Bip.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa, Neus Bonet-Bagant.
L'Ajuntament de Covelles al Garraf ha patit un atac informàtic
que afecta l'atenció presencial del consistori
i impedeix de moment poder fer gestions com els empadronaments.
Els atacants ja han demanat un rescat i amenaça de filtrar dades,
però l'alcaldessa, Rosa Funoll,
ha assegurat a Catalunya informació que no pagaran.
L'Ajuntament espera començar a recuperar part del servei
la setmana vinent.
Tot i que no serà registrat, ple rendiment.
El que passa és que la Diputació, que és la que gestiona els impostos,
ens ha facilitat per fer els registres d'entrades i sortides
des de la seva oficina.
Els Mossos d'Esquadra ara mateix estan investigant el cas.
Segons l'alcaldessa, caldrà canviar tots els discos d'ús
de cadascun dels més de 200 ordinadors dels serveis municipals.
Més notícies, Raül Flores.
Dues persones han mort i deu més han quedat ferides
en un incendi ahir a la nit a un restaurant italià de Madrid,
situat a la plaça de Manuel Becerra al districte de Salamanca.
6 dels ferits estan greus i els altres 4 han quedat ferits lleus.
Segons el cap de guàrdia dels bombers,
el balanç de víctimes hauria estat pitjor
si no fos per la ràpida actuació dels bombers
que tenen la caserna a només 400 metres del restaurant.
El local solo tiene una salida
y al estar el fuego muy próximo a la puerta,
pues se han ido hasta el fondo del local,
entonces estaban completamente atrapados.
Afortunadamente, la celeridad de la actuación de bomberos
ha hecho que esas personas que estaban atrapadas en el interior,
inhalando humo,
hayan sido rescatadas con bastante velocidad.
El Tribunal Suprem dels Estats Units avala l'ús de la píndula abortiva
i en protegeix el dret de les dones del país a acceptir-hi.
Suspèn d'aquesta manera les restriccions a la píndula
que un tribunal havia dictat la setmana passada.
És la primera vegada que el Suprem dels Estats Units
es pronuncia sobre un cas vinculat amb l'avortament
després que l'estiu passat suprimís el dret a l'avortament al país.
Aquesta decisió va desencadenar restriccions als estats conservadors,
entre aquests, al Texas, a Louisiana i al Mississipí.
Almenys 13 hospitals del Sudan bombardejats
des de l'inici de l'enfrontament armat
ara fa una setmana entre l'exèrcit regular i les forces de suport ràpids.
Segons el sindicat de mitges del Sudan,
el conflicte també ha deixat fora de servei
més del 70% dels centres sanitaris de les zones més afectades.
Els combats, que justament avui, entre de la seva segona setmana,
han deixat més de 400 morts i 3.000 ferits.
Ha detingut un home per haver assatjat sexualment
25 joves de tot l'estat, la majoria menors d'edat,
a través de les xarxes socials.
Les víctimes tenen entre 13 i 22 anys
i són de diversos indrets de l'estat, entre els quals Barcelona.
El detingut és un home de Sevilla que es feia passar per un empresari d'èxit
i enganyava les víctimes amb ofertes de feina.
Després, els exigia fotografies de caràcter sexual cada tres dies.
La investigació de la Policia Nacional va començar finals del 2020
arran de la denúncia d'una menor de 14 anys a Valladolid.
Totes les víctimes van tenir ansietat i trastorns del son
i van necessitar tractament psicològic.
En alguns casos, el comportament del detingut
va provocar autolesions en algunes de les joves.
L'home ja ha passat a disposició judicial
i ha quedat en llibertat amb càrrecs.
Esports, Albert Benet.
El Barça juga aquest migdia
a l'anada de les semifinals de la Champions femenina de futbol,
al camp del Chelsea, a partir de dos quarts de dues
i amb transmissió de Catalunya Ràdio.
L'Espanyol continua en descens a la Lliga Masculina
després de la setena jornada seguida sense guanyar.
0-0 a casa amb Alcadís.
Ara la permanència està a dos punts,
però en funció dels resultats de la jornada
podria quedar més lluny.
El Girona busca certificar la permanència
aquesta tarda al camp del Valladolid,
un rival precisament de l'Espanyol.
També avui Madrid-Celta a les 9
amb l'equip madridista a 11 punts del Barça.
Pedri i De Jong ja poden jugar demà al camp nou
contra l'Atlètic de Madrid.
Avui es juga a les semis del Godó de tenis
amb una possible final a Alcaraz Sissipas.
Alcaraz, l'actual campió del torneig, s'enfronta a Evans,
mentre que Sissipas busca un lloc per a la final
contra Mosseti.
A la CBE doble partit avui en presència catalana
de la 29a jornada, Girona Granada, 14è,
contra Setze i Barça Gran Canària,
el líder davant del setè.
A l'NBA, als playoffs, derrot aquesta matinada
de l'equip de Ricky Rubio,
els Cleveland Cavaliers, el Madison Square Garden
per 99 a 79 contra uns New York Knicks
que agafen avantatge amb un 2 a 1 a la sèrie.
Ricky Rubio ha jugat cinc minuts amb dues pèrdues de pilota,
cap punt, una assistència i dos rebots.
Avui, semifinals de la final a quatre
de l'Eurocopa masculina d'Uquepa tins a Lleida,
Cotrà a Vultregà i Lleida a Braga.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
En la teva activitat laboral com a humorista,
en alguns moments podries ser quasi abusat del tema de ser pare.
Sí.
Ja sé qui és.
És mala llet aquí.
Home, és el grandíssim, enorme Berto Romero.
Berto, bon dia.
Sobretot en el gènere de l'estatologia,
el més gran geni que ha donat el que és el sud d'Europa
durant el segle XX i XXI.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Onze i sis.
El comunista.
Que m'agrada, Joel Díaz. Bon dia, Bonora.
Bon dia, Amore.
Com estàs, Joel?
Molt bé, molt bé.
Estic a Girona.
La ciutat tres vegades immortal.
Com és que ets a Girona, Joel?
Sóc a Girona perquè he vingut a signar els llibres de la Sotana,
que s'han de vendre en aquesta ciutat.
Perquè saps que amb la Sotana hem tret un llibre?
Ho sé, ho sé.
No creus que és una mica capitalista
treure llibres pels vols de Sant Jordi?
No, perquè...
Per què és més capitalista
treure els pels vols de Sant Jordi que en un altre moment de l'any?
Doncs perquè...
Si no és capitalista, és intel·ligent.
Bàsicament per guanyar diners, no?
Sí, home, però és que a veure, el que no pot ser és que...
Vull dir, si estem jugant aquest joc,
doncs nosaltres haguem de jugar-hi
de manera menys intel·ligent que la resta, no?
Tu demà jugues el joc, regales roses, regales llibres
i participes de la festa, eh?
Evidentment, el joc complet.
Per cert, encara no sé quin llibre regalar-li a la meva parella.
Vols que demanem als oients pistes?
Sisplau, sisplau, és que ella li agrada molt...
Exacte, què li agrada, què li agrada?
Li agrada la novel·la, i jo de novel·la no en sé.
Però novel·la, tipus què, tipus negre, tipus històrica?
No, tipus, sí, sí, costumbrista, una cosa bé, no sé...
Contemporània.
Contemporània, contemporània, novel·la contemporània, sisplau.
Idees necessito.
Arroba el suplement,
idees per que el Joel regali llibres de cara a demà,
un Sant Jordi que serà atapaït per ell,
perquè se'l passarà signant segurament.
