Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
Un nou robatori de coure a la xarxa de rodalies de Catalunya
provoca retards aquest matí a la línia R2 i R11.
L'incident s'ha produït en el tram entre Mollet-Sanfós i Granollers-Centre,
per on s'ha de circular per via única,
i, per tant, les freqüències de pas es veuen alterades.
És el mateix punt on ahir hi va haver problemes també per robatori de coure.
D'altra banda, tècnics de DIF treballen per arreglar l'averia de senyalització
que hi ha hagut entre les estacions de Garraf i Sitges
i que provoca retards de mitja hora als trens de la R2 Sud i Regional Sud
entre Tarragona i Barcelona.
És el mateix tram per on, des de fa setmanes,
uns treballs de renfa obliguen a circular per via única
i la incidència d'aquest matí ha afegit retards als ja habituals.
Finalment, a la R3 es mantenen retards de 30 minuts
per una incidència en unes obres a l'estació de Montcà de Bifurcació.
Hi ha un servei de busos entre Cerdanyola, Universitat i Fabri Puig.
Més notícies, en Raül Flores.
Una delegació de Hamas ha arribat fa poca estona al caire a Egipte
per continuar negociant una possible treva amb Israel.
La milícia palestina assegura que analitza amb esperit positiu
l'última proposta de treva que li ha fet arribar al govern de Benjamin Netanyahu,
una oferta que preveuria l'intercanvi de tots els hostatges israelians
a canvi de l'excarceració de 1.290 presos palestins.
La iniciativa també inclouria una pausa dels combats en tres fases.
El govern espanyol ha refusat rotundament les crítiques del govern argentí
que, segons diu, no es corresponen amb les relacions que tenen els dos països germans.
És la resposta al comunicat del president Javier Milei atacant Pedro Sánchez
pels seus pactes amb els partits independentistes per la política migratòria
i també aludeix a les acusacions de corrupció contra la seva dona, Begoña Gómez.
El comunicat de la Casa Rossada s'ha produït després d'unes declaracions
del ministre espanyol Óscar Puente qüestionant l'estat mental de Milei.
La policia investiga la mort violenta d'una dona en ple carrer a Saragossa.
De moment hi ha un home detingut.
La Policia Nacional ha activat el protocol de delictes violents
i investiga si es tractaria d'un nou crim masclista.
El primer avís el va rebre a dos quarts de dues de la matinada
quan un ciutadà va alertar la policia
que hi havia una persona estesa a terra amb un tall al coll.
La Rambla de Catalunya de Barcelona es renova tot el paviment.
Aquest cap de setmana comencen les obres que serviran
per asfaltar tota la calçada des de la Diagonal fins a la Ronda Universitat.
Es començarà primer a la calçada Llobregat, és a dir, en sentit mar,
i els dies 25 i 26 de maig es farà en sentit muntanya.
Avui es comença a senyalitzar la zona i encara s'hi podrà circular,
però demà, a partir de les 9 del matí,
ja estellarà el trànsit entre la Diagonal i la Gran Via
per començar els treballs d'asfaltat.
La tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona,
Aleia Bonet, explica que el que es vol
és actuar abans d'un possible deteriorament de la via.
I ho farem entre el primer i l'últim cap de setmana del mes de maig,
i el tercer cap de setmana del mes de maig,
intervindrem sobre les cruïdes.
Per tant, és una intervenció important,
però que té exactament la mateixa filosofia
que té tot el pla de manteniment integral,
que és renovar abans que el deteriorament produeixi incidències,
i per tant també en la pavimentació.
Les obres formen part del pla de manteniment integral
que preveu renovar 600.000 metres quadrats d'asfalt fins al 2028.
El pressupost total és de gairebé 29 milions d'euros.
Esports, Albert Benet.
Girona-Barça avui a Montiribi
amb la segona plaça de la Lliga en joc.
El tècnic del Girona, Mitchell,
trasllada tota la pressió al Barça,
dient que és massa favorit per al partit d'avui,
mentre que el tècnic blaurana, Xavi,
parla de revenja futbolística
pel 2 a 4 de l'anada a Montjuïc.
El Girona haurà d'esperar per ser matemàticament equip de Champions
després de la victòria ahir de l'Atlètic Club de Bilbao
al camp del Getafe per 0 a 2.
Una derrota dels bascos sí que ja hauria classificat
els gironins abans del partit d'aquesta tarda.
A més de la segona plaça,
també està en joc disputar la pròxima Supercopa
i l'altre alicient és la lluita pel Pichichi.
Dobbic suma 19 gols pels 16 de Lewandowski.
El Girona-Barça a dos quarts de set
el podreu seguir amb la TDT de Catalunya Ràdio.
El Madrid pot ser matemàticament avui
campió de la Lliga Masculina de Futbol
i el Barça de la Lliga Femenina.
Per la seva banda, el Barça de Futbol Sala
jugarà la final de la Champions demà contra el Palma
després de guanyar l'esporting de Portugal
per 5 a 4 en la segona semifinal.
Fins aquí, les notícies.
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
amb Roger Escapa.
11 i 5
El Comunista
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
Que m'agrada, Joel Díaz. Bon dia, bona hora.
Bon dia i bona hora.
Com està, Joel?
Home, doncs, estressat, estressat.
M'heu trucat 4 vegades mentre estava venint amb la moto.
Quasi tinc un accident.
Perquè estàvem fent els esports del bolletín
i encara no hi eres.
Però tu, ja fa...
Quants anys fa ja que fotem això?
No confieu en mi gens, eh?
No em trec de sobre l'etiqueta aquesta de...
de... de... de retressat.
És veritat.
Tothom em tracta com si fos...
Tinc 43 anys, eh?
43, ja?
Sí, tio.
Doncs, escolta, diré una cosa.
Molt ben portats.
Bé, depèn del dia.
Avui vaig ben dormit.
Però de debò, de debò.
O sigui, no ho sembles.
És la recadeta.
La recadeta.
Aquest estil informal que tinc de vestir.
Vull dir, són tot detallets que em fan semblar més jove.
No, i que vulguis que no...
Ara per dins estic podrit, però podrit.
I que ja fa temps que, saps, tot a punta que acabaràs perdent...
No, no, no, pots dir-ho, que em quedaré calvo.
Però vas aguantant.
Vaig aguantant.
Des de fa molt temps.
Sí, sí, perquè els hi faig coaching als meus cabells.
Com que són tan pocs, els hi puc parlar pràcticament d'un.
Fas alguna mena de tractament o no?
Sí, sí, sí.
Faig un tractament des de fa molts anys que jo crec que és placebo,
però, bueno, potser via autosugestió.
Hi ha una part psicològica, eh?
Que en èpoques d'estrès cauen més.
Bé, jo d'això en tinc poc, eh, últimament.
Excepte quan em truqueu quatre vegades perquè creieu que arribo tard.
I quin és el tractament?
Em poso un esprai a la zona de la coroneta i a les entrades,
que es diu minoxidil, que això, doncs, es veu que...
Això ho dono a les farmàcies, o...?
Sí, sí, sí, això ho vas a buscar a la farmàcia.
No és molt car, vull dir, és una cosa que està a l'abast de pràcticament tothom.
I després també...
Fins i tot els comunistes.
I espera't, perquè això t'interessarà.
Fa un temps estic valorant la possibilitat de convertir-me en un influencer
de l'alopècia.
Crec que és un tema amb el que jo podria ser influencer d'una manera honesta,
doncs, diguéssim, recomanar coses i tal.
I ara he provat una cosa que es diu mesoteràpia,
que són unes petites injeccions que et posen, diguéssim, al cuir cabellut.
I allò, doncs, se suposa que també atura.
Atura la... no sé què del folicle.
Has rebotat alguna oferta per fer publicitat a través de les xarxes de productes
per la pèrdua capilar?
Sí, ho estic valorant perquè no acaba de conjugar bé amb tot el que...
Amb el comunisme, segurament, no?
Aquesta secció cada vegada més s'està convertint en una llosa per la meva vida, Roger.
Les consultes de suplement arroba catradiopuntcat,
consultes com la que ens ha enviat un oient anònim,
no especifica el seu nom, té dos dubtes,
diu, hola, Joel, tinc dues preguntes.
Després de sentir-te parlar malament sobre l'IVA,
em pregunto si es podria reformar l'impost per fer-lo més just.
Què ha passat, l'IVA, no?
Per exemple, que sigui més alt els productes de luxe,
cotxes d'alta gama, caviar, rellotges, etcètera.
Sí.
Un canvi així, l'IVA passaria a ser un bon impost?
No.
Es pregunta.
No.
La segona.
