A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diu menja 17 de setembre del 2023.
Avui el suplement Artúl i Amboriol Mar, cap de Política de la Nació,
la Núria Urriols del diari Ara, l'Anna Pardo de Vera de Público
i el Marc Molins, advocat penalista.
A les 10, la setmana tràgica,
amb el columnista World Street Journal, Leon Sindreu,
i el politòleg Toni Rodon.
I després, 9 mesos després que li diagnostiquessin un càncer de mama,
Chantal Llovin, a la veu del Revolució 4.0,
es torna a posar davant dels micròfons a Catalunya Ràdio.
Ha passat per quimioteràpia, dos ingressos hospitalaris
i un procés que li ha canviat la manera de veure
i de viure el món.
Però aquesta temporada la Chantal ja torna al capdavant del Revolució 4.0
i aquesta és la primera entrevista radiofònica
on explica tot el que ha viscut.
Jo, quan vaig començar a fer quimioteràpia,
em vaig fer amiga de la químio.
I és una cosa que em va recomanar la psiconcòloga d'Oncolliga,
la Lídia Cava,
que, clar, hi ha gent que es tensa molt a l'hora de fer quimioteràpia,
perquè estaràs endollada dos hores, en el meu cas,
també pot ser més hores, tres, quatre, depèn del...
I aquí, màdicament, t'està curant.
Per tant, tot i que et deixa cau i et deixa amb ganes de vomitar
sense gaire força, amb fatiga, t'està curant.
Llavors, jo dic que aquest no és el que em va fer més por
no la quimioteràpia.
El que em fa posar el dia, que el metge em diu el 24 de novembre,
tens un tumor,
un tumor de... una pilota era, de 3,5 centímetres, 2,5.
La Xantal Llovina, avui, a quarts d'onze,
el suplement explicant que se n'ha sortit,
perquè se n'ha sortit i perquè torna el peu del canó.
A quarts d'onze la tindrem, l'enhorabona.
A les 11 llibres sèries i bandes sonores amb la Marina Porres,
les converses de taverna del Roger Mas i el David Carabé,
els arguments universals de la Marta Ferrer,
i a les 12 el segon capítol de l'Eclipsi,
al voltant de la conversa i al voltant de la nit.
Es calcula que 25 anys és el temps
que dorm una persona al llarg de la seva vida,
25 anys de nits, i això ens dona peu a molts temes de conversa.
Després del pas del Tomàs Fuentes,
avui arriba el torn de Pere Quillué,
la veu de Catalunya que aquests dies interpreta el cos més bonic
que s'haurà trobat mai en aquest lloc, al Teatre Romea.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esparit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui ens llevem fent-nos en ressò del malestar
que s'està vivint a l'illa de l'Empadusa
per la gestió migratòria del govern italià i d'Europa.
Alguns sectors de la població diuen
que no volen ser una presó del Cataràs,
al mig del Mediterrani,
que concentri els migrants que des del nord d'Àfrica
intenten arribar a Europa.
Molts l'Empadusians han protestat, ho han fet,
però no han fet res.
Molts l'Empadusians han protestat, ho han fet,
aquest dissabte passat al carrer.
Qualsevol persona que pensi que l'Empadusa
ha de ser el Cataràs s'equivoca de ple,
perquè nosaltres volem viure del turisme i de la pesca.
I prou.
Són protestes la vigília de la visita
avui diumenge de la presidenta del Consell Europeu,
Ursula von der Leyen
i la primera ministra italiana, l'ultradretana,
Georgia Melónica.
De la crònica política, els partits independentistes
pressionen Pedro Sánchez
per accelerar la negociació de cara a la seva investidura.
Junts li reclama que compleixi l'acord
perquè es pugui parlar català tant al Congrés com a Europa.
Míriam Nogueras.
Si el PSOE vol negociar amb Junts,
ja sap perfectament quin és el nostre marc de negociació
i que no es pensin
que el temps els arreglarà els problemes
com feia Rajoy perquè es poden endur sorpreses.
I això va pel català i també va per l'amnistia.
Esquerra republicana l'advarteix
que no s'arrisqui a perdre temps.
No anem del tot bé.
I Esquerra republicana no es vol trobar
en una negociació d'últim minut
amb concessions d'última hora
amb finalitats clarament partidistes.
El PSC assegura que no hi ha pressa
mentre que els comuns els animen
a no esperar fins a última hora.
Salvador Illa.
Hi ha temps de treball pacient,
hi ha temps de treball discret
i hi ha temps de Constitució,
de la Constitució sense sortir del marc de la Constitució.
I contra l'amnistia s'expressava ahir
Esperanza Aguirre,
l'exdirigent del PP i expresidenta de la Comunitat de Madrid,
en parlava aquí, en una entrevista.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Estamos metidos en una locura
y vamos a estar a expensas
de lo que diga un fugao de la justicia
que pide que decidamos por ley
que España no es una democracia.
Si se aprueba una ley de amnistía
tal y como la están planteando,
en España no hay democracias.
¿Cuánto va a tardar Otegui
en pedir que se decrete también la amnistía
para los crímenes de ETA?
Pep Guardiola s'assuma a la campanya
per reclamar que el català sigui oficial a la Unió Europea.
L'entrenador del Manchester City s'adreça
en un vídeo al primer ministre de Suècia,
país que ajuntament amb Finlàndia s'hi ha mostrat reticent.
Guardiola s'afegeix d'aquesta manera altres veus.
Ahir escoltàveu aquí el suplement,
la de Sergi López,
que també ha participat en la campanya CIS
de la Plataforma ParlaLlengua.
Però també avui, en una entrevista al diari El Periódico,
la consellera Maritxell Serret.
Ara el que reclamem és que se'ns reconegui
aquest dret que tenim
que el català, que és una llengua oficial,
sigui reconegut també a nivell europeu.
L'Organització Mundial de la Salut
ha fet arribar a Líbia 29 tones d'ajuda humanitària
per assistir fins a 250.000 persones
afectades per les inundacions d'aquesta setmana.
Els equips de rescat continuen treballant
quan el balanç de la mitja lluna roja
ja parla d'11.000 persones mortes.
Hem salvat més de 1.500 famílies fins ara.
Gràcies a Déu, els vam treure.
Vam treure famílies senceres,
vives dels edificis ensorrats.
També vam rescatar un nen de 3 mesos,
l'únic supervivent de la seva família.
Van morir tots els seus.
Va ser l'únic que va sobreviure.
Investigadors de la Universitat de Barcelona
han identificat en aigües residuals
de diferents comarques de Barcelona
25 nous virus que han caigut a l'aigua.
I els que han caigut a l'aigua
han identificat en aigües residuals
de diferents comarques de Barcelona
25 nous virus que infecten bacteris
del bodell humà anomenats bacteriòfecs.
La recerca és important perquè fins ara
només n'hi havia quatre d'aquest tipus d'identificats
i també per la seva utilitat tant en la salut humana
com en detecció de contaminació fecal.
Avui també parlem de l'èxit de la cantant Julieta,
entusiasmat la plaça major de Vic
durant el mercat de música viva.
A omplert tot el recinte de fans
que després han quedat per cantar
amb el pop emotiu de Ginestam Arruïd.
Amb el primer disc que ha acabat de publicar,
Julieta ja és una estrella consolidada
capaç d'omplir la plaça major de Vic.
I no han faltat exits com Cari,
Tujurujú o col·laboracions com Secret,
cançó compartida amb Figa Flauas,
que ha coincidit amb l'actuació dels Vallencs
en una plaça dels Màrtirs,
que ha quedat petita, per cert.
I Ginestam han tingut la plaça plena
a les seves melodies pop amb lletres
que parlen de la quotidianitat i de la relació
sense cap al·lèrgia al sucre triomfant.
Cançons com Ulls de ballana
o Estimar-te com la terra
són ja clàssics que el públic espera amb ganes,
però no tot és alegria amb Ginestam,
sinó que també tenen espai per a la reivindicació.
Han dedicat a Vizem, per exemple,
a les jugadores de la selecció de futbol espanyola.
