Bon dia, són les vuit, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 10 de setembre del 2023.
El Marroc es desperta avui sota la runa,
mentre els equips d'emergència miren de salvar vides d'entre les pedres.
És una imatge que ens és familiar
per la proximitat del terratrèmol de Turquia i el nord de Síria
del mes de febrer passat.
Allà, el balanç final va ser de 4.300 víctimes mortals i 16.000 ferits.
Al Marroc, gairebé 36 hores després de la catàstrofe,
el recompte ja és de més de 2.000 morts i més de 2.000 lesionats.
De moment, sense víctimes catalanes,
una xifra que les autoritats avisen creixerà els propers dies.
En un moment en què tot és retransmès en directe,
d'entre la infinitat de vídeos que circulen
i tot va trontollar, destaca la narració d'aquest streamer.
Segurament per la proximitat geogràfica,
segurament per ser un destí turístic habitual
i trepitjat per molts de nosaltres,
segurament pel fet que la tremolor arribés fins a la península,
la catàstrofe ens toca de prop,
i encara més si tenim en compte que els marroquins
són la majoria de persones que hi ha a Catalunya.
Més de 235.000 persones que representen el 18,5%
de tots els immigrants,
segons dades de l'Institut d'Estatística de Catalunya.
A tots només ens queda oferir-los la solidaritat
en un moment en què no hi ha consol possible
i la impotència s'apodera de tot.
I mentre els marroquins esperen que l'ajuda humanitària
arribi de pressa i l'assistència no desaparegui,
tan bon punt s'apagi l'impacte informatiu,
a Marrakech ja hi tenim un equip d'enviats especials de Catalunya Ràdio.
El president de la Generalitat i el José Antonio Muñoz,
de seguida el sentirem,
i a les 9 avui el suplement entrevista
amb el ministre d'Exteriors, José Manuel Alvarez.
Serà interessant sentir què diu el ministre
en un moment en què les relacions entre Espanya i el Marroc
han canviat els últims mesos
després de l'acostament de Pedro Sánchez al rei Mohamed VI.
Un monarca, per cert, aquí al terratrèmol,
va enganxar refugiat a París,
lluny de les rèpliques on passa llargues estades.
Com sempre, els desastres naturals
s'acarnissen amb els més pobres ara bé.
Això com monarca.
Visca llunyat del seu regne, no podem dir que aquí ens sorprengui.
Som al Suplement i tenim esperit de cap de setmana.
Bona nit.
El Suplement, amb Roger Escapa.
Bon dia, Enric Agut. Bon dia, Roger.
Quin temps ens espera, avui?
Doncs mira, un dia a plaça, tranquil aquest matí,
mirar al mateix nivell la càmera de roses
i el mar està ben pla, com una piscina.
I aquest matí, doncs això,
s'alçaran alguns núvols baixos situats en algunes contrades
cap al nord de les comarques de Tarragona,
al sud de Barcelona, però bé, amb matí de sol, a la tarda.
Creixeran alguns intervals de núvols a comarques d'interior
i a últimes hores del dia pot caure algun ruixat cap a Terres de l'Ebre,
també a Ponent, això de nit i matinada.
La temperatura, més evident, de gos,
en màximes que a l'interior a Ponent
poden arribar fins i tot als 34 graus.
El mar, a la tarda, seguirà tranquil.
A la diada, dia estable, a la tarda, més intervals de núvols,
a la tarda, també algun ruixat cap al Pirineu i del Prat Pirineu de Lleida,
i la temperatura a hores d'ara és una mica més alta que la d'ahir,
a la mateixa hora.
A Palamós tenen 19 graus, també al Picat, a 19,
a Rola de Terre, 13, i a Camarles, 21 graus.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb roixers cap a...
Les notícies del diumenge.
La segona nit.
Segona nit, en què milers de persones han dormit al carrer a Marrakech
i en moltes altres poblacions del Marroc
per la por de les rèpliques del terratrèmol.
Un cisme que de moment ja ha fet més de 2.000 morts
i més de 2.000 ferits, també.
Unes xifres que probablement continuaran creixent
a mesura que avancin les tasques de desenrunament
i que es pugui arribar també a les zones més afectades,
i que ara segueixen aïllades.
Al Marroc, com dèiem,
hi tenim un equip d'enviats especials de Catalunya Ràdio.
La Marrakech, l'Antònia Muñoz i la Montse Poblet.
Bon dia, Montse. Hola, bon dia, Roger.
Com esteu? On sou? Com està la situació a hores d'ara?
Mira, nosaltres estem a Marrakech,
on vàrem arribar ahir al vespre.
Estem a punt per marxar cap a la zona d'Ígil,
que és on hi va haver l'epicentre del terratrèmol.
Aquí, la veritat és que la nit ha estat tranquil·la.
No s'han notat rèpliques,
tot i que molts han optat per passar-la al ras.
Ahir, quan vàrem recórrer la Medina,
que és la zona de la ciutat més afectada,
la gent encara estava en xoc, però s'anava recuperant la normalitat.
Una anècdota, per exemple,
les obres que s'estan fent des de l'aeroport
fins al centre de la ciutat ja s'havien reprès,
i hi havia gent pintant al carrer.
Ella és una de les persones que ens va explicar el que va passar,
i amb molts testimonis nosaltres ens hem quedat amb aquest.
El terra ha començat a moure's,
i he dit, Déu meu, protegeix-nos.
Hem sortit de casa i hem dormit.
No hi havia cases, ja.
Hem dormit a terra, no hi havia cases.
A la Medina, la sacsejada, 7 graus a l'escala de Richter,
va escardar la muralla,
va fer caure algunes cases, també una masquita,
i ahir el moviment de la gent era molt menor
del d'un dissabte normal en una zona
que normalment està plena de turistes.
Hi havia botigues tancades, turistes que han marxat abans d'hora, etcètera.
Montse, Marrakech està a uns 70-80 quilòmetres de la zona
on el terratrèmol ha fet més mal, no?
Nosaltres, com et deia, intentarem arribar-hi aquest matí.
Crec que no serà fàcil,
perquè hi ha moltes esdevisades a les carreteres.
Anirem cap a la regió Talauz, cap a Igil,
que és on hi va haver l'epicentre,
i on els equips de rescat no paren de treure dintre la runa cadàvers
de la gent que hi va quedar atrapada.
El poblet de Tafagat, per posar un exemple,
és un poblet de muntanya on hi viuen unes 400 persones,
i calculen que hi ha un centenar de persones apuntades.
És un poble fet de cases de tova,
ha desaparegut completament del mapa,
no hi queda absolutament res,
hem vist les imatges contínuament ameses per les televisions locals.
A tota la zona hi ha bombers,
exercit, equips d'emergència treballant per desenrunar els pobles,
no només aquests, sinó tots els de la zona,
i mirar de salvar qui hagi sobreviscut.
I també, de fet, transitables les carreteres de muntanya
per on s'hi arriba.
Ahir mateix, a Tafagat, en aquest poble,
ja van enterrar una setantena de persones.
I els hospitals,
que és on s'està traslladant les 2.000 persones ferides,
de les quals han estat molt greu,
hi ha cues de molta gent que hi va per donar sang.
La Creu Rosa ja ha advertit
que caldrà anys d'ajuda internacional per tornar a aixecar-ho tot.
Gràcies, Montse Pobleta.
A les 9 tornem a connectar amb tu,
una abraçada ben forta també pel José Antonio,
i també a les 9 després del ministre, la Tartúlia,
comentem aquest viatge que teniu previst fer aquest matí.
Una abraçada, fins ara. Fins ara.
Qui va viure en primera persona al Terratrèmol
és la periodista Antonia Crespi,
que continua a Marrakech. Antonia, bon dia.
Bon dia.
Com esteu? Com heu passat la segona nit?