A veure si acabeu apareixent també els més venuts o no, Joel.
No sé si és una cosa que t'inquieti o et preocupi.
No, no, no, només m'inquieta,
sinó que em posa que xundíssim la idea
que la sotana pugui arribar a vendre més llibres
de no ficció que Sala i Martín.
La competició, eh?
Home, sí, sí.
Tot i que qualificar Sala i Martín de no ficció...
Hòstia, no sé, no sé, tinc els meus dubtes.
Demà li preguntarem per què ens visita el suplement.
Ah, doncs no li records, home.
Arroba el suplement.
Quin personatge misteriós s'amaga darrere del telèfon?
D'aquí una estona anirem al guanyador.
El més ràpid avui que endevini la identitat d'aquest personatge,
que d'aquí una estona ens estarà sentint,
s'emporta unes bambes munic del seu número.
Ara les consultes.
Mira, ens ha escrit un senyor que es diu Marià Marià.
Marià Marià.
Hola, Joel, com estàs?
Si vols que t'ho digui per una cosa que acabo de descobrir.
Fa uns dies, com sempre, m'estava informant
sobre els temes de l'actualitat del meu programa de referència,
que és el Rojo Vivo, de l'Antonio Ferreras,
un periodista, diu, íntegre, que té tota la meva credibilitat
i que no està al servei de ningú, explica el senyor Marià Marià.
Com et deia, estava mirant el seu programa
quan de sobte van donar pas a un col·laborador habitual,
que és l'opinador Xavier Cerdà, que és d'Esquerres, com bé saps.
Molt bé, en Xavier Cerdà va començar a parlar del comunisme,
això és verídic, eh?,
de la Unió Soviètica i de com va maltractar Ucraïna
durant l'època de la URSS.
Va explicar davant d'un Ferreras estorat
que la col·lectivització de l'agricultura
va provocar èpoques de molta fam
durant les quals moltes famílies ucraineses
van haver d'escollir quin dels seus fills es menjaven.
Ho va repetir fins a dues vegades,
per si no s'havia entès en una sola vegada.
No ho sé, Joel, jo segueixo la teva doctrina,
però no havies mai comentat aquest tema de menjar-se els fills
en cas d'instaurar un règim comunista.
Jo soc vagà, has de saber.
Quines coses creus que trobaríem a faltar més?
Quines creus que serien els sacrificis més grans que hauríem de fer
en cas que una força autènticament comunista arribés al poder?
Jo tinc un sol fill.
Em faig un altre, per si de cas.
Signat senyor Marià Marià. Endavant, Joel.
Marià Marià, mare de Déu, eh?
Camerada Marià Marià, moltes gràcies per la teva consulta.
D'entrada, deixa'm dir-te que em preocupen bastant
els teus referents periodístics.
M'has parlat primer de Ferreras.
Jo, si vols, t'explico qui és el Ferreras aquest
amb una frase molt sensorial, d'acord?
Ferreras, Antonio García Ferreras,
és un home que, si li olores la boca avui,
sabràs què va menjar ahir el senyor Florentino Pérez, d'acord?
I després em parles del Xavier Cerdà.
Bé, el Xavier Cerdà és un home del ram de la frivolitat
i del jijijaja, com una mica jo,
al contrari que el Ferreras mai no ha tingut cap interès
en fer veure que el que fa és periodisme,
i, per tant, jo crec que tampoc se li ha d'exigir més compromís
amb el rigor del que se'n demana, per exemple, a mi.
Jo suposo que el que es referia al Cerdà, en aquest comentari,
és l'anomenat Holodomor, Holodomor o Holodomor o algo així.
És el que en ucrainès significa literalment matar de gana
i que és el nom amb el que es coneix la bestial mortalitat
que va provocar la falta d'aliments a la població ucrainesa
a principis dels anys 30, just quan l'Stalin
va ordenar la col·lectivització, com molt bé diu l'amic Marià,
la col·lectivització estatal de l'agricultura.
Stalin el que volia era, bàsicament, alimentar les ciutats,
l'exèrcit, i exportar el màxim de gra possible
per finançar la industrialització accelerada
que volia fotre ell a l'Urss.
I això va provocar a tot arreu, però sobretot a Ucraïna,
que bàsicament era vista per Stalin com un gran graner,
que milions de persones morissin de gana
perquè l'exèrcit confiscava fins a l'últim gra de blat
produït pels pagesos.
Jo no tinc ni idea de si això va arribar a provocar
que les famílies es mengessin els seus nens morts,
tal i com diu el Cerdà.
Hi ha alguns relats documentats que he trobat a internet,
però no he vist mai cap economista neoliberal mediàtic
quan fa propaganda de lo seu, que és molt sovint,
haver de justificar-se per les morts, les guerres i la desigualtat
que provoca el capitalisme.
Amic Maria, no veig, per exemple, que quan el Sala i Martín
esperaven que es fessin les lletres,
que es fessin les lletres,
que es fessin les lletres, que es fessin les lletres,
que es fessin les lletres, que es fessin les lletres,
que es fessin les lletres, que es fessin les lletres,
i no veig que quan el Sala i Martín es passeja per la ràdio...
Ja has passat amb el Sala i Martín,
és que tens una obsessió, Joel!
Evidentment que tinc una obsessió!
Perquè quan aquest home va amb un llaval
predicant les bondats del futur del tecnocapitalisme,
els periodistes no li pregunten pels 5.500.000 de persones
que han mort al Congo, per exemple, durant les últimes dècades,
degut a l'explotació criminal de les mines de Coltant,
per exemple, sense les quals...
Vols que li pregunti pel Congo, demà?
Sí. Sí.
Per què el Congo, que té el 80% de les reserves d'un dels minerals
més preuats del planeta, és el país més pobre d'Àfrica?
I per què hi moren tants nens treballant?
I per què sempre hi ha guerra?
Doncs és per culpa del capitalisme, Maria.
I per això, a Sala i Martín, no li pregunta ningú,
perquè quan els economistes neoliberals parlen, Maria,
els periodistes d'aquest país el que fan és acompanyar-lo al violí.
Molt bé.
Gràcies.
No, entén-me, Roger, que ja sé que és un programa...
Demà preguntaré pel tema aquest.
No, home, és que, clar...
Sí, sí.
Bé, des de Taradell, una setmana més,
Blai Nàldum amb la seva consulta.
Hola, Joel.
Jo et voldria fer una pregunta
que ja li vaig fer al Toni Aira fa uns dies,
però que no em va contestar gaire bé
perquè em penso que no tenia clar si se m'havia de prendre en sèrio o no.
És bon nano, Toni Aira, i sap moltes coses,
i va vestit impagable,
sempre com si fos un nen de Sant Alfonso,
i per cert, tu, Joel,
deixa'm que t'ho digui, t'hauries de vestir una mica més bé, eh?
Li vaig explicar que amb en Moja i en José Carlos,
els meus companys del taller,
estem fins a la polla de pencar i volem fer el salt a la política,
aprofitant que venen les municipals.
I he pensat que podem fer un partit comunista
aprofitant les teves ensenyances, Joel.
Com ens hem de dir quins punts bàsics ha de tenir el programa?
Volem proposar un impacte xulo,
com han fet els marmares del PP de Viladecans,
que han proposat construir un juràstic parc,
i que els portin ells a dintre, si per cas.
Bueno, Joel, el del partit, què podem fer?
No cal dir que, si vols, pots tancar la llista del partit,
com la Carla Simón dels préssecs,
que al final s'ha rajat d'anar amb convergència.
