Bon dia, són les 7, i així son el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 19 de febrer del 2023.
¿Què tenen en comú Segundo Marey, el major Trapero,
Josep Maria Mainat o un dels Mossos acusats en el cas Esther Quintana?
D'aquí és la frase més enllà d'un hospital
on es veu més dolor és en un jutjat.
Avui el suplement la història d'una advocada
que, exercint la seva professió,
ha posat l'estat contra les cordes en més d'una ocasió.
Una penalista discreta que moltes vegades
prefereix guardar-se a parella a les seves reflexions,
però que quan parla diu les coses pel seu nom.
Una dona que es va emocionar en l'alegat final
de la defensa de Trapero i la Plana
davant dels jutges de l'Audiència Nacional.
Un ciudadano de un pueblo libre
no debe expiar las faltas que no son suyas
ni ser víctima de la impotencia o del egoísmo del Estado.
Y esto es algo que los tribunales pueden evitar.
Y yo les pido que lo eviten con la ascendencia absolutoria
que aquí he pedido.
Y disculpen este espectáculo lamentable.
Avui el suplement, Olga Tubau.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
Bon dia, Neus Boret. Bon dia, Roger Escapa.
Dimissió en bloc a l'Assemblea Nacional Catalana.
Pleguen 13 membres del secretariat nacional
i Jordi Pesa Rodona deixa el càrrec de vicepresident.
Per les des evinences de crear una llista cívica
a les pròximes eleccions.
La presidenta Dolors Feliu descarta dimitir
i assegura que el projecte continua.
Avui a partir de les 9, Dolors Feliu, el suplement.
Avui acaba la Conferència de Seguretat de Monic a Alemanya.
Una cimera en què per primera vegada
els Estats Units han acusat Rússia
d'haver comès crims contra la humanitat d'Ucraïna.
Un nou terratrèmol s'acseja ara al centre de Turquia.
Aquesta vegada ha tingut una magnitud de 5,2.
De moment no hi ha informació de danys.
L'anterior, que ja ha provocat la mort de més de 44.000.
Va tenir una intensitat de 7,8.
Festa Reif, la història es repeteix.
Multitudinària.
Estem intentant esbrinar si aquesta hora encara continua la festa.
A Serral, concretament a la Conca de Barberà.
Sí, són centenars de persones en una zona de conreus.
Els Mossos controlen els excessos per evitar que s'hi concentri més gent.
Avui parlarem també amb l'alcaldessa de Serral
a veure què està passant amb aquesta Reif
i com s'ho faran perquè la gent se'n vagi a dormir,
si és que es pot dormir després d'una festa de 48 hores.
La Peña no jugarà a la final de la Copa de Bàsquet, llàstima,
després de perdre les semifinals,
a l'últim segon un tap desafortunat, Albert Onet.
Bon dia.
Bon dia, sí, un tap a Joel Parra.
Quan ja entrava a Sistella,
els va privar de la victòria contra el Tenerife.
Això que Joel Parra va ser el millor de la Peña, amb 26 punts.
El resultat final, 72 a 73, i hi haurà final inèdita.
Tenerife, Unicaja.
L'equip que ha eliminat el Barça i també el Madrid.
El Madrid de futbol no falla al camp de los Asunas,
que situa provisionalment a 5 punts del Barça a la Lliga.
Osasuna 0, Madrid 2, amb gols de Vinícius i Ascència ja al final.
Aquest vespre, al Camp Nou, a partir de les 9,
Barça-Cadis amb rotacions anunciades per Xavi Hernández.
Bon dia, Francesc Mauri. Bon dia, Roger.
Què passarà avui? Doncs passarà que no passarà res.
És a dir, passarà el mateix que va passar ahir,
que és domini del sol, no s'esperen complicacions,
i la temperatura que continuarà contrastada
comença en els termòmetres avall, amb diferències,
en funció de si són zones enclotades o elevades,
i, en canvi, a migdia, aquestes diferències s'equilibraran
i tornarem a tenir un dia de molta, molta bonança.
Sembla que podríem parlar de precipitacions
a mitjans, finals de setmana,
i ho diem així de forma genèrica i sense precisar,
perquè ara mateix no és possible, doncs,
tenir més detalls fins que no avancin els dies.
De moment, avui, temps tranquil,
i segurament demà començarem la setmana, el dilluns,
també amb un temps calcat, el d'avui.
Avui, el suplement...
Avui, el suplement, Artuli i Marc Molins,
advocat penalista, la Núria Oriols del diari Ara,
l'Oriol Mar, cap de Política de la Nació Digital,
i l'Anna Pardo de Vera de Público.
A les 10, el columnista al World Street Journal,
Líon Sindreu, i el politòleg Toni Rodon,
protagonitzen la Setmana Tràgica,
avui parlant d'esclavisme arran d'aquest documental
d'aquest sense ficció que va fer TV3 aquesta setmana,
que parlava, bàsicament, dels negrés catalans,
i també ho traslladarem al 2023.
És a dir, qui són els esclaus del 2023?
Doncs en parlem a partir de les 10 a la Setmana Tràgica.
Avui, el suplement, com dèiem, una conversa amb l'advocada Olgato Bau,
una professional del dret amb una carrera llarguíssima,
i amb un munt de casos mediàtics a la cartera,
entre ells el del major Trapero.
Amb ella parlarem d'una vida professional portada amb discreció
i intentarem gratar fins on es pugui.
A les 11, llibres sèries i grans sonores amb la Marina Porres,
les converses de caverna del Roger Maciel David,
que ara ve al Demà ho deixo,
la Marta Ferrer amb els arguments universals,
al Demà ho deixo,
la Marta Ferrer amb els arguments universals,
i a les 12 també farem el dominical.
Doncs anem una mica desquadrats, en qualsevol cas,
a partir de les 12 del dominical, amb Laura Borràs,
Pere Aragonès, l'alcaldessa Colau,
o Pep Guardiola, entre molts d'altres.
Tot això i molt més en aquest diumenge de ràdio diumenge de suplement.
Mitzquart de vuit.
L'informatiu del suplement.
Dimissió en bloc dins del secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana.
13 dels 72 membres han decidit plegar,
mentre que Jordi Pessarrodona
ha deixat el càrrec de vicepresident,
tot i que de moment continuarà el secretariat.
Sí, tot plegat en una reunió d'urgències,
celebrada ahir convocada arran de les desevenences
al voltant de la proposta de crear una llista cívica
de cara a les pròximes eleccions al Parlament.
La reunió a Porto Tancada es va allargar més de 6 hores.
La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, lamentava les demissions,
però també ha descartat plegar,
com li reclamaven alguns membres del sector crític.
S'ha fet un esforç de conciliació,
que ha estat majoritàriament recolzat,
però que no ha estat suficient per a tots aquests secretaris.
Nosaltres agraïm la feina d'aquests secretaris.
Evidentment, es farà un nou procés per escollir nous secretaris,
com sempre es fa quan passen dimissions de secretaris
que n'hi ha bastant sovint,
i el que esperem és que molta gent s'hi presenti
i que el projecte continuï.
Sobre el debat de la democràcia interna de l'entitat,
segons l'Assemblea,
hi ha hagut voluntat d'aprovar posicions
i reconduir les desevenences.
De fet, s'ha aprovat una proposta de resolució
sobre el compromís del secretariat nacional
amb els valors de democràcia interna i diàleg de l'entitat,
per millorar les relacions i el funcionament intern.
La iniciativa s'ha aprovat per una gran majoria de 40 vots a favor,
8 en contra i 8 en blanc.
A partir de les 9, com dèiem, Dolors Feliu,
la presidenta de l'ANC, avui, el suplement.
Més qüestions.
El govern espanyol aprovarà aquest dimarts
2.500 milions d'euros per beques d'estiu.
Ho avançava Pedro Sánchez en un acte de precampanya
en què ha assegurat que és la partida de beques
més gran de la història d'Espanya.