Bé, avui almenys hem pogut dormir
perquè ha anat a un hotel fora a la medina
perquè nosaltres estàvem a un que estava just dins,
teníem un edifici al costat que estava bastant malament
i feia cos a passar la nit al costat de l'hotel
que estava bastant malament per si hi havia rèpliques.
I, bueno, senzillament.
Va ser un moment molt bonic.
El que estava bastant malament per si hi havia rèpliques
i, bueno, s'ensorrava el que fos,
perquè és que els edificis han quedat tocats.
Heu aconseguit treure-vos del cos la sensació de la por?
Jo he de dir que, com que han estat 24 hores
de no parar treballant,
fins ahir que em vaig ficar al llit,
no vaig començar a recapacitar una mica
tot el que havia passat.
I tenir la por va ser més com ahir
quan em vaig ficar al llit, que a més feia 24 hores
que just anava a dormir
i va començar el terratreig molt de venir-me a tot.
Però crec que encara no he acabat de processar.
Clar, tu ets periodista. Què vols fer ara?
Vols tornar a casa? Vols quedar aquí i explicar el que has viscut?
De moment m'estic quedant
perquè jo ja tenia el vol de tornar a l'Immigras.
L'embaixada espanyola s'ha posat en contacte amb vosaltres?
De moment, no.
És a dir, sí que la meva parella
va poder aconseguir el telèfon de la cònsula,
la rebat i la mateixa nit va parlar amb ella
i ens van dir que tranquils,
que ells també estaven al carrer
i era un moment així complicat,
però que farien gestions, però de moment no.
De fet, la resta de persones que estaven al nostre riat
venia un que marxava avui, una parella marxava avui,
i llavors han aguantat així com han pogut.
De fet, sí que s'han quedat al riat.
La ciutat de Marrakech,
avui recuperarà una mica la normalitat?
Quina sensació tens quan ets dins de la ciutat?
Jo he de dir que a mi m'ha xocat molt des del primer moment,
ahir mateix, que les coses continuaven funcionant
amb una certa normalitat.
Els cafès obrien, la gent treballava,
a mi em va deixar molt al·lucinada perquè a un dels hotels
on vam anar a preguntar als turistes,
perquè hi havia turistes que arribaven ahir.
No és que s'hagués decidit dir als turistes
que anés fora de la ciutat o fora de la medina.
La gent anava igual i van arribar a riats
que estaven malament.
Jo recordo passar amb un turista i dir-li
que em preocupa haver de dormir aquí
perquè no se sap quin dany han patit els edificis encara
ni com està i em va dir que el menjar és bonic.
I jo em vaig quedar amb una cara un poc val.
I en canvi, és que el contrast era molt fort,
perquè en canvi hi havia al costat una senyora
que es dedicava a recollir les safates del menjar
i això que vaig parlar amb ella, que es deia Mina,
i em va dir que a casa seva sí que havia patit dany,
que al seu dia havia caigut una paret i no sé què,
però seria allà treballant.
Vull dir, se'n cau un tros de paret a casa teva
i el dia següent segueixes, no hem de treballar.
És com...
Antonia Crespi, una abraçada ben forta cap a Marrakech.
Continuarem en contacte al llarg d'aquests dies.
Moltes gràcies, adeu.
Les conseqüències del terratrèmol al Marroc
s'estan seguint de molt a prop des de Catalunya.
La comunitat marroquina està pendent
de tot el que passa al seu país d'origen.
El president de l'associació Amical dels immigrants marroquins
a Catalunya, l'Ahmed Abair,
demana que s'hi enviï ajuda humanitària el més aviat possible.
Viendo sin ayudar, porque son campos.
Muchos campos, muchas las ciudades.
Casi 30 las ciudades. No podía hacer nada.
Lo único que pidamos es de España,
de España, Cataluña, para ayudar,
porque son vecinos que le ayudan.
Molts municipis han convocat minuts de silenci
com a mostra de solidaritat amb les víctimes del terratrèmol.
Aquest migdia se'n faran a Barcelona, Girona o Tortosa.
A la tarda, Lleida i Reus, entre d'altres.
I a Terrassa es va fer ahir una concentració el vespre,
a la qual van participar un centenar de persones.
Jordi Vallart i Sana Ayalal,
de la comunitat musulmana de la ciutat.
Moltes terrassenques i molts terrassencs
tenen amicles personals, familiars, tenen arrels al Marroc,
i, per tant, ens sentim molt a prop, en aquest moment.
Estem tots preocupats.
Totes les entitats estem mirant
de donar suport per qualsevol cosa a les persones, a les familiars.
Tot això pel que fa a les reaccions de la societat civil.
A l'esfera política també s'estan enviant mostres de solidaritat
cap al Marroc.
L'expresident Pere Aragonès ofereix el suport
dels serveis d'emergències del govern
per les tasques de recerca i rescat.
Aragonès també trasllada el condol als familiars de les víctimes.
A tots aquells catalans i catalanes,
amb orígens del Marroc,
que avui estan patint pels seus familiars, pels seus amics,
dir-los que la resta del país estem al seu costat,
i que ens hem posat a disposició de les autoritats locals
i de les autoritats del Marroc
per col·laborar a la situació d'emergències.
El govern, per cert, recomana fer aportacions a les ONGs
que ja treballen sobre el terreny si es vol ajudar al Marroc.
El Departament d'Acció Exterior ha publicat una llista on, per ara,
hi ha el Fons Català de Cooperació, el Desenvolupament,
Oxfam, Intermon i la Creu Roja.
La Generalitat recorda que la manera més efectiva d'ajudar
és amb aportacions econòmiques i desaconsella recollir aliments,
medicines o roba perquè la logística és complicada
i poden no ser útils.
Això pel que fa a Catalunya.
El confirma que, de moment, no hi ha víctimes de nacionalitat espanyola
i també oferta efectius per les tasques de rescat,
tot i que el Marroc no ha demanat ajuda a Espanya.
Madrid, Cristina Solías, bon dia.
Bon dia, el ministre d'Exteriors en funcions,
José Manuel Álvarez, ha posat a disposició del Marroc
tota l'ajuda que calgui a equips d'emergència, de rescat,
perquè entén que les properes hores són decisives
per trobar encara supervivents sota la runa.
España ha puesto a disposición de marrocos
tanto sus capacidades de rescate
como su capacidad de reconstrucción.
Ara bé, Espanya, a diferència de Portugal,
ja ha dit que no enviarà cap avió per repatriar
aquells que davant la tragèdia volen avançar la tornada a casa,
perquè trens i aeroports funcionen i, a més, no s'ha suspès cap vol.
Felip VI també ha enviat un telegrama a Mohamed VI,
l'expressa que està desolat per una tragèdia que, per cert,
ha enganxat el monarca marroquí a París,
i no va ser fins ahir, al vespre,
que va decidir suspendre les seves vacances
per dirigir la resposta al terratrèmol.
Gràcies, Cristina Solías.
Des de Madrid, a partir de les 9,
entrevista el suplement al ministre d'Exteriors,
José Manuel Álvarez.
Més enllà de les conseqüències humanitàries,
el terratrèmol també ha capgirat
el principal sector econòmic del Marroc, que és el turisme.
Les últimes hores s'han produït decenes de cancel·lacions
de reserves turístiques per por de les noves rèpliques del cisma.
En parla a Catalunya Ràdio Antonio Gómez-Franc,
que és directiu d'una multinacional amb hotels al nord d'Àfrica.
Si tomen su decisión de ir, se lo está replanteando.
La recuperación posterior depende ya luego de muchos factores.
Depende del estado en que hayan quedado
las infraestructuras críticas, como los hoteles,
las carreteras y los aeropuertos.
Cada any el Marroc rep una mitjana
de 5 milions de turistes estrangers.
De fet, les autoritats del país s'havien proposat
triplicar aquesta xifra els propers anys.
França és el país que més visitants hi aporta,
seguit de l'estat espanyol.
Marrakech, el principal destí turístic al Marroc,
va acollir més de 2 milions de visitants el 2022.