José Carlos diu que té l'eslògan
pel partit comunista que farem.
Está al infinito y más allá.
Bueno, et deixo, que tinc 8 converses obertes al Tinder de pago.
Carai, noi!
Últimament... 8 converses, eh?
Està follant, el Line album.
A veure, tampoc és garantia de res,
tenir 8 converses obertes al Tinder de pagament.
Això és veritat.
Diversos matisos sobre aquesta consulta,
però espero que els facis tu,
perquè en alguns moments...
Digues, digues, el tema del juràstic parc de Viladecans.
Sí, és que no...
Cameradablay, mira, no t'ofenguis, perquè saps que t'estimo molt,
però, ja que em preguntes,
et diré que, sisplau, abandonis aquesta idea
de ficar-te en política.
Si el motiu pel qual vols fundar un partit polític
amb el Moja i el José Carlos
és només que esteu fins la polla de pencar,
l'únic que fareu a la política és empitjorar-la
i, per si m'hi fos,
ara mateix jo us prohibiria, ara mateix,
apropar-vos a menys d'un quilòmetre
de qualsevol euro públic suelto que hi pugui haver per taradell.
Perquè ja n'hi ha massa, Blay,
de gent que entra en política
amb molta més voluntat de servir-se que de servir,
com perquè ara que tu i els teus amics
us sumeu a l'estafa piramidal aquesta,
que és el sistema de partits.
Si vols fer política, Blay, la pots fer, per exemple,
perfectament sense fundar un partit.
Vull dir, ocupes o el pis d'un banc,
t'ajudes a qui ho necessita, t'organitzes com a treballador,
et fas voluntari per organitzar
la festa major de Taradell,
perquè tot amb això també és fer política, Blay,
i sense necessitat de fundar cap partit.
I si el que vols és no treballar gaire,
doncs per això tampoc et cal la política.
Et pots dedicar, per exemple, al tràfic de drogues,
i creu-me que series molt menys tòxic per la societat
que si ara et posessis a gestionar els impostos de la gent.
No faré comentaris sobre això del Jurassic Park.
No, perquè els estem fent propaganda en aquesta gent,
i jo trobo que no cal.
És el que volen, Roger.
T'hi has fixat?
M'ho ha fet pensar.
Sí, una tàctica.
Aquests dies te les trobes a tot arreu.
Falten dos mesos, dos mesos.
Un mes, no? Falta un mes, no?
Falta molt poc perquè hagis de començar...
Sí, i falta molt poc perquè hagis de començar a cronometrar
l'estona que parles de cada partit polític.
Ara ja és període prelectoral,
ara aquests dies ja ens fan anar en compte.
Ara ja estem amb el cronòmetre, ja?
No, amb el cronòmetre no.
Ja m'avisaràs.
Benet Mossol Petit consulta...
Mossol Petit, no?
Mossol Petit.
Ens diu el següent, et saludo, Joel.
M'agradaria fer-te una consulta,
en tant que partidari de règims totalitaris
com a mínim del comunista.
És molt simple.
Com se sap si un equip de futbol, un actor, un cantant o un esportista
determinat?
Són l'equip de futbol, l'actor, el cantant i l'esportista del règim.
Tinc entès, per exemple,
que Stalin era del Dinamo de Moscou
i l'Espàrtic també de Moscou eren els equips més afavorits
a l'hora de facilitar-los fitxatges i de rebre arbitratges.
Hi ha altres casos, com el Bologna,
l'equip de Mussolini,
que va guanyar els seus únics 6 títols de Lliga
mentre manava Mussolini.
I, evidentment, a Espanya es veu que el Barça
era l'equip de Franco.
Ho ha explicat perfectament la televisió del rei al Madrid
oficial i molts altres mitjans han fet ressò.
És més, la majoria de mitjans de comunicació espanyols
neguen que l'equip de Franco fos al Madrid.
Per tant, si tants experts ho neguen,
si fins i tot Jorge Valdano ho nega,
si fins i tot Javier Tebas,
també ho diu,
deu ser que el Madrid
no va ser l'equip del règim.
Per això et pregunto, Joel,
com se sap quan un equip és el del règim
i si, per casualitat,
saps quin va ser durant la dictadura de Franco?
I, d'altra banda,
avui en dia creus que els països lliures
i amb democràcies consolidades,
com és el cas de l'Espanyola, per citar un exemple,
encara existeixen aquests referents
oficials compartits?
Quins valors transmeten?
Et consideres el comunista oficial del règim?
Gràcies. Signat, Benet Mussol Petit.
Aviam, ho lamento
perquè últimament estic molt enfadat
i just acabem de tornar a fer aquesta secció,
però, aviam,
camarada Benet Mussol Petit,
escolta'm bé perquè tinc els iaiecs que has apunt d'explotar.
Jo, pel fet de ser comunista,
és que m'ha tocat amb els ous això,
jo, pel fet de ser comunista,
no soc partidari dels règims totalitaris.
Jo, de fet, com a partidari del democràcia popular,
soc el defensor de la democràcia liberal
perquè la meva democràcia, la que jo defenso,
garantitza que la partidensa plena
a la comunitat política sigui universal,
que la democràcia no estigui intervinguda
per criteris censitaris,
ni mediàtics ni financers,
que hi hagi mecanismes orgànics de participació política
a tots els òrgans de l'Estat
i que hi hagi també un programa de polítiques públiques
sobre educació, cultura, sanitat, esports, etc.
que empoderin aquesta participació universal.
Per tant, deixeu d'associar
el règim totalitari amb el comunisme
perquè no tots som partidaris d'aquesta mena de polítiques.
Dit això, passo a respondre a la teva pregunta,
camarada Benet, amb preguntes com podem saber
quin era l'equip de futbol del règim franquista.
Home, doncs tenint en compte
que la discussió està centrada entre si ho era un
que va ser fundat per un home
que l'any 39 va entrar per la Diagonal
fotent tiros a l'aire des d'un tank
de la 550 División
o ho era un altre que té un president
afusellat precisament pel franquisme,
jo no crec que calgui entrar en massa més discussions.
I saps per què? Perquè passa una cosa, Benet,
si tu hi entres, el que fas automàticament
és legitimar aquella discussió,
l'estàs admetent com a vàlida
i llavors estàs disposat
a destinar temps i esforços a guanyar-la.
I això quan es tracta del tema que ens ocupa
no té cap sentit, amic,
perquè a l'altra banda de la discussió
només hi ha feixistes, oligofrènics i orangutans.
Llavors, al final em preguntes
per si ara en democràcia encara existeixen
aquesta mena de referents esportius del règim,
o sigui, figures i equips esportius
que són promocionats per l'Estat
com a exemples d'espanyolitat.
Home, jo diria que les figures, per exemple,
de Rafa Nadal i Fernando Alonso,
representen a la perfecció aquesta figura,
la famosa marca Espanya,
són esportistes que en lo social es posen de perfil,
en lo polític també, tot i que
són ultrapartidaris de la Unitat d'Espanya
i quan hi ha un toc de corneta,
acudeixen ràpidament
a defensar els interessos de l'Estat.
Jo diria que sí, que encara existeixen
aquesta mena de...
Fins i tot el Cristiano Ronaldo.
Què vol dir, que ja m'estic enrotllant?
Que això és que t'estàs enrotllant com una persiana.
A partir d'ara ho farem més sovint, això del tic-tac.
Bueno, no sé, no li acabo de trobar el to.
Era una cosa picadeta
i ara estem fotent aquí uns monòlegs.
Ja picadeta.
Va, sintonia.
