Són les 10.
El suplement.
En Roger escapa.
És l'hora de posar-nos al dia amb el Raül Flores.
La pressió militar d'Israel a Gaza no afluixa.
Raül, bon dia de nou.
Bon dia, Roger.
Sí, tot plegat en un diumenge,
que destaquem també que és un dels últims dies,
les últimes hores, per poder fer les compres nadalenques.
L'organització de consumidors i usuaris calcula que a l'Estat
ens gastarem pràcticament 400 euros per persona a aquestes festes.
Més de la meitat dels engastats
reconeixen que cada any gasten en regals més del que teníem previst.
Avui, moltes botigues, centres comercials i mercats municipals
obren les portes per a aquells que vulguin fer les últimes compres
per a aquestes festes.
De fet, la previsió és que fins avui al migdia
es repeteixin les aglomeracions i cues que ja es van viure ahir.
Tot el teu ara, com sempre.
Aprofitant els últims moments.
mitjons, monader, coses petitones així que fan servei.
Festa de Nadal, són festa de Nadal i sempre gasta una mica més.
Un Nadal també amb el virus del refredat i el de la Covid
com els més predominants ara mateix.
El doctor Antoni Trilla, epidemiòleg de l'Hospital Clínic,
ha explicat que la variant del virus més freqüent ara mateix
és l'Òmicron, que és molt transmissible però menys greu.
Ho ha destacat en declaracions al suplement de Catalunya Ràdio.
I aquesta és una variant que, lògicament, per intentar prevaldre
sobre les seves cosines germanes o germanes,
ha de ser una mica més hàbil en contagiar-se.
Però tot apunta a que de forma bastant clara es comporta
clínicament com les últimes que hem vist fins ara.
Per tant, no és més greu.
En política, l'expresident de la Generalitat, Artur Mas,
dona per tancat el procés, assegura que la independència
no té ara les condicions per tirar endavant
i es reclama un pacte fiscal per Catalunya,
com ja proposava fa més de 10 anys.
Ho diu en una entrevista avui al diari La Vanguardia.
Avui, qui digui que la independència de Catalunya
és una cosa que es resoldrà en els propers 3-4 anys,
o no veu la jugada, o està enganyant amb algú.
Un diumenge a les portes de Nadal,
això es començarà ja notant-ho només a les botigues aquest matí,
també amb diversos actes arreu del país aquest vespre,
com el de Lleida, que recupera avui el cant de la Sibila.
Uns anys després, el concert d'aquest camp medieval
serà aquesta tarda a les 7,
a càrrec de la mezzo-soprano lleidatana Marta Infante
a l'església de Sant Llorenç.
La Fundació Horizons 2050 impulsa aquesta recuperació
i Antoni Jalocnes, el president.
Ho farem amb les partitures de la Catedral de Barcelona,
perquè no tenim partitures pròpies,
encara no les hem descobert.
Evidentment, si tinguéssim partitures del cant de la Sibila,
de la Sauvella, les faríem.
I a esports que et destaquem, Montsemir, bon dia.
Bon dia, que l'Atlètic de Madrid empata punts amb el Barça,
després de guanyar per 1-0 el Sibila,
el partit que es va ajournar fa uns mesos per un temporal,
els matalassers són tercers,
els blaugrana quarts, tots 2 a 7 punts del Madrid.
A l'ACB, derrota del Joventut a casa contra el Madrid,
part 73 a 101,
i classificació matemàtica pel Barça per la Copa.
També estan classificats el Madrid,
l'Unicaja i el València.
I a la Lliga Femenina, també de bàsquet,
l'Uni Girona farà oficial aquest migdia
que Roberto Íñiguez serà el nou entrenador.
L'equip va derrotar ilguernic a Fontajau
per 71 a 65,
i el Cadí a la Seu va perdre la pista del Guipuscoa
per 55 a 49,
i es va complicar la presència a la Copa.
10 i 4
La setmana tràgica.
Aquesta hora el suplement,
la setmana tràgica a Londres.
Jon Cindreu, columnista al Wall Street Journal.
Bon dia, bon hora, Jon.
Bon dia.
Què tal, com estàs?
Mira, molt de temps, eh?
Ja no recordava que participava en aquesta secció.
Sí, perquè entre Marató i altres històries,
doncs hem tingut un parell de setmanes complicades.
Com va anar això?
Ja et vaig veure, eh, ja.
A quarts de dues de la matinada, sí, sí.
Des de ben d'hora i fins ben tard.
I també tenim el Toni Rodon,
doctor en Ciències Polítiques i investigador
a la London School of Economics,
professor de l'OPF.
Hola, Toni, què tal, bon dia.
Bon dia, bona hora, què tal?
Avui començarem amb aquesta Nadala
dedicada a Jon Cindreu.
T'agrada Bob Dylan i on?
Sí, molt, molt.
Ho veus?
En canvi, al Toni Rodon
l'hi dediquem a aquesta altra.
Veus, el Toni Rodon
el veig més del Tonjoni de Chiran.
Jo és que no soc gaire de Nadales, eh, escapa.
Vaja, ja m'ho pensava, eh.
Això em fan son.
Les Nadales no és un producte per mi, no.
Aquí, a totes les empreses i oficines,
la gent té cors de Nadales, tu.
Entres i estan tots allà cantant Nadales.
Quants anys portes tu, Jon, a Londres?
Deu anys, ara.
Deu anys. I tu, Toni?
Bé, jo vaig viure gairebé sis anys
i després, com potser ja sabeu,
vaig amunt i avall perquè hi tinc la parella allà.
Jon, cagues el tio, tu?
Sí, el que passa és que, clar,
ara a casa nosaltres el que fem
més que Nadal és Hanukkah.
Llavors nosaltres el que hem fet és
que el tio caga per Hanukkah.
Llavors, això sí, ha de cagar vuit nits seguides,
que és una cosa bastant fotuda.
Moltes pallisses.
I explicar la tradició del tio a Londres
ha estat fàcil aquesta dècada?
No, la gent no ho entén, això.
Tot el tema aquest de cagar per Nadal
i això no costa d'explicar.
Alimentar un tronc, no?
Alimentar un tronc,
que li fotis garrotades,
totes aquestes coses
sonen molt surrealistes,
quan vas pel món.
Has desistit d'explicar-ho d'alguna manera?
No, no, no.
A veure, jo sempre ho explico,
perquè al final fa bastant de riure.
Però sí, és veritat
que és una tradició
entre les més curioses del món, segurament,
això del tio,
que evidentment té un origen pagà,
i per això també ho fa més divertit.
I és veritat que si ho combines
amb l'explicació del caganer del pessebre,
aleshores ja et miren
com si t'haguessis fotut uns quants whiskeys.
És que el caganer és més...
O sigui, jo crec que...
El tio seria allò...
La pel·lícula per majors de 13 anys,
allò, PG-13,
i el caganer és R allà.
Vull dir, allà hi ha descripció gràfica.
Però, a més a més,
a la premsa anglesa li agrada reportar-ho.
Fa un parell de dies sortia una notícia
al The Guardian dels caganers
i que va tenir prou èxit, eh?
Sí, ho redescobreixen cada pocs anys.
I fa allò un article graciós bastant bo.
I aleshores, vosaltres com celebreu el Nadal?
Que, a més a més,
en el teu cas,
jo amb la teva parella és canadenca.
Has fet un híbrid de les tradicions canadenques,
eclosexones, catalanes...
O sigui, has adoptat també el Pare Noel, avui?
La meva parella, com dic, és jueva.
