Bona tarda.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Vegant.
Avui és el Dia Mundial contra l'obesitat,
una malaltia crònica que afecta més de 800 milions de persones al món.
A Catalunya es calcula que la meitat de la població de 18 a 74 anys
té excés de pes, sobrepes o obesitat.
És per això que els tractaments per perdre pes, com el valor gàstric,
han anat guanyant terreny cada any, però, segons els experts en salut,
no tots són tan efectius com ens venen
i, fins i tot, poden malmetre la salut.
Els últims anys hi ha hagut una auge de l'anomenat valor gàstric.
De fet, hi ha multitud de clíniques d'estètica
que el publiciten com un sistema segur per perdre quilos.
Consisteix a introduir amb una endoscòpia
una bola de silicona dins de l'estómac,
que redueix la capacitat d'aquest òrgan
i obliga el pacient a ingerir menys menjar, i, per tant, es perd pes.
Tot i aquest plantejament prometedor des de la sanitat pública
no els posen ni tampoc les unitats contra l'obesitat.
D'hospitals privats ho recomanen.
La doctora Ana de Holanda és endocrinòloga,
experta en obesitat de l'Hospital Clínic.
Sus efectos son transitorios porque este balón hay que quitarlo,
a los seis meses máximo, no se puede llevar más de seis meses,
y hay otros balones que tienen otra tecnología
que se deshacen solos al cabo también de unos meses.
Entonces, termina siendo un tratamiento transitorio
para un problema de salud muy importante
que es consideraba un problema crónico.
Més notícies, en Raül Flores.
El PSC no batallarà d'entrada
per aconseguir la presidència del Parlament
en cas que Laura Borràs acabi sent inhabilitada
pel cas de la institució de les lletres catalanes.
Ho ha explicat la portaveu parlamentària del partit Alicia Romero
en una entrevista al programa L'Hemicicle de Catalunya Informació.
Nosaltres tampoc és que tinguem una voluntat
de mantenir o detenir la presidència del Parlament.
El que volem és posar en marxa aquesta mesa,
que actuï a ple rendiment, amb una presidència,
amb totes les funcions,
i, per tant, que ens posem a treballar per recuperar aquest prestigi.
L'Audiència de Barcelona anula la sentència de l'assetjador
de l'artista Paula Bonet.
Consideren que la jutgessa del cas no va argumentar prou bé
el trastorn mental de l'home
i que la decisió d'internar-lo tres anys en un centre psiquiàtric
no està prou justificada.
L'advocada de Bonet, Carla Valla, ha celebrat aquesta decisió
i ha precisat que ha de quedar clar
que l'assetjador no té cap malaltia mental.
Són declaracions a Catalunya Ràdio.
El president nord-americà Joe Biden va ser operat a mitjans de febrer
d'un carcinoma de pell, segons han informat Fons Mèdiques.
El seu metge ha explicat que van detectar la lesió
en una revisió mèdica rutinària el 16 de febrer.
Li van poder treure tots els deixits malalts
i, tot i que Biden haurà de seguir algunes revisions,
la biòpsia ha demostrat que l'operació va ser un èxit
i no necessitarà cap mena de tractament.
Barcelona incorporarà 16 noms de dones
a places i carrers de la ciutat durant aquest mes.
Figures com l'activista Francesca Vergés
la mestra historiadora Valeria Pouls
i les treballadores de l'antiga fàbrica Numax
donen nom a places i jardins de Sant Andreu,
Sants i l'Eixample, respectivament.
L'objectiu d'aquests canvis
és feminitzar el nomenclator de Barcelona
i homenatjar dones importants per la ciutat.
Actualment només un 8% dels carrers de la capital catalana
tenen nom de dona,
en canvi hi ha un 35% de carrers que porten noms d'homes.
Jordi Rabassa és el regidor de memòria democràtica
de l'Ajuntament de Barcelona.
És important que diguem els noms dels carrers i les places
de manera que s'aproximi al màxim possible
el que és la nostra societat.
Canviarem alguns noms d'homes
que no tenen cap relació amb la ciutat de Barcelona
o que ja no són referents ètics de la nostra ciutat
i, en canvi, incorporarem aquestes dones.
El Girona juga aquest migdia a partir de les dues
al camp del penúltim classificat de la Lliga, el Getafe.
L'equip gironí busca la tercera victòria seguida,
en el que serà el seu partit número 100 a la primera divisió
i que podreu seguir amb el tot gira de Catalunya Ràdio.
També avui a la Lliga de Futbol, al Mirí a Vila Real,
a un quart de cinc, Mallorca a ells, a dos quarts de set,
i a Atlètic de Madrid-Sevilla a dos quarts de cinc.
El Girona juga aquest migdia a partir de les dues
al camp del penúltim classificat de la Lliga, el Getafe.
A les nou del vespre.
Avui es disputen les semifinals de la Copa Masculina d'Ukey Patins,
Voltregaliceo, a les sis de la tarda,
i Barça Reus a les nou del vespre.
L'ACB de bàsquet arriba a la 21a jornada.
Avui juguen tres dels quatre equips catalans.
Manresa Font Llebrada i Unicaja Girona a les sis,
i Saragossa a Barça a tres quarts de nou.
I avui es disputa la prova individual
del Mundial d'esquí de muntanya d'avui a l'Alta Ribagorça
amb la presència de sis catalans a l'estació de Vuitaull.
És la penúltima jornada d'aquest campionat
que s'acaba demà amb la prova de relleus.
Un dels aspirants a medalla és Oriol Cardona,
que no hi participa fins demà.
A Catalunya sempre hem parlat l'idioma dels negocis.
No poses tots els ous al mateix llestell.
Buffar i fer ampolles.
I a Acció, l'agència per la competitivitat de l'empresa, també.
Per això, si tens una empresa i vols transformar-la
per fer-la més competitiva, entra a acció.gencat.cat.
Perquè parlem l'idioma dels negocis.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
L'Olala, el festival de cinema francòfon de Barcelona,
celebra la seva cinquena edició.
Del 1 al 8 de març, a l'Institut francès i al cinema Girona,
hi trobareu una selecció de pel·lícules inèdites
en versió original,
subtitulada amb el millor cinema francòfon del moment.
Més informació a olalafinfestival.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Els Encantats, de David Plana i dirigida per Lucía del Greco,
és la nova producció de la sala Beckett
dins el cicle que el teatre dedica a la família.
Un pare i els seus fills viatgen al lloc màgic del passat
per les escardes familiars.
Del 9 de març al 9 d'abril a la sala Beckett.
Més informació a salabeckett.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Pregunta si és d'Omnium.
Ets sòcia d'Omnium? No.
Hòstia, és gros, això.
Així només pot ser de l'ANC.
Sí, si eren molt amics amb l'Omnium i l'ANC.
Sí, com Esquerra i Convergència.
És Elisenda Palusia? Sí.
Eh!
El suplement. Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Mitzquart de 12.
El comunista.
Mitzquart de 12.
Mitzquart de 12.
Avui defensant el comunista Jordi Evole, bon dia i bona hora.
Molt bon dia, Roger, com estàs? Molt bé, i tu?
Fantàstic. Què tens de comunista, tu, Jordi?
Jo diria que gairebé tot.
De fet, avui publiques un article a l'Avanguardia que es diu
No és no. Sí.
Que ja va una mica d'això, no?, perquè carregues contraferrovial
això que s'emporta en l'empresa blanda.
Jo crec que el comunisme ve del cristianisme.