Com que monòlegs?
No, hòstia, jo estic aquí per divulgar, eh.
Resulta que no puc divulgar.
Arroba el suplement.
Qui s'amagaderia del telèfon?
Aquesta persona, ja t'està sentint,
només pot respondre preguntes amb un sí o un no.
Si la pregunta que li formula el Joel
no la vol respondre,
pot dir, volta'l.
Volta'l.
Si diu volta'l, en disposa't d'un,
s'estalvia la pregunta perquè pot ser incòmode.
Aquesta persona, ja t'està sentint,
l'oïent que l'endevini més ràpid a través d'arroba el suplement,
va amb es múnica amb el seu número.
Endavant, Joel.
Hola, amic o amiga.
Ets una dona?
No.
Ets una dona.
Creus que serà una entrevista simpàtica,
amable, relaxada, la que farem,
ara quan descobreixi qui ets?
Volta'l.
Ja l'ha gastat malament.
Ja l'has gastat perquè ara és el moment de preguntar
si t'agradaria que Catalunya
fos un nou estat independent d'Europa
en forma de república.
Ets un passat.
Home, no, soc intel·ligent.
Ni dono un altre de volta'l, mira què et dic.
No passa res per dir...
Volta'l.
Això és insoportable.
Jo com puc endevinar una persona
que ara mateix no sé ni si m'hi caic bé
ni si és independentista?
És molt difícil.
Ara ja no n'hi queda cap.
Ets major de 50 anys?
Per la veu ho sembles?
No.
Major de 40?
Sí.
Tenim un quaranton.
Vius a Barcelona?
No.
Vius a Catalunya?
No.
Vius a l'estat espanyol?
Sí.
Vius a Madrid?
Sí.
Ets català?
Sí.
Ets nascut a Catalunya?
Sí.
El català és la teva llengua materna?
Sí.
No.
Et dediques al món de les arts?
Molt en general?
El món de la cultura?
Què diries?
Sí, una mica sí.
Després ja ho matisarem.
Cultura.
Ets una persona que si es fa...
Sempre faig aquesta pregunta.
És molt tonta, però funciona.
Si es fa la Rambla a Catalunya,
amunt i avall,
si es fa la Rambla a Catalunya amunt i avall,
un dia al matí,
que hi hagi gent,
creus que algú et reconeix, et para i et diu bé?
Sí.
Aquesta pregunta és absurda, la fas sempre?
I em pensava que en aquest temps d'hivernació
l'haguessis deixat de fer.
Hi ha famosos que no són famosos gaire per la seva cara?
Saps què vull dir?
Tu, per exemple, no et coneixes ni Déu.
Però, en canvi,
ets un tio important.
Saps què vull dir?
És com que l'has posat votant, projecte.
Aviam, convidat.
Va, anem al convidat.
Que et dediques al món de la comunicació?
Sí.
Que ets periodista?
Tens la carrera de periodisme?
Has estudiat periodisme?
Sí.
Que et dediques al món de l'entreteniment?
Sí.
De l'entreteniment audiovisual?
Sí.
Vas bé.
Sí.
Fas tele al Grupo Media 7?
No.
Fas tele a Televisió Espanyola?
No.
Fas tele al que no és Media 7,
que es diu A3Mèdia?
Sí.
Vas bé.
A3Mèdia ja a la sexta.
Estàs a la sexta?
Sí.
Doncs mira, abans he parlat del Ferreras.
No sé si ho has sentit.
En fi, ara no.
Molta.
Aviam, treballes a la sexta.
Que treballes amb el Jordi Evole?
No.
Què fots a la sexta?
Surs per la tele cada dia?
Sí.
Surs per la tele cada dia.
Cada dia més.
A la sexta el vespre què fan?
A l'intermèdio?
Sí.
Treballes a l'intermèdio?
Sí.
Ah, collons!
Si em caus molt bé,
si ets un tio sensacional tens una veu greu guapíssima.
Mateo, Dani Mateo.
Dani Mateo.
Dani Mateo.
Bon dia i bona hora.
Home, Dani Mateo.
Bon dia i bona hora, els dos.
Què passa?
He estat a punt de penjar.
Hòstia puta.
Què tens contra posar-te de perfil?
En general la vida...
Doncs ho trobo una manera de viure un pèl covarda.
No, home, no.
Ja m'ho preguntes.
Ves a la merda.
La covardia està molt infravalorada.
Això és veritat.
La covardia està molt infravalorada.
Tens tota la raó del món.
La zona de confort, no?
Sí, és una zona de confort.
El meu avi...
Tu ets de Granollers, no?
Sí, sí.
Bueno, espera, que m'haureu de preguntar al Joel.
Hola, Joel.
Hola, què tal?
Perdona, hola, Roger.
Ei, ei, ei.
Hola, Dani Mateo.
Mira que la lieu, però ja esteu aquí un dissabte.
No, no.
Jo sí, jo sí.
Jo estic molt polititzat, Dani Mateo.
Però no em criminalitzo.
És un piròman, Joel.
És un piròman.
Ja està, eh? Ja vas cansat a mi.
Si et queia bé.
Ara ja m'estàs caient regular perquè em dius piròman.
Ja, sí, Pau, posem Pau.
Jo l'únic que faig...
Escolta'm, per exemple,
t'he preguntat això de si t'agradaria
que Catalunya fos un nou esdeveniment de bandera.
Què més dóna?
Vagi per davant, Joel.
Jo soc gran admirador teu, eh?
Gran admirador teu, eh?
Això ho dius de veritat.
Però jo no m'ho he sentit tan bé.
Em sembla una putada el que t'ha passat.
Però una putada molt gran, eh, Joel?
Molt gran i una abraçada molt forta i solidaritat.
Moltes gràcies.
Ara, a partir d'aquí.
Tu acabes de dir fa un moment...
Ara valora.
No has d'entrar en discussions perquè valides l'altra part,
quan veus que una discussió no porta enlloc...
Bueno, aplica tu, Joel!
O no, tu?
Sí, però és que jo,
amb el tema de les discussions,
que valen la pena...
És que dius una cosa però fas l'altra, Joel.
La cabra tira el monte.
Però bueno, és normal, eh?
Com és?
Què té el puto problema?
Que no deixen l'agència, com és?
No passa res.
Si el de davant és diferent a tu,
pensa completament diferent a tu,
o la pensa d'una manera diferent a la teva.
I a tu què més et dóna?
Home, m'agrada saber, eh?
Jo no vull jutjar ningú,
perquè és una situació preguntar-li a algú si és independentista,
perquè si em diu que no...
Jo, però tan amics, eh?
Ja, però tampoc m'ho estàs preguntant a un bar, cabron.
Ja, ja, ja.
Home, home...
Però tu què estàs tancant alguna porta, avui en dia?
Dic que no ho ets.
Escolta'm, tu quan...
Tu quan...
Tu quan vas, vull dir,
quan vas a un lloc, tu saps que allà m'és, o no?
O no?
Sí, soc conscient, soc conscient.
I allà ja estàs escoltant només per fer-te mal,
això ho saps, tu també?
Però intento no pensar-hi gaire,
perquè llavors no parlaria.
A mi em va passar una cosa, no sé si recordes,
i llavors jo també vaig aprenent de les coses
que em van passar, saps?
Bueno, és que tu, deixa'm dir-te una cosa.
Tu em dius de mi,
però a tu també se't calenta la boqueta per Twitter,
que no m'agusta, eh?
Se't calentava més aviat.
Ja no, ja ets a Twitter, no?