La ciutat va ser declarada patrimoni de la humanitat de la UNESCO
i ara caldrà avaluar els danys que el cisma hagi pogut provocar
en alguns dels seus edificis més emblemàtics.
Un quart de nou del matí.
A les portes de la Diada, el president de la Generalitat...
adverteix al PSOE que l'amnistia és només una condició prèvia
per negociar la investidura de Pedro Sánchez.
Amb l'amnistia com a punt de partida,
i a partir d'aquí iniciar una segona fase de negociació
amb l'estat que centri en la qüestió de fons
que Catalunya vol decidir el seu futur.
Pere Aragonès adverteix que quan comenci la legislatura
caldrà parlar també del referèndum
i aposta per aprofitar la força de l'independentisme al Congrés
per desencallar el conflicte amb l'estat.
Ara bé, en una entrevista al Períodico,
que treuen portada el president Sobralla,
que qui negocia en nom de Catalunya és la Generalitat.
Aragonès intenta d'aquesta manera marcar perfil
perquè el focus se situa aquests dies, Núria, en junts.
Sí, ho analitza avui el diari Ara.
El delegat de Madrid, David Miró,
escriu que tots els intents que fa Esquerra per no perdre protagonisme
estan condemnats a un cert fracàs
perquè no poden competir, diu, amb Laura de Waterloo.
De fet, creu que els republicans els han arreconat tan junts,
per una banda, com el PSC per l'altra,
i diu que ara és el moment de Puigdemont,
per bo i per dolent.
L'avantatge d'Esquerra diu que a vegades a l'ombra es treballa més còmode.
Per no perdre focus és Alberto Núñez-Feijó,
que insisteix en el mantra que ha anat repetint aquests dies,
i és que la justícia pot aturar una futura llei d'amnistia.
Creo que entre los mecanismos judiciales en los que confío
y los mecanismos morales, éticos y electorales,
se puede parar, claro que se puede parar.
Ho ha dit en una entrevista a La Razón,
on deixa entreveure que els populars i els jutges
acabaran portant la llei al constitucional.
Si fos així, la llei d'amnistia continuaria en vigor
fins que l'alt tribunal es pronunciés en una sentència ferma.
Per això poden passar fins i tot anys.
Més enllà del debat polític,
demà a Catalunya hi haurà de nou manifestacions
convocades per les entitats,
la principal, la que convoca l'ANC,
que exigeix ajunts i Esquerra que es posin d'acord
per fer efectiva la independència
i no per investir presidents del govern espanyol.
L'Assemblea espera que més de 200 autocars es desplacin a Barcelona
per participar a la manifestació,
que comptarà amb quatre columnes de manifestants
que es trobaran a la plaça d'Espanya,
on es farà l'acte polític.
A la tarda hi haurà un ampli desplegament d'aquesta diada,
al matí de Catalunya Ràdio, amb el Ricard Tostrell,
i a la tarda també programa especial amb el Ricard
i tots els serveis informatius de l'emissora,
explicant tot el que doni de si a aquestes mobilitzacions.
A Novadeli, a l'Índia,
els països més poderosos del planeta tancan avui la trobada del G20.
Ho fan amb una patata calenta sobre la taula,
és la guerra d'Ucraïna,
i una declaració d'escafeinada que evita criticar Rússia.
Ho està seguint el Francesc Canals.
A l'Índia, funcionaris de la delegació de la Unió Europea al G20
han assegurat aquest matí
que l'acord que va permetre incloure Ucraïna
en la declaració dels líders
no va estar a punt fins a l'últimíssim moment.
L'UE destaca, en tot cas,
que el G20 s'ha fet ressò de la insistència europea
en el compromís sobre la integritat territorial
i la sobirania d'Ucraïna.
En tot cas, el document no condemna la invasió russa.
Moscou, representat en aquest G20
pel seu ministre d'Afers Estrangers,
l'hauria bloquejat.
Avui, Rússia ha expressat la seva satisfacció
perquè diu que la declaració dels líders
s'ha fet en l'interès d'una solució a la crisi.
Tampoc està representat pel seu màxim dirigent, la Xina.
Xi Jinping ha delegat en el seu primer ministre, Li Qiang,
que ha afirmat en una trobada amb Ursula von der Leyen
que la Unió Europea i la Xina
han d'acuparar més davant les incerteses globals.
Com dèiem, un dels grans temes
que hi ha damunt la taula a la cimera dels Gevinés,
la guerra d'Ucraïna, que no s'ha aturat.
A la nit, una trentena de drons russos
han atacat la regió de Kyiv.
En paral·lel, l'exèrcit ucraïnès
també ha atacat amb drons la península de Crímia.
Uns drons que han arribat fins i tot a Romania,
que fa frontera amb Ucraïna i que és membre de l'OTAN.
El govern romanès ha confirmat
que ha localitzat al seu territori
les restes d'un dron militar rus,
una troballa que les autoritats romaneses
qualifiquen de violació inacceptable
de l'espai aèric del seu país.
Ara bé, l'OTAN descarta que la intenció real
d'aquest dron fos atacar Romania,
com un episodi que posa encara més en perill
l'estabilitat a la regió.
I de Romania, a Corea del Nord.
Si veus aquestes imatges,
és la gran desfilada militar
que s'ha fet a la capital del país Pyongyang
per celebrar els 75 anys de la fundació
de la seva república, la república de Corea del Nord,
una gran celebració que ha presidit
el líder indiscutible del país Kim Jong-un
i la seva filla.
El dictador té previst reunir-se a finals d'aquest mes
amb Vladimir Putin.
Rússia està interessada en reforçar
la col·laboració militar entre els dos països
amb la guerra d'Ucraïna com a rerefons.
El Kremlin confia a aconseguir mísils,
anti-tanks i projectils d'artilleria.
Aquesta setmana, Corea del Nord
ha representat un nou submarí
per atacs nuclears tàctics,
una mostra de la seva pujança militar
que crea preocupació a la veïna corea del sud.
Tu diràs.
Realment veient les imatges de Corea del Nord,
pels de punta. Tira, tira.
I tant.
Identifiquen, 22 anys després,
dues víctimes de l'atemptat de les Torres Bessones
de Nova York.
La família dels identificats ha demanat
que no es faci públic el seu nom,
però se sap que es tracta d'un home i d'una dona.
Les autoritats de la ciutat han anunciat
que gràcies a avenços en les tècniques de seqüenciació de l'ADN,
s'han pogut identificar dos dels cossos
que es van trobar entre la runa.
El balanç oficial de les víctimes és de 2.753.
Però fins ara només s'han pogut identificar
les restes de 1.649 persones.
Hi ha, per tant, més de 1.100 víctimes
encara en l'anonimat.
L'alcalde de Nova York ha dit que espera
que aquestes dues noves identificacions
aportin una mica de consol a les famílies
ara que demà farà 22 anys de l'atemptat.
De tornada a Catalunya, atenció,
si heu d'agafar la línia R2 nord de Rodalies,
perquè tornen a circular els trens
de l'Estat, Sant Fost i Sant Andreu.
Durant dues hores s'havia tallat aquest tram
per un incendi de matolls a prop de les vies
que afectaven el cablejat de Moncada i Reixac.
I parlant d'incendis, un altre incendi,
en aquest cas de Granollers,
va cremar ahir a la tarda una nau industrial
i va obligar a desallotjar dues benzineres properes
durant unes hores.
El foc va calcinar una empresa de gestió de residus
i va obligar a mobilitzar fins a 14 dotacions dels bombers
i més de 40 efectius.
La gran columna de fum va ser visible
però el foc no va causar cap ferit
i va quedar estabilitzat el vespre.
Aquest és el raper català, Civil Kamer,
que suposo que havia de dir Kamer, o Kemer, no ho sé,
que han detingut a l'aeroport de Màlaga.
Està acusat d'un delicte de robatori amb violència.
La investigació la van obrir els Mossos d'Esquadra
que van ordenar la detenció del cantant.
