Catalunya Ràdio, les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Neus Bonet Begant.
L'alcalde de Bequerisses, Antoni Masana,
reclama més inversions a Renfa per evitar més esllevissades a les vies.
Aquest matí, abans de les 8, un despreniment de pedres
ha fet descarrilar la part davantera d'un convoi de la línia R4.
En aquest municipi viatjaven 37 passatgers, si no hi ha ferits.
L'alcalde ho ha explicat a Catalunya Ràdio.
Són zones molt delicades, i se sap,
i s'hi ha d'invertir el doble que en altres llocs,
perquè avui ha passat això,
però si les llavissades una mica més grans i el tren, diguéssim,
acaba descarrilant com va passar l'altra vegada,
també hi hauria hagut poder una altra víctima mortal, evidentment,
i això és el que no volem que passi.
Hores d'ara se circula per via única
entre Baquerisses i Castellvell i El Vilar,
a l'espera que els tècnics puguin redir el tren accidentat.
Això provoca retards a les línies R4 i R12 de Rodalies.
Més enllà dels trens,
la neu a cotes baixes de 500 metres
complica la circulació a diferents punts del país.
Hi ha tres vies tallades,
a Riudom, Salvaix Camp,
a Nautaran i a Guardiola de Berguedà.
També calen cadenes a quatre carreteres,
tres al Pirineu de Lleida,
i la C242 entre Cornudella de Montsant i Margalef.
També hi ha neu a la calçada en un tram
de la carretera de Mata de Pere.
Més notícies, en Raül Flores.
Un accident d'autocar a França ha costat la vida
una noia de 15 anys
i una dotzena més de persones han resultat ferides.
El sinistre ha passat de matinada
a l'autopista A6,
al seu pas per la regió de Burgonya,
quan l'autocar ha sortit de la via i ha bolcat.
Segons la Fiscalia, tot apunta
que el conductor s'hauria adormit.
Al vehicle hi anaven 10 adults
i 41 menors d'entre 5 i 15 anys
que viatjaven cap a una casa de colònies dels Alps
per passar-hi les vacances escolars.
El president Pere Aragonès avisa els comuns
que oposar-se als pressupostos
seria avalar les retallades.
En una entrevista al diari El Periódico
insisteix que els comptes no inclouen
cap partida econòmica pel hard rock
i admet que aquest complex d'oci
no li genera entusiasme.
Jessica Albiach, de la seva banda,
torna a posar el hard rock
precisament com a condició per aprovar els comptes.
En aquest cas són declaracions al diari Ara.
El govern de la Generalitat sap el que ha de fer
perquè nosaltres no presentem una esmena a la totalitat.
Que el hard rock tirem davant o no
és una decisió política
i a partir d'ahí, evidentment,
el meu telèfon està enxegat
a l'espera d'una trucada per part del president
que em convoqui a una reunió
i que m'ofereixi una fórmula
que pugui desencallar aquesta situació.
Nova victòria de Donald Trump a les primàries republicanes.
Aquesta vegada als estats de Missouri,
Idaho i Michigan.
L'expresident nord-americà s'ha imposat amb comoditat
a la seva rival, Nicky Heidly.
La setmana que ve, amb una quinzena de primàries més,
Trump es podria convertir definitivament
en el candidat del Partit Republicà a les eleccions del novembre.
El Departament de Justícia
posa en marxa un servei
adreçat especialment a les persones
amb discapacitat intel·lectual
perquè els sigui més fàcil entendre
les resolucions judicials.
En un termini de cinc dies,
una empresa les tornarà a redactar
amb un llenguatge més planer i entenedor.
I Holanda Aguilar, secretària per l'Administració de Justícia,
en unes declaracions a Catalunya Ràdio
ha explicat com es fa aquesta adaptació.
Per tant, el que fem és eliminar
aquestes barreres de comunicació
entre els òrgans judicials i els usuaris del servei.
I en un termini màxim de cinc dies
fa arribar a l'òrgan judicial
que ha sol·licitat aquesta adaptació
la resolució amb el llenguatge adaptat.
La petició, que és gratuïta pels ciutadans,
s'ha de tramitar a través dels mateixos òrgans judicials
o la Fiscalia,
amb una instància adreçada
a la Secretaria de l'Administració de Justícia.
Esports, Ernest Macià.
Futbol Primera Divisió.
Avui al Girona es pot posar quatre punts
del Madrid i el Barça a sis.
Tot plegat després de l'empat del Madrid ahir.
Els partits d'avui, Mallorca, Girona,
dos quarts a set i Atletic Club Barça a les nou.
Com dèiem ahir, empat polèmic del Madrid a Mastalla
contra el València.
Dos a dos, partit marcat per la decisió de Gil Manzano.
L'àrbitre de xiular al final just abans
que el Madrid fes el gol que hauria estat el 2 a 3.
Carlo Ancelotti, el tècnic del Madrid,
diu que això és inèdit,
que mai li havia passat
i que l'àrbitre es va equivocar.
Bellingham va acabar expulsat
per dir a Gil Manzano en anglès
it's a fucking goal.
El Madrid perdia per 2 a 0
i Vinicius va fer els dos gols del Madrid,
però finalment aquest empat
permet avui a Barça i Girona
col·locar-se a sis i a quatre punts respectivament.
D'altra banda, en bàsquet,
la Baron James s'ha aconseguit convertir
en el primer jugador que aconsegueix
els 40.000 punts a l'NBA,
però el seu equip, els Lakers,
han perdut davant dels Nàgats
i en bàsquet català la Lliga CB al Girona
d'aquí a mitja hora rep l'Obradoiro
a partir de dos quarts d'una.
Ahir va guanyar el Joventut,
va perdre el màxim en resa
i aquesta tarda al Palau el Barça rep el Saragossa.
Fins aquí les notícies.
I ja no pensem que aquí en ens veus
no fa tant temps que ens estimaven
ni vivíem espremenos sense por
i ens drogàvem l'organisme en il·lusió
i ja no pensem que vam posar en allò
més del que disposàvem
que ens va costar tirant davant...
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Vam perdre com vam perdre els papers
amb Roger Escapa
dotze i cinc
Vinticinc anys
Vinticinc
És el temps que dorm una persona
al llarg de la seva vida
Vinticinc anys de nits
Vinticinc anys de somnis
D'insomnis
O de malsons
De nits en blanc
Vinticinc anys plens de pensaments
D'idees
De contes
D'esperances
De pors
Quan es fa fosc
molta gent dorm
Però d'altres treballen
Ballen
Beuen
O maman
N'hi ha també que donen el pit
O preparen biberons
I fins i tot
N'hi ha que fan l'amor
Els diumenges al migdia
El suplement
Es fa de nit
L'eclipsi
Amb Roger Escapa
Si vols que surti el sol
Abans s'haurà de fer
De nit
S'ha fet fosc a l'estudio de Catalunya Ràdio
Quan els llums s'apaguen
Es desperta un nou món
Cada diumenge al migdia
Fem l'eclipsi
I perquè torni a sortir el sol
Abans s'haurà de fer de nit
Avui a l'eclipsi
Un aquari que va arribar al món
Un dilluns en lluna
En quart creixent
Un home que va néixer
El 12 de febrer
De l'any 2000
I aleshores
La cançó número 1
Que sonava a totes les llistes
Era aquesta
I knew I loved you before I met you
I think I dreamed you went to life
I knew I loved you before I met you
I have been waiting all my life
Sestri aquell, bona nit
Què tal?
M'ha agradat molt la intro amb mi Xima, tia
M'ha agradat moltíssim
I amb el Guillem també
I aquesta cançó no la coneixia
Sabats Garden
El dia que vas néixer era el número 1
Bé, no tens per què saber-ho
Perquè, clar
D'ús de raó tenies poc
No vaig xequejar els Billboard aquell dia
Com has dormit avui?
Doncs avui m'he despertat a meitat de la nit pel vent
Perquè la meva casa genera harmonies a través del vent
I no sé per què el meu gat li ha donat per fer sons raros
Crec que està en celo
I per sort d'aquí uns dies l'esterilitzarem
Perquè fa com sorolls raros
No els vull imitar perquè és com una cosa incòmoda
Però és rotllo
Saps com...