I llavors, jo, que soc d'una profunda arrel cristiana,
a casa per família, crec que és una manera de reivindicar-se
també com a cristià, el comunisme.
Tu t'has tornat més conservador amb l'edat?
No. No.
Tens les mateixes ideals que quan tenies 20 anys?
Sí, sí, crec que sí.
Segurament no estic tan combatiu, o almenys en aparença,
però sí, continuo fotent els mateixos.
Jo tinc la sensació que, entrevistant, has perdut,
o no sé si perdut és la paraula, agressivitat.
Jo és que crec que tot té el seu moment.
I nosaltres, que vam ser uns, diguéssim, pioners
a la tele dels anys, del principi del 2008-2009,
de fer entrevistes amb punys, diguéssim,
amb un punt d'agressivitat,
jo crec que aquesta fase ha passat, almenys per mi.
O sigui, no em veuria formulant segons quines preguntes
que feia a l'any 10.
Ara no sé, crec que es poden aconseguir moltes més coses
sense l'agressivitat.
Quan revises programes que vas fer fa 15 anys, t'agrades?
No reviso.
Fa molt de temps que no...
Aquella entrevista amb el Pujol que vas fer...
El Tagamaren.
Aquesta l'he vist perquè surta a la sèrie aquesta.
Sí, l'altre va.
Bueno, no, però estava més jove.
Estaves més jove, sí.
No, no...
Tenia vigència.
No em va semblar que estigués caducada.
I demà es trena amb lo de Évole a dos quarts de dou de la nit,
cinc minuts abans de la sexta.
Nou capítol, en aquest cas,
amb un convidat que coneixem de sobres,
però que sempre té moltes coses a explicar,
que és el Juan Carlos Unzué,
que els que hem tingut l'oportunitat d'estar-hi a prop
és una persona magnífica, extraordinària,
i que està afrontant el que li ve a sobre d'una manera exemplar.
Està marcant, no ho sé, un camí, no?
Sí, i jo crec que algú que diu de cop i volta
que a mi m'ha passat això a la vida
i vaig a fer, perquè ho puc fer,
bandera d'aquesta malaltia
perquè es puguin aconseguir més fons per la seva investigació,
jo crec que, no sé, és que només podem que aplaudir-lo
i donar-li les gràcies.
Juan Carlos, que sea la última vez, la última vez...
Que te sabe.
...que me invites a una comida de colegas.
¿Cómo es posible que hagáis una cena y no me invitéis?
Por ahí quieres amigo mío, pero haces una cena y a mí no me invitas.
¿Tan rencoroso eres? ¿Porque te metías a goles?
¿Porque me hiciste triunfar?
Estoy flipando ahora mismo.
Menos mal que no nos hemos enfrentado
ni que he marcado otros goles, que si no ya...
Joaquín.
Ernesto Valverde.
Una lástima que no me hayas invitado a esa comida.
Tenía muchas ganas, porque tengo por ahí un par de anécdotas.
Has muntat un àpat amb el Juan Carlos amb amics.
Sí, sí, sí.
És tota una preparació de l'àpat, el pre i el post-àpat.
Vam quedar...
Vam quedar el dia que començava el Mundial.
El dia que Espanya va guanyar 7 a 0.
Ell hi havia d'anar si arribaven a semi.
Sí, exacte, perquè tenien el fill allà.
I vam gravar aquell dia, en aquell partit, segurament, no?
El millor partit que ha jugat Espanya en l'últim Mundial.
I ens ho vam passar molt bé, perquè era molt festiu,
i no és gens lacrimògen, el programa, gens.
És molt vital.
Es riu bastant, bastant.
Vam tenir la sort que a la taula també va ser el Dani Rovira,
l'actor, que havia interpretat un malalt d'Esclerosi,
en una pel·li que es deia 100 metros.
Es coneixien, ells dos? No.
No, no, no.
Però, bueno, jo els hi vaig proposar,
que a part de dos amics, que eren l'Olga Visa i el Zubi,
que pogués venir també el Dani.
I, clar, el Dani és un tio que té una viscòmica brutal
i que, en totes les situacions, treu petroli perquè els altres riguin.
I hi ha situacions a la taula que fa molta, molta, molta gràcia.
El Juan Carlos Unzu era el suplement del Zubi, no?
Era el tap. El Zubi era el tap del Juan Carlos.
També aquí passava una cosa que jo no sabia
quina relació tindria entre ells.
Perquè, bueno, no deixa de ser el tio que...
I, a part, ho manifesten així, el programa.
Ho manifesten que tenien una rivalitat,
però que, per exemple, compartien habitació a les concentracions.
I hi ha una pregunta que li fa l'Olga Visa,
que li diu que si en aquesta habitació,
en aquestes concentracions,
si entre ells havien parlat d'aquesta rivalitat,
si s'havien demanat explicacions de...
Hòstia, tio, estic jodido perquè tu eres el titular i jo no...
I no havíem parlat mai d'això.
Cara a cara, no havíem parlat mai.
L'Alefant allà al mig dintre de l'habitació
on compartia en hotel, no?
I no ho havien comentat, eh? Exacte.
I Unzu també va coincidir amb Maradona, no?
A Sevilla, potser? A Sevilla, sí.
Explica una anècdota que...
La veritat és que Maradona era un tio amb un carisma
que va demostrar tant a Barcelona com a Nàpols,
com després a Sevilla. Un avançament.
Nosotros nos juntábamos en su habitación,
o en una de las habitaciones de algún compañero,
y nos solíamos juntar allí para tener 16 convocados.
Pues había días de 14, 15...
Incluso yo creo que algún día hasta los 16 hemos estado allí con él.
Pero tomando cerveza, tomando...
Claro, sí, tomándose nuestras copitas.
Se fumaban, ¿no?
Aún cigarro caía, sí.
Había algunos que en aquella época...
Prata en X.
Y sobre todo preguntándole absolutamente de todo.
Imagínate para 15 chavales lo que era Diego.
¿Y sabéis qué nos decía él
cuando le preguntábamos algo de cosa personal?
Y...
Evidentemente, era duro escuchar.
Nos decía...
Chicos, que sepáis,
que os cuento esto,
porque os tengo cariño.
Y yo sé que me he equivocado,
y no quiero que vosotros os equivoquéis.
El Juan Carlos un fue, demà, a lo de Evole,
imperdible, sempre,
i és admirable, no només el Juan Carlos,
sinó tota la gent que l'envolta, la seva parella,
els seus fills, el Juan Carlos.
La Maria, que és la seva dona,
és amb la que arrenquem el programa
i la conversa amb ella és una delícia.
És una delícia perquè...
és que està molt enamorada, el Juan Carlos.
I com parla del Juan Carlos,
és que a mi...
Bueno...
Em seduïa moltíssim
veure-la tan enamorada,
després de tants anys junts,
i cal continuar disfrutant,
encara que la situació sigui la que és.
Hi ha una escena inicial on la Maria l'està dutxant,
el Juan Carlos, que ja no té l'autonomia com per dutxar-se,
i és una escena que...
hi ha un amor, en aquella escena,
l'està pentinant,
perquè el Juan Carlos tampoc pot agafar la pinta ja amb les mans,
i el Juan Carlos li va donar indicacions
de com l'ha de pentinar.
I li va dir a ella...
Izquierda, izquierda.
Ahora ahí, ahí, ahí. Un poquito más.
Y es brutal.
Clar, un dels temes que suposo que surt és el tema de l'eutanasia.
Sí, al final de l'entrevista surt el tema de l'eutanasia.
Los defensores de la eutanasia
siempre han hablado mucho de la muerte digna.
