Són les 9.
De seguida, el suplement entrem en matèria de campanya electoral
amb la Núria Martínez Ribot, la Duart Voltas i el Josep Maria Martí Rigaú.
Però abans, encetem un cap de setmana amb el termòmetre que s'enfilarà.
Temperatures rècord pels propers dies.
Preparem-nos, calcem-nos pel que vindrà.
Però no tothom troba insuportable aquesta calor.
A l'estiu, tot a coca-viu, ja ho diu la dita.
Ahir al vespre, mirant el TN,
vam topar amb una peça fascinant dedicada a les paneroles,
aquests insectes horripilants que ocupen carrers, cases...
i els llocs més inhòspits tan bon punt arriben al bon temps.
En alguns punts de Catalunya,
aquests dies passa al barri de Sant Andreu de Barcelona.
La plaga es converteix en un malson pels veïns,
com explicava aquesta parruquera a TV3.
Esto parecía una película de terror.
Yo tengo unos nervios que ya me dan hasta taquicardias.
Llevo siete cucarachas, así de grandes.
La gente corriendo, gritando, las cucarachas subían, bajaban,
por los árboles trepaban, yo todo esto lleno.
Ya hoy he puesto polvos, me he ido, he buscado polvos.
Com canta Manel,
Vaig trobar-les un matí sobre el marbre de la cuina
i cap producte les ha fet fugir.
A l'esquerra d'on venien, vaig flitar un verí mortal
i el tapar-ho bé amb massilla, van sortir per la pica del bany.
Llavors, amb un ratx d'aigua, les podia reduir.
Van perdre-ho tot desconcertades dins d'un remolí.
En quedaven solitàries i era quasi divertit,
tan aviat les perdonava com les torturava entre dos dits.
Però amb els dies fent setmanes
vaig sorprendre nascamots al potus de la taula
fent-se fortes dins d'uns albercocs.
I ja no em feia gràcia fregar en el menjador
fileres platejades que es perdien pel balcó.
Passant dos minuts de les 9 del matí,
avui el suplement Eduard Volta, Josep Maria Martirgau
i també la Núria Martí Ribot.
Bon dia i bona hora.
Bon dia.
Què preferiu, panaroles o companya electoral, per començar?
El que tu diguis.
Panaroles mateix, vinga.
És que estem buscant la perruquera,
que és aquesta dona que sentíem.
Ara el sabrem.
Però si no, és que ho estem gestionant en directe,
perquè se'ns ha acudit l'última hora.
Aleshores, prometo que us donarem panaroles, d'acord?
A tots els uients.
Us hi heu topat mai o no?
Amb una plaga com aquesta, jo no, gràcies a Déu,
perquè els hi tinc molta mania i molt de fàstic.
Tu vius al Poblenou, no? Sí.
És que...
Estan trucant uients, també, que...
Sí, obro línies o no?
Això abans era culpa de Colau, ara d'aquí.
Ah, no ho sé. És veritat?
No ho sé. A Sant Cugat també n'hi ha, o no?
A Sant Cugat també n'hi ha, com a per tot.
Però plaga, plaga, fixa't, ara estava recordant,
dues vegades, una a Madrid i una a Ciutadella, a Menorca,
són dues vegades que m'he quedat impressionat dels estius.
Això sí, hi ha una relació molt...
Segons he pogut comprovar personalment,
hi ha una relació molt directa amb els anys amb molta calor.
Un mes de juliol de fa uns 25 anys, quan jo vivia a Madrid,
no em canso de repetir que són horrorosos, els mesos de juliol.
Confimo, confimo.
I escolta, era una calor extraordinària,
i pel centre i per allà on es fa la festa de Sant Isidro,
allà, passat al Teatro Real, per allà,
escolta, és que pel carrer...
Les veies pel carrer amb un descart impressionant.
I l'altra vegada, a Ciutadella, fa uns 20 anys també,
un mes d'agost, això sí, va ser agost,
i va haver-hi una onada de calor terrible,
i escolta, és que anàvem pel carrer allò amb llibertat,
cosa que fa més que por, fàstic.
Un segon, un segon. Carmen, bon dia.
Hola, buenos días, ¿qué tal?
La Carmen és la perruquera del barri de Sant Andreu de Barcelona,
que ahir sentíem en aquesta peça de TV3
explicant com d'horripilant era tota aquesta situació.
Em diuen que estàs treballant, que estàs posant tint,
Carmen, vull dir que vaig per feina.
Com esteu? Com esteu?
Bueno, avui sembla que estem una miqueta millor.
De moment, estan aquí a baix, al costat de la caixa,
que estan les claveveres, i sembla que estan desinfectant.
De moment està tot bastant bé, bastant net,
i suposo que ja farem una altra cosa, avui.
Ets al carrer Sòcrates.
Tu ets al carrer Sòcrates, oi, del barri de Sant Andreu?
Sí, al barri de Sant Andreu, aquest és el carrer Sòcrates 102.
Quants dies fa que us trobeu en aquesta situació?
Les imatges que veiem a TV3...
Sí, ja fa bastant.
El que passa és que fins que no ha arribat a la caixa,
no han fet cas a l'Ajuntament.
O sigui, portem ja com un parell de setmanes ben bé.
I com tres dies també, bastant malament.
Però, clar, fins que no ha arribat a la caixa,
que la plaga ha sigut aquí, no han posat remei.
De fet, van tancar l'oficina de la caixa, aquests últims dies?
Sí, sí, està tancat, sí.
Perquè realment, les imatges...
Una cosa és que l'estiu vegi alguna paranola, però...
No, no, però això no és una paranola.
Això era una invasió.
Això semblava una pel·lícula de terror.
Pujaven per sabres, volaven, caien els caps a la gent.
Això era com una pel·li, igual, el mateix.
Tot el carrer ple, sencer, semblava una alfombra.
Una catifa semblava tota l'entrada a la caixa.
Tu vas haver de...