No, és una cuenta de fans.
No soc jo. Ah, no ets tu, aquest.
No, no veus que jo no tinc el verificat?
No, no, no, és una cuenta de fans.
Ai, ai, ai. Sí, no.
Ho entendo, no, el que et vull dir.
Sí, però és que tu també fa la marxa.
És que jo, ma mare, que sempre he sigut més sàvia que jo,
sempre m'ho ha dit, jo, el marit,
però tu, per què parles allà on no et volen escoltar?
Tu parla perquè et pugui escoltar,
però els que no et volen escoltar, o et volen escoltar,
només per fotre, per donar-te pel cul,
home, no vagis.
Perquè si vas de cara, després de què et sorprens?
Després d'aquest sorprens.
Hi ha un altre punt.
Hi ha un altre punt, Joel.
Jo, perdona, ja estic entrant.
Ara, com pots veure,
jo no em poso de perfil perquè no en sé.
Però hi ha un punt en què...
Sí.
La provocació també té conseqüències.
M'entén el que vull dir?
I hi ha vegades que nosaltres som una mica putes,
una mica putes i juguem a la puta i la ramoneta,
i som com...
Primer te voy picando, te voy picando, te voy picando,
i després, quan em vistes...
Ja sé per on vas, ja sé per on vas, però...
Saps què vull dir?
La provocació té conseqüències,
però a vegades, per exemple, la provocació també genera audiència.
Saps què vull dir? Totalment.
Segons com... Totalment.
A mi em fa l'efecte que li agrada sentir persones que parlen
i que el que no podem fer tampoc és sorprendre'ns
de les conseqüències de la provocació.
Sí, sí.
Una altra cosa és que...
Una altra cosa és que vinguin a escoltar allà on...
Tu no estàs parlant per alguna gent, m'entens?
Tu no vols...
Si vas a una església i et treus la polla, diguéssim...
Sí.
Seria una cosa de molt mala educació, de molt mala educació.
Bueno, però vull dir...
Oiga, que està bé, no llego a la polla fuera.
Com sou una polla és una cosa normal, tots ho entenim, no?
No, res, m'entens?
Ara... Sí, t'entenc.
I a tu, venen els de l'església, sortint de l'església,
venen a casa teva,
i tu vas a la polla fora perquè això està molt còmode.
I et diuen, oi, aquí no se puede... No, aquí no.
Oiga, aquí no, eh, yo estoy en mi casa y aquí si quiero yo me...
Dani, en aquesta metàfora teva, l'església és TV3, perquè jo l'entengui.
Veus, tu ja ho estàs portant tot a uns...
Per què tant de metàfora, tant de tonteria?
No, escolta'm, jo faig haikus, jo ja no parlo...
Jo ja no parlo de coses concretes,
jo faig haikus i cadascú interpreti, m'entens?
Escolta, va, parlem-nos d'una altra cosa.
Dani, tu ara quan fa que vas marxar a Madrid?
Quan fa que vas marxar a treballar a Madrid ara, tu, Dani?
Quan torno?
Quan fa, quan fa, quant tens portes vivint a Madrid?
Res, una tonteria, només 19 anys. 19 anys, eh?
Hòstia!
Has sido madridizado, eh?
He sido madridizado, pero también digo una cosa,
a mí me ha cambiado la visión de Madrid a Madrid, eh?
Madrid no es només el Madrid que es veu des d'aquí,
hi ha més Madrid, eh?
I allà ja, no ho entens, però és molt divers,
perquè pensa que hi ha molta gent de fora,
però tries un ou a conèixer gent de Madrid,
hi ha gent de tot arreu, d'Òbis, d'Astúria, d'Gàlis,
de tota Espanya van a Madrid.
Sí, sí, sí.
Els que són la capital de l'Estat, doncs és normal,
també, que la gent faci com de pol, com de pol atractor.
I gairebé tothom és fora de casa per feina,
ningú va...
Home, mira, allà al programa sou dos de granullers, no?
Perquè la Sandra Sabatés crec que també és de granullers.
Mira, el llogat de cerebros.
És una vergonya, home.
Saps el llogat de cerebros, tu?
Ens estan robant el capital humà.
Sí, sí, sí.
A més, que deus estar forrat, tu, d'allà mateix.
No em valoris només pels pàrquets.
No, sí que ets guapíssim.
No, ara això deixa'm dir-t'ho, eh?
Trobo una persona tremendament sexi.
Ah, sí? Ah, sí?
Sí, sí, et llaparia els glutis.
Ai!
Quan vulguis, quedem.
I és més posglutis.
Ara estava pensat de granullers,
així de cares conegudes de granullers,
hi ha Dani Mateo, Sandra Sabatés...
Jo no soc de granullers.
S'ha de dir tot, eh?
No, jo vaig presumint, però jo soc de Barcelona.
Jo soc nascut a Barcelona,
però tota la família vivia a granullers i a la roca del Vallès.
En realitat, a la roca del Vallès.
Però com que per la gent...
No sé per què granullers es coneix més i perquè t'obiquin.
I ja ho va dir la Wikipedia
i aquí soc jo per discutir amb la Wikipedia.
Clar, no.
L'altra, tercera cara coneguda és Víctor Font,
el candidat a la presidència del Barça,
que crec que també són...
Tots no estan del Barça, no, Dani?
Jo... bueno, ja m'estic quitant-me.
Ah, sí? Estàs quitant-me?
Com és això?
M'estic quitant-me, això no me pongo de vez en cuando.
Ah, sí? No pensava que...
Hòstia, mala època per ser del Barça i sobretot a Madrid.
Uuuh, collons!
Jo soc del Barça, sí, sí.
Escolta, Dani Mateo. Endavant, Joel.
Tu has treballat mai a TV3?
És una pregunta que tinc i que ara mateix no...
Mira, si et dic la veritat, Joel,
jo vaig treballar a TV3 però ràpidament vaig veure que jo,
per treballar a Catalunya,
ho tenia més difícil.
Jo em vaig adonar, eh?
Perquè tu m'has preguntat, és la teva llengua materna?
Bueno, t'explico, el català és la llengua dels anys.
Oh, que bé.
Els pares es van conèixer en castellà.
I tot i parlar català, ells parlen castellà.
A casa.
Llavors jo a casa parlava castellà de nen, no?
I amb els avis català.
Llavors...
Hi ha un punt en què quan arribes a Catalunya Ràdio
o quan arribes a TV3
t'adones que la gent parla molt bé català.
O sigui que tu pensaves...
Cada cop menys, eh?
No et pensis, eh?
Bueno, no sé, com que no soc aquí no ho veig tant.
Però el rotllo és que...
Dius, hòstia, jo pensava...
És com quan dius jo parlo anglès fins que arribes a Londres, no?
I dius, espera, no, jo no parlo.
No ho parlo, no ho parlo.
Doncs el català va ser una mica com arribar
a la ràdio i a la tele,
vaig dir, hòstia, no sé si parlo prou bé català,
com per treballar
els mitjans de comunicació catalans.
És com que jo notava que...
Bueno...
No, jo notava que no s'estaven entenent diumetres.
Era com una mica no...
Però, Dani, no, dic que això que ja t'entenc,
però al final el que és evident
és que a Madrid hi ha un mercat més gran
i hi ha més oportunitats laborals,
hi ha moltíssims més diners
i hi ha més oportunitats per guanyar-se la vida,
si fas això que fas tu.
Evidentment, evidentment.
Però a part hi ha un punt de...
Clar, jo volia fer comèdia,
i tu saps que la comèdia
ja va més enllà del parlar.
