Bon dia, són les vuit, i així son el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 19 de febrer del 2023.
Aquest eren en comú Segundo Marey, el major Trapero,
Josep Maria Mainat, o un dels Mossos acusats en el cas d'Ester Quintana?
D'aquí és la frase més enllà d'un hospital
on es veu més dolor és en un jutjat?
Avui el suplement, la història d'una advocada
que, exercint la seva professió,
ha posat l'estat contra les cordes en més d'una ocasió.
Una penalista discreta que moltes vegades
prefereix guardar-se per ella les seves reflexions,
però que quan parla diu les coses pel seu nom.
Una dona que es va emocionar en l'alegat final
de la defensa de Trapero i la Plana
davant del jutge de l'Audiència Nacional.
Un ciudadano de un pueblo libre
no debe expiar las faltas,
que no son suyas,
ni ser víctima de la impotencia o del egoísmo del Estado.
Y esto es algo que los tribunales pueden evitar.
Y yo les pido que lo eviten
con la sentencia absolutoria que aquí he pedido.
Y disculpen este espectáculo lamentable.
Avui el suplement Olga Tubau.
Som el suplement i tenim Esperit de cap de setmana.
Bon dia, Francesc Mauri.
Bon dia, Roger Escapa.
Quin dia ens espera avui?
Ben tranquil, ben plàcid avui.
Demà domini del sol, ho deixem pràcticament aquí,
perquè només hi haurà algun núvol prim,
i altre cop a migdia màximes de 15-20 graus algunes,
arribant a 21-22 o 23 graus cap a l'àrea prelitoral.
El suplement.
Ràdio amb Esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Les notícies del diumenge.
Bona nit.
Turbulències dins de l'Assemblea Nacional Catalana,
després que han plegat 13.
13 dels 72 secretaris nacionals.
Critiquen el rumb que està seguint l'entitat.
Les últimes hores també ha plegat el vicepresident Jordi Pessarrodona,
que es manté, això sí, de moment,
dins del secretariat de l'Aina Senil.
Unes dimissions que arriben després d'una reunió d'urgència,
que es va celebrar ahir a Barcelona.
S'han recosit les diferències entre els sectors propers
a la presidenta Dolors Feliu i els sectors crítics.
Una trobada a porta tancada que va durar més de 6 hores
i que va evidenciar, però, les divisions internes.
El desacord principal és la creació de l'anomenada llista cívica
de cara a les pròximes eleccions al Parlament.
La presidenta de l'ANC lamenta les dimissions,
però diu que no plegarà.
S'ha fet un esforç de conciliació,
que, com dic, ha estat majoritàriament recorzat,
però que no ha estat suficient per a tots aquests secretaris.
Nosaltres agraïm, com dic, la feina d'aquests secretaris,
evidentment es farà un nou procés per a escollir nous secretaris,
i el que esperem és que molta gent s'hi presenti
i que el projecte continui.
Un altre dels punts que hi havia sobre la taura
era la democràcia interna dins de l'entitat.
Aquí hi ha hagut més acord.
S'ha aprovat un text sobre el compromís del secretariat nacional
amb el funcionament intern de l'ANC.
El text ha rebut 40 vots a favor, 8 en contra i 8 en blanc.
A partir de les 9 del matí parlem de la situació interna
i del rumb que ha de prendre l'ANC amb la presidenta de l'entitat.
Dolors Feliu, tot això quan passen 3 minuts de les 8 del matí,
encara coeix ni molt la petició de la Fiscalia
de 6 i 7 anys de presó per als ex alts càrrecs d'economia
que van organitzar l'1 d'octubre,
continua portant cua tot plegat.
Parlem de Jové i de Salvador,
una aplicació dura del nou codi penal
que ha aixecat crítiques entre les forces independentistes,
sobretot cap a Esquerra,
que va donar suport a la reforma del delicte de malversació.
Ara bé, des d'Esquerra, el portaveu de la formació a Madrid,
Treu Pit, i és segur que la negociació amb l'Estat
sí que ha permès alguna cosa,
que és l'índol als independentistes.
És Gabriel Rufián.
Gràcies a la negociació i al vot d'Esquerra Republicana,
i gràcies a l'esforç de gran part de la societat civil catalana,
i de pràcticament totes les institucions catalanes i no catalanes,
nou persones dormen a casa seva i no a la cel·la.
Això s'entén?
Mentrestant, el líder del PSC, Salvador Illa,
també defensa la reforma del codi penal
que va pactar amb els republicans.
La reforma que s'ha fet del codi penal
em sembla que és una reforma ben orientada
i, insisteixo, a partir d'aquí tothom ha de fer la seva part de la feina
i hem de respectar les decisions que hagi pogut prendre
altres organismes, en aquest cas, del poder judicial,
però l'objectiu ha de ser sempre amb el concordi, amb la convivència.
Salvador Illa, paraules de Salvador Illa, també, aquest cap de setmana,
em diés que el crim pleelectoral es va escampant amb diversos actes.
Encara en política, PSOE i Partit Popular
escalfen també maquinari electoral.
D'una banda, el govern espanyol ha anunciat
que dimarts aprovarà un paquet de 2.500 milions d'euros
per fer beques d'estudis,
un anunci que ha aixecat les crítiques del Partit Popular
que acusa Pedro Sánchez de fer política amb els serveis públics.
Anem cap a Madrid, Jordi Prats.
Pedro Sánchez calcula que, al llarg d'aquest any,
un milió d'estudiants es beneficiaran del nou paquet de beques
que aniran dels 1.700 euros de mitjana per als estudiants no universitaris
als més de 3.100 euros pels universitaris.
Sánchez parla de xifra històrica.
Estos 2.520 millones de euros, que es la mayor partida nunca
vista en la historia de nuestra democracia
en favor de la igualdad entre nuestros estudiantes vivan
donde viva la igualdad de oportunidades,
representa un 18% más de presupuesto en becas del año pasado
y respecto a cuando gobernaba el Partido Popular,
mil millones de euros más.
Sánchez denunciaba también la aprobación
de una ayuda universal de 400 euros per als estudiants
que pateixen alguna mena de discapacitat
i feia també una defensa de la sanitat pública gratuita i universal.
També en un acte de precampanya electoral,
el líder del PP, Alberto Núñez Feijó,
demanava no frivolitzar ni polititzar els serveis públics.
Y los compromisos del señor Sánchez son otra impostura.
Ha descubierto la importancia de la sanidad pública.
Después de cuatro años y de cinco ministros,
resulta que a él le importa la sanidad pública.
En referència a la llei del només sí a sí,
Feijó acusava al govern de coalició de convertir el feminisme
en un camp de batalla on els dos socis busquen esgarrapar vots.
No van a la conca de Barberà.
Nova nit de Reifa Serral.
A la conca de Barberà, els Mossos controlen els accessos
per evitar que més persones es puguin sumar a aquesta festa ilegal
que s'acelera a prop d'un ermita des de divendres.
Els organitzadors pretenien reunir-hi fins a 7.000 persones.
Tant l'Ajuntament com la policia creuen que la concentració
s'acabarà entre avui i demà.
Entre avui i demà, eh?, des de divendres.
Els Mossos, amb l'ajuda de la policia local,
no desallunyaran la festa per evitar incidents
el perimatre per avaitar que hi arribi més gent, això sí.
De fet, han detingut dues persones
que intentaven saltar-se el control policial,
una acció que ha acabat amb un mosso amb ferides lleus.
Pau Morenos, el regidor de serveis de l'Ajuntament de Sarral.
Aquesta nit hem tingut moltes dotacions de Mossos aquí,
controlant, identificant la gent que pujava.
Des de l'Ajuntament estem intentant tancar els accessos amb pilones.
No estem acostumats a aquest moviment.
Segons les dades que m'han passat, estàvem parlant d'unes 7.000 persones.
La festa s'està celebrant en una zona de Conreus.
És evident que els pagesos de la zona es queixen
que probablement faran malbé els cultius.
A partir de les 9, parlem amb l'alcaldessa de Sarral,
Victòria Cañís, i també amb alguns dels veïns
que estan patint les conseqüències d'aquesta rave,
a veure si realment va camí d'acabar-se,
perquè és una història que hem viscut ja més d'una vegada a Catalunya.