També en un acte electoral, el líder del PP, Alberto Nunecejo,
reclamava a Sánchez que no faci política
amb els serveis públics que són de tots.
Madrid, Jordi Prats.
Pedro Sánchez calcula que al llarg d'aquest any
un milió d'estudiants es beneficiaran del nou paquet de beques
que aniran dels 1.700 euros de mitjana
per als estudiants no universitaris
als més de 3.100 euros pels universitaris.
Sánchez parla de xifra històrica.
Estos 2.520 millones de euros, que es la mayor partida nunca,
vista en la historia de nuestra democracia
en favor de la igualdad entre nuestros estudiantes,
viva en donde viva la igualdad de oportunidades,
representa un 18% más de presupuesto en becas
del año pasado
y respecto a cuando gobernaba el Partido Popular,
mil millones de euros más.
Sánchez denunciaba también la aprobación
de una ayuda universal de 400 euros
per als estudiants que pateixen alguna mena de discapacitat
i feia també una defensa de la sanitat pública
gratuïta i universal.
També en un acte de precampanya electoral,
el líder del PP, Alberto Núñez Feijó,
demanava no frivolitzar ni polititzar els serveis públics.
Y los compromisos del señor Sánchez son otra impostura.
Ha descubierto la importancia de la sanidad pública.
Después de cuatro años y de cinco ministros,
resulta que a él le importa la sanidad pública.
En referència a la llei del Només si a si,
Feijó acusava el govern de coalició
de convertir el feminisme en un camp de batalla
on els dos socis busquen esgarrapar vots.
Gràcies, Jordi.
Més qüestions, més veus polítics,
en aquest cas la del portaveu d'Esquerra a Madrid,
Gabriel Rufián, que treu pit del diàleg amb el govern espanyol
i assegura que és el que ha permès
els indults als líderes independentistes
que estaven empresonats.
Rufián ho deia l'endemà que la fiscalia demanés
fins a set anys de presó per a Josep Maria Jové i Lluís Salvador,
dos dirigents d'Esquerra que van participar
Gràcies a la negociació i al vot d'Esquerra Republicana
i gràcies a l'esforç de gran part de la societat civil catalana
i de pràcticament totes les institucions catalanes
i no catalanes, no persones,
dormen a casa seva i no a la cel·la.
Això s'entén?
Sobre la petició de penes de la fiscalia,
el primer secretari del PSC, Salvador Illa,
defensava ahir la reforma del Codi Penal acordada
pel PSOE i Esquerra i demanava respecte
per les decisions judicials.
La reforma que s'ha fet del Codi Penal
em sembla que és una reforma ben orientada,
i insisteixo a partir d'aquí tothom ha de fer la seva part de la feina
i hem de respectar les decisions que hagin pogut prendre
altres organismes, en aquest cas, del poder judicial,
però l'objectiu ha de ser sempre amb el concordi, amb la convivència.
Entrem de plena la setmana que es complirà
un any de la invasió russa a Ucraïna.
Avui s'acaba la Conferència de Seguretat de Múnica a Alemanya,
una cimera que per primera vegada els estats han acusat Rússia
d'haver comès crims contra la humanitat ucraïna.
En aquesta trobada, els diferents líders mundials
han coincidit que cal donar més armament
al govern de Volodimir Zelensky per plantar cara a Putin.
La lídera europea Ursula von der Leyen
aposta per buscar mecanismes per comprar munició de forma conjunta
entre els països membres de la Unió Europea
d'una manera semblant a com es van adquirir les vacunes contra la Covid.
Enviat especial a Múnich, Oriol Serra, bon dia.
Hola, bon dia.
La 59a edició de la Conferència de Seguretat de Múnich
havia dit que ha estat la més exitosa per a bona part dels participants,
especialment els lobbyistes de la indústria armamentística.
Mai abans hi havia hagut tant consens
al voltant del rearmament i la producció d'armes,
fins i tot entre els mandataris teòricament més progressistes.
La invasió russa d'Ucraïna ho ha facilitat
i el discurs de legitimació de la guerra contra Putin s'ha imposat.
La vicepresidenta nord-americana Kamala Harris
ha afirmat que els Estats Units tenen proves
que Rússia ha comès crims de guerra i contra la humanitat,
i la vicepresidenta finlandesa Anna Marin
s'ha afegit al discurs del rearmament.
La sentim totes dues.
The United States has formally determined...
Els Estats Units han determinat formalment
que Rússia ha comès crims contra la humanitat.
I jo els dic a tots els que han perpetrat aquests crims
i els seus superiors,
que ens són còmplices, que hauran de retrecomptes.
You will be held to account.
Els carrers de Múnich s'hi han vist diversos centenars de persones
que s'estan contra tot el que representa
la Conferència de Seguretat.
Entre els manifestants predominava la decepció
amb els socialdemòcrates i els vers,
dos partits tradicionalment antimilitaristes
i ara plenament a favor de la proliferació armamentística.
Escoltem la Vanessa Sander i la Brigitte Erich, dues activistes.
Una decepció és haver comprovat
com de pressa es van agilitzar els 100.000 milions d'euros
de pressupost especial
per ampliar l'equipament de l'exèrcit federal
després de la invasió russa a Ucraïna.
Els electors i electores van ser enganyats.
Els vers van prometre que no s'exportarien armes
a zones en crisi,
i ara són els que criden amb més força
a favor de l'armament pesant.
La Conferència de Seguretat de Múnich s'acabarà aquest migdia
si bé els principals actors ja hi han intervingut.
Gràcies, Oriol Serra.
La ciutat de Harkiv, la segona més important d'Ucraïna,
està lluny de recuperar la normalitat
i mirar de raull la frontera amb Rússia,
el barri més afectat.
Abans hi havia més de 200.000 habitants.
A Harkiv hi tenim l'enviat especial Sergi Roca,
al muntatge tècnic del Josep Places.
Bon dia a tots dos.
Hola, bon dia.
Per pujar al terrat de qualsevol edifici del nord
del barri de Salt Ifca has de tenir bons pulmons.
Tots tenen 9 o 10 plantes,
i fa mesos que s'han quedat sense ascensor.
En aquest trajecte cap a dalt,
tant a l'exterior com a l'interior, les parets es van ennegrint.
L'impacte de Cuetsgrat, encara en veiem alguna carcassa,
van destruir finestres, parets i tot el que hi havia a l'interior.
Alguns voluntaris tapien els forats amb folloles.
I quan arribes al terrat,
veus la base de la destrossa
infligida per la ratzi dels russos durant setmanes.
Diu Jimen Ratsboch,
que fins i tot amb l'ús de bombes de dispersió,
prohibides en qualsevol conflicte.
La Leftina lidera la petita ONG
que s'ocupa dels pocs veïns que s'han quedat.
Ella també és desplaçada.
Necessito fer això per no tornar-me boja.
Tens dos nens a càrrec, la teva vida està destruïda,
la teva casa està destruïda, tens tots els familiars lluny.
Em va arribar una possibilitat d'ajudar a gent
i ara és l'únic que puc fer per no tornar-me boja.
Costa trobar algun veí, realment,
però ja a peu de carrer topem amb l'Eslava, que escolta música.
Es treu els cascos i em respon.
A tot l'edifici hi viuen tres persones, jo en soc una.
Ara esteu venint periodistes del Japó, de tot arreu.
Més enllà també hi ha una dona sola en un edifici.
Quan vam bombardejar amb l'aviació va ser terrorífic.
L'altre dia va venir un periodista americà.
Passa d'un tema a l'altre i acaba marxant.
I veiem la dona que viu sola.
Està traient la neu davant del seu edifici,
realment com si esperés algú.
Però es làvits que fa molts mesos
que ningú rep cap convidat a casa seva.
Doncs gràcies, Sergi Roca, des de Harkif.
I ara continuem.
En aquest cas saludarem el Toni Erbonès,
perquè Rússia reté 6.000 nens ucrainesos des de la guerra,
segons un informe dels Estats Units.
Moscovo aprofita l'avançament de les seves tropes
per endur-se'n els menors i reducar-los a la seva manera.
