Són les 10.
En marxa la jornada electoral de les municipals d'aquest 2023.
Hem fet una primera ronda de contactes al suplement
amb l'obertura dels col·legis electorals
i apuntant les principals claus de la jornada.
Sí, a aquesta hora estava prevista la votació de l'alcaldessa de Barcelona,
de Dacolau al Centre Cívic, la sedeta de Barcelona,
on hi ha la Marta Corbalans,
i diguem si l'alcaldessa ja ha entrat, ja ha votat o no.
Marta, bon dia.
Hola, bon dia. Doncs encara no he arribat a Dacolau.
Sí que hi ha força afluència de votants aquí al Centre Cívic,
la sedeta, al districte de Gràcia de Barcelona,
on ara, com deies, a aquesta hora a les 10,
està previst que exerceixi el seu dret a vot
l'actual alcaldessa i candidata a la reelecció.
Els més matiners ens han explicat
per què han vingut avui a les urnes.
Doncs benvingut a votar perquè, evidentment,
vam lluitar molt pels trets de vot
i ara doncs ens agradi o no les opcions que hi hagi,
doncs hem de votar,
volem exercir el nostre dret de vot,
que és l'únic que després podem protestar.
Està en joc la continuïtat d'un estil de nova ciutat?
Importants són totes les eleccions, si no hi ha brutícia,
perquè des que m'he enterat
que compre i venen vots i totes aquestes coses,
ja no sabia què fer.
Les eleccions a Barcelona arriben més obertes que mai,
amb tres aspirants que, segons les enquestes,
tenen opcions d'aconseguir l'alcaldia.
Ha de colar-ho Jaume Collboni.
És Marta Corbalant, Catalunya Ràdio Barcelona.
Gràcies, Marta.
Ara deia la Marta Corbalant, freca, freca,
amb Jaume Collboni, que ha estat més matiner,
el candidat del PSC ja ha votat al Peplonou
i ho ha fet amb una crida a la participació
i també diu el civisme.
Jo el que demano és una participació massiva
i que tothom pugui expressar democràticament
la seva voluntat, el seu punt de vista,
per fer que les coses passin.
I desitjar que la jornada, una vegada més,
la nostra ciutat, la ciutat de Barcelona,
doni un exemple de civisme i de participació democràtica
per fer realitat la voluntat majoritària
dels barcelonins i les barcelonines.
Més enllà de Barcelona, una de les capitals
on la batalla electoral es presenta també
més a Ferrisades, a Girona, laia Claret. Bon dia.
Hola, bon dia.
Sí, salvarà un futur de pactes com ara a l'alcaldessa
des del 2016 a Marta Madrianes de Junts plega.
Caldrà veure, per tant, si Jaume Géis
es treu els nou regidors d'ara,
esperant el canvi lluc-solelles de Guanyem
i Sílvia Panec i del PSC, que en van treure sis.
Des d'Esquerra, aquí Meiaz,
que va fer un acord de govern en Junts
pretén augmentar posicions.
Ciutadans estrena candidata a Camino Fernández
i també espira a Ocupa Plaza Carles Ribas,
amb ara Girona.
Aquí al Palau Firal, cap incidència des de primera hora,
ara hi ha força moviment de votants
i n'hi ha que s'estrenen, com la Marina Visva.
És la primera vegada que voto.
M'he informat bé i he pogut saber qui em preferia
i qui s'ajustava millor a les meves decisions.
Laia Claret, Catalunya, Ràdio Girona.
Gràcies també, Laia.
A Madrid ha votat ja també el president del govern espanyol,
Pedro Sánchez d'Àngels Lafuente. Bon dia.
Bon dia.
Crida la mobilització al vot ciutadà de Pedro Sánchez
després de dipositar les seves paperetes
a primera hora del matí.
Escridesat per una minoria de persones,
el president del govern espanyol ha fet aquesta reflexió.
Volem que vayamos a votar en el día de hoy
y que lo hagamos, además, en positivo,
olvidando esta intolerancia, este ruido,
esta descalificación, esta crispación
que tratan de instalar una minoría.
La mayoría de los ciudadanos, estoy convencido,
va a votar en positivo,
va a votar con respeto, con reflexión.
Àngels Lafuente, Catalunya, Ràdio, Madrid.
I on també han obert els col·legis electorals és a Turquia,
avui ja la segona volta dels comicis presidencials inèdits,
però sense sorpresa.
L'actual president, Recep Tayyip Erdogan,
que lidera el país amb mà de ferro des de fa dos anys,
té el triomf assegurat enfront del rival social demòcrata
Kemal Kilic Deroglu,
malgrat la repressió creixent al país.
I d'aquesta matinada,
principi d'acord entre la Casa Blanca i els republicans
per elevar el sostre de deute
i evitar la suspensió de pagament dels Estats Units,
s'ho han confirmat el mateix president nord-americà Joe Biden
i el líder de la cambra de representants
de majoria republicana, Kevin McCarthy.
Biden reconeix que el pacte conté concessions dels demòcrates,
però manté les prioritats clau del seu govern.
En esports, Albert Benet, bon dia.
Bon dia.
Avui també és una jornada important i decisiva,
principalment per l'Espanyol.
Sí, que ha de guanyar amb estalla contra el València
a partir de la set jornada unificada
a la Lliga de Futbol
per arribar amb opcions de permanència a l'última jornada.
Fins a set equips lluiten per evitar el descens.
El Girona juga les opcions europees
en el partit que l'enfrontarà el Betis a Montilivi
i el Camp Nou a baixar el taló en el Barça-Març.
El Girona juga les opcions europees
en el partit que l'enfrontarà el Betis a Montilivi
i el Camp Nou a baixar el taló en el Barça-Mallorca
abans que comencin les obres de reforma.
Sergio Busquets i Jordi Alba s'acomiadaran de l'afició.
El Granullers jugarà avui
la final de la Liga Europa d'en Bol contra el Fuxa de Berlín
a les 6 de la tarda,
l'últim títol europeu de l'equip Vallèsà
és de fa 27 anys, del 1996.
D'aquesta nit passada, gairebé de matinada,
destaquem que l'Atlètic de Madrid
ha guanyat la Copa de la Reina de Futbol
als penals contra el Madrid.
I de matinada que els cèltics de Boston
han forçat inextremis amb una cistella
a l'últim instant,
el setè partit de la final de l'est
de l'NBA contra els Miami Hits.
Passant 5 minuts de les 10 del matí,
som al Suplement, som a Catalunya Ràdio,
a les 6 del matí.
Avui fins ben entrada la nit amb la Laura Rosel,
amb aquest especial, amb tots els resultats,
l'escrutini i l'anàlisi, també juntament amb el Joan Bot,
aquest migdia amb la Neus Bonet,
especial Catalunya Ràdio.
A aquesta hora, companyats del Marc Molins,
la Núria Urriols, l'Oriol Marc i l'Anna Pardo de Vera,
de seguida saludaré els responsables
de l'enquesta, no de l'enquesta, no,
dels sondets de GAT3
que publicarem aquesta casa a partir
de les 8 del vespre,
tant bon punt tanquin tots els col·legis electorals a Catalunya.
Però avui també ens volem fer ressò,
ja que aquest any d'aquí pocs mesos Catalunya Ràdio
incompleix 40 anys,
com sonava?
Un especial informatiu a eleccions
fa una pila d'anys, l'any 1987,
comandat en aquest cas per Josep Cuní,
10 de juny de 1987,
eleccions municipals a Catalunya Ràdio.
17 punts de connexió
i més de 90 professionals
són el nostre bagatge de començament.
I no us ho prengueu com una petulància,
és senzillament una realitat que demostrarem
des d'ara i fins la matinada.
Una aproximació als resultats definitius
segons en què està feta uns 30.000 ciutadans,
un cop més el seu vot,
per l'empresa Sofemassa i encarregada
per la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió,
Catalunya Ràdio i TV3.
Els resultats puntuals i fiddels
dels 939 pobles, viles i ciutats de Catalunya.
Viles i ciutats.
Ahir m'agrada com puja i baixa la sintonia,
és que és un mite.
Avui l'entrevista a l'Àlex Gutiérrez del diari Ara.
Núria?