En fi, la cosa acaba com acaba.
A la crònica de successos, els Mossos investiguen una pallissa
que 5 companyes d'institut haurien clavat
a una nena de primer deso a Balaguea, a la Noguera.
Segons avança el Nació Digital, la família ha denunciat els fets
i ara els investigadors treballen per identificar-ne les autores.
L'agressió s'hauria produït aquesta setmana
i la jove bacetesa al cap de Balaguea, l'informe mèdic,
diu que les lesions serien compatibles
amb les d'una agressió múltiple.
Troben morta la dona que va desaparèixer
a principis de setmana a Esparreguera, al Baix Llobregat,
quan havia sortit a passejar pel bosc.
Ahir el dispositiu de recerca, format per voluntaris,
bombers i policia es va localitzar el cadàver
que, segons diuen, no presenta signes de violència.
Per tant, tot sembla indicar que es tractaria d'una mort accidental.
Dimarts al matí, la dona de 53 anys va dir a la família
que se n'anava a fer un volt per la zona coneguda com Roques Blaves
i des d'aleshores que no se'n sabia res més.
La policia espanyola desarticula una banda de lladres itinaran
que es dedicava a cometre robatoris
amb violència en domicilis de tot l'Estat.
Hi ha, atenció, 25 detinguts.
Els han intervingut 32 rellotges de gama alta,
259 joies, aparells electrònics, instruments musicals i diners en efectiu.
Els lladres posaven marcadors de plàstic i fils invisibles a les portes
per comprovar que no hi havia ningú quan planificaven robar-hi.
La banda estava liderada per la Mafia Internacional Georgiana,
anomenada Lladres en Llei,
amb una potenta estructura criminal,
molts ararquitzada i amb codis de conducta molt estrectes.
5 minuts per arribar a un quart de nou.
A Monic, a Alemanya, avui es posarà el punt final
de la Conferència de Seguretat
que els últims dies ha reunit els països de l'OTAN
amb, entre d'altres, membres del lobby de les armes.
Una trobada en què per primera vegada els Estats Units
acusen Rússia de cometre crims contra la humanitat a Ucraïna.
Això mentre els diferents actors augmenten l'apressió
per donar més armament a l'exèrcit ucraïnès.
Tot això arriba a la setmana que es complirà un any, aquest divendres,
de l'esclat de la invasió russa a Ucraïna.
Anem cap a Monic, canviat especial Oriol Serra, bon dia.
Hola, bon dia.
La 59a edició de la Conferència de Seguretat de Monic
es podria dir que ha estat la més exitosa
per a bona part dels participants,
especialment els lobbyistes de la indústria armamentística.
Mai abans hi havia hagut tant consens
al voltant del rearmament i la producció d'armes,
fins i tot entre els mandataris teòricament més progressistes.
La invasió russa d'Ucraïna ho ha facilitat
i el discurs de legitimació de la guerra contra Putin s'ha imposat.
La vicepresidenta nord-americana Kamala Harris
ha afirmat que els Estats Units tenen proves
que Rússia ha comès crims de guerra i contra la humanitat.
The United States has formally determined...
Els Estats Units han determinat formalment
que Rússia ha comès crims contra la humanitat.
I jo els dic a tots els que han perpetrat aquests crims,
i als seus superiors, que ens són còmplices.
...to account.
Els carrers de Monic s'hi han vist diversos antenars de persones
protestant contra tot el que representa la Conferència de Seguretat.
Entre els manifestants,
predominava la decepció amb el socialdemòcrates i els vers,
dos partits tradicionalment antimilitaristes
i ara plenament a favor de la proliferació armamentística.
La Conferència de Seguretat de Monic s'acabarà aquest migdia
si bé els principals actors ja hi han intervingut.
Gràcies, Oriol Serrades de Monic. Encara a Alemanya?
I'm very happy to be considered a propagandist
and I'd like to...
You know, we made a very unapologetically biased film
because that...
Qui també s'ha pronunciat sobre la guerra d'Ucraïna
és aquest que sentim l'actor i director nord-americà Sean Penn,
que ha portat al Festival de Cinema de Berlín, a la Berlinale,
el documental Superpower,
que havia de ser un retrat del president ucraïnès Volodymyr Zelenskiy.
Ara bé, la invasió russa va canviar de dalt a baix el projecte
sobre les acusacions de fer un documental parcial a favor d'Ucraïna.
Penn diu que està orgullós que sigui així,
perquè aquesta és una guerra, diu, desigual.
Ha carregat fortament això en Penn contra Vladimir Putin.
Mentrestant, sobre el terreny ucraïna,
les grans ciutats estan lluny de recuperar la normalitat.
És el cas de Harkiv, la segona ciutat més important del país,
el barri més afectat pels bombardejos russos
ja només hi viuen unes 200 persones,
abans, atenció, hi havia 200.000 habitants.
Amb llet especial a Harkiv, Sergi Roca i Josep Places.
Per pujar al terrat de qualsevol edifici del nord del barri de Saltifká
has de tenir bons pulmons.
Tots tenen 9 o 10 plantes,
i fa mesos que s'han quedat sense ascensor.
L'impacte de Coetsgrat, encara en veiem alguna carcassa,
va destruir finestres, parets i tot el que hi havia a l'interior.
Alguns voluntaris tapien els forats amb folloles,
i quan arribes al terrat veus la base de la destrossa
infligida per la ràtia dels russos durant setmanes.
La Leftina lidera la petita ONG
que s'ocupa dels pocs veïns que s'han quedat.
Ella també és desplaçada.
Necessito fer això per no tornar-me boja.
Tens dos nens a càrrec, la teva vida està destruïda,
la teva casa està destruïda, tens tots els familiars lluny.
Em va arribar una possibilitat d'ajudar gent
i ara és l'únic que puc fer per no tornar-me boja.
Costa trobar algun veí, realment,
però ja a peu de carrer topem amb l'Eslava, que escolta música.
A tot l'edifici hi viuen tres persones, jo en soc una.
Més enllà també hi ha una dona, sola en un edifici.
Quan van bombardejar amb l'aviació va ser terrorífic.
L'altre dia va venir un periodista americà.
I veiem la dona que viu sola,
està traient la neu davant del seu edifici.
Realment, com si esperés algú, però és l'hàbits,
que fa molts mesos que ningú rep cap convidat a casa seva.
Molt bé, el Sergi Roca i el Josep Plaças des de Harkiv.
Rússia reté 6.000 nens ocrainesos des de l'inici de la guerra,
segons un informe dels Estats Units.
Moscou aprofita l'avançament de les seves tropes
per endur-se'n els menors i reducar-los a la seva manera.
Una ONG ocrainesa lluita per fer que aquests nens puguin tornar a casa.
És una història des del sud d'Ocraïna,
on hi tenim el Toni Arbonès i el José Antonio Muñoz. Bon dia, Toni.
Bon dia. Se'ls van endur aprofitant
que la mare era convalescent en un hospital
o amb l'excusa que se n'anaven de colònies
en escoles de Gerson durant l'ocupació russa,
i ja no van tornar més.
Olga Jeròhina és representant de Safe Ukraine.
Els diuen que els nens s'hi quedaran unes dues setmanes,
però passen les dues setmanes
i les mares comencen a trucar a dirigir-se.
Per exemple, el director de l'escola que va proposar endur-se els nens.
Moltes mares es comuniquen amb els nens
i els mateixos nens truquen a les mares
perquè els vagin a buscar. Sí, els nens no tornen.
Els nens manllevats els canvien el nom,
els atorgen la nacionalitat russa,
procés simplificat per Vladimir Putin,
i finalment els donen en adopció,
segons Safe Ukraine.
Els pares intenten recuperar els seus fills
abans que sigui massa tard,
però amb Rússia s'han trencat tots els ponts,
no hi ha cap diàleg, contacte ni col·laboració possible.
Safe Ukraine acusa Rússia de cometre un crim
amb les deportacions forçades de menors,
un genocidi contra els ocrainesos
a intentar russificar els nens robats.
Gràcies, Toni Arbones.
