Bip.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Begant.
Com estava previst aquest matí a 10 minuts de les 9,
s'ha enlairat des de Califòrnia als Estats Units
el nanosatèl·lit de la missió Mineiro de la Generalitat.
Three, two, one, ignition.
L'enlairament estava previst per dimecres,
però es va haver de cancel·lar dues vegades
per les condicions meteorològiques.
Finalment, com dèiem, aquest matí el llançament s'ha pogut fer.
El nanosatèl·lit viatja a bord d'un coet SpaceX
de la companyia Elon Musk,
i quan estigui en òrbita farà una volta a la Terra cada hora i mitja,
a una distància d'entre 500 i 600 quilòmetres.
El satèl·lit, de petites dimensions,
servirà com un laboratori en òrbita per validar tecnologies
i serveis cinc jets desenvolupats a Catalunya.
Aquesta és la tercera missió de la Generalitat
dins de l'estratègia New Space Catalunya,
després de l'enxaneta dedicada també
a les comunicacions de l'Internet de les Coses
i al menut que obté dades d'observació de la Terra.
El llançament s'ha pogut seguir en directe
a través del canal de YouTube de Satelloy,
que és l'empresa catalana que s'ha desenvolupat el nanosatèl·lit.
Més notícies, en Raül Flores.
La ministra de Transport, Raquel Sánchez,
s'obre la porta perquè el govern espanyol
estudiï la proposta de claredat del president Pere Aragonès,
una proposta que hauria de portar un referèndum pactat amb l'Estat.
En una entrevista al suplement de Catalunya Ràdio,
Sánchez s'ha mostrat oberta a parlar de tot,
diu sempre dins del marc de la Constitució.
L'hem d'estudiar, l'hem d'estudiar bé,
aquesta proposta de claredat,
i a partir d'aquí, doncs, bueno, nosaltres,
continuem amb la nostra senda,
de mantenir el diàleg, mantenir els acords,
i sobretot avançar dins del marc de la Constitució.
Ciutadans ofereix facilitar al PSC la presidència del Parlament
en cas que Laura Borràs acabi perdent l'escó de diputada.
En una entrevista al programa L'Hemicicle de Catalunya i Formació,
el portaveu del partit, Natxo Martín Blanco,
ha explicat que, si arriba el cas, ho estudiaran,
però que clarament prefereixen un president o presidenta socialista
abans que de Junts o Esquerra Republicana.
Això tindria una lògica,
perquè el PSC va ser el partit més votat a les eleccions,
i a més, insisteixo,
jo crec que per la mateixa institucionalitat de Catalunya,
per la mateixa estabilitat institucional de la nostra comunitat,
això seria infinitament més positiu
que no pas una presidència d'Esquerra Republicana o de Junts per Catalunya.
El primer ministre del Japó, Fumio Kishida,
ha reprès les seves activitats de campanya electoral
interrompudes de matinada per una explosió
quan anàvem a pronunciar un discurs durant una visita
al port de la ciutat de Bakayama, a l'oest del país.
Els agents de seguretat han evacuat el mandatari de la zona
i han detingut també el presumpte responsable
del llançament d'un objecte cilíndric,
segons testimonis presencials que ha esclatat com una bomba de fum.
Nove jornada d'accidents i problemes de trànsit,
especialment i novament a l'AP-7.
Equip viari, Carme Amalegarriga, bon dia.
Bon dia, Neus, cues importants a l'AP-7.
A Santa Perpètua de Mugoda, a Montmaló,
sentit sud, a causa d'un accident.
Hi ha un carril tallat, també hi ha un tap a la C-17
per accedir justament a aquest indret de l'AP-7.
En canvi, millora la situació a l'AP-7,
perquè la situació de l'AP-7 no és gaire important
que la situació de l'AP-7 no és gaire important.
En canvi, millora la situació a la P-7 a Vilafranca del Penedès,
sentit sud, on s'estan fent tasques de neteja
de l'incendi d'un camió que va passeir.
S'ha habilitat un carril en sentit contrari.
Finalment, dir-vos, també, que està tallada la TV baixa 3454
a Deltebre en tots dos sentits, també per un accident.
Carme Amalegarriga, Catalunya Ràdio, Equip Viari.
Esports, Albert Benet.
Barça assumeix que en Sufati haurà de marxar el final de temporada.
Segons una informació avançada per Catalunya Ràdio,
tant els jugadors com el cos tècnic tenen clar
que aquesta venda serà necessària
per rebaixar la massa salarial i afrontar fitxatges.
L'Espanyol juga aquesta tarda al Camp del Betis a dos quarts de 7
i en directe pel Totgira de Catalunya Ràdio.
Falten deu jornades perquè s'acabi la Lliga
i l'equip blanqui-blau és penúltim a dos punts de la permanència.
També avui, entre altres partits,
el Cádiz-Madrid sense Vinicius ni cross,
reservats per a la Champions.
Ara mateix la diferència és de 13 punts
i demà jugarà el Getafe-Barça.
El Barça de bàsquet jugarà els quarts de final de l'Eurolliga
contra els Algiris en una sèrie al millor de 5
i amb la pista a favor.
A l'ACB aquest vespre, tres quarts de nou,
duel català, joventut de Badalona-Girona.
El Barça té aquest cap de setmana la primera oportunitat
per ser campió de la Lliga femenina de futbol.
Aconseguirà el títol aquest mateix cap de setmana
si aquest migdia guanya l'Atlètic de Madrid,
a partir de les dotze, el Johan Cruyff,
i demà el Madrid es deixa a punts
en la seva visita al camp del Betis.
També avui, llevant les planes Tenerife a les quatre de la tarda.
Avui quedarà configurada la graella de sortida
i es disputarà la cursa sprint del Gran Premi de les Amèriques.
També avui es fa el sorteig del quadre del Godó de Tènis,
que comença aquest dilluns sense Rafa Nadal,
i es decideixen els quatre finalistes
de la Champions femenina d'Ukey Patins,
amb opcions per a quatre equips catalans,
el Matlleu, el Vilasana, el Palau i el Cerdanyola.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Suposo que t'has adonat que he fotut la consulta
de l'estil pista de fusta de Miki Puig.
Pujant i baixant.
La música per subratllar.
El discurs.
I de passada, haver d'escriure.
Menys guió.
Sóc l'Ainaldó de Taravell.
Porto la música a flora.
Poll.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Onze i sis.
El comunista.
I ara, hora, hòstia.
Càmera de Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger Escapa.
Com estàs?
Emocionat, agraït.
T'hem trobat a faltar.
Els uients també?
Els uients segur.
Estic agraït que m'hagis tornat a trucar.
Però estic una mica enfadat amb el que has fet
durant els mesos que jo no he vingut.
Per què? L'has salvat molt bé.
L'has corromput.
Jo diria que l'has violat.
Fins i tot el comunista.
Això s'ha convertit en una mena d'espectacle de vedets.
Hem intentat compensar el mal que vivim.
El mal que havies fet.
Què vol dir, espectacle de vedets?
Jo diré bole.
Juliana Canet, passant per aquí,
sense cap mena d'arrel a fons ideològic.
Ni res.
Com si fos el Risto Mejide.
De cop, això és una secció del Risto Mejide.
No em parlis del Risto.
No, no. Et va apretar fort.
No vas saber què dir.
Va deixar una mica...
Va sortir el cester.
Va, no em fer.
Roger, és molt important.
Avui t'has preparat o no? I tant.
Porto unes turres?
Aquest podria ser el titular.
Tornen les turres al comunista.
Qui s'amaga darrere del telèfon?
D'aquí una estona hi anirem.
Bambas Múnic, que encara manté el patrocini.
Sí, sí, sí.
Sense tu, eh?
Ja ho sé. Era una cosa completament al marge de la secció.
Les consultes al comunista original.