Els estàs imitant?
Sí, sí, sí
Tens una capacitat per fer de gat
Ja, ja, ja, tio
Clar, és que he estat tota la nit sentint el gat, saps?
Però he dormit bé
Però no ets amb el gat a l'habitació?
Clar, jo tinc la porta oberta i ells van i venen
A vegades tenen pics d'hipertensió degut a la taurina que mengen, no?
Que quan sents...
Saps què vol dir?
Que caminen...
O sigui, que corren zumbadíssims d'un punt a l'altre de casa
I sí, sí
Dormo amb ells quan volen ells
Ells són els meus amos, no jo
Sempre dorps acompanyat?
Avui no
Però abans d'ahir sí
Sí
O els gats o la meva parella, l'Adela
Vius amb més gent o vius sol o a banda dels gats?
He estat vivint des dels 19 amb gent
I des que he pogut dedicar-me una mica al tema de la música
Doncs he tingut la sort de poder pagar un lloguer en una casa
Que teníem abandonada amb la família paterna
I ara estic intentant saber aprendre a viure sol
Tot i que vivim amb l'Adela intermitentment, saps?
Perquè la vida de parella és com una mica vertiginós
Això de decidir tenir una rutina establerta, no?
No t'agraden les rutines?
Crec que l'humà necessita rutines
Tot i que jo mateix em torturava pensant que si tenia rutines
Era perquè no...
Perquè la meva vida no era suficientment estimulant
Però és mentida
Tenir rutines fa que no...
Que si ja tot és inestable que encara no tinguin estabilitzis més
Els diumenges a aquesta hora normalment estàs despert?
Sí, sí, clar
Jo m'atino molt
Però també tinc cicles irregulars de son
Tampoc et sabria dir ben bé...
No? Els diumenges, per exemple
Els diumenges són molt depressius, no? En general, o què?
No sé, és com que es recapitula
Per mi és divendres, diumenge
Perquè, o sigui, el meu cap de setmana comença d'aquí a una hora
Aleshores jo vaig al revés del món
Per mi el diumenge és un dia d'alegria
Per tu, que ets un artista
Dilluns tampoc no... O sí?
No, hi ha hagut... I no me n'enorgulleixo
Però hi ha hagut èpoques que no sabia si era dilluns o dissabte
I ara mateix sí que sé una miqueta quin dia és
Perquè tinc un calendari, tinc unes... uns certs compromisos que... que em sap greu a vegades doncs liar-la i...
Has ordenat?
Hòstia, pensava que havíem quedat avui i havíem de quedar abans d'ahir, saps?
Has ordenat una mica la teva vida?
No
No, no, és un desordre desequilibrat constant
I... ni me n'enorgulleixo, però tampoc me n'enorgulleixo
O sigui, al final tinc altres virtuts
L'ordre no és la meva i tampoc sóc un rellotge
Arribat a aquest punt, m'has d'explicar la millor nit de la teva vida
Sí
Doncs la primera ha vingut al cap
No et sabria dir al 100% si és la millor de totes
Però és l'última que recordo
És una en la que jo em vaig decidir fer d'operador de càmera
I un col·lega meu que es diu Grumo
Bueno, estàvem com en una festa de Halloween
I... i bueno, jo recordo com riure'm moltíssim
Perquè clar, jo és com que pensava cada plano perquè fos simètric, perquè hi hagués una narrativa
I vam fer un... un vídeo recopilatori amb tots els planos que vaig gravar
I clar, és una mica com un delirio, no?
Tampoc vull dir coses tal, però com una nit de Halloween, de festa, amb penya que no coneixíem
En una casa com supergran i superpija, que no enteníem com havíem acabat allà, saps?
I de sobte, doncs mira, vaig... vaig... vaig muntar-ho i tal
I cada cop que ho miro em descollono
No és un curt, perquè ho hauríem de muntar bé i tal
Una mica punky
Però recordo que li hem posat a títol Joque Noche
Que... clar, que també és una pel·li, saps?
Sí, sí
És una mica la història de la Jugolar, no?
Que estàs en una festa sentint-te desubicat o que no saps com has arribat allà
Sí, en aquella festa, clar, jo... jo estava com... no ho sé
La festa de la Jugolar va existir?
Sí, clar, sí, ja ho vaig dir
Era la de l'Ut de Gas de... era la de l'Ut de Gas de... de fa dos anys
Saps? Quin l'Ut de Gas dic?
No, no, digues-te-s, quina nit de l'Ut de... d'Eufòria, no?
Sí, era la nit que acabava
Era la nit que acabava l'Ut de Gas i acabà una celebrar-ho l'Ut de Gas
Sí
I allà et vas sentir desubicat
No, però tampoc és tan desubicat
És simplement que el meu coco a vegades té ansietat i crec que parlo per tothom
A vegades de sobte estàs en un moment així
Però això ja és, com que sento que estic repetint-me, no?
O no?
Com que a vegades de sobte hauries d'estar...
I... com es diu, desinhibit i estàs racionalitzant més del compte, no?
Sí, sí, d'allà va sortir
No, no, Joque Noche va ser molt més divertit
Va ser la meva millor nit, tio
Va ser... que recordi, eh?
I dic aquesta perquè és la més recent, jo crec
Com és una nit després d'un concert?
Doncs normalment trigo una d'anar a dormir
Amb foto a recapacitar i tal
I... i a vegades tinc com els nivells d'opamina molt alts
I de sobte també hi ha dies que estic a la merda, eh?
Encara que hagi anat bé el concert
No ho sé
Són com càrregues emocionals molt puntuals
Molt altes
I... i jo tinc un autoconcept excessiu
I a vegades hiperanalitzo com haurà anat
Quins errors haurem tingut
I... i si estic vivint la vida que vull
Saps què vull dir?
Com sempre em qüestiono coses
Els dies de molta adrenalina
Els instruments, el muntatge del concert
Te'l desmuntes tu o no?
O tu ho fa algú per tu?
No, home, ho fem tots
I jo reconec que menys que altres
Jo quan acabo un concert tinc el cervell desfet
I... i... ok
Traiem les nostres bàrtolos
Però clar, jo no em foto treure les llums
En aquest cas és el Richie
No, ho dic perquè les superestrelles
Tenen gent que li fa per ell
Aleshores no sé quin nivell d'artista estàs
Si encara et reculls tu la guitarra o te la recullen
Jo desitjo que no... no se'm consideri mai això
Perquè... perquè com més...
És que aquest concepte com... com més et sents això
Més t'allunyes de la gent
I... i jo tinc molt agrair al meu equip tècnic
Però... però ells m'han vist plorar
M'han vist riure
M'han vist insegur
I m'han vist... de mil maneres
I... i crec que això és el que fa que ens estimem
No... no soc una superestrella
Ni tampoc ho vull ser
Què demanes al Camarino? Un dia de concert
Ah, bueno, vam fer un Rider com així, com ràpid
I ja com 30 birres
Un mirall, de sobte
Vam posar un mirall
Per si de cas, no?
Quan a mi em fa dissociar tenir un mirall allà
Jo preferiria que no hi fos
Però no sé qui va decidir posar un mirall
Si voleu contractar triquell
30 cerveses i un mirall
Sí, però el mirall us el podeu estalviar
Què més?
Sí que un cop vaig dormir al terra
I vaig pensar, en comptes del mirall
Podríem posar un sofà
I... i així descanso abans del concert
Perquè un dia recordo abans del bolo
Està escoltant un speech de...
Del senyor Pep Callao
Que és un humorista i tal
O un speaker, no?
Del Camp Nou i tal
I recordo que jo volia dormir
I clar, ell projectava la veu com...
Com els mil dimonis, no?
I... i recordo que vaig tenir un atac d'ansietat
Re, mitja hora abans del bolo
I... i hi va venir el tècnic de so, el Curdi
Que és una persona...
És una persona molt èpica en si mateix
I em va fer un reiki, tio
Em va fer un reiki i em va treure tota l'ànsia, tio
Tot això perquè no teníem un sofà on jo pogués dormir
I em fotia els cascos i encara sentia com retombava el barracó
Sí, sí, sí
Necessites veure't alguna cervesa abans de sortir a l'escenari?