En aquest cas, des del sud d'Ucraïna,
ampli desplegament aquesta setmana
de TV3 i Catalunya Ràdio a Ucraïna.
Tindrem el matí de Catalunya Ràdio
amb la Laura Rosel a finals de setmana, dijous i divendres.
Però és que, a més a més, avui a TV3...
L'atac de Rússia a Ucraïna el febrer de l'any passat
ha enfonsat el país.
Aquest reportatge es titula
L'atac de Rússia a Ucraïna
i és un retrat de les diverses cares d'Ucraïna,
un país que està en guerra des de fa pràcticament un any.
L'han elaborat el David Bou i el Lluís Caelles,
que han tornat a Ucraïna per veure com la població,
la gent del carrer, està vivint la guerra.
Aquesta nit, al 30 minuts de TV3,
podrem veure aquesta fotografia del país
que fots dels grans fronts de la guerra.
En parlarem amb el Lluís Caelles cap a les 10 del matí,
a la Tartúlia, a Catalunya Ràdio,
com dèiem, gran desplegament, també,
perquè un any després,
tenim desplaçat el Sergi Roca, el Toni Arbones,
l'esport tècnic del Josep Plaças i el José Antonio Muñoz,
ara el sentíem.
La setmana que ve, Carla Verdes, Pep Casanovas,
els dies 23 i 24,
coincidint amb l'aniversari de la invasió russa
Laura Rosel farà el matí a Catalunya Ràdio des d'Ucraïna.
Per tant, aquesta setmana, enganxats a la ràdio.
Nou terratrèmol a Turquia,
un altre cisme de magnitud 5,2
ha afectat ara la zona central del país.
De moment, no se sap si ha provocat danys.
Es tracta d'una rèplica del cisme de magnitud 7,8
que hi va haver el dia 6 de febrer.
Un terratrèmol, recordem-ho,
que va afectar tant Turquia com Síria
amb conseqüències desastroses.
Més de 40.000 morts a Turquia
i de moment s'han comptabilitzat 6.000 a Síria,
tot i que probablement n'hi hauria molts més.
L'ONG Mesa Sense Fronteres alerta de les dificultats
que tenen per donar assistència mèdica
a la població de Síria i de les necessitats
que hi ha en salut mental.
Mercè Roca Espana és responsable mèdica d'emergències.
No només els ferits, que són les víctimes directes
del terratrèmol,
sinó també totes aquelles persones
que tenen necessitats mèdiques
i que les estructures ara mateix
algunes han caigut.
La zona de curt distància al nord-oest del país
està controlada per les tropes kurdes
i pateix bombardejos de l'exèrcit de Baixar a Lhasa,
tot i que encara estan fent front
a les conseqüències del terratrèmol.
Preocupació als Estats Units
per l'estat de salut de l'expresident Jimmy Carter
després que ha començat a rebre cures paliatives a casa seva.
Segons un comunicat de la seva fundació,
l'exmandatari de 98 anys
ha decidit passar el temps que li queda
a prop de la seva família.
Carter va ser president l'any 1.277 i el 1.281
i va ser reconegut amb el Premi Nobel de la Pau
l'any 2002 per la seva tasca humanitària.
El seu mandat va estar marcat per èxits importants
en política exterior,
com ara els tractats sobre el Canal de Panamà,
els acords de pau de Camp David entre Egipte i Israel
i l'estabiliment de relacions diplomàtiques amb la Xina.
Carter és l'expresident dels Estats Units
que més temps ha viscut després d'abandonar la Casa Blanca.
La Casa Blanca, precisament,
condemna amb fermesa el llançament
com a assaig d'un missil balístic intercontinental
per part de l'exèrcit nord-coreà.
El Coet ha recorregut 900 quilòmetres
abans de caure al mar del Japó,
en aigües de la zona de sobirania marítima.
Segons l'exèrcit japonès, el Coet té capacitat
per volar 14.000 quilòmetres
i, per tant, podria arribar als Estats Units.
Aquest és el segon missil que el règim comunista de Corea del Nord
llança en les últimes set setmanes,
tot just quan Corea del Sud i els Estats Units
han de fer maniobres militars conjuntes a la zona.
Washington i Pyongyang s'acusen mutuament
de desestabilitzar la seguretat de la regió
i de donar-se una resposta sense precedents.
Ja a Israel, el moviment feminista reivindica
que les dones cada cop tenen més pes dins de l'exèrcit,
un dels més armats del món.
I Shai Sarit, autor de la novel·la victoriosa,
explica la relació entre la militarització d'aquesta societat
i el paper que hi tenen les dones.
Asegura que les dones són tan capaces de matar
com els homes i que, a més, tenen un altre paper,
el d'encoratjar els fills perquè s'allistin a l'exèrcit.
Si l'exèrcit no tingués el suport de les famílies,
no existiria.
El soldat no es pot escapar del front.
Anar amb la seva mare i dir-li...
Amaga'm, que tinc por.
El llibre victoriosa ha estat publicat per Club Edito.
A França, la polèmica reforma de les pensions
que endarrereix l'edat mínima per jubilar-se fins als 64 anys
continua la tramitació parlamentària,
tot i el rebuig social.
És per això que els sindicats i els partits d'esquerres
fan una crida a participar a la manifestació del dia 7 de març.
Dues setmanes de debat i els diputats no han passat
de l'article 2 de la llei
que preveu reformar el sistema de pensions frances.
Nos allons a interromper el examen del Projet de Loi.
Aquesta mitja nit ha acabat el debat
perquè el límit el fixa la Constitució
i ara el text se'n va cap al Senat,
sense un vot global i menys sobre l'article 7
que retarda la jubilació dels francesos
dels 62 als 64 anys
i amb un ministre de Treball, Olivier Dussopt, afònic,
carregant contra l'oposició d'esquerres de la França insumisa,
fins l'últim minut.
Senyors diputats insumisos,
m'han insultat 15 dies.
Ara canten, però vostès m'han insultat,
però no m'han fet caure.
Nosaltres seguim aquí per tirar endavant
aquesta reforma de les pensions.
Aquest és l'ambient que hi ha hagut durant dues setmanes
a l'Assemblea amb crits, interrupcions
i atacs insults al ministre
per part dels diputats de l'esquerra anticapitalista,
a qui la majoria macronista responsabilitza
de no haver arribat al final de l'examen de la llei.
La França insumisa ha presentat 20.000 esmenes al text.
Se n'han retirat milers,
però no hi ha hagut temps de debatre-les totes.
I també ha fracassat l'intent dels insumisos
de, en contra del que diu el reglament,
allargar el debat amb la justificació
que tenien dret a més respostes.
Un error d'estratègia
segons diputats socialistes i ecologistes,
socis dels insumisos a l'ANUPES,
l'oposició parlamentària d'esquerres.
L'onada de calor d'aquest estiu
a les zones inusualment elevades de fins a 42 graus
ha disparat el nombre de morts a Catalunya
durant aquest període.
Segons un informe de Salut, entre el juny i l'agost de l'any passat,
unes 17.500 persones van perdre la vida,
unes 2.700 més que l'any 2021.
En declaracions de l'Agència Catalana de Notícies,
en amunt part, una de les autores de l'estudi
assegura que l'augment de morts ha afectat més les dones
que els homes.
Incideix, a banda de la de l'edat,
l'augment del nivell de pobresa, sobretot a les zones rurals.
Són les zones de més vulnerabilitat, especialment les dones.
Dones soles, amb malalties,
que viuen en una situació amb recursos molt baixos,
amb pensions molt baixes.
Afectacions avui a la circulació a Barcelona
durant tot el matí fins a les 12 del migdia.
Atenció perquè tenim mitja marató que se celebra avui
i que talla bona part del trànsit.
Tant la sortida com l'arribada
és el passeig de pujades davant del Parc de la Ciutadella.
El recorregut es fa a prop del litoral
i es veuen alterades o limitades en el recorregut 38 diners de bus,
sobretot aquells que passen pel passeig de Colom,
per la Gran Via i l'Avinguda Litoral.