Ahir no vaig poder treballar pràcticament durant tot el dia.
El bar del meu costat, com que no hi estava,
que estava al cap de setmana fora de noia,
no sé què passarà quan arribi.
Però això era una pel·li de terror.
Què feies per fer-hi front, Carmen?
Doncs mira, vaig agafar, vaig anar a forrateries,
vaig comprar tot de... desinfectant,
les gerinques d'aquestes,
vaig posar per totes les esporats que teníem,
a la part de darrere,
on ha estat el cel obert del costat dels meus veïns,
vaig posar tot de coca,
tota la pel·loqueria,
tot de pols a la porta de la pel·loqueria.
Bueno, amb una finestra que tinc,
ja també la he tapat tot al rededor, tots els costats.
Avui ho faré el mateix amb la porta,
perquè diuen que potser avui sortiran més.
Fa pudor, fa pudor, que també quan les mates?
Perquè a vegades passa això.
Ai, mira, no, perquè jo, com que he posat tan cocal,
i el desinfectant, i que estic mitjofagada amb això,
no tinc ni idea si fa pudor o no fa pudor.
Hi ha gent que és molt intolerant,
que té molt pànic, aquest tipus d'insecte.
Jo, per exemple, que em donen taquicarbia,
a punt de... o sigui, és una passada.
Supernerviosa.
Suposo que també t'has suposat pèrdues econòmiques,
aquests dies, això, perquè poca broma,
si la pel·loqueria la tens tancada.
Doncs fixa't, jo ahir ja no vaig poder treballar el mateix.
I què us diu l'Ajuntament?
A mi re, encara estic esperant.
Qui s'hi ha posat...
A mi encara estic esperant.
I tinc incidències pretes al 010,
i ahir a les 3 hores, una gran cosa,
i de moment, res.
Tenim uients que ens estan recomanant
el llibre de la panorola de Lian Makiwan,
a través de les xarxes d'aquests dies.
Escolta'm...
Carmen, veig que tu ho prens amb humor, malgrat tot,
amb molts ànims i...
Suposo que no...
Em pots dir de quina ràdio?
Catalunya Ràdio, Catalunya Ràdio, un directe.
És que t'hem fet un atracament mentre estaves posant el tim.
Gràcies a tots els clients, avui, també, de...
Molt bé, moltes gràcies.
Com es diu la teva perruqueria, Carmen?
Carmen Andreu, estilistes.
Doncs fem una crida, també,
a compensar aquestes pèrdues per culpa de la panorola,
a la perruqueria de la Carmen Andreu, estilistes,
al barri de Sant Andreu, al carrer Sòcrates.
Una abraçada molt gran.
Tots cap allà, una abraçada.
9 i 8 minuts, visca la ràdio.
Ha nascut una estrella.
La trucarem més sovint.
Digues, Núria, digues.
Confesso que no li he dit mai panorola.
És nou per mi, aquest nou...
Aquest nou, eh?, en veritat.
Bueno, per escarabat, directament, no?
Però panorola, a mi m'ha sorprès.
És que juraria que no és el mateix.
Cucaratges seria, no?
Panorola i escarabat juraria que no és el mateix.
Segur que algun uient ens ho sap explicar.
Segur, segur, que jo ho dic malament.
Gràcies, això, que fins que no ha arribat a la caixa,
aquí no ha actuat ningú,
perquè això vol dir que els poders fàctics, diguéssim,
són poders fàctics fins i tot per les plagues.
Però és que ha tancat l'oficina de la caixa, aquests dies.
Ja, ja, ja.
O sigui, jo us recomano, si no us provoca molta aversió el tema,
recuperar la peça de l'Agustí Forney ahir al TN.
Em pensava que ara vas a dir
aneu a Sant Andreu competent, allò no...
Home, jo, sincerament, l'escenari que ha descrit ella
em sembla fastigós, la veritat, eh?
És que no...
A veure, tot això passa quan fa calor.
I aquests propers dies farà més calor.
Joofre Genué, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
A veure, estem parlant de panaroles
i d'aquesta plaga que tenim ara mateix en marxa a Sant Andreu,
però ha passat a altres punts a Catalunya, eh?,
perquè és a dir, a Sabadell, recordo que l'estiu passat
a tot l'entorn del riu i les cales de Calgar,
sí, també vam tenir un problema molt similar
a aquest que ara ens descrivia la Carmen.
Escolta'm, què ha de passar meteorològicament parlant
aquestes properes hores,
creixerà encara més a altres punts de Catalunya?
Joofre.
Mira, abans de comentar-te això, jo puc aportar...
A veure, porta, porta.
També sobre aquest tema, mira, jo ahir...
perquè jo vinc a un altre sol,
i a l'anar a dormir, a l'entrar a casa,
vaig veure una panarola, la vaig matar,
i avui, al sortint,
hi havia cinc mortes,
tant de l'entrada de casa, eh?
Vull dir que segurament no és el problema
que hi ha en aquest barri de Barcelona,
però dic que n'hi ha moltes.
I és que noten molt l'ascens de les temperatures,
i de ben segur que ara estan més actives i més nervioses,
perquè ve un notable ascens dels termes.
De fet, si no t'he malentès,
acostumen a sortir dels seus nius
i a fugir una mica dels nius
quan la temperatura accedeix,
que és el que està passant ara, a l'estiu.
Quan hi ha històries, digue-ho amb totes les lletres.
Ruents, jo crec que fins i tot
en aquest barri de Barcelona
hi ha moltes, i és que noten molt
l'ascens de les temperatures
i jo crec que fins i tot ruents.
Ells sí que tenen molt probablement...
Dies ruents, aquests, eh? Exacte.
Molt bé, molt bé.
Per tant, aquests dies s'han nitzat de panaroles, evidentment.
I fins on s'enfilarà
i fins quan durarà aquesta onada de calor
que ens ve sobre, Jofre?
Em pensava que em deies la panarola fins on s'enfilarà.