I en esports.
Victòria del Barça 5-0 contra el Betis,
Joao Fèlix, Lebandovski, Ferran Rafinha i Joao Cancelo
han fet els gols del Barça.
És la quarta victòria seguida a la Lliga.
El Barça de bàsquet no jugarà la final de la Supercopa d'Espanya.
Els de Roger Grimau han perdut contra el Real Madrid 80-90.
Les semifinals i futbols
han guanyat la penúltima etapa de la Vuelta.
Cep Cus guanyarà avui diumenge a la Ronda espanyola
per davant dels seus companys d'equip.
Jonas Viningor i Primoz Roglic.
I atenció perquè aquest matí hi ha la cursa de la Mercè a Barcelona.
Hi haurà afectacions notables de trànsit i del transport públic.
TMB recomana agafar el metro
mentre duri aquesta prova esportiva
que fa aquests talls de trànsit
a partir ja d'aquesta hora, de les 6 del matí fins a les 3 de la tarda.
Com sempre, es recomana l'ús del metro
per sobre d'altres mitjans de transport.
Aquesta cursa ja té 10.000 participants
i com sempre arribarà a la Plaça Espanya,
però la sortida i l'arribada serà a l'avinguda Maria Cristina.
I el temps avui diumenge començarà amb clarianes,
però acabarà amb un canvi de temps i roixets durant la tarda i la nit
per les comarques de Lleida, el Pirineu
i l'interior de les Terres de l'Ebre a temperatura alta.
Gent normal.
Qualsevol persona en qualsevol moment pot tenir un problema mental.
Segons l'OMS, una de cada quatre persones
tindrà algun tipus de trastorn mental durant la seva vida.
Ahí fue cuando ya realmente pedía ayuda,
pero porque ya me ahogaba.
Per què encara és un tema tabú
i per què l'estigma, la incomprensió i la desinformació s'assumen
a les conseqüències de la malaltia?
Gent normal, el podcast de Dan Martín
que explora la relació de la societat amb les malalties mentals.
Gent normal.
Aquest dimecres estrena a l'àvia al web de Cat Ràdio.
Els iogurs la fageda són el doble de bons.
Són bons perquè s'han fets amb llet de proximitat
i amb el màxim benestar animal.
I són bons sobretot perquè la fageda és un projecte
social amb la missió de donar feina i una vida digna
a persones amb capacitats diferents.
I això no té preu.
O potser sí, la fageda, iogurs, com ningú més els fa.
El suplement.
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio.
Cada diumenge, una temporada més,
l'ofici d'educar amb l'Elisabeth Pedrosa.
L'ofici d'educar a Catalunya Ràdio.
Doncs al meu despertasexual,
parlaré de la meva espermarquia,
que és aquest moment en què l'esperma per primera vegada brota.
Perquè és un moment que m'ha quedat molt marcat.
Jo ja feia un temps que em masturbava.
Això va passar potser quan tenia 10 o 11 anys.
I estava a la cuina, un lloc ràndom, on masturbar-me.
I de sobte, clar, ningú m'havia parlat d'això,
i de sobte vaig tenir una eyaculació.
Amb la llum apagada, però vaig notar una cosa molt forta.
Molt forta, corporalment.
I que sortia algo d'allà.
Del meu penis.
Vaig encendre la llum, no vaig trobar res, no sabia què havia passat.
Però havia sentit molt de plaer,
i a la vegada es va barrejar tot amb la culpa,
amb una cosa com bruta...
Ningú m'havia parlat d'això i no sabia què era.
Llavors estava preocupat i a la vegada...
Que bé, això que m'ha passat!
Es va barrejar tot.
T-ti-ti-ri-ri-ri-ri-ri-ri-ri-ri-ri-ri-ri-ri-ri-ri-ri-ri-ri...
Benvingudes a l'Ofici d'Educar.
Hem sentit el despertar sexual
del terapeuta sistèmic Rubén Rodríguez.
La majoria de dones van parlar de l'arregle amb la nostra mare.
I recordem quan ens va venir.
Quants homes van parlar d'ereccions i ejaculacions amb el pare?
I recorden la primera ejaculació?
Ereccions, ejaculacions i cèments.
Són paraules encara tabu i silenciades.
I després ens posem les mans al cap
quan busquen informació sexual a les xarxes.
Del despertar sexual dels nois en parlem avui amb...
Ana Sàlvia, psicòloga i escriptora i autora de El Semen Mola.
Ignasi Puig Rodes, psicòleg, sexòleg.
Xavi Ibeas, terapeuta integrador humanista
que acompanya el despertar sexual dels nois.
I el psicoterapeuta Rai Crespi.
Acabarem amb Com a Duco amb la Lara Terrades.
L'Ofici d'Educar amb Elisabet Pedrosa.
Des de petits hem d'abordar l'espermaquia amb els nens
de la mateixa manera que ho fem amb les nenes i la regla.
Ana Sàlvia.
Doncs el llibre de l'Ana Sàlvia es diu El Semen Mola,
però necessites saber com funciona.
I comença dient-ho, que soc un espermatosou,
i t'explicaré tot el que necessites saber
per viure la teva primera ejaculació i l'etapa fèrtil
que inaugures amb confiança, benestar, seguretat, plaer i poder.
I diu també la primera ejaculació
que enviarà completament la teva vida,
que acostuma a passar dels 11 als 14 anys
i té un nom especial, l'espermaquia.
Fins fa ben poc, un tema totalment avui.
A partir de l'espermaquia passen dues coses.
Es pot ejacular i es devindràs un noi fèrtil amb el superpoder
de portar persones al món.
Què és l'espermaquia?
Quina por, no, que et diguin això,
que et diguin que ets aquest superpoder
de portar persones al món.
Què és l'espermaquia?
No, que et diguin això, que et diguin que ets aquest superpoder
de portar persones al món a aquella edat.
Bueno, és una gran responsabilitat,
però si tenim les eines no hauria de fer por,
hauria de fer respecte, com ens fa respecte al mar,
o ens fa respecte a conduir, però no por.
Si ens fa por és perquè no ens n'hem parlat gaire.
Qui és l'espermaquia?
La primera ejaculació, el primer cop que surt cèment.
Seria l'equivalent en els mascles humans de la primera regla,
el que marca és l'entrada a l'etapa fèrtil.
Vol dir el que estàvem comentant,
que a partir d'aquell dia ja tens espermatosos disponibles
per poder fer bebès,
i també té moltes conseqüències a nivell de plaer
i a nivell de sexualitat en general.
I què anuncia, aquesta etapa?
Bueno, anuncia l'entrada a la segona etapa sexual.
Sí, sí, no tant el que anuncia,
sinó què marca, quins són els símptomes
que estem entrant en l'espermaquia.
Ah, d'acord, d'acord, t'he entès.
Com es pot saber que t'està podent venir l'espermaquia?
Uns anys abans, un any, dos anys abans,
entres a la pobertat,
i els símptomes que podem veure clarament,
perquè n'hi ha molts, però molts com a nen no t'adones.
El primer de tots és el creixement dels testicles,
perquè en els testicles es produirà la testosterona,
que és el que produirà tota la resta de canvis.
En els següents anys aniran creixent més els testicles
i més el penis, aniran agafant l'aspecte d'adult,
progressivament, a poc a poc,
més a poc a poc del que els agradaria
o del que pensarien molts adolescents.
Després apareixerà pèl a les aixelles,
la zona del mugró es pot tornar més sensible,
hi ha nois que ho noten de seguida,
que els molesta la samarreta o que tots els cops van allà,
i n'hi ha d'altres que no s'adonen gaire.
I alguns nois, un de cada tres, més o menys a dia d'avui,
fins i tot se li infla una mica el mugró,
com en el cas de les noies,
com en el cas d'algú que m'amari les noies,
i això al cap d'uns mesos o un any, un any i mig,
desapareix a la majoria de nois.
Que poc se'n parla i tu proposes celebrar l'espermaquia, no?
Sí, penso que és l'entrada...