Tema B recomana l'ús del metro durant aquestes hores
i que s'evitin els desplaçaments a l'entorn dels carrers
per on ha de transcorre la cursa,
especialment a la zona delimitada per la Gran Via i el Front Marítim.
Al carnaval inundat aquest cap de setmana
als carrers de la majoria de poblacions catalanes
a la Costa Brava, després de dos anys marcats per la pandèmia,
la festa recupera la normalitat.
Des de Roses fins a Platja d'Aron el carnaval és icònic,
les carroces i les comparses han tornat a sortir al carrer.
Fem parada, primer de tot, a Platja d'Aro,
però també passarem per Lleida i Tarragona.
Platja d'Aro, Xavi Epí.
L'any passat la variana Omicron va obligar a traslladar la festa l'abril,
i en fa dos es va suspendre.
Però aquest dissabte Platja d'Aro ha tornat a reviure un carnaval
com els d'abans.
4.500 figurants d'unes 70 colles han tornat a omplir
les avingudes principals de confeti, disfresses, disbouxa i música.
De ganes de festa n'hi havia.
A Lleida no es dediquen els mateixos membres de les colles.
La veritat és que després de dos anys de pandèmia,
les colles tenien moltes ganes de disfrutar-ho.
I doncs carnaval es viu moltíssim, ho decoren tot,
i tothom es veu superbé normalment.
El carnaval de Platja d'Aro és el que més es gaudeix,
és el que ve més gent, en el que tu passes millor.
La inflació s'ha deixat notar, però també s'ha sabut trenpejar.
Aquest cap de setmana també hi ha Rues de Roses, Palamós,
Sant Feliu de Guixols, Lloret de Mar o Blanes.
Rues per tot el món i el món sencer.
A Lleida, la gran rua de carnaval, a un parell dels carrers de festa,
el tret de sortida de la donat, sa majestat, Pau Pí,
que durant la lectura del tradicional pregó
ha repassat amb to satíric els successos destacats
de l'últim any a la capital del Sagrià.
Ignasi Gomet.
Nosaltres som de l'escola Fedac Lleida,
i llavors aquest any vam pensar
de fer una carroça destinada a l'Horta de Lleida,
perquè som una escola que són molt sostenibles,
que estem treballant molt tot el que és el tema de la sostenibilitat.
Milers de Lleida tant s'han aplegat durant la rua,
que ha passat també pel Pont Vell i fins a la Rambla de Ferran,
on els participants han girat cua per tornar al punt de sortida
i acabar el recorregut.
I a Tarragona,
18 andròmines han desfilat pels carrers de la part alta
en la setzena edició de la baixada del Pajarito,
en un dels actes més populars del carnaval de la ciutat,
que torna després de dos anys aturada per la pandèmia.
Jordi Marçal.
Centenars d'espectadors s'han aplegat a la part alta de la ciutat
per seguir-ho recorregut.
Entre topades i caigudes,
cadascuna de les andròmines ha cobert dues vegades l'Otramp,
així ha valorat la repesa de la baixada Josep Lluís Castro,
president de l'Associació d'Amics de la Colla Jove,
organitzadora de l'acte.
I ha superat les previsions, perquè s'han inscrit 18 andròmines,
més de 250 inscrits a nivell persona,
i la veritat és que es veu que hi ha molta gana de disbaixar,
de tirar la casa per la finestra i de passar-s'ho bé.
La sàtira política i la crítica social han dominat la baixada.
Entre les andròmines s'han vist caracteritzacions d'alcaldables
com a emperador romàns o crítiques
al projecte de macrocomplex lúdic de Hard Rock.
La festa posterior a la setzena edició de la baixada del Pajaritu
ha continuat amb un vermó popular al cos del Bou
i amb la Rua de l'Artesania a la tarda.
5 minuts per arribar a dos quarts de nou.
La Pedrera es prepara per acollir una gran exposició
sobre l'escoltor Jaume Plensa.
Ahir ja es va instal·lar al terrat de l'edifici
la primera de les vuit escultures de gran format que formen la mostra.
El projecte de Silent Music 4,
una figura de cert de 3 metres d'alçada
i més de 200 quilos de pes,
la mostra Jaume Plensa poesia del silenci
farà un retrospectiu als últims 30 anys
de l'obra de l'escoltor barceloní
i tractarà temes habituals a la seva trajectòria
com el somni, la música o la família,
a més d'un homenatge personal de Plensa a Gaudí.
Hem tornat retrobants a la ciutat, hi ha una mica,
i crec que ha sigut molt bonic que fos la Pedrera
precisament la que acollirà aquesta exposició.
Hi ha peces superantigues que potser s'han vist menys
i un poc combinades amb coses molt actuals
que he fet quasi especialment per aquesta exposició.
Les maniobres per situar la primera
de les escultures al terrat de la Pedrera
han estat supervisades per al mateix Plensa.
L'exposició s'inaugurarà del 31 de març
i es podrà veure fins al 31 de juliol.
Aquesta sintonia segur que la coneixeu.
Aquest jous torna a Eufòria, a TV3.
Les emissions començaran amb dos programes
en què es podran veure els càstings dels aspirants fins a trials,
16 protagonistes d'aquesta nova edició.
A la primera entrega, la d'aquest dijous que ve,
coneixerem alguns dels participants que s'hi han presentat.
Yo he intentado ser lo mejor que yo podía y sabía.
Tu cuerpo de patito.
Crec que a més no he pogut tornar allà.
Eufòria ha tornat a recórrer el país
a la recerca dels millors talents.
Més de 2.300 aspirants han passat per les proves del concurs
i ja en tenen els 25 finalistes,
tot i que només 16 arribaran a la primera gala del programa.
No et farem fer més coses,
perquè crec que te n'hem fet fer ja moltes.
Moltes gràcies.
Què creus que li aportaries tu al programa?
Pel que fa a l'equip de professors, hi haurà dues noves incorporacions.
Aquesta que sentíem és l'actriu Paula Amalia, com a coach,
d'interpretació, i també la clantant Clara Luna,
com a coach, en aquest cas, de veu.
Tres minuts per dos quarts de nou.
Si lo he sentado en el banquillo,
por alguna razón será... muy malo.
Aquest que sentim és José Mourinho,
que a Twitch ha tingut aquesta aparició,
enviant un missatge a Iker Casillas,
l'exporte del Madrid i president d'un dels equips de la Kings League,
que ha organitzat l'exjugador del Barça, Gerard Piqué.
Durant el programa de prèvia de la jornada de Lliga,
que s'acelera aquesta tarda,
Gerard Piqué havia de convèncer Ibai Danos
de tirar un penal avui contra Casillas.
Per fer-ho, va reunir alguns dels seus amics més il·lustres
del món del futbol, com Jordi Alba, Busquets, Iniesta,
i fins i tot Vicente del Bosque, a través de vídeos pregrabats.
Doncs bé, un d'aquests vídeos el va gravar José Mourinho,
que estava com a entrenador del Madrid,
havia tingut una relació convulsa amb Casillas
per haver-lo assegut a la banqueta durant gairebé tota la temporada.
En el missatge, ara el sentíem,
Mourinho fa referència a aquesta etapa,
dient a Ibai que podrà marcar el penal sense problemes,
perquè per algun motiu va asseure Casillas a la banqueta.
Déu-n'hi-do a la història aquesta de Twitch i la Kings League,
perquè sembla que continua causant furor.
Ara tornem.
012, la millor resposta.
Vaig a preparar-me una banyera. Una banyera.
A veure, problemes de sequera que hi ha.
El canvi climàtic està provocant que les sequeres posin en risc
l'abastament domèstic i d'altres serveis essencials.
És per això que ara, més que mai, cal fer un ús eficient de l'aigua.
És important tancar la aixeta sempre que no estiguem utilitzant l'aigua,
o que, si tenim una aixeta que goteja,
la reparem el més aviat possible.
El vàter no s'ha de fer servir com a paperera.
I si en lloc de banyar-nos ens dutxem,
estarem contribuint a estalviar molta aigua,
perquè cada gota compta.
012, la millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Arriba un moment que cansa.
Sempre diuen el mateix a tot arreu. Ja em passo.