No, mira, això ara com ara és fins dimecres.
El màxim és entre dilluns i dimecres.
De fet, ara tot just comença,
malgrat que tinguem calor
i està passant el que està passant
amb aquestes perfectes.
De fet, les nits s'han de fer encara més insuportables
a la costa
i, per tant, tenim un episodi davant
que, si no és onada de calor, estarà al límit
bàsicament per persistència,
però per llindars de ben segur
perquè, doncs, estarem amb llindars
de donada calor, sobretot a partir de dilluns.
De fet, hi ha un preavís, ahir es va fer.
Avui, doncs, es matitzarà més,
molt probablement al llarg del dia.
Entre dilluns i dimecres,
que és quan esperem que hi hagi
una gran intensitat d'aire càlid,
d'aquesta bombolla d'aire càlid al seu màxim.
De fet, estem parlant de...
normalment, mesurem les temperatures
de les bombolles d'aire càlid
que venen al nord d'Àfrica
a una alçada de 1.500 metres,
perquè és una mica de demòsfera més lliure,
menys influenciada,
i és on es poden mesurar, doncs,
amb un criteri més estàndard.
En definitiva, que el que estem habituats,
normalment, aquí, a les nostres latituds,
és que les bombolles d'aire càlid,
que és a aquesta alçada de 1.500 metres,
i la bombolla que està ara mateix
projectant-se cap a casa nostra,
podria arribar als 27, 28 ben bé.
Per tant, és una bombolla que no és habitual,
i que, per tant, pot gerar tranquil·lament
algun rècord de temperatura.
Especialment a l'interior, en tornen als 40.
I les nits, ja, perquè és molt difícil
dormir amb aquestes temperatures.
I més amb una ciutat com la ciutat de Barcelona,
que hi ha l'efecte d'illa de calor,
i que fa que les nits, doncs,
l'aire càlid no es capi,
perquè es mantingui ben atrapat.
Totes més, els rècords els farem sobretot a l'interior.
Tot i així, a la costa, evidentment,
tindrem sobretot això, les nits,
que al Ternot li costarà d'arribar als 25,
a alguns sectors de la costa,
i l'aixafor serà notable,
amb màximes que superaran els 30.
Fantàstic. Jo, Fresenoveu, una abraçada. Gràcies.
Que vagi molt bé. Adéu.
Ribot, déjà vu.
Primer cap de setmana de campanya electoral,
una altra vegada,
de cara a les eleccions del 23 de juliol.
I ja hi tornem a ser.
I fins i tot per alguns,
és a dir, alguns dels candidats
en cadenen dues campanyes consecutives.
Penso en el cas de Gabriel Rufián,
que han cadenat la campanya a les municipals per Santa Coloma,
i ara la campanya al Congrés.
Obro ja una mica amb la pregunta,
que és si tal i com va tot plegat,
a falta de dues setmanes,
creieu que...
la dreta, o queda alguna opció
que la dreta i l'ultradreta no sumin,
que és la incògnita, segurament,
d'aquí dues setmanes,
i si realment aquest tur
que està fent Pedro Sánchez,
creieu que aquesta remuntada encara és possible?
Creieu que aquesta remuntada encara és possible?
A veure, Josep Maria.
Li estan anant bé.
No puc afirmar, ni molt menys,
que podrà remuntar perquè sortia de molt avall,
però hi ha un...
Unànimament es va reconeguent
que aquestes entrevistes a territori Comanche,
o sigui que en contrari, que ha fet,
va començar a l'Hormiguero,
després l'Anarosa Quintana,
li estan anant bé,
o probablement millor del que podia esperar,
perquè no hi haurà prou els seus adversaris.
Ara, n'hi haurà prou amb això?
Ja en parlarem.
Veiem un detall, també,
que és que el PP comença a dir a Tòria Dret
que, aquestes setmanes, ha vist,
hauríem de deixar governar la llista més votada.
De fet, ahir vaig trobar,
us ho comentava a Miro Tancat,
amb Nanxo Martín Blanco per Sant Cugat,
i vam estar parlant i vaig veure
que això estava molt en la línia de dir
que al final hi hauria d'haver el que guanyi,
però visiblement som nosaltres, el PP,
que es governi i que els socialistes...
estaria bé que els socialistes s'estinguessin
i ens donessin suport.
Això ja ho vam fer una vegada i no ens va sortir gaire bé els socialistes.
I el que es veu, també,
i una altra tendència, en aquests moments només podem parlar
de tendències, és Vox.
Però això que aquesta petició que fa el PP
no l'han aplicat a les autonomies.
No, clar, no.
És que a cada elecció és diferent, en diuen.
Cada elecció és diferent, normal.
Però aleshores, per acabar aquest petit repàs,
Vox sí que es nota que van recolant,
van de ballada.
El mateix Fei Ho va pujar l'accent
per marcar distàncies
i és clar, Vox entre els detalls,
les perles que ens han dedicat
als seus dirigents, per exemple, el País Valencià
o, per exemple, les Balears.
Recentment, ahir ja va sortir en contra
de l'avortament, d'eutanasia,
de l'utilització del català,
les escoles,
o sigui, coses on hi ha un gran consent social,
volen recuperar, diuen,
el delicte de sedició,
els referèndums...
És clar, entre una cosa i l'altra,
Vox va afluixant, va afluixant.
I Sumar,
bueno, també sembla que no li va malament,
la campanya a Jolanda Díaz.
El que sí que hem vist en tot això,
és que Sumar, per exemple,
va començar parlant fa una setmana o dies
de referèndum i ahir ja negava a la major,
no ha estat a la mesa, va dir literalment,
Jolanda Díaz.
Els socialistes han tret del seu programa electoral
el tema de la taula de diàleg.
Per Catalunya, també això,
si és que estem parlant més endavant,
també té conseqüències pàgiques.
A Catalunya, com no podria ser d'una altra manera
d'estar en l'epicenta de la campanya?