Una ONG ucrainesa lluita per fer que aquests nens puguin tornar a casa.
Ens ho expliquen els nostres enviats especials
des del sud d'Ucraïna.
Bon dia, Toni.
Bon dia. Se'ls van endur aprofitant que la mare era convalescent
en un hospital o amb l'excusa que se n'anaven de colònies
en escoles de Gerson durant l'ocupació russa,
i ja no van tornar més.
Olga Gerohina és representant de Safe Ukraine.
Els diuen que els nens s'hi quedaran unes dues setmanes,
però passen les dues setmanes i les mares comencen a trucar
a dirigir-se, per exemple, al director de l'escola,
per posar endur-se els nens.
Moltes mares es comuniquen amb els nens
i els mateixos nens truquen a les mares perquè els vagin a buscar.
Sí, els nens no tornen.
Hi havia un cas en què un nen va estar entre 4 o 5 mesos
separat de la seva mare.
Els nens manllevats els canvien el nom,
els atorgen la nacionalitat russa,
procés simplificat per a Vladimir Putin,
i finalment els donen en adopció, segons Safe Ukraine.
Els pares intenten recuperar els seus fills
abans que sigui massa tard,
però amb Rússia s'han trencat tots els ponts.
No hi ha cap diàleg, contacte ni col·laboració possible.
Ho ha gerògina.
Com els trobem?
Hi ha una línia telefònica oberta de Safe Ukraine
a través de la qual rebem les peticions.
En segon lloc, contactem amb les autoritats ucraineses locals
a les quals es dirigeixen els pares.
I en tercer lloc,
hi ha la informació de Bucurella que pot semblar estrany, però funciona.
Safe Ukraine acusa Rússia de cometre un crim
amb les deportacions forçades de menors,
un genocidi contra els ucrainesos
a intentar rossificar els nens robats.
Si els deportats són adolescents,
potser algun dia els vindran al cap imatges del passat.
Però si són menors, probablement no recordaran d'on venen
ni els noms dels seus pares.
No sabran mai més qui són de debò.
Passem dos minuts d'un quart de vuit del matí.
Nou terratrèmol a Turquia,
un altre cisme de magnitud 5,2 afectat,
ara a la zona central del país.
Sí, de moment no se sap si ha provocat danys.
Des del passat 6 de febrer,
quan hi va haver el destructiu terratrèmol d'una magnitud de 7,8,
s'han anat succeint les rèpliques, tot i que de menys intensitat.
El balanç de morts d'aquell gran cisme
ja supera els 46.000.
La majoria de víctimes, més de 40.000, corresponen a Turquia.
Les condicions de les víctimes
Les conseqüències del terratrèmol al Kurdistan sírià
són devastadores perquè la zona ja estava molt afectada per la guerra.
Efectivament, l'ONG metge sense fronteres alerta
de les dificultats que tenen per una assistència mèdica a la població
i de les necessitats que hi ha en salut mental.
Mercè Rocazpana és responsable mèdica d'Emergències.
Estem parlant d'una població que molts d'ells són desplaçats,
que venien en una situació de guerra
persones que van passar molt malament,
que ja han perdut familiars.
Aquesta crisi només fa que incrementar el seu patiment
i hem de donar molt suport en salut mental
a les persones que donen assistència.
A tots aquests voluntaris
que estan ajudant a fer els rescats dintre de Síria
i els que estan treballant als hospitals
estan realment en una situació de fatiga mental molt important.
A la zona hi ha necessitats d'aigua potable,
mantes, tendes i matalassos
perquè la majoria de persones encara viuen a la intempèrie.
Hi ha moltes persones que estan vivint a la intempèrie.
No tenen un edifici on poder estar ara,
perquè hi ha els edificis que estan bé, que no han caigut.
Hi ha la por que aquests edificis puguin caure,
o que tinguin algun dany estructural
i ja la gent no vol entrar a les cases.
El nord oest de Síria, que està controlat pels rebels,
pateix bombardejos per part de l'exèrcit de baixar a la SAT,
malgrat que encara està fent front a les conseqüències del terratrèmol.
Els Estats Units estan pendents de l'estat de salut de Jimmy Carter.
L'expresident nord-americà de 98 anys
ha començat a rebre cures palliatives a casa seva
després de diverses estades a l'hospital.
Segons un comunitat del Carter Center, la seva fundació,
l'exmandatària ha decidit passar el temps que li queda
a prop de la seva família
en lloc de sorgir una nova intervenció mèdica.
Carter, que va ser president entre el 1977 i el 1981,
va ser reconegut amb el Premi Nobel de la Pau l'any 2002
per la seva tasca humanitària.
És un dels Estats Units que més temps ha viscut
després d'abandonar la Casa Blanca.
Els Mossos d'Esquadra controlen els accessos a la rodalia
de la fonda alarmita dels Sant Metges a Sarral,
a la Conca de Barberà, on es fa una festa il·legal
que concentra centenars de persones des de ja fa moltes hores.
En principi, la convocatòria de la festa pretenia reunir
més de 7.000 persones.
Sí, la policia catalana vigila totes les vies d'accés
per evitar que s'hi sumi més gent,
i la gent es posa a disposició fins que s'acabi la festa
durant tot el cap de setmana si cal,
amb l'ajuda d'agents de les policies locals d'aquella zona.
De fet, hi ha dues persones atingudes
per haver intentat saltar-se els controls policials
agredint o embastint els agents.
Un dels Mossos ha quedat ferit lleu.
L'avís de la festa el va donar un veí del poble,
cavalar de l'alcaldessa, de l'arribada de desenes
de cotxes, furgonetes i autocaravanes.
Davant del gran nombre de persones concentrades,
els Mossos van decidir no desallotjar-los
per evitar cap incident.
Sentim el regidor de Serveis de l'Ajuntament de Sarral,
Pau Moreno. Són declaracions al 324.
Aquesta nit hem tingut moltes dotacions de Mossos aquí,
controlant, identificant la gent que pujava.
Des de l'Ajuntament estem intentant
tancar els accessos amb pilones.
No estem acostumats a aquest moviment.
Segons les dades que hem passat, estàvem parlant d'unes 7.000 persones.
La zona és de Conreus, estem que es facin malbé els cultius,
i l'Ajuntament confia que la festa no duri més enllà
d'aquest cap de setmana i que demà dilluns
pugui tornar a la normalitat.
Els Mossos també investiguen una agressió
que hauria patit una neda de primer de so de Balaguer a la Noguera
per part de cinc companyes de l'institut.
Segons el Nació Digital, la família ha presentat denúncia
a la policia que treballa per identificar les autores.
L'agressió s'hauria produït aquesta setmana
i la jove va ser atesa al cap de Balaguer,
que ha acreditat també, segons informacions de Nació Digital,
que les lesions serien compatibles amb els d'una agressió múltiple.
Les Rues de Carnaval s'estén en aquest cap de setmana
de nord a sud de la costa Brava,
després de dos anys marcats per la pandèmia,
la festa recupera la normalitat al 100%.
Des de Roses i fins a Blanes,
les carrosses i comparses tornen a sortir als carrers.
De totes les carnes taltes, però el de Platja d'Aro és el més icònic.
I anem amb el Xavier Pi.
L'any passat, la variana Omicron va obligar a traslladar la festa
a l'abril, i en fa dos es va suspendre.
Però aquest dissabte, Platja d'Aro ha tornat a reviure un carnaval
com els d'abans.
4.500 figurants d'unes 70 colles han tornat a omplir
les avingudes principals de confeti, disfresses, disbouxa i música.
De ganes de festa n'hi havia.
Ho certificen els mateixos membres de les colles.
La veritat és que sí, després de dos anys de pandèmia,
les colles tenien moltes ganes de disfrutar-ho.
I doncs carnavales les viu moltíssim.
Ho decoren tot, i tothom sap que és un carnaval molt bonic.
És un carnaval molt bonic.
És un carnaval molt bonic.
És un carnaval molt bonic.