Un 30% dels espanyols han deixat de tenir interès per les notícies,
però una gran majoria continua dedicant 20 minuts a reflexionar
per veure la realitat tal com és,
explicada des del rigor i l'objectivitat,
amb la ment oberta.
Informació des de tots els punts de vista,
perquè tu tinguis el teu propi punt de vista.
20 minutos, diari obert.
Les biblioteques municipals també som més que un club.
Amb més de dos milions d'usuaris, som el club amb més carnets.
A la xarxa de biblioteques municipals
de la província de Barcelona,
compartim lectures, cultura i coneixements.
Només hi faltes tu.
Visita biblioteca virtual.diva.cat.
Fes-te el carnet i gaudeix de tots els seus avantatges.
Diputació de Barcelona.
Benvinguda. Benvinguts.
Endavant, passeu.
Cada dia, ho tenim.
Tot a punt...
per fer-te sentir...
com a casa.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Són dos quarts de nou del matí
i així sona el despertador del suplement de Catalunya Ràdio.
En aquests moments, era poc...
i no s'ha de marxar perquè tu, en la guerra,
vas ser l'únic amb dos petits fills.
S'ha fet un esforç de conciliació,
que ha estat majoritàriament recolzat,
però que no ha estat suficient per a tots aquests secretaris.
Nosaltres agraïm, com dic, la feina d'aquests secretaris.
Aquesta nit hem tingut moltes dotacions de Mossos aquí,
controlant, doncs, que...
identificant la gent que pujava.
Des de l'Ajuntament,
estem intentant tancar els accessos amb pilones.
Hem tornat a retrobar-nos a la ciutat, i jo, una mica,
i crec que ha sigut molt bonic que fos la pedrera,
precisament, la que acollirà aquesta exposició.
Joel Parla, fix la cuina!
S'emporta un tant monumental i final.
Quina ràstima!
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
És diumenge, 19 de febrer del 2023,
això que sona és un suplement de Catalunya Ràdio
que fem acompanyats de tota la redacció d'informatius
que encapçala la Neus Bonet
i en què són protagonistes tres xifres i tres noms propis.
El primer, Kamala Harris.
La vicepresidenta nord-americana ha acusat Rússia
de crims contra la humanitat
des de la cimera de seguretat a Mónica, Alemanya,
que s'acaba avui.
Sean Penn.
El director i actor cinematogràfic presentat a la Berlinale,
el documental Superpower,
que co dirigeix sobre la invasió russa d'Ucraïna
i l'amistat que té amb el president Zelensky.
Sean Penn.
Li he dit a Vladimir Putin, petit macarres garrifós.
Petit macarres garrifós. Mira.
Més noms propis.
El periodista del diari El País ha mort als 60 anys,
després d'anys de lluita contra el càncer.
Una persona honesta i compromesa amb el periodisme,
una professió que s'ha exercit durant més de 40 anys,
sobretot des de les pàgines de tribunals i de política.
Descansa en pau el Pere Rios.
Avui també és un dia que compta amb tres xifres.
La primera és el 13 de setembre.
Els membres del Secretariat Nacional de l'ANC,
que han presentat la dimissió en bloc per les desevenences
al voltant de la proposta de crear una llista cívica
de cara a les pròximes eleccions.
El número 7.000.
Les persones que es pretenia convocar a la festa Reif,
que s'està fent aquest cap de setmana,
s'ha ral·lat a la conca de Barberà.
Ara mateix hi ha confusió de xifres
sobre les persones que realment encara queden.
El 33.
L'edició d'aquest any de la Mitja Marató de Barcelona,
que comença ara a aquesta hora,
dos quarts estava previst, dos quarts de nou,
i que s'allargarà fins al migdia.
Gràcies, Neus. A vosaltres.
Aquestes tres xifres i aquests tres noms seran damunt la taula
amb una tertúlia que compartirem
amb la Núria Urriols, l'Oriol Marc, el Marc Molins i l'Anna Pardo de Vera.
Avui, aquest home hauria bufat 124 espelmes.
Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí!
Josep de Radellas, que va morir l'any 1988,
el que acabarà passant aquest diumenge,
19 de febrer del 2023, encara és una incògnita,
i serem, per explicar-vos-ho,
hem obert el micro a la 6, l'apagarem a la 1,
no ens mourem de la 10 al 614,
però ens podeu escoltar des de Tallà, Termens o Terrades.
El suplement.
Dissabtes i diumenges, des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Bon dia, Francesc Mauri. Bon dia.
Jornada tranquil·la, solellada, avui, eh?
Sí.
Repetirem jugada, és a dir, com ahir,
com ahir, la temperatura tornarà a marcar al migdia,
primera hora de la tarda, primeres hores de la tarda,
la forquilla més habitual, dels 15 als 20 graus,
però en alguns sectors del prelitoral
es pot arribar a valors de 21, 22, esporàdicament 23 graus,
i contrastant, evidentment,
amb els valors que tenim a hores d'ara.
El sol protagonista, un nou primer,
i, de moment, sense novetats,
tot i que podrien arribar algunes precipitacions
a mitjans, finals de setmana,
però tot dependrà de l'evolució final
de la perturbació que comença a entreveure's.
Desenllaç cruel per la penya
que vam viure d'aquesta manera amb l'Ernest Macià a Catalunya Ràdio.
Seré és la penya. Atenció, hem de notar.
Vola per a Joel Parra. Joel Parra, fix la cuina!
Oh! S'emporta un tap monumental i final.
S'acaba el somni.
La penya no jugarà la final de la seva Copa de bàsquet,
perquè es feia a Badalona després de perdre amb el Tenerife
de només un punt a les semifinals en l'últim segon per aquest tap en contra.
Albert Benet, llàstima.
Sí, serà una final de Copa inèdita entre el Tenerife i l'Unicaja,
que s'ha carregat tant el Barça com el Madrid.
Una final del tot inesperada, sense els dos principals favorits,
i sense l'anfitrió,
un joventut que va tocar la final amb els dits de la mà.
La imatge del partit, l'acció decisiva aquesta,
el tap de bromaïtis a Joel Parra en l'últim segon,
quan l'haler de la penya ja entrava a cistella.
Resultat final, joventut 72, Tenerife 73,
a la primera semifinal, Madrid 82, Unicaja de Màlaga, 93.
Guillem Vives, base de la penya.
Un partit igualat,
i es decideix el final per petits detalls,
i res, no m'ha aconseguit arribar a un avantatge que ens permetés,
una més tranquil·la, i al final, per petits detalls, ho hem perdut.
La final de la Copa de bàsquet, a jugar aquest vespre a les 7,
a l'Olimpíc de Badalona,
s'enfrontaran el Tenerife, el butxí de l'anfitrió,
i l'Unicaja, el mateix gegant.
Mai ningú en l'era de la CB havia eliminat el Barça i el Madrid
en una fase final de Copa.
Sí, com sigui, emocionantíssima Copa del Rey, com sempre,
perquè partits ajustadíssims, finals trepidants,
i xapó per la penya, perquè ha arribat fins on ha arribat,
i va sortir creu, però podria haver estat cara.
Vull dir que Badalona ha estat una festa del bàsquet un any més.
Tot això pendents del futbol,
perquè el Madrid ara mateix està 5 punts del Barça
després de guanyar l'Ossesuna-Pamplona 0-2.
El Madrid va patir moltíssim, l'Ossesuna va portar la iniciativa,
i va tenir ocasions claríssimes per fer l'1-0,
però el Madrid va acabar decidint per qualitat.
L'Ossesuna va resistir 78 minuts.
A partir del 78, ja al final, un gol de Fede Valverde
i una altra decència, ja al descompte,
van donar els 3 punts a l'equip madridista.
L'autor del 0-1, Fede Valverde, a Dazón.
Felices por todo el trabajo de los compañeros,
toda la humildad que demostraron en el partido,
que sabíamos que era muy difícil y que no iba a costar.
Y, bueno, sufrir, sufrir juntos, que todavía queda mucha temporada.
El Madrid va acabar matant el partit, com fa sovint,
amb eficàcia ja en la recta final i amb poca brillantor.