Què n'opines de la posició del futbol club Sant Paulí,
club de futbol conegut per la seva posició antifeixista i antimperialista,
sobre el que Israel està fent a Gaza?
Molts cops diuen que les entitats no s'han de posicionar políticament,
per afegir en el no gaire honorable Jordi Pujol,
diuen, diuen, diuen.
Però, en aquest cas, em sembla rellevant,
perquè aquesta entitat sempre s'ha posicionat aquest oient
que ens ha fet arribar aquesta doble consulta.
La farem lleugereta i ràpida.
Doncs no, doncs no.
S'esdevé una tabarra bastant important.
Això ho decidiré jo.
Bueno, si vols, talla'm.
Ara quedarà la cosa bastant inconclosa.
Som-hi.
Bon dia, Tuvarich Anònim.
Gràcies per la teva multiconsulta.
Començarem pel final, si em permets,
el tema del Sant Pauli.
El Sant Pauli, per qui no ho sàpiga,
que potser hi ha gent que no ho sap,
és un equip de la segona divisió alemanya
que té més de 110 anys d'història,
però que des d'en fa 40
ha esdevingut una mena de club de culte
pels aficionats al futbol d'extrema esquerra,
no només d'Hamburg, ni d'Alemanya,
sinó de tot el món.
Per què?
Doncs perquè el Sant Pauli és un club amb valors socials
que van realment més enllà de l'esport.
I ara diréu, hòstia, mira, com el Barça, per exemple.
No, com el Barça no,
perquè els valors socials del Barça
són en la seva majoria brindis al sol abstractes,
quan no directament collonades hipòcrites,
que no passen del compromís
de fer una mica de caritat de tan en tan i poca cosa més.
Ni com el Madrid, evidentment,
per moltes campanyes antiracistes
que faci a favor de Vinícius
i defensades per gent que vota Vox,
que això és una cosa que fa molta gràcia.
A diferència del Madrid i també del Barça,
el Sant Pauli es defineix a si mateix
de manera oficial i de forma molt clara
com un club antifeixista, antiracista, antisexista
i antihomòfob amb polítiques, ojo, concretes,
demostrables i accions molt radicals
contra totes aquestes coses.
I, clar, això no ha passat inadvertit
pels milers i milers d'aficionats futboleros,
com jo, per exemple, no és el meu cas,
però podria ser,
que són molt d'esquerres
i que, per tant, lògicament,
tenen contradiccions i problemes morals,
se senten bruts animant els seus clubs
mercantilistes i sense valors a tota la vida.
I, clar, la llegenda del Sant Pauli
com a club de culte,
com a oasi d'esquerres
en un món tan poc sensible a la justícia social
com és el futbol,
ha anat creixent, s'ha anat estenent,
fins al punt que ara hi ha penyes
del Sant Pauli per tot el món.
Si heu anat, per exemple, a un míting de la CUP,
per exemple, és impossible
que no hagueu vist algun calvo
amb mullet i panxa cervecera
amb la samarreta del Sant Pauli
apretant-li moltíssim la panxa.
Què ha passat amb el tema d'Israel i de Palestina
amb aquest club?
Que l'afició oficial del Sant Pauli,
els socis, diguem-ne,
que bàsicament i per sobre de tot
són antinazis,
i aquí cal tenir en compte,
i és molt important,
què vol dir respecte a l'antisemitisme
ser antinazi a Alemanya,
doncs s'han posicionat d'una manera molt tèvia,
gairebé aquí distants,
sobre el genocidi
que està perpetrant Netanyahu
i la torba sionista a Gaza,
mentre tot Occident s'ho mira
com si fos una sèrie de Netflix.
I, clar, això ha decebut molt
a la massa social santpaulista internacional,
que estan com molt decebuts,
se senten enganyats,
no en tenen com un club
en què en tots els àmbits
té tant sentit de la justícia,
no es posicioni d'una manera més ferma
contra l'estat d'Israel
i a favor de la llibertat del poble palestí.
De fet,
i sense anar més lluny,
m'he informat
i la penya d'aquí a Catalunya
fa mesos que està debatent
si es dissolien o no,
tal com ja han fet altres penyes,
la de Bilbao i la d'Atenes,
per exemple.
És un tema molt interessant.
La d'aquí del Sant Pauli?
O sigui, té una penya aquí.
La catalana, sí, sí.
És un tema molt interessant
i si realment t'interessa,
que m'agrada anònim
o en general a la gent,
recomano molt el llibre Sant Pauli,
un altre futbol és possible,
del Carles Vinyes,
que és un expert en aquestes coses,
i el Nacho Parra.
I ara espera't perquè, Roger,
em sap molt greu,
però encara falta la primera pregunta,
que és la de l'IVA.
Aquí serà breu perquè tinc els ous inflats
i ha d'explicar el tema de l'IVA.
L'IVA és una merda d'impost
perquè recau sobre els consumidors
a finals dels productes.
Per tant, és un impost regressiu.
Què vol dir regressiu?
Que com que no va en relació
al poder adquisitiu,
com que és igual per tothom,
els pobres paguen més
com a percentatge dels seus ingressos
que els rics.
I ara sortirà algú a dir
no, home, perquè com que els rics
tenen més diners, compren més
i, per tant, paguen més IVA.
Bé, quan algú es digui això,
l'envieu a la merda directament
o, si voleu perdre el temps,
li dieu que si heu vist mai
algun ric menjar-se 14 pizzes
en lloc d'una en una pizzeria
pel fet de ser ric.
És absurd, absurd.
Els rics són rics però no són gilipolles
i el que tu proposes, amic i camarada anònim,
de pujar l'IVA dels béns i serveis de luxe
em sap greu, però tampoc canvia la injustícia
inherent al propi impost.
Per què?
Doncs perquè si un poble,
un pobre,
amb tot el dret de ser pobre
i d'estalviar,
estalvia per comprar-se, per exemple,
un anell guapo de noces,
per posar un exemple de bé de luxe,
seguirà sent injust
que hagi de pagar el mateix IVA que un ric.
Espero que amb això s'entengui
i deixeu de preguntar-me pel puto IVA
que em sembla un tema avorriíssim.
Doncs va,
per compensar...
No ha estat malament, eh?
Bé, he pogut seguir el fil de tot,
no sempre passa.
Sí, i m'estaves mirant tota l'estona,
ha estat molt guai.
Avui hi ha públic, per cert,
aquí a l'estona.
Sí, sí.
Han vingut per mi, oi?
D'Andorra.
Abans hi era.
Hem de dir Andorra, no?
Andorra.
Veus?
Andorra.
Anem aprenent a poc a poc.
Andorra.
El tema fiscal a Andorra està bé, eh?
Interessant.
L'altre tòpic.
No és pas cap tòpic,
que és un paradís fiscal.
O no?
Diuen que no.
Atenció a la pregunta també enònima,
que és de les que ens agraden,
curta i el peu.
Hola, Joel.
Com podeu dir que no és un paradís fiscal?
Sembla que la temporada del Barça masculí s'ha acabat.
Per tant, ara crec que és el moment que ens diguis
quin és l'entrenador més comunista que ha passat pel Barça
i quin és el més neoliberal.
M'encanta.
M'encanta aquesta consulta,
que jo ja juraria que havia respost fa temps,
però a més absolutament igual,
perquè m'agrada moltíssim aquest tema.
Quin és l'entrenador més comunista que ha passat pel Barça?
Ho tinc claríssim i el seu nom és Don Ruís Vangal.
El Vangal és el Lenin del futbol
i ara us explicaré per què, estimats camarades.
En primer lloc, Vangal és un entrenador comunista
pel tema de la planificació
i especialització de la producció futbolística.
En aquest cas,
Vangal en tenia l'equip com un conjunt d'especialistes
els quals no demanava més del que podien fer
ni els hi permetia, ojo, fer més del que els hi tocava fer.
Vangal no feia diferències entre jugadors
i exigia la mateixa submissió al sistema,
al Rivaldo, per exemple, que al Bogarde,
que era una persona que tenia les cames de fusta.
I així va...
Escolta, no li va anar malament la primera etapa del Vangal, eh?
Per favor.
En tot cas, tant el Bogarde com el Rivaldo,
sota les ordres del Vangal, treballaven per l'equip.
Tots dos eren importants
i tots dos estaven obligats a fer la feina assignada
seguint al peu de la lletra la màxima socialista,
aquella que diu
de cadascú segons les seves capacitats
i a cadascú segons les seves necessitats.
Més coses que demostren que Vangal
és un entrenador comunista,
també el seu elevadíssim sentit de la justícia social.
Això és innegable.
Vangal volia...