Escucha a ti hablar mucho también de la vida digna.
¿Dónde está la frontera entre la vida digna y la vida indigna?
A ver, mira, yo estoy de acuerdo
con tener el derecho de la eutanasia.
Me parece que es un derecho que depende en qué situaciones.
Saber que lo tienes ahí yo creo que facilita.
¿Pero tú llegarías a solicitar la donación?
Pues si llega el caso
y hay unas circunstancias que entiendo que esto no merece la pena
o que ya lo que he hecho es suficiente,
pues no te sabría decir ahora que... o no te podría decir que no.
Si llega el momento, ¿por qué no?
Está ahí ese derecho y podría utilizarlo.
Pero justamente yo creo que en lo que sí coincidimos
todos los enfermos de la
es que antes de esa posibilidad
de decidir si quieres morir dignamente,
nosotros es lo que queremos vivir dignamente.
Clar, és una pregunta que nosaltres també l'hem traslladat fa poc, Jordi.
I jo vaig veure el Joan Carles amb moltes ganes
d'intentar estirar tant com pugui.
Saber que vindran molt mal dades perquè el tram final de la malaltia
és molt fotut, però d'intentar no recórrer l'eutanasia
abans del que ell... No?
Totalment d'acord.
Jo crec que el Joan Carles mentre es vegi amb força
per poder obrir els ulls i veure la seva família,
voldrà ser-hi.
És una persona molt vital i et dic, fins i tot en una situació
com la que està visquent,
es veu claríssimament aquesta vitalitat d'una persona
que en cap moment tens la sensació que s'hagi de morir.
Passant tres minuts d'un quart de dotze del migdia,
som a Catalunya Ràdio, això és el comunista avui amb el Jordi Ebolé.
A l'altra banda del telèfon hi ha un personatge misteriós
de qui una estona el saludarem, encara no.
Aquest personatge misteriós, la identitat del qual l'és desconeguda
pels ulls i pel Jordi Ebolé,
només pot respondre preguntes amb un sí o un no.
Ens ha escrit un tal Plàcit Diumenge,
de Palau Solità i plegaments.
Diu així, hola, Ebolé, com estàs?
M'agrada molt poder-te saludar perquè tinc una edat similar a la teva,
rondant la cinquantena i em passa una cosa
que voldria compartir amb tu, per si també l'has experimentat.
El meu despertar polític va arribar durant la meva època universitària
quan vaig començar a formar part
dels sindicats d'estudiants propers al comunisme.
Hi ha les birres i els porros, però era una qüestió secundària.
Recordo que les idees comunistes em van enlluernar,
em van en condescendència i em deien alguna cosa com,
quan siguis gran i tinguis alguna cosa, ja en parlarem.
Jo creia que mai canviaria, però m'he fet gran i he canviat
i m'he convertit en un d'aquells catalans
que diem que som d'esquerres en l'àmbit social,
de dretes en l'àmbit econòmic, o sigui, de dretes.
A tu, Ebolé, que segurament has guanyat més calés que jo,
no t'ha passat, no fas plantejaments més conservadors
a mesura que fa anys,
perquè creus que em passa a mi i a molta gent.
Què li ha passat?
Com pot viatjar des del Partit Comunista fins a Vox?
És com si a tu, quan tinguis 90 anys,
et proposen presentar el cabell al gato a la TCTU i dius que sí.
Signat Plàcit diumenge. Endavant, Jordi.
Jo abans t'ho deia.
Jo no crec que sigui més conservador que fa 15 anys.
Al contrari.
Crec que ara mateix...
No sé...
Conservador ve de conservar.
I quan tens un cert estatus
o guanyes un cert calés, o tens una casa, o dues,
la voluntat de conservar potser creix.
Però a mi...
És que seria igual que demà s'acabés el programa,
que passés a tenir, no sé, a cobrar l'atur,
que no tindria cap problema, de veritat.
Tu podries viure sense tele? Sí.
Bueno, viuré sense tele,
doncs no sé, però què més aviat que d'hora.
Ai, més aviat que tard.
Sí? Però tens intenció de retirar-te de...
No, perquè m'ho passo molt bé.
Però jo soc un superprivilejat.
Jo estic fent deu programes l'any.
Onze, com a molt, dotze.
Vius bé, però també perquè fem una gran inversió en el que fem,
econòmica, també.
Jo gestiono els diners que ens paguen per fer el programa.
I una mica l'eslògan de la productora
ens el va marcar el Johan Cruyff,
quan deia allò del diner en el campo o en el banco.
Doncs el diner i el programa.
I si hem d'estar cinc dies a Roma entrevistant la Maruja Torres,
doncs estan cinc dies a Roma
amb un equip de set o vuit persones entrevistant la Maruja Torres.
Això val diners.
Si volgués guanyar més diners, aniria amb un equip de tres persones.
I el fenomen remuntamà, Més, com te l'expliques?
Jo el que no m'agradaria és faltar-lo per la seva edat.
És a dir, crec que el podem faltar per moltes altres coses,
però aquest punt de riures d'ell per l'edat que té,
això no m'entusiasma gaire.
Jo crec que hem de combatre les idees
que probablement defensarà remuntamà Més al Congrés espanyol,
perquè són idees que empara un partit feixista,
però ja està, combatre'l des de les idees,
no perquè sigui un senyor de 90 anys, que no sé si és un 90 o...
89, crec, camí dels 90, sí.
En qualsevol cas, el cascabel al gato, en principi, no el faràs.
No, no tinc la intenció.
No em veig presentant una tertúlia a la tele.
Jo crec que n'hi ha moltes.
Crec que podríem creuar tota la península ibèrica
saltant de tertúlia a tertúlia sense tocar el terra.
O sigui que no...
No t'acaben de convèncer, els tertulians.
Sí, jo segueixo les tertúlies.
A mi m'entretenen, però no sé si cal...
Tu faries de tertúlia?
Què més ja fas de tertúlia sense adonar-te'n, pràcticament?
Jo aquí t'estic opinant ara del remuntàvem.
Sí, però no tens algú davant que no pensa com tu.
D'acord, no hi ha el debat, però jo crec que moltes vegades,
o sigui, crec que tots portem un tertúlia a dins
i hi ha una mena de gent que ja parla com els tertulians.
A vegades estàs amb un dinar i la gent diu coses com...
Deja-me hablar a mi.
I tu dius... Clar, perquè no.
Tu parla, no pateixis.
Però hi ha un tertulianisme instal·lat...
No ens fem trampes al solitari, al mig del dinar de dalt.
Sí, aquest tipus de frases.
No ho sé, crec que la tertúlia és un gènere fantàstic,
però potser ja estem abusant.
I si abusem, entre altres coses, és perquè és barato.
Més consultes.
Mira, ens ha tornat a enviar una nota de veu
un uient fidel des de Taradell, Blai Nàldum.
Hola, Jordi Ebolé, com estàs?
Per deixar les coses clares des del començament,
t'he de dir que no figures
a la llista del meu top ten de presentadors catalans preferits.
No és res personal, eh?, perquè sabeu bona persona
i això és el més important.
Però collons, comences a parlar de segons quins temes i...
En fi, tot això t'ho dic, Jordi Ebolé,
perquè a mi m'agrada anar amb la veritat per davant,
menys a Tinder.
Per tant, passem a la segona cosa més important, el Barça,
que em sembla que tu n'ets soci.
Jordi Ebolé, en el tema esportiu, mira, anem fent.
I l'altre dia ens vam follar al Madrid.