Doncs sí, avui el Barça ha de guanyar el Cadis al Camp Nou
per recuperar la diferència de 8 punts al partit des de les 9
per la TET de Catalunya Ràdio des d'una hora abans,
i aquesta tarda, evidentment, enganxat al tot gira.
I en les hores prèvies, el Barça-Cadis d'aquest vespre,
Xavi Hernández reivindicava l'estil ofensiu de l'equip
i negava que el sistema tàctic que utilitza
sigui un 4-4-2,
encara que últimament estigui apostant per un quart mig campista.
Somos el equipo más ofensivo que hay ahora mismo en Europa,
seguramente, junto con el City,
de que más vamos al ataque, más riesgos tomamos,
queremos recuperar el balón en el campo contrario,
queremos tener la posesión,
y muchas veces atacamos 4-3-3 y otras veces 3-4-3,
y en defensa lo mismo,
pero en mi vida he trabajado en 4-4-2, ni en defensa ni en ataque.
Sergio Busquets ja està a punt per jugar avui
en el que serà el primer partit que es perdrà a Pedri
per la lesió del Dia del United.
Ara Ujo també es baixa per senció
i avui podrien ser titulars jugadors menys habituals,
com Ferran Torres, en Sufati o Eric Garcia.
Ai, mare.
No hi confies gaire, et veig.
Aquesta setmana vull sentir el tot costa,
perquè no sé com s'ho faran, el Contre el United,
perquè sense Gabi, sense Pedri...
No sé qui jugarà. Pablo Torri jugarà.
Contre el United. Difícil, eh?
Busquets i De Jong segur.
Si juguen 4 mig campistes... Busquets i De Jong segur.
Una opció seria...
apartar aquesta idea dels 4 mig campistes
i jugar amb un extrem més,
en Sufati o Ferran Torres,
o apostar per un mig del camp
també a banda de Busquets i De Jong,
amb Quecier i qui sap si Sergi Roberto.
Sergi Roberto al mig del camp.
És mig campista.
No oblidis que és mig campista,
tot i que està jugant més de lateral dret que una altra cosa.
Bé, a les dues del migdia avui el tot gira elge espanyol.
L'espanyol quart per la cua,
amb un punt de marge sobre el descens
és el cue de primera.
L'espanyol té les baixes de José Lu
i 3 dels 4 centrals, Cabrera, Calero i César Montes.
Jugats ahir a banda de la victòria del Madrid.
Mallorca, 4, Villarreal, 2, Betis, 2, Valladolid, 1,
i Reial Societat, 1, Celta, 1.
Fent un cop d'ull dels diaris, aquest matí,
també vèiem com van sortint a la llum cada dia que passa.
Més detalls sobre l'escàndol dels pagaments del Barça,
l'exàrbitre Enrique Negreira, durant gairebé 20 anys.
Per exemple, avui a la Vanguardia què diuen?
Titulen un forat inexplicable,
per recordar que els pagaments d'Enrique Negreira
afecten 5 presidents.
Josep Lluís Núñez, Joan Gaspar, Joan Laporta,
Sandro Rossell i Josep Maria Bartomeu.
Sota les seves respectives presidències,
van abonar centenars de milers d'euros
a l'empresa de l'expresident del Comité d'Àrbitres Espanyol,
entre els anys 1994 i 2008,
fins a assolir la xifra de 7 milions d'euros.
Aquesta informació apunta que Enrique Negreira
va prometre al Barça un jo controlo,
que el club va compensar durant dues dècades,
perquè els presidents tenien assumit
que sempre s'afavoria el Madrid per defecte.
La Vanguardia també detalla que, com a vicepresident,
Enrique Negreira portava una vida luxosa,
conduïa un Mercedes i esbrudava les camises.
Més enllà del desenllaç judicial del cas,
el mateix diari apunta que ens surten esquitxats
tots els isms històrics del Barça,
amb la qual cosa, en aquest cas, no hi haurà lloc,
per les famoses lluites entre trinxeres
i famílies barcelonistes.
De què fan olor la resta de diaris, Gerard Joany?
Doncs fan olor de guerra,
perquè avui molts diaris han decidit conmemorar
de manera avançada el primer aniversari
del conflicte bèl·lic a Ucraïna.
L'editorial de la Vanguardia parla d'una guerra de desgast.
Diu que després d'un any de conflicte,
res no fa per veure un desenllaç proper
i a l'alerta del risc que la implicació occidental a la guerra
acabi per ser directa o que es produeixi un atac rus
en el seu territori o tant,
la qual cosa podria tenir conseqüències inimaginables.
També diu, però, que l'Occident no pot consentir
que Rússia guanyi i canviï les fronteres per la força,
perquè això provocaria un nou ordre internacional
més còmode per les autocràcies
i els enemics de la democràcia liberal.
Avui el DB ara dedica el seu dossi a la guerra d'Ucraïna,
però de l'edició d'avui en destaca l'entrevista
que li fan a Xavier Trias, l'alcaldable de Junts a Barcelona,
i l'article que li dedica el Toni Soler,
precisament a Trias a la contaportada.
A l'entrevista Trias diu coses com que no es pot ser activista
i alcalde alhora o que no té sentit anar contra el cotxe.
L'article de la contraportada d'Antoni Soler es titula
la tria de Junts, aquí hi ha una mica de joc de paraules,
tria Trias, l'article diu, bàsicament,
que Trias representa molts dels valors de l'antiga convergència
i que després de les municipals,
si el resultat reforça la vella Guàrdia Convergent,
Junts haurà d'encarar l'anèsima refundació.
I li recorda a l'alcaldable de Junts
que tornar el passat en política rarament és una bona idea.
De fet, el titular que destaca l'ara de l'entrevista de Xavier Trias
és governar amb el PSC.
No tinc manies, però també em veig amb Esquerra.
Com vulguem dir, que pot pactar...
Amb qui calgui.
Amb qui calgui, efectivament. La vella convergència.
També a l'ara, sobre la petició de presó de fiscalia per Jovey Salvador.
Sí, la directora Esther Vera escriu que la setmana acaba
amb una nova decisió que reforça la idea
que Espanya és irreformable
i que el poder de l'Estat està infiltrat
d'una capa d'equitrà reaccionària
que arriba a totes les estructures d'aquest poder.
També escriu sobre aquesta qüestió el Marius Carolla, la vanguardia.
Diu que Esquerra es pensava que la reforma del Codi Penal
era una amnistia encoberta i després de la decisió de fiscalia
s'ha adonat que es troba en un camí minat
i en una situació difícil perquè és el partit que va perseguir
l'acord per la reforma d'aquest Codi Penal.
Canviem de diari.
El periòdic o l'editorial critica l'alcaldessa de Barcelona.
Ha de colar-ho per la ruptura de la germana ment
de la ciutat amb Tel Aviv.
Diu que aquest trencament oblida el paper de la diplomàcia de la ciutat
per esquivar els interessos d'estat.
Avui m'interessa molt el diari El Mundo
de José María Aznar.
Aquí veiem fotografiat a la portada molt somrient i sense bigoti,
cosa que remarca encara més el seu somriure i la seva facilitat.
Perquè ha anat desapareixent amb els anys.
A poc a poc hi ha hagut quedant menys bigoti,
fins que al final ja no n'hi ha.
No se l'ha afaitat, ha anat caient.
Està fotografiat al seu despatx de la Fundació FAES,
segons ens explica El Mundo.
Aznar creu que Espanya pateix una crisi existencial
i que caldrà un PP fort per evitar una Espanya plurinacional.
També diu que li sembla molt bé la moderació de Núñez Feijo.
Hi va haver una entrevista amb l'excomissari Villarejo.
Han sortit tots, al final.
Tots assegura que té còpies de tots els àudios que ha gravat
i que si els suïciden, fa servir aquest concepte,
si més suïciden, moltes coses sortiran a la llum.
A partir d'aquí, cada resposta és un titular més o menys morbós.
Diu, per exemple, que al PSOE hi havia molt interès
per les informacions que tenia sobre les saunes
del sogre de Pedro Sánchez.
Una altra, Soraya Saez de Santa María feia servir al CNI
com a detectius privats,
o que diu, en rou el cap al Ministeri de l'Interior,
com és la bogeria de detenir-me.