Cada dissabte a partir de les 11,
Joel Díaz respond també les consultes al voltant de tot plegat.
Ens la fa arribar el senyor Rafael del Pi des de Pineda de Mar.
Diu, hola, Joel, quina il·lusió tornar-te a saludar
en aquest espai de divulgació.
Durant uns mesos ens ha faltat el far a l'esquerra que ets,
i crec que tant jo mateix com molts altres catalans
ens hem deixat portar per la inèrcia dreta,
i un dia, sense adorar-me'n,
em vaig trobar comprant el club del Gourmet del Cort Inglès.
Hòstia.
En tot cas, Joel, crec que arriba just a temps
per il·luminar els autèntics comunistes,
i explicar-nos com ens hem de posicionar
davant del cas de Ferrovial.
Ja saps, aquesta superempresa constructora
que es traslladarà l'aseu social als Països Baixos
per motius fiscals,
tot i que des de l'empresa neguin que sigui per aquest motiu.
Com actuaria un autèntic govern socialista
davant d'un cas com aquest?
També t'he de dir, com a català,
que no vaig detectar cap mena d'angoixa,
més aviat al contrari, per part dels dirigents espanyols
quan, en janrere, unes quantes empreses catalanes
es van traslladar a l'aseu social
en dirats com València o Madrid.
És un motiu que em genera un puntet petit de satisfacció
veure com ara un empresari
refrega la seva gran junta d'accionistes
per la cara dels membres del govern espanyol.
Sí.
Signat Rafael del Pi des de Pineda de Mar,
un nom, el d'aquest uient, que en recorda casualment
el del president de Ferrovial, que és Rafael del Pinó.
Casualment, casualment.
Estimat, camarada Rafael, em fa l'efecte que els arbres...
Un minut i trenta per resposta, eh?
Com que un minut i trenta? No comencem així, eh?
Em fa l'efecte, deia camarada Rafael,
que els arbres del puta espanyisme
no poden veure el bosc.
I ara t'ho explicaré, però d'entrada,
deixa'm començar dient-te que jo t'absolc de la culpa
d'haver comprat el Club del Gormet del Cort Inglès.
Bàsicament, perquè el Club del Gormet del Cort Inglès
és un lloc ideal per prendre consciència
de lo puto pobre que arribes a ser.
Quan veus, per exemple, que jo ho he vist amb els meus ulls,
això, una llauna de conserva amb vuit cloïsses
de les Ries Baixes a 90 euros
o un Macallan de 30 anys a 6.900 euros,
aquesta sobredosi d'estímuls de tot de coses
que han d'estar boníssimes.
I no, et pots permetre, et pot ajudar moltíssim
a encendre en tu, Rafel,
l'esporna de la ràbia contra els rics
que després ben educada i dirigida et pot transformar
en tot un comunista de pedra picada.
Dit això, ara ve la torre.
Tema ferrovial, deixa't d'hòsties, vale?
Tovaric, Rafel, no hi ha cap motiu
per celebrar la marxa d'aquests mafiosos abesors d'impostos
perquè, bàsicament, això demostra que no hi ha protecció
contra el dàmping fiscal
ni tan sols a dins de la Unió Europea.
Rafel, i això ara no tinc temps d'explicar-t'ho,
però creu-me que és un desastre
i que si Espanya fos un estat amb una mínima dignitat
a la Unió Europea,
el seu president no estaria plorant per les cantonades
sinó estaria aplatant-li els ous al seu homòni molandès
fins que se li quedessin com panses.
I, per cert, tu ho compares
amb les empreses suposadament catalanes
que es van traslladar fora de Catalunya
després de l'1 d'octubre, i em sembla que està fent això, Rafel,
però és que no té absolutament res a veure.
Bàsicament perquè Ferrovial marxa en contra de l'estat espanyol
i, en canvi, per posar un exemple,
el banc Sabadell va marxar de Catalunya
precisament perquè li va demanar l'estat espanyol.
Per tant, jo diria que no es poden comparar tots dos casos.
Tots dos casos.
Ha aclarit aquest tema.
Em preguntes com actuaria un autèntic govern socialista
davant d'un fet com aquest.
Això em posa trist.
Em posa trist perquè veig que aquesta secció
durant tot aquest temps, que s'ha convertit en un espectacle
de vedets i majorets,
heu oblidat el poc que havíeu après.
Estimat Rafel, sota un autèntic govern socialista,
aquest fet no s'hauria produït
perquè Ferrovial seria una empresa pública
i, per tant, els seus mitjans de comunitat de producció
en un moment serien propietat de l'estat,
com ho serien també, per cert,
els de la resta de les 12 constructores
que han format l'històric càrtel del totxo espanyol
que voldria recordar,
i això està publicat a la Comissió Nacional dels Mercats
i la competència van estar durant 25 anys
pactant setmanalment i en secret
els preus dels seus serveis a totes les administracions de l'estat.
De fet, en un estat no necessàriament socialista,
però sí una mica seriós,
el senyor Del Pino ja faria anys que estaria al puto trullo
juntament amb el Florentino Pérez,
el president d'Axiona, el de Dragados
i la resta de presidents del càrtel.
Ja estàs? Hòstia, que gust m'he quedat, tio.
No te'n riguis, perquè jo això ho faig en sèrio.
La novetat de l'espai és que incorporem un rellotge.
D'acord?
O sigui, et sonarà un tic-tac
quan hagis de començar tancant el tema de la consulta.
Home, adéu-n'hi-do, eh? Farem una mica més curtet i picadet,
que saps que la ràbia es porta al reïmant.
He escoltat, sí, t'he escoltat. T'has ficat amb el sabadell.
El sabadell no es toca. El sabadell no es toca.
Si vols tocar el sabadell, te n'has d'anar a Alacant.
Va, va.
És Alacant?
Ens ha escrit... Mira, Blind Album, Taravell.
Amb aquesta nota de veu.
Hòstia puta, Joel, quina alegria poder tornar a parlar amb tu, hòstia.
Hòstia.
Des que vaig sentir que tornaves a ficar-te els mandos del consultori,
que no paro de remenar la cua. I no és metàfora.
Ara mateix soc una tempesta de sentiments
que et vull expressar, Joel.
Però com que no en sé,
què té de la intel·ligència artificial que et foti un poema?
Hòstia.
Hola.
Em podries fotre
un poema d'amor
per en Joel Díaz,
on hi surtin els conceptes
comunisme,
colac,
Taravell i Xavier Salamardín?
Hòstia.
Gràcies. Enter.
Hòstia, diu que sí.
Diu així.
Mai.
Joel Díaz, la teva lluita és real.
Pel comunisme que camina sense temor.
I a Taravell,
el teu somni és total.
Igualtat i llibertat per cada cor.
Carai, que maco, tu.
Els colacs no s'han oblid ni passat.
No.
Ens recorden el preu de la llibertat.
Sí, senyor.
Però la teva força no s'aturarà.
Bueno, a vegades...
Els teus ideals mai no moriran. Mai, mai.
No pot atacar. De moment no m'ha atacat mai.
Però tu tens la veritat al teu costat.
I la teva lluita mai no morirà.
Hòstia.
Pel futur de justícia i llibertat.
Hòstia, que maco que ha sigut.
Tu, la pregunta.
Els comunistes ens hem de refiar del trasto aquest xat GPT?
Perquè hi ha països que la volen prohibir
i es petarà llocs de treball.
Com, per exemple, el dels poetes.
I, a més, és molt ben educada i no m'enfio.
Perquè si una cosa m'ha ensenyat,
és que les coses no són mai el que semblen.
El poema d'amor comunista
generat per intenta de vigència artificial
del Blai Naldom, des de...
Que és maco, eh? T'ha trobat molt a faltar, eh?
Cada dia demanava que tornessis. I jo amb ell.