Albert i Núria.
Bé, sí que és veritat,
que hi ha un cert rum rum
de pactes sobre PP,
després de les eleccions,
des d'una perspectiva, diguéssim,
de moderada espanyola, té un cert sentit,
perquè els socis
de cadascun d'ells
són altament indigestos
per mitja Espanya, diguem-ne, no?
O sigui, el soci del potencial
de govern del PP, que és Vox,
resulta indigest,
és un partit anticonstitucional,
o sigui, és un partit que, diguéssim,
que té un programa que està fora
de la Constitució espanyola
i que, a més a més,
és extremadament agressiu, com a mínim,
amb la meitat d'Espanya, no?
I els socis potencials de Sánchez,
vistos des de Madrid,
des de l'Espanya, diguéssim, castellana,
també són altament indigestos, no?
Separatistes, catalans,
bascos, culpistes,
exterroristes, és una cosa...
Llavors, és normal
que hi hagi gent a Espanya
que d'aquests que diuen que s'atribueixen
a sentit d'estat, no?
Que diguin, no, no, aquí el que hi ha d'haver
és un acord entre els dos grans partits
per evitar que a los extremos
condicionin la política espanyola.
Ahir, Maritxell Batet ho negava,
lògicament, el PSOE això ho negarà,
però, diguéssim, que en la recent campanya
de les municipals
hem vist el que val la paraula,
diguem-ne, dels polítics, quan diuen
no pactaré de cap de les maneres
amb aquest o amb aquell,
això ho diuen perquè estan en campanya,
però després, en funció dels resultats,
acaben pactant amb qui els hi convingui
o amb qui creguin que és el millor per ells
o pel país o pel que sigui, no?
És cert, podria produir-se aquest escenari
d'una victòria,
diguéssim, en escons del PP
i que el PSOE, en nom
de que no governi l'ultradreta
i que el neofranquisme
no torni a controlar el BOE,
doncs s'abstingués.
Núria Martínez Ribot.
Sí, jo penso que respondent a la teva pregunta
hi ha un cert ambient
de remuntada,
però crec que és molt, molt,
molt, molt difícil que no acabi
governant el PP
i que no acabi governant PP i Vox.
Però sí que es va començar
quan Pedro Sánchez va anunciar
la data d'eleccions,
els ànims eren de derrota absoluta
perquè, a més a més,
les eleccions municipals i autonòmiques
havien sigut una espècie de plebiscit
contra Pedro Sánchez i, per tant,
hi havia un projecte molt desdibuixat.
Ara, Pedro Sánchez s'ha empoderat,
és el gran, gran actiu
de la campanya d'esquerres
i, fins i tot, Pedro Sánchez i Zapatero,
que sembla que sigui
el número dos de Pedro Sánchez,
perquè està fent campanya per tot arreu
defensant el sanchisme,
diguéssim, dient que què és això del sanchisme.
Com és que s'ha implicat
tan Zapatero en aquesta campanya, Núria?
Doncs perquè és un president
de govern absolutament atípic
i ell veia, realment això,
és el que explica ell
a totes les entrevistes,
que ell veia que Pedro Sánchez estava sol,
que veia que Pedro Sánchez se l'estava atacant
per terra, mar i aire
i s'estava inculcant aquest concepte de sanchisme
que no se sabia exactament què era
i jo penso que ha sigut un gran encert
de la campanya del PSOE,
perquè Zapatero es nota que parla allà
sense ser-ne ell, diguéssim.
Realment, els polítics, en les entrevistes,
es veuen molt encotillats
pels assessors, pels missatges
que han de colar i Zapatero
té una oratòria brutal, té un discurs brutal
i, per tant, fa una mica el que vol
i això, a nivell d'espectador o espectadora,
s'agraeix moltíssim.
És un gran actiu de la campanya.
I et dic, per mi, de la campanya del PSOE
és Pedro Sánchez i Zapatero.
I això sí que és veritat que està fent
que pugin els àmnims.
Crec, en canvi, que la campanya de sumar
no està acabant de trobar el ton i el missatge,
com a mínim la precampanya,
ni amb els candidats escollits,
ni amb els missatges escollits,
la proposta dels 20.000 euros
d'herència universal no s'ha acabat d'entendre
i veurem ara si Yolanda
torna a sortir molt en els mitjans
i quina és la campanya que està fent,
perquè la clau d'aquesta campanya
és qui serà el tercer lloc,
qui obtindrà el tercer lloc.
Perquè si obté Vox,
el govern del PP pràcticament està garantit
i si l'obté sumar, doncs canvien les coses.
Per tant, veurem sí que crec, també,
que al PP se li pot fer llarga aquesta campanya,
com se li està fent fins ara,
i que aquests pactes amb Vox
estan fent patir fins i tot a Belén Esteban,
que no sé si ho veu veure,
que va sortir...
Ojo que és líder d'opinió, Belén Esteban, poca broma.
Sí, sí.
Ara ho buscarem al tall, que sempre ha votat el PP,
però que aquesta vegada no ho tenia gens clar
i que canviaria el sentit del vot perquè
no veia clar aquestes aliances entre el PP i Vox.
Exacte, perquè ella deia que tenia gent
que estimava molt que era LGTBI,
que ha patit molt i que no està disposada
a fer ni un pas enrere.
Em sembla un missatge important,
però veurem com comença la campanya.
Però de moment jo ho veig fotut.
De seguida, el Josep Maria, l'Eduard i una altra vegada la Núria,
per posar un altre element damunt la taula.
Avui, enquesta
del diari Ara
sobre els resultats
del 23 de juliol a Catalunya.
Apunta que el PSC guanyaria
clarament
entre 14 i 16 diputats,
27% dels vots,
segona posició per esquerra entre 9 i 11,
junts, tercer, entre 7 i 9,
per tant, junts,
per retallar a distàncies respecte a esquerra
en unes espanyoles,
sumar entre 6 i 8,
quarta força, PP entre 5 i 7,
bons resultats pels populats de Catalunya, malgrat tot,
i Vox i A2-3,
i la CUP entre U i 2.