No
No, no
Ni una birra, ni un piti, ni un porro
Ni una ratlla de coca, ni res d'això
Surt-ho mig iogui
Surt-ho ben meditat i sort-ho...
Intentant estar com molt... molt iogui
Molt fent, molt... molt volat, saps?
Molt...
Però s'està molt concentrat, no?
Perquè al final és una coreografia, és una obra de teatre el que surts a fer
Sí, sí
Hi ha un ordre de cançons, hi ha unes llums
Hi ha unes coreografies que has d'interpretar de tal manera
Vull dir que... has d'estar centrat
Clar, clar, costa
Però crec que...
Crec que com més connecto i millor m'ho passo al bolo
És com més present estic i com menys em preocupa com anirà al bolo
Per això intento els estímuls que tinc abans d'anar
Doncs intento que siguin...
Intento tenir un espai íntim, no?
I a vegades és difícil
In a river the colour of lead
Emerge the baby's head
Wrap her up in the news of the world
Dump her on a doorstep, girl
This night has opened my eyes
And I will never sleep again
You can't cry
Què et diu aquesta cançó, Trickell?
This night has opened my eyes, no?
Això és dels Smiths, no?
Sí, sí, sí
Bueno, m'agrada molt el Morrissey
T'agrada la carrera en solitari o t'agrada amb els Smiths?
Jo reconec que, o sigui, reconec que Morrissey no m'agrada tant com Smiths
Però que d'Smiths el que més valoro part de les línies de baix del mar
No el mar com el mar, sinó el mar, el baixista
És com les lletres del Morrissey
I com de coses molt depriments i molt tràgiques
Que ell percebia en la seva vida i en el seu entorn
Aconseguia, doncs, treure melodies optimistes, no?
Però com...
No sé, jo no sé
No et sabria descriure
Però és que té un magnetisme molt guapo, tio
I sí que hi ha com determinats cicles
On necessito escoltar des Smiths
Perquè estic una mica dissociat
Del que realment importa quan fas música
Perquè el Morrissey, tio, és com el Mika, no?
És penya que en el seu moment segur que algú li va anar i li va dir
Tio, què fas cantant així?
Per què tens aquestes lletres tan rares?
Ningú les entén, no?
Això t'ho han dit a tu?
No, però jo m'ho dic a mi mateix
Ja m'ocupo jo de dir-m'ho a mi mateix
A vegades entres a tu mateix a comparar-te amb versions anteriors de tu mateix
I amb idees que tu has tingut en un passat
I et fas projeccions de com representa que hauries d'escriure per ser la millor versió de tu
I aquí entres en un bucle
I ja no és tant pel que et diuen
A mi em diuen coses maques de la meva música i de les meves lletres, la veritat
I aquesta cançó dels Smiths, què et recorda?
Per què?
Crec que té un significat especial, o no?
O t'agrada?
No et sabria dir
Crec que és com el mantra aquest
This night has opened my eyes and I will never sleep again
És com que de sobte tens com una epifania
Tinc un col·lega, el Janice
Bueno, el Janice Trani
Que em diu
Tu tens masses epifanies
Tu tens moltes epifanies
I com el fet que el tio estigui dient
Que aquesta nit té obert els ulls
És com si de sobte hagués tingut una reflexió
I hagués dit
Vale, ara ho veig clar
I això em passa molt sovint a mi
Parlaves de Mica
En Mica et va tocar interpretar-lo
Una eufòria, crec, alguna peça
I de mi que em va agradar
Tot i que la cançó no m'agrada
Grace Kelly
O sigui, no m'agrada de tant que l'han trillat
Passa que ja té mazos que els posen tant
Que els acabo odiant
Això tu et passarà amb la jugular
Sí, ja l'ho diu
Sí, sí, estic fins als collons ja de jugular
Sí, sí
No t'agrada cantar-la?
Bueno, hi ha dies que no
Hi ha dies que sí
El concert mola perquè t'ho passes bé
Està guapa i tal
Però et costa connectar-hi
Que ja està, que ja no
Que ja és una altra
Que és una part de mi que ja està
Que ja passó
Que no em vull seguir justificant
Però si fa un any
Es va escriure fa un any i mig ja
Doncs ara mateix
Potser d'aquí a una setmana et dic que
Ja l'has cremat
L'he fet molt
L'he escoltat molt
I la gent te l'atribueix molt
I això és preciós
I estimo el tema
I estimo d'on surt
Però tu saps el que costa
Però a mi
Jo tinc una condició
Handicap
Que és que les meves
Solc ser crític a mi mateix
Amb el que he fet
Al passat
I això no sé si es veu dolent
Però jo sento
Que la millor música que vull fer
És la que no s'ha fet encara
I Jugular em dóna la sensació
Que ja està
Que ja està
Que està guapíssima
Que la seguirem fent en bolo
Que hem fet un remix guapíssim
Pels bolos
Però és que tu ara fas un bolo
I no toques la Jugular
I et tiren tomàquets
Clar, clar
Bueno, sí, sí
Com el bon dia
Els pets, no?
I els camins de...
Bueno, és que és el que hi ha
I la penya té un...
El que em sorprèn
És que t'an hagis cansat
En un any i mig
És a dir
El que costa fer una cançó
I que s'identifiqui un artista
Amb una cançó
Això és l'èxit, no?
Al final
El que busques de...
Hit, no?
Sí, sí
Quan busques el hit
Sí, però no ets un one hit wonder
D'aquests que diuen
Que d'una sola cançó
Perquè precisament
En el disc que vas publicar
Hi ha grans bones cançons
El que vas a la Jugular
És un super single, no?
Clar, clar
És un super single
I té coses de single
I recordo que era al principi
I és una cançó
Que li vam donar moltes voltes
És que curiosament també
És un homenatge
A la pròpia composició
És una cançó que va tenir
Moltes reflexions prèvies
I es va pensar més del conte
Jo, per exemple
El cinte del principi
Me'l pataria
Me'l pataria
I el precoro
Me'l pataria ara també
Sincerament
O sigui, són cançons
Que jo ara mateix canviaria
Que no faria igual
I en passen totes, eh?
Tens la possibilitat
De fer-les evolucionar
Els concerts
Ah, hi està
I això és el que em salva una mica
Perquè si no
És com...
Em sento com un autòmata
I no...
No
Què creus que pensaria
El triquell
De fa 10 anys del triquell?
Ara quants ens tens?
Ara tinc 24
Els vaig fer fa...
Doncs no sé
Doncs 20 dies
Sí, abans ho dèiem
O sigui, aquell triquell
Dels 15 anys?
Aquell triquell
Dels 15 anys
Jo recordo
Que estava a tercer d'ESO
Era gilipolles
I...
I se sentia com
Intel·lectualment superior
A qui...
A qui havia la classe
I en el fons
Emocionalment
Ja tenia...
Me'n recordo
Que tenia una relació
Supertòxica
Que ho havíem com deixat
Ja 10 cops
Jo estava com
Un punt experimentant
Amb el meu...
Amb la meva sexualitat
Amb el meu...
Amb el meu ego
Amb la meva persona
Encara no m'havia ubicat
Al món
Estava super desarrelat
A casa meva
O sigui, la meva vida
Era un quadro
Com una casa
Era un circ
I...
I el triquell
De fa 10 anys
No sé si tenia projeccions
Però...
Però jo recordo
Haber-me fet
Tants tipus de projecció
Que de tots els oficis
M'he arribat a imaginar
A mi mateix
Saps?
Què vol dir
Que estaves experimentant
Amb la teva sexualitat?
Doncs jo què sé
Estàs a tercer d'ESO
I...
I...
No sé
Crec que és obvi, no?
Estàs ahí
Full experimental
Amb el teu cos
Amb el món
Amb què t'agrada
Amb què no t'agrada
A tercer d'ESO
Potser sí que...
Que tenia un despertar sexual
Però d'experimentar poca cosa
Clar, clar
Al final
Què et penses?
Bueno, vull dir que jo vaig
Vaig tenir la possibilitat
D'experimentar poc
A tercer d'ESO
Perquè encara no era capaç
Jo...
Aleshores, quan tu dius
Que sí que vas experimentar
Què et refereixes?