Per tant, l'híbrid més aviat és amb això, no?
És amb fer-ho amb la tradició jueva del Hanukkah,
que són, això, vuit nits d'espelmes,
que això ve d'una guerra antiga d'aquelles d'Israel,
diguem, menys coneguda que l'actual, per desgràcia,
i contra els grecs, en aquell cas,
i llavors aquí es fa una mica la tradició aquesta
de les espelmes,
que té un origen semimàgic,
com moltes d'aquestes coses.
I el tema de donar els regals a les criatures,
clar, jo crec que això es fa per escalada armamentística,
perquè en el moment en què el Nadal comença a donar regals,
doncs hi ha molta gent que ho fa,
però en tot cas la tradició és de regals molt més petits,
és més com la mona, no?
Allò que et donen a la mona,
que no pas allò, els grans, no?
Aquelles grans descarregades de regals
que de vegades es fan per Nadal i per Reis.
I al Regne Unit, Toni, també ve el...
és a dir, l'amic invisible.
Aquí es fa el Secret Santa, no?
Sí, sí, sí, és molt popular.
De fet, moltes empreses ho fan.
El que passa que també cal dir
que al Regne Unit ja sabeu
que hi ha moltes coses que s'han d'anar en compte
i, en certa manera, estan una mica prohibides.
I molt sovint jo he vist Secret Santa
que es fan a les empreses,
que és totalment aleatori.
És a dir, en lloc que et toqui una persona,
aleatoriament, tu portes tots els regals,
a la feina, per exemple,
i després van traient numerets regal per regal
i et toca el que et toca, no?
Sí, sí, és bastant habitual.
I, de fet, hi ha una altra cosa
que m'agrada bastant del Regne Unit,
que això es fa a les cases,
que és que es pengen els mitjons.
Això no sé si ho fas, eh, tu i on?
Que es pengen els mitjons, uns mitjons grans,
i allà hi vas deixant gominoles
i regals petitets
i llavors s'agafen pel dia de Nadal.
Jo el que sí que vaig fer a la feina
és que amb un company que era molt divertit,
però a vegades una mica torrecollons,
vam fer un secret santa
en què li va tocar el...
Vaja, la cap més elevada
que tenim a l'oficina, no?
I el secret que hi havia en aquell secret santa
és que no hi havia secret santa.
Ens ho vam inventar.
Llavors, ell va anar i de cop, un bon dia,
crec que què li va fer?
Li va cuinar un xatni.
Li va cuinar un xatni.
Llavors es presenta davant d'ella
i li presenta el xatni.
I clar, la dona no sabia que li estava parlant.
I bé, allà la resta estàvem rient bastant.
Això va ser una mica la inocentada del secret santa.
I després, aquí nosaltres tenim Sant Esteve
i crec que al Regno Núria hi ha el Boxing Day, no?
Que és el dia 26, també?
Sí, però és molt diferent, el Boxing Day.
A veure, en què consisteix el Boxing Day?
Home, al Boxing Day hi ha molt de futbol,
això per començar, hi ha una jornada de futbol
que no s'acaba,
i és més un dia
perquè se surti pel carrer,
perquè se surti a comprar...
És diferent.
No és el Sant Esteve nostre,
que el nostre Sant Esteve és una mica
com el partit de tornada del Nadal.
En canvi, aquí és diferent.
És una mica més com el dia
després de Reis i les rebaixes,
aquestes històries.
Però el Boxing Day és el dia de les caixes,
teòricament, és a dir,
és el dia de regals, també, o de...
Sí, sí.
Per això, aquí hi ha una disputa de l'origen,
perquè, com dius,
el Boxing Day, que és el dia de la caixa,
o de les caixes,
això es diu que ve de l'època victoriana
i té com dos orígens, diuen.
El primer és que era tradicionalment el dia
en què les cases que tenien allò servents
o gent treballant per ells,
els donaven una caixa amb diners
i amb regals per Nadal, no?
Per això, aquesta seria la primera versió
que pot venir d'aquí.
La segona versió és que ve de l'església,
perquè durant tot l'any recollien diners,
el dia de Nadal l'obrien en una caixa,
el dia de Nadal l'obrien
i el dia de Sant Esteve
començaven a repartir els diners
a la gent més pobra.
Té aquest doble origen.
En tot cas, escapa,
per mi la tradició nadalenca
que ho trobo fascinant del Regne Unit
és que el dia de Nadal
moltes cases estan totalment obsessionades
amb les cols de Brussel·les.
Què dius, ara?
Sí, sí, sí, és un plat molt típic
de Nadal del Regne Unit.
Brutal, eh?
L'has tastat?
Bé, a mi m'agraden molt les cols de Brussel·les,
però sempre hi ha molts debats
de com s'han de cuinar, etcètera,
i tens allà tot el país.
Els que no mengen indi, d'altra banda,
perquè molts amics meus
simplement compren indi o el cuinen,
el tradicional és gall d'indi
i després un dels plats a banda,
cols de Brussel·les.
I perquè el britànic,
què menys el dia de Nadal?
Bé, una mica això,
gall d'indi,
fan molts puddings,
fan això...
El Christmas Pudding, Roger.
No sé què és.
No has viscut fins que has tastat
el Christmas Pudding.
És bo, eh?
Què porta?
És espantós.
Porta sobretot alcohol.
Jo no sé tastar res més.
El Christmas Pudding
és una mena de ferment abominable,
de diferents...
Sí, com nous i no sé què més,
que el posen a fermentar amb alcohol
no sé si un mes abans.
Hi ha un esforç brutal,
una cura increïble.
Allà hi ha molta feina,
hi ha molt desgast del capital laboral.
i a poc a poc ho van fermentant
amb molta cura,
és un postre que costa molt de fer,
i després te'l serveixen
i li posen encara més alcohol per sobre.
Li posen com una...
No sé si hi posen més brandi i històries.
I és una cosa absolutament infecta.
Jo crec que el rati d'esforç resultat
és el pitjor, segurament,
de totes les elaboracions culinàries
de la història de la humanitat.
És una cosa que jo crec
que no s'ha estudiat suficientment.
Clar, tu imagina't,
t'escapa,
tens un panorama de gall d'indi,
que vindria a ser el millor de tot això,
patates, pastanagues,
salsa de castanyes,
Christmas pudding...
Tot festigós.
Cols de Brussel·les,
clar,
i tots els meus amics joves anglesos,
això que deia abans,
van a l'indi i el compren fet,
o cuinen indi,
és a dir,
currir-se amb altres coses.
Realment no em feu gaire enveja, eh?
Una amiga meva anglesa es va casar
i va decidir que per tradició
tindrien una cosa similar
el Christmas pudding aquest
en el casament.
I el pastís es prenia
al final de l'àpat,
però després van fer unes danses
i no sé què.
I quan ella mateixa
va arribar allà
amb el vestit de núvia i tot,
i va tallar el pudding
i se'l va intentar menjar
en el seu casament,
la primera reacció va ser
perquè això ha estat
un greu error.
Perquè jo crec que és en aquells moments
en què et ve la claretat intel·lectual
que aquell pastís
és una absoluta merdota.
I jo crec que a vegades
el tema cultural
ens crea una pàtina
en la nostra ment
que no ens deixa percebre
la realitat tal com és.
Però en certs moments de la vida
t'arriba la inspiració.
Toni,
no sé si tu ets fan també
de les taules
i els sobretaules
d'aquests dies de Nadal
en què la política
també plana
amb la màxim esplendor
gràcies al cunyadisme.