Però a nivell institucional,
el que ens ha passat amb aquest árbit, l'Enrique Negreireth,
o com collons es digui, és una putada molt forta.
Perquè ara no em paren de tocar els collons amb el tema.
Al taller hi ha un tio que ens porta els recanvis que és del Madrid,
i cada cop que ve m'emprenya dient
que si tots els títols de Guardiola no valen res,
que si lo de més no val res, que si el sexte queda anul·lat...
No sé com replicar-lo, Jordi Ebolé.
Bueno, sí que ho sé, trencar-li el nas d'un cop de cap.
Però si em dones un parell o tres arguments per replicar,
m'estalviaràs un moment incòmode a la feina.
Moltes gràcies.
Ah, abans de despedir-me, Roger, una cosa.
En Joel Díaz penses dir-li que torni a fer-lo del comunista,
ara que l'ha fet fora en Seymour Gras?
Què estem esperant, noi? Apa, que tinc feina.
Seymour Gras.
Sí, bueno, és aquest uient que no acaba d'estar al tot fi,
és el blind album.
Endavant, Jordi, què li diem?
Respecte a què? Perquè hi havia...
Hi havia teca. Jo crec que el focus era el Barça.
El Barça.
Amb Enriquez Negreira a tots ens cau la cara de vergonya.
O sigui, no tenim una altra opció
que baixar el cap quan ens treuen aquest tema,
perquè hem tingut diverses directives
que pagaven una quantitat de diners molt important.
Diverses, no, totes, no?
Totes les recents, no?
Bueno, fins i tot Núñez, també,
però en una manera més sistemàtica des de Gaspard.
No s'entén.
No s'entén.
A mi el que em sap greu és que no ho puguem entendre.
Si tinguéssim molt clar a què anaven aquests diners,
doncs dius, hòstia, molt bé,
però és que anaven a uns informes que potser era un full,
potser era un vídeo, potser...
No és re, això, com per cobrar la pasta que cobrava aquest senyor
i el seu fill.
No pinta bé, el cas no pinta bé.
Després hi ha una altra cosa que a mi em fa una mica de ràbia,
però reconec que soc així.
I és que en un altre aspecte de la vida no ho perdonaríem.
És a dir, estaríem molt, molt emprenyats
i l'estriparíem al carnet.
I, en canvi, ja amb el futbol,
com hi ha aquest punt de passió de viure com el vivim,
doncs clar, doncs...
I això ho trobes animant al Barça davant del Madrid...
Demà me'n vaig a l'estadi, al València.
I no pensaré en Enriquez Negreira.
Hi ha molts interrogants que encara no sabem del Cas Negreira.
És greu que no sàpiguen aquests interrogants, perquè és molt fàcil.
Per què se li pagava això a aquest home?
Què feia?
I on anaven aquests diners?
Tampoc està clar que se'ls quedés ell, no?
Diuen que no hi ha hagut un enriquiment,
que també dir-se Enriquez, un senyor que s'enriqueix.
I no sé...
Que no s'hagi explicat encara.
És que és molt fàcil.
Segur que quan li pagues a algú saps per què li pagues.
A casa m'ha arreglat la calefacció
i li he donat 50 euros més l'IVA.
Doncs perfecte.
Però no pot ser que...
És que no passa enlloc que estiguis pagant una quantitat de pasta
com aquesta i no sàpiguis per què l'estàs pagant.
Última consulta.
T'ho feia una pregunta, eh?
Que et deies si recuperaves el Joel Díaz.
Sí, ja estem treballant.
Froilan Putelles.
No depèn només de mi.
Vull dir que el Joel ha de poder tornar, sí.
No, no, sí.
Està aprofitant els caps de setmana molt bé, es veu.
Sí? Sí, home, perquè anava molt estressat.
Ah, sí?
Jo crec que al programa li venia gran, eh?
Tu creus? I tant.
Doncs a mi m'agradava molt.
Això no se li ha dit i de tant en tant també se li ha de dir alguna cosa.
Ara de quin programa parles? Del Zona Franca?
No, clar. Tu creus que li anava gran, al Zona Franca?
Si és per fotre merder, eh?
Com estàs? Tu el presentaries al Zona Franca?
Ho dic perquè n'ha estat temps buscant.
La Danae ho ha fet sensacionalment bé.
Ja ha començat? Sí, aquesta setmana.
Dilluns passat ha començat a fer-ho una setmana.
Me n'alegro molt.
Me n'alegro molt que hagi tornat al programa,
bàsicament perquè a la tele necessitem programes...
Lates. Lates.
I millors presentadors que el Joel.
O sigui, ara hora que posessin la Danae.
Tu l'hauries fet al Zona Franca o no?
No van trucar.
Ara, substituint el Joel? No.
No, no, no. I abans no m'haguessin trucat.
Per què?
Fa molt de temps que no han trucat de TV3
per fer cap programa.
I tu has fet alguna proposta? Sí.
I no has acabat de reixir la cosa? No.
I continuaràs treballant o...?
Per fer algun programa a TV3? Sí.
Jo tinc una productora.
I a Catalunya hi ha moltes productores
i hi ha unes quantes produccions
que tenen moltes productores
i hi ha una sèrie de productores
que tenen bastanta bona entrada a TV3.
No seria el cas de la meva.
No et saps dir per què?
És que no tinc proves de res.
Però això passa.
No... O sigui...
Jo he presentat diversos projectes
i mai he acabat collant cap...
Si un dia passa,
és fantàstic.
Però no sé, tampoc...
No m'obsessiona. No és una cosa que...
El que sí que m'obsessiona és veure sempre
les mateixes productores produint a TV3.
Això m'obsessiona una mica més.
La Lala Freyland-Putell es diu, com estàs, Évole?
No sé si estàs gaire al cas
de l'actualitat de la família reial espanyola
que des de fa temps no deixa d'obsequiar-nos
amb titulars sensacionalistes,
les corrupteles de la Mèrit i el seu exili voluntari a Budavi,
el seu canvi de residència fiscal
per no pagar impostos a Espanya,
el fitze de Freyland per una petrolera de Budavi
per enllunyar-lo de la nit madrilenya,
el divorci de la infanta Cristina i Urdangarin,
la victòria de Federica Influencer, etcètera.
Tot això passa quan l'estat espanyol
té que adonar el govern més progressista de la història
amb un president socialista i diverses ministres de Podem.
I, malgrat tot, ningú es planteja de manera seriosa
la necessitat de mantenir aquesta herència del franquisme.
La possibilitat d'abolir-la a través d'un referèndum
no és una proposta política ferma per part de ningú.
Per què passa?
Si no es planteja ara, quan serà?
Creus que cap dels d'aquí presents
arribarem a veure mai al final de la monarquia espanyola?
I finalment hi ha una pregunta de propina, diu,
A veure, comencem per l'última, que és la fàcil.
A l'aniversari de qui aniries a tocar amb el teu grup?
La Mèrit, Froilán o Urdangarin?
Froilán.
Amb qui engegaries un negoci?
Amb la Mèrit. Uau.
I a entrevistaries, Urdangarin. Sí.
Home, té una bona entrevista. Tots tres tenen una bona entrevista.
Vam estar a punt un cop d'entrevistar a Urdangarin.
I què? Et demanava calés, a canvi?
Vam estar a punt.
Vam estar a punt.
Vam estar a punt.
Vam estar a punt.
Vam arribar molt lluny. No, no, no, què va, què va.
Tu has pagat mai calés per entrevistar algú?
No. No, no, no m'ha calgut.