Catalunya era el lloc de la creativitat audiovisual,
tot això s'ha perdut, per desídia, diu.
Josep Cuní, amb aquest espacial
i també rememorant en aquesta entrevista
els inicis d'aquests 40 anys de Catalunya Ràdio.
Jo trobo a faltar aquestes sintonies.
En podem trobar algunes? A veure, posa, posa.
He trobat la sintonia espacial a l'accions, eh?
Ana Pardo de Vera, riu.
A veure, potser és sintonia de nit electoral
o de les xiques d'euro, també.
A veure, tenim una altra sintonia, aquesta no li agrada a l'Oriol.
Ara, ara.
Resultat ajustadíssim a Barcelona.
Oh, cotxe fantàstic, va, també t'he de dir.
En tenim una altra? Vinga, una altra.
Ara, ara. I surt el sol, ja, eh?
Sí.
Doncs amb aquesta sintonia us demanaré
no una porra dels 41 regidors de Barcelona,
però sí que us demanaré quin candidat guanyarà
i amb quants regidors ho farà a tots quatre.
Molt bé.
Recordem que venim de 10 d'esquerra amb Ernest Maragall,
empatada amb Bada Colau, que em va treure 10, també,
que va aconseguir ser alcaldessa,
amb els 6 vots de Manuel Valls.
3 vots.
3 vots de Manuel Valls més el PSC.
Correcte. És el PSC.
Aleshores, quin candidat guanya i amb quants regidors ho fa?
Oriol. Jaume Collboni amb 11 regidors.
11 regidors, eh? Hi ha empat amb 11 regidors o no?
Jo crec que Colau treurà 10 regidors.
Molt bé. S'ha mullat Oriol, el Marc.
Així, diumenge, que bé m'ho podeu treure.
Sí, sí, treca el tall, eh? Amb aquesta sintonia de fons, eh?
No entenc per què li agrada, això.
M'encanta l'ultra humiliació, m'encanta.
Marc diu 11 Collboni. Núria.
Jo diré 10, 10, 10.
Triple empat, eh?
Davant Colau.
I segona posició?
Ahir. Digo, digo.
Trias. Trias. Ostres.
Marc Molins.
Jo ho tenia apuntat abans que l'Oriol ho digués,
i ho tenia apuntat sobre el paper, eh?
També dic un Collboni i 11.
Som a Collboni.
I em costa la segona posició, em costa moltíssim.
Ho deixaria amb un empat entre, evidentment, Trias i Colau.
Ana, perdó, de vera.
Pues yo le do a Colau 11
y empate en la segunda posició entre Colboni i Trias.
Pots repetir, Ana, que estava parlant amb el tècnic?
Estret, estret.
Digue'm, digue'm, digue'm.
Colau 11, gana.
Colboni i Trias, doble empate,
o sea, empate en la segona posició.
Molt bé. Tots quatre...
Ara la pregunta també clau.
Tots quatre creieu que el més votat serà alcalde?
Jo crec que sí. Sí, sí.
Jo no ho tinc clar.
Perquè hi ha aquelles pulsions submarines, no?,
que podria fer que provoquessin algun tipus de pacte estrany.
No ho tinc tan clar, jo.
No, jo no ho tinc clar, tampoc.
I sobretot de cara al PSC.
Crec que necessiten l'alcaldia.
Crec que aquí té menys garantit ser alcaldessa si guanyes a Colau.
Sí.
Mira, precisament a Colau està votant ara mateix a Barcelona,
a la sedeta, ho fa a Gràcia,
l'actual alcaldessa, tota vestida de blanc,
a punt de depositar l'urna,
al sobre de l'urna,
sota la denta mirada de moltes càmeres.
Hem vist votar ja Jaume Collboni
i ara ho farà també Ada Colau,
dos dels principals favorits per emportar-se a Barcelona.
Avui a les vuit del vespre,
Sondeig Catalunya Ràdio TV3,
responsable del Sondeig GAT3.
Aquesta hora podem saludar la Maria Martín Revueltas,
directora de comunicació de GAT3.
Bon dia, buenos dies.
Què tal, buenos dies.
Un pronòstic dels resultats que GAT3 presentarà
en el cas de Barcelona, de Tarragona,
de Lleida i de Girona,
per tant, les quatre capitals de demarcació.
A més a més, també veurem els resultats
amb les estimacions al País Valencià,
a les Balears i a Madrid.
Què sé preguntar en aquest tipus d'enquestes,
què veurem a les 8?
Bueno, es un cuestionario muy breve,
porque lo que se trata ya en campaña
es de entender bien lo que está sucediendo
y cuáles son las pequeñas variaciones, ¿no?,
que en las decisiones de voto
se suceden a lo largo de estos días.
Y lo que preguntamos, básicamente,
es qué va a votar usted este 28 de mayo
al Ayuntamiento de Barcelona o a Lleida
o a la Comunidad Autónoma de Madrid o de Aragón.
Y luego, bueno, pues sí que hacemos algunas preguntitas de control,
de recuerdo de voto,
tanto de generales como de municipales y autonómicas,
pues para luego, cuando tengamos que hacer la estimación,
pues poder hacerlo lo más preciso posible.
Estamos hablando de una encuesta telefónica
que en el caso de Cataluña se ha hecho a 2.300 personas,
800 a Barcelona y 500 a cada una de las otras tres provincias.
¿Por qué son encuestas telefónicas y no a pie de urna?
Sí, antiguamente se hacían las denominadas israelitas
que teníamos encuestadores en todos los colegios electorales.
Y tú salías de votar y te encontrabas un encuestador
que te preguntaba que habías votado.
Eso se dejó de hacer
y con la pandemia ya terminó por no hacerse definitivamente.
Y ahora lo que hacemos todos los institutos
es, a lo largo de toda la campaña y antes de la campaña,
llamamos telefónicamente, bien a fijos o a móviles,
y se les pregunta, bueno, a finales,
una conversación de una persona con otra persona,
y bueno, se les pregunta eso, se van a votar.
En muchos casos también,
cómo valoran la gestión de los distintos sitios,
porque eso también nos da muchas claves
sobre todo a nivel municipal y autonómico,
de si esa comunidad o ese ayuntamiento
hay mejor o peor valoración de la gestión.
Y luego, como digo,
las típicas preguntas de control para poder estimar mejor.
Ustedes en GAT3 pueden presumir
de haber acertado en gran medida los resultados
en las últimas convocatarias electorales.
¿Cómo se seleccionan las personas
a las que se va a hacer la encuesta?
Bueno, es aleatorio.
Al final va por código postal
y por datos, vamos, a base de datos del territorio,
y todo es anónimo y es aleatorio,
con lo cual luego ya sí que vas mirando las cuotas
en función de en cada población,
pues cuántas mujeres, cuántos hombres,
de qué tipo de edad,
de si son de la capital o son de fuera de la capital.
Eso ya va rellenando cuotas
y en función de si consigues,
cuando ya tienes todas las cuotas cubiertas,
pues ahí ya puedes hacer la estimación.
Pero, como digo, es aleatorio.
No tenemos un listado de personas,
no es un panel,
con un listado de personas que se han apuntado
para responder la encuesta.
¿Cómo pinta Barcelona?
Creo que va a ser la cita más difícil
de las que van a darse esta noche, sin duda alguna.
O sea, la más complicada
por lo empatados que están todos los candidatos,
por muchas sorpresas que vamos a ver a partir de las ocho
y porque además...
Sorpresas, sí, sorpresas.
Sí, las más sorpresas. Bueno, sorpresillas, podemos decir.
Pero en Barcelona ciudad, ¿eh?
Sí, sí, sí, sí.
No, es que es interesante.
¿Por la entrada de partidos pequeños,
por el empate de los cuatro principales?
Por el empate,
por la entrada de partidos pequeños, por muchas cosas.
Y luego, pues, sobre todo, por la incertidumbre de la participación.
Porque en Gatres sí que creemos
que en Cataluña va a bajar la participación especialmente.
Y eso complica mucho
todas las porras que estáis haciendo
y las predicciones.
Incluso complica mucho las estimaciones de voto,
porque una encuesta es fiable cuanta más participación hay.