Sí, sí, i tant.
Home, ja saps que a mi
m'agrada parlar de política
fins i tot quan dormo, eh?
Escapa, per tant,
no seria l'ésser normal de Catalunya.
Però, en tot cas,
és veritat que aquests dies
ja fa uns anys
que ho anem veient, no?
Sobretot a la premsa,
que és un d'aquests temes
que crec que els periodistes
anomeneu uns temes de nevera, no?
És allò
els arguments
que has de fer servir
contra el teu cunyat
o com afrontar el cunyat
o desmuntem el vostre cunyat
amb aquests arguments.
Bé, això, curiosament,
per Nadal no s'ha estudiat,
però sí que s'ha estudiat
en un esdeveniment semblant
que és el Dia d'Acció de Gràcies
als Estats Units,
el dia de Thanksgiving,
en un estudi que sovint se cita
i que, de fet,
va donar bastant de parlar
en els cercles
no només acadèmics,
sinó també entre la societat
quan es va publicar.
És concretament un estudi
publicat a Science
el 2018
per dos investigadors
de la Universitat de Los Angeles
i de Washington State
als Estats Units.
I aquests dos investigadors
què van trobar?
Doncs, bé,
van trobar
que en els dinars
i sopars
d'Acció de Gràcia,
quan eren sopars
o dinars
en els que s'hi ajuntava
gent
amb ideologia diferent,
que en el cas dels Estats Units
és demòcrates
i republicans,
és a dir,
quan barrejaves gent
que pensa diferent,
els dinars
o sopars
duraven
uns 30 o 50 minuts
menys.
És a dir,
la mitjana
era d'aquests dinars
d'unes 4,2 hores,
doncs això,
quan hi havia gent
que pensava diferent,
diuen que aquests investigadors
duraven unes 3 hores i mitja,
més o menys.
El cert és que
aquest article està molt bé
i va ser
molt original,
sobretot a nivell
metodològic,
però
tenia,
a meu entendre,
i després s'ha demostrat,
un problema fonamental,
que és que
demòcrates i republicans
els Estats Units
tenen una característica
important,
que és que viuen els uns
molt lluny dels altres,
és a dir,
els demòcrates
acostumen a viure
a les ciutats
i els republicans
en zones menys denses.
I clar,
tot i que els investigadors
controlaven per això,
però sí que és veritat
que,
doncs imagina't
el panorama
del dia de Nadal,
no es capa?
Si tu véns del Pirineu
i baixes a Barcelona
i t'estàs allò
3 hores o 4,
potser vols marxar
perquè vols tornar cap a casa
perquè tens una bona estona
de cotxe,
no?
I el fet que doncs
el fet que vegis la família
que gairebé mai la veus
perquè està molt lluny
doncs tampoc et convida molt
a quedar-t'hi
durant molta estona,
no?
I de fet això és una mica
el que s'ha demostrat,
que és cert
que quan juntes
a gent diferent
en aquests dinars
d'acció de gràcies
doncs duren un pèl menys,
però que els motius polítics
no serien ben bé
doncs l'últim motiu
o el motiu més important
pel qual fa que
aquests dinars o sopars
siguin una miqueta més curts.
I on?
Sí,
no,
em sembla que té sentit
però a veure que és una llàstima
perquè seria una mica el secret
no?
d'escursar-ho una mica.
Sí, tot i que,
deixa'm dir una cosa aquí
que és que tothom parlem del cunyat,
eh?
però jo crec que actualment
potser hauríem de parlar més
de la generació Z, eh?
Perquè els que són més de dretes,
de fet més d'extrema dreta
en termes relatius,
són els homes joves
de la generació Z,
no pas els cunyats, eh?
Sí, bueno,
aquest és el drama, no?
Per tant,
potser hem de canviar l'expressió, eh?
En lloc de cunyat,
dir nebot.
Però,
escolta,
Rodon,
els més grans
de la generació Z
són molt d'esquerres, no?
O sigui,
aquí hi ha com molt de canvi
dins la mateixa generació.
Sí,
està molt polaritzat,
però dintre les generacions
que hi ha més gent
que ens diu
que és d'extrema dreta
són de la generació Z
i, sobretot,
homes.
Això, de fet,
una de les últimes enquestes
del Centre d'Estudis d'Opinió,
que es deia precisament
Participació Política i Generacions,
i podeu entrar allà al web,
al dòsir de premsa,
i veureu
que gairebé el 10%
de joves
de la generació Z,
homes,
es declaren
d'extrema dreta.
I un últim apunt
per tancar,
també relacionat
amb tots aquests dies,
John,
és que en clau econòmica
són dies d'estatent,
sobretot a la borsa
on es produeix
el fenomen Santa Claus Rally
o Christmas Rally.
Això què és?
Sí, Rally
és en anglès
i no vol dir
el cotxe de Carlos Sainz,
vol dir
que la borsa puja.
Llavors,
és una cosa que
s'ha identificat,
hi ha una revista americana
que es diu
l'Almanac
del trading
de borsa,
que ja en l'any,
crec que va ser
el 71,
es van adonar
que en aquests
darrers dies,
que vol dir
els cinc últims
dies de l'any
i els dos primers
dies de l'any següent,
es produeix
un fenomen
a la borsa
que és que
les accions
tendeixen a pujar.
I de fet,
mira,
ara mateix,
l'altre dia
ho vam mirar,
que en els darrers
set anys consecutivament
ha estat així.
Durant aquest període,
si heu invertit
en la borsa
hi heu guanyat calés.
i això és un fenomen
molt curiós
perquè en principi
no hauria de passar.
És a dir,
si tu ja saps
que a la borsa
es fan calés
en un moment determinat,
llavors què passa?
Doncs que tothom
ho intenta fer
i al final
acaba no passant.
Això,
en general,
per la majoria
d'estratègies de trading
acaba sent així.
Però no s'acaba
d'esborrar
i la pregunta és
com és que passen
aquestes coses.
I hi ha diverses
teories,
i la teoria elemental
seria la que diu
que estem tots feliços
i borratxos
i llavors ens posem
a invertir la borsa
i això és una teoria
que és molt popular
però en principi
no té massa suport acadèmic.
I hi ha altres teories.
Una de les que és més interessant
és que el que passa
és que als Estats Units
sobretot
et cobren imposta capital
per les accions
que han guanyat diners.
no, al revés,
que les accions
que tens
que han perdut diners
tu pots obtenir-ne
diguem
un benefici fiscal.
Llavors el que fa
molta gent
és que cap al principi
de desembre
ven aquelles accions
que han anat malament
i cap a finals de desembre
és a dir,
quan ja és l'època
d'en Nadal
aquests darrers dies
de l'any
hi ha molta gent
que veu
que hi ha una sèrie
d'accions
que estan molt grates
perquè la gent
les ha venut
que són aquelles
que no han anat bé
durant l'any
i les compra
a preus descomptats.