Finalment han estat els agents de la Guàrdia Civil
de l'aeroport de la ciutat andalusa,
els que l'han acabat arrastrant.
És un acte del barri del Besòs a Barcelona
i cada mes té prop d'un milió de persones
que escolten les seves cançons a través de les plataformes.
De fet, la seva detenció s'ha anunciat a través de TikTok
on ja s'ha posat en marxa una campanya
per demanar que la liberin.
Una nena de 7 anys troba un diamant de gairebé 3 kirats
en un parc dels Estats Units.
És marrodeurat, té la mida d'un pèsol
i és el segon més gran que ha trobat una visita en el parc aquest any.
La nena estava celebrant el seu aniversari
i el més habitual trobaria aquesta mena de tresors
perquè la zona és una superfície d'un cràter vulcànic.
En el cas dels diamants, qui se'l troba té dret a quedar-se'l.
Un bon regal d'aniversari, doncs,
per celebrar només els 7 anys de vida.
La norabona també el guionista de la notícia.
I encara un altre tresor descobert.
A Noruega, un home que havia sortit a caminar per recomanació
del metge troba unes rares joies d'or del segle VI
que els experts han qualificat com la troballa del segle.
Es tracta de 9 penjolls, 3 anells i 10 perles d'or
que pesen una mica més de 100 grams.
Segons els experts, el disseny i el gravat d'un tipus de cavall
de la mitologia nòrdica les converteixen peces úniques.
L'home responsable de seguretat alimentària
en una cooperativa noruega té 51 anys i feia una vida sedentària.
El metge li va recomanar fer més exercici
i, com que sempre li havia agradat,
l'arqueologia va decidir comprar un detector de metalls
per buscar objectes arqueològics. Bon hobby.
I com que el Tresor és oficialment propietari del govern noruec,
l'home ha rebut una recompensa econòmica pels seus esforços.
És el sol de l'Arriuada que va fer estralls al Canàra
fa tot just una setmana.
Aquest tipus d'inundacions són només un exemple del que vindrà
perquè entre un 5 i un 15% dels terrenys urbans a Catalunya
estan en zones inundables
i amb el canvi climàtic el perill augmenta.
La zona de l'Ebre i les conques de la Muga i la Tordera
preocupen els efectes de les noves inundacions,
però l'Agència Catalana de l'Aigua
encara no té prou coneixement científic
per avalar una modificació de les línies d'inundabilitat.
Són declaracions de Catalunya Ràdio de Diego Moixó,
cap de l'àrea de gestió territorial.
Entre les mesures per protegir les zones urbanes de les inundacions,
que ja tenim aquí i les que vindran,
l'ACA recomana augmentar les zones verdes i els paviments purosos
que puguin absorbir més aigua que l'asfalt,
construir dipòsits que canalitzin i emmagatzemin l'aigua de pluja
o descartar les plantes baixes com a habitatges.
La meva rutina és pràcticament el mateix cada dia.
M'aixeco a la mateixa hora, a les sis,
a dos quarts de set estic davant dels papers
i estudio fins les nou, que és quan esmorzo.
De dos quarts de deu fins les dues, que paro per dinar,
hi faig una petita migdiada
i allargo l'estudi fins les vuit, més o menys.
Déu-n'hi-do, és la disciplina d'estudi de l'Ona Boada,
un aspirant a les oposicions de notari que comença dimarts
i que organitza el Col·legi Profesional de Catalunya.
S'hi presenten gairebé 800 opositors a tot l'Estat
i només hi ha 100 places convocades.
A més, sis de cada deu aspirants són dones,
una de les dones que ha estat tradicionalment masculina
que els últims anys s'ha anat feminitzant.
José Alberto Martín, degat al Col·legi Notarial de Catalunya.
Ja fa quatre o cinc convocatòries
que surten més dones notàries que homes
i també ja van tres o quatre convocatòries
que es presenten més dones que homes.
I és una tendència que a unes altres professions,
judicatura, fiscals, encara és més intensa.
A Catalunya hi ha gairebé 500 notaris
i és el col·legi més nombrós juntament amb el d'Andalusia.
A Espanya hi ha 62 de catalans, menys d'un 8%.
Aquests dies hem parlat molt
de l'entrada de l'Aradia Saudita Telefònica,
una compra que està portant cua dins del govern espanyol.
La vicepresidenta del govern, Yolanda Díaz,
demana que s'aturi mentre que Nadia Calvino
es compromet a garantir els interessos espanyols
a l'empresa de telecomunicacions.
Aquest és un cas que ha aixecat polseguera,
però hi ha moltes altres empreses
que acaben amb mans d'inversors estrangers, també a Catalunya.
S'afegirà la llista d'empreses com Codorniu,
Freixanet, Abertis o Pronòvies.
Sí, en les properes setmanes,
el govern espanyol donarà la sentència judicial
a favor del fons de creditors.
A Catalunya, moltes d'aquestes empreses són familiars
que recorren a inversors de fora a la recerca de finançament.
Una de les limitacions que tenen per les empreses familiars
és la seva capacitat per créixer,
apartarà el fet que entri en fons estrangers en aquest cas,
segurament permetran apel·lancar una mica
i accelerar la capacitat de creixement que tinguin aquestes empreses.
És una fortalesa financera com el creixement,
però per una altra banda la debilitat
és que, efectivament, perdem poder de decisió.
Andrej Boer és professor de l'UPF de Business School of Management
i membre del Col·legi d'Economistes.
Però és veritat que més enllà de la teràpia,
que, per descomptat, és imprescindible,
necessitava, a més a més,
un acompanyament que a mi em feia sentir recolzada,
no només mèdicament,
sinó que la gent del meu voltant em pogués entendre.
Si més no entendre, jo ho pogués sentir-me compresa,
que no estava sola.
La Marta té 32 anys i va fer una tentativa de suïcidi
fa un parell d'anys.
Ara està del tot recuperada.
L'any passat es van suïcidar a Catalunya
més de 600 persones.
Però avui, que és el Dia Mundial del Suïcidi,
també volem recordar els que sobreviuen.
Remarquen la necessitat de poder parlar
amb el seu entorn de les ideacions suïcides,
que són l'inici d'un intent de treure's la vida,
però moltes vegades topen amb la incomprensió
que moren moltes més persones per suïcidir
que per accidents de trànsit.
Un debat que ja s'està obrint.
Cada vegada detectem més casos,
però cada vegada els casos que detectem
són, diguéssim, de menor gravetat
o són casos
en què la consulta es produeix en l'inici.
És Diego Palau, coordinador
del Pla de Prevenció del Suïcidi
del Departament de Salut.
A tot això, a canradio.cat barra el suplement
i trobareu el reportatge Suïcidi al Gran Tabú,
un reportatge que vam fer ja fa quatre temporades
aquí al suplement,
en què abordàvem la realitat del suïcidi,
una realitat sovint silenciada,
poder recuperar quan us vingui de gust.
I a tot això, quan falten dos minuts
per arribar dos quarts de nou del matí,
som al suplement, som a Catalunya Ràdio,
hora informativa.
Avui fa exactament 40 anys
que TV3 va començar les seves emissions.
Senyores i senyors, bona tarda.
Amics,
avui, 10 de setembre de 1983,
us saludem per primera vegada
des de TV3,
Televisió de Catalunya.
Les paraules de Joan Pere
van precedir una quantitat inesgotable
de programes i formats que han contribuït
a construir un imaginari, un país.
La història de les últimes quatre dècades
a Catalunya no s'entendria sense aquestes melodies.
El primer de les notícies.
La referència informativa del 30 minuts.
No sé si l'heu conegut, aquest és l'humor
de les persones humanes.
L'humor de males a tele.
Aquest és més recent de l'APM del Polònia,
els concursos.
Si l'encerto, l'endevino, el Gran dictat.
40 anys de TV3,
que també poden quedar resumits
amb les grans sèries de l'hora de la minciada.