Bueno, a vegades demanen, eh?
Sí. I ara més, encara.
Ara més perquè amb tota l'oferta de les plataformes
s'ha establert que segons quins personatges
que fan la seva sèrie
o fan una entrevista molt exclusiva
per una plataforma,
doncs ja s'ha establert el costum
que cobrin.
I, bueno, trobes a...
T'imagines que Messi t'hagués demanat calés
per aquella entrevista que li vas fer?
No tenia preu aquella entrevista, però...
Sí, aquella no tenia preu. Aquella no tenia preu.
No tenia preu i...
Però...
Vam estar, això,
però amb l'equip ja muntant el set
per entrevistar l'Ordangarin.
I la cosa es va torça.
Ara diuen que li paguen molta, molta pasta,
l'Ordangarin, perquè escrigui un llibre
i que la seva venjança de no escriure'l
és demanar els 25.000 euros de pensió mensuals
que demana Cristina.
Jo, si els paga la Cristina de la seva butxaca...
Però si no...
No sé, crec que la Cristina cobra 400 de...
Crec que són 400.000 de l'Harari Públic,
una cosa així. No sé si surten els números, eh?
25 cada mes, l'Ordangarin. I de la caixa?
De la caixa, no ho sé. Com cobra?
No ho sé. És difícil que tingui
un sou propi com per pagar aquesta...
Un sou propi del seu treball,
no de l'agacinació de l'Estat
per ser infantil.
Escolta'm, el tema del referèndum sobre la monarquia, què?
Jo crec que no està al carrer, aquest tema.
Malauradament.
A mi m'encantaria que estigués al carrer,
però no crec que estigui ara mateix entre les preocupacions
ni dels catalans ni dels espanyols.
Em sembla que...
que no ho veurem.
O sigui...
La sort que tenim és que les monarquies
es van heretant
i la...
diguéssim que les noves generacions
no...
no pinten massa bé.
Jo crec que la monarquia
acabarà quan els Fruilán
i tots aquests estiguin ja
per agafar el regnat.
Que no sé si li toca, que segur que no, però vaja.
Que tenim una sèrie de personatges
que poden autodestruir la monarquia.
Però no serà per una cosa del poble
que s'aixequi
i vagi a la plaça de la Bastilla.
No crec que passi
i ja et dic, no veig
una forta preocupació
pel tema.
I els presidents de la república...
a mi no m'agradaria estar.
Endavant, Jordi.
Estaria molt bé que fos Joel Díaz,
després de...
No m'ha quedat clar si ho deies de debò
o no ho deies de debò.
Deixem-ho així, perquè així...
Si jo ara dic que era ironia,
és que li estic fotent en laire
un titular a l'agenda nacional.
Ja te l'han fet, que te'n fan diversos titulars.
Em sap greu, perquè, hòstia,
amb el nivell periodístic
que demostra aquest digital a diari...
I tens algun contenciós, tu, amb el nacional?
Tens contenciós ni ganes de tenir-lo,
però, ostres, el que em sembla curiós,
curiós,
és que alguna notícia
que surt al nacional,
l'única web informativa,
per dir-ho d'alguna manera,
que replica aquella notícia
és OK Diario.
O sigui, dos universos, en teoria,
tan enfrontats i tan diferents
i, en canvi, publicen
la mateixa merda.
Això és el que fan OK Diario i el nacional.
No sé si és Pepe Antic,
el personatge misteriós.
Ostres, estaria molt bé, també, Pepe Antic.
Es podrien fer unes memòries maques de Pepe Antic.
Hi ha diversos personatges a Catalunya.
Escolta'm, va, Jordi.
Pepe Antic censurava les fotografies emastelades
quan sortia a la vanguardia.
Això és cert.
Això és cert.
En una altra època, clar.
Després ja va caure del cavall
i ja va veure que l'objectiu era
tancar i tancar.
Bueno, Jordi, comencem o no?
Sí, perdó, perdó.
Endavant.
Hola. Només sí o no, no?
Sí.
Ets català?
Sí.
Mmm...
Ets futbolista?
Sí.
Uau.
Ets futbolista del Barça?
Ex.
Ex. Edit ex.
Has de poder dir sí o no, només.
Sí o no. Sí, per això s'ho ha pensat.
Ets futbolista del Barça?
És futbolista, per això ja s'ha oblidat que era sí o no.
Eh...
Defensa?
No.
Davanter?
Sí.
Tia...
S'ha anat molt bé de seguida, eh, Jordi,
perquè les dues primeres preguntes...
Però no reconec la veu.
Espera, espera, espera.
Jo crec que és important saber quina època, no?
Ah, sí.
Anys 80?
Eh...
Els anys 80 estaves en actiu?
No.
Ah...
Abans dels 80 estaves en actiu?
Sí.
Hem de tirar enrere.
Sergi Reixac?
Sí.
Jordi Evole, brutal.
Charlie Reixac, bon dia i bona hora.
Escolta, vaig a la Gau 81, però bueno...
Ah...
Era...
Era una mica abans.
Ets un geni, Charlie.
O sigui, em fa molta il·lusió.
Us coneixeu o no? Personalment, algun cop ens han saludat.
Té una altra vista, eh? Hòstia, si la té.
El dia que ho volia explicar tot...
És que el Charlie no ho ha explicat mai tot.
Què va, què va.
Però, home, és...
És mític i em fa molta il·lusió
que heu triat el Charlie per fer aquesta sorpresa.
Charlie, com estàs?
Molt bé, home, anem fent, anem tirant.
Clar, de salut estàs fantàstic, per això.
Home, toco fusta, però de moment sí, gràcies a Déu.
Quina edat tens, ara?
Quina edat tens, Charlie, ara?
76.
I encara vas a buscar l'esmorzar amb bici o no?
No, no, vaig a sortir amb bicicleta, vaig a jugar a tennis,
vaig a jugar al pàdel,
per tant, amb el dèficit que jugo a pòl,
em vaig distraient, saps?
Hòstia, Charlie, un dia hauràs d'explicar,
bueno, tot el que passava fora del camp,
quan éreu joves i estàveu a la plantilla,
perquè a mi m'han explicat que, hòstia, triomfàveu molt.
No, no, això, com dic jo sempre, més paga formatge.
No és veritat.
No és veritat.
Però ja sé, una època és el vaig, el sentit de què...
De coses, era una...
També ho continuen sent ara els futbolistes,
però era una classe molt privilegiada.
Bueno, saps que la gent coneguda
sempre amb aquest esperit sempre ha tingut una certa facilitat.
Sí, també és veritat.
Escolta'm, Charlie,
no sé si vas veure l'altre dia el Barça al Bernabeu,
suposo que sí. Sí, home.
I què? Home, va ser...
Jo crec que va ser un partit que els va replegar els dos equips,
no en el millor moment, eh?,
tant el Madrid com el Barça,
que estaven una mica...
I el partit va ser una mica avorridat,
més lluita, baralla, molta falta,
i d'alguna manera no va ser un partit maco
com el Madrid acostumats en els últims temps.
A mi em va agradar, eh?,
que guanyéssim amb un 35% de posició de la pilota.
Sí, bueno, saps què passa?
Que al final, amb això del món de futbol,
hi ha tantes opinions que tothom diu la seva, no?
I la veritat és que al final el futbol,
aquest acte,
és de guanyar, no?
I diu ser aquella frase feta que diuen...
Home, és guanyar brut que perdre net, saps què vols dir?
La gent diu... No, l'important és ser...
No, no, al final és guanyar, guanyar, guanyar,
i com sigui.