En una enquesta que avui publica
el diari Ara.
Esquerra es situa segona per davant de junts,
mentre que el PP es disputa amb sumar a la quarta posició,
la majoria dels republicans d'Untaires i Cupaires
haurien preferit una llista unitària
al Congrés, apunta el diari Ara.
Santín Belén Esteban
i també el Josep Maria,
l'Eduard i la Núria.
Pero yo hay partidos que no estoy nada de acuerdo con ellos,
creo que en vez de para adelante vamos para atrás,
y lo que hay que ir es para adelante.
Yo tengo gente muy cercana,
amigos que son como hermanos,
que han luchado mucho por tener unos derechos,
y yo lo que no voy a hacer
es a ellos que han sufrido tanto
meter a un partido político
a medias con otro que puedan gobernar
y que puedan gobernar y ir para antes y para atrás.
Josep Maria.
Sí, és una mica el que comentava l'Eduard fa un moment,
l'extrema dreta,
Santiago Abascal,
en els seus discursos, si el sé,
i la seva gent, no?,
estan provocant més que adhesió rebuig
per les seves posicions extremes,
o sigui, si fins fa unes setmanes,
bé, sí, estan a la dreta, però bé,
escolta, és que ara cada vegada
estan més decantats
i surten més opinions,
i hi ha, com a mínim, mitja espanya,
com a mínim, que està radicalment en contra.
No, amb el tema aquest, a veure,
a les municipals, realment, el PSOE
es va emportar una atletallada,
però la campanya de Sánchez està incidint
en la recuperació dels que es van abstenir.
Molts votants socialistes
a les municipals no van anar a votar,
de fet, les llitres de participació va ser
va ser bastant baixa, 50 i escaig, no?
I doncs, aquí,
està recuperant,
fa tres o quatre dies vaig llegir
que entre un 5 i un 7%
dels socialistes que es van abstenir
ja han decidit que tornaran a votar.
Bé, va per aquí. I sobre Zapatero,
sí que em va dir una cosa que interessant,
no fa gaire d'haver un periodista de Madrid
que ja està sopant amb ell aquí a Barcelona,
per què implica Zapatero?
Aquesta pregunta que ens fem tots.
I em va dir, mira, algú,
el PSOE, o dirigents del PSOE,
han decidit que sigui
el futur sastre
del post-sancisme, és a dir,
quan va començar la campanya,
el Sánchez, com apuntava la Unió fa un moment,
o sigui, arrencava unes posicions
de desmoralització absoluta dintre
de l'àmbit socialista perquè veien que era impossible
que guanyés. I llavors van dir, algú,
algú ha de recusar tot això
i algú ha d'agafar el PSOE a continuació.
Hem vist que Felipe González també
entre mig ha anat deixant perles
que no es van en la línia ni de Zapatero
ni del sancisme, i llavors aquest paper,
aquest rol se li va adjudicar,
o ell ho va acceptar amb molt agrat,
José Luis Rodríguez Zapatero.
Està ajudant el Sánchez, certament està ajudant,
però si al final Sánchez no se'n surt
i ja queda...
allò apartat de la primera línia política,
algú ha d'agafar el PSOE, algú l'ha de recusar
i aquest rol algú ha decidit
que sigui Zapatero.
Sí.
L'enquesta de l'ARA i la situació a Catalunya.
L'ARA, igual que el CEO,
dona una victòria del PSC
a Catalunya,
però la dona
explicant
que hi ha un percentatge significatiu
de votants
independentistes
que aquest cop
s'estarien plantejant votar el PSC
o haurien decidit votar el PSC.
I aquesta és una dada, diguéssim,
rellevant, no?
Perquè, voldria dir, òbviament,
no és un vot de suport
a la política del PSC,
no és un vot de suport als Pedro Sánchez,
sinó que és un vot
que es considera que és el més útil
per impedir un govern
de PPVox.
Aquí és on els partits independentistes
tenen el gran repte d'aquesta campanya,
que és intentar explicar
que el vot dels partits independentistes
val doble en aquest sentit,
val més que el vot del PSC,
perquè val per aturar
un govern PPVox a Espanya
i, a més a més, per condicionar
un vot a favor de Catalunya
durant quatre anys.
Perquè, d'alguna manera, el vot del PSC
en termes de suport a Catalunya
durant els quatre anys posteriors
és un vot, diguéssim, com...
com ho diria jo,
llançat a un pou sense fons, diguem-ne.
És a dir, el PSC
no dona suport a Sánchez
amb condicions.
És un suport incondicional
i durant quatre anys el PSC
no demana res per Catalunya.
Vota els pressupostos
sense demanar res per Catalunya.
Vota totes les lleis sense condicionar
i sense negociar res per Catalunya.
Per tant, entendràs,
és un suport sec
i incondicional al PSOE durant...
durant quatre anys.
Si els partits independentistes
són capaços de transmetre aquesta idea,
poden millorar el seu resultat
i poden tapar aquesta fuga de vot útil.
Si no són capaços d'explicar-ho,
doncs probablement ens trobem
amb l'Ara i el CEO.
Sí, jo penso que més que mai
en aquestes eleccions
la gent està pensant en clau de vot útil.
Tant d'un costat com de l'altre.
Moltes persones m'han preguntat
quin és el vot més útil,
tant perquè hi hagi un govern progressista,
perquè hi ha molta gent
que no sap què és més clau
si votar sumar, votar PSOE...
Es dubta molt entre això.
També, fins i tot, per treure Vox,
quin és el vot útil.
El vot útil és votar el PP
i que el PP pugui tenir majoria absoluta
i, per tant, garantir que no hi hagi Vox,
com podria ser l'escenari d'Andalusia
o l'escenari de Galícia.
