Les 10 d'aquesta jornada de reflexió prèvia a les eleccions municipals de demà diumenge
en què s'elegiran els 947 ajuntaments de Catalunya.
Des d'aquesta mitjanit passada els partits, ara ho explicàveu, ja no poden fer actes electorals,
ni demanar el vot en els últims mítings, els candidats i candidates han fet crides a la participació.
Aquest matí els caps de llista a Barcelona faran les tradicionals fotografies conjuntes per diversos diaris
i després la majoria d'ells passaran el dia en família.
La jornada de reflexió és un dia que es repeteix en molts països del món però en d'altres,
als Estats Units, al Regne Unit, no existeix.
El professor de la Universitat Oberta de Catalunya, Marc Guinyuant,
defensa o ha fet en declaracions a Catalunya Ràdio que és una jornada necessària.
És un element de distensió que és favorable i, per tant, em sembla a mi que és interessant que estigui regulat.
La finalitat principal és, en essència, permetre que els votants tinguin temps per reflexionar
sobre les opcions que es presenten a les eleccions i prendre una decisió informada.
D'aquestes últimes hores, també sabem que un portaavions xinès,
escortat per dos vaixells de guerra, ha travessat l'estret de Taïwan,
segons s'ha revelat el Ministeri de Defensa taïwanès.
Si ve la presència de naus de guerra xineses en aquest estret està constantment vigilada
i és objecte d'anuncis gairebé diaris de Taipei,
la presència del portaavions xandong no és habitual.
Els supermercats de Catalunya tindran fruita local tot i la sequera.
De fet, els distribuïdors preveuen que la campanya de fruita d'aquest any
sigui, malgrat tot, millor que la de l'any passat, que va ser la pitjor en 40 anys a causa de les gelades.
Ho ha explicat a l'Agència Catalana de Notícies
el secretari general del Consell d'Empreses Distribuïdores d'Alimentació de Catalunya, Roger Gaspa.
Nosaltres, als supermercats, representem el 10% del destí de la producció total
de nectarina, pressa, poma, pera que es fa a Catalunya.
Per tant, hi ha molta disponibilitat de producte perquè som netament un país exportador.
L'any passat, que va ser la pitjor collita en els últims 40 anys, vam seguir tenint fruita suficient.
Per tant, no hi haurà un problema de desabastiment,
en el sentit que ens caiem sense nectarines, no estem buscant proveïdors alternatius.
També expliquem a aquesta hora, 10 i dos minuts,
que els Mossos han multat un conductor per tapar fins a 13 vegades la matrícula de la seva moto
quan passava per davant d'un radar entre Mata de Pere i Sabadell.
L'home conduïa amb excés de velocitat i quan circulava per aquest tram
tapava la matrícula amb la mà esquerra per evitar que el poguessin identificar.
A més, la matrícula no tenia la mida reglamentària.
La policia va identificar el conductor Sabadell i l'ha multat amb més de 3.000 euros.
En esports, aquest cap de setmana es disputa la penúltima jornada de la Lliga de Futbol
amb l'Espanyol jugant-se a la permanència i amb l'últim partit de l'actual Camp Nou.
Demà València-Espanyol amb l'equip blanc i blau i 3 punts de l'objectiu.
I Barça-Mallorca abans que dilluns comencin les obres de reforma.
3 imputats pels insults racistes a Vinicius.
Un jutjat de València ha obert una investigació pels insults a més talla
i ha citat com a imputats els 3 detinguts i també ha citat el davanter del Madrid,
en el seu cas com a perjudicat.
Avui, sense el brasilé, es jugarà el Sevilla-Madrid sense res en joc
i, per últim, dir-vos també que el granullers juga avui.
Una de les semifinals de la Lliga Europea d'en Vol
contra el Gepingen alemany.
També avui arrenquen els play-offs pel títol de l'ACB
amb el primer partit de quarts entre el Joventut i el Bascònia.
Vaig a preparar-me una banyera. Una banyera.
A veure què hi ha.
El canvi climàtic està provocant que les sequeres posin en risc
l'abastament domèstic i d'altres serveis essencials.
És per això que ara, més que mai, cal fer un ús eficient de l'aigua.
És important tancar la aixeta sempre que no estiguem utilitzant l'aigua
o que, si tenim una aixeta que goteja, la reparem el més aviat possible.
El vàter no s'ha de fer servir com a paperera
i, si en lloc de banyar-nos ens dutxem,
estarem contribuint a estalviar molta aigua,
perquè cada gota compta.
012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Tria's una universitat flexible, online i sense horaris,
que et segueixi el ritme perquè no hagis de renunciar a res del que t'agrada.
Estudi el teu ritme a web.edu.
Aquest dimecres, la Tarda de Catalunya ràdio
en directe des de la plaça de la Fira de Cardona.
Cardona, terra de sal, d'història, de castells i també de semen de porc.
Jo soc més de vaques. De vaques sagrades.
Enviarem l'Edgar Fornós a insemirar truges.
Recordarem que Orson Welles va rodar al castell
i visitarem l'habitació encantada del Parador de Cardona.
Bienvenidos a la nave del misterio.
Esta semana, dormir con fantasmas roncas.
Se queda toda la sábana para ellos.
També enviarem en Fredo Mènech i en Pau Torres
a l'habitació número 712, a veure si hi ha misteris o no.
I serem tots l'Empar Moliner, la Tartolianada,
tot l'equip i també regals entre tots els que vingueu.
Aquest dimecres, la Tarda de Catalunya ràdio
en directe des de Cardona.
A partir de les 3 de la tarda, amb Elisenda Caroll.
Està bé a Cardona? Sí, està bé a la tarda.
Amb la col·laboració de Sem en Cardona,
Cafès Janer i la Fundació Cardona Històrica.
Aquestes eleccions TV3 oferirà la cobertura més àmplia de la història.
Amb més connexions en directe que mai.
I una renovada aposta digital.
A les 8, el macro sondeig de TV3 sobre les principals capitals.
Totes les dades, tota l'anàlisi.
Fins al recompte final.
Diumenge, especial eleccions municipals a TV3.
Més i més a prop.
L'hora negra.
Maica Navarro.
Passen 6 minuts de les 10 del matí.
És que està esmorzant, Maica.
Avui des de la distància, bon dia i bona hora.
Hola, Maica. Hola, hola.
Com estàs? Ah, que estava en directe allà?
Sí, estem en directe.
Bueno, és que ha sigut una mica... Estava...
On ets? Un moment, on ets? Primer de tot.
Estic a un hotel, a Madrid.
I aleshores, la Ida Murphy,
quan he estat a punt d'entrar a l'habitació,
no em funcionava la clau elèctrica.
I estava tirada aquí al passadís
per haver vingut de Mallordoma, que ha passat per aquí,
i m'ha dit, què fa vostè aquí tirada?
I ha sigut aquesta conversa que potser s'ha colat sense voler en directe.
Però aleshores, ara ets a l'habitació o ets al passadís?
Ara he entrat a l'habitació.