Clar, clar
Que trenques els primers tabús
Amb tu mateix
Amb la teva persona
Amb la persona
Amb la que et vincules
O si és una persona
Si és més d'una persona
Si de sobte
Tens tendències
Jo què sé
És que no sé
Hi ha com
El concepte d'experimentar
És com ubicar realment
Què és el que
Cap on estic tirant
I què és el que
M'atrau
I què és el que rebutjo
I recordo
Doncs això
Recordo com
No sé
Com que de sobte
Socialitzar era
Com molt més intens
Que de sobte
Hi havia un ego
Perquè de sobte
Tenies com uns
Rancs socials
I una penya
Que podies formar part
Saps?
En plan
Jo crec que la ESO
És com molt una lluita de classes
Com molt la societat estamental
Saps?
En plan
Hi havia com molts subgrups
Molta tribu urbana
Saps?
Tinc la sensació
Que tu ets d'una generació
Que ja no és la meva
Perquè ens portem
Doncs 10 anys
Que
Molt més oberta de ment
Que per exemple
Persones heterosexuals
Malgrat que estan convençudes
De ser heterosexuals
Estan disposades
A tastar
Altres coses
No?
Que això la meva generació
No ho ha fet
Almenys
Tens aquesta sensació
Tu?
Jo
M'he ratllat molt
O sigui
M'he arribat a deconstruir tant
Que he arribat a un punt d'autodestrucció
De dir
M'ho diu
M'ho diu
M'ho diu
M'ho diu
M'ho diu
M'ho diu
M'ho diu
M'ho diu
M'ho diu
M'ho diu
M'ho diu
M'ho diu
M'ho diu la meva persona
O sigui
És que tot el que em defineix
M'agòbia i m'asfixia
No?
I clar
I irònicament
No?
Jo
Ja saps d'on vinc
O sigui
Ja saps
No?
Que de sobte
Estic com a l'extrem contrari
On se t'estigmatitza
De totes les maneres possibles
Però jo trobo que no és generacional
Jo crec que és com
Les tendències que té
El món de
D'haver de
De
D'ubicar per entendre
I a través de l'etiqueta
T'ubico, t'entenc i et defineixo
I així generem una inèrcia
I una herència cultural
Que crec que també ho he dit algun cop
Que crec que al final està per destrossar-la
O sigui
L'herència cultural està com per qüestionar-la
I criticar-la
Fins a un punt
Ojo
Jo crec que hi ha un límit
On tu mateix
Arribes a un punt de
De destrucció d'idees
De dir
No em puc casar amb res
De mi tal, tal, tal
O sigui
Arribes a un punt de
Filosofar-se
I tal, guai
Però hi ha hagut un extrem
Jo com a mínim he notat
Que he tingut un extrem
Que ha estat un vici
Que ha generat odi
Que el cringe
Que he sentit
Per moltes coses que veia
I en el món
M'ha arribat a estar com
Si de fet una persona
M'ho va dir un cop
I és una frase
Que últimament l'estic
Com m'està ressonant molt
Que és que els dilemes morals
M'estan menjant
Saps?
Ara com entens l'amor?
L'amort o l'amor?
L'amor, l'amor
Aquí venia a parlar de vida
Ah
Doncs l'entenc menys
Potser crec que el meu
Jo d'ara
L'entén menys
Que fa 10 anys
Però tens una relació
De parella convencional?
No, era convencional
Oberta o tancada?
Sí, és oberta
És oberta
I
I hem viscut
És curiosa
És una relació molt curiosa
Perquè és que és la directora
He creat i el meu projecte
Sí
A la vegada també
Som com homies
Som com més col·legues
Que parella
Perdona, eh?
Homies, què vol dir?
Com això
Com no sé
Com molt col·legues
Saps?
Sí, és com molt amica
Amics, amor
Sexe
Feina
I
Clar, per això ens hem de donar espais
Clar
Per això ens donem espais
Bon còctel, eh?
Clar, clar
És una locura
És una locura
Hi ha qui diu que
Masclar feina i amor
És putada
Hi ha qui diu que és una utopia
Per mi és una utopia
Jo trobo que és una persona
Amb la que jo m'aniria a fi del món
Però no crec que sigui una persona
Amb la que ens vingui de gust
Imaginar-nos una relació convencional
De control
De possessió
D'obsessió
De rutina, saps?
És com una de les formes
De la rutina més xunga
Quan es troben l'amor, saps?
Tu t'embolicaries amb una fan?
Zero, zero
Zero, zero
No ho has fet mai?
Zero, no, no, no
Em fa, em fa
Tu ho juro
Em fa com
No ho has fet mai?
No, no, no
És que ni pa atrás
És que ni pa atrás
I crec que
I crec que l'única persona
O sigui, és que
Jo estava allà a Eufòria
I ja coneixia la Dela
O sigui, érem col·legues
En plan
I a Eufòria recordo
Que acabava de deixar una relació
I crec que a partir d'allà
Va ser un
Hòstia, és que
Haig d'intentar
No, estava
Jo
És com que m'he obsessionat
I això sí que és com una missió
Que m'he plantejat
A curt, mig, pla
I ojalà a llarg, pla
De conservar els vincles que tinc
I vaig a un punt
Vaig dir
Està entrant molta gent nova
A la meva vida
Ja no sé amb quines intencions
Ja no puc
Ni reflexionar
Al voltant de quin rol
Ocupa aquesta gent
A la meva vida
Vull mantenir el meu cercle
I el vull cuidar
Fins a la mort
I estic en aquest punt
De cuidar el cercle
Que crec que m'he currat
Amb els anys
Perquè hi ha molta gent
Que he deixat enrere
Moltíssima
Però hi ha una certa gent
Que dic
És que aquesta gent
És que m'estimen
M'estimen
La meva pitjor versió
La versió més lamentable
I vergüenza ajena
I la millor versió de mi
Creus que hi ha molts artistes
Que s'aprofiten
D'aquesta fama
Per
Jo no és fama
Jo crec que
També hi ha professors
Que ho fan
També hi ha cures
Que ho fan
Jo crec que totes les persones
Que de sobte
Tenen la sensació
Miratge
Que tenen una influència
O que senten
Que tenen una autoritat
O que generen un
Això puja un ego
Puga una imatge
De sensació
De poder
D'un mateix
Sobre algú altre
Que crec que a la llarga
És
No sé
És xungo
És xungo
De fet ara estic mirant
Shameless
I una de les protes
S'està enrotllant
Amb el seu jefe
I el seu jefe
Que li va donar curro
Quan ell estava
En llibertat condicional
Llavors sempre hi ha
Com aquest punt de
M'has salvat el cul
Et tinc idealitzat
Hi ha un interès pel mig
Paranoia
Avui el Triguell
Ens ha vingut a explicar
Bones històries
Sobre la seva vida
Però
Rematarem aquesta entrevista
Explicant-li nosaltres
Una a ell
Farem una mena de tria
La teva aventura
Jo t'explico un conte
I tu has de triar
El camí que vols
Escollir
Em sembla increïble
M'has de dir per què
A cada resposta
Que em donaràs
Tu hi per justificaré
Les 9 del vespre
Del dia 1 de juny
Ets al Bacastells
D'un escenari enorme
Els teus
Rodis
No sé què vol dir
M'ho han escrit
Vestits de negre
I amb el teu logotip
A la samarreta
Acaben d'ultimar
Els preparatius
Per un concert
Dels més importants
De la teva trajectòria
Entenc que són
Els teus col·laboradors
Sí
Un roudi
És la gent
Que gestiona
En ell
La producció
En directe
Van amunt i avall
Donant-se indicacions
I connectant
Amplificadors i guitarres
És el gran dia
De fons
Sents la remor
De la gent
Que t'imagines
Que és davant de l'escenari
Tens el servei
A flor de pell
Fa més d'una setmana
Que et prepares
Per aquest moment
Quan són dos quarts
D'una del migdia
Però ara ens hem de situar
Quarts de nou del vespre
Sí
Un moment que pot significar
Un abans i un després
En la teva carrera musical
Perquè estàs a punt d'actuar
Opció A
El Primavera Sound
L'opció aquí
De casa nostra