El cor de la ciutat.
Cinem més enrere a Poblenou.
Programes llegendaris.
Això deu ser el...
A veure, puja, puja.
Jo crec que això és el vostè jutge, però no n'estic segur.
Sí?
A veure, el convidat.
Home mític.
El foraster.
L'Espútnic.
L'Espútnic amb Santí Faro.
Ara... personatge important d'aquesta emissora.
Santí Faro i Tania Sarri,
o espais que són alguna cosa més que un programa de tele.
D'una sintonia que és sinònim de solidaritat
a una altra que ha marcat les generacions més petites.
Benvinguts,
a Rau Clú.
Benvinguts.
40 anys dedicats a totes les edats,
però si només m'he de quedar amb una sintonia...
Anem a buscar la bola de drac
Amb molta del misteri és un gran secret
Anem a agafar la bola de drac
Per molts anys a TV3, per 40 més,
una televisió que bufa espelmes celebrant lideratge,
en parlava el seu director, el Cifric Gras,
aquest divendres del matí de Catalunya Ràdio.
Nosaltres som líders estacats des de fa molt temps.
Això que sembla fàcil és molt difícil.
Vull dir, la competència també juga,
la competència s'ha reforçat.
Arribem líders per moltes qüestions.
Una poden ser els serveis informatius,
que saps que són bàsics,
però això és una feina de les 40 anys
de la gent que ha estat treballant per arribar a aquest moment,
i que són líders des de fa molts anys, realment.
Per molts anys als 40 anys de TV3
i a tota la gent que l'ha fet possible,
escoltar el Cifric Gras
amb la banda sonora de fons de bola de drac
ja és el que em faltava veure.
Però, en fi, als 40 anys de TV3 ho ha fet possible.
Vuit i trenta i dos.
Una nova bibliogràfica del propietari de Twitter,
ara X.
Elon Musk fa públic el nom del seu tercer fill,
atenció, Tecno Mecànicus,
a qui anomenen carinyosament Tau.
És el tercer fill que Musk té amb la cantant Grahams
i el més petit dels deu fills biològics,
Déu n'hi do, que Musk té amb les tres relacions anteriors.
Dos d'aquests nens que comparteixen amb la cantant
també tenen noms impronunciables.
A la mateixa biografia, la cantant, ara separada del malnat,
assegura que Musk gestiona la seva ira com un dimoni,
cosa que provoca el caos al seu voltant,
però també el fa ser productiu.
I no deixem encara el món de les empreses tecnològiques
perquè el teletreball no sembla tan ideal
com ens ho havien pintat durant la pandèmia.
Si més no, això és el que ha passat a l'aplicació de cites Grindr.
Han acomiadat 80 dels 178 treballadors de la companyia
perquè s'havien negat a tornar a treballar
com a mínim dos dies de la setmana
a les oficines centrals de l'empresa.
És a dir, Grindr ha retallat un 45% de la seva plantilla,
cosa que ha provocat desconfiança
tant en els usuaris com en els inversors de la companyia
que dubten que pugui mantenir l'activitat
amb gairebé la meitat dels treballadors.
Uns acomiadaments que coincideixen
amb l'intent de diversos treballadors de sindicalitzar-se.
Per això un dels principals sindicats
del sector tecnològic i de les telecomunicacions
denuncia que Grindr ha posat com a excusa
la fi del teletreball per acomiadar aquells treballadors
que volien defensar els seus drets laborals.
Pobres criatures d'Iorgos Lanthimos
s'ha guanyat el Lleó d'Or a la millor pel·lícula
al Festival de Venècia, això en una edició
que també ha premiat als drames socials
i migratoris al seu palmerès,
ho ha seguit la Marta Vivas.
Pobres criatures ja va ser rebuda
amb una gran ovació que ha reformat amb el Lleó d'Or.
La pel·lícula està protagonitzada
per una Emma Stone magnífica.
El director Iorgos Lanthimos li ha dedicat el premi.
Aquesta pel·lícula té com a protagonista
Isabella Baxter, una criatura increïble,
i no existiria sense Emma Stone,
una altra criatura increïble.
Una altra criatura increïble.
D'altra banda, alcana la protecció a la naturalesa
i el mal no existir de la japonès Ryusuke Hamaguchi.
S'ha endut el premi del jurat
mentre que la italiana Io Capitano
sobre l'Odissea dels immigrants
ha estat premiada doblement a millor director
per Mateo Garrone i millor actor revelació
per Sei Mursar.
El xilè Pablo Larraín s'ha endut el millor guió
per la seva història en què converteix Pinochet
en un vampir en hores baixes.
L'actor Peter Sarsgaard per Memory
i la jove Kylie Spinney
per Priscilla de Sofia Coppola
se n'han portat els bolpi a millors interpretacions
d'aquesta vuitantena edició.
Finalment, una altra pel·lícula sobre refugiats
ha guanyat el premi especial.
Es tracta de Green Border de la polonesa Agnieszka Holland
que ha completat un palmerès poc glamurós
però molt conscienciat.
Gràcies, Marta.
Tot això en un cap de setmana ha marcat culturalment també a Catalunya
per Fira Tàrrega.
El Guillem Alvar ha tornat al seu univers més íntim
en aquestes últimes hores
amb l'espectacle que ha presentat de Titelles Masolitud,
la majoria del festival de Fira Tàrrega
que se celebra aquests dies.
5 minuts passen de dos quarts de nou.
De seguida, els esports.
Descobrim més coses de la mínia mal.
Aquesta setmana el Totgir ha visitat el barri de Rocafonda de Mataró,
el barri del joveníssim davanter del Barça,
la setmana en què ha batut dos rècords.
El de més jove a debutar amb la selecció espanyola
i el de més jove a fer un gol amb l'absoluta.
Això amb només 16 anys i 57 dies.
Ara ho expliquem.
El suplement.
Amb Roger Escapa.
Tinto de verano, Don Simón.
Tinto de verano, sense alcohol, Don Simón.
Pera, pera, sin ator.
012, la millor resposta.
Mira quin funcat té aquest cotxe.
Davant la situació d'emergència climàtica
i per compromís amb el medi ambient,
a Catalunya s'aplica l'impost sobre les emissions de CO2
dels vehicles d'atracció mecànica.
La recaptació de l'impost va integrament a actuacions
del fons climàtic i el fons de patrimoni natural.
A partir de l'1 de setembre,
podreu consultar el padró definitiu dels vehicles
que atributen a la seu electrònica de l'ATC.
I si heu de pagar i no vau domiciliar l'impost,
podreu fer el pagament fins al 20 de novembre
a través de qualsevol de les vies disponibles.
Informeu-vos-en a atc.gcat.cat barra impost CO2.
012, la millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Senyors i senyors, bon dia.
Són les 8 que Catalunya Ràdio és més car.
Seran els 40 anys de Catalunya Ràdio.
Comença el partit a la TTC.
Notícia del timor.
40 anys descobrint, 40 anys informant,
40 anys entretenint,
compartint, explicant, escoltant,
40 anys avançant
i seguint caminant plegats
per arribar més lluny.
Perquè el futur ens espera.
Estrella Damm.
Galeta Esbirva i Factor Energia.
40 anys formant part de Catalunya Ràdio.
Formant part de la teva vida.
Fam de llibreries, de biblioteques,
de veure novel·les i còmics.
Fam de ballar i de veure altres ballar.
No dir-nos de teatre, d'òpera, de sarsuela,
de concerts, de museus i exposicions.
Fam d'aplaudir, fam de reneixer, de reviure,
de retrobar-nos, cantar, llegir, escoltar,
admirar, viure, emocionar-te sense admiraments.
Fam de cultura.
Ministeri de Cultura i Esport.
Des que el món és món,
la terra, l'aigua, els boscos,
les plantes, els animals i les persones,
hem sabut conviure en un equilibri perfecte,
un equilibri natural
tan savi com fràgil,
que ens diu que els oblits, els focs,
els motors i els actes incívics
no hi caben.