És un carnaval molt bonic.
Les colles les viu moltíssim, ho decoren tot,
i tothom s'ho veurà superbé normalment.
El carnaval de Platja d'Aro és el que més es gaudeix.
És el que ve més gent, en el que t'ho passes millor.
La inflació s'ha deixat notar, però també s'ha sabut trenpejar.
Ja ni s'ofreix la regidora de turisme.
La gent poder ha fet una prèvia amb les disfresses
i s'han acabat de tunejar,
ells les disfresses amb altres coses,
no ens hem ajustat.
Aquest cap de setmana també hi ha rues arroses,
Palamós, Sant Feliu de Guixols, Lloret de Mar o Blanes.
I encara un altre punt.
Després, a partir de les 8,
sentirem altres peces relacionades amb el carnaval,
més enllà també de la Costa Brava,
perquè avui diumenge se celebra la mitja marató de Barcelona.
Per aquestes raons preveuen afectacions
en la circulació d'autobusos i de transport privat
durant tot el matí fins a les 12 del migdia.
Tant la sortida com l'arribada
és el passeig de pujades davant del Parc de la Ciutadella.
El recorregut es fa a prop del litoral
i es veuran alterades o limitades en el recorregut.
El recorregut es fa a prop del litoral
i es veuran alterades o limitades en el recorregut.
El recorregut es fa a prop del litoral
i es veuran alterades o limitades en el recorregut.
38 línies de bus,
sobretot aquelles que passen pel Passeig de Colom,
l'Avinguda del Paral·lel, el tram dret de la Gran Via,
els carrers Pallàs i Perú, la Rambla Prim i l'Avinguda Litoral.
Tema B recomana l'ús del metro durant aquestes hores
i que s'abitin els desplaçaments
a l'entorn dels carrers per on transcorsa la cursa,
especialment a la zona delimitada per la Gran Via i el Front Marítim.
Tresines?
L'altre dia vaig estar tot el dia escoltant la ràdio,
Catalunya Ràdio, que no es va sentir?
No, no, allò que vens... No, allò és un podcast.
I el que fem nosaltres és un podcast
i has d'anar per internet a la pàgina web de Catalunya Ràdio.
Exacte, i si no, doncs en el telèfon busques l'aplicació de Catalunya Ràdio,
te la baixes i també ho pots escoltar allà.
Sí, és molt fàcil.
I és un podcast que es diu Les Tresines Pim-pam-pum.
Som unes tresines i potser tu també.
El podcast de la Cubana, Les Tresines Pim-pam-pum.
Cada dilluns un nou capítol a l'api web de Catalunya Ràdio.
En aquesta vida pot ser un més, o ser inoblidable,
o genuí, o únic, o realment autèntic,
perquè pot ser un més o ser tu mateix.
Com l'Audi A3 Sportback Genuine Edition,
ara sense terminis d'esperar amb el caràcter esportiu
del paquet S-Line i la darrera tecnologia.
Condueix-lo des de 410 euros al mes en 48 quotes
i entrada de 5.713 euros per a unitats limitades.
Confer-te a Volkswagen Ranting fins al 28 de febrer.
Consulta les condicions a Audi.es.
Som així. A Bonpreu Esclat Energia
tenim l'electricitat més barata del mercat.
Ho has sentit bé? El millor preu.
A data 13 de febrer, segons la CNMC,
som els més econòmics del mercat amb el pla FEMU Fàcil,
amb l'estimació d'un consum de 4.000 kWh
i una potència contractada de 4 kW.
Informa-te a na a bonpreuesclat.cat barra energia
i festa de l'energia de Catalunya.
L'informatiu del suplement.
Desenllaç cruel per la Penya,
que no jugarà a la final de la seva copa del rei de bàsquet
després de perdre només d'un punt
contra el Tenerife a les semifinals a l'últim segon.
Bon dia.
Serà una final de copa inèdita entre el Tenerife i l'Unicaja,
l'equip que s'ha carregat tant al Barça com al Madrid.
Sense els dos principals favorits i sense l'anfitrió,
un joventut que va tocar la final amb els dits de la mà.
La imatge del partit, l'acció decisiva,
va ser un tap de Boromaitis a Joel Parra
en l'últim segon quan l'Helé de la Penya ja entrava a Sistella.
Resultat final, joventut 72, Tenerife 73,
a la primera semifinal, Madrid 82, Unicaja de Màlaga, 93.
Guillem Vives, base de la Penya.
Un partit igualat i es decideix el final per petits detalls
i res, no m'ha aconseguit arribar a un avantatge que ens permetés.
Una més tranquil·la, al final, doncs, per petits detalls ho hem perdut.
El joventut no serà la final de copa
que jugarà aquest vespre a les 7 a l'Olimpíc de Badalona,
s'enfrontaran el Tenerife, el Butxi de l'anfitrió i l'Unicaja,
el Matagegans.
Mai ningú en l'era de la CB havia eliminat el Barça i el Madrid
en una fase final de copa.
Del bàsquet al futbol, avui Barça-Cadis al Camp Nou,
a les 9 del vespre,
amb rotacions anunciades pel tècnic Xavi Hernández
i amb la necessitat de guanyar per recuperar la diferència de 8 punts
respecte al Madrid, al capdavant de la classificació.
El Madrid, en aquests moments, a 5 punts, de manera, això sí, provisional.
Després de guanyar l'Ossasuna-Pamplona, per 0 a 2.
El Madrid va patir moltíssim,
l'Ossasuna va portar la iniciativa
i va tenir ocasions molt clares per marcar, per fer-lo 1 a 0,
però el Madrid va acabar decidint per qualitat.
L'Ossasuna va resistir 78 minuts.
Al 78, ja a la recta final,
s'entrada de Vinícius i gol de Fede Valverde.
10 minuts després marca Vinícius, l'home del partit,
però el bar revisa el gol i l'anula.
Ja el descompta el 91, gol d'Escència,
després d'una pilota robada
i una assistència del jove Álvaro Rodríguez,
que ja ha substituït Rodrigo.
L'autor del 0 a 1, Fede Valverde, a Dazón.
Felices por todo el trabajo de los compañeros,
toda la humildad que demostraron en el partido,
que sabíamos que era muy difícil y que no iba a costar.
Y, bueno, sufrir, sufrir juntos, que todavía queda mucha temporada.
Una picabaralla entre Moï Gómez i Vinícius a la primera part
va provocar que el tècnic del Madrid, Carlo Ancelotti,
anés a buscar l'àrbitre, Monuera Montero,
just quan es va acabar la primera part.
Una imatge poc habitual sobre la mateixa gespa
per protestar l'àrbitre abans d'anar cap al vestidor.
De Vinícius, en parlava precisament Ancelotti,
després de la victòria i també a Dazón.
Claro que Vinícius es un jugador
que siempre marca la diferencia.
Creo que el partido que ha jugado hoy ha sido sobresaliente
porque ha tenido mucha más oportunidad en la segunda parte,
porque hemos empezado a atacar un poco más directo
que la primera parte,
y ahí él ha marcado la diferencia.
I també a Dazón, el porter de los Asuna,
Sergio Herrera, va dir que els aficionats en tots els camps,
allà on va, l'estan agafant amb Vinícius,
i cadascú, deia, ha de valorar si amb raó o no.
El porter de l'equip, Navarres, per cert,
li va guanyar la partida a Vinícius
en fins a tres accions, frec a frec, però no va ser suficient.
El Madrid va acabar matant el partit, com fa sovint,
amb molta eficàcia, ja en la recta final i amb poca brillantor.
I, aleshores prèvies, el Barça a cadis d'aquest vespre,
Xavi Hernández reivindicava l'estil ofensiu de l'equip
i negava que el sistema tàctic que utilitzi sigui un 4-4-2,
encara que últimament estigui apostant per un quart mig campista.