O, en el cas dels independentistes,
també, com bé comentaves, Eduard,
és útil votar un partit independentista
si no vull que hi hagi un govern
de PP i Vox.
I tot això és el que s'estan jugant
ara mateix els partits,
de vendre bé aquest relat
que el meu és el vot útil.
Veurem com es planteja la campanya
en aquest sentit, però crec
que va molt, molt, molt per aquí.
Digues-ho, Maria. No, estem veient
també que hi ha gent
que això del vot útil que comentàvem,
que és veritat, és que també
comenta, diu, pensa, reflexiona
que és clar que és que l'independentisme
continua anant dividit i continua...
Sembla que, prioritzant,
i si no prioritzant, posant ben amunt
les seves preferències de la campanya,
matxaca l'altre, l'altre independentista,
a part de l'adversari.
Esquerra Déu-n'hi-do
contra els socialistes i contra Junts,
Junts també contra els socialistes
i contra Esquerra, recordem que aquesta setmana
Carles Puigdemont li va fer
un favor curiós a Pedro Sánchez
quan va dir, no, no, si a mi m'ha vingut a oferir
aquí gent destacant socialistes,
és allò, no va estirar la pedra
i va amagar la mà, no? Va deixar clar.
Això, evidentment, l'endemà ja va ser,
o el mateix dia va ser...
O sigui que li havien anat a parlar amb ell
quan va anar a Espanya, un dirigent socialista
no va dir els noms, però això ràpidament
ho va agafar a fer igual, els socialistes van haver de sortir
ràpidament a desmentir-ho
i és clar, i continuem
això després a la roda de premsa de Carles Puigdemont també
mentre deia això, també es va visualitzar
les dues com a mínim,
les dues ànimes trobades
que té Junts o que té l'independentisme,
perquè Clara Ponsatí va sortir
amb un discurs absolutament contrari
allà a Brussel·les del de Carles Puigdemont
i Esquerra, que continuava
com explicàveu ara,
bé, donant-li suport al PSOE
tota la campanya, doncs també
ara, veient que desapareix
la taula de diàleg
del programa natural del PSOE
i Sumar diu que això és referèndum, no?
que no està sobre la taula, esclar.
Tot això creu una confusió
que intenta escombrar cap a casa seva
el Roger Muntanyola, que crec que no està
fent una mala campanya, que és allò espai...
reivindiga l'espai de l'antiga Siu, no?
Però esclar, és que el que està dient
Roger Muntanyola, que repeteixo,
no fa mala campanya, però esclar, és que tot això
ens torna l'any 2000, perquè què diu?
Si vols... Demanar
el concert econòmic com el basc, sí.
Passar per caixa, passar per caixa, un concert
econòmic com el basc, seguir l'exemple
del PNB, esclar, però tot això...
Es va avançar
després de l'Estatut precisament perquè
amb aquestes reivindicacions no ens en sortíem.
Per tant, és normal
que l'independentisme estigui una mica
o molt desorientat
amb les baralles internes i a sobre, esclar,
la polarització absoluta, que aquesta vegada
és dreta-esquerra, és la dreta
i l'extrema dreta, contra Pedro Sánchez
i Sumar. Aleshores, és molt complicat.
No només això, o sigui, no només
aquestes divisions que apuntaves, sinó que també
hi ha qui demana el vot nul
per l'independentisme,
que em sembla també...
Això és molt petit, eh?
Sí, no, però és un factor més, diguéssim.
O sigui, un punt més.
Penso que el que comentaves
és que les exposicions de Roger Muntanyola
sí que tenen el seu públic, tot i que sigui
potser un discurs més vintage, però crec que
després de tot el que ha passat,
sí que hi ha un públic que diu, bueno,
doncs per què ens ha servit tot això?
Tornem a reclamar allò que realment era el que volia, no?
No hi ha cap enquesta que digui
que el PDeCAT entrarà.
Bueno, perquè, sí,
massa divididot plegat, no?
Però jo penso que sí que...
No està mal que ell
busqui el seu públic amb aquest discurs.
Sí que existeix, però que passa que és molt difícil
que pugui treure-ho, això sí.
I d'altra banda, també apuntaves que era un discurs més tipus
PNB, dic que les enquestes
semblen que Vildu
superarà el PNB, cosa que això
és un cop molt dur, molt dur
pel PNB.
I veurem què passa per aquí.
Jo, realment,
la campanya a Catalunya és aquest combat
de l'independentisme
per evitar la idea del vot útil
al PSC. Aquest és el titular
de campanya a Catalunya,
és aquest.
I és que
la reflexió
és una mena de...
No es tracta només
d'evitar un govern
PPVox, sinó que després venen 4 anys
al darrere.
I l'independentisme no és capaç d'explicar
que en aquests 4 anys
que van darrere d'un hipotètic govern
Sánchez...
D'un hipotètic govern, Feyjo?
No, no, no, d'un hipotètic govern Sánchez.
Si
si la força la tenen el PSC i els comuns,
això és un suport gratis total
durant 4 anys, durant 4 anys
a Sánchez, i en canvi, si la força
la tenen els partits independentistes,
és un suport, diguéssim, condicionat
a treure coses per Catalunya,
si l'independentisme no és capaç d'explicar això,
doncs aleshores, efectivament, el vot
útil, en el curt termini,
és el vot
més directe, és el vot del PSC.
I et diré, ni els comuns,
però els comuns, a més a més, des que
treuen Jaume Asens,
que era un personatge
amb personalitat, un candidat amb personalitat
i posen la candidata que no la coneix ningú,
no estic dient
que no té ni valva, he dit que no té
coneixement popular.
A més a més, exacte,
treuen el referèndum
del programa,
o sigui, treuen Asens, treuen el referèndum
i posen a la papereta la cara
de la candidata per Madrid.
Jo penso que la candidata dels comuns aquí,
la gent sap que vota Jolanda Diaz
al final és una mica igual.