Bueno, restringia les llibertats individuals dels jugadors
en benefici de la llibertat col·lectiva
i entenia els drets i els interessos de l'equip
que estaven per sobre dels drets i interessos individuals dels jugadors.
Vangal no volia estrelles ni vaques sagrades
de la mateixa manera que Lenin...
Perquè l'estrella era ell.
No, no, no.
Perquè l'estrella i l'ego més descomunal era ell.
Ai, no, no, no.
No, no, no, de la mateixa manera
que Lenin no volia oligarquies a Rússia,
doncs Vangal no volia oligarquies al vestuari del Barça.
I per últim i més important...
El més neoliberal.
No, espera, que hi ha un altre tema.
L'abolició...
Perquè aquesta és la mare dels ous.
L'abolició de la propietat privada dels mitjans de producció futbolístics.
Quin és el mitjà de producció futbolístic?
La pilota.
És la pilota.
Per tant, Vangal, la pilota era, per ell,
propietat de l'equip.
I en cap cas d'un jugador,
per molt estrella que fos,
li estava permès apropiar-se de la pilota
i fer el que volgués amb ella.
Vangal, el Lenin del futbol.
I a l'altra banda, qui hi hauria?
Doncs mira, Bobby Robson, per exemple,
que clarament...
Al descansi.
Sí, sí.
I era un gran senyor.
Era molt educat.
No, clarament,
Robson basava el seu futbol en el laissez-faire,
laissez-passer.
Tàcticament era poc intervencionista,
era més partidari del lliure mercat tàctic
i no tenia cap problema en abandonar-se
a l'egoisme individual de les seves estrelles.
I llavors sorgeix la pregunta
de què seria Xavi?
Xavi Hernández, què seria?
No t'ho he preguntat, això.
No, però jo m'ho dic.
Doncs Xavi, ho he pensat,
i seria la socialdemocràcia actual europea.
Una mena d'intent de model mixta,
sense tenir les coses clares,
que porta indefectiblement
i per falta de tàctica,
això és, d'organització,
a un funcionament col·lectiu erràtic,
fruit d'un lideratge pus i l'ànima,
dèbil amb els forts i fort amb els dèbils,
que el porta com a socialdemòcrates
a ser molt socialista a l'assada de premsa
i cada vegada més liberal a la gesta.
Està brillant.
Bravo.
Vas a Montilívia, avui?
No m'aplaudeixen els andorrans
perquè he dit que són un paradís fiscal.
Vas a Montilívia, avui, o no?
A mi, vull a Montilívi.
No ho sé.
No, avui vaig al Festival Límbic.
No pares, eh?
Organitzia Òmnium Cultural
a Santa Coloma de Cramanet.
Està molt bé.
A l'altra banda del telèfon,
un personatge conegut, reputat.
Conegut i reputat, eh?
Estimat.
La identitat del qual els oients
i el Joel Díaz desconeixen
i un servidor sap qui és.
Tu, clar.
Només pot respondre preguntes
amb un sí o un no.
Si hi ha alguna pregunta
que li incomoda tant
que no la vol respondre,
disposa d'un Volta'l.
En joc unes bambes múnic
del número que triï l'Oient.
Es pot respondre ja
a través de les xarxes socials
arroba catalunyaràdio
amb l'etiqueta
suplement catràdio.
Som-hi.
Bon dia.
Ets un home?
Sí.
En el sentit, diguéssim,
clàssic de la paraula?
Sí.
Sí.
Molt bé.
Ets un home major de 50 anys?
Sí.
De 60?
Sí.
Estàs jubilat?
No.
T'agradaria jubilar-te?
No.
T'agrada treballar?
Sí.
T'agrada la teva feina?
Sí.
T'agradaria que Catalunya
fos un nou estat independent
d'Europa
en forma de república?
Sí.
Ostres.
Agafaries les armes
en un moment donat
per assolir
i tal objectiu?
No.
Vale.
Doncs llavors bona sort,
també t'ho dic.
que...
Aviam,
ets comunista?
No.
A veure si algun dia
em porteu un comunista,
també, no?
Ja no en queden.
Ja no en queden.
No ets comunista.
Ets d'esquerres?
Per això et consideres d'esquerres?
Et consideres d'esquerres?
Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé.
Aviam,
què més et puc preguntar?
T'has queixat alguna vegada
de l'impost de successions?
Sí.
Sí, eh?
Home, doncs així tant d'esquerres
si s'ha queixat.
Tant d'esquerres,
tant d'esquerres,
no seràs.
Bé, després ho parlarem.
Aviam, anem a veure
de què et dediques.
Bé, una cosa
que a mi em serveix molt
és que ens coneixem personalment,
degut a que t'hagi hagut
d'entrevistar
en alguna de les moltes plataformes.
Acaba sortint
la pregunta absurda.
No, però a mi això em va bé.
Us coneixeu personalment?
Sí.
Sí.
Sí.
D'acord.
T'he entrevistat?
Fa gràcia
perquè comences a suar
sempre que sona aquesta sintonia.
Estàs suant.
Bé, perquè estic pressionat.
Sí, sí.
Bé.
Et preguntava si t'he entrevistat,
concretament.
t'he entrevistat?
Sí.
Bé, bé.
Anem a veure
què es dedica a aquesta persona.
Que et consideres un artista?
No.
No ets un artista, eh?
No ets un artista.
Ets un treballador?
Sí.
Ets un treballador assalariat?
Sí.
Treballes per a l'empresa privada?
No.
Treballes per a l'empresa pública?
Sí.
Aquesta empresa pública
és una empresa pública catalana?
Sí.
Ah, molt bé.
Ah, molt bé.
No deu ser pas
la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals?
Sí.
Molt bé.
Treballes aquí a la ràdio?
No.
Treballes a la tele?
Sí.
El 3CAT.
Enhorabona.
Enhorabona.
Ah, no, el 3CAT.
Bé, no, ara tots som...
Tots som, tots som 3CAT.
Som un gran magma transmèdia.
No, però a la tele, a la tele, a la tele.
La tele.
Treballes a la tele.
Anem a veure què fots a la tele.
A la tele, diguéssim,
treballes...
part de la teva feina
és sortir a càmera,
és a dir,
dones la cara.
Sí.
Dones la cara.
Sí, sí, sí.
Dones la cara
en l'àmbit informatiu?
Sí.
Treballes a la redacció
d'informatius?
Sí.
Ah, bueno, perdó.
Perdó, perdó.
Ah, espera, espera, espera.
Ja, ja, ja.
Ja t'entenc.
Treballes...
Espera, un moment.
Treballes a la redacció
d'Esports?
No.
Sí.
Ah, collons.
Espera, aquest riure.
Tu i t'era en va ple, ja.
Pots tornar a riure?
Ha, ha, ha, ha.
Crec que sé qui és,
però potser em fot-ho la pota.
Afina-ho, afina-ho.
Me la jugo ja.
No, no, assegura-te'n.
Ets una persona coneguda
per haver-me enllevat
una paraula del francès
i convertir-la en catalana
i universal?
Ui!
Aquesta paraula és
apostoflant?
Sí, està.
Home, Rubirosa!
Hòstia!
Jordi Rubirosa,
bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
I moltes gràcies avui
per jugar al comunista
amb nosaltres.
Quina pau que em dóna,
quina pau que em dóna,
Rubirosa,
l'home que ha fet
un pacte amb el diable.
Sèrio.
Fa 40 anys
que estàs a la flor
de la vida, Rubirosa.
Sí que és veritat.
Home, ara que en té
més de 60, eh?
És igual, és igual.
L'edat és un número
absurdo.
A la redacció d'Esports
de TV3 s'està jubilant
tothom.
Vull dir que no sé
qui si ets el següent, Jordi.
Només us diré una cosa.
Ja sóc el més veterà de tots.
Clar, perquè ha plegat
la IMAP de Monte.
L'altre dia
va plegar
el Canut.
Sí, el Canuto.
Sí, sí, sí.
Aquell, el Bonastre,
ha plegat també?
No.
Bonastre no.
No, no, aquests
van darrere meu.
Jo, de fet,
ja m'hauria d'haver jubilat.
No.
Però com que
un dia em va dir
aviam si et jubiles
d'una punyetera vegada
vaig dir
doncs ara et faré
la cança
i no em don la gana
de jubilar-me.
Ets un tap,
Rubirós,
ets un tap.
Exacte, exacte.
Que no se'n vagi
mai el Rubirós.
Que no se'n vagi mai
el Rubirós, eh?
Ara,
crec que sé
perquè estàs convidat
ara
en aquest programa
i és segur
pel Roger Escapa
perquè el Roger Escapa
està obsessionat
amb el bàsquet.
Sí, últimament, sí.
M'ha tornat...