Somos el equipo más ofensivo que hay ahora mismo en Europa,
seguramente, junto con el City,
de que más vamos al ataque, más riesgos tomamos,
queremos recuperar valor en el campo contrario,
queremos tener la posesión,
y muchas veces atacamos 4-3-3 y otras veces 3-4-3,
y en defensa lo mismo,
pero en mi vida he trabajado en 4-4-2, ni en defensa ni en ataque.
Sergio Busquets ja està a punt per jugar avui,
en el que serà el primer partit
que es perdrà a Pedri per l'el·lesió del dia del United.
Araujo també es baixa per sanció
i avui podrien ser titulars, jugadors menys habituals,
com Ferran Torres, Ansu Fati o Eric Garcia.
El Barça-Calis a les 9 el podreu seguir amb la TDT de Catalunya Ràdio.
Abans de les dues del migdia i pel tot gira,
Elx Espanyol, l'Espanyol quart per la cua,
amb un punt de marge sobre el descens,
i el rival, l'Elx, és el cue.
L'Espanyol té les baixes de José Lu
i tres dels quatre centrals, Cabrera, Calero i César Montes.
El suplement, amb Roger Escapa.
Són dos quarts de vuit del matí, Joan Anton Català, bon dia.
Molt bon dia, Roger. A quina hora sortirà avui el sol?
Doncs avui a les 7.42.
3...
2...
1...
Segonya!
Com va la vida, Joan Anton?
Bé, bé, ja ens atrapa el sol, o nosaltres atrapem el sol.
Ja tocava, eh? Sí, sí, sí.
Ja s'acosta, ja s'acosta, Sant Joan.
El sol estic, sí.
D'aquí a Sant Joan encara hem de passar per la equinòxia de primavera.
Sí, ja ho sé, ja ho sé.
Bé, això és la Terra esplana cada diumenge a l'hora que surt el sol,
o que ens acostem a l'hora que surt el sol.
Parlem de 7.42.
A l'hora que surt el sol,
A l'hora que surt el sol,
o que ens acostem a l'hora que surt el sol,
parlem de ciència, mirem cap al cel.
A més a més, avui ho fem recordant que demà tots aquells uients
que admireu al Joan Anton Català teniu una cita
a la casa del llibre de Rambla Catalunya a partir de les 7 de la tarda,
on hi presentem Geopolítica de l'Espai, l'últim llibre del Joan Anton,
i esteu tots convidats.
Veniu amb temps perquè jo auguro
que hi haurà gentada pel que estic veient a les xarxes, eh?
Bé, no sé, tant de bo, ja saps que gaudeixo molt d'aquestes coses.
A més, t'agraeixo que ho saps, que vinguis a fer la presentació amb mi.
I bé, si la sala està plena, doncs en gaudeirem encara més, sí.
Escolta'm, Joan Anton,
un tema que sempre interessa a tothom, que porta molta cua,
són els senyals sospitosos, que no sabem ben bé d'on venen,
que la primera conclusió a la qual arribem
és que són senyals extraterrestres,
domenets verds que ens volen enviar missatges,
però que normalment no acostumen a ser.
Aleshores, aquestes últimes setmanes han saltat alarmes,
perquè, en aquest sentit, la revista Nature
ha explicat una notícia que deia que hem rebut 8 senyals sospitosos
de pertànyer a altres civilitzacions de l'univers.
Així que avui dediquem el capítol de la Terra Esplana
a entendre què són aquests senyals
i si realment ens indiquen que no estem sols de l'univers.
Avui a la Terra Esplana parlem de les iniciatives Breakthrough.
Què és això, aquest nom anglès que hi hem posat de iniciatives Breakthrough?
Són, en realitat, és un paraigües.
És un paraigües ideològic que es composa,
i ho anirem explicant, de diferents iniciatives,
totes elles enfocades a detectar proves
de l'existència de civilitzacions a l'univers.
Les van fundar, aquestes iniciatives, un matrimoni Milner,
que és una parella de multivillionaris d'origen rus.
El Milner, Yuri Milner, és físic emprenedor inversor.
De fet, va ser un dels primers inversors de Facebook.
A més a més, haig de dir que ell sempre ha estat molt crític
amb la política de Rússia en els últims anys,
i ell va iniciar un procés de renúncia a la ciutadania russa
l'any 2015, quan Rússia va envair Crimea,
i sembla que aquest procés de renúncia ja s'ha completat,
i ara tenen els dos ciutadans israelianes.
L'anunci d'aquestes iniciatives, de les Breakthroughs,
es va fer a Londres l'any 2015, davant de la premsa,
amb molta posada en escena,
i després han anat venint anuncis concrets
de cadascuna de les iniciatives, que les repassarem ara,
que conformen aquestes iniciatives Breakthrough.
Com deia, de manera bastant espectacular, aquests anuncis,
i en algun d'ells, fins i tot, amb Stephen Hawking,
com a patró d'aquestes iniciatives, s'ha posat pasta.
Clar, qualsevol cosa digués posar-hi pasta sobre la taula.
La primera inversió que es va anunciar
va posar 100 milions de dòlars en 10 anys,
perquè et fas una idea, és molt superior a la quantitat
que, per exemple, la NASA dedica a la cerca de civilitzacions.
Després s'hi han anat posant més diners.
Vull dir, aquest va ser el primer anunci.
Aquesta paraigua del Breakthrough inclou iniciatives com
la Breakthrough Listen, la Breakthrough Message,
la Starshot, la Watch i la Enceladus, que ara anirem explicant.
Molt bé, objectius del projecte, d'això del Breakthrough Listen.
El Listen és el primer que s'anuncia,
i aquest és escoltar a l'univers.
Recorda que el tema escoltar a mi m'agrada perquè és poètic,
és comparar orelles a l'univers, però no parlem de so.
En realitat, no escoltem, perquè el so no es transmet per l'univers.
Són senyals de ràdio, per tant, llum.
Recordem que els senyals de ràdio són llum,
però a mi m'agrada dir escoltar perquè ho trobo més poètic.
El projecte, bàsicament, el que fa és comprar,
perquè al final tot va de pasta, ja ho hem dit,
comprar hores d'observació en grans radiotelescopis del món
per emprar aquest temps a cercar senyals de civilitzacions
d'origen intel·ligent, com el famosíssim senyal Wow,
que n'hem parlat molts cops,
que va arribar el 15 d'agost de l'any 1977
i que encara avui continua sense explicació.
Com funcionen aquests observatoris professionals, Joan Anton?
Això és molt interessant,
perquè en independència de si són radiotelescopis o telescopis òptics,
tal com funcionen és que els grups d'investigadors compren.
Has de comprar aquests minuts.
Llavors, cada gran telescopi té un comitè que el gestiona,
que analitza, un any abans,
analitza els projectes que es submeten
i decideix com els atorgarà,
en funció de les prioritats de l'estudi,
i això de moltes coses,
atorga aquests minuts, hores o dies d'observació
a aquests grups de científics, i això es paga.
A vegades no es paga perquè la universitat que submet l'estudi
forma part del consorci que gestiona aquell telescopi,
però, en realitat, al final, això costa diners.
I això es fa amb tots els telescopis del món,
inclou el Hubble i el web,
també el gran telescopi de Canàries, tots,
i els radiotelescopis també,
per exemple, és el Greenbanks, que està a Virgínia, West Virgínia,
per cert, un lloc fascinant perquè, per llei,
els habitants de Greenbanks, on està aquí el radiotelescopi,
no tenen cap tecnologia, no tenen ni wifi,
ni tenen bàsic...
Tenen tot superprohibit per protegir
aquest gran radiotelescopi,
i això ha fet que migressin cap allà gent molt rara.
Aquests que volen estar aïllats un dia en parlarem.
I em sembla interessantíssim.
O està molt restringit, ho tenen molt restringit,
i això ha fet que allà s'aïllin gent que diuen no gaire desitjables.
Diuen els habitants d'allà.
Diuen que ens ha vingut gent no gaire desitjable.
El radiotelescopi de Parcs, a Austràlia, i en aquests diners,
100 milions, com et deia, de dòlars,
el que es vol és comprar minuts d'observació.
