara.
¿Cómo es diu 92è en castellà?
Uau.
9º.
2º.
¿Cómo es diu 58è en castellà?
M'agafes molt adormida
i molt lenta de reflexos.
Laura Borràs. No ho sé.
¿Cómo es diu 76è en castellà?
76º.
¿Cómo es diu 56è en castellà?
66è en castellà.
26º.
Ara coneix?
Jo això no ho sé.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do era difícil, Marc.
El Marc sí que s'ho sap.
Sí, per nosaltres no deixa de ser
en el món del dret.
Els cardinals i els ordinals són habituals
i constants.
Però m'estranya que no se sàpiga.
És a dir, sí que crec...
Insisteixo que no és un paràmetre per mi
de valoració d'aquest tipus de factor,
però sí que m'estranya que no se sàpiga.
I que hi ha aquest punt d'injustícia
en aquest test.
A veure, no ens critiquis el test.
Home, a veure...
Això no defineix una persona
si és un bon polític o no.
No, però això va començar perquè a la redacció
també ens ho preguntàvem i costava molt
i vam pensar, mira, ho podem posar.
Era un test amb moltes preguntes i mira...
A veure, feia gràcia.
I ho hem recuperat, vol dir que fa gràcia.
Aquest any què prepareu al diari de...?
Aquest any no fem test
i el que fem és agafar
preguntes que fan infants.
I els fan un parell de preguntes
a cada polític
que passa pel diari.
I esteu notant que...
Com van les visites al web
d'aquest seguiment de la campanya?
Ho dic perquè estem empalmant dues campanyes consecutives,
més de juliol.
Com que venim durant que sempre comentàvem
que la informació política costava molt
esteu remuntant o no això?
A les municipals va remuntar bastant.
És a dir, les xifres al final
i amb tot el tema dels pactes postelectorals,
doncs és veritat que la gent va mostrar
interès sobretot amb les pàgines
que és de consulta de resultats,
pactòmetres, és a dir,
hi va haver un pic d'audiència
en aquest sentit.
És veritat que a la campanya, el dia a dia
dels mítings, l'audiència no segueix
el que diu cada dia
un candidat perquè més fa dos actes,
això no se segueix,
però el que són els pics
de la nit electoral
o les negociacions,
això sí que vam tenir audiència
bastanta en tot el que són
les eleccions municipals.
Aquestes últimes setmanes,
aquesta setmana que hi ha hagut
la sentència del Tribunal General
amb l'expresident Carles Puigdemont,
també continua generant molta audiència.
Puigdemont continua generant tants clics,
Puigdemont el títol,
hi ha clics.
La influència a Twitter té repercussió
o qualsevol cosa que facis d'ell.
És un personatge que genera interès com és normal
perquè la situació és molt excepcional,
no està resolta i per tant la gent també té interès
de saber què és el Tribunal General
de la Unió Europea, el Tribunal de Justícia
de la Unió Europea.
Si peces d'aquestes que ho masteguen tot bé,
això tendeix a funcionar.
Igual que funcionen molt bé les curiositats.
El test aquest de l'Ene Vidal, per exemple,
les visualitzacions al vídeo, molts tuits amb cita.
A vegades l'anècdota,
sense caure en fer guarrades
o un clickbait
o coses que...
la finalinia aquesta d'informar
o fer una mica el burro,
les coses curioses funcionen.
Per fi, els culturals de candidats,
10 coses que no sabies d'un candidat,
tot això tendeix a interessar el que interessa menys,
és a vegades la crònica final del dia
o l'enfocament aquell,
que és molt de diari de paper, per entendre'ns.
És una aposta, però al mateix temps ho has de fer
si tu vols prendre una mica en sèrio.
Sempre estem una mica allò d'aquesta barreja,
aquest peu entre
què li interessa a la gent què vol consumir,
més aquest punt de prestigi
entre moltes cometes de cobrir una campanya seriosament
i tenir gent a totes les caravanes,
fer els títols informatius,
sense perdre per això la pulsió aquesta d'anar a buscar
coses que, des del punt de vista periodístic
i sempre rigorós,
puguin arribar a tenir directe,
perquè en el fons tots acabem vivint d'això.
El tema electoral
mobilitza, mobilitza electors,
però és veritat que sempre
hi ha figures,
hi ha figures més carismàtiques que altres.
Nos va, a veure,
sent honestos, quant més dereta
i ultradereta, millor ens va.
Això és així.
Si a mi em preguntes
en funció de l'audiència de públic,
què prefereixes, que governi la esquerra
o l'ultradereta?
Jo crec que és del moment en què
els postulats de Vox són assimilats per el PP.
I jo et diria,
pragmàticament, la ultradereta.