Bueno, jo i molta gent, cada cop més.
Els homes tenen dues grans etapes vitals,
la infància, a nivell de sexualitat, eh?
La infància i l'etapa fèrtil, que dura fins al dia que moren.
Per tant, l'espermaquia marca l'inici de la segona etapa vital
i la més llarga de tota la vida.
Val la pena celebrar-la,
en el sentit no de posar globus a l'habitació,
sinó de sentir que la teva família t'acompanya,
els teus éssers estimats t'acompanyen
en aquest pas vital tan important
i difícil com qualsevol altre pas vital, no?
Quan fem un pas vital important,
necessitem tenir els nostres éssers estimats,
recolzant-nos, dient-nos que tot anirà bé
i també donant-nos les eines i els coneixements
que es necessiten per a aquesta nova etapa vital.
Diu l'Ignasi Puig Roda, psicòleg sexòleg,
que l'espermaquia és un punt clau en la vida sexual,
però ja hi ha sexualitat abans de l'espermaquia
i, fins i tot, el mateix despertar sexual
no comença amb la primera ejaculació.
Quan comença la sexualitat de la criatura?
Al néixer, directament al néixer.
Nosaltres som criatures petites,
hem sortit a l'altra banda de la pell de les nostres mares,
que començarem el nostre desenvolupament sexual
i, mica a mica, cada petita experiència
que ens va proposar aquest plaer
ens aproparà cap a aquest plaer,
que després, quan siguem més amuls, serà plaer sexual.
De fet, hi ha un fragment que ara estava buscant
de l'Anna Sàlvia,
en el que dius això, no?
Des de... el ventre matern ja hi ha ereccions, no?
Això, esclar, és sorprenent, no?
Com pot ser que hi hagi ereccions
en el ventre matern, per favor?
Això ens ajuda molt a trencar,
jo ho faig servir molt en els tallers i les xerrades i als llibres,
per trencar aquesta idea
que les ereccions és una cosa de l'adolescència,
de l'etapa adulta,
i tot el tabú, la brutícia que hi ha a sobre.
Quan diem que els nadons, abans de néixer,
ja tenen aquestes experiències,
com que la podem netejar inconscientment
de tota aquesta càrrega que té.
El Xavi Beas és terapeuta integrador humanista,
col·labora amb l'Alba Miralpeix,
que gestiona l'espai de donzelles
en cercle, en cercle,
grups de nois d'entre 6 a 16 anys
per acompanyar-los en aquest despertar sexual, no?
Amb què us trobeu, no?
Com us arriben? Quines inquietuds tenen?
O potser zero informació, no?
Clar, primer de tot,
que el despertar sexual, diguéssim, és un punt, no?
Perquè és un espai mensual,
permet una profunditat molt bonica.
I al final, l'espermerquia, el despertar,
és una part que tractem, evidentment,
però que l'estan bolcallant de tot el que és la sexualitat,
que al final és la vida, no?
Llavors,
es tracta d'acompanyar-los en aquest pas,
perquè quan arribin ho visquin d'una manera molt profunda.
Llavors, ens trobem amb la necessitat de reconnectar amb la vida,
i sobretot una cosa molt important,
la necessitat que les famílies s'involucrin cada cop més,
perquè si no segueixin en un espai
on només ells fan la feina.
I quan dius que les famílies ens involucren cada vegada més,
què vol dir?
És a dir, que siguem capaços de parlar-ne?
De parlar-ne i d'autorevisió.
Si jo soc un pare i no me'n recordo,
que passa molt, com va ser la meva primera ejaculació,
és molt difícil que em pugui apropar
i quan vingui el meu fill i em digui que ho vull celebrar,
pot ser una paral·lísia molt potent quan jo ni me'n recordo.
Clar, jo al començar deia,
com que no en parlem, com que és tabú, com que hi ha silenci,
després ens posem les mans al cap
quan busquen a les xarxes informació de sexualitat, no?
I de la informació trobes tu que tenen sobre sexualitat
i d'on l'han tret, no?
I si realment moltes vegades la seva formació sexual
surt de les xarxes i dels vídeos porno i de...
Clar, es vol a l'edatòria.
En el cas dels cercles, clar, ja són famílies
que tenen una intenció clara i ja saben a l'espai,
és molt possible que ja tinguin informació
que les famílies s'hagin viscut de naturalitat
durant tot el procés, no?
O gràcies a que hi ha llibres que també estan a casa.
Però fora d'aquí, per desgràcia,
és molt possible.
Ana?
Jo vaig a les escoles i em trobo nens i nenes
de tot tipus de famílies, barris, pobles, ciutats,
vaig una mica a tot arreu,
i el que em trobo és que la gran majoria de nois,
l'única informació que els hi ha arribat,
és a través del porno.
No em poden parlar a casa quan els hi proposes de...
No hi ha d'explicar l'espermarquia,
sinó de parlar del que fem en el taller,
que és sobre els canvis a l'adolescència,
o sobre la reproducció humana,
que és que les noies es bloquegen
i diuen que ells d'aquest tema amb els seus pares no en parlen,
i que com a molt en parlen amb la mare.
Però nen-para és una comunicació que està encara molt bloquejada.
Quan dius no en poden parlar a casa
és perquè els pares encara ara no sabem com parlar-ne,
no posem paraules, obviem el tema.
L'infant aprèn des que, com ha dit l'Ignasi,
des que arriba al món, comença a tindre experiències,
i experiències també de coneixement,
de preguntar-se d'on vinc, com m'han fet,
com es fan els éssers humans,
per què serveix el penis, la vulva, etcètera.
I el que passa a la majoria de cases del nostre país,
a dia d'avui encara,
és que els pares no donen resposta a aquestes preguntes,
i com que els pares no prenen la iniciativa
des que són nadons de parlar d'aquest tema,
així com parlen de camions o de pintura o qualsevol altra cosa,
l'infant des de molt petit, dos anys, tres anyets,
aprèn que la sexualitat és un tema en el que s'ha d'espavilar sol,
que si té algun dubte no en pot parlar amb els seus pares.
Llavors, quan els pares en tenen ganes de parlar-ne,
que això passa als vuit, als deu, als catorze,
el que es troba és que l'infant ja ha dit
que tu i jo no tenim res a dir-nos.
I ha buscat vies alternatives d'informació, que són,
si té sort, els seus amics, que no en saben, tampoc,
i que estan molt mal informats,
i sobretot internet.
I el que ens trobem és que aquesta...
la informació que jo em trobo en els tallers
és la que han après a través del porno
en edats que no ens esperaríem, per sota dels 11 anys.
Que en aquest punt és bastant curiós.
Aquelles persones o aquells infants que tenen germans grans,
és més fàcil que hi hagi aquesta sensació
de tinc un igual o tinc una persona més propera
en el qual li puc estar preguntant.
Depèn de quins pobles, quan les escoles són més petites,
o quan hi ha bastantes més colles d'amics,
que tens nanos que es poden portar des del més gran,
el més petit, deu anys,
hi ha molta més facilitat d'aquesta transmissió d'informació.
Ara bé, en poblacions una miqueta més grans,
i sobretot aquesta divisió per cursos,
que fa que moltes vegades els que van un curs per sota
o un curs per sota no coneguis,
es dificulta una miqueta aquest intercanvi.
Perquè hi pot haver, potser, la sensació
de parlar-ne amb els iguals.
És a dir, ho hem de parlar tot els adults amb ells
o hi ha una part que entre els iguals,
bueno, que es poden sentir més còmodes, no?
Mira, justament, amb un company, amb el Jordi Cascom,
vam estar iniciant un projecte
que era d'agafar dins d'un poble del Pirineu
els diferents nanos que tenien una certa edat
i fer-los una certa educació sexual
perquè es poguessin transformar en vehicles
d'aquesta educació sexual els nanos que venien darrere.
I després que aquests nanos que venien darrere
poguessin fer els següents per fer d'aïda.
I després no cal que vagis a un professional
que sigui educatiu o terapeuta
perquè et doni aquest assessorament.