La que donava
Nom a impopularitat
I per tant
La que millor pagava
Però sabem que
A vegades el Triquell
Té una relació
Amb els grans festivals
També
D'amor-odi
O opció B
El Sonidos de Invierno
El nou festival a Madrid
Que aposta per la música
Independent
Alternativa
Per aquella gent
Que té poca representació
Això sí
Paguen una merda
Sonidos d'invierno
Sonidos d'invierno
Sonidos d'invierno
Perquè ara Primavera Sound
És un niu d'esponsors
És un cartell ple de gent
Que ja té gires
I no és el que era
Sembla un puret allà
Però em dóna la sensació
Que no és el que era
Que no hi ha tanta aposta
Indy
I que a mi m'agradaria més
Mantenir-me
En una humil
Posició
De creador indy
Que de sobte
Està a cap de cartell
D'algú més que res
Perquè m'imagino
A mi mateix
Dient
Buah tio
És massa per mi
L'organització del festival
Sonidos d'invierno
De Madrid
Et fa una senyal
Que diu que queden 5 minuts
Per sortir a l'escenari
Cada vegada estàs més nerviós
Però és l'hora de la veritat
Inspires fort
És el moment del ritual
Abans de sortir a actuar
Aquest ritual que comentàvem
Sí
Tens 3 opcions de ritual
Crides al teu equip
I feu una abraçada
Grupar l'estil equip de futbol
Vamos, vamos, chavale
1, 2, 3
Som els millors cap a fora
Zero
Demanes que ningú et molesti
Opció B
I et poses a meditar
Segut a terra
Ets un tio espiritual
Són els teus 5 minuts
De pau interior
O opció C
Obres la càmera frontal
Del mòbil
I et fas un discurs
Motivacional
A tu mateix
Som i ses
Que ets el puto amo
De fact, tio
Jo crec que la B
I qui faci la A
Doncs let's go
He vist molta gent
Que fa la A
A mi la A
Genera incomoditat
I la C
Qui faci la C
Per mi és tot
El que va malament al món
I per això faig bé
Perquè
Ok
Potser no m'aïllo
I no necessito estar
Com sol, sol, sol
Però sí que necessito
Estar una mica tranquil
Perquè
Perquè si no
Se m'anirà el coco
Surts davant de l'aplaudiment
Emocionat de tot el públic
Et sorprèn
Perquè pensaves
Que hi hauria menys gent
I estàs agraït pel suport
Els dones les gràcies
I tot just començar
Segurament no és la primera
Però em sap greu
Te la poso
I així m'ho trec de sobre
En algun moment
Son aquesta cançó
Comences amb els èxits
Estàs embalat
Els enllaces l'un amb l'altre
Sense parar
I de sobte
En una pausa
Per reafinar els instruments
I parlar amb el públic
T'adones que està encorajant
Alguna cosa
Pares ve l'orella
Per veure què diuen
I de cop ho sents
Eufòria, eufòria
Volem cançons d'eufòria
Que desclassat
No t'havia passat mai
Com a molt
T'havien increpat
Dient-te que desafinaves
O que la teva música
Era soroll millenial
Però mai t'havien fet
Aquesta petició
Davant del clam de la gent
Tu t'hi negues
Has vingut a vendre
El teu projecte en solitari
Eufòries a aigua passada
No
Cedeixes i acceptes
I toques una versió
Improvisada del vent
L'actuació de la qual guardes
Més bon record
Què fas?
Jo què sé
Què faig?
Eufòria
O sigui, tothom calla
O fas el vent
I el propagant
O dius no
Tocaré el
Tocaré FOMO
De dalt a baix
Doncs hi ha èpoques
En què et diria
Que l'ets go
No sé què
Estic superorgullós
De com vaig interpretar
I tal
Però hi ha èpoques
On hem hagut de reafirmar
I intentar deixar enrere
Un jo passat
Que ja t'he dit
Que soc crític
Amb els meus jo's passats
Però no sé
Jo ara de sobte
Amb el temps
Estic en lo egoista
Fora de lo que és
La meva crítica
Antropològica
Jo estic molt orgullós
I jo estic molt orgullós
I molt feliç
Doncs cantes el vent
Clar, clar
Canto el vent
De fet ho vaig pensar
I potser ho faig
Un dia
Doncs pots acabar el concert
Sense cap altre moment incòmido
Després de cantar el vent
Tot això davant d'un públic
Que et demana tres visos
Que no pots fer
Perquè ja saps que al festival
Només pots fer més d'una hora de directe
Si et dius Rosalia
Així que marxes entre
L'aplaudiment de tot el públic
Tornes al backstage
Fins i tot estàs eufòric
Sí
Ha ha
I de sobte et trobes una cara
Que coneixes molt bé
És Post Malone
El reconegut raper
Que per qui no el tingui situat
Son així
Resulta que Post Malone
També toca el festival
Et felicita pel concert
Et diu que li ha agradat molt
Com sones
I sobretot que recorda
Que li vas enviar unes demos
Fa uns anys
A veure què li semblaven
I que li van agradar molt
Et quedes sorprès
Malone et diu
Que ha quedat tan fascinat
Del teu so
Que et vol proposar
Fer un disc plegats
Això sí
Tu com a productor
Serien anglès
Durant un nombre d'anys indeterminat
I te n'hauries d'anar a viure a Los Angeles
I deixar de banda el teu projecte
Com a triquell
Go
Ja està
Ho tens clar
Acceptes
Ja gairebé tens
Feta la maleta
I cap a Los Angeles
Penses
Que hi falta gent
O li dius
No
Gràcies
No
Mister Post Malone
El teu projecte en solitari
És el teu somni
No el deixaries
Ni per l'opció
De fer les Amèriques
I guanyar un Grammy
I per tant
Et quedes aquí
Clar que me'n vaig
Me'n vaig a Los Angeles
A prendre pel sac
Tots els ha de triquell
Ah no
Te'ls emportes
A mi em fa por pensar
Que hi ha una decisió
Que prengui
Que serà irreversible
Triquell és triquell
És el meu cognom
És el que ha sigut
Un projecte
I estàs en un projecte
I serà un projecte
Jo què sé
Com serà aquest projecte
Però que
Que jo estic aquí també
Per treballar pel Grammy
I per altra gent
I que m'agrada molt
Treballar en projectes
Que no sigui només el meu
Content amb la teva decisió
Et passes la resta de la nit
De concert
En concert al festival
Fins que
Per darrere dels escenaris
Es comença a fer de dia
Ha sortit el sol
Cest Riquell
Moltes moltes gràcies
Per aquesta conversa
Avui a l'eclipsi
El Cest Riquell
S'ha fet de dia
Que tinguis
Una bona nit
Quin bon dia
Increïble
Increïble
Salut Cest
Gràcies
Visca a Pausti
Fem una pausa
I ara tornem
Visca el Roger
Escapa
El segon dia
Pot sortir
Un sol
El suplement
Ràdio amb esperit
De cap de setmana
Amb Roger
Escapa
Continua
Que la jo
Fèlix
La toca per la min
Som i la min
Xuta la mica
Xuta la mica
Xuta la mica
Xuta la mica
La xuca
Tot és possible
Un dia
La partida
Tot és possible
A la TDT
La transmissió
D'entor quemada
Avui a partir
De les 8
La TDT
De l'Atlètic Club
Barça
A Catalunya Ràdio
La narració
Del partit
És una exclusiva
De CaixaBank
CaixaBank
Dóna suport
A l'esport
A CaixaBank
Sabem la importància
De tenir algú a prop
El guia més remota
Del món
I aquí
A prop teu
Per això tenim presència
En més de 2.000 municipis
Per promoure
L'economia rural
Impulsem l'ocupació
Dels joves
Amb la formació
Professional dual
I donem suport
Als emprenedors
Amb més de 100.000 microcrèdits
L'any
CaixaBank
Tu i jo
Nosaltres
La TDT de Catalunya Ràdio
Té el suport comercial
De Damme
assistència sanitària i caixafany.
Quin és el secret d'un bon kebab?
Secretos dos coses.
Hacer las cosas con amor y no comprar carne barata.
No hay secretos.
Hay cosas de confianza límpia y sale todo bien.