Quan va començar a escoltar l'univers aquest projecte?
Es van iniciar les escoltes, recordem que no ho són realment,
a l'any 2016,
i van poder escanejar radiofreqüències
d'un milió d'estels més pròxims
i del centre de 100 galàxies.
Els instruments que s'utilitzen i les tecniques són tan sensibles
que, segons el projecte,
poden detectar el senyal a més per un radar convencional
des de qualsevol dels mil estels més pròxims.
Recordem, per altra banda, que és molt complicada la cosa,
perquè l'univers és ple d'interferències,
de fenòmens naturals que emeten senyals de ràdio.
Per tant, detectar aquests senyals de ràdio tan febles
que puguin arribar de civilitzacions,
ves a saber, de molt lluny i de molt antic,
doncs és molt complicat en un fons d'univers
que és ple d'interferències.
I ara que sabem tot això, Joan Anton,
què diu l'estudi que ha publicat la revista Nature?
Doncs justament és això, el Breakthrough Listen,
aquesta és la iniciativa que ha publicat la detecció
d'aquestes vuit senyals sospitosos
provenents de possibles civilitzacions.
És a dir, que és un estudi científic.
Per tant, no són quatre bojos, quatre il·luminats,
és un estudi científic.
I el que hem fet és analitzar senyals
que ja s'havien rebut prèviament
amb el telescopi aquest del Green Bank, de West Virginia,
i que havien passat als filtres de l'escrutini humà,
vull dir que no s'havien detectat en allà res,
i ara, en base a nous algoritmes basats amb intel·ligència artificial,
han tornat a revisar aquestes dades
i detecten vuit senyals que havien passat desapercebudes
que són sospitosos, torno a dir, sospitosos.
No es prova res.
Fins i tot els mateixos científics que publiquen això diuen cura,
perquè això s'haurà de tornar a analitzar,
i mai aquests senyals s'han tornat a repetir.
Per tant, torno a dir, no proven res.
No es prova evidència de res, però allà estan.
I aquesta és part d'aquesta iniciativa
que deia en Breakthrough Listen.
Avui, amb el Joan Anton Català,
hem parlat del Breakthrough,
aquests senyals que ens fan sospitar
que no estem sols a l'univers.
A veure, hem parlat del Listen, però n'hi ha més.
Per exemple, el Message, iniciativa Message.
Això és directament un concurs, que t'hi pots presentar, Roger.
Si vols, ens hi presentem.
El que es vol és incentivar la creativitat
pensant en quin tipus de missatge voldríem transmetre
a una civilització a l'espai.
També es vol provocar, lògicament,
sobre com i si s'haurien d'enviar aquest tipus de missatges.
Perquè recordem que, per exemple,
Stephen Hawking estava en contra d'enviar aquests missatges.
Amb la seva ironia britànica, tan clara, tan particular,
deia que, si ells són com nosaltres, anem arreglats.
Millor que ens estiguem calladets
i que no signifiquem que estem aquí.
Però la qüestió és aquesta.
Les condicions d'aquest concurs estableixen
que el missatge ha de ser en format digital
i ha de representar tota la humanitat.
Els premis, que n'hi ha més d'un,
estan dotats en un total d'un milió de dòlars
i pot participar-hi qualsevol.
Encara no estan publicades,
el darrer cop que vaig mirar les dades del concurs,
i s'espera que pròximament es publiquin.
A part d'aquest concurs,
ja els humans ja estem enviant senyals.
Fora de la iniciativa Breakthrough Message,
ja estem enviant senyals, diem, ei, som aquí.
De tots aquests projectes, n'hi ha un de força espectacular,
que és el Starshot. Aquest és increïble.
Aquest, com deies, és el més espectacular.
El seu objectiu fixat és crear la tecnologia
que ens permeti enviar naus al exoplaneta més pròxim,
que anem parlant molts cops, que és pròxim a Fentauri B,
que és molt interessant,
perquè és un planeta de mida similar a la Terra,
que orbita a una distància del seu estel,
que en cas d'haver-hi aigua, que no ho sabem,
permetria que aquesta aigua
pogués estar en format líquid amb superfície,
això ja ho hem explicat molts cops.
Què passa? Que la tecnologia de naus que tenim ara,
amb aquesta tecnologia trigaria entre 50 i 70.000 anys
a enviar un robot, a enviar un genll, per tant, impossible.
Com vol fer aquest projecte?
Aquest projecte vol desenvolupar una nova tecnologia
en funció en base a les veles solars.
Un dia també li farem un capítol.
Les veles solars, per entendre'ns, ja s'estan provant,
són veles directament,
però formades de compostos metàl·lics, no de tela,
que funcionen a l'espai en base a que hi reboti la llum del sol.
I això accelera les naus a velocitats increïbles.
Les naus serien petitíssimes, molt petites, perquè pesin molt poc.
I el que es faria és accelerar-les primer amb un làcer
i després ja amb l'acció de la llum del sol,
a velocitats, com et deia, molt elevades,
que podien arribar als 200 milions de quilòmetres per hora.
Això vol dir un 20%, aproximadament,
un 20% de la velocitat de la llum.
Amb això es podria arribar en uns 20 anys, només.
Però l'estratègia seria enviar-ne moltes,
com una xam.
Per exemple, és bastant barruer.
Envio 1.000 o 2.000, o els que siguin, cap allà.
I pensant que alguna d'aquestes petitíssimes naus
sobreviurà, estem parlant de naus d'un centímetre,
perquè fem una edat d'un centímetre de mida,
alguna sobreviurà i, més o menys, passarà a prop de per allà.
Per tant, envio moltes pensant que la majoria no arribaran
o que fallarem el tret,
perquè disparar d'aquí a quatre anys llum de distància,
doncs imagina't, i aquesta és la iniciativa.
El que passa, Joan Anton, que abans de poder fer tot això,
s'ha de preparar la tecnologia.
Clar, ja que no la tenim. Hem de desenvolupar els làzers,
aquests que accelerarien inicialment les naus.
Hem de preparar les veles solars,
que això sí que ja s'estan fent proves a l'espai de veles solars.
Hem de desenvolupar aquestes naus d'un centímetre.
Hem de desenvolupar els miniequipaments
que portaran aquestes naus d'un centímetre.
El projecte, com sempre, perquè requereix diners,
és com hem començat el programa, bàsicament,
100 milions de dòlars.
100 milions de dòlars que atorga aquesta iniciativa,
la Breakthrough Starshot,
perquè les indústries comenci a navegar cap a aquesta direcció,
ha de desenvolupar aquesta tecnologia,
i participar, per exemple, a patrocineos tan importants
com el Marc Zuckerberg, de Facebook, no?
Per tant, hi haurà, de bé, altres iniciatives posteriors
que atorguin més diners,
perquè no n'hi haurà prou, eh?,
i de manera que es vagi incentivant a l'indústria
per desenvolupar aquestes tecnologies
que s'espera que poguessin estar disponibles
en uns 15 anys, més o menys.
Som a Catalunya Ràdio, això és la Terra Esplana,
avui parlant amb el Joan Anton Català,
intentant tindre aquests senyals
que de tant en tant rebem,
i que ens fan preguntar
si estem sols o no estem sols a l'univers.
Els hem batejat com les iniciatives Breakthrough.
A veure, ens centrem en una altra, Breakthrough Watch.
Breakthrough Watch, aquest la va parir el Milner
pensant en desenvolupar també tecnologies,
però d'observació, com diu el nom Watch,
doncs d'observació,
que permetin descobrir exoplanetes de la mida de la Terra,
al voltant d'estels pròxims,
i poder analitzar les seves atmosferes,
cercant en aquestes atmosferes signes
que podrien dir que hi ha vida,
no només civilitzacions, sinó que hi ha simplement vida.
Ja l'any 2019,
aquesta iniciativa, conjuntament
amb el European Southern Observatory,
es va inaugurar a Xile,
van inaugurar un instrument específic
per fer això, que anomenen vísir,
que funciona amb un telescopi aquí i allà molt gros,
el VLT de 8 metres de diàmetre.