Escolta, Blai, que content que estic de tornar-te a sentir
i que no t'hagis mort un dia oblidant-te de respirar.
I quines ganes tenia, també, de tornar a esforçar-me
en trobar la manera de transformar les teves preguntes infantils
en alguna cosa aprofitable per la gent, diguem-ne, estàndard,
en els nivells d'intel·ligència.
Aviam, em preguntes si els comunistes ens hem de refiar del xat GPT.
Aviam, Blai, això del xat GPT, fins on jo soc capaç d'entendre,
és una tecnologia, Roger, no? És una tecnologia, no?
Les tecnologies no són bones ni dolentes,
per molt intel·ligents que siguin, que siguin les tecnologies,
i més aquesta, que pel que sembla, bàsicament,
el que fa és aprendre dels humans.
Llavors, Blai, tu t'enfies dels humans? Eh, que no gaire?
Doncs el mateix has de fer amb les tecnologies.
Tu utilitza-les, però sabent que tard o d'hora
n'acabarà sent esclau.
Una pregunta, Blai.
Amb internet, per exemple,
que prometia ser una tecnologia horitzontal i democràtica
capaç de fugir del control capitalista,
creus que ens n'hem sortit
o creus que el capitalisme ha aconseguit controlar-lo?
Tu et sents lliure, Blai, per exemple, a internet,
o sents com un imbècil atrapat
en un entremat d'aplicacions i informació
controlades per un oligopodi limitadíssim
amb interessos lucrosíssims?
Pensa-hi bé, Blai, perquè el mateix passarà amb el xat GPT
o amb tota quanta altra tecnologia
que, sense ser bona ni dolenta per si mateixa,
per molt que hagi nascut en un laboratori
amb el més pur dels ànims científics,
acabi indefectiblement controlada, corrompuda i violada
per algun psicòpata capitalista
com Steve Jobs, Elon Musk o Jeff Bezos,
convertida en una eina opaca i capada
al servei del control social
i de la propaganda de les elits econòmiques globals.
Gràcies, Blai. Fins aviat.
No, jo no penso comentar els teus comentaris.
És a dir, Joel...
Però l'enhorabona.
Però una mica de feedback amb la cara.
Ei, molt bé, Joel, estàs tornant-ho força.
No, home, això no ho faré.
Em diu... No, els ulls, sí.
Es veu que estan col·lapsant la centraleta
al 9-3-2-0-5-4.
Gràcies que estàs aquí.
Celebrant el teu retorn fent de comunista.
Gràcies als meus fans.
Ets insuportable. Sense vosaltres no soc res.
Ets insuportable.
Jonathan Mercader. Ah.
Bon dia, camarada.
L'espia català que es va carregar a Trotsky
clavant-li un pilet al cap. I tant, i tant.
He sabut fa poc que en Mercader
està enterrat als afores de Moscou
a un indret que es diu Concebo.
Concebo. Amb una làpida
on s'hi pot llegir Ramon Ivanovich López,
heroi de la Unió Soviètica. Sí, senyor.
Sempre m'he preguntat si tots els comunistes
consideren Ramon Mercader un heroi
pel fet de matar a Trotsky,
seguint les ordres del mateix Stalin.
De fet, ell mateix es va acabar distanciant
de la seva mare, que era una fanàtica stalinista.
Va ser detingut i va complir condemna a Mèxic
sense que els soviètics l'aconseguissin alliberar.
En tornar a Moscou, quan Stalin ja era mort,
va ser rebut discretament i va entrar al KGB.
Va acabar morint a Cuba.
La versió oficial diu que víctima d'un càncer,
d'altres versions asseguren que el van enverinar
els mateixos soviètics en Poloni,
que van posar un rellotge que li va regalar
en aquest cas pels serveis prestats.
I en el rellotge hi havia anar una mica de Poloni.
A vegades encara passa. Collons.
Ramon Mercader forma part del teu holofame comunista, Joel?
O com a mínim forma part del holofame
de les catalans? Creus que aquell 1940
s'hauria merescut s'ha nomenat Català de l'any?
Crec que és una...
Veient la nòmina de Catalans de l'any,
evidentment que sí,
perquè allà guanya qualsevol pin-pin.
Aviam, a la pregunta.
Ramon Mercader, no.
Ramon Mercader, sí, no. Ramon Mercader, no.
Camerada Jonathan, per molt atractiva
que ens pugui resultar la seva figura
i moltes ganes que en facin una pel·lícula a Netflix
protagonitzada per Dani Albrull.
Que jo me l'imagino, sí. En fi,
camerada, i permet-me que et corregeixi...
Mira, l'Oriol Mitjà, veig que va ser català de l'any 2016.
Doncs el que et deia.
D'entrada, Jonathan, i permet-me que et corregeixi,
evidentment que no tots els comunistes
tenen a Mercader com un heroi, perquè Trotsky, bàsicament,
era comunista.
Era tan comunista com Stalin, o, de fet, més,
segons com es miri, perquè Trotsky es va distanciar
de la Revolució Soviètica, precisament,
perquè aquesta també s'estava distanciant
i molt dels postulats teòrics marxistes.
Llavors, el Trotsky, perquè m'entenguis tu
i la gent en general, Camerada Jonathan,
és el referent més còmode que pots seguir
si el que vols és ser comunista
sense tenir massa dilemes morals.
Per què? Doncs perquè ser trotskista
és molt còmode, perquè et pots declarar comunista
sense que la gent et foti les culpes dels golacs de l'estat,
ni dels milions de marges o d'això,
perquè sempre pots dir allò de que...
No, és que l'autèntic comunisme mai no ha existit,
no s'ha implementat com s'havia d'implementar.
I et pots desmarcar alegrement de les dictadures comunistes
amb la tranquil·litat de saber-te seguidor
d'un home que, bàsicament,
el que va fer va ser espantar-se molt
i com va veure que la revolució que ell havia ajudat
i molt a encendre no tenia cap futur
sense renunciar a alguns principis bàsics
del marxisme.
I és per això que Trotsky és el pensador favorit
dels comunistes ganduls, com ara jo,
perquè ens permet desentendre'ns dels errors
i dels horrors de l'era estalinista, però seguir defensant
que és possible abordar decididament
els més importants problemes socials
partits d'anàlisi materialista de la realitat
sense haver de passar a parlar-ho
de la realitat per resoldre'ls. Ho has entès?
Ho he entès. I ara sí, l'enhorabona.
L'enhorabona. Perquè veig que aquest el portaves
a dins ben guardadet. Home!
Ho he fet bé o no? Això no ho he de jutjar jo.
Per mi aquesta és la part important.
Ara ve el que ets en Déu. I ara ve on els ullens
col·lapsen tres centraletes consecutives.
Perquè m'han dit que ja està la cosa.
Aviam, deixa'm un bolígraf, sisplau.
Les normes són les mateixes.
Arroba el suplement a Twitter, l'uyent més ràpid
se'n porta les bambes múnic.
El Joel només pot fer preguntes amb un sí o un no.
El convidat o convidada misteriosa ja t'està sentint.
Endavant.
Hola, bon dia, no contestis. Ets un home?
Sí.
Vale, ets un home.
Ets un home major de 50 anys?
No. Ets major de 40 anys?
Sí.
Vale, tenim un home de 40, 45...
40 on?
Com tu. Sí, com jo.
T'agradaria que Catalunya fos un nou estat independent d'Europa?
Que pesat. Ets un pesat.
Deixa'm. No.
No. Deixa'm dir al convidat misteriós
que pot respondre amb un vòltel.
Si no vol...
L'única ràpida norma...
És la carta dels covards.
Exacte. Si diu vòltels,
estalvies el comodí de no voler respondre.
Ets o has estat alguna vegada
a la teva vida seguidor
dels postulats marxistes?
No.
Ni de molt jovenet, allò, un quatre porros, allò, no?