Dicen que lo primero Turquía,
luego mi abuelo trajo el shaorma a Damasco en 1907.
A veces dicen seis, a veces de cinco.
No puedes estar seguro de nada.
Pero no dius re, t'ha agradat.
M'agrada, m'agrada.
Un restaurant caníbal a Berlín.
Aquest diumenge a partir de la una del migdia amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
Catalunya migdia.
Benvinguts a les dues.
Catalunya migdia.
L'acord històric.
El primer que regula la intel·ligència artificial.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
L'estrat visibilitza totes les dones...
Per seguir el fil del que passa aquí i al món.
Situació catastròfica que es viu a casa.
El cap de setmana, connecta't a l'actualitat amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera a les pròximes hores?
El que faig de les satèlites veu el cel.
Catalunya migdia amb Neus Bonet.
Com a cap de setmana.
I els esports amb Maria Guixà.
Fins aquí el Catalunya migdia.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
Aquesta tarda, el Tot Gira, juguen el Girona i el Barça.
Atenció!
Començarem a les 4 de la tarda.
I a dos quarts de set viurem al Mallorca Girona amb Eduard Solà i tota la colla.
També farem la prèvia de l'Atlètic Club Barça.
Seguirem el derbi de Manchester City United, la Lliga ACB, i ho rematarem tot amb els minuts escombraria.
A més, parlarem amb Cep Cus, un dels millors ciclistes del món, que ens explicarà la seva vinculació amb Catalunya i el Berguedà.
Tot Gira!
Aquesta tarda, a partir de les 4, amb David Clopés.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Cic minuts per arribar a 3 quarts d'una del migdia.
Arguments universals. Marta Ferrer, bon dia de nou.
Com anem? Bon dia.
Avui els arguments universals sonen amb una gran estrena.
In the shadows of Arrakis lie many secrets, but the darkest of them all may remain.
És segurament la pel·lícula més esperada i anticipada d'aquest any, la segona part de Dune,
la història de ciència-ficció que fa uns anys va captivar ja els espectadors.
Marta, el film és la pel·lícula que més ganes tenies de veure aquest any, i el titular és què?
És que és cinema.
És el titular.
Mira, volia començar amb una anècdota que tot bon estudiant de cinema i professor de cinema coneix,
perquè bàsicament els professors de cinema te l'expliquen fins a la societat a la universitat,
que és que quan els germans Lumière van estrenar l'arribada d'un tren a l'estació de la ciutat l'any 1896,
que era un clip molt fàcil, que era un tren que arribava a la ciutat, durava crec que 50 segons,
els espectadors van sortir de la sala corrent perquè es pensaven que el tren els atropellava.
van quedar tan fascinats per la imatge i estaven tan sobrepassats pel que havien vist que es pensaven que era de bo i van quedar super captivats per això.
Això, o sigui, veure d'un part dos és el més a prop que estaré jo mai de sentir el que van sentir aquesta gent quan van veure aquesta pel·lícula.
Ai tu, quina ensabonada per començar, eh?
És que és, o sigui, estic sense paraules aquí, la vaig veure ahir a la tarda, es va estrenar divendres, la vaig veure ahir a la tarda,
en un cinema ple, que això sempre és d'agrair, com és una sala de cinema que està pràcticament plena,
i encara l'estic processant, o sigui, encara hi estic pensant, és, és, és que és, o sigui, quan la gent diu què és el cinema,
per què val la pena anar al cinema i què és el cinema, és això, això que ha fet Denis Villeneuve amb la segona part d'un que, si recordeu,
fa uns anys van fer la primera part, d'un és una gran obra de ciència-ficció, que és un llibre de Frank Herbert,
que per molta gent és un pilar indispensable de la literatura de ciència-ficció.
S'havia intentat adaptar, de fet, l'havia intentat adaptar David Lynch, en una pel·lícula que és absolutament horrorosa,
i tot i que a mi m'agrada molt David Lynch no era la persona per adaptar d'un,
i famosament era una història inadaptable, que s'havia intentat fer moltes vegades,
però la història i el missatge era tan complicat que no s'havia pogut adaptar la pantalla.
Aleshores, va venir Denis Villeneuve, que és un director canadenc, i va dir, ara vindré jo a intentar-ho.
I tothom va dir, però home, ja vols dir? I va fer la primera part, que era molt bona,
o sigui, ja quan es va estrenar, molt dinominada als Òscars, en va guanyar uns quants,
la crítica al públic la va aclamar, però era molt una primera part.
És a dir, es veia que era una cosa molt introductoria d'aquests són els personatges,
d'això va, no hi havia un gran clímax, diguéssim, i sabíem que la segona part era
lo bo, la xitxa venia ara. I clar, no ha decebut. I era molt difícil no decebre,
perquè tenia tota aquesta història al darrere. Aleshores, s'havia d'estrenar l'any passat,
finalment la van endarrerir per un tema encara que arrossegàvem, vagues, Covid, etcètera,
i jo crec que Christopher Nolan està respirant alleuixat perquè Oppenheimer no hagi de competir
amb d'un per dos, perquè em sap greu Christopher Nolan.
D'un per dos, clar, entra ja els Òscars de l'any que ve.
Exacte.
El que passa és que quan s'ha...
Cantarà segur.
Sí.
Cantarà segur.
No arribarà ja una mica caducada?
Jo crec que no, perquè el moviment...
Això penalitza, no?, una mica, també.
Sí, clar, estrenar-la ara al març, sabent que els Òscars seran febrer o març de l'any
vinent, clar, la gent segurament no se'n recordarà, però està sent un esdeveniment tan
gran, està generant tant de consens entre públic i crítica, que jo crec que aquesta onada
continuarà segurament fins l'any que ve, sobretot perquè a nivell tècnic és un
espectacle.
Denis Villeneuve és un director que per mi és un autor de blockbusters, blockbusters
són aquestes pel·lícules de tota la vida tipus Jurassic Park, perquè les tingueu al
cap, o sigui, pel·lícules que agraden a tothom, que s'estrenen en cinemes, que fan
molts calés, i que poden ser pel·lícules molt banals i molt normaletes, però que de
tant en tant hi ha un Steven Spielberg que et fa una cosa molt bona.
I jo crec que Denis Villeneuve és aquest tipus de cineasta.
I es pot veure la segona sense haver-hi, la primera?
No, no.
Mireu la primera?
S'entén?
Perquè aquestes pel·lícules de ciència-ficció...
S'entén.
S'entén perquè al final, dintre del que és la ciència-ficció, que hi ha evidentment
un gran desplegament de tot el que és ciència-ficció, naus espacials, planetes, perquè
això va en un planeta desèrtic que es diu Arrakis, on arriba una família nova, que són
com els nous tenidors d'aquest planeta, que exploten perquè hi ha unes espècies que al
final, sorpresa, és una metàfora del petroli.
darrere de tot aquesta instrumentària de naus espacials, planetes, hi ha una història
i una metàfora molt bàsica que és la colonització, l'explotació de territoris i de la seva gent,
sobretot indígenes, per diners, el que s'ha fet tota la vida a la història de la humanitat.
El que passa és que, clar, t'ho posa en aquest context com per emmascarar una mica tot això.
Però, o sigui, a part de tot el que és bo de la pel·lícula, ja no entro en l'apartat
visual, perquè podria estar tres hores parlant de l'apartat visual i del que aconsegueix
Denis Villeneuve amb els planos que fa, amb la grandiositat que es retrata.
O sigui, és una cosa absolutament espectacular.
Però és que les interpretacions també estan molt bé.
Timothy Chalamet. Vinc a demanar disculpes públiques a Timothy Chalamet.
Era un actor que jo odiava amb tota la meva ànima.
Després de veure Wonka vaig dir, ojo, que potser hi ha algú aquí interessant de Timothy Chalamet
i ara he vist la seva interpretació com a protagonista d'aquesta pel·lícula
i ets a dir que Timothy Chalamet ho fas molt bé.
Ho fas molt bé.
Surt Javier Bardem, no, també?
Javier Bardem. Ojo molt bé el personatge de Javier Bardem.
A mi em va recordar, sense fer gaires espòilers, a la vida de Brian, el seu personatge,
perquè és la personificació del fanatisme religiós, polític, social.