Bueno, perquè el Rubirós
és el periodista
de la meva infància
perquè jo vaig jugar
durant molts anys
a bàsquet
i en una època
en què Televisió de Catalunya
tenia tots els drets
i feia tots els partits.
Sí, els bons temps, eh,
Rubirós?
Els bons temps.
Els dissabtes i diumenge
sempre hi havia partit
i a la mitja part
feien allò del bàsquetmania,
l'NDA total...
Amb el Lavallini,
el Solozava...
a l'època gran
dels Gasol, no?,
del debut a l'NDA
i, bé, Rubirós
era el nostre mite.
I ho és, i ho és.
Després jo em vaig desconnectar
una mica del bàsquet
a mesura que el vaig deixar
professionalment.
Com que professionalment?
Jo vaig...
Has cobrat mai
per jugar a bàsquet?
Jo vaig...
6 mesos
el Barça em va fer una prova,
vaig estar entrenant amb ells
i em van acomiadar, sí.
I el xavi Pasqual
m'havia entrenat, sí, sí.
Rubirós, ho estàs sentint?
Sí, sí, de debò.
Sí, això no ho sabia.
M'ha de ser un reportatge.
Amb 17 anys
jo jugava al Club Natació Sabadell,
destacava una mica,
era júnior.
De què jugaves?
D'escort-Ale.
D'escort...
Ah, però...
Razablanca tirador,
que diuen.
Sí, i em van fent entrenar
durant 6 mesos
amb el Barça de bàsquet
del Xavi Rey,
que era campió d'Espanya.
Hòstia.
Xavi Rey.
Sí, sí,
i vaig estar allà 6 mesos
fent d'esparring,
d'alguna manera,
i quan va acabar la temporada
em van convidar
un parell de tornejos
per jugar un parell de...
Està convertint una entrevista
a tu, ara.
Perdó, ja acabo.
No, no, però...
El que va passar,
quan va acabar aquest estaix
de 6 mesos,
em van dir,
escolta'm,
ho fas molt bé,
però te'n pots anar
a tornar a jugar
al Club Natació Sabadell,
i fins aquí la meva història
amb el bàsquet professional.
Hòstia.
No està mal.
Aviam, el Natació Sabadell
va tenir un bon equip
en el seu dia
i va fins i tot
aspirar a pujar
a l'ACB.
El barri va entrenar
el Miguelito López Abril,
el Lluís Cortés
era el director esportiu,
el Cabeza Parra
era l'entrenador,
el Cabeza Fill
va sortir allà...
Ho sap tot, ho sap tot.
Vull dir que...
Sí, és que jo vaig ser soci
del Natació Sabadell
durant bastants anys.
El que no hagi sigut tu,
Rovirosa, eh?
perquè, a més,
pot ser que també sigui soci
o com a mínim
molt, molt aficionat
d'un club
molt random
de la Premier.
Em sembla que és el Fulham,
pot ser?
Bé, soc membre
del Friends of Fulham,
sí, és veritat.
Per exemple,
la setmana passada
hi vaig anar amb el meu fill
a veure un partit, sí.
Està molt bé això, el Fulham,
és que és molt divertit.
És molt divertit.
No és aquell equip
del Dodi,
de l'Alfayet?
Correcte, correcte.
L'Alfayet
era el que el va,
diguem-ne,
el va ressuscitar.
El va posar la panoja.
Sí.
A segona, a tercera,
i el van portar a la Premier
i ara és molt divertit.
Sempre animen més
els aficionats rivals
que els de casa.
És sensacional.
És una cosa brutal.
Rubirosa,
jo et vull preguntar
com ho veus
després d'aquest
menys 34
l'altre dia
al Pireu,
aquest cinquè partit
de dimecres
que seguirem
amb intensitat
amb el Macià i la Llueres.
Com el veus tu?
Jo crec que
al Palau
és difícil guanyar.
El que passa
és que no és de rebut
perdre de 34,
sobretot
quan ja
portes una temporada
en què hi ha hagut
quatre resultats
més
en què l'equip
ha perdut
per més de 20 punts.
Això no és de rebut.
Perde un partit
de 34,
jo sempre ho dic,
fins i tot
els Chicago Bulls
perdien un partit
a la temporada
per 40 punts
de diferència,
però en perdien un.
Ja, Jordi.
I després,
i després,
no sé,
però vaja,
vull dir,
és evident
que el dimecres
serà un altre partit
i el Palau
costa molt de guanyar,
molt de guanyar,
perquè el Palau
per als rivals
és una autèntica carretera.
Sí,
i no s'ha de perdre mai
aquest ambient del Palau,
eh?
Ho hem d'intentar.
Sí,
home,
a mi el Palau
com a pavelló
em desagrada
perquè és
fa que bo,
eh?
És el pavelló
més cutre
de l'Eurolliga
de llarg.
De llarg.
De llarg,
però...
I és lleig
com una nevera
que és un pavelló
als anys 70.
Sí,
però té aquella màgia,
té aquella litúrgia.
Sí,
però si tu ets
un equip superprofessional
com és el Barça,
no pots tenir
aquest pavelló.
No,
jo crec,
eh?
Jo crec que...
Si ho dius tu,
el dia que el van inaugurar,
jo hi era...
Ets història viva
del bascot.
Totalment,
totalment.
Mira,
jo aquell dia
li vaig dir al meu pare,
dic,
pare,
vaig al Palau.
i em diu,
però si no tens entrades.
I jo he dit,
vostè no es preocupi.
I aleshores hi vaig anar cap allà
i no teníem entrades,
vaig anar amb un amic meu
i aleshores
ens vam posar l'entrada
a mirar des de fora
i el conserge
ens va dir,
va,
va,
va,
entreu,
entreu,
però sobretot
que no s'us vegi.
I vaig acabar
primera fila de votar.
Ah,
Robirós,
és que tu has nascut
per ser protagonista.
Escolta'm,
diguéssim,
per no allunyar-nos una mica...
Sí,
però això es diu el comunista.
Aleshores,
aquesta curiosa resposta
que m'has fet
quan t'he preguntat
si mai t'havies queixat
de l'impost de successions.
Entenc que no pas queixar
perquè el trobes poc,
sinó perquè el trobes excessiu.
També ha dit que és d'esquerres, eh?
No, no.
Jo em queixo,
jo em queixo,
més enllà de les esquerres
i les dretes,
que a Catalunya
paguem més impostos que enlloc.
Per això no hem d'estar orgullosos,
Robirosa.
No, no,
orgullosos no,
ni orgullosos ni hòsties.
Ai, ai, ai.
Vull dir,
el que no pot ser
és que aquí
paguem la festa de tothom.
Perquè al capdavall,
com que no som un estat independent,
els nostres impostos,
on van a parar
realment,
al final de tot,
és a l'estat.
I nosaltres
paguem la festa dels altres.
La festa de la Díaz de Lluçó a Madrid,
la tauromàquia
i les punyetes aquestes,
les acabem pagant nosaltres
amb els nostres impostos.
És a dir,
a mi m'agradaria,
a mi m'agradaria,
doncs,
que tinguéssim menys impostos.
Jo diria,
jo diria que la recaptació
relativa a l'impost de successions
a Catalunya,
en aquest cas,
això no va a l'estat, eh?
És a dir,
això reverteix a Catalunya només.
Vale, vale,
no fotem trampes,
Rauvirosa,
perquè llavors no...
Bueno, sí,
però jo parlo globalment.
Jo estic cansat
de pagar tants impostos.
Ah.
I aleshores m'agradaria
pagar-ne menys.
Escolta'm,
i si jo he estat pagant
tota la vida
el trenta i escaig per cent
per a l'estat
o per a la Generalitat
o per a qui sigui,
el dia que jo l'apalmi,
m'agradaria que els meus fills
tinguessin el que jo tinc
sense haver de pagar impostos.
I si això és de dretes,
doncs en aquest cas...
Sí, sí que ho és.
Sí, sí que ho és.
Doncs mira,
em sap greu,
però en aquest cas
ho soc.
Mira,
què vols que et digui?
No, però espera,
deixa'm fer-li una petita argumentació.
Ja,
la societat capitalista
té un problema
d'igualtat d'oportunitats
en néixer,
que dic jo, no?
Sí.
O sigui,
tenim un problema
i és que quan una persona neix,
no tothom neix,
només en el moment de néixer
ja naixem
amb diferents oportunitats a la vida
perquè naixem en famílies diferents.
Una manera la més efectiva
de revertir aquesta desigualtat social
en néixer
és precisament redistribuir
la riquesa
en base a l'herència,
que és un concepte
que, tot i ser legítim,
no té per què no ser gravable
perquè és el que fa
que aquest excés
de, diguéssim,
de riquesa
que hi ha en algunes famílies
es pugui redistribuir
a les famílies
que en tinguin menys.