No.
No. No.
Ets socialdemòcrata?
Liberal?
Vòltel.
Vòltel, vòltel.
Ets ristomejide?
No.
No ho dic perquè molts uients ho estan preguntant.
Anem a buscar la professió.
Tu creus que t'anarà a buscar la professió?
Roger, aviam.
Et dediques...
a la comunicació?
Entes en un sentit ampli, eh?
Sí.
Sense estudis superiors?
No.
Ep, això és interessant.
Jo em pensava que sí.
Consideres artista?
Sí.
Un artista comunicador.
Sense estudis.
Que fas música?
Fas música?
Cantes?
Sí.
Cantes.
Cantes música lleugera?
Què vol dir música lleugera? No tinc més d'igèneres.
Vull dir que no cantes òpera.
Sí.
Sí que cantes òpera?
No canta òpera.
I tampoc fa música lleugera.
Cantes en català?
Eh...
No sempre, eh, però només qui cantis a vegades en públic,
ja em serviria, ja.
No? No.
Va, que t'apropo una mica. No, no m'apropis.
Doncs d'acord, d'acord.
Ja tinc un català,
diguéssim, que políticament no es vol definir gaire,
d'uns 40 i escaig d'anys,
músic que cantes en català.
Doncs cantes... I toques algun instrument, també?
No.
D'acord, d'acord. Ets un cantautor?
No.
Arroba el suplement a Twitter, que van molt desencaminats als uients.
Toques el gènere...
Mira que és fàcil, mira que és fàcil.
Del pop-rock, estaríem en el pop-rock.
No és músic, Joel, no és músic.
No és músic, ben bé.
Hòstia... Que ets poeta?
Mmm... No.
Ets poeta? Ets escriptor?
No.
Ha publicat llibres. Jo m'he llegit un llibre recentment d'ell,
que està molt bé.
Tenim el típic artista polifacètic, que no sé per on...
El Sant Jordi estarà signant...
No ho sé, si aquest Sant Jordi estarà signant,
però segur que algun Sant Jordi... No, no, no.
Que ets un tio que també surt...
A part de ser músic, no?
Fas coses a la tele?
Sí.
I a la ràdio?
Sí. Sí.
Que ets de Figueres? No.
No.
Ets humorista? Ets humorista?
Sí. Fa humor.
Fa humor? Fa humor.
Fa humor i no és de Figueres? Busca l'idioma.
Amb quin idioma fa humor? Ah, fas humor en castellà.
Sí. Normalment, eh?
Fas humor en castellà.
I aquest humor, llavors, l'executes a Madrid?
Sí.
No sempre, eh?
Ara estic quedant com un tonto.
A més, segur que has estat referència per tu moltes vegades.
Ara sí que no et penso ajudar.
Aviam. Que et vius a Barcelona?
Sí.
Ah, collons!
Un moment, un moment. Espera, espera.
Ets pare? Sí.
En la teva, diguéssim, activitat laboral,
com a humorista,
en alguns moments podries ser quasi abusat
del tema de ser pare?
Sí.
Ja sé qui és. És mala llet, aquí, eh?
Ja sé qui és. Ho dic, ja.
Digue'l clar, home.
És el grandíssim, enorme Berto Romero.
Bon dia. Hòstia!
Berto Romero, bon dia i benvingut al comunista.
Bon dia, bon dia.
Com estàs?
Bé, m'he clavat amb una socialdemòcrata
perquè no recordava la definició exacta,
i em pensava, hòstia, no sé si...
Però és un espai segur, ser socialdemòcrata.
Tu ho dius i ja està.
És un espai segur.
Pels propersos ja ho tindré més clar.
Bé, tal, bon dia.
Escolta'm, Berto, em sap greu haver-te preguntat
pel de la independència, perquè sé que et molesta,
però és que no sabia que eres tu, saps?
No molesta, jo és que no sé si es pot preguntar, això.
No sé si ha prescrit ja, saps?
Ah, que s'hi ha pres...
No sé si es pot parlar lliurement d'això
o encara ens enfadem.
Mira, si tu no ho tens clar, i jo encara ho tinc més clar,
de què es pot parlar lliurement o no en aquesta casa,
perquè és molt complicat.
Berto.
Vaig anar-te a veure al teatre.
A l'Holunca Visto? Sí, sí, sí.
Em va encantar moltíssim, moltíssim.
Aquí al Coliseum vas anar?
Vaig anar al Coliseum en una funció que va fer Alberto per amics,
tot i que ell i jo no som amics,
però a mi m'han dit que fa una funció per amics
i em van convidar i vaig pensar, uau, soc amic d'Alberto.
Havíem de tenir alguns amics comuns.
Això sí, crec que en tenim.
Que vengui el peix del monòleg, el Joel, que l'ha vist,
i Alberto després a veure què li sembla,
si ho fas bé o no ho fas bé.
L'Holunca Visto Teatre Coliseum, i serà fins al 14 d'amig,
el que passa és que pràcticament ha estat obvenut.
Però què tal, Joel?
A mi em va semblar un espectacle,
diguéssim, i no ho dic com una cosa dolenta,
el que jo portaria algú a riure,
independentment de la seva edat, ideologia, sexe o condició
respecte als animals.
És un espectacle d'humor 360
en el que Alberto es mostra com un humorista
completament solvent a dalt de l'escenari
i executat xistes amb una precisió mil·limètrica.
No, de veritat és que em va agradar moltíssim.
Carai, com una ensabonada, eh?
Bàsicament és que és molt bo,
jo diria que fins i tot podria arribar a ser el millor.
És molt bona definició.
A més, ha ressaltat una cosa que a mi m'interessa molt,
que és l'excel·lència tècnica.
Ara?
Tampoc crec que faci molt bons agudits, mai.
He buscat per intentar trobar una tècnica excel·lència.
T'ho agraeixo molt, moltes gràcies.
Sí, sí, l'espectacle sona de puta mare,
tens aquell guitarrista que ara lamento no saber com es diu...
El Legarto, sí.
El Legarto, que ambienta el xou perfectament.
I a més, tu dius que no es creus bons xistes,
però jo crec que ets, sobretot en el gènere de l'escatologia,
el més gran geni que ha donat al sud d'Europa
durant el segle XX i XXI.
Carai.
És un home que tu...
Que ve començant el cap de setmana.
No, l'escatologia la domina Alberto, que dona gust.
I, Berto, en aquest espectacle, tu que durant tant de temps
t'has dedicat també a fer guió i escriure pels altres,
el text és tot teu o també tens un equip de guionistes aquí?
Jo sempre treballo amb el Russell Barceló,
que és el meu amic de tota la vida i guionista.
Sempre treballem junts.
Amb aquest també he treballat amb el Tomás Fuentes.
Ah, mira!
Home, vas ben calçat, aquí.
Jo treballo amb els millors.
I li hem donat moltes voltes al text entre els tres,
i després...
El que passa és que després, quan ja quedes sol amb el text,
ja te'n vas acabant de fer tot.
Però, bueno, sí, una miqueta tot.
Alberto Romero, que el podreu veure,
com dèiem, fins al 14 de maig al Teatre Coliseu,
pràcticament tot venut,
no sé si encara queda alguna entrada,
perquè és que m'ha entrat al web
i posa 99% de les entrades venudes.
Però després ja faran això d'ampliar-nos funcions, no sé què, hasta...
Podria passar, això.
Home, clar, que passarà.
Podria produir una mínima ampliència,
però ja ho direm.
Estic molt agraït a tothom per un teatre.
La veritat és que soc el primer que no...
Soc el primer sorprès.
Ho fas molt bé. Ho fas molt bé.
Però no seré jo qui viu a Jutji.
Tampoc me'n fa gaire. Sí, moltes gràcies.