Ho pots fer amb una persona que sigui del teu grup.
Avui, a l'ofici de docal,
el despertar sexual dels nois.
M'educes per ser lliure?
L'objectiu és que quan els pares diguin vulva,
penis, semen o menstruació,
els nens no facin cara d'estranyesa
perquè s'ha normalitzat.
Anna Salvia.
Avui, a l'ofici d'educar, en temps de suplement,
el despertar sexual dels nois.
Sentim com va ser aquest despertar sexual
del Rai Crespi, psicoterapeuta,
creador del grup Entre Homes.
Doncs a l'inici de la meva sexualitat
jo l'obico des que vaig néixer.
Jo crec que la sexualitat està present
en diferents estats maduratius,
però així com l'Espermàrquia,
també, en el meu cas,
va ser una qüestió en què se'm va obrir amb un amic.
Va ser un amic que em va dir,
mira, Rai, si fas això, et toques així, et fregues, tal,
passaran coses.
Llavors va ser com, ah, vinga, m'ho vaig admirar.
I també recordo aquesta intensitat
que es mesclava
entre plaer
i també dolor.
Jo recordo que les primeres vegades que em masturbava,
a la que arribava l'ejaculació, havia de parar.
No podia tocar-me més.
Va ser com anar guanyant la capacitat
de sostenir el plaer, que ha sigut algo també
que m'ha acompanyat al llarg de la vida.
Llegim el llibre, el cèmet mola,
dedica un temps a observar les formes tan boniques
que tenen els teus arbres sexuals externs.
Primera cosa, anomenar, conèixer.
Autoconeixement sexual, interns i externs.
S'ha de saber, s'ha de conèixer.
Jo vaig fer l'exercici de dir aquest estiu
d'agafar el meu fill de 11 anys,
agafar el llibre.
I clar, el que us deia abans els iguals,
quan jo li dic parlem de sexe,
jo no vull parlar d'això.
Però, en canvi, amb el llibre ens vam sortir.
Vam anar repassant el llibre
i ho dic de cara als que dubteu
de si trobar aquest llibre o no,
i em deia, i què més diu?
Normalment es cansa força de pressa amb els llibres,
però no es cansava.
I demà quina part farem?
És a dir, va generar un interès inusual.
I llavors vaig pensar,
ostres, això funciona, no?
Autoconeixement i poder parlar
amb normalitat de coses que...
Clar, anem a parlar de masturbar-se,
clar, és com...
És que no saps com posar-t'hi.
No tens ni idea de com posar-t'hi.
I l'altre se sent incòmode i tu també.
Llavors és com, a través d'una eina com aquesta,
començar a mirar i a posar nom.
Aquest autoconeixement sexual, Anna.
Sí.
És el que comentava abans el Xavi,
que necessitem que els adults ens revisem
i aprenguem i omplim
el buit d'educació sexual que vam tindre
i se n'anem els vincles amb els nostres pares,
també a nivell d'aquesta absència
que va haver-hi d'acompanyament en la sexualitat,
per poder donar una altra cosa als nostres fills i filles.
I estic molt contenta amb els dos llibres,
amb el del cement mola i el de l'arregla mola,
perquè estan ajudant molt la mainada i els adolescents a aprendre
i a trencar tabús, però també estan ajudant molt els adults.
I es converteixen en un modelatge per les famílies
i pels professors a l'hora de dir,
ostres, com ho puc dir d'una manera propera?
No tenim referents, doncs el llibre es converteix en un referent
que també ajuda a que replanteixin coses, que es preguntin,
i que potser, llegint-ho diverses vegades,
totes aquestes pors cap a dir la paraula esparmerquia,
que ni la coneixíem probablement,
masturbació, cement,
quan ho vas pronunciant una vegada i una altra,
sembla que cada cop és menys difícil.
I, sobretot, coses que tu puntualitzes,
és no només conèixer, sinó higiene i cures.
És a dir, jo conec el meu cos i el cuido,
i el tinc en condicions.
Llegim el cement molt.
Cada persona té un penis diferent i únic,
i tots, la forma que tinguin, serveixen per masturbar-se i fer l'amor.
El penis és l'única part del teu cos
que tot el dia cregi i decreix.
El penis és un òrgan especial i divertit,
i la seva mida varia si hi ha una reacció,
si és fred o calor, si és por,
si estàs nerviós o si estàs excitat.
Sobretot, una de les coses que jo penso que és important,
potser estareu d'acord amb mi,
és tombar algunes de les falses creences,
com, per exemple, el de la mida del penis, no?
Que sembla que comença la cursa, una vegada som petits, de vera...
Quines són aquestes creences que encara cal tombar, que seria això?
Primer, la mida del penis.
Aquelles coses que creieu que ja des de l'inici s'ha d'anar tombant.
Creences, què ens diríeu, Anna?
Sí, començant, perquè jo crec que aquesta és una de les més potents
perquè apareixen abans, ja sent nens,
la comparació entre iguals i així, l'altre, mirar-te, comparar-te,
i, a més a més, quan entra en acció el porno,
que ja estem parlant que, per desgràcia, de cop és abans,
i estem veient infants molt petits,
la mitja, estem veient els que treballem en mainada
entre vuit i dotze anys,
vol dir que n'hi ha de més petits, n'hi ha de més grans.
Clar, de cop, l'únic penis o dels pocs penis adults
que hauràs vist són els del porno,
i et compararàs, inevitablement, no?
Són exageradíssims.
Per tant, és una constant que no m'ha aconseguit
treure'ns de sobre a dia d'avui.
Més creences que tomba l'Anna és el noi no sempre
depèn de la iniciativa, com a homes.
Aquestes creences que us han passat pesat a sobre
i que us han marcat la vostra sexualitat,
quines creieu que, com a pares, a l'hora de parlar amb els vostres fills,
potser heu tingut aquestes converses, o encara no?
No ho sé, les heu tingudes?
Jo tinc 3 i mig, no tinc converses, però sí que des de ben petit,
i ho dic al cruç de plaça que acompanyo,
que els expliquen quan netegen que això és el penis,
això són els testicles.
Els és absurd perquè té mesos, però el més gran,
en 3 anys i mig hi ha un nombre tot amb naturalitat.
És un exercici, és una inversió, puntualitzant això.
I el que deia abans per a mi, per afegir el tema de quines coses
combatre és el privilegi de no haver de cuidar.
Sento que els nens, els nois de petits,
no tenim aquesta obligació social que hem de cuidar.
Llavors, és una cosa que ens permet estar fora
i acabem sense cuidar el nostre cos.
Jo crec que una cosa molt important és aquesta necessitat de cuidar-nos.
És un privilegi, no haver de cuidar.
I en el meu cas, clar, la meva filla té vulva,
per tant, aquestes converses amb ella no les estic tenint,
almenys no d'aquesta manera.
I el que sí que és una cosa que és d'aquests mites
és que a qualsevol instant que una criatura tingui una reacció
allò significa que està excitada.
Perquè a vegades sortiran reaccions
dels moments més insospitats.
I es pot generar una gran càrrega de culpabilitat
en aquella personeta que, clar, si el Jaume ho hauria explicat,
hi haurà algun moment que tindràs una reacció
per la trampiera matinera o perquè haurà passat qualsevol cosa
al teu organisme no té res a veure.
Perquè si no, és a dir, per què ara en aquest moment m'està passant això?
A mi, una de les paraules quan... Digue'm, poso com a exemple,
una de les paraules que em va costar més
per anar i de parlar amb el meu fill va ser la masturbació.
Dius en el llibre.
Masturbar-se vol dir fer-se carícies
que t'excitin i et donin plaer sexual.
Podríem dir que és fer l'amor amb tu mateix,
alhora que és la manera d'explorar-te i de conèixer millor
com funciona la teva sexualitat i els teus òrgans sexuals.
Una paraula delicada, masturbar-se.
Clar, si tu li preguntes si estàs masturbat alguna vegada,
evidentment el que et diran és jo? No? Mai?