Quiero dir,
les audícies es concentren
quan hi ha governs tan polaritzats
i perdem molts si governa la esquerra.
Això és així.
I després hi ha figures
que sempre donen joc.
Per exemple, entrevistem
la setmana passada Jose Manuel Beiras,
que jo crec que és un personatge meravellós
i és un polític, en fi,
del qual aprendre moltíssim
amb una traietòria bastíssima
en moments molt crucials.
I aquí segueix sent un dels més llegits,
tot i que han passat ja molts dies.
Puigdemont segueix sent
un tiró d'audiència,
sempre tot el que li passa,
perquè, efectivament,
com deia Uriol,
és un tema molt excepcional.
És una situació molt excepcional,
però ja dic, l'ultradereta
l'ultradereta manda,
i, desgraciadament,
cal informar molt sobre ella
i dir qui són, realment,
i què s'està jugant
el país amb ella
i, a més, com el PP
està cedint a l'obèstia.
És que ni jo m'esperava...
Sé que el feijo és el poder per al poder,
però ni jo m'esperava tant.
És que és una cosa...
El concepte...
El concepte Frankenstein,
i qui se l'inventa?
Perquè ahir l'ha adoptat clar.
Rubalcaba, crec que fos Rubalcaba.
Sí.
Diria que sí,
en alguna de les repeticions electorals,
no em vull equivocar,
però quan hi ha tanta fragmentació
i s'intenten pactes
a tres bandes,
crec que en aquell moment no ho diu Rubalcaba,
però no em vull equivocar.
Però ara és un concepte que es fa servir
per denigrar Pedro Sánchez.
No em miraria tranquil la monides Podem
dins del govern espanyol.
Per mi el que em meravella és aquesta idea de...
Frankenstein a dormir perquè està guapot, eh?
Aquesta idea de Frankenstein,
el que em meravella és que el PP,
un dels lemes que fa servir
és voteu-me per evitar d'aprendre de Vox.
És a dir, en la mateixa idea,
ja hi anare no implícita
la sensació de que Vox
és excessiu, és nociu,
és contaminant,
i ho fan servir com a eslògan.
És que és una cosa màgica, no?
Com gestionem la contradicció
i el convertim en debilitat amb fortalesa.
És màgic.
952, tenim un altre element
d'aquests textos
i ja tancarem.
Vostè va anar a l'escola pública o a la privada?
La concertada. A concertada.
A la privada.
Vaig anar amb una escola concertada, l'escola Virulai.
Concertada.
Quan era petita anava a la privada
perquè en aquell moment l'escola nacional
no era aquesta, anava amb una escola popular
i després
vaig passar a l'institut públic.
Vaig anar
a l'escola concertada.
I a l'IGB vaig ser a la pública
i llavors a la concertada.
No, concertada tota.
Fèiem aquesta pregunta
per a vegades, no?
És contradictori.
Només surt Dolors Sabater
que va anar a la pública una estona.
Sí, perquè en la seva època, quan era petita,
vosaltres sou pública o concertada?
Concertada. O privada.
Jo concertada pública.
O concertada o pública.
No, perquè el...
L'ensenyament primari és públic?
No, al revés.
El batxillerat el vaig fer al públic
i la resta al concertat.
Igual que jo.
L'IGB, que era el meu cas,
l'he fet a l'escola concertada
femenina de monjes
i després vaig anar a l'institut públic.
I la pregunta que potser hauríem d'haver afegit
és on porten els seus fills,
perquè clar...
Et defineix més.
Que no pas on has anat.
Inclus la formació a estendre-la
a l'àmbit universitari,
perquè en ocasions tenim aquesta idea molt de l'escola,
però jo crec que el que és definitori
que marca la personalitat i el caràcter
és la universitat.
Crec que és un factor a tenir en compte.
6 minuts per arribar
a les 10 del matí.
Teniu actes de campanya avui?
Jo vull llibre. Jo també.
Jo també vull res de res.
Perquè estem parlant molt d'aquest cara a cara demà.
A TV3 viurem també el debat,
en aquest cas amb tots els candidats,
que això serà ja la setmana que ve,
amb l'Ariadna Oltra.
I veurem també
quina lectura queda de tot plegat
dels resultats a Catalunya,
que molt previsiblement seran diferents
dels de la resta de l'Estat,
amb una victòria socialista que ahir sí que...
Aquí tots els diaris sí que hi coincideixen,
que ho tenen fet
després de molts anys de no guanyar
les eleccions dels socialistes a Catalunya
en el cas de les espanyoles.
Catalunya, com sempre, quan es demana
aquesta mobilització contra la dreta,
és dels pocs llocs que acostumen a respondre.
També hi ha una altra
xifra a veure a la nit electoral.