Escolta'm, Alberto, et volia preguntar,
perquè jo fa poc vaig llegir
un dels llibres que té Alberto, que ara no recordo el títol,
que crec que és amb l'Oriol Jara,
sobre el principi de la paternitat.
Sí, padre, l'últim moment, és com una guia.
Això mateix, exacte.
Ara tindrà la típica conversa de pares que jo...
No, no, no, no, no.
Jo m'ho estic creient, això.
Això t'anava a dir, perquè tu en tens algun
que ja està en plena adolescència, pràcticament,
o a punt d'entrar a l'adolescència?
Sí, el gran en té 12, i els petits acaben de fer 10.
Home, 12...
De fet, ja no parlo gaire dels meus fills
en la meva activitat professional,
perquè no m'han donat el toc, eh?
Sí, sí.
Ells t'han donat el toc.
Ells t'han demanat de dir
que no volem sortir prou als teus acudits.
Vaig fer una cosa del petit un dia pel Nadie sabe nada,
amb l'Andreu, però va fer...
I no sé què vaig dir, re un comentari.
El meu fill li agrada menjar altres coses.
Llavors un adult li va comentar,
i em va agafar per banda i em va dir...
Papà, podries deixar de parlar de mi per la ràdio?
Bueno, et podria haver demanat diners.
Et podria haver demanat diners, a canvi.
Papà, si hables de mi, quiera un tanto.
A Estats Units em podria haver fotut una carera
i podries estar a la presó, ara mateix.
Rollo Britney Spears.
I si voleu parlar de mi, podeu parlar.
Però abans em perd demanar permís.
Que mono!
Per no posar-me en evidència.
I li vaig agrair, li vaig dir moltes gràcies.
Alberto Romero...
A la carretera de la vida.
I en parlarem quan arribem a casa.
Alberto Romero i la seva parella,
els va passar allò que tens un fill
i segurament al cap d'un temps vas a buscar la parelleta.
I va venir amb bessones.
I la parelleta va venir...
O s'hi va tenir bessonada.
Això ha de ser duríssim.
Però és exacte, no?
Anem a buscar la parelleta i efectivament ve la parelleta.
És com que no es va entendre bé, no?
La comanda.
Ja, ja, ja, ja.
És que jo d'aquest tema de la criança, tio,
no sé què he dit.
Ah, bueno, sí, et puc preguntar.
Tu ets partidari d'alguna d'aquestes doctrina.
Ara hi ha com dues doctrina, amb el tema de l'amamentació.
Amb més de dues, eh?
Hi ha com la dura, la del senyor aquell de l'Estivill,
i després hi ha l'altra que és en plan que el nen...
Però jo crec que l'Estivill no deia res de l'amamentació.
No, l'Estivill era plorada,
deixar-lo plorar uns quants dies seguits,
perquè al final deixaria de plorar.
Ell sobredonar l'amament, com a mi, que jo sàpiga, no...
No és especialista.
Però no em feu cas perquè no...
Però tu, em preguntava a tu, Berto,
de quina forma de amamentamenta eres més partidari.
Si és que tens alguna...
Nosaltres a casa, bueno, jo,
una mica igual, però de l'amamentamenta,
una mica crec que la decisió final l'hauré d'aprendre.
La decisió final, tot és una cosa que he de decidir bastant ella,
però... Mai tetes, mai rulls, no?
Nosaltres vam fer...
La Marta va fer... va donar pit a tots durant deu mesos, crec.
Collons! M'ho va decidir així.
I jo vaig estar d'acord.
En el primer cas, molt bé.
En el segon recordo dies on jo...
Només em recordo posant-hi 300 nens d'aquí.
Ah, com si fos una gasolinera.
No, era com un somni, com una mena...
Saps aquells malsons de quan han sopat amb molta sal?
Sí, sí.
Hi troba i hi treia nens, perquè, esclar, no anaven a l'hora.
Llavors, era flipant.
Però sí que ho va fer. Tota la meva admiració per la meva senyora.
Bravo, bravo des d'aquí.
Saps que el Joaquín del Betis va estar amamant fins als 5 anys?
És que ara cada vegada hi ha més nens.
És una dada que et dono.
Saps de llet, eh?
Em sap greu perquè no tinc gaire informació sobre el Joaquín del Betis.
És aquell que explica xistes.
Sí, sí, em consta que existeix,
però és que tinc una llacuna molt gran
amb tot el que fa referència al futbol.
Això són els porros.
No sé res de futbol. Saps molt greu.
És una informació que t'estalvies, el disc dur.
Hi ha un jugador que es diu Juan Guini i és molt graciós.
Aquest tinc a aquesta edat.
Bueno, molt graciós.
Sí, sí, però la gent riu amb cada cosa en un què t'he de dir.
Home, tinc el teatre ple, què m'has de dir?
No farem el debat dels límits de l'humor,
que s'ha fet molt aquests dies i és una mica avorrit.
Si vols parlar dels límits de l'humor, Alberto.
Sí, vols que m'encanta.
No s'ha fet mai, aquest tema.
És un tema que pràcticament no he tractat.
És el que més m'interessa al món.
Alberto Romero, que el veurem,
al Lo Nunca Visto, espectacle al Coliseum.
Boníssim.
Que el Joel no sabia que hi havia anat.
Doncs no està malament.
Berto, cuida't moltíssim.
Moltes gràcies per jugar amb nosaltres al Comunista.
Un abraçada.
Adéu, Berto.
I ben tornat, Joel Díaz, també al Comunista.
Dissabte que ve una mica més, a partir de les 11, com sempre.
Dubtes, eh? Dubtes.
Consultes dels uients,
que també les reciclarem i les anirem...
Estic emocionat, eh? Posa'm un què, dius?
Ha anat bé? Jo crec que sí.
Encara anem parlant dels quartos.
Fem una pausa.
Sóc una estrella de la tele, ara, jo.
Ex-estrella.
Vull dir que estàs més devaluat.
Ara tornem al suplement amb la Lídia Heredia.
El suplement amb Roger Escapa.
Hola, som la Mireia i el Marc.
Busquem parella disposada a fer un intercanvi.
Per fer un pitj empat.
Qui guanya paga el sopar.
El pitj empat és un esport tan divertit i sociable
que voldrà repetir.
La primera classe perquè ho comprovis.
Entra a milclassesgratis.cat.
Apunta-te'n qui vulguis i benvinguts al pitj.
Les pàgines més fosques del mal que ens envolta.
El llibre de crims.
Pecats capitals.
A la venda a la botiga de TV3 i als punts habituals.
Llença a tome un estiu divertit i educatiu
a la Fundació Pere Terrés.
Torna a compartir noves experiències
de conviure i créixer, a fer nous amics,
a viure a banteres, a aprendre a través del lleure.
Confia'l de Fundació Pere Terrés
per gaudir d'un estiu únic a les colònies, als casals
i les activitats dels centres d'esplai.
Informa-te'n a peraterrés.org.estiu
perquè l'estiu és Pere Terrés.
A Borges fa més de 125 anys
que treballem per oferir productes saludables
de la màxima qualitat.
Com el nostre oli d'oliva verge extra
que destaca pels seus beneficis naturals
i la nostra selecció de fruits secs
que promouen una alimentació sana i equilibrada.
Sempre a través d'un procés de producció sostenible
amb el medi ambient.
Cuida'n el que és important.
Europa en l'emà en sèrie
és el circuit de Barcelona-Catalunya
el 22 i 23 d'abril.
Curses de resistència de prototips i GTs.
Accés al Pado, Calagrella i el Pitlane
a partir de 10 euros.
Entrades a circuitcat.com.
Pols d'artos, avantguarda,
minimalisme i disseny escandinau.
L'icònic 100% elèctric
amb més de 500 quilòmetres d'autonomia
té-ho en qüestió de setmanes.
En queden poques unitats.