Sí, he entrat a l'habitació.
Jo, si ho volgués fer volent, tot això no...
No ho podries fer. No podria fer-ho volent.
Et puc preguntar què hi fas a Madrid o no es pot saber?
Sí, aquesta vegada no faig cap cosa així molt...
És a dir, no és secret, ahir al vespre, Unicorp,
que és la productora que fa, entre altres,
el programa d'Ana Rosa Quintero...
Ana Rosa, sí.
Doncs va fer la festa de final de temporada.
I què tal? I aleshores...
La festa? Molt bé. Hi havia Ana Rosa, suposo, no?
Sí, clar, i tant, i tant.
Ana Rosa, estava... Joaquín Prat, Ana Tarradillo...
Jorge Javier Radquet hi era?
No, perquè Jorge Javier Radquet és d'una altra productora.
Sí, però potser...
És d'una altra productora. No, no, no, bastant.
El que passa és que l'any passat, aquesta mateixa festa,
que jo feia uns quants anys que no anava a les festes,
no havia coincidit i no havia anat, va passar una cosa
que va donar molta... va ser molt sonada,
perquè una de les col·laboradores, el Bacarrillo,
es va liar amb un col·laborador,
que era, no sé com recordo, un guardià civil,
un que havia estat guardià civil.
I això ho van gravar i va provocar una gran crisi.
Però ahir no va passar res d'això.
Que sabíem de moment. I això que ja eres tu.
Molt bé.
O sigui, que has dormit sol a l'hotel, avui, eh?
Bueno, això tampoc... això tampoc forma part del guió, no?
No, no, no.
Com que sempre te'l saltes.
És mig quart d'onze del matí.
Avui, el focus de la Crònica Negra el trobem a Portugal.
Perquè aquest mes de maig ha fet exactament setze anys
ja de la desaparició de la nena britànica Madeleine Macken.
Hi ha algunes novetats sobre el cas,
i és que sembla que la investigació
doncs se centra després de setze anys
amb un nom concret, de seguida hi entrarem.
Però a veure, posem una mica de context.
És un cas segur conegut per a tots, la desaparició d'aquesta nena.
Recordem que la nit del 3 de maig del 2007,
la Madeleine, els seus pares i els seus dos germans
eren de vacances a Portugal.
Els nens es van adormir a l'apartament on era la família
i els pares van anar a sopar amb uns amics en un restaurant molt proper.
Què va passar? Doncs que els pares anaven periòdicament a l'habitació
com estaven els nens fins que en una d'aquestes visites
es van trobar que la nena la Madeleine havia desaparegut, Maica.
Sí, uns fets que, a més a més, vam donar la volta al món,
perquè es tracta d'una nena molt petita,
una primera desaparició, es comença una recerca angoixant
que de seguida, insisteixo, traspasa les fronteres
no només de Portugal, sinó els mitjans britànics
que en comencen a fer un gran ressò
i arrenca aquí una investigació per part de la policia portuguesa
que sempre es va mantenir absolutament nefasta.
Nefasta perquè des dels primers moments
comencen a responsabilitzar els pares de la desaparició
i treballen amb l'única hipòtesi que haurien adormit
la Madeleine i els seus germans amb una mena de medicaments
que hauria anat entre cometes de la mà,
és a dir, que la nena hauria mort
i que haurien fet desaparèixer el seu cadàver.
De fet, hi ha un moment en què els investigadors portuguesos
imputen aquesta desaparició als pares
que passen a ser imputats per la desaparició de la Madeleine,
fins al punt que a l'opinió pública general
hi ha el convenciment que els pares,
especialment la mare, són els responsables
de la desaparició i la mort de la petita.
I aleshores, en aquell moment en què els pares són a l'ull aruracà,
ells, pel seu compte, contracten l'investigador,
i aquí entra a l'equació també Maica Navarro,
Francisco Marco, que és exdirector de Método 3,
bon amic teu, l'hem convidat alguna vegada en aquest espai.
I aleshores, Francisco Marco es posa a investigar pel seu compte
i apunta diverses pistes importants que,
ara al cap de 16 anys, prenen també rellevància,
perquè mentre la policia portuguesa
es fixava només en els pares de la Madeleine,
Francisco Marco i els seus investigadors
van apuntar ja una furgoneta sospitosa
que aquells dies voltava per aquella zona, no, Maica?
És tal com ho dius, perquè en aquell moment,
quan la família McCann contracta l'agència de detectius Método 3,
que en aquell moment era...
jo crec que era líder en el sector de les investigacions privades,
no només a l'estat espanyol sinó pràcticament a tota Europa,
ell des del primer moment resitua tota la investigació
i es fixa i pren molt de valor en els seus informes
amb una furgoneta blanca que en aquells moments
havia passat d'Espanya a Portugal
i a més a més la ubica en un embassament
que és on ara la fiscalia alemana ha posat l'ull.
I a més a més la tesis de Paco Marco sempre des del primer moment
es basava en que la Madeleine l'havien segrestat
i parlava de dos perfils.
Un perfil, evidentment, de pederasta,
i a més a més en fa un llistat d'algun dels sospitosos
que en aquell moment estaven a Portugal i en aquella zona de l'Algarve,
o l'altra opció era algú que hagués pogut ser un lladre,
un lladre que hagués entrat als apartaments a robar
i que de sobte s'havia trobat amb els petits
i de manera que a més a més havia aprofitat,
o sigui, un oportunista havia aprofitat per emportar-se a la petita.
Les dues tesis, les dues tesis coincidien amb la persona
que des de fa dos anys centra tota la investigació
que ara ja porta la fiscalia alemana,
que entra també en aquesta investigació arran de l'aparició
d'aquests sospitos del que parlareu ara.
Aleshores, el 2020 hi ha aquesta detenció.
L'any 2020 la policia alemanya té un home que es diu Christian Bragner.
I dos anys abans de la desaparició de la Madeleine
es tracta d'un home que tenia antecedents
perquè havia robat i violat una dona gran a Praia de Luz
i Bragner tenia una furgoneta com la que havia apuntat Francisco Marco
i mal vivia en aquesta zona propera, no?
No només això, sinó que a més a més és veritat que
en aquell moment la Ja Escolt la Ja
havia fet un llistat d'uns 600 sospitosos,
600 sospitosos, no estava aquest alemany en aquest llistat
perquè hi havia aquest element que distorsionava
i que et retirava el foc d'ell, que era que les seves agressions sexuals
no estaven en el perfil de menors d'edat, sinó de grans.
De fet, havia violat aquesta dona gran.
Però és cert que en el moment de la seva atenció
es troba en el seu apartament d'Alemanya
tot un seguit d'aprendes de nens petits,
de nens petits i no només això,
sinó que quan s'investiga i s'analitza el seu telèfon mòbil
es confirma que aquell telèfon mòbil
ha estat, es posiciona al voltant d'aquests apartaments
a Praia de Luz els dies previs a la desaparició
i també aquell mateix dia de la desaparició
a la franja horària de la desaparició de l'Helena,
justament en aquests apartaments.