No fa de dolent, però sí que fa d'una figura que, diguéssim,
que el personatge de Timothy Chalamet és el mesías promès que ha de salvar tothom
i Javier Bardem és una mica el que creu en ell 100%
i es pensa que tot el que fa ho va prometre una profecia
i que amb ell s'ha d'anar a mort.
Tots dos ho fan molt bé, però per mi la gran estrella de la pel·lícula és Zendaya,
que és una deessa absoluta.
Si no he vist res de Zendaya, comenceu per eufòria,
però mireu tot el que ha fet, perquè és una actriu que és espectacular.
És molt jove, no? Quants anys té aquesta noia?
27. Juraria que és del 96, sí.
Ara hi ha tota una generació d'actors del 96-97
que ho està paten i que està triomfant moltíssim.
Zendaya, Lily Gladstone.
O sigui, apunta de les coses que fa Zendaya en aquesta pel·lícula.
Perquè tothom està dient, Lily Gladstone,
a Los Asesinos de la Luna, ho fa tot amb els ulls,
i quina gran interpretació.
No té res a veure amb el que fa Zendaya.
O sigui, Zendaya, això sí que és una interpretació amb els ulls.
Amb una mirada t'està explicant tantes coses, Zendaya,
amb aquesta pel·lícula que per mi passa per sobre de Timothy Chalamet,
de Javier Bardemps i de tothom.
I després l'altre apartat que cal mencionar,
que l'estem sentint així de fons, és Hans Zimmer,
amb aquesta banda sonora.
A veure, puja una mica, Dani.
On hi ha, per tant, eh?
O sigui, el 80% del que està bé d'aquesta pel·lícula
és Hans Zimmer, amb aquesta banda sonora,
que de nou, Christopher Nolan està molt content
que no hagi de competir la seva banda sonora,
perquè guanyaria t'un.
O sigui, dones per fet que guanyarà Oppenheimer
el cap de setmana que ve als Òscars.
Exacte, el cap del diumenge que ve en parlarem,
però Oppenheimer serà 100% la gran triunfadora
i en part és perquè no ha hagut de convertir en competició amb Dune,
perquè Warner Bros. va tenir aquesta idea d'endarrerir-la.
Doncs Dune, un dels grans reclams dels cines
aquesta setmana d'Òscars, Marta,
i aprofitant aquesta estrena de la segona part de Dune,
avui amb la Marta Ferrer en aquests arguments universals
farem un recorregut per la filmografia
d'aquest director, del Denis Villeneuve,
començant per aquesta altra pel·lícula.
Això és Prisioneros,
que no és la primera pel·lícula que va dirigir el Canadenc,
però sí que d'alguna manera Marta és la pel·lícula
que el va fer Thomas i que es pot veure a HBO Max.
Sí, volia fer aquest reconeixement,
perquè no sé fins quin punt la gent potser té tan situat a Denis Villeneuve,
i té moltes més pel·lícules de les que comentarem ara,
però aquestes són una mica les més destacades,
aquestes Prisioneros,
que és molt diferent del que ell ha acabat fent,
que per mi ja s'ha consolidat bastant
com un gran artista de ciència-ficció.
Això és un thriller que explica la història...
Aviam, la història és una mica el que diríem
una pel·li d'aquestes de tarda de sobretaula
que fas la migdiada,
però com està tan ben dirigida i interpretada,
no ho és.
És la història d'un dos pares
que les seves dues filles petites
les segresten en un poble dels Estats Units,
i llavors hi ha un policia,
que en aquest cas és Jake Gyllenhaal,
que ha d'investigar què ha passat.
I entre mig, doncs,
sembla que hi ha un sospitós principal
que l'interpreta Paul Dano,
que el coneixereu, entre altres,
de pel·lícules com Pequena Miss Sunshine,
i té un cert trastorn mental
que no s'acaba d'identificar mai a la pel·lícula,
però sembla que tot apunta
que ell és el responsable.
I aleshores, aquí el gran dilema és
Fins on està disposat a arribar un pare,
que en aquest cas és Hugh Jackman,
que ho fa molt bé.
Tots tres, tant Hugh Jackman com Jake Gyllenhaal,
com Paul Dano,
ho fan molt bé,
però per mi és la pel·lícula,
sens dubte, de Hugh Jackman,
que fa de pare desesperadíssim,
que arriba fins a punts
que ni et penses
per salvar i per trobar la seva filla,
i arran d'aquesta idea,
el que explica és
aquesta dualitat moral
i també fins a quin punt
col·locar estereotips
i col·locar etiquetes a la gent
ens pot arribar a fer mal,
que és bastant.
És una pel·lícula que val la pena
sobretot per veure els seus primers passos
com a director
i com a director d'imatges,
sobretot,
de planos que recordes
i que acaben sent absolutament icònics.
Avui,
les pel·lícules de Danny Bilner,
Ferran de l'estrena de Dune.
També,
La Llegada.
D'aquesta Llegada
en vam parlar molt.
Ara la trobareu
a Amazon Prime Video,
però això és una pel·lí
que es va estrenar
a la gran pantalla.
Això és una pel·lí
de ciència-ficció
sobre uns alienígenes
que arriben a la Terra
i la traductora
que ha d'interpretar
el seu missatge,
una pel·lícula
que va ser un superèxit
de taquilla
que va triomfar també als Òscars.
Sí.
Jo recordo que aquesta m'agrada molt.
És boníssima.
Per mi era la millor
de Danny Bilner
fins que he vist
Dune 2.
És la que més m'agrada.
protagonitzada per Amy Adams
i per Jeremy Renner.
Amy Adams
que fa d'això,
d'aquesta traductora
que ha d'interpretar
els missatges
d'uns alienígenes
que es comuniquen
en una espècie de cercles
i que a partir d'això
el que acaba explicant
és una història
sobre maternitat
perquè paral·lelament
coneixem la seva història
amb la seva filla
que ha perdut
en unes circumstàncies
que després s'expliquen.
Tota la filmografia
de Bill Neff
parla bastant
sobre paternitat
i maternitat.
Crec que no hi ha cap pel·lícula
en la que no s'explori
aquesta idea
però per mi aquesta
d'alguna manera
és amb la que més et quedes
perquè sí que és veritat
que hi ha tota una trama
política de ciència-ficció
de què hem de fer
amb els alienígenes
guerres mundials, etcètera
però al final
el que ressona més
amb el públic
i amb l'espectador
és aquesta relació
d'Amy Adams
les decisions
que ella pren
envers la seva família
envers la seva filla
com això
canvia la seva vida
i el seu personatge
és una pel·lícula
que emociona molt
jo no m'ho esperava
però cap al final
ja aviso
cau la llagrimeta
i per molts motius
crec que resumeix
perfectament
el director
que ha acabat sent
Denis Villeneuve
que és amb aquesta
especial atenció
a la ciència-ficció
però amb les històries humanes
i una pel·lícula
que també va marcar
un abans i un després
en la seva trajectòria
en la carrera
de Denis Villeneuve
i que el va consolidar
com a gran director
sobretot també
de ciència-ficció
és Blade Runner 249
2049
eh
perdoneu
que hi ha
aquestes hores
ja
Blade Runner
2049
la seqüela
de la mítica pel·lícula
que va protagonitzar
Harrison Ford
i que en aquest cas
comparteix pantalla
amb Ryan Gosling
sí
i que ell
Denis Villeneuve
diu que ho va passar
molt malament
fent aquesta pel·lícula
que mai més
tornarà a formar
part de l'univers
d'un altre director
perquè no va estar
gaire còmoda
en aquest sentit
la primera
de Blade Runner
de quin any és
del 82
o sigui
aquesta pel·lícula
es va fer 35 anys
després
de l'original
i els esdeveniments
tenen lloc
35 anys
després
i ara diré una cosa
que és blasfèmia
i que em trauran
al carnet de crítica
i de fan cinematogràfica
que és que a mi
m'agrada més
Blade Runner 2049
que Blade Runner
crec que tot el que està bé
a Blade Runner
està molt millor
a Blade Runner 2049
començant per Harrison Ford
que jo crec
que amb els anys
ha esdevingut
un actor
molt millor
del que era
a mi Harrison Ford
a Blade Runner
hi ha moments
que dic
ai Harrison
i en canvi
en aquesta
està molt bé
aquí la protagonitza
Ryan Gosling
que és un actor
que ja és dels meus preferits
torno a dir
a Barbie
hauria de guanyar
l'Òscar a millor actor secundari
però ja en parlarem
la setmana que ve
d'això
no passarà
és l'únic
és l'únic que està nominat
no ell
perquè la resta
del repartiment
se l'ha encarregat
sí
la resta del repartiment
han dit
qui més ha fet la pel·lícula
home doncs estaria bé
que se'n portés
alguna cosa
Ryan Gosling
perquè el discurs
seria si més no
reivindicatiu
segurament
el que sí que sabem
és que interpretarà
la seva cançó
I'm Just Can
a la gala
que això serà
jo crec que el moment
és indiscutible
però aquí jo crec
que també
és una de les pel·lícules
que el va consolidar
com un gran protagonista
que ja sabíem
que podia ser-ho
però fa un paper
tan bo
tan turmentat
d'un replicant
que són aquests
robots
que crea la raó humana
que són pràcticament
clavats als humans
que dubta
de si és humà
o si és un robot
i al final
és la mateixa reflexió
que fa Blade Runner
però jo crec que aquí
està més aconseguida
és un guió més rodó
està més ben explorat
també perquè
Denis Villeneuve
és un senyor
que es pren el seu temps
fent les seves pel·lícules
vull dir
la majoria de pel·lícules
duren més de dues hores
i molt
si aneu a veure
d'un dos
sapigueu que necessiteu
dues hores
45 minuts
de la vostra vida
Què dius ara?