Oferta exclusiva amb Pols d'art ranting.
Vine i prova-la ara.
El teu espai és més proper.
Pols d'art.com.
Ja de ben petita m'agradava estar als fogons.
Somiava en ser una gran xef.
I em va somriure la fortuna
de poder comptar amb el millor metre
en cuiners rebusters.
Però, i elles?
Elles sí que tenen mèdic, dia a dia.
Mil professionals en una de sola.
Les infermeres.
Barcelona Respira Cursa i Solidaritat.
10 quilòmetres excepcionals.
Des de Vinguda Diagonal fins a Plaça Catalunyà.
Inscriu-t'hi gratuïtament a la web cursalcortinglés.cat
fins al 30 d'abril.
Siga solidari i corre amb la samarreta
i la polsera de la Fundació Pasqual Maragall
per un futur sense el Zeimar.
El diumenge 7 de maig a les 9 del matí.
Barcelona Respira Cursa.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràbia.
Torna a la passió dolessa.
La representació amb més efectes,
més emoció, més música
i més espectacularitat que mai.
A partir del 12 de març,
una obra que explica, més enllà de l'ecopeia religiosa,
un conflicte entre els poders fàctics
i els polítics de l'època.
Un thriller per on passen Jesús, Maria, Magdalena,
Judes i Pons Pilat.
Més informació a spoiler.lapasio.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
El 29 d'abril a l'Auditori
la banda municipal de Barcelona i la Cubana
ens porten de viatge a l'Amèrica Llatina
amb l'espectacle Mambo.
Tango, salsa, xa-xa-xà i Mambo
en aquesta proposta per tota la família
plena de ritmes i colors.
Més informació a auditori.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Catalunya Audio.
Com podem convertir l'eparsitat en un repte?
Cap a on va? Al món de demà? En comunicació?
Això és longuàrbia.
A aquest ràdio.cat o a la nostra app
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Els dissabtes podeu trobar els continguts exclusius
en podcast de l'enguàrdia de l'Enrique Alpena,
l'ofici de viure d'en Casper Nandés,
el Revolució 4.0 de la Chantal Llovina,
l'informatiu en anglès Feeling the Sink
i la música popular del Sarda.net.
Catalunya Audio.
Crims.
Usual i freqüent els sequestros.
Hi ha sequestros d'hores, d'un dia...
Te levantan, llaman a un familiar
i te dicen que en media hora
tienes que dejar el dinero en otro lado.
Començaments dels anys 80.
Segresten quatre empresaris al carrer,
a la província de Bones Aires, a plena llum del dia.
El papa d'ell era un home comú,
a més que tenia un poco más plata que lo normal.
Només troben viva una de les quatre víctimes.
Ella estaba encadenada a la cama.
La cadena le daba para ir enfrente de su cama, nada más.
Els segrestos són obra d'una anissaga.
El Clan Puigó, segon i últim capítol.
Aquest dissabte a les 9 del vespre a Crims.
Amb Carles Porta.
I també en podcast a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
És que el marge de maniobra que tenim és actuar amb urgència,
com si la casa realment estigués en flames perquè ho està.
Amb Mercè Folc.
Dissabte a les 10 de la nit.
També en podcast i a l'app i web de Catalunya Ràdio.
Continuarem com fins ara, això sí,
amb etiquetes verdes que ens faran sentir molt bé.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Amb Lídia Heredia.
Washington, Lídia Heredia, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora, com esteu?
Molt bé, i tu, Lídia, com va això?
Bé, va bé, va bé.
El Garriga fa un dia m'explicava,
em parlava, em presentava un personatge que és l'Ister Bunny,
que és aquest...
Aquí celebreu la Pasqua o la Semana Santa,
crec que no es fa gaire, no?
No és una festa federal, tampoc, dilluns de Pasqua.
Però sí, hi ha activitat, però et pots trobar coses tancades,
coses que no...
No està molt clar, eh?, que és festiu-festiu.
Com va anar el teu debut per Semana Santa?
Doncs... va anar bé...
perquè em vaig poder agafar el divendres de festa
i vaig poder sortir a pasturar una mica fora de Washington,
que sempre és saludable.
Però si tu et preguntes si vaig fer alguna cosa
amb aquests ous i els conills i tot aquest context, no, poca cosa.
Vaig veure que a la Casa Blanca, diguéssim, farem una gran festa,
i conviden moltíssims nanos a fer aquest joc
que fan com una carrera d'ous,
que els tiren avall i els amaguen i els busquen,
i hi ha aquells conills disfressats
i surten el president i la seva dona envoltats de conills,
que és una imatge bastant pintoresca.
Però no m'hi vaig involucrar directament, aquest any.
M'ho hauràs de perdonar.
Però tens temps per oci?
Per exemple, has anat al cine als Estats Units, Lídia?
Sí, he anat al cinema,
i vaig anar sobretot abans dels Òscars, no?,
per posar-nos al dia.
I et puc explicar dues coses del cinema, si vols.
Anar a veure.
Una, que hi ha molts d'aquests cinemes
que jo crec que s'hi va més a menjar i a dormir que a veure cinema,
perquè et poses allà
amb una mena de llits, de cadires d'aquestes,
que es van estirant, que pots quedar pràcticament en horitzontal,
et pots anar a buscar una hamburguesa, les crispetes...
Durant la pel·li, entrar i sortir, eh?
Ah, sí, sí, entrar i sortir tot el que vulguis.
Uau.
I, clar, després hi ha també cinema normal
d'aquella que et manté desperta, inclús una mica incòmode.
Però, clar, realment hi ha aquesta cosa del cinema còmode
que és molt llaminer.
I després també em vaig trobar justament
en una de les pel·lícules Everything Everywhere All I Do Want,
la guanyadora dels Òscars,
que quan la vaig anar a veure jo no sé si és que...
Bueno, no sé, sí que ho sé, perquè després me'n vaig informar.
Em va costar 5 dòlars l'entrada, que és barato,
perquè aquí el dia de l'espectador crec que val entre 7 i 8.
És a dir, que un dia...
Si trobes 5 euros l'entrada aquí a Catalunya o al cine,
gaudeixes i tal, i tal.
Clar, clar.
I després me'n vaig assabentar, perquè ho vaig veure quan vaig entrar,
que és que també aquesta cosa de l'oferta i la demanda
que aquí són els reis, també funciona al cinema.
És a dir, si tu hi vas a última hora i les cadires estan per vendre,
i tal, bueno, t'aprofites del preu,
perquè ho vaig contrastar i ho vaig buscar,
i efectivament els cinemes també han entrat en això,
que també arran de Ticketmaster n'hem parlat bastant,
això dels preus dinàmics,
molt basats en oferta i demanda,
sí, sí.
Al·lucinant, no? La màxima expressió del capitalisme
aplicada també a la gran pantalla.
Mira, i aplicada als lloguers.
L'altre dia, que vaig estar mirant preus de lloguers,
també me'n vaig assabentar que si una cosa val 1.000,
però tu la vols assegurar segur, tu pots ser un lloguer a l'alça.
Tu pots dir, no, escolta, jo te'n pagaré 1.200, i te l'assegures.
I això està també a l'ordre del dia.
O sigui, l'anunci el marquen a 1.000,
però en comptes de regatejar cap a baix, regateixes cap amunt.
Va, jo regateixo cap a baix, i clar, no trobo cap de pis, Roger.
Perquè aquí no va així, això, ja t'ho dic, no va així.
T'has cansat del veí misteriós que cuinava despullat, eh?
No, no me n'he cansat.
No me n'he cansat perquè, a més a més, aquí fa moltíssima calor.
Hem passat una setmana a 30 graus, de màxima,
i jo ja veig que ja comencen a despullar-se una altra vegada.
Vull dir que no me n'he cansat, del veí.