A més a més, ell era d'aquest altre perfil que et deia
que se l'havia detingut en alguna ocasió
per accedir als apartaments turistes a robar.
Tenia una furgoneta, una furgoneta blanca
en la que mal vivia també a Portugal
i ara la investigació que, a més a més,
dirigeix la Fiscalia alemana, que no té cap mena de dubte
de la seva implicació, ara ell té a Portugal
una figura que aquí es diu la d'investigat
en l'anticodi, abans es deia empotat,
ara és investigat, allà és argoïdo,
ell ara mateix està com argoïdo i a més a més es fa perquè
hi ha por que pugui prescriure la seva responsabilitat
i per tant en aquests moments ell està investigat
i la investigació es centra
en un embassament que hi ha uns 50 quilòmetres
dels apartaments.
Per què allà? Doncs no ha transcendit absolutament re,
la Fiscalia alemana ho porta amb molt de secretisme
però alguns mitjans, i amb el Francisco Marco
parlant aquests dies, que està seguint molt de prop
la recerca en aquest embassament,
hi ha dues opcions, una, o bé que el telèfon,
el seu telèfon mòbil també l'hagin pogut ubicar
en aquest embassament, o dos, que durant aquests dos anys
que porta a la presó amb algú
pres de confiança que l'hagin pogut col·locar
en aquesta situació, i amb aquesta intencionada
ell hagi acabat confessant o ell hagi donat alguna pista
que hagi portat els investigadors en aquest embassament.
No és la primera vegada que parla
i que parla d'aquest cas. De fet,
ell tenia les intervencions, les comunicacions
intervengudes i va arribar a explicar una vegada
que sabia d'on estava la petita Madelene.
Tot seguit una sèrie d'elements que el fan
i que l'hagin posat en aquests moments com a un irresponsable.
Però imagina't, Roger, per mi, aquest cas,
més enllà de la tragèdia de la desaparició,
més enllà de si aquesta vegada
es podrà trobar algun element més
que acabi d'apuntalar aquesta responsabilitat
o presunta responsabilitat d'aquest home,
el que més com mou és
com aquests pares van haver de suportar en aquell moment
més enllà de la desaparició
i de les dubtes que havia pogut passar amb la seva filla,
que tota una opinió pública mundial
el senyalessin com a responsables.
I és en aquest moment quan entra Paco Marcos
i dona la volta a la investigació.
Jo recordo, en aquella època, de parlar amb ella
i de dir que era segur, perquè hi ha uns gossos, recorda,
de la policia portuguesa que van marcar
aquells hagut restes de cadàver
i no van ser ells, no van ser ells mai que.
I ara la història està demostrant que no van ser ells.
¿Tu creus que 16 anys després acabarem sabent que va passar
amb la Madeleine?
Jo espero que sí. En els últims dies, ja et dic,
s'està portant amb molta discreció.
És fiscalia, també és col·lanya.
La policia portuguesa, en aquests moments, la seva única funció
de mà d'obra, estan fent tot allò que els demanen.
Estan actuant amb discreció, amb tota aquesta discreció
que no van tenir en els anys anteriors.
S'han endut ja de la zona uns quants sacs.
Evidentment han passat molts anys,
molts i molts i molts anys.
Però hi ha una opció que la petita,
quan desapareix de l'apartament, evidentment estava dormint,
portava un pijama,
no portava ni arrecades, ni cadenetes, ni res.
D'aquesta aprenda mai, mai, mai, mai
s'ha explicat com era, ni el color,
ni la textura, ni la forma, res.
És un element que afortunadament per als investigadors
sempre se m'han tingut en secret
i esperen que si no hi ha
alguna mena de rest,
com a mínim, trobar algun
algun element vinculat amb aquesta aprenda
que pugui confirmar que la nena va estar allà.
Perquè és que han passat molts anys.
I per què creus que es va fer tan mediàtica,
en aquest cas, Mai, que ho dic?
Perquè va fer la volta al món.
I suposo que també van ser els tabloides britànics
que s'hi van abocar d'una manera extraordinària.
Perquè tenies una història
de mare en què tothom mirava com una mala malíssima.
I són aquests casos que generen
en què l'espectador pot fer
la seva pròpia pel·lícula dels fets.
És a dir, els pares estaven investigats,
estaven acusats, però era una presumció,
però no van estar mai en regional.
Estaven en llibertat, però
aquest assinyalament cap a una dona
que, a més a més, si recordes,
la mare mantenia sempre
aquest semblantet com seriós.
S'agafava aquest nino
amb el que dormia la seva filla.
I el fet que tothom pogués abocallar sentiments
i sensacions de mira, tenim una mala,
una mala de manual.
Hi ha un component de gènere també molt bèstia aquí.
Tothom pensava que era un matrimoni.
La responsabilitat per part de la policia portuguesa
era igual pel pare que per la mare,
però tothom pensava i s'enyalava només a la mare.
Només a la mare.
A més a més, la gent feia la seva pel·lícula,
això que la podien haver adormit,
tenir la sang freda de desfer-se del cadàver
per al mateix temps anar a veure...
Jo recordo el papa demanar diners.
Van recollir milions i milions
d'euros en aquell moment
per tirar endavant una investigació en paral·lel
perquè la policia portuguesa va fer
una feina terrible.
I són responsables,
corresponsables d'aquest malson pel que ha passat.
Pensa que la Madeleine tenia dos germans
que els pares van poder apartar del focus,
que la premsa britànica, tot i com és,
van respectar aquests dos petits,
que ja són grans,
però els pares, que ara ja porten un temps
molt allunyats de qualsevol focus,
pensa que aquests dies, per exemple,
tot i que torna a ser notícia,
no han aparegut,
i la premsa britànica, en aquesta ocasió,
els està respectant
perquè prou se'ls va matxacant al seu moment.
Però hi ha un component de gènere de ella
tenint de sobte una mala,
una mala de pel·lícula,
la que va vomitar tots els sentiments que un pot tenir.
Per això va ser molt mètica.
A més, una nena blanca, petita, guapa,
que està dormint, pensa que tothom pensava
la irresponsabilitat d'uns pares que se'n van a sopar
i que deixen tres nens petits sols.
Estaven en un complex turístic
amb seguretat privada,
que en principi no s'havia d'accedir.
El restaurant El Tapas estava a cinc minuts.
S'anaven tornats cada quinze minuts
amb uns altres amics per veure com estaven els nens,
també d'altres amics que sopaven en aquell moment.
Es va fer un retrat robot dels sospitors
que no sé si s'assembla molt o no
amb l'alemany que està sota la mirada dels investigadors,
que està investigat,
però tot i així,
tothom pensava que els pares,
que especialment la mare, era la responsable.
I després recordo fa un parell d'anys que va aparèixer
amb la mare polonesa dient que, a través d'un vídeo Instagram,
que era ella, que era la Madeleine,
que això va poder demostrar que no era així.