Clar, conceptes així, com es poden plantejar?
Plantejar, és a dir, com ho treballeu en els tallers?
La masturbació, no?
Primer de tot, no fer mai un interrogatori sobre cap tema.
Si qualsevol cosa que entris preguntant,
tu has fet això? No.
Per tant, si després del programa... Aquí ja vaig a espantre.
Si després del programa algú apaga la ràdio i diu...
Tu ja tens semen? El teu fill et dirà no, potser tindrà 15.
A veure, jo recordo que el que vaig fer servir és,
si alguna vegada ho has fet que t'hagis donat plaer a tu mateix,
però, clar, l'altre mira com l'altre valga...
I què m'ho expliques, no?
És a dir, clar, no ho fas directe,
però interedeixes el tema d'una manera,
però veus que l'altre està incòmode.
Primer de tot perquè tu estàs incòmode.
Ells aprenen que quan la doula està incòmode,
ells s'incomoden, i això des que són petits.
I com que si no han començat quan són molt petits,
com deia el Xavi, amb 0, 1, 2 anyets,
que és quan és més fàcil,
que és el millor moment per fer educació sexual,
perquè a ningú no hi ha res,
i els és igual que li parlis de l'orella com que li parlis del penis.
Si no hem aprofitat aquesta època,
que el normal és no haver-la aprofitat,
perquè en el context històric en què estem
ens diuen que l'educació sexual és una qüestió de l'adolescència,
doncs el que ens trobarem és que el nostre fill tindrà vergonya
i tu tindràs vergonya.
Llavors, aquí, preguntar-nos com a adult,
què em passa a mi amb la masturbació,
perquè primer de tot reconèixer-te és una paraula que em fa vergonya.
Això em costa molt.
I després d'aquí, si el fill ja és gran,
si té 11, 12, 13, pots començar dient
que em costa molt parlar d'aquest tema,
perquè els meus pares mai em van parlar de masturbació,
com a dona, no?
Fins i tot és que ni amb les meves amigues parlàvem d'aquest tema.
Però des d'aquí, des d'aquesta vergonya que tu estàs veient que tinc,
tinc ganes de compartir-ho amb tu,
i podem aprofitar el llibre o d'altres eines per facilitar.
Perquè, un segon, Elizabeth,
una situació que jo em trobo treballant amb famílies,
i maïnada i adolescents,
és que ara mateix tothom té ganes,
tots aquests col·lectius tenen ganes de parlar de sexualitat
i de parlar uns amb els altres.
El que passa és que no troben la manera.
Només estem a un clic,
només necessitem això, una eina, un programa de ràdio,
un recurs per poder fer el pas.
Perquè el que em trobo a les aules és que els fa vergonya,
però es moririen de ganes de parlar d'això amb els seus pares.
Els fa vergonya els alumnes, vols dir?
Els petits els fa vergonya parlar amb els pares o amb els professors.
Els professors i els pares els fa vergonya parlar amb els petits
o corte o com li vulguis dir.
Però tots en tenen ganes, tots volen fer el pas.
Llavors és només... Ai!
Com estem aquí els professionals ajudant una miqueta
a que passi una cosa que està passant i està...
Com, on i com se n'ha de parlar?
A l'escola, amb la família?
A quin moment, a quina edat?
Ja hem dit que hem d'anar normalitzant,
de manera que, el dia que en parlem,
no se'ns soni com a xinesa allò que diem.
Per tant, que hi hagi hagut un treball previ.
Però, masturbació, cèment, ejaculacions...
En quin moment i com i on?
Jo particularment soc molt fan
del que se'n dirien els espais de màquina de cafè.
Aquells espais informals,
que les criatures petites no haurien d'aprendre a fer,
però ja ens entenem el concepte de l'espai.
Anem a fer un cafè, nen.
No, no, per allò que et trobes informalment
amb una persona al passadís i tens aquella petita conversa
que ha tingut. Aquests espais informals,
moltes vegades, són l'espai del bany.
Ens n'anem a dutxar.
Jo, per exemple, allò que estàs al lavabo i, clar,
aquella persona diu, neteja la vulva.
La meva filla, és a dir, tu no tens vulva, tu què tens?
Ja comences a parlar d'aquell vocabulari.
O li estàs instituint aquestes dinàmiques de gestió de gènere.
Però no vol fer de dir, anem a tenir la xerrada,
com si això fos la pel·lícula aquella de l'American Pie.
No, és a dir, aprofitar aquests petits espais informals
i allà anar posant petites cosetes que aquella persona atresorarà...
Ai, que ara no em surt la paraula.
Atresorarà... Sí, que faràs seves,
tots aquests conceptes, de manera natural
i normalitzada, podríem dir-ho.
Per mi, el concepte és naturalitzar.
I, com diu l'Anna, és com...
aquest clic que passa a aquest institut,
que és un clic molt gran, no?
I jo passa, i incideixo molt amb això,
en l'autorevisió, és molt important,
perquè és difícil, no és tan fàcil.
Que va, em recordo de la primera ejaculació, ja està.
És com... Hi ha molta moguda amb la sexualitat, molt, molt.
Llavors, és com respirar de faire, i què passa a mi?
I com acompanyo?
Perquè, com diu l'Ignasi, aquests moments de dutxa són molt bonics,
però, ojo, a veure, que desperten, com a pare i mare,
i després la responsabilitat de, em reviso,
per tornar i que jo visquin de manera tranquil·la.
I quan em reviso, perquè tu els hi deus dir, revisa't,
hi ha molt de nus?
Hi ha moltíssima resistència, sobretot amb els homes.
Moltíssima, perquè és igual a vulnerabilitat, i, com sabem...
Revisar-se és igual a vulnerabilitat?
Sí, és despullar-se,
és anar a revisar allò que m'ha quedat endarrere,
allò que ni tan sols me'n recordo,
que jo no me'n recordi de la meva primera ejaculació,
quan és un cop a la vida.
I, a més a més, si us recordeu un dels testimonis que hem sentit,
no recordo si era el Rai,
aquesta descoberta amb un amic, que, clar, en el cas dels nois,
explicar que tu vas descobrir la teva sexualitat
a l'estat d'un amic ja és... Oh, no, serà homosexual?
I que això és una de les coses que pesa més
sobre el col·lectiu masculí, no?
No és molt habitual, almenys pel que jo comparteixo amb els adults,
és un regal, de fet, és un regal.
Hauria de ser més així compartit d'una manera més sana.
L'habitual que jo recordo, en el meu cas també és, com deies, rovent,
culpa, por, plaer, i és com una contradicció, una bomba,
que dius que m'està passant.
No sé si això està bé, però ho estic gaudint.
I això crea una memòria molt potent al cos.
Que també és molt curiós, quan avui en dia les activitats d'oci,
i consumir porno, tristament, és una activitat d'oci,
les tenim terriblement atomitzades.
És a dir, una persona ho farà pel seu propi peu
a la seva pantalla, a casa seva, sola.
Abans, quan no hi havia aquestes possibilitats,
i aquests espais d'oci eren més compartits,
era més fàcil que, bé o dolmalament,
hi haguessin aquests espais de compartir aquella persona
que havia pogut escamotejar una revista porno del quiosc,
aquell matèria a les compartides.
Aleshores, és una manera que, conjuntament,
com a grup coart, aquells nanos podien entrar-hi.
Igualment, allà hi havia unes dinàmiques tòxiques horribles,
però almenys és un avantatge
que entre iguals es podien fer aquestes, segurament.
Avui, a l'ofici d'educar, el despertar sexual dels nois.
No em jutgis.
El sèmen és un fluït corporal al·lucinant
que apareix entre els 11 i els 14 anys.
Anna Sàlvia.
La primera ejaculació és un moment molt important de la teva vida.
Per tant, tenim moltíssim que en parlis amb la teva família i amics,
el Sèmen Mola, de l'Anna Sàlvia i la Cristina Torron.
Com en podem parlar a casa amb la família?
Clar, diríem que a la taula, quan estem sopant,
el que deies tu, moments informals, no?,
però el posar paraules, no?,
l'animar a dir...