Informació de contrastes d'ahir que coneixem avui al futur.
Aznar, que avui el vèiem a la portada del Mundo Somrient Feliz,
ara que ha fet les paus amb Rajoy.
Aznar va néixer el 25 de febrer. Això vol dir que espeixos.
Li diu al periòdico que tot anirà segons els seus desitjos.
Alerta, i millorarà la confiança en vostè mateix.
L'avantguàrdia, us arribarà alguna tensió
i haureu de solucionar diferents imprevistos,
però en general serà un dia amè.
Avui, li diu Aznar, rebràs la sorpresa que esperes des de fa temps.
Preparat perquè serà més emocionant del que et penses.
Bon dia, Marina de la Cruz. Bon dia, Roger.
Bocabalari de la premsa digital, comencem amb Mileni.
Nishiyama Onsenkeiunkan
és el nom de l'hotel més antic del món
que fa 1.315 anys que funciona.
Com recull el portal del 20 Minutos,
l'hotel l'ha regentat la mateixa família durant 52 generacions.
Està situat al Japó només a dues hores del món fugi.
L'hotel només ha patit una reforma, que va ser l'any 1997,
per oferir més comoditat als hostes.
A més, un dels atractius d'aquest complex turístic
són les aigües termals naturals que avorten al seu voltant.
Més paraules. Suc.
Els sucres lliures, com els dels sucs,
són els més perjudicials per al cor.
La Universitat d'Oxford conclou amb un estudi
que per cada 5% més d'energia procedent d'aquests sucres
augmenta el risc d'infart i dictus.
Els aliments amb sucres afegits
són grans contenidors dels sucres lliures,
sinó que els sucs naturals de fruita o la mel
també en porten grans quantitats.
Així, doncs, és millor menjar fruita no espremuda.
Ho recullen diversos digitals.
Tot ho fem malament. Hivernació.
Sempre parlem de la hivernació de la coneguda marmota fil,
que prediu com de llarg serà l'hivern.
Com llegim al Nació Digital,
nosaltres, els humans, no hivernem, però gairebé.
Segons un estudi a l'Hospital Sein-Hedwig de Berlín,
es demostra que el somni REM és 30 minuts més llarg
que l'estiu.
Això és perquè els canvis en la durada del dia
i l'exposició solar afecten la duració i la qualitat del son.
Tot i això, l'estudi, per acabar de ser fiable,
s'hauria de dur a terme amb població sana
que no tingui dificultats per dormir.
Gràcies, Marina. Passa un minut de tres quarts de nou.
Moment de parar l'orella
al que ha passat a les altres emissores aquesta setmana.
¡Que dé!
¡Racun!
¡Splash, splash, splash!
La cita que es una progreis redenta,
es decir, una descelebrada comunista,
porque no hay más izquierda que el comunismo actual,
que es el sexista, racista...
O sea, contra el racismo, contra el sexismo,
pero que es sexista, racista,
contra la cultura occidental, contra todo y sobre todo,
contra la biología.
¿Tú cuando naces eres varón o eres hembra?
Luego te pueden gustar los varones, las hembras,
ninguno, Santa Juliana o el diablillo del hombro.
Eso es aparte.
Los gustos sexuales no tienen que ver con la naturaleza.
¿Una persona tiene derecho a tener sexo
a través de asistentes sociales?
Cuando tienes una discapacidad,
hace que te pueda resultar difícil
encontrar relaciones afectivas.
Y esto duele un montón. Esto te hace sufrir.
Ahora, ¿cómo se trasluebe esa situación?
Yo tengo mis dudas.
Una sorpresa, com sempre. Una pinata.
Has de pagar-li garrotar. Però fort.
Això de tu. Molt fort.
T'hi dono, eh? Sí, sí.
Espera. No tenim sort.
Això és molt... Va, va.
Ja està, ja està.
El suplement amb Roger Escapa.
012, la millor resposta.
Es veu nena que han acollit la Maria i l'Albert?
Que feliç que sembla.
Segur que acaben moltes més famílies acollidores.
I si ens informem?
L'acolliment familiar és un gest altruista i desinteressat
que proporciona un entorn d'estimació, tendresa,
comprensió, atenció i dedicació a un infant
que ho necessita durant un temps determinat.
En funció de les necessitats dels infants,
hi ha diferents modalitats d'acollida.
Informa-te'n a acolliment.gencat.cat.
012, la millor resposta.
Les biblioteques municipals també som més que un club.
Amb més de dos milions d'usuaris, som el club amb més carnets.
A la xarxa de biblioteques municipals
de la província de Barcelona,
compartim lectures, cultura i coneixements.
Només hi faltes tu. Visita bibliotecavirtual.diva.cat.
Fes-te el carnet i gaudeix de tots els seus avantatges.
Diputació de Barcelona.
Suplement de Catalunya Ràdio.
Et demà passeu.Casa teva.
Posa't en forma amb BasicFit.
Et mereixes sentir-te bé amb tu mateix,
així que fes del fitness un bàsic a la teva vida.
Aconsegueix el nostre KitFit gratuït
amb tot allò que necessites per posar-te en plena forma.
BasicFit. Go for it.
La Cubana presenta les tresires...
Tenim històries alegres...
Divertides i acollidores.
Com el color groc.
Avui parem l'antena.
I en tenim de blaves. Tenim paraules.
Equilibrades, tranquil·les, empàtiques...
Sobre salut mental.
Intentarem posar llum...
Tenim episodis foscos.
Tèrbuls i misteriosos.
Com el negre.
Amb carnes fortes.
Tenim el teu color. Tenim el teu podcast.
Troba'ns a l'aplicació i al nostre web.
catradio.cat barra podcast.
Catalunya Ràdio. Som podcast.
I som presents des de l'inici.
Durant les dues últimes hores...
Molts nens, moltes criatures, moltes dones...
I continuem sobre el terreny.
Últimes posicions que fins fa...
Ara, un any després de la invasió russa d'Ucraïna...
Estem bé? Ara marxem?
...reforcem la cobertura informativa...
Un bombardeig des de baixills russos.
...amb una programació especial.
...la frontera...
Un any en guerra.
Catalunya Ràdio i TV3 sobre el terreny.
Som monarquia, una secció basada en fets reials.
Avui hem de comentar una activitat del gran Iñaki Urdangarin,
que, com que encara no ha culminat el procés de divorci
de la infanta Cristina, encara el considerem família del rei.
És una informació de la revista Hola.
Per tant, rigor. Rigor.
Resulta que el bo de l'Iñaki Urdangarin,
que és un tio romàntic, ha volgut sorprendre la seva nòvia,
o sigui, la dona per la qual ha deixat la infanta Cristina,
doncs amb un detall romàntic per Sant Valentí.
Perquè ja fa temps que van junts.
Si ha dit que és a Sant Valentí, tindrem un detallet amb ella.
Què ha fet? L'ha convidat a passar uns dies a la neu,
concretament a la bonica localitat de Baqueira,
i on s'han allotjat.
Aquí ve la triomfada forta de l'Urdangarin.
S'han allotjat a la casa de tres plantes i 200 metres quadrats
que la mateixa empresa propietària de les pistes de Baqueira Beret
cedeix a la família reial des de fa molts anys
per quan algun dels seus membres hi vol pujar a esquiar.
O sigui, a veure si ho entenc bé.
Urdangarin i la seva actual parella,
s'han allotjat a la casa de la família reial a Baqueira.
Per tota la cara, sí, sí. Això diu la revista de referència.
Hola.
Pel que sembla, no ha demanat permís a ningú,
sinó que ho ha gestionat directament amb l'empresa,
que el cedeix l'allotjament, jugada mestra.
Però, just després d'aquest episodi,
tot just ahir, el rei Felip VI va anar a esquiar a Baqueira.
Ja no sé si ho va fer perquè tenia ganes d'anar a esquiar
o per comprovar que no tingués ocupes a la casa de la Vall d'Aran.
I ha anat sense la reina amb vuit amics,
entre els quals el seu cosí, que es diu Beltrán Gómez Acebo.
No sé si els heu convidat a forfer,
ara que el monarca s'ha pujat al sou 10.000 euros.