Si fas la suma de les tres coses,
és a dir, tenies un candidat sobiranista,
que era en Jaume Asens, el Treus.
Tenies una cosa en el programa
que era el referèndum que et diferenciava
com a un partit
d'esquerres sobiranista també, el Treus.
I a més a més, a la papereta
hi poses la cara de la candidata
per Madrid, aquí a Catalunya,
doncs el missatge que estàs enviant
és de sucursalització total.
I que no fa tants anys
aquest, bé,
no sumat, però Xavi Domènech
va guanyar unes eleccions.
Efectivament, amb un programa molt diferent.
Són unes eleccions, les espanyoles,
el resultat que hi ha a Catalunya,
que a l'última dècada ha guanyat en Cadum bu Podem,
ha guanyat Esquerra i tot a punt
que guanyarà el PSC.
I abans havia guanyat Convergència,
que no guanya unes eleccions generals a Catalunya.
Ara les guanyarà. Sí.
Havia guanyat Convergència,
després els comuns, després dues vegades Esquerra,
i és molt probable
que ara les guanyi el PSC.
Mira... La gent no és fidel, eh?
La gent no és fidel, el votant.
No, no.
Es comentava que...
I mentrestant, amb això que comentaves
dels comuns, ha de colar-ho,
fer campanya a la Corunya, i per exemple...
Me'l podeu veure? Home, és que...
Home, escolta, comuns...
Hauria d'ajudar la seva candidata
aquí a Catalunya bastant bé.
No, el que anava a dir... Ahir us he dit que a la tarda...
Mira, vaig tenir sort periodística o personal, no?
A la tarda vam passejar per Sant Cugat,
pam, em vaig trobar amb el Natxe Martí Blanco,
però és que al matí la Rambla de Catalunya
em havia trobat a les Norts, eh?, quarts d'anar al matí
amb la consellera Laura Vilagrà.
Escolta, Josep Maria, a veure...
Vols dir que te'ls trobes? No, no, no.
Escolta, em va dir... No, no, home, els dos tinc
molt bona relació personal des de fa molt temps.
Quan anàvem a l'escolta, però quan vam veure que parlàvem,
es van retirar, evidentment...
Ah, sí, va poder allargar un nou de rècord, eh?
No, sí, vam estar xerrant una mica perquè...
Dic, però què fas? Diu, no, és que estava en un acte al Palau Robert
i ara tenia ganes de caminar, deia, molt bé.
I vam estar xerrant, re, deu minutets, o sigui, és molt bé.
I em va dir una cosa que... Exclusiva.
No, exclusiva tampoc.
No, de rècord, no em podria desballar.
No, una mica en l'esperit el que estem dient aquí,
que coincidim, perquè és el que es veu.
Però sí que em va dir una cosa que crec que alguna vegada
ho hem comentat aquí, també.
Diu el 23 a la nit, o el 24,
encara creiem que s'accentuarà, em va dir, no?
I jo estic d'acord. S'accentuarà encara més
que Espanya és una cosa
i Catalunya, i potser Euskadi també,
les votacions seran completament diferents.
Aquí, ara comentàveu, el PSC fa temps que no guanya aquí,
però és que aquí totes les enquestes i la FLAIRA
parles amb la gent, el vot útil.
Jo crec, gent independentista tal, que diu,
no, no, aquesta vegada s'ha de votar els socialistes
Aleshores, els socialistes guanyaran de carrer.
Antigament, durant molts anys,
els socialistes guanyaven a les lesions generals
a Catalunya, guanyaven
de carrer a Andalusia, que ara no passarà,
i a Madrid no hi havia aquestes diferències
aquí ara de 9 a 1 o de 8 a 2,
a favor del PP.
Era 50 a 50 o 60 a 40.
Esclar, ara quedarà Catalunya, segurament,
segur, com a gran fortalesa,
com a gran graner
del vot socialista.
I després, clar, hi haurà les votacions
als partits independentistes
i progressistes de comú.
I el PP, ara ho deies,
l'enquesta aquesta última, no?
El PP, que millora resultats, perquè en tenia dos,
i en té quatre o cinc, doncs escolta, fa més que duplar.
I Vox, que entra.
Però és que això traslladat
en contrast a Espanya, serà tot,
a la majoria de les comunitats espanyoles,
és que serà completament al contrari.
Quan hi hagi el PP, el PSOE farà el que pugui
i Vox tindrà presència
a molts llocs.
I, segurament,
tornarà, no tornarà,
augmentarà aquesta visualització
diferencial, a nivell polític
i social,
entre Catalunya i la resta d'Espanya.
Respecte al que comentaves abans, Josep Maria,
el tema que Ada Colau fa ser campanya
amb Yolanda,
obrint campanya,
ells ho volen vendre com al revés, no?
És a dir, els comuns tenen
un pes important aquí.
Ada Colau és la nostra candidata i Yolanda Diaz
té un suport absolut,
no sé quants actes de campanya va participar,
perquè Ada Colau fos alcaldessa,
el portaveu de campanya de Sumar
és Ernest Tortasson,
a l'obertura de campanya
en Yolanda Diaz va parlar amb gallec,
Ada Colau va parlar amb català
i, d'aquesta manera,
volen demostrar, és el seu missatge,
d'Espanya plural.
Per aquí van els 3, però sí que és cert
que, al final, que la candidata sigui
Aina Vidal, que jo penso
que és una bona política, però sí que és cert
que no és coneguda.
Però, al final, la candidata és Yolanda Diaz i punt.
És qui està a la parella
i qui tothom identifica i ja està.
No volen. I, a més, fins i tot,
les marques dins de tots els partits,
totes les formacions que hi ha dins de Sumar
al final també han quedat molt diluïdes
i ja està. I la candidata és Yolanda Diaz
i punt. Justament, Núria,
això és el que volia senyalar abans, no?