Avorrim aquesta capseta, a veure què hi trobem,
com fer-ho a casa, no?,
què ens pot ajudar aquests que ens sentim còmodes,
adults i criatures, i que puguem començar a posar paraules.
Sí, ja hem dit el com abans millor,
perquè com més grans siguin, més difícil.
També el que direm és que com que estem dient les paraules
més tabús de la nostra cultura,
que és masturbació, plaer, plaer sexual, sèmen, ejaculació,
tot això és com el màxim tabú que tenim a nivell de sexualitat.
Que tontos que som, eh?, per això.
És la nostra cultura, venim d'aquí.
Sí.
Doncs potser és millor o és més fàcil començar
per aquelles coses de sexualitat, d'educació sexual,
que per tu siguin més suaus, no?,
no començar a tenir la conversa sobre sèmen o primera ejaculació,
si per tu és molt difícil,
i començar amb el que dèiem, parlant del penis, de la vulva,
de com es fan els nens, de l'amor, de l'enamorament, de la parella,
coses que puguin ser anar-te acostumant
i que els teus fills es vagin acostumant,
que estiguem acostumats, podem passar a aquests altres temes,
i un altre tema seria el tema del porno,
que també sumaria en aquests temes tabús, pares, fills.
No comencem parlant de porno, si no hem parlat mai del penis,
no hem parlat mai del prepuci, no hem parlat mai de...
de com es fan els nens.
Comencem per aquí, que és més senzill,
i a poc a poc ens n'anem apropant als més complicats.
Pel psicòleg i sexòleg Ignasi Puig Rodas,
és important acollir la diversitat,
és a dir, també introduir el tema de la diversitat.
Agafant pel concepte del llibre,
que estem parlant de penis, de testicles i de l'esfermarquia,
hem de pensar que no tots els penis i els testicles són iguals,
i que, per exemple, tenim un 1% de la nostra població
que són persones intersexuals.
Els seus penis potser no s'ajustaran a aquell concepte
que potser hauran vist en el llibre de text,
i que, per tant, aquesta criatura potser es començarà
a partir d'aquesta idea que el meu penis no és normal,
el meu més petit és que resulta que el de l'altra persona
el fet de poder-li transmetre a aquesta persona de...
Ei, no passa res.
Sí, el teu penis és diferent, però això no significa que sigui dolent.
Aquest és un punt en el qual podria començar a introduir
aquesta qüestió de la diversitat.
I més diversitat.
És a dir, jo puc tenir testicles,
però potser no em sento doncs un home o un nen o un noi,
i, per tant, poder començar a obrir,
que si se sent d'una manera diferent, no és un pitjor raro, no?
I que, justament, és trencar una miqueta aquesta identificació
de si tens un cos X, això significa que ets tal cosa,
i si tens un cos X, t'ha d'agradar un altre cos I,
i que, per tant, la teva orientació és una altra.
És a dir, el fet de marcar una successió terriblement estàtica,
aquí és on es pot començar a dir que t'agradi viure a un plaer
d'una certa manera.
No significa que aquest plaer hagi de ser idèntic
al que els agradin a les altres persones.
El punt aquest de treballar-ho des del micro, és a dir, a tu què t'agrada?
I el fet de poder hemogenitzar aquest plaer com si fos una cosa
i aquesta càrrega ja els explicarem després.
Però primer, que aquella persona sàpiga identificar
d'on li ve el seu plaer.
El Xavi Vies també fa tallers efectius sexuals
en escoles i instituts.
Com se'n parla, això, a les escoles, als instituts?
Se'n parla prou?
No. No se'n parla prou.
De fet, moltes vegades és un taller de dues hores en un any,
que, bueno, es fa el que es pot.
Llavors, no se'n parla prou, hauria de ser un setmanal,
com a poc, diguéssim.
I com demà és millor perquè també hi ha la idea
que fins a secundària no fa falta, no?
Fins que no arriba el moment de l'espermerca i la manarquina
on parlem, llavors, clar, anem una mica com...
Com ho reben, ells, quan en parleu?
Ells...
necessiten que els escoltis.
Si tu els escoltes, es llencen.
I quan els escoltes, què sents? Què diuen?
Tenen molta curiositat,
tenen moltes ganes de conèixer el seu cos,
tenen moltes ganes, no ho diuen, però de gaudir del seu cos,
i no només del genital, sinó sencer,
i de ser éssers sexuals plens, lliures, no?
I d'això es tracta, d'ampliar molt més...
Clar, per això hi ha molt contingut, abans com deia l'Anna,
de com parlem, també, és el naixement, per mi.
Hi ha molts que no saben com han nascut,
i per mi és...
Vaja, diré que és el primer taller que faria, no?,
que sàpiguen com han arribat a aquest món.
O, per exemple, l'úter és un òrgan desconegut,
i em sembla bastant bèstia,
perquè tots i totes hem estat un òter.
Doncs comencem des d'aquí,
i llavors arribarem a llocs diferents.
Anna.
En tirant del fil,
jo en els tallers que faig de com es fan els bebès,
que és tercer i quart, és a dir, 9 anys, 10 anys,
em trobo nois que ja han vist porno,
que no saben com es fa un bebè,
no saben que és un espermatosou,
no saben que és un òvol.
Però ja han vist porno.
Nois, nens, perquè tenen 9 o 10 anys.
O sigui, actualment et trobes nois, nens...
Actualment.
No m'ha passat una vegada,
m'ha passat moltes vegades en molts grups.
I això, quan passa, hem de pensar que falla què?
Falla que no estem donant,
no estem satisfent les necessitats d'educació sexual
que té la mainada.
I com que els que ens tocaria, que som els adults,
que els cuidem, és a dir, la família,
els pares, la mare, els avis, els tietes,
però també el professorat,
com que nosaltres no estem fent la feina,
ells tenen una necessitat que han de satisfet,
i busquen la manera.
I la manera, a dia d'avui, és tan fàcil com fer preguntes a internet.
I Google respon amb porno,
si el dispositiu no està protegit.
I com que en moltes cases,
els dispositius encara no estan protegits,
doncs la mainada està prenent amb això.
Coses que t'ho apuntes al llibre,
que es parlen en el llibre, per exemple.
Tu dius proposar fer un canvi de mirada
pel que fa a la responsabilitat
que normalment col·locaven les dones sobre l'embaràs.
Eps, nois, que aquí, quan hi ha un embaràs,
la responsabilitat és dels dos.
Aquí veiem una paradoxa històrica que tenim ara mateix,
que és que els hi estem posant sobre les espatlles
una gran exigència a les noves generacions,
als nens i als nois,
que han de ser homes diferents
i que han de tindre aquestes responsabilitats
i renunciar als seus privilegis i tot això,
però no estem donant models ni estem explicant com es fa.
Estem començant, i segur que aquí tenim representació
del que estic dient,
però a la majoria de cases això no existeix.
Llavors, si volem que quan tinguin 16, 17, 19, 40 anys
es responsabilitzin de les criatures que engendren,
que conceben, els hi hem d'explicar
des del moment en què tenen esperma a tots els ous.
Perquè, si no, és com dir,
et diem que tens una responsabilitat,
però no t'hem criat amb aquesta responsabilitat
que hauries de tenir.
Voleu afegir alguna cosa?
Sí, sí, en aquest cas, crec que és molt important el que diu,
que no és just que ara a la feina la gent de feix i elles.
I ara ja està.
I, llavors, els adults ens n'escapem, i és un gran problema.
No ens n'escapem ni ens acompanyem tampoc.
I, de fet, és bastant dur,
una revisió constant i preciosa, a la vegada.
I que aquestes sèries, perquè li puguin donar aquest valor,
jo em trobo que és que no saben realment
el valor que té aquest líquid.
No ho saben.
Llavors, no se'n poden responsabilitzar.
M'agrada, perdona, com has dit aquest líquid,
i t'ho has dit amb veu fluixeta, eh?
És suau, és que...