Llavors el que acaba passant
és que les accions
baixen
al principi
del desembre
o cap a finals
del novembre
i doncs
mecànicament
pugen
durant els dies
de Nadal
al final
no acaba important
massa
però
la idea
és que clar
la gent es queda
amb això de costes
per Nadal
les accions
pugen
que sembla ser veritat
però cal dir una cosa
si ho voleu fer
enguany
cal anar alerta
perquè les accions
ja han pujat molt
i de fet
han estat pujant
des de l'octubre
per tant
està per veure
si en un any
en què les accions
ja han pujat molt
abans de Nadal
pot seguir fent diners
durant els dies
de les festes
serà interessant
de moment encara
no ho sabem
John Cindreu
i Toni Rodón
un a Londres
l'altre a València
columnista
a l'Ull Street Journal
i el politòleg habitual
dels dissabtes
dels diumenges
a les 10
que tingueu molt bones festes
Merry Merry Christmas
tots plegats
una abraçada ben forta
Happy New Year
i tota la pesca
pica ben fora
escapa
diguem
aquest any
també farem allò
de les prediccions
no?
ah
diumenge que bé
bona idea
un any que les encerto
porra 2024
però què?
sobre esdeveniments
sobre...
sobre tot
sobre la vida
fem prediccions
que això ens agrada
molt bé
que secció
que prediu
coses que no passen
diumenge que ve
la setmana tràgica
a l'Ion Cindreu
i el Toni Rodón
amb les prediccions
del 24
una abraçada a tots dos
cuideu-vos
fem una petita pausa
i de seguida
el suplement
25 oients
que ja estan entrant
a l'estudio
de Catalunya Ràdio
i Joan Dausà
per xerrar i cantar
és Nadal
el suplement
fins ara
el suplement
amb Roger Escapa
aquest Nadal
torna a la màgia
torna al Petit Príncep
els personatges de sempre
les cançons de sempre
però ara
com mai no l'has vist
a partir del 5 de desembre
al Paral·lel 62
decena temporada
entrades
al PetitPríncepMusical.cat
ara vi Nadal
amb TV3 i Catalunya Ràdio
Viu el millor Nadal
amb 3CAT
i la gamma
Delícies de Noel
productes de xerroteria
frescos com acabats de tallar
aquest Nadal
vine amb la família
al Mercat de les Flors
pots triar
entre 3 propostes
la dansa més innovadora
de Firmamento
de la Veronal
la màgia
de l'espectacle
Placton
per als més petits
o l'energia
de joves ballarins
conduïts pel coreògraf
Toni Mira
a tempo
consulta les dates
a la web
del Mercat de les Flors
la teva casa
de la dansa
també per Nadal
El gran cir de Nadal
de Girona
estrena una gran carpa
en el seu desè aniversari
un espectacle
totalment nou
25 artistes internacionals
i orquestra en viu
del 25 al 30 de desembre
a la copa
aquest Nadal
emociona-te
amb la màgia
del cir de qualitat
entrades
a cirnadalgirona.com
quant fa que no sents
coses extraordinàries
aquest Nadal
submergeix-te
en una experiència
virtual
única
sigues protagonista
d'una gran aventura
en l'univers
super 3
il·lusions
del 5 de desembre
al 7 de gener
a la fira de Nadal
del Port de Barcelona
11.58 AM
quartier general
del matí
de Catalunya Ràdio
a partir de les 12
avui
una última hora
impecable
s'entès?
sí
ostrell
Aida
no permetis
prometes de matxirulgos
d'acord?
tot controlat
Ricard
Quim Morales
et vull
ben atent
i concentrat
eh
jo
per
quina era la pregunta?
i tu Joel Díaz
fes el favor
de no dir paraules
hòstia
és que joder
m'acago en la puta
que em va arribar
a parir
els 3.000 milions
de camions
de llunze
divendres
a les 12
l'última hora
del matí
de Catalunya Ràdio
humor gairebé
sense censura
amb Quim Morales
que al final
no es podrà dir
res
a tu
Roger
creus que som
un programa
influent ja?
a veure
influent
influent
no ho sé
però sí que
comencem a rebre
certes pressions
i també estem rebent rumors
és veritat
ara
s'han de contrastar
audiència
envieu-nos
tots els afrets
que sapigueu
al whatsapp del programa
677 27 10 58
al final
som un programa
de servei
que no surti d'aquí
el món dels famosos
a Catalunya Ràdio
amb Roger Carandell
Juliana Canet
i Marta Montaner
i ara
entrem al búnquer
ella té 19 anys
i en Rodent
43
hi ha hagut un tímit
fora
han fet matemàtiques
sí
en el moment
que no són
de 43
menys 19
jo no te'l sé fer ràpid
24
24
hòstia
si et surt
una persona adulta
entremig
és aquesta
malament
el búnquer
amb en Peyu
en Jair Domínguez
i la Neu Rossell
un programa
amb un Premi Ondes
2023
cada nit
a les 9
a Catalunya Ràdio
i a YouTube
també en podcast
la fórmula és aquesta
o podria ser la teva filla
no no no
hi ha una persona
entremig
celebrem el Nadal
des de les Colts
a la Garrotxa
i ara hem arribat
si vols entrem per aquí
s'entra per la part
de darrere
de la masia
aquesta masia
del segle XV
un restaurant
amb 33 anys
d'història
que simbolitza
el vincle familiar
i la connexió
amb la terra
crec que la influència
potser més gran
i més important
va ser la meva mare
però hi haguem molt
de temps a veure
per Nadal
anem amb l'àvia
i ens agrada molt
menjar
els macarrons
els macarrons
de l'àvia
els macarrons
jo fideu
tothom té les seves preferències
cosa que és molt bona
que vol dir
que ho faig
un restaurant
caníbal
a Berlín
diumenges
d'una a dues
del migdia
amb Paula Molés
també en podcast
i a l'api web
de Catalunya Ràdio
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Amb Roger Escapa
Dos minuts per dos quarts d'onze
Fa una dècada
que Joan Dausà
posa música
als nostres sentiments
a l'amor
al desamor
i l'anyor
fa 10 anys
vam conèixer
la història
d'en Joan
i de la Judit
i l'Hèctor
d'aquell jo mai mai
convertit en pel·lícula
que Deusava escriure
gairebé de rebut
Avui però
volvem parlar
d'una història
d'un músic
que ha deixat enrere
el Baix Llobregat
per viure a Olopta
un poble
de 15 habitants
de la Cerdanya
amb les seves dues filles
i la seva dona
Un músic
que va perdre la mare
quan només tenia
20 dies de vida
A tots ells
els que hi són
i els que ja no hi són
els dedica
la seva última Nadala
per nosaltres
i els de dalt
avui al suplement
passem la vigili
d'aquest Nadal
amb el Joan Dausà i Riera
Joan, bon dia i bona hora
Bon dia i bona hora
I 25 oients privilegiats
que t'han volgut venir a veure
aquí a l'estudió
de Catalunya Ràdio
tenim un superpremi
un volgoling
d'aquí una estona
ens centrem també
aquest calendari
aquesta última finestreta
T'agrada el Nadal
a tu Joan?
A mi m'agrada el Nadal
sí
m'agrada la
no el que comporta
a nivell de
perquè jo m'atabalo molt
amb el lloc del tio
els reis i tal i qual
ja ens centrem
però sí que
m'agrada molt l'energia
que es genera
hi ha una cosa especial
de fet explica una mica
aquesta nedada
que sentim de fons
al final hi ha
alguna cosa màgica
que se'ns escapa
que ens obliga a tots
a transcendir una mica
connectant
ni que siguem nosaltres mateixos
o com a mínim
també generes evidències
al final
genera evidències
de buits
de buidors
de gent que hi és
que no hi és
que voldries que hi fos
i per tant
ens obliga una mica
a situar-nos
a la nostra vida
i això
em sembla interessant
sí que és veritat
que quan te seus a taula
avui és un dia
en què
si has perdut algú
aquest últim any
penses
sí, sí, clar
jo tinc inclús una mica
que ha perdut els dos pares
aquest any
i em penses
ostras, de l'any passat ara
que bèstia, no?
de cop
és l'evidència màxima
d'aquell dia
si hi ets
i si no, no hi ets
per sort
jo sóc dels que
crec que
encara que no hi siguin
ni són
i això ho fa tot més fàcil
com és que t'has animat
amb el gènere
de les Nadales
Joan?