Oi per favor
per què ho fem tot tan llarg ara?
No ho sé
perquè en el cas de
No fan pausa ni pel pipí?
No
Això ho trobo fatal
No podeu veure res
Ja som
tenim una edat
Sí
aneu sense beure
sense menjar
Clar, no pots ni menjar
ni beure allà
perquè
I tota la pel·lícula
és allò d'unes
d'un desert
i surts allà
amb un asset
que t'estàs morint
que dius
Blau
deixeu-me veure
alguna cosa
Però en aquest cas
Blade Runner
funciona
perquè és una pel·lícula
que crea un clima
que necessita
una mica aquesta allargada
tot i que jo
li hauria fotut
una mica de tisores
perquè encara
em falta trobar
una pel·lícula
que justifiqui
més de dues hores
deu
com a molt
de llargada
de durada
Però en el cas de Blade Runner
i en el cas de Don
li perdonem
perquè tota la resta
està molt bé
I en aquest cas
Ridley Scott
que és el director
de l'original
jo diria
apuntat algunes coses
també
del que ha fet Bill Neff
a Dune 2
perquè a Napoleón
va ser unes escenes
de batalla
horroroses
i hi ha una escena
de batalla
que dura molt menys
que les de Napoleó
a Dune Part 2
que és infinitament millor
que les que va fer
Ridley Scott a Napoleó
Llavors em fa bastanta gràcia
i em sembla bastant
irònic i poètic
que Bill Neff
també fes
una pel·lícula
millor que la
de Ridley Scott
en el cas
de Blade Runner
La reflexió
que fa Blade Runner
2049
de nou
molt profunda
però sobretot
a nivell visual
ja sé que l'original
va suposar un abans
i un després
perquè visualment
era espectacular
i jo entenc
que els espectadors
a l'any 82
haurien sentir
el mateix
que he sentit
jo
d'un 2
però Bill Neff
jo crec que
ho va inclús
millorar
i és sens dubte
una de les pel·lícules
imperdibles
de la seva filmografia
Avui la història
de Bill Neff
arran de l'estrena
de Dune
que omplirà
els cinemes
catalans
aquests dies
també
i de tot el món
Gràcies Marta
Que vagi bé
Setmana que ve
Òscars
Ara tornem
El suplement
amb Roger Escapa
Dissabte 16 de març
tenim un gran repte
omplir totes
les butaques
dels teatres
de Catalunya
Cap Butaca Buida
serà la primera
gran diada nacional
del teatre
Entra a
capbutacabuida.cat
tria el teu espectacle
la teva butaca
i forma part
d'aquest gran dia
Va ser com si
de cop i volta
tingués por de tot
i no et podia localitzar
Des que vostè
és primera ministra
ell ha sigut
una noia adulta
com cal
i això ha sigut
tan dur
que li ha produït
un trastorn d'ansietat
La pressió política
destrossa
cada vegada més
la família
Borgen
a TV3
aquesta nit
després del 30 minuts
l'INCAT
l'INCAT
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
El 16 de març
Manresa serà proclamada
com a capital
de la Sardana
2024
A la plaça major
l'INCAT
perdenya de la Sardana Ràdio
Un inspirador espectacular
Un inspirador espectacle
creat i dirigit
per Dan Arisa
amb la participació
de Fandam Mondays
i la principal
de l'Avisbal
Més informació
a somsardana.cat
Recomanat
per Catalunya Ràdio
l'INCAT
l'INCAT
El Gingo
és un arbre tan antic
que fins i tot
ha conviscut
amb els dinosaures
tan savi
que ho sap tot
de la vida
sota el mar
de la força
del fons de la terra
dels nostres somnis
i de l'amor infinit
ho ha conegut tot
també les ganes
de fer mal
La companyia
Fes tu com vulguis
presenta
Gingo
l'arbre de la pau
El 9 de març
el centre cívic i cultural
la fàbrica de Santa Eulàlia
de Ronçana
Més informació
a escenafamiliar.cat
Recomanat
per Catalunya Ràdio
L'INCAT
L'INCAT
L'INCAT
A Catalunya Ràdio
Estenem la catifa vermella
fins a la gala
dels Òscars
Quina pel·lícula
sumarà més estatuetes
Openheimer
o pobres criatures
Quantes barbis i quents
desfilaran per la catifa
Podem somiar
un guardó
per a Robot Dreams
La societat del cinema
reconeixerà
A Bayona
Diumenge que ve
des de les 11 de la nit
fins a les 6 del matí
ho sabrem tot
amb els Gorina
i l'equip
de la finestra indiscreta
Petons i hòsties
per una gala
a tothom
La nit dels Òscars
en directe
a Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
Una nit de dreams
amb la societat del cinema
I a partir de les 6
de la matinada
amb Ricard Ostrell
en directe
des de Los Ángeles
Robot Dreams
Començarem un especial matí
de Catalunya Ràdio
des de Hollywood
per viure la reacció
dels protagonistes catalans
d'aquesta festa
El Suplement
Lissabtes i diumenges
des que surt el sol
fins l'hora de dinar
amb Roger Escapa
El Suplement
de Catalunya Ràdio
d'aquest diumenge
l'hem fet possible
a la coordinació
d'informatius
Neus Bonet
i Raül Flores
Redacció
Núria Pujadas
Marta Ferrer
Marina
Laminos
Albert Pustils
Miquel Alós
i Víctor Iustres
Producció
Sònia
L'Ofeu
Eva Catalany
El control tècnic
El Dani Rodríguez
i el Blai Niesta
i el control central
el Manel Gil
Ens podeu recuperar
sempre que vulgueu
a catradiopuntcat
barra el suplement
a la plataforma 3CAT
i a través de les xarxes
Twitter, Instagram
TikTok, Facebook
el que faci falta
amb l'etiqueta
suplement catradiu
Aquesta tarda
enganxats al Tot Gira
Girona i Barça
amb la possibilitat
de retallar distàncies
al Madrid
i ara us deixem
amb el Caníbal
I tornem dissabte
que ve a les 6
Salut i ràdio tothom
They wanna get
my clothes on the ceiling
I ain't black
Just a matter of time
For the stealing
It's alright
Ain't no good
My clothes on the ceiling
I ain't black
Just a matter of time
For the stealing
It's alright
Ain't no good
My heart
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Amb Roger es capa
Tuca d'air
Is a todo
Un rare
, un rare
un rare
Un rare
Un rare
Un rare
Un rare
Un rare
Un rare
Un rare
Un rare
Un rare
Un rare
Un né
Un rare
Abies
Un rare
Un rare