No, no, m'ha fet pensar que encara rosseguem,
que segons quines coses ens costa dir-les.
Ah, bueno, mira com, d'una manera suau, com de cura,
perquè és vida.
Llavors els dius que és la vida i ells com...
Se'ls trenca, els expliques que aquesta informació que hi ha aquí
és de la seva família.
Abis, les abis.
Els hi fas gran i se'ls canvia una cosa a dins,
llavors li poden donar valor.
Llavors, penso que és quan poden dir,
va, vaig a vigilar què faig i com cuido.
No només a l'hora de relacionar-se amb altra persona,
sinó com gestiono la meva ejaculació.
Clar, és que venim d'aquella cosa bruta
que deia al principi el Rubén, no?
Abans aquesta cosa que acabes d'escriure
d'una manera tan bonica era aquella cosa bruta
que surt d'allà i que fa mala olor.
I amagar.
És en present, no és abans.
És així, menys per a algunes persones.
Sí, sí.
Avui a l'ofici d'educant,
no m'enganyis.
Hem d'ajudar-los a viure la primera ejaculació
i la seva sexualitat
amb confiança, benestar i responsabilitat.
Anna Sàlvia.
I avui a l'ofici d'educar
aquest llibre excepcional, el Sevent Mola,
però necessites saber com funciona
de l'Anna Sàlvia a la Cristina Torron,
en el que ens diuen moltes coses, com, per exemple,
per fer l'amor cal saber quines normes
regeixen les relacions sexuals.
I parleu de tres normes.
Les dues persones han de voler fer-ho,
donar el seu consentiment, desitjar-se sexualment,
i les persones adultes
no poden tenir relacions sexuals
ni amb adolescents ni amb infants.
Escollir una persona, dieu que et respecti,
et cuidi, el paper del consentiment,
que és una paraula que hem posat sobre la taula
i que fa quatre dies l'hem tornat a...
el famós...
petó dels Rubiales,
consentiment no consentiment, no?
És...
començar a educar des d'una altra perspectiva
perquè això no pugui passar, no?
I, sobretot, jo crec que el que fa més mal
és... però si només era un petó, no?
Que al final és com...
Perdó?
I que després et trobes d'aquestes respostes
que fa moltes vegades les criatures de...
com que aquí no passa res després d'això.
I justament la paraula joc es pot optimitzar moltíssim
a l'hora de parlar de consentiment,
perquè hi ha uns espais increïbles de negociació
amb les criatures que són a l'hora del pati
de a què jugarem.
I com veus que hi ha cinc, sis, dotze persones
que estan decidint i estan fent un consens
sobre què és el que volen jugar.
Són les habilitats que ja tenen.
Simplement és desidei, aquesta mateixa habilitat
que tu ja has treballat en aquest altre àmbit,
també ho has de treballar quan tu vulguis fer
un altre tipus de joc, que serà un joc sexual
i t'afegiré també que és important que entre iguals
que també de petits ho vegin des de l'adult relació amb ell.
Perquè molts coses passen,
i el Rubén ho deia l'altre dia al passapògrama,
amb els nadons com els canviem a vegades sense preguntar-los.
O quan som més grans, jo agafo i li poso la samarreta,
li puc preguntar.
És clar, la samarreta, l'aviso, no?
És com aquest consentiment que també estigui
en la relació amb l'adult i que vegin que forma part
del seu dia de preguntar-li si li ve de gust una cosa o una altra.
Perquè tant dir-me utilitzar el cos,
a moment com d'una manera de dir-me es força,
doncs jo faig el que vull.
I després entre iguals, els cinc o sis anys comença a passar, no?
I està pendent per acompanyar-ho.
Anna, el paper del consentiment s'entén
quan parleu amb els joves,
és a dir, està clar aquest tema o tampoc?
El consentiment és un tema políticament correcte,
a dia d'avui.
Si no el baixes a la seva experiència,
com ens comentava l'Ignasi,
jo, per exemple, els hi explico,
això, 9, 10, 11 anys,
parlant de futbol,
m'ha fet molta gràcia perquè seria el mateix,
l'espai de joc de futbol,
vaig posant situacions semblants
i ho anem fent l'equivalència,
fins que no els hi baixes a l'experiència,
el consentiment, saben la paraula,
saben el que significa, no forma part de la seva vida.
Perquè la cultura de no consentiment
i no desig de les dones,
de no tindre en compte el desig de les dones
i el desig de l'altre,
és tan gran i fa tants segles que ens acompanya
que això no es pot canviar
amb una dècada parlant.
Això s'ha de baixar a l'experiència,
ens hem de revisar tots
i els hi hem de mastegar, mastegar, mastegar,
per poder realment fer aquest canvi de cultura.
Per exemple, el tema d'utilització d'alcohol
per poder accedir
a tindre relacions sexuals amb borratxar
a la noia que t'agrada o...
Diria borratxar, més que drogar,
però també podríem fer-ho anar per aquí.
És una cultura que fa tant de temps
que està aquí amb nosaltres
que l'has de treballar molt perquè realment
quan comencin els espais de festa
i de consum de substàncies
no facin el que han fet els seus pares, els seus avis,
i que s'ha fet durant generacions i generacions.
Per tant, consentiment políticament correcte
el tenim, però ara l'hem de baixar.
I també lligat amb el consentiment
a un altre dels temes que apuntàvem
era aquesta prevenció dels abusos
entre iguals o amb persones adultes de confiança.
Que això passa.
I això és un tema que també
en hem de poder parlar, no?
I que també quan en parlem jo veig,
jo quan a vegades n'he parlat
passes de puntetes perquè l'altre no se sent còmode
i tu tampoc.
A mi em serveix molt
parlar d'aquestes tres normes
perquè trobo que
amb internet, amb tantes coses noves,
en el moment de transformació cultural
en el que estem,
necessitem transmetre missatges molt clars
a la mainada, perquè si no ells estan...
tanta informació que no poden, no?
I tantes informacions contradictòries.
Llavors, bueno, de vegades
quan marques tres normes, també hi ha coses que deixes fora,
però si en diguessis deu
no se les apendrien, no?, de memòria.
Llavors és com tres normes, els hi poses molt clar
i llavors ells poden detectar també
el que els hi ha passat, no? Ostres!
I quan es troben en situacions, ell, aquesta norm,
hem passat la línia vermella, no?
No sé, jo al meu col·le tenia una línia marcada
al terra del col·le vermella
i tots sabíem que no podíem creuar aquella línia
i qui la creuava sabia que l'estava creuant, no?
Doncs quines són aquestes línies vermelles
en sexualitat?
Recupereu la versió completa per xarxes
i a la pàgina del programa.
Tornem la setmana vinent estrenant una tertúlia
de mestres jubilats.
Us deixem amb Maria Hein, fiu, fiu.
Sigueu lúdics, positius i alegres
i una mica d'empatia per a Sabalmoni.
Sobretot, sentit comú i sentit de l'humor
per educar les vostres criatures.
Patons de la Núria Ventura i la Rosa Silluei
fins la setmana vinent.
Roger, bon diumenge. Fins la setmana vinent.
Una abraçada, Elisabet.
De nit
tanquets ulls
i tapons
encara no t'he avorrit
mil voltes
dins el llit
tinc per què
no ets aquí
Riu més, estressa't menys.
Comença per fi a estimar-te.
L'ofici de viure
amb Gaspar Hernández.
Com ens mouen les emocions a l'hora de votar.
Un programa sobre conducta humana.
Parlarem de l'anomenada Menda Mico.
No té sentit queixar-se.
Beneficis de ser amable.
L'ofici de viure amb Gaspar Hernández.
Eines pel benestar emocional.
Aquest diumenge a partir de les 12 de la nit.
Disponible en podcast i a l'app
i al web de Catalunya Ràdio.
És per tu que has canviat
Els teus gestos èpics
per ser millors.
Per això, contractant ara
l'assegurança de cotxe elèctric o híbrid,
pots guanyar un cotxe fiat 500 híbrid.
Consulta amb les condicions a Zúric Funes
i fem-ho èpic.