El rei ha adormit a la mateixa casa que Ordengarín?
Sí.
Doncs esperem que Ordengarín canviïs els llençols.
Home, això no ho fa, l'Ordengarín.
Això hi ha un servei...
Bueno, hi ha, però no ho sé, és que a vegades...
Sí, sí, sí.
A més, si va ser per Sant Valentí i tot...
No, no, molt ben vist, tota la raó.
Pel que fa a l'agenda de la setmana,
hi ha alguna activitat professional prevista?
El rei, d'entre tots, destacaria que dilluns
els reis viatgen fins a Saragossa.
Imagina't, cobren poc.
Per lliurar els Premis Nacionales de Cultura
corresponents a 2021.
Van en retard per culpa de la pandèmia.
Són molts premis de moltes disciplines diferents,
un total de 31 premis.
Et mentiria si et digués que em sona el nom
de més de la meitat dels guanyadors.
Em sona, per exemple, el nom de Carlos Arguiniano,
que no guanya cap premi per la seva cuina,
sinó pels seus programes que fa a la tele.
I també als Premis Nacionales de Cultura
de l'Euromaquia, que ha guanyat un torero,
que es diu Moranti de la Puebla o algo així,
per la seva creativitat, suposo que,
a l'hora de torturar i matar animals.
Toni Cruanyes, bon dia i bona hora.
Bon dia, menja. Com anem, Toni? Tot bé?
Bé, molt bé. Cap de setmana, carnes toltes?
Bé... descansant una mica.
Doncs avui prepara't, perquè parlem de zombis.
Perquè és el demon.
De la nit.
I ningú ho dirà.
També que aquesta cançó no caduca, perquè és parlar de zombis
i sempre surt Michael Jackson,
però és que la cançó és tan extraordinàriament bona
i està envellint tan bé, no?
A veure, jo un carnaval em vaig disfressar de zombi de Michael Jackson,
una d'aquells allò vermells i amb tota la pell així com treta,
però em tornen a estar de moda, per això en parlarem.
És que aquesta cançó és del 82.
O sigui, imagina't, té 40 anys, aquesta cançó,
i ha envellit molt bé, a vegades, a la música.
T'hauria de tenir 7 o 8 anys, quan la veiava.
Els zombis tornen, eren els zombis dels 80 i tornen,
perquè ara la sèrie aquesta de més impacte,
que aquestes setmanes la gent en parla, The Last of Us,
arriba a tot el món a partir de la plataforma HBO Max
i va de zombis.
Com explica el Toni, això és de The Last of Us,
HBO Max, una sèrie basada en un videojoc.
És una història de supervivència a una pandèmia mundial.
En sona una mica, això.
En aquest cas, per això, provocada...
És una mica ridícul, dit així, però si mires la sèrie hi entres una mica.
Aquesta pandèmia està provocada per uns bolets.
Aquests bolets fan que l'espècie humana estigui amenaçada,
i els que són atacats per aquesta espècie de bolets
es converteixen en els que són atacats.
Es converteixen en morts vivents, en zombis que atacen els altres.
Sí, que representa que no estan ni vius ni morts,
que evidentment són els dolents de la sèrie o del videojoc,
i que volen destruir i captar la resta de persones humanes
que encara sobreviuen.
Això ara ho veiem a The Last of Us, però apareixen també a Joc de Trons.
Si te'n recordes, hi havia els Caminants Blancs,
que també eren com uns zombis, o, sobretot, The Walking Dead,
que també ha sigut un fenomen internacional els últims anys.
El tema zombis sempre ha tirat molt, no?
D'on surt aquesta fascinació pels morts vivents, Toni?
La veritat és que és una mica estrany, perquè, a veure,
el concepte, la idea de zombi,
neix d'una figura llegendària del culte Vodú, d'Aití.
És un mort ressuscitat que torna a la vida
de la mà d'un fatiller o d'un xaman a través d'un ritual,
que és com una mena de baptisme,
i que aconsegueix tornar el mort a la vida
per convertir-lo en el seu esclau.
Així, els zombis no tenen voluntat pròpia,
i, per tant, la veritat és que els zombis no tenen voluntat pròpia,
sinó que obeixen cegament aquell que els ha tornat la vida.
Clar, aquesta història, encara que és màgica o religiosa,
està fora de la realitat,
però s'entén molt bé en el context social d'una societat com Aití,
o també dels Estats Units de fa dos segles,
en què la població negra era esclava
i hi ha grans desigualtats econòmiques.
Per tant, la idea que els zombis siguin esclaus d'algú
pren tot el sentit sobre una realitat
en què la gent sí que vivia amb esclaus en el seu dia a dia.
A més, ens continua afacinant aquesta història
pel desconeixement que tenim sobre la mort, Toni,
i, en el fons, un zombi és algú que acaba ressuscitant.
Clar, i que coneix com és la mort.
Podríem arribar a dir, en el fons,
que per la nostra cultura, el nostre primer zombi,
el primer que torna de la mort és Jesús.
Per tant, el cristianisme durant segles
ja ens ha inoculat un interès pel que passa quan ens morim.
A veure, des de la resurrecció de Jesucrist, el tercer dia,
fins a distribuir les ànimes dels morts entre el cel i l'infern,
i ja en la mitologia cristiana hi ha una zona intermitja,
que és el purgatori, on hi ha els que esperen per arribar al cel
i que necessiten una ajuda per poder-hi entrar,
entre aquests que són el purgatori o els llims.
Recordem que els nadons no batejats
i que tenien el pecat original es quedaven allà, en els llims.
Clar, això serien les ànimes en pena
que no hem de confondre amb els zombis, Toni.
Acabarem sent uns experts entre una cosa i l'altra.
A veure, recordeu que les esglésies catòliques
encara ara es diuen misses per les ànimes dels difuns,
o sigui que no estem tan lluny
d'això que parlàvem d'Aití o dels Estats Units, conceptualment.
Segons la tradició cristiana,
portada a un àmbit més folclòric o més costumista,
existiria l'esperit del difunt que no ha pogut arribar al cel
i que continua a la terra.
Normalment és perquè hi ha hagut algun problema,
amb la seva mort, un suïcidi, mort violenta,
o la manera com l'han enterrat.
Es diu que és una ànima en pena,
perquè encara no ha accedit al descans etern.
I cal que hi hagi un acte de reparació
i que l'han de fer els vius, com resar, enterrar-lo bé,
o solucionar algun assumpte pendent que va deixar abans de morir.
Sí, i a banda d'aquesta tradició cristiana, Toni,
hi ha un món dels morts que també ens ve de l'època clàssica.
Clar, Tana Grècia amb Hades, que era l'inframont,
on hi havia les tenebres, l'ombra, el seu mateix déu,
que també es deia Hades,
que després els romans per ells seria Plutó.
Això abans del cristianisme, per tant,
tenim una tradició llarga,
però en el post-cristianisme podríem també començar
amb una representació literària quasi científica.
Frankenstein, de Mary Chilly,
la idea de crear vida en peces, en trossos de morts.
Imagineu-vos, eh?
L'art antic parlava molt dels monstres,
dels zombies i dels fantasmes,
després van ser substituïts per als àngels i als sants,
i ara les pel·lícules hi trobem de tot.
Una altra grandíssima cançó
que vam conèixer a través de Casa Fantasma
és la pel·lícula popularíssima de 1980.
És que, curiosament, els monstres, els zombies, els fantasmes,
al segle XX, al segle de la ciència,
eren considerats protagonistes indignes
de l'art culte o fins i tot de l'art de masses.
Però en els últims anys,
les històries de zombies han passat de ser un gènere per una minoria,
el gore o pel·lis de sèrie B,
que eren dignes de pel·lícules i sèries de grans pressupostos,
com Guerra Mundial Z o de la que parlem aquesta setmana,
de Last of Us.
Toni Cruanyes, que tinguis molt bon diumenge.
Avui, amb Casa Fantasma, fins les 9 del matí.
Vinga, bon diumenge.
Who you gonna call?
Ghostbusters!
El suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Louder!
Ghostbusters!
Who you gonna call?
Ghostbusters!
Who can you call?
Ghostbusters!