Y si baja mucho mucho la participación,
las encuestas suelen fallar
o por lo menos no ser tan acertadas,
porque ya es muy complicado ya.
Los umbrales de entrada son más fáciles para los partidos pequeños.
Las diferencias...
50, 100, 200 votos
puede llevarte a un concejal o perderlo.
Entonces, bueno, lo que hay que ver a partir de las dos de la tarde
es esa participación en Barcelona,
pero no solo Barcelona,
en todas las capitales de Provincia Catalana.
Y a partir de ahí intentar ajustar lo máximo posible
lo que tenemos en la encuesta.
¿A quién beneficia una baja participación en Barcelona?
A los partidos en los extremos.
Los partidos pequeñitos
que tienen difícil el umbral de entrada.
En cuanto a la participación baja,
el umbral de entrada es más sencillo, por así decirlo,
y entonces terminan entrando.
Esto pasó, por ejemplo, en Naciones Catalanas Autonómicas,
donde vimos una entrada de Vox muy potente.
Y fue porque, evidentemente, tuvieron votos,
pero sobre todo porque la participación fue muy baja.
Con una participación más alta
no hubiesen entrado con tantos diputados como entraron.
Entonces, ¿a quién va a beneficiar?
Pues, evidentemente, a estos partidos pequeñitos.
Importantíssim això que explica la Maria Martín Revuelta
perquè pràcticament totes les enquestes aquests últims dies
donaven l'entrada del Partit Popular per feta,
però molt al llindar hi ha Vox i la CUP.
Segurament Ciutadans i Valents ho tenen una mica més difícil,
però amb això que els explica...
No sé si... ¿Dais por hecha la entrada de Vox i la CUP?
Bueno, ojalá pudiera decirlo, pero no está permitido.
Té raó, té raó.
En lo que hemos ido publicando en época que no había VEDA,
sí que dábamos la entrada a Vox, no a la CUP.
Y, como digo, habrá que estar atentos a esta participación,
porque va a ser determinante para ver si terminan entrando o no.
Y luego, bueno, pues es que con un triple empate,
como hemos ido viendo a lo largo de todas las semanas anteriores,
pues es que se va a decidir por un puñado de votos.
Es que parece un tópico decirlo, pero es que es la verdad.
Maria Martín Revolta, directora de Comunicació de d'Agat3,
moltes, moltes gràcies.
Ven atents avui a les 8 del vespre a aquest sondeig
que publicarem TV3 i Catalunya Ràdio. Una abraçada.
Muchas gracias y bueno, nos vemos esta noche.
Fins després. Dos minuts passen d'un quart doncs.
En directe, Ada Colau, després de votar des de Gràcia.
...sus polítiques o si retrocedemos.
Por eso, animar, ¿no?, a que sigamos avanzando,
que estamos decidiendo el futuro de esta ciudad
y la ciudad que vamos a dejar a nuestros hijos e hijas
y a las próximas generaciones.
Atenent als mitjans de comunicació,
Jan Castellà, Ada Colau, després d'atendre els primers en català.
No hem parlat de la participació
i és una de les claus d'aquesta jornada,
ara ho apuntava molt bé la Maria Martín Revolta, bàsicament,
perquè si poca gent va a votar,
hi ha molts més números, és més fàcil aconseguir ajudors.
Totalment, i de fet crec que és fonamental
que en tots els tràquings interns dels partits
una de les tendències que més o menys tots tenen en compte
és que la participació baixarà a Barcelona
i això és important perquè tu et pots trobar
i de fet hi ha persones implicades en la campanya
més diríem de la dreta espanyolista
que aquesta vegada té tres actors principals
que són el PP, Vox i Ciutadans amb valents com a convidat
que el que detecten en les enquestes internes que tenen
és que si la campanya dura una setmana més
Vox entra seguríssim.
Però crec que Daniel Cirera a les últimes hores de campanya
ha insistit molt en la idea que som l'únic vot útil
que pot entrar a l'Ajuntament,
és primer, per treure's de sobre Ciutadans i valents,
que per descomptat són molt més residuals
del que ho és el PP a Catalunya,
que el PP a Catalunya és veritat que té una mica de mala salut
de ferro, té una situació molt complicada al Parlament,
però sempre existeix i és veritat que Vox els està menjant a tot arreu.
Al PP, tradicionalment, les eleccions municipals a Catalunya
no li han anat mai del tot bé, té un feu que és Badalona,
i és veritat que hi ha unes quantes del dia
saber què farà Xavier García Albiol,
que és un personatge deliciós a nivell periodístic,
perquè sap donar titulars i sap com fer-s'ho
i guanyarà, segur, aquestes eleccions,
el tema si les guanya en majoria absoluta o no
i després com es posa d'acord tothom per governar contra ell
per després fracassar les properes eleccions i tornar a perdre,
que és una dinàmica que a l'esquerra està molt instal·lada a Badalona.
I és veritat que veurem si Vox, com a fenomen,
aguanta no només aquestes eleccions, sinó també les properes,
segons quins ajuntaments, pugen com a novetat
i després cauen, és el que ha passat amb Ciutadans,
veurem si Vox la dinàmica és més o menys la mateixa.
És veritat que tal i com ha anat la campanya a Barcelona,
que la dreta ha tingut moltes ganes de parlar d'ocupacions
i d'inseguretat, també Xavier Trias n'ha parlat molt,
Xavier Trias, de fet, una de les coses que ha dit en campanya,
una de les trastades que passen a la ciutat
per fer servir una paraula seva i que li agrada molt a la Núria,
que està rient per sota el nas,
és que tu vas pel centre barcelonari i et roben el rellotge.
Això, fer aquest discurs, també donar ales
a una part de la dreta que té moltes ganes d'entrar a les institucions
i en el cas de Vox,
home, sabem què és Vox, no és el PP.
Jo entenc que el PP té una part, té una porció que sí.
Vox surt del PP, però el PP no és Vox.
Quan Vox tenda l'Ajuntament de Barcelona,
saps que tindràs garantits, almenys un any,
de propaganda barata, per no dir gratuïta,
del discurs d'ODI que fan aquesta gent des de les institucions.
Per tant, és important des del punt de vista ciutadà que no entren.
Núria. Per mi el tema de l'abstenció també és important
i de quins partits afecta més,
perquè en el cas de les catalanes,
que hi va haver un mínim de participació,
va afectar més o menys a tothom igual,
perquè hi havia una constant que era per a tots els partits,
que era la pandèmia.
Ara no estem en pandèmia i, per tant,
si hi ha una baixa participació,
s'ha de veure si aquesta abstenció
és majoritàriament independentista
o també afecta el costat del constitucionalisme,
perquè això determina els resultats en gran mesura,
és a dir, si afecta més o menys a tothom igual,
doncs tots es veuen perjudicats
i llavors els petits es veuen beneficiats,
perquè l'entrada és més barata, entre cometes,
el consistori en termes de vots,
però, en canvi, si afecta més a l'independentisme,
això vol dir que l'unionisme en surt molt més beneficiada
després de les eleccions.
I això, aquest eix nacional,
és un eix que no ha estat present gairebé en campanya,
però sí que aquesta lectura, evidentment,
es farà després del 28-M,
perquè són les següents eleccions
a què l'independentisme va treure allò del 52% el 14 de febrer,
que ara ja no té ni traducció al Parlament,
perquè s'ha tancat aquesta majoria,
però, en aquest sentit, aquesta lectura també es farà.
I després, que tots els partits
es juguen també alguna cosa en clau interna
en aquestes eleccions.
Per exemple, el PSC,
crec que, encara que li vagin molt bé les eleccions,
necessita guanyar Barcelona, sí o sí,
perquè és l'única gairebé ciutat important a l'Estat
que pot posar sobre la taula la nit electoral enfront del PP,
que a Madrid sembla que caurà un altre cop en mans del PP,
per contrarrestar aquesta competició de cara a les espanyoles.
I també perquè Jaume Collboni va ser candidat pels pèls.
Llavors, això també és una aposta de Salvador Illa
en aquest cas, i a Salvador Illa fins ara li ha anat tot bé,
i aquestes eleccions també són una prova, en aquest sentit,
si les segueix anant bé de cara a les catalanes,
o és una pedra a la sabata
si no aconsegueix aquesta alcaldia per primer cop,
des que el PSC torna a estar en auge.