I el Barça, doncs últimament,
sempre que ha guanyat, ha guanyat jugant bé i fent-ho bonic,
i ara potser està guanyant
i no jugant tan bé i no sent tan bonic,
però al final l'important és guanyar.
Jo recordo una roda de premsa de Luis Aragonés
que li preguntàvem per l'estil de joc.
Crec que no era encara amb la selecció,
potser estava entrenant encara a Madrid,
i ell li deia al periodista...
Ganar, ganar i ganar, ganar, ganar i ganar.
Deja'm parlar del sistema,
perquè aquí em piden que ganem.
El Barça no funciona mai.
Jo crec que no funciona i sí funciona.
És a dir, jo crec que aquesta temporada,
si guanyem la Lliga en partits com l'altre dia del Madrid,
espero que no surti ningú a dir...
No necessitem l'ADN.
Primer, que jo m'agraden molt les coses híbrides i masclades.
No crec que necessitem aquesta pureza.
Aquí ens mata moltes vegades la pureza.
Nosaltres no podem donar lliçons de res.
Anem dient que si més que un club,
que si el millor futbol que es fa a Europa,
no anem per aquest camí.
No cal.
De tant en tant està bé guanyar sense jugar massa bé.
Estàs d'acord, Charlie?
Sí, home, generalment,
generalment, quan es juga bé, generalment guanyes, no?
Però a vegades, jugant bé, expert, no?
I a més, hi ha una cosa molt clara que li deia ell.
Per exemple, l'ADN. Què és l'ADN?
Tocàveu un equip de futbol que avui en dia tothom...
sembla una partida d'escarts, que el 4-2, 3-1,
que el 4-4, 2, que el 4-3, 3...
I jo sempre dic una cosa, els sistemes.
Els sistemes de futbol,
jo sempre dic que l'entrenador fa una exposició de la jugada,
però el que pot passar per després
és que la gent es va llogar per allà al camp.
I cadascú va on pot i on va la pilota.
Per tant, pot passar 50.000 coses.
I l'ADN del Barça no pot ser mai igual,
perquè els jugadors són diferents.
Hi ha jugadors que tenen un sistema de jugar
i una manera de fer, i uns altres d'una altra manera.
I, per tant, el mateix sistema,
com els altres, és totalment diferent.
Tu, he voler que t'agradaria saber del Charlie.
Què li preguntaries, allà,
en una entrevista d'aquestes que fas pausades?
A mi m'encantaria que m'expliquessis
moltes coses del Johan, moltes.
Per mi, una de les frustracions,
jo tinc diverses frustracions d'entrevistes
que no he pogut fer, una és Armando Maradona
i una altra és Johan Cruyff.
A mi, no sé, el Cruyff, quan parlava,
és que era tan pragmàtic, tan clar amb el que deia,
tan clar, a vegades, amb aquest llenguatge, que també...
Sobre la relació Charlie-Cruyff,
se n'ha escrit molt, no? Sí, sí.
I no sé si es van enfadar, si no es van enfadar...
Mira, heu dit moltes vegades.
Vull dir, hi ha hagut gent que ha tingut interès
en que el Cruyff, jo estava que ens haguéssim enfadat, no?
I jo t'ho dic en sèrio, i no es pot quedar bé.
Amb el Cruyff no he tingut mai cap problema,
ha sigut un dels grans amics que he tingut,
però al final, bueno,
algunes persones van voler veure coses,
diguéssim, una mica diferents, no?
Quan ell va marxar, jo també vaig marxar,
i després vaig tornar al cap d'un any,
i vaig fer de...
Sembla que jo vaig parlar amb ell.
Dic, escolta, tu, si jo tornés al Barça...
Dic, no, a mi m'agrada.
Al mateix moment no té gaire bon cap de primer equip.
I me'n recordo que jo vaig fer de scouting pel ai,
i feia això, perquè ja quan vam plegar, precisament,
el Robson, que va venir amb el Maurillo,
ja volia que jo estigués amb ell el primer equip,
i vaig dir, home, no és sèrio, jo serà molt curif,
no puc estar el primer equip, m'entens?
Però bueno, la gent ja va començar a especular,
i va donar la sensació que jo estava enfadat,
però a la veritat, res.
Sí que és veritat, però, que...
és a dir, fa la sensació que el Charlie,
qui l'ha reivindicat els últims anys,
és tot l'entorn de Sandro Rossell,
i a Cruyff, qui l'ha reivindicat,
és tot l'entorn de Joan Laporta, no?
I no sé si, com que són dos personatges
i aquesta sensació també la comparteix, Jordi.
Bueno, és que tot això que estàs dient, per mi,
és molt català, tot plegat. Sí, sí.
Necessitem sempre dos bàndols, dues trinxeres,
si tu estàs amb aquest no estàs amb mi,
si tu estàs aquí no estàs amb l'altre,
i jo crec que la vida és més senzilla.
I a mi, per exemple, el que explicava això,
el Charlie, jo crec que el Charlie amb el Cruyff
potser li va passar això que passa a vegades
amb els amics o amb les amigues,
que tenen un nòvio o una nòvia,
i s'ho deixen.
I tu vas al teu amic o a la teva amiga
i dius que a mi m'agradava molt el teu nòvio o la teva nòvia.
I a tu t'importaria si jo ara, no sé,
intentés sortir amb ell o amb ell,
i normalment et diuen,
home, no, tu fes, si t'agrada,
jo ja no estic amb aquesta persona ara,
quan aquella persona et veu que ho has aconseguit.
Et deia que els ex no es toquen. Exacte.
I jo crec que potser al Charlie
alguna cosa així li podia passar amb en Cruyff.
Sí, però tu fixa't que històricament
ha passat moltes vegades, això.
Per exemple, va passar, per exemple, amb el Pep Guardiola
i el Tito Villanueva, que semblava que al final
també s'havien ballat i que no.
I era un problema, sempre sembla,
que quan, per circumstàncies,
vull dir, per circumstàncies,
comunístiques, diguéssim,
arribi un moment que la cosa va malament,
perquè sempre, com totes les coses de la vida,
hi ha un començament i un acabament.
I quan al final hi ha aquell famós...
tot bé, com a conseqüència de que...
ens estaven ratificant com a entrenadors del Barça,
i resulta que és una fotografia
de l'ensemblaquador Joan d'Espart,
amb el Robson a Madrid,
i resulta que estaven a escenes nostres
posent un fitxatge per la propera temporada.
Allà es munten un lio espectacular,
diguéssim, arriben allà,
volen donar explicacions,
i al final acabem allà com el Rai d'Eurora.
Automàticament el Curif és cessat,
llavors jo me'n recordo aquell dia,
em diu, bueno, tu et quedes aquí,
que al final hem de jugar contra...
com se diu, contra el Murci o un equip d'aquests,
i, escolta, dic, si et marxo, jo també marxo.
No, no pot ser, tu, una segredada aquí.
Total, fixa't, tu dius què vaig fotre,
me'n vaig anar allà, vaig anar concentrat,
me'n vaig portar el Jordi Curif,
el Jordi Curif no va voler venir de la concentració,
i vaig tocar amb el Johan,
i dic, mira, tu, el problema és tu i jo i ell i el club,
però ell ha de preguntar-se,
no preocupis que vingui, que jugarà, total.
Me'n recordo, que bé.
El dic, vols jugar?
I diu, sí, doncs jugaràs, tu hi deu més, vinga, ho poso,
juguem el partit,
i quan falten deu minuts el trec,
la gent, ovació, espectacular, perquè era el fill del Curif, això.