Jo crec que és bastant clar que guanyarà
el PSC a Catalunya, més en distància,
i és el frec a frec entre
Esquerra i Junts. Aquí també hi ha una
competència molt viva
i que pot també marcar
les relacions post-eleccions espanyoles a Catalunya.
Doncs ho deixarem aquí, companys,
perquè arriben els espais de propaganda electoral
després de la publicitat,
que si us agrada.
Anna Pardo de Vera, Marc Molins, Núria Oriols, Oriol Marc,
que tingueu molt, molt, molt bon estiu.
Descanseu. Igualmente.
Igualmente a todos.
Ens retrobem al setembre. Cuideu-vos.
Fem una pausa i de seguida el suplement
és bonet i també continuarem
connectant amb Londres, amb el Leon Sindreu i el Toni Rodon.
Fins ara.
A Nespresso sabem que cada moment
del teu estiu és per gaudir-lo
i el volem viure amb tu.
Perquè siguis on siguis, no renuncis
al teu cafè preferit.
Per això, en la teva propera comanda,
rebràs un detall que omplirà el teu estiu
del sabor inconfusible de Nespresso.
Aneu a boutique Nespresso i gaudeix de yours
special days fins al 16 de juliol.
Consulten les condicions a nespresso.com.
Nespresso, what else?
Encara no.
Preservar la biodiversitat.
Semana de les dones. Som dones.
A Catalunya Ràdio. Celebrem el Dia Mundial de la Ràdio.
És genial. M'encanta.
A Catalunya Ràdio celebrem els nostres primers 40 anys
i seguim avançant perquè el millor encara ha d'arribar.
40 anys compromesos amb la solidaritat,
amb la diversitat,
amb el medi ambient,
amb les causes socials.
Moments de ràdio amb valor.
El valor dels que ho han fet possible.
Regalateatre.cat.
40 anys formant part de Catalunya Ràdio.
Formant part de la teva vida.
Hem jugat, hem après
i ens hem divertit.
Soc aquí!
Ara, les millors excursions d'Antitok
i les sorpreses d'en John C. al llibre.
Hi, kids!
I els punts habituals.
L'estiu és un bon moment per escoltar podcast.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refitjar el territori.
Ciberseguretat.
Trencar tòpics sense aglicismes.
Els nous oficis digitals.
El podcast LGTBI UINES.
Els Estats Units és un país de contrastos.
Seguiu-me, que us ho explico.
Reflexionarem sobre el català.
T'agrada el buf?
Ara que tens més temps i que teleministres com vols,
escolta podcast.
Emporta't els podcasts de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Dissabtes i diumenges des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
23 de juliol.
Eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat.
Espais gratuïts de propaganda electoral.
Perquè el no a tot no serveix de res.
Perquè m'estimo la meva llengua
i m'estimo la meva escola.
Perquè ara cal protegir tot allò que som.
I tot el que volem ser.
I tu què faràs?
Et quedaràs a casa o defensaràs Catalunya?
Defensa Catalunya.
Vota Esquerra Republicana.
Pops són un problema per a la democràcia
i per als drets aconseguits.
Su discurso supura odi.
El independentisme no se lo borra.
Ni con porras ni con multas.
Amnistia y autodeterminación.
A ningú se'l va obligar mai a parlar en castellà.
Señor, voto en no.
Me veo obligada.
Plantem cara. Vota CUP.
España necesita un cambio de rumbo
que nos permita proteger lo que de verdad importa.
Santiago Abascal se compromete a construir la alternativa.
Vox va a terminar
con todas las leyes que dividen y destruyen.
Va a devolver la voz al pueblo español
para que recupere las riendas de su destino.
Este 23 de julio. Vota lo que importa. Vota Vox.
Ja n'hi ha prou que des de Madrid ens menteixin a tots.
Ja n'hi ha prou de demanar-los permís.
Ja n'hi ha prou del polifiscal.
Anem a Madrid a ser decisius per Catalunya.
Tens l'oportunitat de canviar-ho tot.
Pels drets, pels recursos, per la dignitat.
Vota junts.
España necesita un cambio de rumbo
que nos permita proteger lo que de verdad importa.
Santiago Abascal se compromete a construir la alternativa.
Vox va a terminar
con todas las leyes que dividen y destruyen.
Va a devolver la voz al pueblo español
para que recupere las riendas de su destino.
Este 23 de julio. Vota lo que importa. Vota Vox.
Avui som una Catalunya i una Espanya
que té cura, que protegeix.
Una Catalunya i una Espanya que avança.
Nosaltres sabem que aquest viatge no pot acabar aquí.
El proper 16 de juliol, a partir de les 11 del matí,
vine el nostre acte central de campanya
al Palau de Combrissos de Montjuïc
amb el president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez.
Amb tu, Catalunya avança. Amb tu, Espanya avança.