Mira
una mica pel que t'explicava
que són dies
com que l'emoció
està a flor de pell
i per tant
és com
per algú que canta
l'emoció
això és massa temptador
i ja ho vaig fer
fa 10 anys
que vaig fer
que allà
si ens veiessis
que em va semblar
interessant també
parlar d'aquestes absències
i aquests moments
tan bonics compartits
per Nadal
i penso que sí
que és matèria
és matèria interessant
per parlar
de les emocions
i del dolor
i de la felicitat
una miqueta
Quants anys fa
que et dediques a la música
ara?
Que em guanyo la vida
amb la música
que és diferent
uns 12 més o menys
a la música
m'hi dedico
en el sentit
que vaig estudiar música
vaig tenir un grup
a la universitat
després un grup
no sé on
vaig anar fent grups
a l'escola de música
també
per tant
la música
sempre ha estat
molt present
a la meva vida
des que el tio
em va cagar un piano
un piano
es va quedar de gust
de paret
de paret
sí
i
llavors sempre
l'he tingut
molt present
i és veritat
que hi havia un moment
fa 12 o 13 anys
que vaig tenir la sensació
que havia de fer un disc
que hi ha des de mi mateix
i que havia d'apostar
cap a la música
i és el que vaig fer
i quan vaig veure
que anava bé
i que anava com
agafant un espai
i que sortia
com molt natural
vaig ja decidir
apostar 100%
amb la música
abans
doncs feia
havies estat
a l'institut del teatre
havia fet
posaves moltes veus
encara ho fas
encara ho faig
si em truquen
per fer anunci
que això mira
és poca estona
i et paguen bé
sempre va bé
però en general
estic molt centrat
en la música
perquè al final
és una mica observar
la vida
i veure una cosa
el que tu vols
i el que sents l'altre
és el que la vida et porta
i sento com que
ara estic en el meu lloc
i cada mes a gust
sí que és veritat
Joan
que al llarg
d'aquests 12 anys
has musicat
les nostres històries
d'amor
totes i cadascuna
d'elles
i has posat
veu
aquells sentiments
aquelles històries
que tots ens ha passat
sí
m'imagino que sí
més que res
a tu també t'han passat
totes?
jo crec que
totes i cap
en el sentit
que
tot són emocions
que tots hem transitat
l'altra cosa
és que no passa exactament
com explica la cançó
no sóc tan desgraciat
però
en general
però sí que
és veritat
que transites
o tens gent a prop
que ha passat per allò
i tu l'has acompanyat
i per tant també
t'identifiques
amb aquella emoció
i són emocions
que sí que he traslladat
a les cançons
em sembla que no m'he deixat
cap estat d'ànim
en tot cas
el vaig revisitant
des d'un lloc
potser diferent
no hi ha
el Joan Músic
és
igual d'intens
que el Joan Persona?
el Joan Persona
no és tan interessant
no us penseu
jo soc un tio
la gent es pensa
que soc romàntic
i la meva parella
diu que no ho soc tant
en el sentit
que
el Joan Músic
a mi em va marcar molt
un professor
un director de teatre
que vaig tenir
a l'Institut del Teatre
que es deia
el Javier Dolte
que és un director
de teatre argentí
que va fer el 4D òptic
automàtics
i tot això
va ser una època
molt potent d'ell
aquí a Barcelona
ara torna a ser argentina
i ens parlava
de la veritat emocional
des de
la interpretació
treballar des de la teva
veritat emocional
i això sempre
me n'he sentit
molt identificat
a l'hora de fer les cançons
sempre intento treballar
des d'aquesta veritat emocional
que fa que la gent
connecti amb allò
que és pur
perquè al final
és veritat
la veritat
sempre connecta
la persona
potser no va tan
o sigui
el músic
s'obre en canal
perquè treballa emocions
que intento
que no siguin personals
allò que dèiem
que ressonen
però no són meves
clar la persona
sempre fa més vergonya
perquè ets tu mateix
per tant
soc una persona
que a vegades
mira
m'estic treballant capes
per ser més
per connectar més
amb la gent realment
és un dels reptes
de la meva vida
hi ha una altra cançó
que et canvia la vida
que és aquesta
jo mai mai he desitjat
fer un petó
a la Judit
i afegeix
jo mai mai
he desitjat
que deixés
el seu marit
que clar
quan et diuen
han passat 10 anys ja
i us uau
uau eh
de fet
de fet
crec que són 11 o 12
però vam dir-ho
perquè quedava millor eh
però en tot cas
és molt eh
la vas escriure de rebot
no?
sí
pràcticament
tenia
de pressa i corrents
sí de pressa i corrents
estàvem començant
amb el grup
d'aquest projecte
que et deia
més personal
potser tenia
Truca'm
tenia alguna altra cançó
tenia 4 cançons
pel son a nou
de l'Andarroc
i volia fer un concert
a Sant Feliu
per provar una mica
de rodar-ho
i dir que se m'està
quedant curt
i era dilluns
i el concert era divendres
i va dir
va fer alguna cançó
llavors amb el piano
doncs recordo perfectament
doncs
em va sortir la frase
de jo mai he pensat
que seré més feliç
del teu costat
el jo mai
només un mai
vaig pensar
és bonic dir això
jo mai he pensat
però al final
quan es facés el segon mai
es converteix en un
en un joc
per tant un grup
per tant allò
es complica
i de cop guanya
molta complexitat
i la cançó es va fer gran
però va ser una cançó
que vaig fer sí
el divendres aquell
la vaig tocar sola amb el piano
que recordo que va venir
el Florin i el Santos
que són els que m'han produït
després tots els discos
tota la vida
i el Florin ja ens coneixíem
però amb el Santos no
i va venir a veure
i em va dir
ostres el concert molt bé
però sobretot
jo mai mai
ha tingut alguna cosa
molt especial
allà ho vas veure
que aquella cançó
tenia una altra dimensió
ella ho va veure
tu no te n'havies adonat
en el moment de fer-la
jo vaig tocar
molt diferent
del que sentiu ara
de cop era
carai Albert
quina camisa
o sigui no era en plat
ni que em porta el cava
era com diferent
però l'essència
inclús la lletra
la lletra era diferent
només la tornada
sí que hi havia aquell Judit
dient jo mai mai
i jo també dient-li
que allò era com
l'essència de la cançó
i has fet mai
algun concert
sense cantar
el jo mai mai?
crec que no
és com tenir Messi
a l'equip
i no fer-lo jugar
d'alguna manera
te n'has cansat mai
de la cançó?
no, li estic molt agraït
ho deia l'altre dia
sí, però això ho diueu tots
no, li estic molt agraït
però
quan tu veus
els set lis
que tens a cada concert
segur que hi ha cançons
que et fa més il·lusió
d'altres que tu te les aprecies més
i d'altres que el públic
et demana
i que tu ja
mira, tinc amics cantants
que per ells
el públic és imprescindible
i és la clau del seu bolo
i amics cantants
que farien el mateix
sense públic
jo soc dels que el públic
Bob Dylan, no?
per exemple
no sé si és amic teu
sí, és amic
és el que t'anava a dir
avui bé a cagar el tio amb mi
llavors
el
jo soc dels que el públic
em regala el concert
i per tant
a mi em podria cansar
jo no toco jo mai mai
sol a casa
això sí, ja t'ho dic
però sí que
l'efecte que genera amb el públic
quan vaig jo mai mai
a mi em genera felicitat
i per tant
és una cançó
que li estic molt agraït
de veritat
per mi no és la meva millor cançó
ni la cançó
que a mi m'emociona més
meva
però sí que és una cançó
doncs que ha permès
viure tot el que
m'ha permès viure tot el que ha passat
i per tant
va obrir un camí
i el segueix obrint
va, una proposta ben diferent
normalment Joan
preguntem a les dones
com s'ho fan per conciliar
tu que tens dues criatures
bastant petites no ara
quants ens tenen les teves filles?