No me n'he cansat, però potser hauré d'acabar canviant de lloc,
per qüestions familiars.
Estic pensant que viuràs el teu primer Sant Jordi
a la setmana que ve, no?
Sí, sí, sí.
I a més, ja sé que aquí la delegació de la Generalitat
i també el Casal Català de Washington
estan preparant coses,
és a dir, que podré aixugar la meva nostàlgia
d'una manera o d'una altra.
El que passa és que l'actualitat no et deixa descansar gaire,
perquè, més enllà de trami de Biden,
que se les continuen tenint ja sense dissimular,
la notícia sense dubte de la setmana
són aquests documents oficials del Pentagon filtrats.
A través de la xarxa social, que és Discord,
que utilitzen sobretot els gamers i els usuaris de Twitch,
documents vinculats sobretot a la guerra d'Ucraïna,
i Dijous, de fet, el Washington Post assegurava
que el filtrador és un noi jove, entusiasta de les armes,
a qui es coneix amb un sobrenom d'OG,
en aquesta xarxa social.
Sí, ara ja sabem el nom sencers, aquest Jack de Gira...
A mi m'encanta aquest tema,
perquè això ha passat una mica allò de divendres a dijous, no?
El divendres sortia la notícia i dijous va haver-hi el desenllat,
i a partir de guió, a mi em sembla que ens demostra
que la vida és meravellosa.
Això és la part frívola.
La part seriosa és que a vegades totes les anàlisis que fem,
prèvies d'aquí ho haurà filtrat,
un enemic s'haurà sigut un hackeig per part d'un enemic,
i al final, a l'espera de confirmar-ho tot,
resulta que estem davant d'una història
on, com gairebé sempre, el factor humà és el que pesa.
Un nano jove, militar, patriòtic,
tirant cap a l'extrema dreta,
però bé, és a dir, dels seus, si tu vols, generalitzant molt,
que arran de la pandèmia, per voler impressionar uns companys,
ell era una mica més gran que el grup d'una vintena de joves
que hi havia en aquest xat de la xarxa social,
perquè volia jugar a guerra, perquè ho tenia a mà.
I aquell clàssic de la informació és poder de tota la vida, no?
Doncs en una època en què, a més a més,
tens la possibilitat de compartir-ho d'una manera tan immediata,
doncs encara és més evident,
i aquí estan absolutament xocats.
És a dir, jo no sé què és més humiliant,
en aquests moments pel govern nord-americà,
si hagués estat allò, un enemic que s'ha posat a dins el sistema,
o això, que és una cosa que et quedes amb la boca oberta.
Ostres, estava allà i tenia accés, li teníem la confiança,
perquè al final al món tots treballem amb confiança,
i ens ha fallat per un motiu que no està gens clar,
els que el coneixen deien que no es tracta d'una conspiració,
que sí que tenia un punt una mica antigovernamental,
o una mica crític amb el govern,
però que no s'assemblen a altres filtracions
que ha patit aquest país,
que hi havia un motiu més polític al darrere.
Per tant, a mi em sembla que, com sempre, gairebé sempre, Roger,
el factor humà no ens n'hem d'oblidar mai.
I la vanitat, i l'ego, i les ganes d'ha,
expliquen moltes coses en aquesta vida.
I amb tota la prudència, que potser hi haurà alguna cosa més,
que s'estan interrogant...
Com ho tracten els mitjans americans.
I li caurà tot, i li caurà la llei a sobre,
perquè això no ho poden deixar passar.
Home, home, estan... estan bastant xocats, bastant xocats.
Jo crec que estan com...
bueno, ells són molt de... com diuen aquí, overreacting.
Ells sobrereaccionen molt avall.
Jo crec que ara estan d'allò...
això és un acte deliberat, és un acte criminal,
i s'estan posant com molt serius,
jo crec, una mica, per intentar que passi més desapercebut,
el forat, no?, el forat de seguretat.
Jo em broma deia l'altre dia
que entre els papers classificats
que tenen els presidents o expresidents a casa seva...
Home, és que això també... I els que filtren...
Encara m'han trobat, no?
I els que filtren adolescents amb ganes de jugar a guerra,
els calaixos de la CIA deuen estar buits.
Perquè, home, aquests dos temes, jo crec,
que estan una mica connectats,
és a dir, la primera potència mundial,
primer exèrcit,
milions i milions de dòlars
destinats a defensa i seguretat,
i després tot queda una mica a la intemperie,
posant-los en molts problemes,
en molts problemes internacionals, amb els seus aliats,
per al motiu, en principi,
insisteixo en la prudència, caldrà veure-ho,
en principi per un motiu una mica espuri, no?
L'altre protagonista dels últims dies,
i crec que ho continuarà sent les properes setmanes, és aquest.
He signat-me en.
I et diré que la gent plorava.
Que la gent estava plorant bàsicament quan el van imputar.
Donald Trump, en una entrevista que ha fet les últimes hores,
posa imputació a la Fox News, evidentment,
que és la seva cadena,
o la cadena que sempre l'ha defensat d'alguna manera.
I jo l'al·lucino amb la baixesa
amb què desacredita Joe Biden, no?
De no estar bé, el veig molt gran...
Sí, sí, no té cap... És que és...
Cap poror, no? No, no té cap filtre.
No té filtre. Saps quan els nens diem que no tenen filtre?
I jo a vegades també em pregunto quan l'observo,
perquè deu ser així o és buscat, saps?
A vegades tinc el dubte.
Sí, sí, va ser una entrevista llarga,
amb el tàquer,
i et recomano que si no l'has vist, la busquis,
perquè tu que fas entrevistes, jo que també n'he fet...
Jo crec que el nostre concepte,
que aquí se n'ha parlat molt, de l'entrevista a massatge,
es queda curtíssim al costat d'això.
Els primers deu minuts...
El tàquer és el tàquer Carlson, que és l'entrevistador de Fox News,
o sigui, li fa un massatge complet.
No, no, ni massatge, és que no li cal.
El que fa és deixar-lo parlar.
Els primers deu minuts, Trump no rep ni una pregunta.
Només hi ha un moment que l'interrompa per dir-li,
perquè així parlaves amb Putin i aquest deia Putin, però ja està.
Són deu minuts, però de xapa...
De xapa directa, i ell, i el realitzador,
crec que no li fa cap favor, perquè el va enfocant,
i tu el que veus és allà un home que li queda com una cara de...
Bueno, un fill com de... no ho sé, com de bobelicó, saps?
I anar dient que sí amb el cap, i penses,
bueno, però això què és? Pues això és així.
Això és així, i no sembla que sigui cap escàndol, aquí, també t'ho dic.
El que passa és que s'han filtrat uns missatges d'aquest entrevistador,
que dius que és el tàquer Carlson,
que crec que... o sigui, privats, productors de la cadena,
que criticava precisament Donald Trump.
No sé si se li ha acabat girant una mica,
o era una manera compensatòria de tot això.
Clar, és que la Fox està a punt la setmana que ve, comença el judici.
Té un judici per difamació que li ha posat aquesta...
aquesta empresa de fer les màquines que processen i compten els vots,
i és en aquest marc,
en què s'han filtrat, efectivament, missatges interns de la companyia,
en què els presentadors i temes principals executius
reconeixien que anar dient que les eleccions estaven manipulades
eren conscients que era una falsedat.
I, de fet, crec que el Carlson té un missatge que diu algo així com...
l'odio de manera apassionada a Donald Trump, no?
Vull dir que potser aquesta entrevista ha sigut la reconciliació
després que Trump s'ha fet perdonar aquests missatges.
Però, vaja, com tu dius, el sents parlar i dius...
es connecta amb molta gent, segur,
però la vaixesa amb la que parla de tot
i que diu que ell ho va fer tot perfecte,
i que quan ell hi era...
si ell hagués estat al poder, ni Putin, ni Xi Jinping, ni ningú,
s'atreviria a amenaçar els Estats Units,
ell ho diu, però amb un convenciment que, escolta'm,
és admirable, també t'ho dic, eh?