Per tant, aquesta iniciativa,
el que va és reforçar altres que ja existeixen actualment,
per detectar el sangrial,
que són exoplanetes de la mida similar a la Terra,
i poder analitzar les seves atmosferes.
Escolta'm, també existeix el projecte Enceladus?
Ho he de dir així, això? Sí, Enceladus.
Perquè Enceladus és una lluna de Saturn.
És una lluna de Saturn que és molt interessant,
perquè sabem que té aigua líquida sota la superfície
i hèissers d'aigua que surten cap a l'espai.
Igual com té Europa de Júpiter,
però clar, Europa de Júpiter,
el satèl·lit Europa de Júpiter ja té missions,
tant de la NASA com de l'Agència Especial Europea.
De fet, avui en sortirà a final d'any
l'agència espacial europea
i l'any vinent surt l'emissió, que s'anomena Clipper,
de la NASA cap a Europa de Júpiter.
Però Enceladus de Saturn no té missions, de moment, hi ha idees.
I per tant, aquí la iniciativa diu,
doncs anem també a ajudar a que la NASA s'hi posi
i puguem anar a Enceladus.
L'any 2018, aquesta iniciativa i la NASA signen l'acord,
signen un acord de col·laboració
per desenvolupar conjuntament el concepte
del que serà una futura emissió a Enceladus.
Doncs aquests són alguns dels projectes que tenim en marxa.
Encara en podem fixar un últim, que és el Price, no?
Sí, torna a ser un concurs, un premi, no és un concurs,
aquest és directament un premi,
que s'atorga a projectes científics
que consideré que han representat
un abans molt important a la ciència,
també pel que fa a això de la cerca,
o de la tecnologia de la ciència de la cerca de civilitzacions.
En concret, hi ha una catòria per la física,
una altra per les matemàtiques i una altra per les ciències naturals,
i els guanyadors reben un premi de 3 milions de dòlars.
Aquestes cerimònies són molt famoses
per com d'espectaculars es fan
i també pels presentadors que tenen.
Morgan Freeman, Pierre Bosman,
i un dels guanyadors, per cert, va ser de nou el Stephen Hawking.
Tu, quan arriba un d'aquests senyals sospitosos,
Joan Anton, quins mitjans llegeixes?
No, jo me'n vaig directament a llegir els papers
que es publiquen, per exemple al Nature,
directament, directament.
Després sí que me'n vaig a webs com la NASA,
o les ciències especials europees,
o alguns que tinc molt identificats,
que són mitjans de divulgació amb això,
amb gent molt preparada al darrere,
per acabar de completar, per exemple,
però jo me'n vaig directament als papers.
A la font, príncipe. Clar, és com s'ha d'anar,
perquè és com evites malentesos,
i constantment surten aquests fakes, aquestes...
Bastant llaminer, no, fer un fake de...
No estem sols. És que és tan fàcil fer-lo.
Tant fàcil, perquè et trau molt l'atenció.
Què passa? I ho penso així.
Busquem el clic immediat.
És a dir, creem titulars per cercar el clic.
I ens oblidem que hi ha d'haver...
Amb el cas de la ciència i del cel,
com que el desconeixement és absolut,
clar, cola tot, sembla que valgui tot,
i així ens arriben les notícies,
com fa poc, aquella que deia,
que el nucli de la Terra havia acabat de girar,
fa poc o més, possible.
I altres notícies d'aquest estil, que es mal expliquen.
I això és dolent per tots, i també per la ciència,
òbviament, perquè, bueno,
converteix la ciència, que és una cosa molt rigorosa,
ja d'entrada rigorosa, la converteix
com en un passatemps de fakes.
I això és perquè no fem bé els deures,
és perquè no anem a llegir
i anem a llegir les fonts.
I ara, permeten que ho digui,
i si quan llegim les fonts no entenem la notícia,
anem a la gent preparada
que pot explicar aquestes coses,
que per això ens dediquem a la divulgació científica.
Com el Joan Anton Català.
Per això ens dediquem i hem fet d'això una professió.
Això vol dir hores de preparació, estudis,
estar al dia de les coses,
clar, aquesta és la professió.
Llavors, clar, si no podem explicar-ho,
però ho volem explicar,
i estem disposats a ajudar,
i que ajudem, com estem fent anell en aquest programa,
a explicar les coses.
Joan Anton Català, què passarà aquesta setmana al cel?
Doncs tenim lluna nova, la qual cosa sempre és excel·lent
per poder observar un cel ben fosc.
Venus i Júpiter continuen molt brillants,
caient sobre l'horitzó ues quan es fa de nit.
Marta es va afablint a poc a poc,
però encara brilla molt ben alt durant la primera part de la nit.
I, per cert, Marta el tenim molt bé atarongat,
situat a prop de l'Esplèiades,
que és aquest conjuntet, aquest núvolet d'estels que hi ha,
i un altre estel que també veurem molt brillant i atarongat,
aquest es diu el Debaran.
Fantàstic, Joan Anton, moltes gràcies. Gràcies a tu.
Pausa i ara tornem.
Bon dia.
En el sorteig del sueldazo del cap de setmana celebrat ahir,
el número premiat amb 5.000 euros al mes durant 20 anys
i 300.000 euros al comptat va ser...
92.678.
9, 2, 6, 7, 8,
de la sèrie 041.
Uns altres quatre números i sèries més
han obtingut cadascun un sueldazo de 2.000 euros al mes
durant 10 anys.
Els pots consultar a Juegosonce.es.
Avui tens una nova oportunitat
amb el sueldazo del cap de setmana.
Gaudeix del dia.
I ja ho saps, a tots els que jugau a l'ONCE.
Ben jugat.
L'ofici de viure amb Gaspar Hernández.
Aquest diumenge a l'ofici de viure,
què vol dir autocuidar-se des del punt de vista físic,
psicològic i emocional?
Amb una psicòloga, Natàlia Pomar,
i amb el doctor Gonzalo Santellani.
L'ofici de viure amb Gaspar Hernández.
Eines pel benestar emocional.
Aquest diumenge en parlem a la mitjanit a l'ofici de viure.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passant 5 minuts de tres quarts.
Trencadissa interna dins de l'ANC
per l'anomenada llista cívica.
Dimiteixen en bloc 13 membres del secretariat nacional
i el vicepresident de l'entitat en desacord amb el RUM,
que està penent l'Assemblea.
En parlem a partir de les 9 amb la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu.
Avui també us explicarem Nilvia,
que a Serral a la Conca de Barberà continua la festa il·legal
que s'hi celebra des de divendres.
Els Mossos controlen els accessos a la zona
per evitar que hi entri més gent
a l'espera que els antenals de concentrats
decideixin marxar de la zona.
Des de divendres de festa.
Som diumenge a les 7.50 del matí.
Tenim un veí que s'ha apropat a la festa.
El saludarem també a partir de les 9 i també l'alcaldessa de Serral.
A Balaguer, a la Noguera,
investiguen una agressió amb una nena de primer desu.
Abans de la nació digital,
l'Aurina Pellacet entre 5 companyes de l'institut.
A Alemanya s'acaba la conferència de seguretat de Munic.
Ha tingut sobre la taula pràcticament un únic tema,
que són les armes que s'han d'enviar a Ucraïna.
Una conferència en què els Estats Units han acusat per primer cop
Rússia de crims contra la humanitat.
Sobre el terreny s'intenta recuperar la vida a les ciutats ucraineses.
Una rèplica de 5,8 graus a l'escala de Richter.
De moment es desconeix si ha produït d'anys.
Mobilitat.
Si avui us heu de moure per Barcelona,
tingueu en compte que s'hi corre la mitja marató.
I afecta la circulació de vehicles
pel centre de la ciutat durant tot el matí.
Es recomana moure's en metro.
Els esports, la penya eliminada de la Copa del Rey,
només per un punt després de perdre el Tenerife.
Avui estarem pendents del Barça de futbol
que juga aquest vespre contra el Cádiz.