I plomàgicament, la junta negativa, emprenyada amb mi,
perquè m'havia fet pesa,
diguéssim, m'havia fet aquest moviment, no?
Vull dir que, al final, sempre el moviment que fas,
hi ha uns quants que els molesta i uns quants que els fa gràcia,
per tant, vull dir,
hi ha vegades que, faig el que facis, sempre quedes malament.
Ostres, és boníssima, aquesta història amb el Jordi Curif
a la setmana que cessen el Johan.
A mi em va tocar aquell dia, jo estava de bacari a Radio Barcelona,
i era l'època que s'estaven fent els pactes entre Pujol i Aznar.
El Majestic o abans?
Era just abans del Majestic,
i amb Pujol anava els caps de setmana a Madrid a negociar.
Llavors, a mi m'enviaven de la ràdio a l'aeroport del Prat,
i ens deien per quina porta sortiria de Pujol,
i allà t'havies d'esperar.
Ja no hi havia l'avi, aquella època.
No hi havia l'avi.
I recordo que va sortir Pujol, clar, jo anava allà,
jo estava de bacari, havia de cobrir el que toqués.
I a mi el tema de la negociació política,
ja estaven allà, els periodistes que dominaven molt més.
I jo li vaig preguntar aquell dia a Pujol
pel cessament de Johan Cruyff,
i em vaig emportar el meu primer Això no toca.
Ah, molt bé.
Sí, sí, és de l'any que devia ser 99...
no, no ho sé, 93?
96.
Doncs sí, jo havia acabat la carrera just llavors,
i feia aquestes coses.
Escolta'm, i el Pep Guardiola, tu, heu voler
i l'has intentat entrevistar alguna vegada, o no?
Sí, sí, sí.
Estàvem treballant, jo.
Sí, jo crec que algun dia passarà.
Ara, per exemple, aquesta setmana ha col·laborat amb nosaltres
amb aquest vídeo que li hem fet al Juan Carlos.
Li estic molt agraït perquè no tenia cap necessitat de fer-ho,
i el tio ho va fer immediatament.
I m'encantaria entrevistar el Pep, m'agradaria moltíssim.
I ara que escoltava el Charlie,
jo crec que el Charlie ens cau tan bé,
perquè d'alguna manera representa
aquells jocs que sí que crec que
segurament són els millors anys de la teva vida,
quan estàs una mica despertant de l'adolescència,
estàs anant a la universitat o a l'institut,
o estàs començant a treballar,
i clar, el nostre entreteniment
és els capítols del Força Barça.
I la parella del Força Barça
que feien el Cruyff i el Charlie,
que feien el Javi Martín i el Alfonso Rus,
allò era... o sigui, jo veig allò i soc feliç.
I quan veig el Charlie, soc feliç.
Penso, ostres, hi ha hagut coses molt xules en aquesta vida.
Avui, el comunista Charlie Reixac versus Jordi Ebolé.
Una abraçada ben forta a tots dos.
I cuida't, moltes gràcies.
Gràcies, Charlie. Una abraçada ben forta.
I moltes gràcies al Jordi Ebolé,
que avui ens ha acompanyat també una llarga estona en aquest suplement.
Sort també amb lo d'Ebolé i el que vingui.
Però què posen avui al Nacional, no?
No ho sé, segur que alguna cosa ens dedicaran.
José Antic i Eduardo Hinda, publicant el mateix.
És acollonant.
Una abraçada, Jordi. Una altra.
El suplement, amb Roger Escapa.
Para un...
Tenta obrir la porta, Maralba.
Va, va, va, deixa-la anar.
Terestega!
Terestega!
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT, la transmissió d'en Torquemada.
Diumenge, a partir d'un quart de quatre,
la TDT del Barça-València a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Ei, perdona, una estrella.
Ei, una estrella.
Perdona, una estrella.
Una estrella.
Què? Un crit valent?
Vinga, tots units fent força.
Una estrella!
De seguida.
Estrella Damm, la cervesa del Futbol Club Barcelona.
Jo soc del RAC,
perquè em protegeixen en qualsevol tipus de vehicle.
Si vaig amb cotxe o amb moto i tinc una varia,
la reparen al moment o em deixen un vehicle de substitució.
I si vaig amb bici o amb patinet,
em cobreixen si em faig mal o faig mal a algú.
I tu, vols moure't sense preocupacions?
Festa del RAC des de només 41 euros l'any.
RAC i som per ajudar.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
I CaixaBank.
L'app de Catalunya Ràdio evoluciona amb tu.
Sí, sí, amb l'aplicació Catalunya Ràdio sempre...
Cada cop més intuïtiva, més fàcil, més útil, més personal.
Entra-hi per seleccionar els teus continguts i programes preferits.
Configura les notificacions
segons els teus temes d'interès i la teva demarcació.
A més dels nostres quatre canals,
t'ofereix una selecció d'àudios a la carta,
una llista cada dia més gran i variada de podcasts...
i de continguts digitals exclusius.
Tot a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Festa la teva.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Catalunya Audio.
Com podem convertir l'eparcitat en un repte?
Cap a un mà, el món de demà en comunicació?
Això és longuàrbia.
A aquest ràdio.cat o a la nostra app
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Els dissabtes podeu trobar els continguts exclusius en podcast
de l'enguàrdia de l'Enric Alpena,
l'ofici de viure d'en Casper Nandez,
el Revolució 4.0 de la Xantal Llovina,
l'informatiu en anglès Feeling the Sink
i la música popular del Sarda.net.
Catalunya Audio.
Catalunya Ràdio.
TTA, tècniques en transmissions automàtiques.
És ara have-offs, passió pels canvis.
Ja som a granollers a les millors instal·lacions de Catalunya.
Reparació i manteniment de caixes de canvi,
professionalitat, servei, qualitat i garantia de reparació.
Més informació a have-offs.es.
Seguim amb la temporada de BCN Clàssics.
El 24 de març, el pianista Denis Kozuhin
i l'orquestra de ràdio Frankfurt
ens oferiran la mítica Xeresat.
I el 13 d'abril sonarà el concerto d'Aranjuez
i el bolero de rebel
amb el guitarrista Pablo Sainz Villegas
i l'orquestra nacional belga.
A les entrades a bcnclàssics.cat.
Soc optimista de mena
i si he de fer gaire cas de les notícies, ho tinc clar.
Un 30% dels espanyols
han deixat de tenir interès per les notícies,
però una gran majoria continua dedicant 20 minuts a reflexionar
per veure la realitat tal com és,
explicada des del rigor i l'objectivitat
amb la ment oberta.
Informació des de tots els punts de vista
perquè tu tinguis el teu propi punt de vista.
20 minutos, diari obert.
La FAC, Factoria Cultural de Terrassa,
presenta l'11 i 12 de març el Béjar Ballet Lausanne.
La prestigiosa companyia porta una coreografia d'agil roman
i les set danses gregues del mític Maurice Béjar.
Gaudeix d'aquest espectacle de la quarantena temporada
d'IDBA de dansa de la Fac Cultural.
Entrades a la faccultural.cat.
Aquest cap de setmana, al tot xira,
seguirem les jornades de l'Iga amb el Getafe Xirona.
La riconxa, tindré que sacar-me el títol oceà de català
per estar a l'altura.
Què fas per aquí? Què passa, Clupet?
Últimament vens molt per Barcelona.
¿Qué harán este fin de semana en el tot xira?
Doncs mira, dissabte fem el Getafe Xirona
i diumenge el Valladolid Espanyol.