Jo crec que és l'esperit
de l'impost de successions,
Rubirosa.
Bé, mira, aquest esperit
jo ja te'l regalo.
Aviam,
jo ja pago impostos...
Home...
Esclar, esclar.
Jo ja pago
tots els impostos
en el moment de rebre el sou.
Jo els pago
religiosament.
Religiosament.
Crec que,
al capdavall
de la meva vida,
algú altre
no té per què pagar
un impost
de segit.
I a més,
insisteixo,
el que no pot ser
és que a Catalunya
paguen molts més impostos
que la resta de l'Estat.
Queda clar el missatge.
Si revertessin
on revertessin,
vaja,
aquesta és la meva opinió,
que pot ser equivocada.
Dos quarts de dotze del mitjà.
No, escolta,
m'és una opinió
com qualsevol altra.
Jo la trobo equivocada
i seguirem sent amics, eh?
Tu saps, Joel,
a qui va preguntar
al Jordi Rubirosa
Do you know who is Ronaldo?
Hòstia, em sona.
Mira, mira si sóc fan
de Jordi Rubirosa
que et puc dir
a qui va adreçar
aquesta pregunta.
Mira com riu el Jordi.
Aquí,
el Shaquille O'Neill.
Do you know who is Ronaldo?
El Michael Jordan.
El Michael Jordan
li vas preguntar això?
Bé, Joel,
tu ja ho saps.
Sí,
però ara no recordo,
és que tinc molt mala memòria.
Tinc molt mala memòria.
Sí, sí, sí.
Bueno, sí,
és el que he explicat
moltes vegades.
Era la roda de premsa
a París
d'un McDonald's.
Érem 500 periodistes
amb una roda de premsa
avorridíssima,
el Michael Jordan.
Estem parlant dels anys 90,
quan ells estaven actius.
I aleshores
la roda de premsa
era superavorrida.
I la gent preguntant...
I qui la va animar?
Qui la va animar?
El Jordi Rubirosa.
Jo, jo.
Els que pregunten
i s'escolten,
saps?
Sí, tu és tinta,
tu és dífens,
dífensíssim.
Jo pensava que dífens,
que hòsties.
I aleshores
li vaig dir al càmera
tu grava bé ara
perquè no veuràs.
i aleshores
li vaig agafar
el micròfon,
la noia de l'NBA
ja quan va veure
ja tremolava
i jo li vaig dir
amb el Michael Jordan
jo ara vull fer-te
una pregunta
una miqueta diferent
a les que s'han fet ara.
I en aquell moment
hi havia un garbuix
a la sala de premsa
i es va anar
a Paivagan.
I després dic
és una pregunta
que ens interessa
sobretot
els europeus,
els turistes,
els periodistes europeus
i els sud-americans.
I aquí ja es va fer
el silenci.
Entre altres coses
perquè estava ple
d'argentins i brasilers.
I aleshores
jo li dic
Mike,
Mr. Jordan,
jo mai els he dit
pel nom,
sempre els he dit
senyor i tal.
Mr. Jordan,
do you know who is Ronaldo?
En aquell moment
Ronaldo era el Messi
del futbol mundial.
i què va dir?
I aleshores ell
em mira
i em diu
Ronaldo
i jo li dic
yes.
Jo sabia
que em diria que no
i aleshores
diu
no,
I don't.
I aleshores
amb la sella
em fa com diem
i qui és?
I qui és, no?
Dic,
Ronaldo
is the best
soccer player
in the world.
Mira com parla
el tio.
I know,
sí,
no l'estudia mai,
eh?
Diu,
I know Pelé.
I va riure
i va continuar.
I com dic sempre,
l'endemà
a l'equip
que em vaig comprar
l'equip
deia
periodista
sud-americà
Home,
dir-te.
Si periodista
sud-americà
Bueno,
sí que tens un punt
sud-americà, eh?
Bé,
ets molt moreno.
Acustuflant avui
el Jordi Rubirós,
el comunista.
Jo li volia preguntar.
Sí, doncs no tens temps
perquè hi ha propaganda electoral,
hi ha publicitat,
hi ha la Maria Rodríguez
que és una de les grans actrius
que tenim en aquest país
que ens estàs per entrar
i marxeu-vos.
Jo sí,
la Maria Rodríguez
i ja estic quedant a marxar.
Jordi Rubirós,
una abraçada.
Gràcies per jugar avui
amb el comunista.
dimecres
a veure què passa
al Palau.
Allà, allà, allà.
Rubirós,
quedem un dia
per esmorzar, home.
Això mateix.
Vinga, vinga.
Paga el comunista.
Aquest monòleg
que fas a Santa Coloma
és un truño o està bé?
Ja l'he fet
i no era ben bé un monòleg,
però ja va ser ahir.
Però si vols anar-hi,
avui també hi ha
coses molt xules, eh?
Sí.
Molt bé.
Ara quedeu,
ja per privat,
ja us ho fareu.
Vinga.
Molt bé.
Vinga, Joel,
salut.
Salut i ràdio.
Ara tornem al suplement.
El suplement.
Amb Roger escapa.
Avui,
l'Arca de Noguer
des de la fira
Pallars Terra de Cordé
de Trempt.
Per fi,
hem trobat una persona
professional i atenta
que atén la mare
unes hores a la setmana.
Això ens ha donat
molta tranquil·litat
a tota la família.
El servei d'atenció
a domicili de Suara
és un servei presencial
realitzat per persones
professionals expertes
en l'atenció
a la gent gran i dependent
perquè tinguis la tranquil·litat
que reben l'acompanyament
que necessita.
Truca'ns al 937
076
376
937
076
376
i t'ajudarem.
Arriba la setena edició
del Festival
Espurnes Barroques.
De l'11 de maig
al 9 de juny,
concerts de música barroca
en entorn barroc
i amb gastronomia
específica
per a cada proposta.
Vine a la Catalunya Central
a viure experiències úniques.
Més informació
i entrades
a
espurnesbarroques.cat
El 9 de juny
se celebren les eleccions
al Parlament Europeu.
Si aquell dia
has de ser lluny
del teu poble,
de la teva terra,
de la teva ciutat
o alguna cosa
t'impedeix anar a votar,
pots fer-ho per correu.
Sol·licita fins al 30 de maig
la documentació necessària
a qualsevol oficina
de correus
o a
correus.es.
La rebràs
de manera gratuïta
al teu domicili.
Per correu,
el teu vot
té tot el valor.
Ministeri de l'Interior
Govern d'Espanya
www.interior.gov.es
Com embolicar
el teu regal
del Dia de la Mare
per al Cort Inglés?
A casa seva,
doblega amb molt de compte
cada cantonada
del passadís.
Cobreix tot el saló
assegurant-te
que ella queda al centre.
Quan et vegi,
posa el llaç.
Digues,
sorpresa?
Regalar sempre serà
més gran
que qualsevol regal.
5 de maig
Feliç Dia de la Mare
al Cort Inglés
a la botiga
Webby App
Una història
de Carles Porta
Lluny d'apagar-se
el foc de Tor
encara s'encén més.
La Guàrdia Civil
continua buscant
l'assessí de Sansa
entre els hippies de Tor.
La investigació
estava estancada
fins que salta la notícia.
Dos detinguts
en relació
amb el crim del Tor
al Pallars Somerà.
Tor,
segon capítol,
dilluns.
Estrenen exclusiva
al matí a la plataforma
3CAT
i a la nit
a TV3.
3CAT
Líders en crònica negra.
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana.
amb roixer escapa.
Dos quarts i vintre de dotze.
de què rius?
de què m'han recordat.
He fet un...
He anat enrere
i m'han recordat
d'aquella entrevista
tan bonica
que ens vau fer aquí.
Maria Rodríguez,
bon dia o bona hora.
Bon dia.
A veure,
explica'm la història
d'aquesta cançó.
A veure,
jo quan sento
aquesta cançó,
inevitablement,
penso en mon pare.
Perquè és
Gigi l'amoroso.
Ell és així.
Llavors,
mon pare quan era jove
es va posar molt pesat
amb aquesta cançó
tan i tan pesat
que ara només
li diuen Gigi
i es diu José Antonio
i només li diuen Gigi
per aquesta cançó.
Tothom li diu Gigi, eh?
Tothom.
Bé,
menys els seus germans,
però que li diuen Antonio.
Però sí,
tothom li diu Gigi.
D'una manera o altra,
la maternitat
ha estat present
en la vida
de la Maria Rodríguez Soto.