De fet, en aquell moment, recordo que tots vam tornar a parlar
amb el Paco Marco i ell des del minut zero,
abans que ella fins i tot digués que finalment
la seva mare expliqués que tenia un problema de salut mental
i que no era veritat,
el Paco ja va dir que això
no era veritat,
però és terrible la història,
però sí que m'agrada que
Método 3, que anys després
seria demonitzada i va patir aquesta investigació
de la que hem parlat en aquest programa
i es va intentar assassinar professionalment
el Marco, que es demostri que tota aquesta
investigació que va liderar
estava focalitzada i portava un bon camí,
era una bona línia d'investigació,
doncs mira, me n'alegro molt per ell
i pel seu equip.
Maica Navarro, avui hem recuperat
el cas de la Madeleine Macken amb les últimes novetats,
també amb els vincles amb l'investigador de Método 3
el Francisco Marco. Maica, mira, posa una cançó, va.
Després de la publicitat,
el suplement Triquell,
un dels grans reclams musicals
que tenim en català ara mateix.
Aquesta cançó, la jugular,
és un hit brutal.
Ostres, aquesta és del Triquell?
Va sonar ahir a la festa de la Narossa, Triquell?
No, no la recordo. Mira que vaig ballar,
però no, no, no.
Doncs el Triquell que va quedar segona eufòria i que ara està construint
ja la seva carrera en solitari musical.
Era el preferit de la meva neboda, de l'Olivia.
Me'n recordo. Entre fluïts és l'últim disc, que és un disc cas,
està molt ben fet, molt ben produït i té un futur prometedor.
Ara xerrarem una mica amb ell perquè té un món interior,
aquest noi que val la pena conèixer, sí, sí, segur que t'agrada.
Maica, moltes gràcies, una abraçada, bon viatge de tornada de Madrid.
Adéu. 5 minuts per arribar a dos quarts d'onze.
De seguida el suplement al Triquell,
abans però també us recordem que tenim en marxa
la cursa de TV3 i Catalunya Ràdio. Aquest any en fem 40, 40 anys.
Et convidem a participar a la gran cursa popular dels 40 anys.
Serà el dia 18 de juny a dos quarts de nou del matí.
Farem el trep de sortida aquí al suplement davant dels estudis
de Catalunya Ràdio, l'Avinguda Diagonal de Barcelona,
a punt de sortida d'un recorregut de 6 quilòmetres
que unirà Catalunya Ràdio amb els estudis de TV3
a tocar de Sant Joan d'Espí.
Si voleu participar, fàcil, que a ràdio.cat barren la cursa,
us hi inscriviu, teniu temps fins al dia 11 de juny.
Recordeu, el dia 18 de juny als 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio
el celebrarem al suplement amb aquesta gran cursa popular
que arrencarà des dels estudis de la Diagonal 614 a Francesc Macià
i anirem corrent fins a Sant Joan d'Espí a TV3.
Vols estudiar una enginyeria?
A l'EUS, l'escola d'enginyeria salaciana,
t'oferim graus en automoció, electrònica, energia, renovables,
mecànica i organització industrial.
T'acompanyem amb el nostre model educatiu Engineering by Doing,
grups reduïts amb atenció personalitzada, projectes en equip,
50% del temps en laboratoris, pràctiques en empresa
i un programa de beques al teu abast.
Participa en la seixer informativa del 31 de maig,
3 més dobles punt eus punt cart.
Amb un bon descont, estic ben encisat,
però amb el dia extensiva em tens el cor robat.
Aquest dissabte 27 de maig a Caprabo i a Caprabo a casa
emporta el llibre de la teva compra acumulat a la teva targeta Club Caprabo.
Per aquesta el diguis tant que acabis enamorat.
Caprabo, més informació a caprabo.com.
Vols estalviar a full?
Aprofita el 3x2 a Carrefour.
Fins al 8 de juny a Carrefour i Carrefour Punès,
3x2 en més de 4.000 productes.
Com en la tonyina amb oli d'oliva Carrefour, pac de 8.
Si en compres dos, el tercer et surt gratis.
Carrefour, aquí poder triar és poder estalviar.
El teu fill o filla sempre ha somiat ser una estrella del rock?
Si t'entra a 11 i 17 anys i li encanta la música, no t'ho pensis més.
Apunta-la aquest estiu a Camp Festival.
Unes estades musicals on es divertirà,
compartirà la seva passió i aprendre de la mà d'artistes com Ginestar.
Camp Festival, de l'1 al 8 de juliol a la casa de colònies La Figuera.
Reservar a la teva plaça a campfestival.cat.
Colònies d'estiu eix estels.
Unes colònies d'estiu per aprendre o practicar l'anglès
de multiactivitats, de teatre, de ciència, de hip-hop,
de robòtica o de creativitat.
Colònies d'estiu eix estels.
Més de 90 torms i 10 temàtiques per escollir.
Informació i reserves a eixestels.com i colònies.cat.
Eix estels.
Cases de colònies i hotels familiars de qualitat.
Ferran Adrià.
Àlexia Potelles.
I el robot humà Sofia.
A col·lapse a TV3 amb Ricard Tostrell aquesta nit.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Hi ha un lloc on el temps s'atura i les grans històries són possibles.
Abona't a la nova temporada del Gran Teatre del Liceu.
Cada nit a les 11.
A veure, vaig a llegir les notícies.
El president de la Generalitat es reunirà aquesta tarda
amb els grups parlamentaris per informar-nos.
Xela.
A l'Xela fem una anàlisi a fons de l'altra actualitat.
Clar, potser et refereixes a entrevistes,
polèmiques dels famosos, notícies que no han obert portades, no?
Jo només vull dir que és un programa que està molt ben fet.
No està malament.
Xela.
Del programa que no podrem fer quan siguem grans.
Això segur que sí.
Cada nit a les 11.
Xela.
Amb Roger Carandell, Marta Montaner i Juliana Canet.
No sabeu la sort que tinc de presentar aquest programa.
Sou molt mal parlats.
La meva neta us escolta i per culpa vostra no parla de dir colleries.
I no que haurem regut què?
Patrick Urbano.
Això de tenir bessons té una cosa màgica,
que és que mai et ploren els dos a la vegada.
La natura és sàvia.
Primer plora un i després plora un altre.
Txell Bonet.
Pau Guillamet, necessito que vinguis a fer de cangur dels meus fills.
Per molt que tu ja has cuidat molt dels teus,
si vens segur que ho tornes a reviure tot per primer cop.
El programa per pares, mares i famílies
amb criatures entre 0 i 10 anys.
És per gent com nosaltres, les que estem tot el dia nens amunt, nens avall.
Kids XS amb Pau Guillamet i Txell Bonet.
Cada dissabte a la una del migdia a Catalunya Ràdio.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio totalment en anglès.
El podcast en anglès sobre l'actualitat social catalana.
Tot el que projecta Catalunya al món.
Aciència, cultura, política, economia,
a l'acte Catalunya Ràdio i a 4radio.cat.
Amb l'Orkan Doherty.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Dos quart d'onze.
Hola, Triquell, bon dia.