Esquerra també s'hi juga molt,
perquè són les primeres eleccions
després del trencament del govern,
el govern ara en solitari, mai ha acumulat tant poder,
i és una prova també d'aquesta gestió que ja fa mig any,
que és en solitari,
per veure com això es respira a les urnes.
I després Junts, si Trias guanya, aquí els pragmàtics dins de Junts
tenen un avantatge de cara a guanyar terreny al partit.
Si no guanya Trias,
això reforça també a la presidenta actual Laura Borràs,
que recordem està pendent de si es queda sense Esco o no,
i la presidència del Parlament serà una de les coses
que també es jugarà a nivell de pactes postmunicipals.
És a dir, no només hi haurà municipis i diputacions,
sinó que la presidència del Parlament també pot ser
una peça de canvi en aquest sentit.
I llavors, més enllà, els partits petits també, evidentment,
es juguen a tenir presència o no als consistoris
i ciutadans la desaparició definitiva o no
de l'escenari polític.
Marc i Anna.
Jo voldria fer una reflexió al fil del tema de la participació,
però crec que no ho és, penso que no ho és,
i per això voldria fer-la en veu alta,
assumint el risc que no se mantengui.
L'assumeixo, però voldria fer la següent reflexió.
El meu entendre, la democràcia,
té una servitud molt conceptual.
Una servitud, i és que la democràcia, per definició,
és corplesista.
És a dir, nosaltres tenim períodes, màxim de quatre anys,
en els quals s'estableix una parada de tal intensitat,
que és la que coincideix amb l'inici de la campanya,
la reestructuració dels governs,
és a dir, governem, la democràcia funciona
en períodes molt determinats,
i de vegades ni tan sols quatre anys,
perquè com que anem sol·lant panautonòmiques,
locals, generals, i això s'estableix,
insisteixo, per mi, una servitud conceptual.
És un problema inherent a la democràcia,
problema que no tenen els sistemes
que no són democràtics.
La Xina, Xina governa, o Rússia,
governen de 30 anys en 30 anys, de 40 en 40,
en funció, en aquest cas,
de les expectatives vitals del líder de torn.
Aquesta servitud, aquesta servitud conceptual,
només té sentit d'acceptar-la si participem.
És a dir, jo crec que no hi ha més,
no hi ha sistema alternatiu a la democràcia,
insisteixo en aquesta servitud,
però la democràcia és poc competitiva,
quan ens ho posem, o quan la comparem en models,
insisteixo, a risc de fer-ho pesat,
on es governa de 40 o 50 anys en 50 anys,
on el líder de torn té un projecte programàtic
i té 50 anys per concretar-lo.
La servitud conceptual inherent a la democràcia
només té sentit si la ciutadania participa,
per votar amb blanc, per votar amb encert o per votar amb desencert.
Però, insisteixo i acabo, és bàsic,
perquè és el símptoma, el termòmetre essencial
de la qualitat i de la situació democràtica,
de la participació, entre altres circumstàncies,
perquè, com ens explicava la tècnica, el llindar,
en aquest cas, d'entrada a partits radicals o d'outsiders,
amb tot el legítims que són,
baixa quan la participació és escassa.
Ana.
Sí, estic molt d'acord amb el que diu Marc,
i, a més, ajudo,
una particularitat de la campanya de la direcció ultradreça,
perquè és cert que hi ha diferències
entre PP i Vox,
sobretot en determinats àmbits, com pot ser Catalunya,
encara que tinguin punts en comú,
però, per exemple, en la Comunitat de Madrid,
el missatge de la presidenta Isabel Diaz Ayuso és Vox,
i, de fet, és una de les claus de la seva majoria,
que es porti al votant de Vox.
Si Vox sembla resistir, veurem en què queda la cosa.
Jo crec que alcançarà la majoria absoluta.
A lo que me refería de la campaña de la ultraderecha,
que, como sabemos todos,
lo que pretende es utilizar las instituciones
para acceder al poder, aunque no cree en ellas,
no cree en la democracia, no cree en el entramado institucional,
es desmovilizar al voto de la izquierda.
O sea, en este caso no se trata solo de atraer su voto,
sino desmovilizar al voto de la izquierda
y impedir esa participación que saben que les beneficia,
sobre todo a Vox en determinados contextos.
Y yo creo que eso se ha visto con la campaña
que se ha hecho en general,
con el tema de las compras de votos,
que, por otro lado, es un fenómeno que no es nuevo.
En Galicia lo conocemos muy bien, le llamamos el carretache,
porque llevan a todos en autobuses a votar.
Esto sigue pasando, quiero decir, no es nada nuevo,
pero es verdad que hay que ponerle coto.
Pero el tema de los pactos con Bildu,
bueno, hay 100.000 historias que en Cataluña se traducen,
sobre todo también en la deslegitimación
del voto independentista en relación con el procés.
Entonces tú cargas contra las instituciones,
los políticos, la política no sirve para nada,
los partidos no sirven para nada,
nosotros somos los anti sistema que venimos a arreglarlo todo.
Y eso, al final, se ha comprobado,
porque yo esta tesis la he leído ya en varios analistas,
que desmoviliza al votante de izquierdas,
además de atraer al votante más radical de ultraderecha,
y eso después se verá si en la entrada o no,
de Vox en las instituciones.
Dos minuts per arribar a dos quartons del matí.
Tancarem aquesta primera taula.
Gràcies, Lluís.
Deixem donar les gràcies a l'Anant Pardoevera
de Publico des de Madrid,
i al Marc Molins, vocat penalista, qui hi libero a aquesta hora.
Però continuarem parlant de les eleccions fins que faci falta.
Oriol, Núria, us quedeu,
perquè de seguida arriben el Joan Bota i el Raül Flores
amb alguns detalls curiosos d'aquesta jornada electoral
en municipis els més grans, els més petits,
on les votacions ja estan claríssimes
perquè hi ha una sola candidatura.
L'alcalde més jove, l'alcalde més gran,
de seguida en parlarem també al suplement.
Gràcies, Marc. Molt bon dia. Adéu, Irene.
Bon dia. Que vagi molt bé. Fins aviat.
Gràcies. Ara tornem al suplement.
De planeta Terra només en tenim un,
però hi ha tants mons com persones.
El món de la Susana, el de l'Òscar, el de la Maria.
Ecosistemes valuosos que cal assegurar.
MGS assegurances.
Empresa col·laboradora del Pla 2030
de suport a l'esport de base.
Diuen que la llum és veritat, és coneixement.
Sense llum no hi ha colors i res no ens supera la velocitat.
Per això els qui la dominen s'avancen al futur.
Viu la vanguarda amb l'Audi Q5
amb llums a l'ed personalitzables per 600 euros al mes a 48 mesos
i amb entrega immediata amb Visi Ranting.
Entrada a 9.947 euros.
Oferta a Volkswagen Ranting fins al 31 de maig.
Consulten les condicions a Audipunès.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Catalunya Audio Audio.
You've struck the wheel of life.
El cas va començar amb la trobada d'una escalera.
Una transició energètica.
L'era digital cap on van. Sants i estalins.
Els dics solaris. El tast vertical.
LGTB i cuiners. Ja m'entenc.
Us parlo des del búnquer.
A catradio.cat o a la nostra app
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Catalunya... Catalunya Audio.
Som podcastes.
Cada migdia tenim una cita amb l'actualitat.
La lluita contra el canvi climàtic...
L'agència d'acció va ser governada a Catalunya Ràdio...
El Catalunya migdia.
L'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Un dia que el Parlament dona llum verd...
Agents orals i bombers...
A partir de les dues,
els fets del món,
els temes del moment,
la realitat del país.
Catalunya migdia amb Marta Prat.
Cada dia a les dues.
Catalunya... Catalunya...
Catalunya... Catalunya...
Catalunya... Catalunya...
Catalunya... Catalunya...
Catalunya... Catalunya...
Catalunya... Catalunya...
28ema.
Especial eleccions al suplement amb Roger Escapa.