2 i 5
2 i 5
com t'ho has fet
a ser una artista del rock and roll
fer gires
per tot Catalunya
els caps de setmana
no dormir a casa
i fer de pare?
clar
aviam aquí
diverses coses que has dit
que són claus
no és tan rock and roll
o sigui al final
és anar a fer concert
més proper a Serrat
que a Sidoní
per entendre'ns
però sí que
per tant
té un avantatge
que és que
gira a Catalunya
dino a casa
i dormo a casa
per tant
tot és més fàcil
en poques ocasions
he de passar la nit fora
per tant
en el fons
no és tan difícil
conciliar
o sigui
simplement tinc la vida
tan dura
com qualsevol pare o mare
que té una nena
i dos nenes
de 2 i 5
que no dormen
és més dur això
o sigui
realment
ho hem
ho hem petit bastant
i estem allà
de l'Europ
que a vegades
la família
no la tens tan a l'abrop
és preciós
ens cuiden
els cavalls
i les vaques
però que al final
d'alguna manera
és un repte
que ja comencem a veure
la llum
al final del túnel
però bé
hem pogut
jo penso que ens ho hem pogut muntar bé
i amb paciència
i superant situacions difícils
com sempre
perquè al final
és que et poses a prova tu mateix
perquè
si tu no estàs bé
amb tu mateix
i amb els teus espais
de cop
tothom del teu entorn ho paga
i per tant
hem après
a anar passant etapes
fins que veus
que ara sí que veiem la llum
les nenes comencen
jo a ser una mica més autònomes
amb el que permet l'edat
a dormir una mica millor
i per tant
estem millor tots
Com és que vas marxar a ULOPTA?
A ULOPTA
quan jo tenia només una filla
la Valentina
ella havia tingut bronquiolitis
de fet les dues ho han tingut
no només era molt greu
les dues han estat a l'UCI
al límit
i
i quan va sortir el Covid
amb la Valentina
havien patit de tot això
de la bronquiolitis
vam dir marxem d'aquí
de la ciutat
perquè els virus
aquests s'estan com desmadrant
i recordo que vam anar
a casa dels meus sogres
allà a ULOPTA
que tenen una casa
com de segona residència
i allà
el Sánchez és quan va dir
ei no se mueven
jo vale
no me muevo
me quedo aquí
que bé que m'han enganxat aquí
m'han enganxat aquí
de fet vaig fer el concert
de la dutxellà
i tal
passa que no ho vaig ensenyar massa
perquè en aquell moment
era com
què fas a la muntanya
jo tinc els meus motius
i en tot cas
ja vam estar 3 mesos allà
feliços
i li hem dit
per què no
és una cosa que és curiosa
perquè nosaltres estàvem mirant
com d'anar a viure a la muntanya
però havíem anat a mirar
el Montseny
i dèiem
està una mica lluny
ja es dèiem
estres al Montseny
una mica lluny
massa 45 minuts
i de cop estem a una hora 40
però al final
és com que
les grans decisions
no les prens tu
ja està
i en tot cas
si a sobre et deixes portar
a vegades inclús en harmòniques
i ara és aquesta cosa
que justament aquests dies
estàvem per personal
i ens plantegem
potser quan les nenes
siguin més grans
baixem aquí
a l'institut
a l'Ara Uni
però de moment
estem com imaginant-nos
uns quants anys allà
realment sou 15 habitants?
entre setmana?
sí
no arriba 20
allà sí que et coneix tothom
vull dir
ens coneixem tots
però des d'un altre lloc
sí
però sí
hi ha més gallines
que animals
una altra cosa
és que després
per cap d'any
o per l'estiu
allà hi ha 500 persones
això és el que passa
a la Cerdanya
i en molts pobles
aleshores marxeu vosaltres
acostumem a marxar
quan la gent ve
perquè són les nostres vacances
també
llavors anem a rondar
per un altre lloc
però sí que
és una pena
perquè coneixem gent
que viu a Cerdanya
neorurals
que estan plantejant-se
haver de marxar una altra vegada
perquè és que no hi ha habitatge
la gent
és un portaventura allò
i aquest contrast
de viure en un poble
amb 15 persones
i la família
i omplir un Palau Sant Jordi
amb 15 o 17.000
que és el que faràs aviat
vull dir que
sort que t'agafa ja
amb una edat
consolidada
si més no
per tocar de peus la terra
sí
mira
sí
vull dir que no, no sé
no se't passaria pel cap
tirar-te de cap
a un concert al públic
no, no
són coses que no es fan
en aquesta edat
exacte
mira
és veritat que
és maco que et passi
quan comences a entendre
de què va la vida
o intuir
per on van els trets
perquè llavors
a més
a mi m'ha passat una cosa
amb la música aquesta
de fet amb la feina
perquè jo he anat tenint
com feines
a vegades notòries
a nivell públic
però en un nivell
que sempre era
com molt agradable
de dir
mira feies una cosa
que algú t'agraïa
o que et deia
ostres m'agrada molt
la feina que fas
però era com molt
respectuós
i és una cosa
que ha anat creixent
però sempre des d'aquesta cosa
com molt pelotina
molt
no sé
s'ha generat un vincle
amb la gent que em segueix
i que ens seguim
doncs molt sa
i molt tranquil
i per tant
jo també ho he vist
des d'aquesta tranquil·litat
és la feina
però m'ho passo bomba
i és veritat
que al Sant Jordi
em passa una cosa
que és com
quan feia la festa dels súpers
a mi
quan em posa gent
és que tens el precedent
de la festa dels súpers
que vas ser presentador
molt temps
és que el Sant Jordi
està xupat
després de la festa dels súpers
allò era Montjuïc
era Montjuïc
i eren 50.000
i els nens
no es quedaran
a mirar-te
si no els interessa
o sigui
és molt més xungo
en canvi
al Sant Jordi
la gent
són 15.000 incondicionals
la gent ha pagat
una entrada
per escoltar
el que ja saben
que escoltaran una mica
per tant
és com que vas a gaudir
d'una festa
o sigui
jo al Sant Jordi
vaig a celebrar
com si fes 40 anys
ara que en tinc 35
doncs 35 anys
què passa?
ja
han rigut
hi haurà el gran salt
no?
mira
l'he descartat
sí?
per què?