S'ha de sortir de dins,
surt de l'estómac.
I així la comèdia en sortia en castellà.
I en català notava que anava frenat.
Sí.
Jo crec que Alberto Romero,
que hi vaig parlant amb el Roger la setmana passada,
crec que li passa una mica el mateix.
Ah, sí?
Mira, amb el Buenafuente,
jo penso que li passa al revés.
Jo penso que el millor Buenafuente el van veure aquí.
Sí, senyor.
Home, fa molt poc va fer un capítol magnífic.
Sí.
O sigui, l'Andreu d'Una altra cosa,
de la Cosa Nostra i de tant,
era deu vegades millor
que l'Andreu en castellà.
Amem.
Perquè li sortien unes frases fetes,
li sortia un...
Bueno, allò que t'ha sortit...
Perquè és de reus, hòsties, si és de reus.
Perquè és de reus.
I van criticar molt per l'accent, també,
quan va a terra a Madrid, no?
No, perquè allò era graciós.
Però és per la cultura.
O sigui, tu vas més segur,
et mous amb més fluïdesa,
i Alberto, jo no sé si...
¿Alberto parlava en castellà amb els pares?
Jo diria que sí.
No ho sabem, no ho sabem.
Ara estem parlant...
No, jo què sé.
Doncs a l'Alberto li passa una mica el revés.
A l'Alberto jo el veig més...
A l'Alberto li passa el revés.
I això és molt important, eh?
Com et sentis tu quan...
Sí, sí, a mi em passa el revés.
A mi em passa el revés.
Tu se't nota, perquè jo et sento a la ràdio vital,
i et surten frases fetes,
et surten...
Et surt la manera de parlar...
És que la comèdia no es pensa.
T'ha de sortir.
Si la penses i l'has de filtrar,
ja estàs fotut, ja ha perdut la gràcia.
Avui el...
Les coses es practiquen, però tu compro.
Dani, Mateo,
moltes gràcies avui per atendre'ns també
i jugar una estona amb el comunista amb nosaltres.
Sí, bueno, també t'ho dic.
No havia preguntat qui era.
Si arribo a saber aquest, aquest tio, no...
No m'ho crec.
Bueno, no t'he preguntat si ets comunista.
Sempre, bueno...
Comunista a casa de tota la vida.
No t'enriguis a mi, eh?
No, no, no, tu t'enrius a mi.
Jo només vols...
Podem parlar del Barça, de Sant Jordi,
de la cuina.
T'agrada la cuina, Joel?
Hombre, moltíssim agrada la cuina.
Moltíssim.
No me arrastrarás a la política, Joel.
Mira, aguantaré com un cabrón aquí,
pero metiendo peñuña como un caballo, eh?
No, no, no.
Dani, Mateo, una abraçada ben forta.
Moltes gràcies, cuida't.
Ho sé, ho sé.
Quan vinguis per Barcelona, avisa, home,
que parlarem de política.
Estàs signant, demà, Dani?
Hòstia, clar, no sé si puc dir-ho.
Puc parlar amb un company o una amistora amiga?
Sí, home, sí.
A Ràdio Barcelona l'Ortega fa el programa al carrer.
Tu no li recordes l'Ortega, home, i tant.
A Ràdio Barcelona, de 12 a 1.
Si veniu...
Que allò ara estem fent el suplement,
tampoc cal que la falca sigui tan explícita,
però una abraçada ben forta a l'Ortega.
Deixa-ho gravat, deixa-ho gravat.
Adeu, Dani, gràcies.
Anims amb la ressaca.
Anims, ànims.
Joel Díaz, des de Girona.
Talla-li, talla-li. Ja està, ja està.
No, no, m'atallo perquè tinc una publicitat acumulada extraordinària.
Escolta'm, una abraçada cap a Girona, Joel.
T'agrada com ho estic fent o no?
A mi sí, a mi sí.
Ho trobes massa agre, potser? No.
A vegades va com val.
El comodí de la sorpresa és la que és.
Hem de parlar de quartos, encara.
Ja ho trobarem, d'acord? Vinga.
Una abraçada. Gràcies, Joel.
Ara tornem al suplement.
Arriba la ratlla!
Si avui hi ha Champions femenina, avui hi ha la TDG.
La transmissió de la Gelmà.
Stanford Rich torna a pujar a prova al Barça camí de la final.
Segueix tots els partits de la màxima competició europea
amb l'equip liderat per Sònia Gelmà
i la narració de Pere Escobar.
Avui, a partir de la una, Chelsea-Barsa,
anava de les semifinals de la Champions
a la TDG de Catalunya Ràdio.
La transmissió de la Gelmà.
Ei, perdona, una estrella.
Una estrella. Ei, una estrella.
Perdona, una estrella.
Una estrella.
Què? Un crit valent?
Vinga, tots units fent força.
Una estrella. De seguida.
Estrella Damm, la cervesa del Futbol Club Barcelona.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cadasclau.
L'esport ens ensenya que tirar endavant
no és tan sols guanyar, sinó aprendre a aixecar-se.
Per això a CaixaBank,
estem en l'esport sempre.
CaixaBank, tu i jo, nosaltres.
Damm i CaixaBank donen suport a l'esport femení.
Hi ha ganes de fer vacances?
Amb MSC Cruceros, aquesta primavera aprofita
els nostres descomptes d'última hora
embarcant des de Barcelona o amb com ho des vols.
Vuit dies amb tot inclòs des de 679 euros per persona.
Reserva la teva agència de viatges
o MSC Cruceros punès i descobreix el futur dels creuers.
Barcelona respira cursa.
10 quilòmetres excepcionals,
des de Vinguda Diagonal fins a Plaça Catalunya.
Una gran carrera per gaudir.
I per aprofitar un 30% de descompte a Under Armour,
no acumulable a altres promocions.
Equipa't amb el millor, només al cor d'inglès.
El diumenge 7 de maig a les 9 del matí,
Barcelona respira cursa.
Com seria la vida si no sentíssim els sons que ens envolten?
Audica, som experts en salut auditiva
i sabem la importància de tractar una pèrdua auditiva a temps.
Per això et convidem a revisar-te gratis l'uïda.
Reserva cita Audica punès i comença a mimar-te l'uïda.
Audica, la teva audició és la nostra experiència.
Es presenta la comissaria de Blanes,
una noia, amb una amiga en el cas de la presunta víctima,
per denunciar la desaparició de la seva germana.
És divendres 11 de maig del 2007.
La desapareguda és una noia dominicana que es diu Maria Núñez.
Maria Núñez, exerció la prostitució,
feia servir un àlies, un nom, que és Dayana.
La Maria havia quedat amb un noi.
I manifesta en tot moment que ha tingut contacte amb l'amiga,
amb un hilda, en aquest cas, però no amb Dayana.
O sigui que Dayana no l'ha trucat, que no ha vingut.
Què li ha passat a la Maria Núñez aquest dissabte a les 9 del vespre
a Crimps, amb Carles Forta.
I també en podcast a l'app i al web de Catalunya Radio.
Crimps, el programa més escoltat en la seva franja.
Hola, culers, soc el Xavi Hernández i el David Clopés.
Bé, m'ha demanat que us expliqui
què farem aquest cap de setmana al Tots Gira, no?
Oh, dissabte, eh?, perquè el Barça juga a Stamford Bridge.
Total, que el Tots Gira estarà molt al tanto d'aquest partit,
però també de la Lliga, esclar.
Què fas, això és una promo, és a dir, missatges clars i directes.