I viurem la prèvia del Barça-València.
Serem a la Copa d'Ocaipatins a Calafell
i assecarem el taló del Mundial de Fórmula 1
amb la cursa de Beren. Tot gira.
Dissabte i diumenge, des de tres quarts de dues,
amb David Clupés.
Soc Leo Messi. Recordeu el meu nom, per si torno.
El suplement, ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapà.
6 minuts per arribar a les 12 del migdia.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio.
De seguida, després del bulleter de notícies de la Neus Bonet,
el suplement, l'hora de llevar-se amb l'Andreu Joanola i l'Alba Riera.
Bon dia i bona hora a tots dos.
Bon dia.
Que, realment, avui encarnen l'hora de llevar-se,
perquè les dues cares que tenim en aquest estudi...
Bé, l'Alba Riera fa molt més bona cara que l'Andreu Joanola.
Però és veritat que faig menys bona cara del que faig normalment.
Hi ha una hora... hi ha algun límit.
Sempre fa més bona cara, l'Alba, que jo.
Tu fas molt mala cara. Molt mala cara, sí.
He dormit molt poc. Però aquí estic, eh?
Com sempre, un dissabte més. No fallo mai, eh?
No t'ha passat com Marta Torné, que ha arribat una mica...
Ah, sí? Què li ha passat?
6 hores de programa. Clar, clar.
És la teva feina. És la teva feina, Roger.
Sí, sí, però vull dir que... Què li ha passat a la Marta?
No, que a vegades l'alarma no sona quan toca.
S'ha adormit, no? Sí.
Li passa, això, també. Escolta'm...
I vas anar a dormir molt tard, Andreu?
Vaig adormir tard. Molt tard, no. A cinc.
A cinc.
Tu, Alba? A les dues i mitja.
Per què treballes, avui? Perquè avui treballo.
Exacte. Jo també.
Com van els nervis, nois? Estic molt nerviós.
Jo millor no contesto.
He somiat dues vegades aquesta setmana,
com que em caia de l'escenari, com la Jèssica Chester.
A veure, l'Andreu Joanola i l'Alba Riera, aquesta setmana...
De fet, és dijous. Dijous nou.
I, a més, crec que es pot veure per TV3 i per Catalunya Ràdio...
són els presentadors de la Gran Gala dels Premis Enderrock.
La grandíssima gala. Vint-i-cinquena gala.
Vint-i-cinquena gala a Girona.
I, a més a més, avui per això dedicarem l'hora de llevar-se...
a la música en català, d'anar a concerts en català...
i de les coses que et passen quan vas a un concert de música catalana.
Això serà d'aquí uns instants.
Avanceu-me al que passarà aquest dijous.
Què esteu preparant? Teniu un guió?
Hi ha un guió. Us el fa vosaltres?
No. És difícilíssim, eh?, presentar una gala.
Ja ho sé, ja ho sé.
No cal que facin més pressió. Qui escriu, el guió?
El Jordi Caballer. Jordi Caballer.
Aviam, et diré una cosa.
Vam dir-s'hi molt ràpid, llavors.
Quan hem vist la dificultat de presentar una gala,
que és el que dius tu, molts nervis, però jo crec que moltes ganes.
Jo tinc moltes ganes que arribi el dijous.
Jo vull que passi ràpid indoloro.
No, però jo crec que ho gaudirem molt, perquè, més a més, és superxulo.
Això sí que no ho puc dir, perquè enderroc em mataria,
però hi ha unes actuacions superxules,
perquè he vist qui actua i està molt bé,
i crec que hi haurà després una festa...
Ens han promès una festa.
Ens han promès una festa.
Això no... Tot això ja està...
El que ens heu d'oferir a vosaltres és que la gala estigui bé...
Es pot defensar de manera coherent?
Sí, també ens el deixen fer nostre.
Ho sap fer molt humor? Aquest és el perill, a vegades.
No, no. Li hem baixat el volum.
És que no som humoristes, l'ALBA-IO.
Però l'altre dia vam fer com fan els actors.
Una lectura.
I prou vents, ho vam passar molt bé.
Jo m'ho vaig passar bé assajant.
Vam fer una lectura a les oficines d'enderroc,
que teníem persones d'enderroc allà mirant-nos, avaluant-nos,
i era com una mica violent, però bueno, s'ha de fer això.
S'ha de fer paràvia amb què entra i què no.
I la indumentària la teníeu ja preparada?
La meva part preferida.
Jo la tinc preparada però la tinc pensada que serà traja i collal.
Com ho veus?
Bé, o sigui, vestit i un jersei de collal.
Elegant, elegantíssim.
I bambes o sabates? Sabates.
Sabates o què? No soc futbolista, jo.
I tu, ALBA?
Jo vaig amb un vestit blanc molt maco d'uns nois dissenyadores de Barcelona
i he aprofitat per fer una mica d'activisme.
Palabra d'honor o...? No. Collal.
Collal. Collal.
Palabra d'honor. I unes botes.
Però jo necessitava sentir-me assegura en algun dels àmbits,
llavors he decidit anar guapíssima i tinc bastant guanyat.
Vas amb botes? Sí. Hòstia.
És que és hivern, cadascú amb mix.
Puc dir una cosa? M'estic quedant sense veu.
Què puc fer? Doncs anar a dormir d'hora.
No. Sant Gibre.
Però què fas, tu, per exemple, per la veu quan no la tens bé?
Pròpolis. Pròpolis, eh? Pròpolis.
Jo m'estic fotent una cosa que crec que no...
No ho diguis. Crec que no va bé.
Jo soc nerviós, soc un flam ara mateix.
I què més us neguiteja?
A mi em neguiteja molt al començar.
O sigui, perquè la gent estarà freda.
Però és pitjor els moments previst que un cop entres a l'escenari.
Sí. Estic molt d'acord amb això.
A mi precisament són els dos dies abans.
O sigui, jo veig com la setmana que ve,
veig dimarts i dimecres mals dies,
amb molt mala panxa, molt nerviosa, tal,
i un cop és el dia ja van passant les hores, ho vas fent,
i després mai surten malament, sempre ho acabes disfrutant.
I el que us genera neguit què és?
Que va per la tele i per la ràdio o el públic
que tindreu allà 500 espectadors al davant?
Jo és més el públic.
Jo amb la tele i la ràdio no hi penso.
Ja ho estan retransmetent. És això.
Mirar endavant i veure molta gent.
A mi m'agrada molt que em mirin,
però jo, a partir de quan vaig fer 30 anys,
que crec que és quan vaig madurar, o el màxim que he pogut madurar jo,
em vaig proposar no fer el ridícul al lloc.
A partir dels 30 anys.
Ja fins als 30 anys l'havia fet molt.
M'agradaria que sortís una cosa superxula,
que enderrock, sobretot, quedés content,
i que no es fes la gala pesada,
perquè crec que el pitjor d'aquestes gales és que es fan pesades.
Una cosa que ha fet molt bé enderrock
és que ha tret 9 premis que ja els ha entregat...
O sigui, abans es entregaven com 29 premis.
Com el d'Òscar, que tots els premis tècnics ja se'ls ha empatat.
Ara ja crec que s'entreguen 19, 20 premis.
Pràcticament les 12, ens actualitzem la Nus Bonet,
i de tornada l'amor en català, les cançons en català,
i anar a concerts en català, que també té alguns peatges.
De seguida, el suplement, l'Alba Riera i l'Andreu Jonola,
a l'Hora de Llebar-se. Ara tornem.