D'entrada,
la vida real
és mare d'una nena
que aviat farà set anys,
crec que ja, no?
Els va fer el dijous.
Imagina't.
Imagina't.
Però la ficció
com a actriu,
la maternitat
li ha arribat
des del teatre
amb l'obra
que ja té uns quants anys
una gossa en un descampat,
des del cine
amb la premiada pel·lícula
Els dies que vindran
i recentment
amb l'estrena de Mamífera,
una pel·lícula
que de moment
ha triomfat
a l'altra banda
de l'Atlàntic
i que ara
el comunista Joel Díaz
mentre marxava
diu que hi va
l'altre dia al cine
i li diu que li va encantar.
Sí.
Déu-n'hi-do, no?
Déu-n'hi-do.
Estàs en el millor moment
de la teva carrera professional,
Maria, o què?
Jo, sincerament,
sí, crec que sí.
És el moment més dolç,
segurament,
i que sento com a més sòlid,
que no vol dir res
perquè ja sabem
a què ens dediquem,
però des de fa uns anys
que sento
que les coses van sorgint
d'una manera senzilla,
que jo em sento
com molt lliure
dalt d'un escenari
o en un set
i estic tranquil·la.
Llavors,
jo soc una formigueta,
sempre ho he estat
i sé que hi haurà
moments de tot,
però és que l'he de disfrutar,
he de deixar de pensar
que després vés a saber
que no sé què,
arriba tan fort.
Doncs fora aquesta prudència,
celebra-ho, celebra-ho.
Sí, sí, tens tota la raó,
tens tota la raó,
ho he de celebrar,
ho he de celebrar.
Perquè tothom parla
amb meravelles
d'aquesta pel·lícula.
Tu creus que l'èxit
de la vida professional
està connectada
amb la vida personal
o no en aquest cas?
Doncs mira,
jo crec que en el meu cas
sí,
no en tots,
vull dir,
perquè a més a més
aquesta feina
és tan ràndom
i és una loteria,
tant és el talent
que tinguis o no,
vull dir,
hi ha un factor de sort
i un factor
de les produccions
i de tot
que no pots controlar,
llavors hi ha algú
que a vegades
et sents afortunada
i a vegades
no et sents entesa
per cap lloc,
però jo he arribat
a un punt vital
en el qual estic
en un dels meus millors moments
a nivells emocionals
de la meva vida
i també professional,
se m'ha ajuntat.
A celebrar-ho, doncs.
A celebrar-ho.
Llavors,
bé ha anat de cul per això,
no?
Ara estàs,
a veure,
ara què estàs fent?
Ara estàs al TNC
amb els criminals,
no?
Exacte.
Avui tens funció?
Avui tinc funció.
Sala Gran?
Sala Gran.
Amb el que suposa
actuar a la Sala Gran.
Exacte.
Anem microfonats o no?
Anem microfonats.
O sigui,
la Sala Gran...
Algú té nasos
d'actuar a la Sala Gran
sense anar microfonat o ja?
No,
és que quan es va fer
el Nacional,
jo crec que els primers anys
la gent no anava microfonada
fins que va arribar
un moment que van dir
aquí s'ha de microfonar tothom
perquè van...
No sé si aquesta història
se sap o no,
però jo l'explico.
Va arribar perquè...
O sigui,
el Teatre Nacional
és aquest temple
grec
que tenim aquí,
no?
Llavors,
la Sala Gran,
pels actors
i jo crec que també
pels guionat
a veure un...
i a tothom la fila 16,
vols marxar,
i no perquè l'obra
no estigui bé,
sinó perquè és que
és com molt complicat
arribar-hi.
Jo crec que hi ha una cosa
d'arquitectònicament
no està ben feta
i a nivell...
No,
i sonorament
tothom diu que sona fatal.
Diuen que van portar
a un...
a un estudió
de so teatral
i d'òperes
i un xinès
o un japonès
i va dir
si la voleu tornar
a tirar a terra
i tornar-la a fer
crec que seria el millor.
Llavors,
jo crec que a partir
d'aquest moment
m'han dit
tothom en micro
tothom en micro
perquè és com molt complicat.
Per tant,
avui tens aquests criminals
al TNC?
Sí.
Com està anant això?
Doncs està anant molt bé,
estem molt contents,
som 16 persones
a l'escenari
i això és una cosa
que no havia fet
en la meva vida
i crec que com a
Teatre Nacional de Catalunya
està molt bé
que s'assumeixi
i és una obra
meravellosa,
hem tingut un procés
fantàstic,
el Jordi Praticoll
que és el director
té un talent infinit
i una intel·ligència
i és molt treballador
llavors,
clar,
aquesta unió
és com meravellosa.
ens hem sentit molt ben
acompanyats
i crec que estem explicant
una història
que és de fa 100 anys
però que ressona
d'una manera absoluta
que és el concepte
de la justícia
i la farsa
que representa.
I des de fa,
hi ha moltes setmanes
tothom parla
d'aquesta mamífera
on tu encarnes la Lola,
aquesta dona de 40 anys
que té tot allò
que podia aspirar,
una feina que li agrada,
un gos que estima
en bogeria,
una relació de parella
bastant tranquil·la
i tot canvia
quan es queda embarassada
i no s'ho esperen,
no?, d'alguna manera?
Exacte.
és aquesta,
bueno,
la Lili volia,
bueno,
és explicar
el dèsig de no ser mare,
no?,
aquesta cosa
que evidentment
tots entenem,
jo,
abans de fer aquesta pel·lícula
no havia entès
que hi havia dones
que potser se sentien
com assenyalades
o criminalitzades
pel fet de no voler ser mares
o pel fet d'avortar
o per moltes coses,
no?,
no hi havia parat atenció
perquè jo aquest dèsig
de ser mare
sí que l'he tingut,
no?,
llavors
no m'he sentit jutjada
en cap moment
i és una manera més
d'entendre la dona
perquè és una d'aquestes coses
que posem al centre
ara que les dones
estan una miqueta més
a dalt
i poden explicar
les seves històries,
crec que és superinteressant
perquè és una manera
d'apropar-se
a tots els racons
de l'univers femení
que li necessitem tant.
Amb l'afegit aquí
que la parella
sí que vol ser pare.
Exacte.
I aquí comença el conflicte.
La història de la pel·li
són tres dies de ficció
que abans de la llei
del sí és sí
si tu volies avortar
l'estat t'obligava
a estar tres dies de reflexió.
Llavors són aquests tres dies.
Llavors és una parella
que t'he parlat
que no volen ser pares.
Però aquests tres dies
de reflexió
fa que hi hagi gent
que no segueixi pensant el mateix.
És a dir,
en aquest cas el pare
i aquí està el conflicte
de la pel·li, no?
I que n'hi ha una
que tira pel dret.
N'hi ha una que tira pel dret.
Bueno, clar.
Sí, aquí hi ha el conflicte.
Tu dius,
tenir aquest desig de ser mare
va ser una cosa
molt premeditada
en el teu cas
o t'hi vas trobar?
Va ser una cosa
premeditada
i buscada
i amb moltes ganes, sí.
Però ara sí penso,
què et portava a ser mare?
Era un desig?
Era com una cosa
que sents
que ho vols fer
i és aquell moment, no?
Clar, tu en aquest cas,
o sigui,
era un desig
i hi havia una reflexió
però moltes vegades
es pren la decisió
per impuls, no?
Segurament, també molta gent.
Jo crec que sí,
que té molt a veure
amb l'impuls
el fet de ser mare.
Perquè després,
quan ho ets, no?
Dius, uau!
Realment és una cosa
que podríem haver
com reflexionat més
que després ja ve, eh?
Tot l'altre
però, clar,
la implicació,
com canvia la teva vida
realment, clar,
no ho saps
fins que no ho ets.
Enyores la teva vida anterior?
En certs moments, sí.
Ara ja no tant.
Què enyores d'aquella vida?
Doncs l'improvisar.
Però ara puc començar
a improvisar més
perquè, clar,
la meva filla
acaba de fer set anys.
És que és molt diferent.
Vull dir,
la meva filla ja és
un animal social absolut.
Animal social, eh?
Animal social.
M'agrada molt.
Animal social, sí, sí, sí.
I llavors hi ha una cosa
com d'independència
i ara ja està buscant
aquesta cosa
de com d'allunyar-se més.
Llavors tornes a recuperar
una mica la Maria d'abans
però costa.
A mi em va costar
ben bé tres anys, eh, fer-ho.
Què és el que t'ha costat
més renunciar?
Aquesta improvisació.
Aquesta improvisació.
I amistats que es perden, no?
Durant aquest camí de...
Sí, amistats.
I dormir.
Jo ho he passat molt malament
amb el dormir.