perquè
com més s'acosta
al concert
més senzill el vull fer
t'explico el per què
perquè
me n'estic adonant
que al final
el projecte
són les cançons
i cada vegada
i a mi em costa
la meva inseguretat
potser em feia
recolzar-me molt
en aquesta cosa
més showman
que a vegades
he tingut
fent de speaker
de presentador
alguna cosa farem
ja t'ho dic
però vull dir
que estic descartant coses
perquè penso
jo vull que el que passi allà
és que connectem amb les cançons
com passàvem enllà
com en Serrat
això és el que jo vull
l'anècdota no ha de ser
si he saltat de 20 metres
o si soc molt divertit
parlant amb l'àvia
de la tercera fila
això és un complement
però jo vull
centrar-nos en dir
ei
anem a compartir
el que fa 10 anys
que estem fent
amb una super banda
de músics
que m'acompanya
amb un parell de col·laboracions
que ja tenen molt sentit
però tampoc serà
un concert de moltes col·laboracions
i el salt
sí que tenia pensat
tinc una mica
que es dedica
tu et puc explicar
no?
sí, tal
mira, tenia
tinc una mica
que es dedica
a efectes especials
al cine
que té 3 goies
o sigui, sèrio
això
i dèiem
muntem un salt
ell té dobles de cine
doncs jo començo
a pujar unes escales
i per la pantalla
es veu
de cop no veuen
que entra un doble meu
i de cop
anàvem a fer
que el meu doble
saltés de 20 metres
es fotés un pinyo
contra un airbag de cine
i jo aparegués
al mig del Sant Jordi
cantant ho tenim tot
era com molt
Ciri de Soleil
clar, això
ho has descartat
el showman
m'agrada, eh, la idea
és molt bona
el que faré és explicar-la
tal qual
mira, sabeu que tenia pensat
perquè a més funciona millor
així que fet
o sigui, perquè tu t'ho estàs imaginant
i funciona
clac, clac, clac
ara ja l'has rebentat
vull dir que
però ho explicaré igualment
tenia aquesta idea
però és que tinc clar
que no vull fer el tot
o sigui, vull que passin coses
i vull que passin coses
i passaran coses
però no les vull preparar
no vull tenir un guió
massa tècnic establert
vull que passin coses de veritat
queden entrades encara
pel Sant Jordi?
encara van unes 500 i poc
o sigui, pel Tio
estaran esgotades ja
jo crec que entre el Tio
i si no
si hi ha algun rei despistat
doncs que espavili, eh
per ell
va cosir un llençol
que parla de contes
de petits herois
d'acord
aquesta cançó es diu 1979
és l'any que vas néixer
per tant no en tens 35
en tens algun més
i és una cançó que parla
de la teva mare
que no és la Maite
no?
qui és la Maite?
la Maite és la
meva mare de vida
per entendre'ns
la que m'ha fet
i ha estat la meva mare
des que vaig néixer
pràcticament
amb el meu pare
Joan Maria
i aquesta cançó parla
de la meva mare
Isabet
era una dona
que patia una malaltia
que sabia que si
em tirava endavant
amb l'embarassa
li podia complicar
i fins i tot morir
així va ser
i ella per tant
va decidir
donar la vida
per aquest procés
i jo va arribar
un moment
que vaig tenir
la necessitat
i l'impuls
de fer aquest petit
homenatge
amb ella
però també
els meus pares
per haver-me portat
fins aquí
és una cançó
d'amor i de mort
qui te n'ha parlat
de la teva mare biològica
me n'han anat parlant
a poc a poc
els meus pares
els meus tiets
els seus germans
els seus pares
al final una mica
la família
m'ha anat
com explicant
que era una persona
amb molta bondat
amb un cor molt gran
sense tenir
molts més detalls
perquè al final
si no convius
potser els detalls
del dia a dia
no els saps
però sí que saps
que era una gran persona
i de fet
jo quan penso en ella
de fet
el que et deia abans
tinc la sort
de creure
que la mort
és un trànsit
som ànimes
que estem en creixement
i en aprenentatge
i estem molt més a prop
del que ens pensem
quan no hi som
per tant
això ho fa molt més fàcil
tot
jo la sento molt present
i cada vegada més
des d'aquestat pare
la tinc més present
recordes el dia
de petit
que vas fer el clic
i que et vas a donar
en algun moment
devien afrontar la conversa
i dir-te
escolta mira
que la Maite
no et va parir
exacte
em sona
que justament la Maite
m'expliqués
la meva mare
a la cuina
com si fos un conte
em sona això
però ho tinc com molt
burrós
però en plan
com si fos un conte
del nen
que
el recordo
com jo
el llibre de la Selva
una mica
aquesta cosa
que es troba en un nen
però bueno
en tot cas
n'has parlat
amb la Julieta
i la Valentina
que són les teves filles
els has explicat això?
sí
amb elles parlem molt
de la mort
també
i de la fe
d'una fe
que no cal que sigui
ni cristiana
ni catòlica
ni religiosa
però sí una fe transcendental
i per tant
en parlem molt d'això
elles saben que tenen tres àvies
en aquest cas
una que està al cel
i que ens cuida
i dues que estan aquí
per tant
afortunades de tenir-ne tres
amb quina fe creus tu?
amb la fe
que existeix
més del que veiem
i amb la fe
que aquí hi ha cadascú
però jo em poso
jo vaig bastant lluny
o sigui jo crec
que som
un ànima
en creixement
en què baixem a la vida
per seguir creixent
tornem a
amunt i tornem a baixar
per anar superant reptes
i com més terramangues
i més vas a treballar
més avances en la vida
que se't dona
per seguir aprenent
que bonic
sí
és bonic de pensar-ho així
de fet estic preparant
un conte
això sí que no ho he explicat
veus?
un conte sobre la mort
per nens i famílies
i parlo d'això
parlo del fet
que al final
és indemostrable
una cosa i l'altra
per tant
si no es pot demostrar
cap de les dues
queda-te amb la que més et ressoni
i més bonica pugui ser
i jo penso
mira
si tu pots creure
i et pots autoenganyar
si creus que és un autoengany
més bonica serà la vida
perquè viuràs d'una manera més poètica
no creus en la fe catòlica
entenc no?
per això
jo crec que en l'essència
de totes les religions
hi ha com una font de veritat
això és el que jo sento
o sigui
hi ha com una veritat real
en què totes les religions
es posen d'acord
si t'hi fixes totes
l'enfocament que fan
de la mort i de la vida
molt sovint és el mateix
l'altra cosa és
la lectura que en fan
que s'ho porten
on els interessa
per tant
a mi la religió
interessada
no m'interessa
la base
el coneixement de la religió
en sé
i va haver un monestir
que va aplanar també
els primers anys de la teva vida
vau viure un monestir?
sí
a Sant Geroni de la Murtra
quan la meva mare Elisabet
va morir
doncs el meu pare
se'n va emportar
vam anar junts aquí
hi havia un espai
de trobada cristiana
per entendre's
com un
TSM
no sé
o sigui
un lloc
al final era
una comunitat
i el van ajudar
doncs a cuidar-me
aquells primers mesos de vida
ella és on va conèixer
la meva mare Maite
ella des del principi
es va volcar molt
en donar-li un cop de mà
també amb mi
i ella va
va néixer l'amor a tres
aquí per entendre'ns
vull dir que al final
cuidant-me es van enamorar
i
i així fins ara
amb tres germans més
escolta'm
jo continuaria xerrant
però també et volem cantar
aleshores tenim el piano
instal·lat a l'estudio
de Catalunya Ràdio
et demanaré ara
que t'aixequis
perquè tenim 25 persones
que segur que estan encantats
de la vida
de sentir-te xerrar
però també volen
descobrir aquestes Nadales
la primera
que ens interpretaràs
quina és
Joan?