Passant dos minuts de dos quarts de 11 del matí
des de les 9 del matí,
des de les 9,
col·legis electorals oberts a Catalunya,
amb molts focus informatius,
posats en diferents punts del territori,
amb la Núria Urriols i l'Oriol Marc,
que encara ens acompanyen,
i a aquesta hora incorporem també en aquesta taula
el Raül Flores, company d'informatius.
Raül, què tal? Bon dia, benvingut.
I també tenim el Joan Bota des de la distància.
Joan, bon dia. Bon dia.
Amb el Joan, que aquest vespre a partir de les 7
formarà part també d'aquest especial informatiu
amb la Laura Rosel, que saludarem d'aquí una estona,
amb tot l'escrutini, tots els sondejos
i l'anàlisi dels resultats
i els possibles pactes postelectorals,
que és evident que en molts punts seran necessaris,
com per exemple a Barcelona,
a partir de demà comença el pactòmetre,
perquè des de fa 4 anys, Joan,
i te'n recordes molt bé perquè ho vam veure junts,
vam viure aquella jornada electoral
pensant-nos que, de fet, ell mateix s'ho devia pensar,
Ernest Maragall seria alcalde,
i l'endemà al matí va començar a créixer el run-run
que hi havia un pacte alternatiu amb A de Colau, no?
Sí, em recordo que fa 4 anys
el tall del que comentava ara la tertúlia,
a més a més, i també per donar-li valor
a tot el que ha de passar aquesta nit i els tàimings
i el que passarà, que fins que l'Escortini
no va estar molt avançat, Maragall no va avançar Colau,
i de fet hi va haver un moment de la nit
que el que deia l'Escortini, amb un 30% escrotat,
era que guanyava Colau,
que Collboni quedava segon i que Maragall quedava tercer.
Per tant, els tàimings són importants.
Aquesta hora, de seguida vaig amb vosaltres.
Obertura dels col·legis,
roda de premsa valorant
com han obert tots aquests col·legis a Catalunya,
Patrícia Palaja i Laura Vilagrà
per part del govern català.
Aquesta hora, després que s'hagin constituït
ja les meses electorals
i els diferents col·legis hagin obert
les seves portes a les 9 del matí.
Consellera?
Molt bon dia a tothom.
Doncs bé, comparec per explicar
el desenvolupament d'aquesta jornada electoral
que en aquests moments s'està desenvolupant
sense incidències greus,
sense incidències significatives.
De fet, més enllà de les habituals,
a les 9 del matí tots els col·legis electorals
s'han pogut constituir
i, per altra banda, a les 10 s'han obert
totes les meses.
En aquest sentit, els endarreriments
en algunes meses s'han produït
atès que alguns membres han arribat
amb retard o hi ha hagut alguna incidència
en relació als presidents o presidentes
o vocals de les meses.
Això en algunes ocasions passa,
però en tot cas s'ha pogut restablir
la situació de forma...
La notícia que m'explica Laura Vilagrà,
consellera de la Presidència, és normalitat
en l'obertura dels col·legis,
pràcticament la totalitat de Catalunya.
Aquestes últimes setmanes has fet una sèrie de reportatges
que has titulat Cruïlles,
sobre com es viu i què preocupen diversos municipis
d'arreu de Catalunya.
Un reportatge que podem recuperar sencers al web
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Has visitat en primer lloc el poble més petit de Catalunya,
que és Gisclareny, al Vergadà, 28 habitants.
Doncs sí, Gisclareny és el poble més petit de Catalunya,
és a tocar del Pedraforca,
amb unes vistes magnífiques.
És un poble amb unes característiques molt concretes
i que fa que les eleccions d'avui es visquin
de manera molt diferent
a generar altres llocs del país.
D'entrada, amb una preocupació especial
no tant pel despoblament, com inicialment podríem pensar,
perquè és un municipi molt petit,
sinó sobretot per les comunicacions.
Pel despoblament, no, perquè és un poble que no pot créixer més.
La construcció està molt limitada
i molt acotada allà on hi havia hagut abans
una edificació, una masia.
Per tant, no pot créixer ni tan sols amb segona residències.
En canvi, les comunicacions
és el tema destacat d'avui.
És la prioritat de l'alcalde, del Joan Tor,
que avui no es repeteix, però que du gairebé 4 dècades
a l'alcaldia del municipi.
I el que els preocupa sobretot
és d'una banda internet.
Hi ha molta gent que ara hi viu i que no hi treballa
o que hi ha anat a viure i que treballa des de casa
i també la carretera.
Al final, el punt de connexió
amb les botigues, amb els hospitals,
amb la sanitat, amb la família
és una carretera molt petita
i que a l'hivern pateix molt, sobretot per glaçades i per neu.
Per tant, avui, el que els importa
i el que disputen és sobretot
poder treballar amb comunicacions.
Amb internet i també amb carretera.
Nosaltres no hem tingut mai cap botiga
per anar a comprar.
Ara, esclar, hi ha coses que són molt importants,
com és la sanitat.
Estem lluny d'un hospital.
Guanyes llibertat. Tens tant espai per tu,
tant moviment a fer. Desavantatge del que deia.
Si s'ha d'anar a córrer a l'hospital, clar, estem lluny.
haver de comprar, deixar-te la sal, lo típic.
Bueno, te la deixes dues vegades, després ja està.
Bota.
Gisclareny és un dels 6 municipis de tot Catalunya
que tenen Consell Obert.
Un Consell Obert, exactament què vol dir?
Un Consell Obert vol dir que, bàsicament,
avui el que faran els veïns és votar l'alcalde,
el president del Consell,
però després el ple municipal, per entendre'n,
són tots els veïns.
Per tant, quan hi ha ple, es reuneixen, voten
i decideixen allò que faran.
N'hi ha 6 a Catalunya i, per ser-ho,
a part d'unes mides reduïdes,
també s'eligeix que hi tinguis tradició.
O sigui, això no hi accedeix qui vol.
De fet, només n'hi ha 6. Són Castell d'Araveny,
Figuls, Gisclareny, la quarta,
els 4 al Berguedà, i també
Saballà del Comtat i Senan,
la conca de Barberà.
Només són aquests 6 i, en principi, no n'hi ha d'haver més.
Acaba de votar Xavier Trias,
candidat per Junts,
o Trias per Barcelona, si més no,
tenent els mitjans de comunicació.
Home, jo espero que no.
Jo sempre soc optimista.
Jo prefereixo pensar que no,
que la gent anirà a votar, si juguem molt.
Hi ha posicions
i la campanya no ha sigut fàcil,
no ha sigut fàcil, ha sigut una campanya llarga,
ha sigut una campanya
dureta,
i jo crec que això estimula
la participació de la gent, ara.
És veritat que sempre
a les eleccions municipals
la... històricament,
històricament la participació es baixa,
però jo espero que en aquesta ocasió...
Xavier Trias, fent una crida a la participació
després de votar.
Raül, hem començat pel municipi amb menys habitants de Catalunya.
Anem ara al lloc on hi ha
la densitat de població per quilòmetre quadrat
més gran de tot Europa, el barri de la Torraça,
l'Hospitalet de Llobregat.
Aquí hi viuen 26.000 habitants per quilòmetre quadrat.
Per tant, imagineu-vos aquests 28
de Gisclarem amb aquests 26.000 per quilòmetre quadrat
que hi ha a la Torraça.
Al final la població i al final les cruïlles són això,
diferents camins, no?, Gisclarell,
parlàvem de comunicacions,
i el que importa sobretot a l'Hospitalet de Llobregat
i en un barri amb unes característiques molt concretes
com és aquest, és la feina i l'habitatge.
Dos temes, a més a més, molt lligats.
El que ha canviat moltíssim en els últims anys,
notes aquesta densitat de població quan vas pel carrer
i veus molta més gent, ho veus tot molt més atapeït.
Ens deien també, per exemple,
que tot el que abans eren els baixos
dels habitatges que havien sigut botigues
o establiments comercials ara són pisos.
Hi ha molta demanda d'habitatge,
justament en aquest cas.
Hem estat allà al Centre de Formació de Dur Sant Ramon,
és el centre del barri,
fa 50 anys que funciona,
i la directora de la cap d'estudis
d'aquest centre, la Teresa Pérez
i la Marta Icerde, ens comentaven justament això,
que els alumnes que hi tenen,
molts, la gran majoria,
d'origen migrant,
la seva principal preocupació
i allò que els portarà avui o no a les urnes
és justament l'habitatge de feina.