Què tal, Roger?
Com estàs?
Molt bé.
Tinc ganes d'entrevistar el Cesc avui.
Sí, és una cosa guai, també, de tant en tant.
Són la mateixa persona o no?
El Cesc i el Triquell.
Espero que no, perquè...
Triquell té com moltes càrregues ara mediàtiques i estímuls externs
i el Cesc és un nen encara i és una persona tan innocent i...
Jo què sé, que li agrada fer coses
com a tothom li deu agradar fer coses, saps?
Avui què ha vingut el Cesc o el Triquell?
Jo el Cesc, perquè...
Hi ha dies que dic que hi va.
Perquè també m'has convidat tu a que sigui així, no?
M'has dit avui venir a xerrar, però distendidament.
No com, saps?
Amb el frac de comercial, saps?
Què és el que estàs fent últimament?
Perquè estàs promocionant venent el disc.
Ja, ja, ja.
A vegades penso, per què estic a tants llocs?
Deic dir que hi ha algo interessant, no?
O potser soc un showero.
Jo hauria d'estar a menys llocs, no ho sé.
Tens el síndrome de l'impostor una mica?
Sí, en general és com que l'he tingut sempre.
Sempre he viscut amb ell una miqueta.
Però ara és com que estic una mica més conciliat
amb el fet de sentir que a vegades no ens sentim suficients.
En general, no?
Què vas fer ahir a la nit?
Ahir vaig anar a l'estudi.
I vaig estar escoltant música,
així empapant una mica de refes, parlant de la vida.
Un col·lega, saps?
Feia dies que no ens vèiem.
I bueno, va ensenyar una mica de música que trauran.
I li vaig ensenyar de música que estem fent.
O sigui, estàs fent música,
tot i que acabes d'estrenar el disc i tens 10 o 12 cançons de novetat.
Continues pensant i fent cançons, eh?
Clar, o sigui...
és com...
ha d'estar allà, has d'anar-ho fent.
No ho sé.
Tampoc com una obligació de...
lliures, pam, anem-hi.
No.
Però si un mateix vol mantenir-se connectat amb el procés creatiu,
està guai tenir una certa regularitat.
Els teus divendres de la nit han canviat molt.
Perquè ahir divendres de la nit,
durant un temps els vas tenir hipotecats amb les gales d'eufòria.
I ahir, doncs ara, els divendres de la nit,
suposo que ha durat molt temps que els has passat sortint de festa.
Doncs mira, t'haig de dir que l'últim any...
l'últim any i mig, com per la meva sensació
que haig de ser responsable de la vida que porto
i que d'alguna manera tinc un toro enorme,
estic cavalgant aquí un bitxarrago,
és com que no em permeto tant el...
Desmalenar-te.
Clar, ahir està, sí, com perdre la rienda.
És com amb una mosqueta que em va dir...
No t'esquerris.
No recordo què vaig fer la nit, això fa un any que no et passa.
Fa molt que no em passa, tinc poca retentió en general.
Que a vegades, millor no recordar, depèn de què fas.
Però sí, sí, sí.
Escolta'm,
Triquell és el cognom real, no?
És el primer o el segon cognom?
Sí, sí, sí, és el segon cognom.
És el segon cognom.
T'he a veure amb l'avi?
Sí, hi ha molts temes genealògics aquí.
T'he a veure amb l'avi.
T'he a veure amb l'herència del cognom.
T'he a veure amb la fonètica, inclús, del cognom.
És un nom que mola, com a artista, dius.
Uau, és comercial, jo crec.
Jo crec que sí.
Jo crec que surts de Catalunya i li dius,
Soy Trique, i et diuen Trique.
Però de moment estàs cantant en català.
Que dice.
I em ve molt de gust expressar-me en català,
perquè em sentiria més impostor si m'estigués expressant en castellà.
El que passa és que una de les primeres cançons
que et devien marcar va ser aquesta.
Que no era ni català, ni castellà, ni cap dels idiomes,
perquè era l'idioma de l'esquetxo.
És que tal qual, o sigui, reiníssimes,
que s'inventen un vocabulari propi,
una slanya aquí, i comencen a fotre...
És com una cançó que no té cap sentit, però la balles igual.
No, és perquè el dia em preguntaven
quina va ser la primera cançó que et va marcar.
Trobo que és una pregunta com...
Tio, no sé.
Però els meus pares em diuen,
quan eres un bebè que tenies molt de jo què sé un any i escaig,
doncs és bo que jo deia Asereje.
I vaig interpretar-ho com jo què sé,
doncs va ser la primera cançó que em va marcar.
Si et dic si tinc tan poca rata antiga,
com vaig recordar...
Però ara quants anys tens?
Ara tinc 23 anys.
I 20 deus ser de les primeres que potser et van marcar.
Pobretes també.
Aquestes sí que van fer una sola cançó.
Clar, clar.
A veure si trobem algú que conegui una altra cançó.
No soc jo, aquesta persona.
No, eh? No, no.
Vas a algun dels quatre concerts de Coldplay?
No, de debò, vaig estar a la llista allà i tal,
però em va pillar en un moment financer una mica sensible
i no vaig poder.
T'agradaria anar-hi, eh?
Estaria xulo, no? Clar, evidentment.
I el partit m'agrada molt, sobretot l'època,
els tres primers àlbums, és molt guai, Coldplay.
Ara em vaig desconnectar una mica.
Això li ha passat a molta gent, eh?
Però...
Però, en canvi, és quan venen més entrades
i és quan s'han tornat més massius, no?
Sí, però veus, hi ha una consciència...
Sempre intenten aplicar una pedagogia al seu discurs
i a la forma que plantegen els seus projectes, tio.
I és com penya que els ha anat molt bé,
que podrien ser ara mateix tirant els vividors
i estan superhumans, saps?
I no tens la sensació, una mica, una mica,
que tot això de la gira sostenible està molt bé, eh?
Després en parlarem amb la Marta Ferrer,
que els ha entrevistat aquesta setmana.
Però és una mica de façana per vendre més entrades?
I qui no viu rera una façana per vendre més entrades?
Si és que al final tots tenim o un eslògan o un prop
o un mantra que ens serveix per demostrar al món
que som bona gent, saps?
But I still haven't found
what I'm looking for
A Coldplay els han dit una pila de vegades
que són els areus d'odor,
caudors a tu també et tira del bono i tot això.
I crec que entre els dos fàmdoms hi ha com una certa...
No sé si rivalitat o... Deuen compartir molts fans, eh?
Clar, té aquest punt com a activista, no?
Els dos al principi eren més rockeros,
més indis i feien més el que els donava de gust
i al final han tingut tanta influència social
que les seves lletres són quasi, quasi un...
No un discurs polític, no?
Però com un mantra activista, saps?
D'anem a fer un món millor, saps?
Que està guai, està guai.
Està bé, està molt bé.
A tu t'agradaria...
O sigui, sé que se sembla una pregunta molt òbvia,
però ser Chris Martin tampoc deu ser fàcil del tot.