Què tenim aquest cap de setmana?
El Valladolid Girona, el Barça Atlètic de Madrid,
les semis de la capa anglesa, la Final Four de la Serp Duque...
No et falten bé les hores del programa.
Avui tot gira després de la TDG del Chelsea Barça
i demà diumenge després de la TDT del Barça Atlètic de Madrid.
Amb David Clopés.
Amb Kilian Sabrià.
El teu dia sona a Catalunya Ràdio.
Summertime
And the livin's easy
Rallies on the microphone with Ross and G
All the people in the dance will agree that
We are well qualified to represent the LBC
Me, me and Louis
We're gonna run to the party
And dance to the rhythm of this holiday
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Tres quarts de dotze.
Aquestes últimes hores Anna Obregón ha tornat a ser notícia.
De fet, ahir Telecinco feia un programa especial
arran de la polèmica que ha sorgit pel naixement de la seva neta.
La criatura, filla del seu difunt fill,
va néixer a través d'un ventre de lloguer
i ara és legalment filla d'Obregón.
El programa Obregón va atendre per primera vegada
a les televisions des de Miami
on s'hi ha instal·lat, en aquest cas,
amb Anna Sandra, que és la seva filla neta.
La Lorena Vázquez és companya esmemeratzi
del periodico Lorena, bon dia.
Bon dia, què tal Roger?
Molt bé, i tu?
Doncs molt bé, mira, aquí mirant les darreres notícies
sobre el tema Obregón, que em té absolutament captivada.
Continua sent notícia, eh?
A veure, què va passar exactament ahir a la nit, Lorena?
Perquè li vam sentir la veu, no, Obregón,
després de tota aquella entrevista que havia fet a l'Ola,
explicant detalls i les ganes que tenia
d'alguna manera de tornar a ser mare o a ser àvia, no?
Mm-hm.
L'hem vist per primera vegada parlant davant d'un reporter,
perquè sí que és cert que havien vist imatges d'ella
en aquest, normalment, robades.
Els paperatges parlen d'imatges robades
quan el periodotagonista no és conscient
que l'estan gravant.
És cert que ahir, per exemple, sí que es va plantar davant d'un micròfon
i va parlar amb una reportera esfàltica
del programa espacial que ahir emetia Telecinco,
i va fer les seves primeres declaracions
parlant sobretot de la seva felicitat,
de lo feliç que estava des que era àvia,
que ja no estava passant el dol tan terrible que havia passat.
Va explicar bastantes coses, certament,
fins i tot va donar respostes a temes
que encara estaven una mica enlaire,
com, per exemple, si la nena ja tenia passaport espanyol,
va comentar que encara no l'havien rebut,
també va explicar que la seva relació
amb la seva exparella, amb l'Alesandro Lequio,
anava molt bé, cosa que sabem que és mentida.
A veure, va regalar declaracions,
evidentment, des del seu to d'Antonita la Fantàstica,
que ja sabeu que Anna Obregón és bastant de decorar la realitat
a la seva mida,
però sí que, com a notícia, per a tots els periodistes
que ens dediquem a la premsa del cor,
és una notícia molt potent el fet que ella ja no s'amagui,
ella doni declaracions al carrer i es deixi gravar sense problemes.
La sentim, si et sembla, Lorena, i ho comentem.
Primer un moment. Molt bé.
A palabras necias soy dos sordos,
y al final siempre triunfa el amor.
Y esta cosita tiene derecho a vivir.
Té dret a viure. Més, més coses.
¿Es un hermanito para Anita? Vamos a ver.
Poco a poco. Poco a poco.
Sobre el dol per la pèrdua del seu fill.
De verdad me gustaría estar un poquito tranquila aquí en Miami
con mi bebé y poder emocionalmente estar tranquila y en paz
y darle todo lo que necesita.
Y mira que de color, me he quitado el luto,
que la gente no se da cuenta, ahora ya mi corazón tiene colores.
I encara un últim moment.
Con Carolina me llevo genial, le he contado lo de la niña,
y es fenomenal.
Déu-n'hi-do. Qui és aquesta Carolina, Lorena,
pels que no estem habituats tampoc al tema cor?
Doncs mira, Carolina Monge és una noia catalana
i va ser, que viau a Barcelona, per cert,
i va ser la darrera parella que va tenir Alex Leque
o el Fidana Obregón abans de morir.
De fet, quan va morir, mantenia una relació sentimental amb ella
i aquesta noia va patir moltíssim la pèrdua
perquè, a més, fins i tot se n'havia parlat
que junts volien tenir una família.
Per això, ara mateix, és tan important el paper de Carolina Monge
perquè una de les teories que corren
és que Anna Obregón li hauria demanat a Carolina Monge
que fos la persona, la mare, per aquesta gestació subrogada.
O sigui, el que volia era que Carolina Monge,
això explica l'entorn d'aquesta noia,
li hagués agradat que Carolina Monge hagués estat la mare d'Ana Sandra.
Realment, l'entrevista de l'Ola era esperpèntica
perquè hi havia moltes respostes que generaven més preguntes que respostes.
¿Tu creus que la veurem algun dia asseguda en un plató de televisió
respondent preguntes en directe?
Jo crec que sí, i coneixent Anna Obregón una mica,
ja sabeu que ella és bastant donada a donar entrevistes
i a convertir-se en el focus d'atenció.
I cobrar-les, suposo.
Sí, però et diré que és més important per Anna Obregón,
el seu ego que els diners.
Ara mateix, Anna Obregón, no sé si seguiu les revistes del cor,
però aquest dimecres la portada de la revista Lectures
parlava de la gran fortuna que té Anna Obregón.
Pensa que els seus pares ja eren dos empresaris d'èxit,
i Anna Obregón, per exemple,
per haver presentat el programa de televisió espanyola
dels més importants que ha fet, el Que apostamos,
va guanyar 6 milions d'euros.
Vull dir, estem parlant d'una dona que té molts diners
i que ara mateix no necessita.
Es parla que Anna Obregón podria deixar-li a la Sandra
el dia que mori, que esperem que sigui d'aquí molts anys,
uns 30 milions d'euros.
Vull dir que no crec que sigui un tema de diners
que ella s'assegui o no en un plató.
Potser sí que necessita donar certes explicacions
perquè sí que, pel que diuen,
està passant un moment complicat pel tema de les crítiques
que està rebent.
Malgrat que sembli que no li importi,
segons explicava Susana Uribarri,
que és la representant i l'amiga d'Anna Obregón,
doncs ella està patint molt totes les coses que s'arriben a dir
als platós de televisió, sobretot, i als periodistes
que comentem tot el que té a veure amb ella.
I això que li preguntaven per si hi hauria més germans o més nets,
està descartat que n'hi hagi algun altre en camí?
Això és el que més ens ha fet flipar, jo crec, a tots, no?
Perquè no només es parla
que hi hauria la possibilitat que tingués més germans,
és que fins i tot s'ha dit que podria estar ja en marxa,
presumptament, un segon net d'Anna Obregón a l'Argentina.
De moment és un tema que no s'ha pogut confirmar,
que la protagonista tira pilotes fora,
però mira que en aquesta resposta deixa la porta oberta
que això pugui tornar a passar.
Vull dir que no descarteu res.
I creus que després de...
És a dir, això que va passar ahir amb aquestes declaracions,
que al final no era una entrevista,
era una reportera perseguint Anna Obregón pels carrers de Miami,
o era el mateix Pac-Hola
de vendre d'alguna manera l'exclusiva
amb aquella primera fotografia després de l'entrevista?