Descobreix l'equilibri entre gaudir
i protegir espais naturals puncat.
És un missatge de les Diputacions
i la Generalitat de Catalunya.
Un mateix concepte.
En aquest capítol parem l'antena A,
explicat per diversos personatges
i que poden ser inspiradors per a tothom.
La bona pregunta és aquella que aconsegueix
la resposta que tu estaves buscant.
Que no obri algun incendi forestal
i signar com a sucarrats
va provocar algun error.
La veu ens ensenya molt de les persones.
Parem l'antena.
Fer aquest podcast per mi és la feina somiada.
Un projecte personal de Manel Alies,
Premi Nacional de Periodisme i Mitjans de Comunicació.
Parem l'antena.
Cada dimecres a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
Roger escapa.
Dos quarts i mig de vuit.
El terratrèmol de Marrakech, centre d'actualitat,
arriba també al món de l'esport.
El president del Barça, Joan Laporta, enviava ahir a la nit
aquest missatge a través de les seves xarxes.
És un vídeo gravat per ell mateix des de casa.
Estem sempre amb vosaltres.
Narna, maco.
Moltes gràcies.
La felicitat de l'Amin Yamal pel seu moment esportiu
contrasta amb la preocupació de la família
pel terratrèmol del Marroc,
país on és el seu pare i on hi té família.
El debut i el gol de l'Amin Yamal
amb la selecció espanyola absoluta de futbol
han estat un gran impacte.
La seva fita ha fet ja la volta al món del futbol.
Aquesta setmana el David Clupés
ha estat els racons més representatius
del barri de Rocafonda de Mataró,
el barri de l'Amin Yamal,
en un reportatge que val la pena escoltar
i que podeu recuperar al web
i també a les xarxes del Tot Gira de Catalunya Ràdio.
En aquest reportatge descobrim, per exemple,
que l'Amin Yamal va començar jugant
en una pista de ciment,
on encara juguen els nens de Rocafonda
que no tenen recursos per pagar una fitxa federativa
al club del barri.
Una de les moltes veus que hi sentim
és la de la Maria Major,
una mestre ja retirada i activista del barri
que explica les dificultats que té Rocafonda,
un dels barris més densament poblats del Maresme.
Hi ha molts enfrontaments,
sobretot quan no hi ha perspectives de futur.
I això a mi és el que em preocupa més
en aquest moment,
com a mare, àvia
i mestre d'aquest barri, no?
Que la canalla i els adolescents
tinguin possibilitats
d'estudiar o treballar
o jugar o fer
com faria qualsevol barri.
O jugar o fer
com faria qualsevol
altra criatura de Catalunya.
I això ara no passa.
També sentim el tiet
de la Minyamal, l'Abdel,
que regenta un petit colmado davant del camp de futbol,
un forn de pa que està ple de fotos dels seus nebots.
Estoy muy encantado
y muy feliz, de verdad.
Us ve a veure sovint per aquí?
Claro, viene cada día aquí,
cada fin de semana viene.
Mi hijo va con él, siempre, en el coche.
Lo lleva, lo trae.
Va acompañado con mi hijo y viene a casa
de su abuela a dormir.
Y la mía lleva toda la vida con nosotros.
L'enhorabona al Tot Gira
i al David Clupés per aquest fantàstic reportatge,
muntatge musical del Roger Fontarnau.
El podeu recuperar sencer a través del web
i les xarxes socials del Tot Gira.
I avui, al tram final del suplement, a quarts d'una,
faré baixar el Clupés perquè l'entrevista amb l'àvia,
que és una meravella, són aquests 3 minuts
que no sé, vull dir que ho farem després, Albert.
Pel que fa a l'actualitat dels esports,
també un resultat de fa vint poques hores.
Aquesta nit, la nord-americana Coco Gauf
és campiona de l'Open dels Estats Units de tenis.
Amb 19 anys, Gauf aconsegueix el seu primer gran títol,
després de guanyar la nova número 1 del món,
Harina Sabalenka, en 3 sets.
És el primer gran slam de la jove tenista
considerada la successora de les Germanes Williams
i que aquesta setmana que ve serà la número 2 del món.
És l'alegria de Coco Gauf,
just després de guanyar fa unes hores l'Open dels Estats Units.
I aquesta nit, a partir de les deu,
la final masculina Novak Djokovic contra Daniel Medvedev.
També avui, a les dues,
la cursa del Gran Premi de Sant Marino de MotoGP,
a l'Apollo, un Jorge Martín, que es va endur la cursa l'Sprint,
el millor català Dani Pedrosa, a quart.
I una altra previsió destacada del dia,
la final del Mundial de Bàsquet, a Alemanya, a Sèrbia,
quan fa un títol d'aigua,
que és un títol d'aigua,
que és un títol d'aigua,
i aquest dia, la final del Mundial de Bàsquet,
a Alemanya, a Sèrbia,
quan faltin 5 minuts per a 3 quarts de 3 de la tarda.
A quarts d'una del migdia.
Avui, amb el Clopés,
aquest reportatge dedicat a l'entorn de l'Amin Yamal.
El matrem també un fragment
amb l'àvia de l'Amin Yamal, la Fàtima,
que ahir el Clopés li explicava coses com aquesta.
Yo, la abuela de 24 netos.
24? Uh!
24 netos.
Muchas gracias, de verdad, muchas gracias.
Muchisimo. Home, claro.
Y vine sola, y trae mis hijos.
Pero trabaja tres días de noche.
És la Fàtima, l'àvia de l'Amin Yamal,
que diu que va arribar a Catalunya fa 35 anys,
precisament procedent del Marroc.
Albert.
Sí, val la pena escoltar aquest reportatge,
i el que deies, eh?,
el podeu recuperar sencer
a través de la pàgina web de Catalunya Ràdio
i a través de les xarxes del Tot Gira.
Joan Anton, català, bon dia de nou. Hola, novament.
Com tenim la lluna, aquesta setmana, Joan Anton?
La tenim minvant, i serà quart minvant, dimarts.
Dimarts.
Ara ens fixem en Reus, a quina hora ha sortit el sol avui?
Ha sortit a les dos quarts de vuit en punt.
O sigui, res, acaba de sortir el sol.
I a quina hora es pondrà? A les 20.14.
Gràcies, Joan Anton. Gràcies a tu.
Temperatura, Reus, Enric Agut.
Doncs mira, forçoltet, a 22 graus.
Quin temps ens espera, Enric?
Doncs un matí de sol, amb alguns núvols baixos,
que ara són presents en algunes àrees
entre Tarragona i Barcelona.
Bé, un matí de molta calma.
Novament, la calor serà intensa a l'interior,
amb ambient més aviat agós.
Algunes màximes poden arribar a les 34, 35, 36.
Això pot passar al Pallars Jussà, a la Noguera, al Sagriable,
a l'Urgell, a l'Urgell, en aquestes comarques.
A partir del vespre i l'hora de la nit
pot caure algun ruixat al Terç Oes
i també a les Teres de l'Ebre,
i de matinada i fins a la primera hora
poden caure algun ruixat dispersos a altres sectors del territori.
Força puntuals.
Després marxaria, la diada quedaria tranquil·la,
amb intervals de núvols i a la tarda agumplugim
a la cara nord del Pirineu.
Gràcies, Enric. Aquest és el temps que ens espera
en un diumenge en què al suplement hi passaran coses com aquesta.
El que tinc aquesta setmana són notícies pel Rodó.
A veure.
Se m'ha, diguem, coercionat, eh?
a fer una cosa que vaig dir que no faria mai.
Què és?
Que al Rodó li agrada, que és fer esport.
No! Grans cuiners tots dos, eh?
Grans cuiners.
Ara amb la calor com...
S'ho ha de menjar fred, vosaltres, o no?
Sí, fresc i picadet.
Com els programes de ràdio d'estiu, això em fa una ràbia.