Sí
Mira
jo pensava
que era interessant
fer aquest
vaig fer una Nadala
fa 10 anys
que es deia
si ens veiessis
i una Nadala
d'ara que es diu
per nosaltres
ja és Nadal
me'n adono
que fa 10 anys
vaig escriure una Nadala
en què la descripció
de l'escena
és increïble
preciosa
tot és fantàstic
només faltes tu
o falten aquells
10 anys després
passa la vida
t'adones que al final
els vincles
i els treballs personals
no són tan senzills
sempre
i que per Nadal
no sempre tots som feliços
i hi ha moments
de buscar-nos
de preguntar-nos
i d'exigir-nos
estar millor
i per tant
per mi és una Nadala
revisada
una mica més realista
de dir
ei la vida no és fàcil
va sisplau
treballem-ho entre tots
per poder estar millor
i aprofitem d'estirar
aquesta energia tan bonica
per Nadal
començarem la primera
mentre tu t'aclimates
aquí al piano
que t'hem instal·lat
jo me'n vaig a saludar
al públic
d'acord?
Molt bé
canvieu de micròfon
em sentiu bé des d'aquí
un fort aplaudiment
pel Joan Dausà
vinga
aquestes 25 persones
que ens acompanyen
des d'aquí
hola
què tal
com esteu?
hola
d'on vens?
de Sabadell
de Sabadell
molt bé
segueixes el Joan Dausà
habitualment?
bueno no molt
però
parada com canta
qui has vingut?
amb la meva mare
la teva mare sí que és fan
del Joan Dausà?
ben dia
i escoltant moltes
de les seves cançons
sí
som-hi Joan
quan vulguis
i després xerrem una mica més
aviam aquest piano
el sentiu?
a veure si el sentim
de moment
ara sí eh
molt molt
ets fan del Joan Dausà
no molt eh
està bé
i això que són
25 oients
que ahir es van afanyar
imagina't eh
ara ara
els que sí que ho són
i estan plorant a casa
a veure
eh
sí
pot tenir una mica més de piano aquí
vinga
doncs faré el si ens veiessis
us sembla?
va
això és de la nit d'avui no?
demà
demà 25
és Nadal i a casa
prop de l'arbre
el tio somriu als nens
que corren a la cuina
on nerviosos
esperen que els cridem
si els veiessis
si els veiessis
sota de la manta
hi ha joguines
i un detall pels grans
sento algú que crida
tothom a taula
és hora de dinar
si ens veiessis
si ens veiessis
i si veiessis
la petita
com s'enfila la cadira
i recita un vers
d'un estel
que creu el cel
i el tiet
que entra cava i cava
canta la Nadala
que tu sempre cantaves
Pastors
aneu a Batlem
i busqueu l'estable
on plora un nen
que té fred
porteu
roba i alguns trons
i busqueu la mare
cuideu-la
i el petit nadó
tapo la petita
que ha quedat
adormida en el sofà
i l'Oriol explica
que té una amiga
a la universitat
si els veiessis
si els veiessis
i si veiessis
com cantem
entre cava i cava
aquella Nadala
que tu sempre cantaves
Pastors
aneu a Batlem
i busqueu l'estable
on plora un nen
que té fred
porteu
roba i alguns trons
i cuideu la mare
i el petit nadó
i el petit nadó
un fort aplaudiment
un fort aplaudiment
pel Joan Dausà
en directe
quan falten 6 minuts
de les 11 del matí
el suplement
hola què tal com esteu
hola bon dia
com et dius
Raül
tenim en marxa
un sorteig
de dos vols
buelinc
per aquell oient
que avui ens acompanya
des de l'estudio
de Catalunya Ràdio
i que sàpiga correctament
una resposta
al voltant del Joan Dausà
heu de ser una mica fans
perquè la pregunta
no està fàcil
aleshores
com es deia
el grup de música
que en Joan Dausà
tenia a la universitat
uau
què Joan
no és fàcil
opció A
de Sousa
hi ha 4 opcions
opció A de Sousa
la B és
Joan Dausà
i l'impost
sobre el valor afegit
la C és
anar fent
i la D és
tipus que desperten interès
qui s'anima
qui s'anima
bé
he vingut a tu
tipus d'interès
Joan
no és la correcta
no anem bé
aquest era
el nom de la banda
que m'acompanyava
una mica
a l'inici del nou projecte
aviam aviam
quina dius tu
la mare que diu
com en dius
m'he equivocat llavors
Helena
Helena
jo diria que és la
jo diria que és la
B
oi oi
la C has dit
anar fent
has dit la C
Helena
correcte
aviam aviam
te'n portes als Vols Welling
de seguida ho arreglarem això
però abans
demanarem també
al Joan Dausà
que s'interpreti
aquesta Nadala
que acaba de publicar
per tancar
aquesta hora de ràdio
i que és una Nadala
que bàsicament
es titula
per nosaltres
i els de dalt
i que
Joan també
vols presentar
d'alguna manera
si abans volia dir
que entre el que
ve però no és massa fan
i que els que
responen no saben
cap pregunta
sort que el tinc
l'autoestima
més o menys
a lloc
era difícil
ens dèiem anar fent
un nom boníssim
per un punt de música
en tot cas
per nosaltres
i els de dalt
una cançó
perquè al final
la vida
ens devora
i potser els vincles
no els treballen prou
amb nosaltres mateixos
amb el nostre entorn
i amb els que ja no hi són
amb el Joan Deusà
arribarem a les notícies
de les 11
moltes moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
Joan
i gràcies també
a aquests 25 oients
que avui ens han fet companyia
bon Nadal a tothom
moltes gràcies
en directe Joan Deusà
al suplement
ara que ens costa tant
trobar un forat
per veure'ns
ara que ens costa tant
oblidar
que ens hem fet mal
ara que costa tant
sense riure fort
sense sentir
que t'hi va el cor
vas i obres la porta
i tot es fon
i és Nadal
i em fas una abraçada
que parla de la ràbia
i les ganes d'estar bé
ens hem de veure més
i la resta tan se val
i brindem
per nosaltres
i els de dalt
i ara som a taula
i tothom parla
a la vegada
us miro un per un avui
per fi
per fi em sento a casa
el tiet amb la forquilla
pica una copa de vidre
i explica alguna història
que entra allà
grimes
grimes fa riure
i és Nadal
i em fas una abraçada
que parla de la ràbia
i les ganes d'estar bé
ens hem de veure més
i la resta tan se val
i brindem
i brindem
per nosaltres
i els de dalt
i reconec
una llum diferent
que travessa el menjador
tant de bo
es quedés eternament
o almenys
fins que s'adormi
la por
i és Nadal
i em fas una abraçada
que parla de la ràbia
i les ganes d'estar bé
ens hem de veure més
i la resta tan se val
i brindem
per nosaltres
i els de dalt
i és Nadal
i em fas una abraçada
que parla de la ràbia
i les ganes d'estar bé
ens hem de veure més
i la resta tan se val
i brindem
per nosaltres
i els de dalt
i brindem
per nosaltres
i els de dalt
un fort aplaudiment
pel Joan Dausà
avui en directe
al suplement
celebrant el Nadal
acompanyat de 25 clients
avui a l'estudio
de Catalunya Ràdio
moltes gràcies Joan
bon Nadal i bones festes
moltes gràcies igualment
notícies de les 11
i continuem al suplement
i serem fins la una del migdia
ara ens actualitzem
amb el Raül Flores
fins ara
ha arribat el calendari d'Advent
que porta un munt de capsetes
plenes d'il·lusions
aquestes festes
t'oferim el regal perfecte
regal emocions
regalant teatre
és fàcil
entra a regalateatre.cat
i faràs feliç
la gent que més t'estimes