No, no, no.
Això d'ahir ho va cobrar o no?
No, no ho va cobrar.
Mira, tot aquest reportatge comença amb un reportatge d'investigació
d'una agència de premsa que es diu G3.
És una de les agències de notícies especialitzades a premsa del cor
més importants del país.
I és una agència que treballa molt bé
temes d'investigació de famosos.
Aquesta agència que dirigeix Sandra Ladro,
que era una de les col·laboradores que va estar com a tertuliana ahir
en aquest especial de Telefinco,
va relatar com va arribar aquesta notícia a les seves mans.
Expliquen que fa quatre mesos arriba una filtració
a l'agència que els explica
que Anna Obregón serà àvia
d'un bebè amb esperma
del seu fill Àlex.
A partir d'aquest moment, ells comencen a treballar
i comencen a seguir Anna Obregón per veure
si poden obtenir més informació.
La primera fotografia que surt a la revista OLA,
que és aquella fotografia que s'ha comentat tantíssim
d'Anna Obregón asseguda en una cadira de rodes
amb el bebè als braços, aquella fotografia no la va cobrar Anna Obregón.
Aquesta fotografia la va cobrar l'agència
que va obtenir aquesta informació exclusiva.
Aquesta fotografia es podia haver venut per uns 300.000 euros
a la revista OLA.
La segona part d'aquest reportatge sí que és l'entrevista que tu comentes,
aquella entrevista que veiem Anna Obregón amb la seva filla als braços.
I veiem la cara de la filla, sí, sí.
I veiem la cara de la filla amb una entrevista superextensa
on per primera vegada Anna Obregón explica
que en realitat és àvia de la nena. Aquella entrevista sí que és
una entrevista que Anna Obregón ha cobrat
i que ha pagat. D'aquest reportatge
no s'ha filtrat la quantitat que podria haver arribat a guanyar Anna Obregón,
però sincerament,
per la meva experiència, jo et diria
que molt probablement formi part d'un pack
que veurem més fotografies d'Anna Obregón quan torni a Espanya,
més entrevistes i molt probablement el bateig de la nena
també serà una exclusiva per la revista OLA.
I jo m'imagino que Anna Obregón podria haver arribat a cobrar
300.000 euros per aquesta entrevista
més algun reportatge més que pugui arribar a fer en el futur,
que segur que el farà. 400 més 300 de la foto, no?
Sí, 300 de la foto que no haurien anat a parar a les mans d'Anna Obregón.
Els 300.000 que diuen que va pagar la revista OLA
per la primera fotografia haurien anat a parar
a mans de l'agència G3, que és l'agència
que va treure aquesta exclusiva i que va realitzar
les primeres fotografies d'Anna Obregón a Miami.
Ja que parlem de Miami, ja fa dies que les memorats
i la Laura Failor, Lorena Vázquez, van explicar
per primera vegada que Piqué i Shakira partien peres.
Shakira, sabem que ja s'ha instal·lat a Miami,
explicaves que havia tingut un problema d'escarbats, crec.
Sí, de tèrmics. Què ha passat? De tèrmites, eh?
Sí, sí, sí. Doncs mira, perquè vegis
que els famosos també pateixen,
quan Shakira decideix tornar a Miami
amb els seus fills i instal·lar-se a casa seva,
resulta que rep una trucada que l'avisa
que la seva casa ha estat patint un problema de tèrmics
i que de moment seria bo no instal·lar-s'hi
perquè han de solucionar-ho.
Llavors, desgraciadament per ella, en comptes d'instal·lar-se
a la seva mansió, que a més havia fet diverses obres
per intentar salvaguardar la seva intimitat,
perquè els paparazzis no poguessin fer fotografies
de l'interior de la casa, doncs ha hagut d'instal·lar-se
a casa d'uns amics fins que no s'arregli el tema dels tèrmics
perquè ara mateix és impossible.
No s'hi pot instal·lar perquè estan fumigant.
Els nens ja han començat a l'escola,
Shakira ha començat a visitar diferents cases a Miami
perquè té pensat mudar-se a una altra zona,
una mica més privada, es parlava que podia traslladar-se
a una altra zona de Miami, precisament,
per evitar reporters i paparazzis.
I ara mateix poca cosa més sabem de Shakira.
Realment els seus fills estan anant a l'escola
i tenen una vida bastant tranquil·la.
Les escoles de Miami, ja sabeu,
que normalment estan a urbanitzacions,
que també és impossible l'accés pels periodistes,
així que de moment sí que és cert que ha aconseguit
que els nens estiguin més a Miami i estiguin més tranquil·les.
Més tranquil·la, Shakira, després d'aquesta separació.
Avui anem a Obregón i Shakira, que continuen sent notícia
unes quantes setmanes després.
I el que ens queda, Lorena Vázquez, moltes gràcies avui
per acompanyar-nos també al suplement.
Moltes gràcies a tu, gràcies per escoltar aquesta classe breu
de periodisme d'investigació i paparazzi,
perquè us he fotut una xapa guapa.
Gràcies, Lorena, bon dissabte. I bon Sant Jordi.
Igualment, Roger.
3 minuts per arribar a les 12 del migdia.
Petitíssima pausa i ara tornem al suplement.
Si tu hi creus, nosaltres t'hi portem.
Des de l'11 Catalunya, et desitgem una bona diada de Sant Jordi.
Si vols regalar amor, cultura i solidaritat,
apròpat el teu venedor o venedora de l'11.
Molta sort i feliç dia de Sant Jordi.
A tots els que jugueu a l'11, ben jugat.
Juguet responsablement i només si ets major d'edat.
Si vols canviar de vida i estudiar en una business school
o canviar un pla de desenvolupament personalitzat, flexible
i amb una xarxa de contactes potent,
entra a eaebarcelona.com
i comença el canvi en una escola de negocis creativa,
acollidora i innovadora.
Eae Business School, we make it happen.
Única a les colòmies, als casals i les activitats dels centres d'esclai.
Informa't anar a peraterrer.org per l'estiu,
perquè l'estiu és peraterrer.
Benvinguts als vuit dies d'or del Cort Inglès.
Només fins al 23 d'abril tens més de 600 marques
amb fins a un 30% de descompte.
Totes les teves marques preferides de moda, llençaria, sabateria,
accessoris, esports, bellesa, llarg...
Entra ara als vuit dies d'or del Cort Inglès a la botiga Web i App.
Torna el llibre de gràcia, La maledicció,
de Jordi Oriol i la companyia Indigest.
Llibre revisió del Macbeth de Shakespeare,
que ve a ser una alegoria del poder de la paraula
i el delir de la imaginació, del 24 d'abril al 7 de maig.
Compre ja ara les entrades al web del Teatre Llibre.
Mai m'hauria imaginat que en un dels llocs
més foscust el planeta hi trobaria una història tan plena de vida,
la d'unes nenes que, jugant a basquet,
poden ser les d'aquest lloc, les que imposa el patriarcat,
un exemple de lluita i soliditat entre generacions de dones.
Aliades, el nou llibre de Txell Feixes,
ja a les llibreries, una història real d'esperança i emoció.
Hi ha un moment per cada història.
I una història per cada moment.
Busca la teva a la superbiblioteca del web del Super3.
Hi trobaràs recomanacions de contes i llibres
per totes les edats.
I també trobaràs una història
que farà de tu la teva vida.
i el seu geni,
i també un llibre que farà de tu la teva vida.
I, per tot,
tindràs la teva història.
I, per tot,
tindràs la teva història.
I, per tot,
tindràs la teva història.