És molt difícil, són paraules majors.
Però fer una girat tan immensament mundial,
tan globalitzada, de tants concerts,
de viatjar per tot el món,
a tu això t'agradaria o vols una cosa més?
Home, això al final és com...
És un factor que no depèn directament de la teva obra.
És una cosa que ve si ve i si no ve no ve
i ve en la magnitud que ve,
però jo no tinc aquestes pretensions
perquè trobo que són bastant de megalòmen.
No sé si m'explico, saps?
Què en pensen els teus pares del teu disc?
Estan supervibes, estan supercontents.
La veritat és que sí.
Ma mare ahir vaig anar a fer un sushi
i em va dir, tio, tot i que hi ha hagut curves,
estic com content de com condueixes, saps?
I el meu pare, a vegades xula els temes.
Mira-lo, se li enganxen, saps?
Els meus germans també.
Quants germans tens? Dos.
El fill del meu pare i la seva exparella
i la filla de la parella de la meva mare.
I tu ets el gran o...?
Jo soc el germà gran, sí.
I soc el punt de connexió entre ells dos, realment.
És també molt maco.
Però no és tant un rol de germanó,
que també és, evidentment, som germans,
és que de vegades sento com que soc més tiet que no germà.
Va, música.
La primera vegada que vaig sentir això em va petar el cap.
Sí.
Clar, pensa que... Ja, sí.
Explica'm la història d'aquesta cançó.
Com neix, jugular?
Com que tinc, no sé,
a vegades em venen molts pensaments simultanis
i si la meva mare va a la velocitat del meu cap
surten coses com aquesta.
I dic, sí que pensa de coses, sí que du coses, aquest nano.
Sí que té el cap actiu, avui, aquest nano, no?
Però...
Quant temps s'estriga a parir una cançó com aquesta?
És a dir, la tenies ja mitja preparada, com...
O n'és després d'Euphoria?
De l'àlbum, crec que...
Sí, jugular i roadtrip són les dues al que els vam dedicar més amor
perquè sentíem que era com el tret de sortida del projecte, també.
I les vam com... mimar en accés, potser,
a vegades com li dónes més voltes al tema, no?
Però tampoc és en accés, al final ha sigut el que ha sigut
i estic molt content.
En concert ens ho passem superbé.
Però és una lletra que tenies escrita
i apareixes quan et diuen, hey, ara has de fer un disc...
Clar, home, si tu et llegeixes la lletra, sí.
Sí, sí.
És com una mica la sensació que té una persona totalment
forester a un espai en què no se sent vinculat emocionalment.
No?
Per tant, és una hòstia amb tota la mà oberta.
És el que passava, és el que m'estava passant en aquell moment.
I no culpo ningú, potser soc jo el primer responsable
que no acabés de connectar del tot, però jugular és això,
quan realment no estàs connectat amb la festa de la trapella, saps?
I...
recordo que has explicat alguna vegada que en el moment
d'entrar al concurs tu no estaves bé del tot, no?
Emocionalment o...?
Sí, bueno, són fases, no?
I en aquella fase recordo que estava una mica apàtic.
Que per mi no està bé no és com...
Per mi està desequilibrat forma part de realment sí que estàs bé
perquè estàs com connectat amb les teves emocions i transites amb elles.
És una realitat extremada en la que no sents...
Com que qualsevol input de la teva vida t'és absolutament igual
i et motiven poques coses, doncs en aquest punt estava una miqueta
així com apàtic, saps? Tampoc vull dir que estava com...
immersia en això, perquè és que ja et dic que són fases,
i crec que són supernecessàries, saps?
I buscava com inputs i vaig dir, vinga va, fotem-li aquest input.
I ara com estàs?
Estic molt bé, estic tranquil.
Van tornar a reubicar els xacres fa tres dies,
perquè ho haig de fer, però recomano tot aquell que pugui
i que intenti sempre...
Evidentment no és l'única veritat que trobaràs sobre tu mateix,
no et pensis que ni els xacres ni que et llegeixin energèticament
ni que et facin un quiromesatge, ja defineix com...
Ja et donarà totes les respostes de tot, no, evidentment que no,
però és un sistema molt guai per poder estar present.
Des que m'ho han fet estic com més connectat amb els sons del meu voltant.
I això ho fas a través del quiromesatge, del tema dels xacres?
Sí, hi ha gent molt bona, realment hi ha gent molt bona.
Jo vaig anar a Girona a veure els xacres de Lux Sound,
que és el nostre tècnic de so.
Vaig anar a Girona a veure'ls i som família, doncs, a això.
Molt... mística.
Sí, com es diu? Sotèric, no?
Sí, sotèric, sí.
Però, aleshores, què et fan? Et recol·loquen bé l'esquena?
Et fan crac-crac o et toquen unes parts del cos concretes
perquè aflueixi l'energia?
Hi ha un punt, clar, és que tampoc vull explicar com es fa
sense realment saber jo com es fa, perquè jo soc el típic que...
Però tu, l'experiència, com la vas viure des? Què et van fer?
Com que m'estan desxifrant i reubicant,
i moltes coses que estan desordenades a nivell energètic
te les tornen a posar a lloc, t'ho prometo, tio.
I sembla que aquí... Hòstia, aquest és molt místic, no?
Passem el contacte. És que t'ho prometo, que molta gent,
de fet, és la que em va llegir les energies i tal,
em va posar les cartes i tal, és estudiat...
rama científica. O sigui, que no té per què ser incompatible
amb algú que té una ment científica, no?
Però t'ho juro que emocions i musculatura
i expressió corporal són la viva imatge
del que està passant a dins, tio.
Avui, el suplement tri quell.
N-e-p-e...
N-e-p-e...
N-e-p-e...
Puc anar a la bafoting pipí in English,
please can I go to the children's beach?
Plim aquest formulari, digue-li bé, bé, que calli, que calli.
El silenci és prioritari, només parli si és necessari.
S'ha quedat bon dia, fa més calor que ahir.
Demà serà un gran dia, d'altre mans soc un cabrit.
Segueixo la massa, quan sembla que tot va bé,
aixeco la mà i sol·licito el meu accés.
Que passi el següent, soc un puto NPC.
Per als que som una mica boomers, va,
l'NPC és el non-playable character, no?
Com aquesta satira de persona que està com programada
per estar en un lloc concret, dir un discurs concret
com si estigués preprogramat, com els personatges
que et trobes als videojocs.
Aquest tio t'haurà de dir que és molt icònic perquè
estava sonant en NPC i ha passat com un,
que em sembla que és el Bruno Oro, fent footing.
I era com que la imatge del Bruno Oro fent footing
a l'NPC m'ha semblat molt com goals.
Perquè no l'he vist, si no sortia amb el micro a saludar-lo.
Escolta'm, on vas aprendre a cantar, tu?
Jo no sé cantar, tio.
S'ha d'aprendre a transmetre, per tant s'ha d'aprendre
a estar una mica connectat amb el que t'està passant.
Però cantar és com, saps, ja penja que em diuen,
jo no canto perquè canto malament. Jo penso que això és difícil.