Emocions fortes per Donald Trump i Joe Biden,
que tot apunta que es tornaran a veure les cares
en aquesta cursa electoral, no, Lídia?
De fet, el teu amic, John Carlin,
es mullava més l'altre dia i deia que...
I què deia?
Que tornaria a veure Donald Trump a la Casa Blanca, imagina't.
Oi, de veritat? De debò, de debò, de debò.
Ai, el John... A mi em va xocar, em va xocar.
Tu saps que el John està molt connectat amb la política americana.
Que el podem veure de candidat, jo ho tinc també clar, eh?
Pot ser perfectament, que guanyi les eleccions
em costa una mica més de creure,
però, com una lliçó periodística apresa,
és que no farem cap predicció.
Justament en aquell context amb què parlàvem al principi,
de la Pasqua, va ser quan Joe Biden, que estava relaxat,
aquella típica entrevista que fan en un programa matinal,
en què en principi no es parla de política,
que és quan els polítics es relaxen, i aleshores diuen.
I va tornar a dir una cosa que he dit altres vegades,
que es vol tornar a presentar,
però que encara no ha arribat el moment d'enunciar-ho.
Ni un ni l'altre, a l'espera de veure què fa Ron De Santis,
sembla que tingui gaire competència dins els seus propis partits.
Jo no sé si, per càlcul polític o per prudència,
ningú s'està atrevint a dir...
Ningú amb possibilitats, eh?
Jo també vull participar d'aquesta carrera.
Per tant, podem anar un 2024 amb una repetició de la jugada.
Sembria una mica increïble, però podria ser perfectament, sí, sí.
A veure el desenllaç, si és el mateix o no.
Des de Washington, la Lídia Heredia.
Moltes, moltes gràcies, una abraçada ben forta, Lídia.
Una abraçada per tots vosaltres, cuida-vos molt.
De seguida tornem al suplement.
El suplement, amb Roger Escapa.
Para uuuu...
Tenta obrir la treta per Alba...
Oh, que em pular!
Terestega!
Terestega!
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'en Torquemada.
Diumenge, a partir d'un quart de quatre,
la TDT del Getafe Barça a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Ara, amb el RAC et protegim siguis on siguis.
A casa, de viatge, mentre fas esport,
o quan vas en cotxe, amb moto, bici o patinet.
Estem al teu costat les 24 hores del dia.
Perquè el RAC és assistència a qualsevol lloc i en qualsevol moment.
Festa del RAC des de només 41 euros l'any.
RAC i som per ajudar.
Respecte, rigor, professionalitat,
valorar la feina dels metges,
cuidar amb tot detall el pacient,
llibertat dels dos per triar i decidir.
Per tot això i molt més,
assistència sanitària és l'asseguradora
més ben valorada pels metges.
Assistència sanitària, la millor, segons els metges.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
DAM, assistència sanitària, RAC, Solideo i CaixaBank.
L'inca.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
El 22 d'abril a l'Auditori de Girona,
únic concert a Catalunya de Rufus Wainwright.
El cantant i compositor oferirà una actuació en solitari
amb les cançons del seu últim disc,
amb Follow the Rules,
i també els grans temes de la seva discografia.
Més informació a auditorisgirona.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Línquat.
El Teatre del Raval presenta dos espectacles.
A partir del 19 d'abril,
La mort i la donzella,
l'obra xilena més representada a tot el món.
Una trobada insòlita entre una torturada i el seu torturador.
I a partir del 28 d'abril,
Mundos paralelos, de l'humorista Oscar Terol.
Un espectacle que retrata una societat
que se'ns mostra sovint incomprensible.
Més informació a teatredelraval.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Línquat.
A Catalunya Ràdio.
Llibres, roses i la ràdio al carrer,
com sempre per Sant Jordi.
Per Sant Jordi,
Catalunya Ràdio estrena el nou estudi mòbil
que instal·larem al Passeig de Gràcia de Barcelona
entre Consell de Seny i Diputació,
des d'on farem una programació especial.
I farem el suplement, sumant l'esperit de cap de setmana
amb l'ambient festiu de Sant Jordi.
Parlarem amb un munt de convidats.
Tindrem els protagonistes del dia i actuacions musicals.
Potser també cuinarem el drac al restaurant Cannibal.
A partir de les 3,
farem la tertúlia literària des de Ciutat Maragda.
I a continuació seguirem omplint la tarda d'ambient festiu
des d'aquest nou estudi mòbil, l'espectacular que estrenarem.
Segona edició d'Eufòria de tarda.
Lil Dami, Carol Rubirà, Helena Gadel jutjaran els anònims
per acostar-se a cantar amb nosaltres.
Sant Jordi a Catalunya Ràdio.
Serem el Passeig de Gràcia de Barcelona. Veniu a veure'ns.
Per Sant Jordi, la vida és el carrer. I Catalunya Ràdio, també.
El suplement.
Dissabtes i diumenges des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Dos minuts i mig per arribar a les 12 del migdia.
Fem les notícies de la Neus Bonet i després l'hora de llevar-se
amb l'Alba Riera i l'Andreu Janola.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Com esteu? Malament.
Perquè he fet una entradeta que jo ja t'he sentit.
La portada? La portadeta que has fet.
Què vol dir, la portadeta?
Ara diu amb diminutiu.
Fa molta gràcia, perquè fas veure que no saps que et graven
i et fiques guapíssim.
Però escolta'm, si la podeu recuperar,
aneu al compte del suplement de Twitter.
Que allà hi és. Ets el presentador.
Què t'ha molestat, de la portada?
Que has començat a dir noms d'autors
que segurament ho petaran bastant per Sant Jordi.
I l'últim nom que has dit has dit fins i tot la sotana.
Com vulguem dir. Tinc un llibre, no?
Sí, però què vol dir fins i tot la sotana?
Si pots desenvolupar això, un moment.
Bàsicament vosaltres no us dediqueu a escriure llibres.
No, però si ens fiquem...
I que teniu números de sortir entre els més venuts,
perquè està molt bé el llibre i està molt ben escrit, i és interessant.
Vas passar hores sense dormir,
aquella cosa de l'escriptor que diu que està en connevitació...
No està sol, és un equip, i quan és un equip tot es passa.
De tot això en parlàvem perquè avui ens ha visitat l'Albert Sánchez Pinyol,
que és un superbendes que per Sant Jordi no detesta la festa.
Perquè gent com nosaltres li molesta.
Això mateix, bàsicament ho ha vingut a explicar.
Ja ho sé, i ojalà vingués al programa un dia.
Fa una estona que hi ha passat, però hi ha marxat.
No, el nostre, el de sovint.
L'heu convidat? No.
Ha vingut el Sergi Pàmies, això ens va fer molta il·lusió.
I el Quim Monzó, que des d'ahir faig una crida,
ja ens ha dit que no tres o quatre vegades.
Alba Riera, de què parlarem avui?
A veure, avui parlarem de... rics.
Sí, perquè mai parlo de rics.
D'Andreu Joan Olas.
Mira, era una pregunta que tenia.
A tu t'agraden les sèries sobre rics?
M'encanten, m'encanten.
Però t'encanten perquè t'hi sents identificat?
No, perquè veig coses que no veig mai.
Com, per exemple, moure's amb helicòpter,
com passa a Succession.
Em parlarem d'aquí una estona arran d'aquest capítolàs
que s'ha estrenat aquesta setmana,
que serà l'excusa per anar una mica més enllà.
Notícies de les 12, i de seguida el suplement, l'Alba Riera,
i l'Andreu Joan Olas,
després d'aquests senyals horaris i de l'any o sovint.
Fins ara.