La primera és l'habitatge, i ho veiem amb els alumnes,
que ens diuen, tinc tants ingressos,
ajuda'm, és que tu els ajudes, també,
a veure com puc trobar un pis.
Clar, amb un pressupost de 500 euros,
ara mateix trobar una cosa a la torreça és impossible.
Es mouen en funció de la feina,
viuen en aquest barri,
però si surt una feina
i possibilitats en un altre lloc,
doncs se'n van.
Ara ho comentàvem amb el Raül,
a l'Hospitalet hi viu molta població d'origen migrant.
Joan, molta d'aquesta gent avui no pot votar, no?
Exacte, mira,
ara està veient una dada que em cridava l'atenció,
que és que la població a Barcelona,
a partir del 1999,
es va començar a recuperar Barcelona,
des del 79 fins al 99
va anar perdent població
i, lògicament, també va anar perdent cens electoral.
A partir del 99,
Barcelona comença a recuperar població,
però, en canvi, segueix perdent cens electoral.
Aquí ja t'ho està explicant tot.
El que t'està dient és que la gent que s'està incorporant
en aquesta població no té dret de vot.
Això és al voltant d'un milió de catalans,
de persones que reseixen a Catalunya,
que avui no podran votar.
Hi ha poblacions...
L'Hospitalet segur que n'és un exemple,
però jo el que he trobat que és més significatiu en aquest sentit
és Sal, al Gironès.
La gent de 3 veïns no té dret a vot.
Avui poden votar tots els estrangers europeus
i també tothom que vingui d'un país
que tingui conveni amb Espanya,
però, per exemple, clar, això és arbitrari.
Per exemple, hi ha conveni amb Corea del Sud
i podrà votar molt poca gent
que és de Corea del Sud,
però no hi ha conveni amb el Marroc.
Per tant, avui les persones de nacionalitat marroquina
no poden votar.
D'avui 40 minuts acaba de votar també
Pere Aragonès, el president de la Generalitat,
ho ha fet a la seva localitat,
a la ciutat de Mar,
acompanyat de la seva dona, Janina Juli.
Per tant,
Pere Aragonès també, que ha estat dels matiners
en el cas de la ciutat de Barcelona,
hem vist votar ja Ada Colau,
Jaume Collboni i ara fa uns instants
ho feia Xavier Trias,
pendents també de la votació de la resta de candidats,
Falternés Maragall, Daniel Cirera,
Anna Grau,
alguns dels candidats que encara han de votar.
Amb el Joan Bota i el Raül Flores
i també amb curiositats d'aquestes eleccions municipals.
Seguim, Raül, recorrent la geografia catalana,
perquè també s'ha visitat el poble
amb la població més jove
i el que té la població més envellida.
Sí, una mica la cadira creus,
i veure si l'edat de la població influeix
també amb allò que preocupa aquests habitants
i amb com s'hi viu en aquest poble.
El poble amb la població més jove,
un dels que té la població més jove,
és Renau, és el Tarragonès,
allà un de cada cinc habitants tenen menys de 15 anys.
És un poble molt ben comunicat,
és a mig camí entre Tarragona i Valls,
molt a prop de l'estació de l'AVE.
Això fa que hagi pogut combatre el despoblament
d'una manera relativament senzilla,
perquè té les comunicacions molt a favor
i, per tant, molta gent ja ha pogut també anar-hi a viure.
Què els preocupa allà?
Sobretot, la part contrària, poder preservar,
poder donar prou servei a la població
perquè aquelles persones de més edat s'hi puguin quedar.
Això vol dir comunicacions, també,
això vol dir també serveis socials,
això vol dir també atenció sanitària
i també escoles, pels més joves,
no hi ha una escola al poble, té uns 150 habitants
i van a la secuïta, que és a uns set quilòmetres.
D'això ens en parlava, per exemple,
l'alcalde de Renau, que és el Benel Sales,
i també l'agudzil del poble,
que és el Josep Maria.
Els serveis al poble són pocs,
la majoria de les persones treballen fora
i això fa que la població,
a mesura que es va fent gran, l'anem perdent.
Els serveis que necessita una persona
a partir de certa edat no els troba, Renau.
Aquí les comunicacions, sobretot el transport públic,
que arribi més sovint.
Arribar dues vegades al dia.
I a l'altra cara de la moneda hi ha Nalec,
Nalec o Nalec?
Nalec. Nalec, perdó, a l'Urgell.
Hi viuen gairebé un centenar de persones
i el 40% tenen 65 anys o més.
Clar, aquí sí que el despoblament
és un dels temes a l'ordre del dia,
perquè, clar, no hi ha població jove.
De fet, quan ens parlen, pots veure un jove del poble,
però una persona de 45 anys.
Per tant, encara tenim uns germans, els gastem a la taula.
Un jovenasso.
Clar, perquè al final la majoria de la població
és una població que ja està jubilada.
I, per tant, aquí quins problemes tenen?
Diu, per exemple, el metge.
El metge ve un dia a les setmanes,
un poble molt a prop de Tàrrega.
També la botiga.
Tenen un mínim servei per poder fer de compra directament,
però el que volen evitar, sobretot,
haver d'utilitzar el vehicle per fer allò
que els és més essencial en el seu dia a dia.
Allà, al bar del poble,
allà ens vam trobar amb algunes de les persones que hi viuen,
totes entre 75-80 anys,
i ens explicaven això.
Jugaven al dòmino o què estaven fent?
Allà no jugaven al dòmino, en algun altre poble, sí.
Estaven fent cafè, justament,
servit per una persona que s'acaba d'instal·lar al poble.
Per tant, hi ha algú que encara intenta,
sobretot a partir de la pandèmia,
construir sortida a Barcelona,
que era el cas,
i anar-se a viure en un lloc molt tranquil,
com és en aquest cas, Nala.
Vull 80, l'altre 75, això, 4 anys més, i...
Normal és això.
Ens fem tots grans,
i els jovents, de cada vegada, n'hi ha menys,
perquè falta gent jove que pugui continuar.
Més o menys, aquí vivim bé.
Jo no m'he mogut mai, he viscut sempre aquí,
i nosaltres aquí tenim la nostra rutina.
Joan Bot,
a tu t'has fixat precisament
l'alcalde més veterà i el més jove de tot Catalunya.
A veure, el més veterà el trobem a Fogats de la Selva,
que atenciosa el càrrec,
des del principi de tot, el 1979.
Sí, de fet, tenim dos alcaldes
que ho són des de fa 44 anys.
Un és aquest que dius,
l'alcalde de Fogats de la Selva, Josep Vilà.
Ell és d'un partit independent, es torna a presentar,
i en principi hi ha poc partit aquí,
perquè ell sempre guanya en majoria absoluta.
Avui té la competència d'Esquerra, de PSC i de Junts,
però diguéssim que aquest home
és un professional de guanyar les eleccions.
I després n'hi ha un altre,
que és el segon, abans n'hi havia més,
fins al 2015 n'hi havia una desena,
després, òbviament, el número va baixant,
perquè alguns decideixen jubilar-se,
altres moren...
Per tant, ara ja només ens en queden dos.
El segon és en Pere Moradell,
en aquest cas del PSC, de Torroella de Fluvià,
que és un poble de l'Alhambordà.
Ell també governa des de fa 44 anys,
però en les últimes eleccions va guanyar per un sol vot.
Es va imposar per un vot
davant la candidatura de Junts,
per tant, aquí, en principi, hi pot haver molta més emoció.
I en el cas de les eleccions d'avui,
a més a més,
hi ha una tercera llista,
de Torroella de Fluvià,
que és una llista estranya,
ara no recordo exactament quin era el nom,
però era una cosa com del partit dels treballadors de València,
una llista així.
Però clar, en llocs on les eleccions
van de tants pocs vots,
fins i tot d'un sol vot,
només que algú que vulgui votar una llista o l'altra
s'equivoqui i agafi aquesta llista,
diguéssim, que ha pergut,
doncs, això pot decantar la balança.
Per tant, avui,
en Josep Vilà, en Principiu TV,
que sempre guanya en majoria absoluta,
en Pere Moradell, haurem de veure què passa.