És una visió que va existir a la vida real
que li deien Cocaine Bear,
que de fet és com es diu la pel·lícula en anglès,
o de la cocaïna, però després ho he buscat,
també li deien un nom que va fer molta gràcia, Pablo Escobar.
Oh, Pablo Escobar, quina gran sensació.
El suplement.
És diumenge, 10 de setembre del 2023,
això que sona és un suplement de Catalunya Ràdio
que són protagonistes 3 xifres i 3 noms propis.
El primer, Kim Jong-un.
Tecno Mecànicus.
És el nom de l'últim fill de Elon Musk,
el desè de propietari de Twitter, Tecno Mecànicus,
però l'anomenen carinyosament Tau.
Que ha guanyat el Lleó d'hora,
millor pel·lícula al Festival de Venècia amb pobres criatures.
Avui també és un dia que es compten 3 xifres,
la primera és el 40.
4 dècades són les que celebra avui TV3, 40 anys,
des que Joan Pera va donar el tret de sortida
a les emissions de la televisió pública.
El 100.
Són convocades a les oposicions de notari
que comencen dimarts a Catalunya.
S'hi presenten gairebé 800 persones
i 6 de cada 10 són dones.
El 22.
Són els anys que han passat des de l'atemptat
de les Torres Bessones de Nova York
i després de tot aquest temps s'han identificat dues víctimes més.
Encara n'hi ha més de mil en l'anonimat.
Aquestes 3 xifres i 3 noms propis seran damunt la taula
amb una tartúria que compartirem amb la Núria Oriols,
l'Oriol Marc Lana Pardo de Vera,
avui que fa 40 anys, com ara explicava la Núria d'aquest moment.
Senyores i senyors, bona tarda.
Aquesta manera, les emissions de TV3, un 10 de setembre del 1983,
un moment històric que ens fa il·lusió recordar
i desitjar a la televisió pública de Catalunya per molts anys més.
I per aquelles coses de la vida, avui en Roger començarà a estudiar el guió
per doblar la sèrie japonesa que opatarà aquesta temporada.
El suplement.
Dissabtes i diumenges, des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Marina Laminos, avui al Hara, el president aragonès
i els expresidents Torra, Puigdemont, Mas i Montilla
responen a dues preguntes.
Com definiria la relació entre Catalunya i Espanya
i quin creu que és el principal repte que té ara mateix Catalunya?
A la teoria, aquestes són les dues preguntes que els han fet,
però a la pràctica que descontells a resposta,
diguem una mica, a la seva manera.
El president aragonès defineix la relació així.
Votar el futur de Catalunya
en un referèndum reconegut per la comunitat internacional.
L'expresident Montilla diu que cal més i millor autogovern,
Artur Mas reflexiona que la relació està malmesa
i Quim Torres queixa que no existeix una relació Catalunya-Espanya
per la senzilla raó,
diu que Espanya no reconeix el subjecte polític de Catalunya.
Carles Puigdemont es limita a fer una crida a sortida als carrers.
I avui al Hara sí que hi ha una entrevista
que ens deixa un titular una mica més clar.
Atenció a aquesta entrevista d'Albert Om a Tito Álvarez
en una sèrie de converses que estrena avui titulada L'última.
El portaveu de l'IT Taxi confessa que a casa seva
van tenir molts problemes amb l'alcohol i les drogues
i que ell va estar enganxat a la cocaïna.
Yo también estuve mal,
estuve muy enganchado a las drogas, a la cocaïna,
y afortunadamente eso es otra cosa que conseguí salir
y hoy lo puedo decir con orgullo, que se puede salir.
Déu-n'hi-do, impactant el testimoni del Tito Álvarez.
Gran notícia també que l'Albert Om torni a fer entrevistes,
el d'Hara, en aquest cas.
A l'avantguàrdia, el xup-xup prediada arriba a les columnes d'opinió.
La més contundent, la de Mari Òscarol, dirigida a Dolors Faliu,
deia que vol reactivar la independència
l'endemà que s'aprovi l'amnistia,
i ve a dir-li que és una d'aquelles ocorrències genials
que ens ronden pel cap en algun moment,
però que Déu és savi i fa que al cap d'una estona
aquesta idea s'esvaeixi i no la recordem,
i compara la declaració de la presidenta de l'ANC
amb una d'aquelles pel·lícules
que t'expliquen una cosa durant dues hores
i més hores i més hores,
i després descobreixes que res no era cert.
A l'avantguàrdia avui també escriu John Carlin,
més concretament escriu sobre Satanàs,
del satànic Vladimir Putin i Tilla de Cubart,
o d'ignorant el papa Francesc,
per no condemnar contundentment els actes de Putin.
No seria sobre, diu, que pel bé del seu ramat
renuncies als dimonis de carn i ossos aquí a la Terra també.
Hi ha una altra notícia de l'avantguàrdia,
alerta, turisme de rates a Nova York?
Si n'hi ha tantes, que els turistes no ho poden creure,
i per això una empresa de tours
ha creat una ruta nocturna
per a llocs poc turístics farcits d'aquests rosegadors.
La gent està fascinada amb les rates en un sentit macabre,
diu un professor universitari
que ha estudiat aquests animats
durant dècades.
Informació de contrastres.
Avui ens fixem en Elon Musk, que ha estat pare de nou,
ho ha revelat, com dèiem,
en una biografia que s'acaba de publicar.
Elon Musk va néixer un 28 de juny, això vol dir que és cranc.
Veiem quin dia li espera.
La jornada tindrà...
quizás no resulte tan buena como hubiera deseado
debido a la actitud oranya de un niño.
Això és el que li pronostiquen al periòdico.
La teva parella estarà disposada
a participar activament en els teus assumptes
i, si ha d'ajudar-te, ho farà encantada.
Amb la parella, potser Elon Musk estarà bé,
tot i així la vanguardia adverteix que les aigües
estaran revoltes en el terreny familiar,
així que podries tenir un encontronazo
amb algun parente.
I, per últim, consell de l'ABC,
no esperis que els demes es solvessin els teus problemes,
només comptes amb tu, ajuda,
nadie va a sacarte las castañas del fuego.
Bocabulari de la premsa digital, Marta Ferrer.
Comencem amb peix.
Concretament un peix matacat que es creia extingit.
S'ha trobat a les costes de Tasmània
i, malauradament, ja era mort quan el van localitzar.
Ho llegim al portal del 324.
El peix, que té com a característica
poder caminar amb les aletes,
feia anys que havia desaparegut de la zona
a causa de l'activitat turística,
la pesca de vieires i una estrella de mar depredadora.
Aquesta descoberta, però, dona esperances
que en un futur pugui tornar a poblar aquestes aigües.
I, per tant,
casa.
La del personatge de Jemily Curtis
a la mítica pel·lícula de terror Halloween,
que, com llegim a diversos digitals, està a la venda.
La casa, que està situada a Los Angeles,
ha estat propietat de la mateixa família
durant diverses generacions, fins i tot,
abans de rodar-se el film.
Els fans de la saga que la vulguin comprar,
però, hauran d'haver estalviat.
La casa costa 1.800.000 dòlars.
Fons.
Cada segon llegim al món.cat podrien tenir
una bona contaminació per plàstics que hem generat a la Terra.
Un equip d'investigadors des Rilanca
apunta que una espècie
ha fet dels microplàstics una part de la seva dieta.
Un descobriment que, amb els mecanismes adequats,
podria ajudar a tractar els plàstics a gran escala
i a eliminar així la gran quantitat que hem generat.
8 i 50. Un moment de parar l'orella
al que ha passat a les altres emissores aquesta setmana.
No lo voy a soportar. Yo me rebelo contra eso.
Porque esta amnistía es la condena de la transición,
que es lo que vienen queriendo desde hace años.
Mediante un sistema que yo llamo el sistema del salchichón.
Y es que cortan una rodajita. No, ahora es solo los indultos, eh.