Hi ha males veus, a priori, acadèmicament parlant,
que transmeten molt més i com tenen un factor
de connexió i de transmissió emocional molt més gran
que veus que en principi són, veus bones intèrprets
o veus que acadèmicament són com, uau, ok,
si arribes a aquesta nota tens tòria musical, ok, pam,
però no hi ha aquest punt, saps?
Tu de teoria musical no entens?
No, jo no he fet cant. Jo no he fet mai cant.
He sigut autodidacte, m'agradava cantar, he estat tota la vida cantant
i m'agrada cantar com això, com a eina de...
com qui li fot quatre hòsties al coixí o com qui se'n va a fer footing.
Amb l'afegit que tens una gran veu, no?
M'agrada jugar amb la veu, a vegades sí,
et faig, m'agrada, com no sé, trobo que és divertit.
I ara que t'hi dediques professionalment,
et vols formar també amb solfets, amb teoria musical,
amb fer classes?
Jo sento que encara no sé absolutament res del que vull saber.
Evidentment, he pres com, no a produir,
però com el procés de composició, de treballar un tema conjuntament
en un estudi amb aquesta dinàmica, doncs el procés de crear algo.
Amb això estic molt familiaritzat.
A mi m'agrada estar a un micro, improvisar una miqueta,
anar-se a trobar i tal, però tot el que és més acadèmic
i tot el que és més teòric, en plan que és al final la base
que també et pot donar molt coneixement per allò de més,
encara sento que tinc com un horitzó i que no me l'acabaré mai,
que estaré, potser et vinc d'aquí 50 anys i et dic el mateix,
que estaré seguint aprenent coses, no sabré mai res
de l'infinitat de coses que hi ha, crec.
I aquest procés de creació com és? És a dir, tu arribes a l'estudi...
Tu et treus amb el piano o amb la guitarra, no?
I les teves cançons hi sonen moltes més coses que un piano o una guitarra.
Clar, clar, clar. Depèn, depèn.
O sigui, de fet, bueno, és que mira, aquí està el Pau,
que és el guitarra del projecte, i ell m'ajuda bastant
a ordenar les meves idees, és una persona bastant més ordenada que jo.
Jo soc molt desordenat i els meus processos creatius són un plasma
de lo desordenat que soc i de l'imprevisible que pot ser el crear.
És a dir, si et pilla actiu,
potser t'escrius 24 línies, si et pilla cantari
i fas una xiolada, ostres, mira, m'agrada aquesta xiolada,
et graves, la repeteixes, pam, acabes muntant un tema
a través d'una xiolada, saps? És com a vegades
de qualsevol cosa em pots treure...
Em pots treure a algo, saps? I és com que no tinc un
manual de creativitat dins d'un estudi.
El que sí que recomano molt és intentar estar en un entorn on et sentis segur
i poder expressar lliurement sense sentir-te jutjat.
És el que et posa a ordre, no? Dius en el teu cas.
A mi em va molt bé el Pau perquè a vegades tinc com 24 idees,
les vull vomitar totes de cop i ell també és una mica àncies,
però com a mínim té com aquesta percepció de l'ordre,
del propi procés, saps? Ell, parlo d'ell com puc parlar,
del Xavi, del Miquel, del Carlos i de l'Arnau, saps?
I a què vols sonar tu?
És a dir, ara has fet un primer disc, que és una presentació que jo crec
extraordinària, perquè la crítica ha aplaudit, no?
Però el teu estil és aquest que hem vist ara o cap on vols anar?
Com el que et deia del tema de tenir una teoria, una formació,
que sento que és un Pau sense fons, un Pau optimista, un Pau de llum.
Amb això és el mateix. Crec que hem d'estar constantment
en la recerca de noves formes i de nous processos
i de nous missatges i haig de ser transmissor de veritats
que vagi veient al llarg de la meva vida.
Amb el to que requereixi. És a dir, si estic més optimista,
potser em venen cançons més...
Hi ha altres atributs que li posem a la música a vegades,
que l'oviquen i l'encasillen. Són atributs que també
et poden arribar a encadenar, saps? Doncs prefereixo que el temps
em digui si acabo cantant cumbia o si seguiré,
jo què sé, escopint...
Fluïts. Per refades. Fluïts. Sí, fluïts. Fluïts, tio,
fluïts que és tan difícil. És com molt fàcil de dir i molt difícil de fer.
Tu ara pots viure de la música? Sí.
Sí, sí, ara puc viure de la música. No ho poden dir gaire, eh,
és que és això. És aquesta alerta roja de dir...
Hi ha molta gent amb molt a dir,
amb molt talent i amb molt bon contingut
que lamentablement potser no té certes oportunitats.
Per tant, s'ha de ser molt agraït amb el privilegi que es té.
Això és Cebe de Espartanyos, una cançó en què el Triquell
fa sàtira de la indústria arran de dos productes que li van oferir
promocionar per denunciar que tu mateix ets un producte de la música,
en aquest cas. Però no tant com a mi mateix, sinó com pel que et deia,
com perquè hi hagi aquest punt de picar una cúpula
perquè es desperti i s'incomodi i digui
ok, potser estem banalitzant, no,
però potser no estem donant suficient importància
a gent que viu d'això, que és un ofici
que també és un curro extrem
i que viure de la promoció és preciós, però no alimenta.
I després hi ha la cançó que dona titular
el disc que dèiem ara,
Entre fluïts, que sona així.
Bossejo entre fluïts, volàtil i diluït,
inert entre llavis humits, m'ofego però no hi ha perill.
Entre fluïts diluït, bossejant els teus llavis humits.
I vaig veure que en una entrevista a RAC1 et titulaven l'entrevista dient
Entre fluïts és com menjar-li el cony a la meva nòvia.
Entre fluïts és com menjar-li el cony a la meva nòvia.
És molt heavy perquè hi ha molta gent que s'ha incomodat
a través d'aquest titular. Li trobo que parlar obertament
de com se li dona, és més, de com un home li dona amor a una dona
s'ha d'estabilitzar i s'ha de veure com a algo positiu,
com una mostra de... es pot parlar obertament del que sigui que hagi de ser.
Hi ha molta gent que va dir, quin flipat.
Si no hi ha context, no, però és que la primera persona que s'hauria de queixar,
si és que s'ha de queixar, és la meva parella.
La meva parella va dir, com, dilu, rei, si és que al final és això.
Volia assimilar i transmetre en una cançó les mateixes sensacions
com carnals que es poden arribar a tenir, doncs, en aquests contextos, no?
Com si el... saps el que m'has preguntat abans de crear?
Doncs tio, que fos el més semblant a...
a algo així com carnal possible, saps?
Com també un procés d'introspecció constant
i d'exploració qui ho vegi,
però també de saber molt bé quins límits tens,
quina voluntat tens, també.
No sé, és una cosa que tampoc mai acabes de tenir 100% ubicada i clara.
Jo, com a mínim, en el meu cas, és com això.