I després, hi ha un...
hi ha un alcalde que té 19 anys,
o un aspirant alcalde, si més no.
Sí, un aspirant, un alcaldable,
en aquest cas, el del PSC a Portbou,
amb un nom que segur que t'agradarà,
perquè es diu Gael Rodríguez.
A l'Oriol també li agrada.
Sí, clar, clar.
Avui, tots dos pendents de Portbou,
perquè amb 19 anys, aquest alcaldable del PSC
és el cap de llista
a tot el país.
Vosaltres mireu què vota el veí quan aneu a votar al vostre col·legi?
Sí, sempre, perquè som periodistes,
i una mica així ens agrada infringir la llei.
Sí, no us tanqueu en el reservat aquell.
És com anar al dentista.
Jo faig com les dialles, per això.
Portes de casa, portes de casa.
Ostres, no sé per què no em sorprèn.
Te'n portes sorpresa, Oriol,
amb algun veí que pensaves que calçava un pèlbo i en calçava un altre?
No, la veritat és que aquí a la zona alta de Barcelona
les opcions són més aviat petites.
A la zona alta de Catalunya
ja no sorprèn segons qui vota la rosa.
10 i 46 minuts.
Joan, aquesta nit també veurem si hi ha dos ajuntaments
que entenen o no la fragmentació que hi ha als plens municipals.
Estem molt pendents del que passi a Cervera,
que és un dels consistoris més fragmentats
històricament a Catalunya.
Sí, mira, fixa't que té 13 regidors, aquest ajuntament.
Ahir va arribar a tenir el 2015,
que és el moment de màxima fragmentació, 8 grups.
Per tant, t'ho he imaginat en un consistori de 13 seients...
Sí, i és un dels serials de la nit...
Mira, fixa't, per resumir-ho,
si haguéssim de fer ara aquí vendre la sèrie,
han tingut dos païs en cap, l'últim mandat.
En cap és el que la resta de Catalunya és l'alcalde.
Ells han tingut en Joan Santacana d'esquerra
i en Ramon Auger de Junts per Catalunya.
Fins aquí diries, doncs escolta, un pacte sobiranista,
com hi podria haver hagut a qualsevol altre ajuntament fa quatre anys.
Ells arriben a les urnes governant junts, també amb la CUP,
però clar, aquí el desenllaç ja comença a ser més sorprenent,
tenint en compte com va començar la història,
que és que el 2019 Esquerra va guanyar,
Junts va pactar amb el PSC i un grup independent per tenir l'alcaldia,
l'any següent Esquerra els va fer una moció de censura
i es va quedar o va recuperar l'alcaldia,
i el 2021 Junts va dir, d'acord, doncs en aquest nou escenari,
nosaltres ens afegim al govern que ens ha derrocat
i contra el qual havíem pactat en primera instància.
Per tant, avui saber com acaba aquesta història,
com comença la segona temporada, doncs serà ben interessant.
Realment, també és interessantíssim
que exigien als líders dels partits a nivell nacional,
els presidents dels partits, els secretaris generals,
tots aquests pactes i acords que s'han de negociar a partir de demà,
perquè no deu ser fàcil dir-li,
escolti'm, alcalde, que t'ha votat tanta gent,
no vull que facis aquest pacte,
perquè no m'interessa vendre'l a nivell nacional.
És el que deia abans la Núria al principi,
tu et pots trobar que ve un senyor de servei i diu,
escolta'm, és que he pactat amb el PP,
o he pactat amb no sé qui,
o amb un grup d'independents
durant tota la vida de tal comarca,
doncs és que ara resulta que si no tenim això,
no tenim l'alcaldia, i al final, moltes vegades,
tot això de l'autonomia local està molt bé,
fins que les direccions nacionals no els hi quadre,
segons quin pacte, també és veritat
que crec que estem davant d'unes eleccions,
com que la dinàmica del procés s'ha acabat
i que ja tothom pot pactar amb tothom,
crec que el que comptarà és el còmput final
i que hi haurà molts gripaus que la gent se'n passarà.
Si no, poso com a exemple la Diputació de Barcelona fa quatre anys.
Jo crec que normalment s'imposa la dinàmica local
a no ser que hi hagi una altra peça de canvi.
És a dir, si llavors aquest municipi,
les aritmètiques quadren amb la Diputació,
llavors sí que la direcció local té menys marge,
perquè aquí ja entra el secretari general de Torn, a fons,
a intentar condicionar-ho.
Però normalment, si només és aquell municipi,
les direccions al final, jo crec que acaben,
acceptant el que volen a nivell local.
Et pots trobar que tens una assemblea local de militants
que valida un pacte que la direcció nacional no vol.
Per tant, també és molt violent per un secretari general
anar contra una assemblea local,
perquè això vol dir que al cap d'uns anys,
imagina't que l'alcalde en qüestió diu
ah, tu em vas fer algun tipus de...
Jo no el revalido com a secretari general.
O directament me'n vaig en un altre partit
i em presento les properes eleccions amb un grup d'independents
i tu ja t'ho faràs per trobar llista aquí,
que jo soc l'alcalde.
I hi ha molts grups que són independents
i que al final han decidit agrupar-se
per sumar després en el Consell Comarcal,
i això té a veure amb la desafecció dels partits,
i també que més enllà de les grans ciutats...
Que no està remunerat en molts llocs.
Bueno, clar, planda d'això.
I els candidats locals, entre cometes,
es venen el millor postor, no?
Aquí els ofereixen millors condicions,
doncs van en un partit o van en un altre
en localitats petites,
o simplement es presenten com a independents.
Més curiositats d'aquestes municipals,
amb el Raül Flores i el Joan Bota.
Hi ha pobles on ja sabem qui serà l'alcalde?
Perquè només s'hi presenta un candidat, Joan.
Sí, de fet, no són pocs, són més de 100.
Per tant, si tens en compte que hi ha 947 municipis,
són al voltant del 14%.
Un segon, Joan, un segon.
Pere Aragonès, president de la Generalitat,
tenent els mitjans de comunicació.
Bé, doncs, avui,
anar seguint com van evolucionant les votacions,
també, doncs, tenir un moment en família,
que, doncs, ja toca, també,
i després, al vespre, fer el seguiment global
des de Barcelona.
El que esperem és que hi hagi una alta participació,
que tota la ciutadania expressi quina és la seva voluntat,
doncs, escollint l'opció que més vulgui,
i el que esperem, sobretot, és que els nous ajuntaments,
ben aviat, doncs, ja estiguin treballant
per la millora de les condicions d'aviat de la ciutadania.
Ben aviat vol dir de partida el 17 de juny,
que és la data en què es constitueixen els ajuntaments
i en què veurem, doncs, aquests pactes
com s'acaben traduint, també, els plenaris municipals.
Joan, té tallat.
Dèiem que hi ha pobles on ja saben qui serà el seu alcalde,
bàsicament perquè només s'hi presenta un candidat.
Sí, Esquerra és el partit que presenta llistes
en solitari a més municipis.
En alguns municipis, 52 alcaldies directament seran per Esquerra,
perquè no es presenta ningú més.
Normalment són pobles petits,
però n'hi ha alguns que no són tan petits.
Per exemple, el més gran de tots és Sant Pere de Torelló, a Osona.
Home, doncs, aquí, això ja són bastants habitants.
També superen altres municipis de més de mil habitants
en una sola llista.
Per exemple, serien Bàscar, l'Empordà, Puigpallat,
el Camp Xert del Baix Camp.
Junts en té 31 d'alcaldies assegurades,
perquè són l'únic partit, també,
que té més municipis importants, com a Vinyonet de Puigventós,
importants en la mesura que han de ser pobles petits, òbviament.
Però estem parlant sempre de llocs on hi viuen més de mil persones,
a Sant Julià de Llor i Bon Matí, a la Selva o la Vall de Vianya,
a la Garrotxa, altres exemples de Junts.
I el PSC també surt amb 5 alcaldies assegures,
entre elles la que abans parlàveu de Gis Clareny.
Segurament hi ha tota una generació de gent
que, si li dius quin és el poble més petit de Catalunya,
no contesta Gis Clareny, sinó que contesta Sant Jaume de Frontanyà.