Ahora es desaparecer el delito del costumbre,
que es el delito de la transición,
que es el delito de la transición,
que es el delito de la transición,
que es el delito de la transición,
que es el delito de la transición,
que es el delito de la transición,
que es el delito de la transición,
que es el delito de la transición.
Ahora es la amnistía.
Todavía no, después vendrá la autodeterminación
y al final, que le queda a usted la guitita,
se la han comido entera.
Rodolfo Sancho, en lo primero que hace,
en cuanto se acercan los micrófonos,
es dar el pésame a la familia del cirujano asesinado.
Está viviendo una tragedia.
Porque ser padre de un asesino confeso lo es.
Creo que lo que ocurre es que Sancho,
que es famoso desde hace muchos años
y está muy acostumbrado a las cámaras,
la representació física de su dolor,
diré més, la representació mercantil de su dolor.
Però els demano que, per favor, totes aquestes dracs tinguin discurs,
perquè hem de reivindicar els drets de tothom,
els drets de tothom, a mi m'han tingut i em tenen de banderada
l'EGTV i cuplos amb... no sé quantes lletres,
però els drets de tothom.
El suplement, amb Roger Escapa.
S'acosta al projecte col·lectiu El Teatre Lliure
amb la nova temporada 23-24.
Descobreix-la amb la nostra ciutat, de Thornton Wilder,
dirigida per Ferran Ozzet, Falesa, d'Alvaró de Vell,
Macbeth, de Shakespeare, dirigit per Pau Carrío,
l'imperatiu categòric de Victòries Punsbark,
entre un munt d'altres propostes imprescindibles.
Festa un abonament al web d'El Teatre Lliure
i gauteix de les millors entrades.
En Espresso cuidem l'origen de cada gra de cafè,
però també cuidem el destí, tu.
Perquè sabem que el teu amor pel cafè de qualitat
és per tota la vida.
Per aquest motiu, en la teva propera comanda,
treuràs un detall que et transportarà els orígens del cafè.
Apropa't a la teva botiga Espresso
i gaudeix de your special days fins al 17 de setembre.
Consulta les condicions a espresso.com.
Espresso, what else?
L'empresa que et cuida. SOM Conexió, la telefonia conscient.
Que et cuida? Una operadora?
Segur que si truco em deixeu escoltant cançonetes
i parlant amb robots cap quadrats.
A SOM Conexió no parlaràs amb màquines,
parlaràs amb persones que t'escolten.
Ah, tira! Les operadores volen fer trinco-trinco,
encolomar històries i permanències.
Si vols, truca i comprova-ho. SOM Conexió, telefonia conscient.
A què truco? Eh, a què truco?
Bon dia.
En el sorteig del sueldazo del cap de setmana celebrat ahir,
el número premiat amb 5.000 euros al mes durant 20 anys
i 300.000 euros al comptat va ser...
93.108.
De la sèrie 26.
Uns altres quatre números i sèries més
han obtingut cadascun un sueldazo de 2.000 euros al mes durant 10 anys.
Els pots consultar a Juegos11.es.
Avui tens una nova oportunitat amb el sueldazo del cap de setmana.
Gaudeix del dia.
I ja ho saps, a tots els que jugau a l'11.
Ben jugat.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
El comunista.
5 minuts per les 9 del matí, cada dissabte a les 11, el comunista,
quan vulgueu poder-lo recuperar, a catràdio.cat barra el suplement.
Aquesta temporada, però, un testet més de comunista,
a primera hora tan dissabte com diumenge.
Missatge de Juan Laporte, adreçat al camarà de Joel Díaz.
Diu, tornar a la feina moreno després de les vacances
és un símbol del capitalisme?
La resposta del Joel.
Camerada Laporte, calma't una mica.
Calma't una mica amb les suspicàcies.
Símbols del capitalisme són Steve Jobs, és la Coca-Cola,
és la Caixa, és el World Trade Center,
són les americanes del Sala i Martín,
però tornar a la feina moreno de les vacances
jo diria que és només una conseqüència inofensiva
del complex d'inferioritat que sentim els blancs respecte als negres.
Això és així.
Va deixar de ser símbol de res, això d'estar moreno.
Si has sentit la consulta anterior,
de fet, veuràs que avui dia qualsevol desgraciat es pot endeutar
per passar unes vacances a Punta Cana
i tornar a la feina moreno, però arruïnat.
Gràcies, camarada.
Podeu recuperar el comunista a canradi.cat barra el suplement
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Avui, el suplement.
De seguida, el suplement.
Avui el Marc Molins el tenim a Escòcia,
però serà un habitual dels diumenges.
A les 10 torna la setmana tràgica,
reconvertida amb el col·lumnista de l'ULS,
i el politòleg Toni Rodon.
Aquest any la setmana tràgica és un test d'actualitat.
A les 10 explicarem com funciona la cosa.
I a dos quarts d'onze...
Avui parlarem de relacions obertes al suplement.
Intercanvis de parelles, swingers, amb dues parelles liberals.
Serà al voltant de dos quarts d'onze
acompanyats de l'Ignasi Puig, psicòleg,
terapeuta de parelles i expert en parelles no normatives.
Relacions obertes, intercanvis de parelles i swingers.
Intentarem definir què és cada cosa, quines diferències hi ha,
i com s'experimenta.
Per això portem un expert.
I dues parelles que ho practiquen.
Serà dos quarts d'onze.
A les 11 llibres sèries i bandes sonores
amb la Marina Porres, les converses de taverna
i, entre bé, en el demà ho deixo,
els arguments universals de la Marta Ferrer, i a les 12...
A les 12, novetat,
perquè els diumenges a les 12 el suplement es farà de nit.
Avui estrenem l'Eclipsi,
un nou espai al voltant de la conversa i al voltant de la nit,
i és que 25 anys és el temps que dorm una persona al llarg de la seva vida.
Per tant, 25 anys de nits, de somnis, de malsons, de nits en blanc...
Quan es fa fosc, molta gent dorm,
però d'altres treballen, ballen, veuen, m'amen,
que donen biberons...
fins i tot n'hi ha que fan l'amor.
Avui, a partir de les 12, estrenem l'Eclipsi,
de tot plegat en parlarem en aquest nou espai d'entrevistes,
que tindrà també alguns cops amagats.
Primer convidat d'avui a l'Eclipsi,
Tomàs Fuentes, a partir de les 12, el suplement.
I arribem a les 9 amb els millors moments del búnquer.
En Pàbel ja és un homenet de 17 anys
que estudia cada dia per complir la seva il·lusió d'estudiar Medicina.
Els pares, tal com li havien promès,
l'apunten a l'Acadèmia Militar de Medicina.
És precisament en aquest lloc quan les coses comencen a torçar-se.
Directe a la mala vida, borratxo tot el dia.
A l'Acadèmia Militar què has de fer? No, no, no.
El que passa és que al cap de poc temps
d'entrar a l'Acadèmia Militar esclata la Primera Guerra Mundial.
No... Mira tu, això.
Mal època.
Mira tu, si veus que hi ha inestabilitat política a Europa...
No s'ha d'apuntar a l'Acadèmia Militar.
Com que l'Imperi Rus comença a reclutar homes,
tots aquells estudiants de Medicina
han de canviar les bates per uniformes
i els apunts per fusells i granades.
El suplement, amb Roger Escapa.
Viu la Diada Nacional de Catalunya a Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Aquesta diada t'acompanyarem al matí i a la tarda.
El matí de Catalunya Ràdio, Ricardo Estrell.
El matí, amb tota l'anàlisi prèvia a la Diada Nacional de Catalunya,
marcada per la Investidura Espanyola.
També serem a la Setmana de llibre en català,
des d'on farem la part final del programa.
I a la tarda...
Us acompanyarem amb una programació especial.
Especial seguiment de la manifestació independentista.
Segueix la Diada Nacional de Catalunya
a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
El suplement, amb Roger Escapa.