El Camp Nou a les 9 del vespre el podreu seguir
i es juga a l'Espanyol.
El Camp de l'Els a les dues del migdia.
El partit també a Catalunya Ràdio a través del Tot Gira.
Bon dia, Gerard Jovany. Bon dia.
Amb què obren el diaris, avui?
La Vanguardia i el Diari Ara es presenten
amb dues portades molt semblants,
que ens diuen que fa un any de la Guerra d'Ucraïna,
tot i que l'any es complirà divendres que ve, dia 24,
un any en guerra, titula la Vanguardia,
un any de guerra, titula l'Ara.
En aquest diari, l'aniversari del Conflict Armat
comparteix protagonisme amb Xavier Trias,
candidat a l'alcaldia de Barcelona per Junts,
que ha concedit una entrevista a l'Ara.
El titular de portada, Trias, diu,
governar amb el PSC.
No tinc manies, però també en veig amb Esquerra.
Per la seva banda, el periódico dedica la portada,
precisament al futur de Barcelona,
en vistes a les eleccions municipals.
Barcelona, entre tots, llegim,
neteja mobilitat, seguretat, turisme i vivenda.
Els quals generarà la campanya de les municipals.
Finalment, punt avui, s'hotra que l'ANC,
13 membres de la cúpula crítics amb Feliu,
presenten la dimissió.
Pesa Rodona seguirà el secretariat,
però renuncia a ser vicepresident.
I els diaris de Madrid què diuen?
El país obre edició amb un tema que el Mundo va fer servir
per obrir edició diumenge passat.
Diu, els cinc dies que van acabar
la carrera política de Pablo Casado,
explica al país que els principals integrants
de la Direcció Nacional del PP,
com Cuca Camarra, Javier Marotto o Elvira Rodríguez,
van elogiar via WhatsApp l'entrevista de Casado,
en què va acusar Ayuso de corrupció,
i dies després li van donar l'esquena
i el van fer dimitir.
El Mundo, línia dura, entrevista José María Aznar,
a qui veiem molt somrient a la portada.
Diu, només un PP molt fort
evitarà una Espanya pluri nacional.
I a l'ABC, més línia dura, entrevista l'excomissari Villarejo,
diu a la portada,
va centrar a presó i la meva agenda es va quedar buida
i afegeix si em suïciden,
sortiran moltes coses a la llum.
Vida social.
Vull passar l'estiu amb tu.
Trapitja al platge,
és que no hi ha més neu,
però allà, així, lluny...
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
Aquesta que són les ariocs,
avui tocaran directe al Cicle de Cantaltora
des de Sant Manat, al Vallès Occidental.
És la primera de les quatre actuacions
que formen el cartell d'aquesta quarta edició del Cicle
que angoin torna a la plaça de la Vila.
Avui, l'Ariadna Casas, que lidera aquest projecte
interpretarà tots els èxits
que ha anat publicant al llarg dels últims dos anys
a les 12 del migdia amb entrada gratuïta.
Crec que podria viatjar,
crec que...
Últimes oportunitats per veure pares normals
al musical dels Amics de les Arts al Teatre Poliorama.
La comèdia escrita per Marc Cartigau
i dirigida per Sergi Balbel
explica la història de l'Aran,
un jove advocat que viu a Chicago i està a punt de casar-se,
però un accident ben absurd en un viatge per veure la família
farà que l'Aran hagi de replantejar-se
tota la seva existència
per conèixer els seus pares.
Avui, a funció de dues quarts de 7 de la tarda,
amb entrades a partir de 20 euros.
Al Teatre Tivoli torna la Jaula de les Loces.
I després de cinc anys d'èxit,
aquesta serà l'última oportunitat per veure-la.
L'obra explica la història d'una parella,
l'Albin i el George, propietaris d'un club nocturn a Sant Tropè,
que estan a punt de conèixer els pares
de la futura nòvia del seu fill.
El problema és que són un matrimoni ultraconservador
defensors dels valors més tradicionals de la vida familiar.
Avui, a funció de dues quarts de 7 de la tarda,
amb entrades per 23 euros.
Al Teatre Borràs, si pot veure Fitz Roy,
quatre dones al límit.
La nova comèdia de Jordi Galceran dirigida per Sergi Balbel
explica la història de quatre escaladores
a mitja ascensió del Fitz Roy,
una muntanya situada a la Patagònia Sud.
El mal temps les ha fet aturar
i mentre esperen que les condicions millorin,
sorgeixen problemes inesperats
que les fan dubtar de si tirar endavant o rendir-se.
Avui, a funció de les 5 de la tarda,
amb entrades per 28 euros.
I els més petits de la casa tenen una cita
al festival Titelles de Barcelona.
El poble espanyol acull la 13a edició del festival
que recupera el seu format original
amb 50 funcions a càrrec de 15 companyies
dirigides a nens i nenes a partir dels dos anys.
Avui s'hi pot assistir a partir de les 10 del matí
amb entrades per 10 euros
i de manera gratuïta pels menors de 4 anys.
El suplement, amb Roger Escapa.
El matí de Catalunya Ràdio, amb Laura Rosel.
Fa just un any us explicàvem com es pretava la guerra.
Miedo no, yo no tengo palabras, solo emoción.
Un conflicte que ha generat l'èxode de persones més important.
Aquesta setmana tornem aquí per escoltar els qui tornen
i els qui mai no n'han marxat.
Trapitgem terreny amb terreny.
Trapitgem terreny amb testimonis, amb experts.
Us acostem l'última hora del conflicte, dijous i divendres.
Tot el que passi a Ucraïna passarà al matí de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio, amb Laura Rosel.
Cada dia de 6 a 1.
Avui el tot gira, doble cita vital per la Lliga.
Des de tres quarts de dues, Els Espanyol.
Un partit clau per allunyar-se de la zona perillosa.
A la tarda us acompanyarem
fins a la TDT del Barça-Cadis.
Un partit per consolidar la condició de líder.
A més, ho manegarem les campiones de la Lliga de Bàsquet del 2003.
L'Uwe Barça amb la Lloveras al capdavant.
També us explicarem la mitja de Barcelona,
la Copa de la Reina de Baterpolo
i la final de la Copa ACB de Badalona.
Tot gira.
Avui, des de tres quarts de dues del migdia, amb David Clopès.
Al Pop-Up el 2016 els inicis fèiem coses com aquestes.
No invertim temps en aprendre.
Tant el Facebook com el WhatsApp, com el correu electrònic,
són elements de prova en un jutjat.
Hi ha trolls tant a Catalunya, Espanya i al món.
I, com sempre, els americans són endavant.
Cristiano Ronaldo lidera totes les comunitats,
excepte Catalunya i Esquadió, on és més el que és més buscat.
Any 2023, més idees, més temes, més novetats, ganes de més.
Pop-Up amb Mariela Dinarés.
Un programa diari de ràdio en directe
a totes les plataformes.
Segueix-nos a les xarxes socials.
Som Pop-Up Can Ràdio.
Escolta, què m'ha dit que les tresines toquen a la tele?
A la tele, no, dona.
A la ràdio, a Catalunya Ràdio.
Fem un podcast.
Tu saps on és un podcast?
No, nosaltres tampoc.
Ens han dit que anem allà, ens posem davant del micro i xerrem.
Però una mica pim-pam-pum.
O sigui que les tresines pim-pam-pum.
Som unes tresines i potser...
Tu també.
El podcast de la Cubana, les tresines pim-pam-pum.
Cada dilluns, un nou capítol a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
El suplement, des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Música.
Música.
Un minut per arribar a les 8.
Cada cap de setmana ho fem amb la cançó del nostre tèmic,
el Marc Peyrón.
Què ens portes avui?
Amb Dua Lipa, la meva artista pop preferida.
Ja vam comentar el domini que fa uns dies
va fer un tur per alguns restaurants de Catalunya.
El seu disc, Future Nostalgia.
Salut i ràdio.
Salut i ràdio.
El suplement, amb Roger Escapa.