Doncs, en aquest cas, l'alcaldia serà pel PSC,
que és l'únic partit que s'hi presenta.
Clar, avui serà interessant veure,
en aquests pobles on no hi ha rivalitat electoral,
quina és la participació, també, no, Joan?
Perquè que, al final, vagis o no vagis, d'aquella llista sortirà.
I l'altre dia buscava si hi havia alguna dada en aquest sentit,
Raül, i em sorprèn perquè hi ha pobles, per exemple,
ara et deia Sant Pere de Torelló, que és el més gran de tots,
per tant, on les xifres tenen més valor estadístic.
Doncs, les municipals no són ni de bon tros
les eleccions amb menys participació.
Per exemple, a Sant Pere de Torelló hi ha més participació
en unes eleccions municipals que en unes eleccions al Parlament.
Doncs això vol dir que, encara que hi hagi una sola candidatura,
la gent hi va a votar.
Ràpidament, perquè ens queden tres minuts.
Barcelona què?
Perquè a Barcelona hi ha alguns barris determinats,
hi ha una mena d'Ohio, que és allò que passa als Estats Units,
que tothom es fixa en l'estat d'Ohio,
perquè qui guanya allà s'emporta la presidència.
Aviam, a Ohio n'hi ha totes les eleccions,
i després hi ha un clàssic, que és que quan ja ha passat el recompte,
dius que aquesta vegada l'Ohio no ho ha encertat.
Si no ho ha encertat, no era Ohio.
En tot cas, ha fet aquesta prèvia.
A Barcelona, Ohio és Navas.
El barri de Navas és el que ha clavat els resultats des del 2007.
Per tant, això ja és alguna cosa.
Durant quatre eleccions consecutives,
el que passa a Navas passa a la resta de la ciutat.
També s'hi solen acostar barris com Sants, Badal,
i, en canvi, tampoc serà cap sorpresa,
però el pitjor termòmetre electoral, aquesta nit,
és Ciutat Maridiana i Padralbes, per motius diferents.
I després, Roger,
clar, les últimes eleccions a Barcelona vam aprendre
que no és el mateix guanyar que tenir l'alcaldia.
Doncs, en aquest cas, l'Ohio és el districte de Sants-Montjuïc,
perquè allà, normalment, qui guanya, guanya també la ciutat.
Això només ha deixat de passar una vegada.
Això vol dir que fa quatre anys.
Sempre qui guanya Sants-Montjuïc té l'alcaldia,
perquè l'única vegada que algú ha guanyat a Sants-Montjuïc
i no ha estat alcalde va ser el 2019, que va guanyar a Maragall,
però, culau, va guanyar en aquest districte i va ser alcaldessa.
Alerta, perquè m'escriu Francesc Garriga,
el nostre corresponsal als Estats Units,
que aquests dies és a Catalunya,
perquè me'l vaig trobar l'altre dia a la redacció de Catalunya Ràdio,
que em diu que Ohio ja no és el far dels Estats Units.
És que Ohio ja no és l'Ohio nord-americà.
És que no ens queda ni això, tu.
Una cosa més, la història curiosa, que hi haurà que té gràcia.
La seva feina és amb Oriol Junqueras.
Què passa, Joan, amb Oriol Junqueras i el dinar de Nadal?
Mira, jo hi ha dues històries familiars que em tenen atrapat.
Una és aquesta, la Roca del Vallès,
que, per cert, també recordem,
és el municipi del cap de l'oposició de Salvadorilla.
Va ser alcalde. Va ser alcalde, sí.
Els cunyats d'Oriol Junqueras es presenten en llistes diferents.
Un cunyat es presenta a la llista d'esquerra,
un altre en una llista independent.
Els cunyats, eh? Els cunyats, sí.
I la parella d'Oriol Junqueras, que és de la Roca del Vallès,
es presenta, lògicament, a la llista d'esquerra,
si no aquí, sí que hagués saltat la notícia.
Passa'm el president de la Generalitat, també.
Passava, passava.
Crec que va de suplent una llista.
Sí, la llista de Pineda és suplent,
una llista encapçalada per la diputada Palacín.
Ah, pensava...
Sí, sí. Digues, digues.
Crec que anava en partits diferents,
que si ens remuntéssim prou encara ho trobaríem.
Sí, sí, perquè la procedència és de la JTC.
I tant, sí. La goldenera de la JTC.
Goldenera.
Però després, Roger, hi ha una altra història familiar
que en aquest cas no té problemes per fer dinars,
però que és boníssima.
El Partit Popular, a Sitges, hi presenta Eva García,
que va ser durant 19 anys regidora del PP a Montcada i Reixac.
Fa 4 anys no va treure acte.
Saps qui intentarà ara recuperar aquesta regidoria del PP
a Montcada i Reixac?
Doncs en David Zambrana, que és ni més ni menys que el seu marit.
Ah.
Per tant, doncs... Tot queda a casa.
Ja no és una història de cunyats,
és una història de dir, escolta, que jo em presentaré a Sitges,
doncs jo em presento a Montcada.
En tot cas, Zambrana ja sap el que és presentar-se,
perquè abans ell es presentava a Santa Colma del Gramenet.
Tu a Sitges i a Montcada, fantàstic.
Gràcies al Joan Bota i al Raül Flores per aquesta feinada impecable.
Avui, Joan, et sentim a partir de les 7 del vespre amb els ànims.
Estàs penjat i estaràs pendent dels resultats.
A quina hora calcules que a Barcelona tindrem resultats fiables?
Doncs...
Compte quarts de dotze, suposo, perquè l'última...
Quarts de dotze.
El Cruanyes m'ha dit cap a les 10.
Jo compto, com el Joan, quarts de dotze.
Sí?
Les últimes eleccions van anar molt tard.
Mira, l'últim tome electoral a les municipals de Barcelona
va ser amb l'Escortini ja bastant avançats.
Ara no trobo la dada, però era al voltant del 70%.
A més a més, a part de Barcelona, estarem pendents d'altres llocs.
Per exemple, fixa't a Lleida,
amb el 97% de vot escrutat el 2019,
hi havia quatre vots de diferència entre Esquerra i el PSC.
Per tant, jo, si algú pretén anar a dormir a les 10 de la nit,
saps allò de saps comptar, doncs no hi comptis.
No sabràs res a les 10 de la nit.
Avui comptarem vots. Gràcies, Joan. Gràcies, Raül Flores.
Gràcies, bon dia.
Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Moltes salut. Dos minuts, publicitat,
i de seguida tornem al suplement.
La Perla 29 presenta Coralina,
la servent amorosa de Carlo Goldoni dirigida per Oriol Brogi.
Bestuari d'època, embolics que es fan i es des fan,
i deu intèrpretes en escena convertiran el teatre en una festa.
Una comèdia fresca per aquests vespre d'estiu.
A partir del 31 de maig, el teatre a la biblioteca.
Entrades a la perla29.cat.
Aquest dimecres, la tarda de Catalunya Ràdio
en directe des de la plaça de la Fira de Cardona.
Cardona, terra de sal, d'història, de castells,
i també de semen de porc.
Jo soc més de vaques. De vaques sagrades.
Enviarem l'Edgar Fornós a inseminar truges,
recordarem que Orson Welles va rodar al castell,
i visitarem l'habitació encantada del paradó de Cardona.
Bienvenidos a la nave del misterio.
Esta semana, dormir con fantasma.
També enviarem en Fredo Mènech i en Pau Torres
a l'habitació número 712.
A veure si hi ha misteris o no.
I serem tots, l'Empar Moliner, la Tartolianada,
tot l'equip i regals entre tots els que vingueu.
Aquest dimecres, la tarda de Catalunya Ràdio
en directe des de Cardona.
A partir de les 3 de la tarda, amb Elisenda Caroll.
Si està bé, a Cardona. Si està bé, a la tarda.
Amb la col·laboració de Sem en Cardona,
CafersGener i la Fundació Cardona Històrica.
Les pàgines més fosques del mal que ens envolta.
El llibre de crims. Pecats capitals.
Alament de la botiga de TV3 i els punts habituals.
Tot a punt per fer-te sentir com a casa.
Benvinguda. Benvingut.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.