Sí.
La meva filla és meravellosa
amb tot, mengem dormir.
i jo he passat molta...
He tingut molta son
i jo quan no dormo bé
em transformo.
O sigui, soc...
Et canvia l'humor, eh?
Em canvia l'humor.
Jo soc de necessitats bàsiques
cobertes
i a partir d'aquí ja tiro.
Menjar, dormir.
Però dormir quatre hores
durant molts anys seguits
m'ha costat, m'ha costat.
Clar, amb set anys
suposo que heu fet
l'exercici d'anar al cine, ja, no?
Sí, al teatre i tot plegat.
I què li poses?
O sigui, per exemple,
els dies que vindran
l'ha vist o no?
No l'ha vist.
Ha vist al final.
però no l'ha vist tota.
Tampoc l'ha demanada.
Ella ho sap
i tot plegat.
Mamifera tampoc
m'ha demanat de veure-la.
No ho sé.
I Criminals
estava molt temptada
a emportar-la
però...
Hi ha molta...
Hi ha certa violència
i cert sexe explícit
i he pensat
escolta tu,
ja vindrà.
Ara estic pensant
que els dies que vindran
eren l'embràs real, no?
La teva panxa
no era una protesi, no?
La meva panxa
quan es veu despullada
és la meva panxa real.
Hi ha moltes coses
que són en protesi
perquè quan jo vaig parir
vam revisar tot el material
que teníem
i vam dir
val, falta això, falta això
i falta això.
Llavors hi ha coses
que van abans i després
però sí, sí.
Des que vas ser mare
la indústria
t'ha tractat
amb uns altres ulls
o no?
Jo crec que sí.
I tu amb un embaràs
que va ser tan explícit
perquè el vas ensenyar
en una pel·lícula, no?
Jo crec que a mi
a diferència de totes
les altres actrius
o dones
que apareixen
i són mares
el fet aquest
m'ha impulsat
i m'ha col·locat
en un altre lloc.
O sigui, a tu
t'ha anat bé?
A mi m'ha anat bé
perquè jo, per exemple
amb els dies que vindran
m'he col·locat a nivell espanyol
a mi no em coneixia ningú
i em feia càstings
però no m'agafa ni Cristo
i els dies que vindran
van exposar una part de mi
que em van situar
ja no amb aquesta noia jove
sinó amb una dona
de 30 anys
que pot començar a fer papers
de, bueno, això que ens passa sempre
més gran, de senyora de 35
però que jo sent com més jove
llavors m'ha situat en un lloc
que abans no em situaven
i no pensaran en mi en això.
Vas fer càsting per mamífera?
No.
Això és història.
Això vol dir que estàs ja molt amunt.
Això és història.
Això és història.
És la primera vegada que em passa, eh?
És la primera vegada que em passa
que m'ofereixen un prot a aquest nivell
sense càsting.
La dire i la productora
em van venir a veure les tres germanes
que jo feia el lliure
i em van dir de sopar
i jo vaig pensar
que això deu ser un càsting en cobert.
Però llavors després sopant amb elles
i vaig pensar
si estem treballant ja d'aquí
de com ser el guió
has pensat a alguna cosa?
Què te l'has llegit?
Pots pupinar el que vulis?
I vaig pensar
crec que això va cap endavant.
L'Enric au què va fer càsting?
Sí.
L'Enric sí que va fer càsting.
I amb qui competia?
Bé, és igual no m'ho dir.
Això no t'ho puc dir, tio.
Ja t'ho dic després, si vols.
Home, ell de paternitat
també en sap una estona.
Una estona.
En té dos.
Sí, sí, sí, sí.
Hi ha aquesta connexió màgica
amb l'Enric, no?
Que és, no sé,
si és que ho he hagut de treballar gaire
o simplement és una química personal.
Jo crec que hi ha les dues coses.
Hi ha una química personal,
ens hem fet molt amics amb l'Enric,
últimament hem coincidit
com amb molts projectes.
Ens vam conèixer fot molts anys
fent paper, un paper superpetit,
però no havíem tornat a treballar junts.
I arrel d'això
ens hem fet molt amics
i amb l'Enric és molt fàcil treballar.
Perquè és un tio com molt valent.
No para, eh?
No para, no para, no para.
Bueno, és que té molt de talent
i li agrada molt treballar, llavors, clar.
Mami Farah ha estat una de les pel·lícules triomfadores
també al South by Southwest,
que és un dels festivals independents més importants,
que això va ser Austin,
amb la particularitat que Austin
crec que és un estat antiavortista, no?
Sí, sí, està prohibit l'avort.
Austin, pel que m'han...
Jo no vaig poder-hi anar,
però pel que m'han dit
és com una ciutat a part de tot l'estat de Texas.
Vull dir que és l'única ciutat demòcrata de tot l'estat, no?
Llavors, jo crec que també
que ens agafessin amb aquesta pel·li
va ser meravellós,
però crec que hi havia unes intencions polítiques
clarament del festival
a portar aquesta pel·lícula
i justament la vam estrenar
el 6 de març,
el 8 de març,
el dia de la dona.
Vull dir que tot...
Es va crear com...
Jo no vaig poder-hi anar,
però la productora i la diré que van anar
van dir que van ser un dels debats
més meravellosos
de tota la promo de la pel·li.
Tot el que va passar allà.
de gent gran van i no donar les gràcies
per poder ensenyar això.
Gent molt enfadada,
dones molt, molt enfadades.
Clar, és que és molt fort.
Com te'n vas assabentar del premi?
És que va ser fortíssim, això.
Doncs me'n vaig assabentar
a les 7 del matí
quan em vaig llevar
per fer-li l'esmorzar a la meva filla.
Vaig veure el mòbil
replet de trucades perdudes i de vídeos
que el primer que vaig pensar va ser
s'ha mort algú de la meva família
i no m'he enterat.
Llavors ja quan vaig obrir una foto
vaig veure la Liliana
que és la directora
com amb un premi
amb una evilla
gegant tejana
i pensava
què ens han donat, què ens han donat?
Llavors vaig posar el play
i m'ha dit
que t'han donat millor interpretació, Maria
millor interpretació
masculina i femenina
que va tot junt aquí
que va tot junt.
Déu-n'hi-do, eh?
I va ser molt fort
perquè a les 3 del matí
jo estava dormidíssima.
On la vau rodar?
La vau rodar aquí a Barcelona, no?
A Montbau.
Al barri de Montbau.
Gairebé tot el barri de Montbau.
Vam fer algú
a un poble d'interior del Maresme
que és la Casa de la Mare
i després algunes
diguéssim localitzacions
que eren pel centre de Barna
que jo crec que el que la Lili
volia ensenyar
és com
amb els barris
també les diferents classes socials
que pot tenir un grup d'amigues
o
o les maternitats
que també és molt important això.
El suplement
xerrant amb la Maria Rodríguez
que no para
de fet
crec que estàs preparant una pel·li també
amb el Dani de l'Orden
que és a punt de sortir
La Casa en Flames
que la vam rodar al novembre
va ser un rodatge
també meravellós
molt coral
molt diferent
al de Mamífera
que érem com molt poquets
però
hi vaig descobrir
a l'Emma Vilagasau
que mai havia treballat amb ella
que em sembla
una actriu excepcional
a la Clara Segura
i que fa molt poc
l'Emma Vilagasau
fa molt poc audiovisual
molt poc
fa molt teatre
fa molt teatre
no para
és la nostra reina
del teatre català
a la qual la durem
i vanarem
però
no hi ha manera
que li donin un paper
i ella se sent com
bueno clar
té 60 anys
no hi ha manera
o no vol
bueno no ho sé
jo crec que
ella està encantada
no sé
l'hauries de preguntar
amb ella això
però jo crec que
aquesta oportunitat
ella s'ha sentit
l'ha sentit com un regal
i quan la veieu
al·lucinareu
i no entendrem
perquè no n'ha fet més
o sigui Clara Segura
i Emma Vilagasau
i Maria Rodríguez
totes tres
en aquesta pel·li
i Alberto Sanjuan
Enric Auqué
Macarena García
ostres
carai el Dani de l'Orden
i José Pérez Ocanya
sí
mira Enric Auqué
Macarena García
com ho portes tu
que es parli
de la teva vida privada
Maria
malament
bueno malament
a veure
a mi m'és igual
que la gent xerri
el que vulgui
vull dir
mentre a mi no m'arribi
això
però
el que sí que no m'agrada
és que
en un moment així
professional
meu
que crec que és
pel que se'm fan
les entrevistes
hi hagi interferències
sobre la meva vida privada
perquè crec que això
no li interessa a ningú
o potser sí que li interessa
però no és el que
jo vull vendre
o el que
que és por important
el que està passant
com per centrar-nos
en l'altre
explica'm de què va
aquesta pel·li del Dani
de l'Orden
amb aquest superalenc
que forma part del càsting
doncs
és com una espècie
de drama familiar
és una família
pija catalana
burgesa
que s'ha de repartir
un pastís
no seria el teu cas
no?
no seria el meu cas
no
però mira
a mi m'agafen
per fer de pija
jo estic encantada
de portar
el meu granet de sorra
en el món dels pijos
t'has hagut de documentar
jo m'aprofito
t'has hagut de documentar
gaire o no?