Zúric.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som el suplement, som a Catalunya Ràdio,
que mira a les 7 del matí.
Aquesta hora, els dissabtes i diumenges,
repassem alguns dels millors moments de la setmana,
els continguts ben escoltats al nostre web,
que ha difuncat barra el suplement
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio
i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Marina Laminos, bon dia.
Bon dia.
Roger, en Joan Sindreu i en Toni Rodon
han tornat de vacances
i ens acompanyaran una temporada més cada diumenge.
El cap de setmana passat,
van estrenar el test d'actualitat
de la setmana tràgica,
que al Sud Matremi se'n van sortir prou bé,
comentant, per exemple,
la compra d'un 10% de Telefònica
per la principal operadora de l'Aràbia Saudita.
Ara, que Déu els agafi confessats, eh?
Bueno, que ell sempre els agafa confessats.
Per què?
Home, perquè Telefònica
ha estat una de les pitjors inversions que heu pogut fer.
Si teniu accions de Telefònica,
que la gent en té, eh?
Recordo el meu avi en tenia,
amb la telefònica i allò que fa la gent gran, eh?
Doncs ha estat un absolut desastre.
De fet, en els darrers 20 anys,
només us han retornat un 8%.
Amb 20 anys, eh?
Vull dir que sí, que sí. Només amb la inflació,
això no us dona ja ni per comprar pipes.
I, de fet, si la vau comprar
al voltant de la crisi del 2008,
ja heu perdut molts diners.
Ser swinger a Barcelona és massa fàcil.
És un dels titulars de la taula de swingers
on la Mireia Iambruno
i també la Cariel Yanquillo
ens expliquen com vol dir ser swinger
i com es gestiona amb la parella i amb l'entorn.
Us puc preguntar si heu tingut relacions sexuals
aquesta nit?
Doncs, curiosament, jo... jo sí, ella no.
Vaja, aquí ja m'explota el cap.
Sí. No, era un moment
que estàvem junts a la piscina,
però ella no encara...
No has acabat de participar. Exacte.
Però estàvem junts.
El sexe és l'eix principal d'una relació swinger?
Eh...
D'una relació...
L'eix principal d'una relació swinger,
per mi, és la comunicació.
I a través de la comunicació
tu arribes a diferents punts.
Compartir sexualitat, compartir...
diferents coses.
I cada diumenge a les 12 del migdia
es fa fosc que Catalunya Ràdio,
l'eclipsi i l'humorista Tomás Fuentes
ens va confessar com són les seves nits
i també els seus dies com a guionista.
Fa un any o així estava dirigint
un programa a tele i vaig haver d'escriure
coses per Esperanza Aguirre.
Que et sembla? Al·lucino.
Doncs jo també. I de què anava?
Era un programa que es diu Rose Battle
i són famosos o còmics
com insultant-se, però amb acudits.
I ella va fer una batalla,
no sé com va dir que sí,
contra Pilar Rahola. Uau.
I va quedar molt bé, però el procés fins que es gravés
va ser bastant infernal.
A Pilar Rahola també li vas haver de gravar els acudits?
A Pilar Rahola li vaig escriure,
a la meva filla li van agradar,
fins i tot em va proposar...
Tot el contrari, és molt fàcil.
A Esperanza no? A Esperanza no.
Què et deia? Això no és bo, no m'agrada.
Això no és un acudit.
Això no et fa gràcia a tu i ho canviem, però és un acudit.
Podeu recuperar tots els continguts del programa
a través de la web catradio.cat per al suplement
també a l'aplicació. Estrenes.
Música
Marta, Ferri, bon dia.
Bon dia, Marina.
Apple TV Plus arriba a la tercera temporada
de The Morning Show.
La sèrie protagonitzada
per Jennifer Aniston i Reese Witherspoon
segueix la història d'una redacció
al programa matinal dels Estats Units
després que el seu presentador hagi estat destituït
per diversos casos d'agressió sexual.
Felicidades. Gracias el domingo, tío.
¿Y qué? Cumplejita, ¿no?
Es que ya podríais haber avisado que veníais, cabrones.
Sorpresa. Tranquilo.
Iac Beomax incorpora al seu catàleg les distàncies.
La pel·lícula protagonitzada
per Alexandra Jiménez, Bruno Sevilla
i Sac Fèrriz, Maria Rivera i Miquis Parvé
és la història de quatre amics
que van a Berlín per visitar-ne un altre.
Però quan hi arriben no són rebuts com s'esperen
i aviat el viatge deixarà clar
que la seva amistat no és tan maca com sembla.
El teatre Tivoli estrena de Producers.
Àngel Llaçari i Manu Guix
renoven el clàssic musical
que explica la història del Max,
un productor de Broadway que està en la ruïna
i el Leo, un jove contable.
Tots dos somien a fer-se rics amb un pla sorprenent.
Hauran de produir el fracàs més gran
i el teatre musical.
Avui es funció a les 5 de la tarda i a les 9 del vespre.
Molt bon dia, Sònia Dolofeu.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevat,
fem tres propostes avui pel Bargada.
La primera, fer el camí de ronda de caral.
També conegut com el camí de l'aigua,
un recorregut circular
que permet donar la volta en sentit horari
a una part de la serra de caral
i que és molt interessant tant a nivell paisatgístic
i també a la natura.
En una vessant hi trobem els alzinàs
i a l'altra les pineres i els faig.
Un itinerari ben senyalitzat,
amb plafons explicatius, de dificultat moderada,
amb un petit desnivell i amb alguns trams d'escales.
Són poc més de dos quilòmetres
entre el pàrquing i el santuari.
El santuari de Santa Maria de Caral
és un dels grans referents espirituals del Bargada.
També un excel·lent mirador,
és per això que se l'anomena el Balcó de Catalunya.
I si tenim gana podem dinar o sopar
al restaurant Els Roure's de Castella del Riu.
Un entorn natural al quilòmetre 4
de la carretera de Rasos de Paguera,
un restaurant de muntanya, un fan cuina casolana
elaborada amb productes naturals locals i de temporada.
Offereixen una carta íntegra
en plats tradicionals amb cuina contemporània
com el plat del dimoni,
un plat típic del Bargada
que combina les patates amb mascarades
amb cansalada, arangada i col confitada.
També us recomanem els pèsols negres saltats
amb costella confitada, la vedella guisada amb fredolics
o la cuixa de cabrita a la brasa.
També tenen pastisseria pròpia per postres,
el mil fulls de crema de veí fruita,
el brownie de ballanes o el mini tortell de nata.
El preu metge per persona és d'uns 35 euros,
obert dilluns a diumenge,
en horari d'esmorzars i dinars,
també dissabtes al vespre, per sopar.
Música.
Jo no voldria estimar-te
per no trobar-te a faltar
Perquè avui podem anar al concert de Sabor de Gràcia
que fan a Puigreig.
A les 12 del migdia a la Carpe Gran
és un dels concerts del Bargada Folk,
que és el festival que reuneix artistes,
que són autònoms i aficionats d'aquest gènere musical
i no només música, també tallers i activitats diverses.
Sabor de Gràcia amanitzarà l'ambient
durant el vermut prèvi a la paella popular.
Els de Sicos Carbonell han preparat un repertori
amb els seus temes més destacats
i també versions com l'última
que van publicar a principis estiu, Bellaschau.
Si voleu anar-hi,
el preu de l'entrada fora d'abonament és de 20 euros
i es pot adquirir a la taquilla.
Doncs arribarem a les 7 del matí
amb Sabor de Gràcia, que avui fan parada a Puigreig.
Ets el sentit de la meva vida
i després amor entre tots dos
Ets el sentit del meu cor
Ets el sentit de la meva vida
i després amor entre tots dos
Ets el sentit del meu cor
Ets el sentit del meu cor
Ets el sentit de la meva vida
i després amor entre tots dos
Ets el sentit del meu cor
Ets el sentit de la meva vida
i després amor entre tots dos
Ets el sentit del meu cor
Ets el sentit de la meva vida