M'agrada donar-li voltes, doncs, quins rols de gènere tenim,
com la societat tracta en funció del gènere,
els privilegis que també implica el gènere...
No sé, i la sexualitat és una cosa
que va al final lligada a tot aquest xou.
No podíem tenir aquí un pot que és bastant extrem
d'implicacions de la sexualitat.
Va, em salto la publi, i així el tenim.
No, però és el... l'he de tirar, eh, la publi?
Però ara encara no. Tu podries estar amb una parella
tota la vida, per exemple?
Si amb aquesta parella sento que no estem engaviats
sí, si ens comuniquem, ens respectem
i podem mantenir els nostres projectes propis,
però a la vegada fer-los compatibles,
o complementaris, sí, no sé.
Saps? Però crec que també el que viu molt de l'amor és això,
no carregar-se massa de projeccions de futur
ni d'expectatives, perquè és com que l'acabes distorsionant
i t'acabes enamorant més dels teus propis ideals i de tu mateix
que de la persona amb la que estàs.
Tu ets una persona... jo crec que has dit alguna vegada
que tu ets pansexual, no?
Sí, però també depèn del dia, això ja et dic.
No em vull apropiar de lluites que no són la meva,
són formes una miqueta...
Pansexual vol dir que et fixes amb la persona
independentment del gènere que tingui.
Sí, clar, evidentment, però si hi ha tants atributs
i tantes formes de definir-ho, jo realment no vull
no vull haver de dir com massa...
no vull haver-me de parlar massa de la meva sexualitat,
perquè crec que això fa precisament que em tanquin ella.
Independentment de la sexualitat, a l'hora d'aquesta relació
et preguntaves si podries estar amb una relació tota la vida.
Ets partidari o has practicat les relacions obertes, per exemple?
Jo estic en una relació oberta, de fet, de la cançó La Verín,
parlo una miqueta de la complexitat que té
tenir una relació oberta, de lo vulnerable que significa
de lo molt inestable que pot arribar a ser l'amor
i de tot i que és preciós i tothom busca en allò que fa amor,
és una cosa que et pot consumir i et pot portar
per extrems emocionals molt heavys.
Al final, el léser creatiu té aquest punt de masoquisme
de dir que necessito aquests inputs, necessito aquestes hòsties,
necessito que l'amor em faci transitar, perquè així em donarà idees.
La Verín, va.
Ara dubto dels meus límits
i no entenc ben bé què passa
una corda tinc lligada
dins el cor
Vull que puguis sentir lliures
Avui el Triquell ens ha vingut a presentar Entrefluïts.
Si algun ànima caritatiu que l'has sentit
té dues entrades o li sobra una entrada per Coldplay
t'ofereixes acompanyar aquest uient que te la cedeixi, no?
Clar, perquè avui també i demà també, oi?
Quatre dies. Avui i demà, sí.
Tu tens concert avui i demà? No. Avui no.
Però escolta'm, tinc la gent d'aquí, veig que estàs a Manresa,
a Los Rios Sona, Cabró Rock, Festival Ítaca, Calella,
Canet Rock, Festival en Olia, Cruïlla, Campada Joves,
Santana, El Vendrell, Ulisses Fest, Inspira Festival, Déu-n'hi-do.
No te'n vas de vacances, aquest estiu.
Ui, quin pedaç de text, eh, tio?
Podríem fer un tema només dient dates d'aquestes.
Doncs mira, t'acabem de donar una idea.
Triquell, moltes gràcies, molta sort i fins aviat.
Gràcies, Roger, guapo. Salud.
La llum és vida, és coneixement.
Sense llum no hi ha colors i res no ens supera la velocitat.
Per això els qui la dominen s'avancen al futur.
Viu la vanguarda amb l'Audi Q5 amb llums a l'ed personalitzables
per 600 euros al mes a 48 mesos i amb entrega immediata amb Visi Ranting.
Entrada 9.947 euros.
Oferta Volkswagen Ranting fins al 31 de maig.
Consulta amb les condicions a Audi Pones.
Colònies d'estiu eiges temps. Unes colònies d'estiu
de practicar l'anglès, de multiactivitats,
de teatre, de ciència, de hip-hop, de robòtica o de creativitat.
Colònies d'estiu eiges temps. Més de 90 torns i deu temàtiques per escollir.
Informació i reserves a eiges temps.com i colònies.cat.
Eiges temps. Cases de colònies i hotels familiars de qualitat.
Aquest dimecres, la tarda de Catalunya Ràdio
en directe des de la plaça de la Fira de Cardona.
Cardona, terra de sal, d'història, de castells i també de semen de porc.
Jo soc més de vaques, de vaques sagrades.
Enviarem l'Edgar Fornós a inseminar truges.
Recordarem que Orson Welles va rodar al castell
i visitarem l'habitació encantada del paradó de Cardona.
Bienvenidos a la nave del misterio. Esta semana, dormir con fantasmas.
Roncas se quedan toda la sábana para ellos.
També enviarem en Fredo Menech i en Pau Torres a l'habitació número 712,
a veure si hi ha misteris o no.
I serem tots l'Empar Moliner, la Tartullanada, tot l'equip
i també regals entre tots els que vingueu.
A partir de les 3 de la tarda, amb l'Elisenda Carod.
Si està bé a Cardona, si està bé a la tarda.
Amb la col·laboració de Sem en Cardona, Cafès Janer
i la Fundació Cardona Històrica.
L'onze de juny arriba al poble espanyol l'Embutonat Festival,
el primer festival inclusiu de Barcelona ple d'activitats familiars.
Música, contacontes, teatre, tallers, menjar,
propostes accessibles i inclusives per tota la família.
Més informació a embutonatfestival.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El XII Cicle de Jazz de l'Ametlla del Vallès
reuneix artistes consegrats i figures emergents del jazz
amb les actuacions de Manel Fortià, Chikuelo, Gravo,
Pepe Rivero i Ángela Cervantes i Momi Maiga.
Del 3 de juny al 1 de juliol a l'Ametlla del Vallès.
Més informació a ametlla.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Viu tota la jornada electoral amb Catalunya Ràdio.
Amb informació puntual i detallada durant tot el dia.
I a partir de les 7, una especialia informatiu amb tota l'anàlisi.
I l'última hora dels resultats.
Aquest diumenge, les eleccions municipals a Catalunya Ràdio.
Més i més a prop.
Primius.
Un seguit de robatoris en entitats bancàries de tot l'Estat
posen la policia en alerta.
Apunta que són professionals, apunta que ja ho han fet abans,
perquè saben actuar, saben alhora que han de fer-ho.
Com ho han de fer-ho?
Els atracadors s'enduen grans quantitats de diners,
fins a 100.000 euros o més.
Són napolitans amb lligams a una càmera napolitana,
aquí a Catalunya, principalment.
Quines connexions hi ha entre Catalunya i la camorra napolitana?
Aquest dissabte, les 9 del vespre, a Crims.
Amb Carles Porta.
I sempre amb podcast a l'api web de Catalunya Ràdio.