és a dir
amb qui t'has emmirallat
per fer de pija?
no
la veritat és que no
no
no m'he emmirallat
amb ningú
perquè va ser com una cosa
i també la Júlia
que es diu Júlia
el meu personatge
està construït
des d'un amargor
que crec que s'explica
des d'aquí
no des de la seva
condició social
està per sobre d'això
ella
saps aquesta cosa
dels pijos
que caminen
com amb lleugeresa
perquè la vida
no els pesa gaire
tu els veus
és que els veus
d'una hora lluny
home aquest barri
algun sí que em veu
d'acord
i aquesta família pija
què li passa?
doncs s'han de repartir
un pastís
en aquest cas
una casa
que és de la mare
l'Emma Vilarassau
llavors ella decideix
organitzar un cap de setmana
per buidar la casa
i per vendre-la
perquè ja té uns compradors
i és el drama
que passa
durant aquests dies
perquè resultarà
que és molt més difícil
de vendre-la
del que tothom
sospitava
i aquí entren
com tots els drames
familiars
és una família
que no es parla
que no hi ha responsabilitat
efectiva
i que val
el que van
i és molt divertida
i alhora
també a vegades
és molt obscura
i clar
tot això
ho devíeu rodar
fa un temps
ara amb què més estàs
Maria?
doncs ara
estic fent
els criminals
començaré
a reassajar
l'illa deserta
perquè torno
a la vella Roel
però el Miquis
per bé
no ho pot fer
i ho farà
l'Isaac Fèrrit
així que a partir
del 20 de maig
ens hi posem assajar
i després
doncs vacances
que també em ve molt de gust
i tinc una pel·li
per allà
que no puc dir
però que tinc una pel·li
que això em fa molta il·lusió
amb qui?
no t'ho puc dir
continues tenint
pla B o no?
no
saps què passa?
que jo no n'he tingut mai
de pla B
què vas estudiar?
vas estudiar alguna cosa?
jo vaig entrar
a Periodisme
què dius ara?
sí
però per sort
vaig entrar a l'Institut del Teatre
el mateix any
perquè uns pares em deien
bueno Maria
sí d'acord
però si no entres
a l'Institut del Teatre
has de tenir un pla B
llavors jo vaig decidir
val
doncs llavors
m'apunto Periodisme
i si no entro
faig el primer any de Periodisme
i seguim intentant
entrar a l'Institut
fins que entri
però vaig entrar a la primera
i llavors
vaig renunciar
a la meva plaça Periodista
i per sort no?
per sort
perquè ara no sé
no sé què hagués passat
no sé
segur que t'hagués anat molt bé
però
t'hem pogut gaudir com a actriu
Maria et veurem aquesta tarda
als Criminals
i durant unes quantes setmanes
encara
i amb moltes ganes
de veure't també al cine
molta sort
moltes gràcies Roger
un plaer
la Maria Rodríguez
avui al Suplement
fem una pausa
i de seguida tornem
el Suplement
amb Roger Escapa
avui
l'Arca de Noguer
des de la Fira Pallars Terra
de Cordé
de Trempt
així sonen
algunes de les coses
que podries fer
amb un Paujot i Rifter
el Paujot i Rifter
és tan versàtil
que pot convertir-se
en qualsevol vehicle
que necessitis
amb fins a 343 quilòmetres
d'autonomia elèctrica
també disponible
en diesal i gasolina
vine a conèixer-te
el teu concessionari Paujot
ets obsessiu per això
tu amb la feina
amb el teatre?
sí
sí, sí
sóc obsessiu
sobretot
sobretot
quan estic en un procés artístic
doncs
particularment dirigint
hi ha un moment
en què em costa
molt, molt, molt
desenxufar
l'actor i director
de teatre
Julio Manrique
a Colapsa
aquesta nit
a la plataforma
Trescat
i a TV3
viu el Girona Barça
més especial
a la TDT
des de l'espai
Fundació La Caixa de Girona
el 4 de maig
els oients convidats
podran viure
al Girona Barça
i un cop acabat
participaran
en el tercer temps
un esdeveniment
que es podrà seguir
a l'antena
de Catalunya Ràdio
i a través de l'app
al web
i també a YouTube
el 4 de maig
vibrarem amb el Girona Barça
a la comunitat
de la TDT
amb el suport
de Marlex
empresa especialista
en selecció de talent
L'Inca
L'Inca
El teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio
L'amor no està de moda
Del 16 al 19 de maig
arriba la 20a edició
de la Fim Vilaseca
l'apredor de la música
emergent i familiar
de Catalunya
amb Mama Duixa
Vitara
Alba Careta i Henrio
i més de 40 propostes
musicals gratuïtes
per a tots els públics
Del 16 al 19 de maig
demà és ara
a Vilaseca
Més informació
a fim.cat
Recomanat
per Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
L'Inca
Del 9 de maig
al 24 de setembre
el MACBA
presenta l'exposició
Jordi Colomer
Façana
Foto
Festa
Futur
Fideus
En aquesta exposició
Colomer aborda
de manera oberta
festiva
i participativa
la vida col·lectiva
de les ciutats
Més informació
a macba.cat
Recomanat
per Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
L'Inca
A Catalunya Ràdio
Xavier Graset
En aquest creixer constant
que és la vida
hi ha una fase fonamental
és aquesta fina frontera
de la preadolescència
a l'adolescència
una etapa apassionant
Alba Carreras
inspira
respira
i viu
mil emocions
El programa per pares
mares i famílies
amb criatures
entre 0 i 10 anys
Que és per
gent com nosaltres
que estem tot el dia
nens amunt
nens avall
Quits XS
amb Pau Guillamet
i Txell Bonet
Cada dissabte
a la una del migdia
a Catalunya Ràdio
Fa més de 400 anys
les dones de Hunan
a la Xina
es van inventar
el Nusho
un sistema
d'escriptura
secret
per superar
la ignorància
a que la sotmetien els homes
És una font
d'alliberament
també
per denunciar
les injustícies
del sistema
patriarcal
que tenien
El Nusho
un sistema
d'escriptura
femení
xinès
amb David Valls
lingüista
Els viatgers
de la Gran Anaconda
amb Toni Arbonès
Els dissabtes
de 3 a 4
de la tarda
i tota la setmana
a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
12 de maig
Eleccions al Parlament
de Catalunya
Espais gratuïts
de propaganda electoral
Nuestros barrios
se están degradando
se están convirtiendo
en estercoleros
multiculturales
en los que no se pueden
ni salir a la calle
sin que te robin
También han empezado ya
las imposiciones religiosas
sobre todo
para las mujeres
Nuestros comercios
se están cerrando
gracias al gobierno
que impone cargas impositivas
la ilamización de España
avanza
y es necesario frenarla
Este 12 de mayo
defiende Cataluña
defiende España
Vota Frente Obrero
És hora
d'aixecar
les fronteres
de Catalunya
per garantir
un futur digne
pròsper i segur
als nostres fills
per restituir
un estat català
que preservi
la nostra cultura
blindi els valors occidentals
i aturi
la immigració
massiva invasiva
que ens ha omplert
de violència
i barbària
als carrers
Salvem Catalunya
amb Aliança Catalana
Ens cal
un canvi radical
Ni la llengua
ni l'economia
ni el rum
del país
poden continuar igual
La independència
és possible
i un govern millor
també
Confiem en el país
Feu-nos confiança
Voteu
alhora
Soc l'advocat
Rafael Serrano
Fa 63 anys
vaig emigrar
a la meva família
de Córdoba
a Barcelona
La meva família
era una piña
com ara
són les famílies
que arriban
de altres països
hem de creure
en aquestes famílies
i donarles
i donarles les oportunitats
que la meva
va tenir
Inmigrant sí
Catalunya sí
votar por el partit
per un homi
just
La siguiente
vot de Feijo
está creada
con inteligencia artificial
Necesito que pase
la campaña
Carles
Paciencia
después hablamos
Si hace falta
saco de ahí
a Alejandro
Para que no se convierta
en realidad
el próximo 12 de mayo
detenlos
Vota Ciutadans