Que és que és la primera vegada que els comuns
es presenten a Catalunya sense un candidat
a la fort
i amb la idea
que estan treballant per la candidata de Madrid,
diem-ne, no?
És a dir, que...
Els comuns havien atret
històricament un vot
sobiranista i independentista
que probablement en aquestes eleccions
els costarà molt, molt, molt, molt retenir.
I, més després, el que ha passat
en Barcelona, també. El que ha passat,
el pacte a Barcelona,
la retirada de Jaume Asens,
la retirada del referèndum
del programa,
la cara de la candidata per Madrid a la papereta,
és que és una expulsió
del votant sobiranista i independentista
dels comuns que...
i és un regal per Esquerra i per la CUP, bàsicament.
Això.
Sí, però fins i tot, com comentau, perdona un segon,
que fins i tot hi haurà d'aquest vot que anirà abans a Pedro Sánchez
que a Yolanda Diaz, eh?
Em recorda el Raúl Flores diu
que el PSC va guanyar unes eleccions generals
a Catalunya el 2008 amb candidat a Carme Chacón
imagina't.
25 escons.
És el millor resultat
que ha fet no el PSC, cap
partit polític
amb unes eleccions generals a Catalunya.
El 2011 va guanyar el Durant, encara.
I després ja van venir les victòries dels comuns
i d'Esquerra.
I després Rufián dues vegades.
9 i 41, alguna cosa més a la publicitat?
Superràpida, jo.
En la línia en què estàvem comentant,
que penso que sí que Pedro Sánchez
és un candidat que agrada Catalunya,
em recorda quan fa patero amb tota l'època de l'Estatut i tal,
el catalanisme el veu amb bons ulls
i també hem de tenir en compte l'element que ciutadans
ja no existeix i per tant també molt d'aquest vot
també pot anar al PSOE.
3 minuts per 3 quarts de 10, ara tornem.
El suplement.
Amb Roger Escapa.
Aquests dies parlarem d'Òptica 2000,
que per tercer any consecutiu guanya el premi
a la millor Òptica de l'any pel seu compromís i esforç
per ser l'òptica de referència en salut visual.
La trobareu a El Corte Inglés.
012, la millor resposta.
El telèfon em va molt lent. Crec que ha arribat l'hora
de comprar-ne un de nou. I si proves de reparar-lo?
O comprar-ne un de recondicionat?
Davant la situació global d'emergència climàtica,
és important adoptar hàbits de consum més responsables
per tal de reduir la petjada ecològica.
Valorar si realment necessitem comprar un producte,
consumir productes i serveis de proximitat
o practicar l'economia circular.
Reparar les coses que es fan malbé
i donar una segona vida a aquelles que ja no ens fan servei
són només alguns dels efectes
i només alguns dels exemples que poden marcar la diferència.
Informa-te'n a consum.gencat.cat.
012, la millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Torna la tendresa.
Una comèdia d'Alfredo Sanzol.
Intel·ligent, enginyosa i molt divertida.
Estigueu sempre juntes, no us separeu.
Refreneu els vostres impulsos.
Recordeu que són homes
i que els homes només porten desgràcies.
La tendresa.
La comèdia d'aquest estiu.
El Teatre Poliorama.
Encara és un crisi climàtic.
Preservar la biodiversitat.
Setmana de les Dones. Som dones.
A Catalunya Ràdio. Celebrem el Dia Mundial de la Ràdio.
Genial, m'encanta.
A Catalunya Ràdio celebrem els nostres primers 40 anys
i seguim avançant perquè el millor encara ha d'arribar.
40 anys compromesos amb la solidaritat,
amb la diversitat, amb el medi ambient,
amb les causes socials.
Moments de ràdio amb valor.
El valor dels que ho han fet possible.
Abacos.
40 anys formant part de Catalunya Ràdio.
Formant part de la teva vida.
Hem passat 7 anys, Paula.
Quan va ser l'última vegada?
És el que s'ha de fer quan et deixen, no?
Que follar-se amb desconegut.
Que no és la primera vegada
que quido un tio de Tinder més grans que jo.
Torna't a enamorar.
L'únic que has de fer és deixar-te portar.
Ens fem un petó.
Cites Barcelona. A TV3, dilluns a la nit.
Però has follat o no has follat?
A Bricó de Pó fem 20 anys
i volem celebrar un estiu excel·lent
amb clients i preus excel·lents.
Gaudes d'aquest aire condicionat de 3.000 figures
per només 249 euros.
Tenim el preu més baix del mercat.
Si ho trobes més barat,
et tornem la diferència per dos.
Sempre a preu mínim garantit.
Ja a la teva botiga hi ha Bricó de Pó Pones.
Aquest estiu celebrem els primers 40 al teu costat.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
L'estiu és un bon moment per escoltar podcast.
Comarcar el 947 per recórrer el país,
refitjar el territori.
Ciberseguretat.
Trencar tòpics sense aïlicismes.
Els nous oficis digitals.
El podcast LGTBI cuines.
Els Estats Units és un país de contrastos.
Seguiu-me, que us ho explico.
Reflexionarem sobre el català.
Tenim paraula. T'agrada el buf?
Ara que tens més temps i que te la ministres com vols,
aquest estiu emporta-te els podcast de Catalunya Ràdio.
Torn al grec, el festival d'arts escèniques de Barcelona.
La violació i assassinat d'una performer
inspira un seguit de narracions sobre gènere i violència sexual
a càrrec de Carolina Bianchi i la companyia Cara de Cavallo.
La teatra de la força, capítol 1.
La Núvia i el Bona nit ventafocs.
El 20 i 21 de juliol, al Teatre Lliure de Montjuïc.
Més informació a barcelonapuntcat.grec.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El Consolat de Mar i el Museu Marítim de Barcelona
organitzen una exposició amb motiu del 750è aniversari
del Consolat de Mar.
Una mostra interactiva i didàctica
que es va navegar des del segle XIII fins a l'actualitat
per entendre què era, què és i què vol ser aquesta institució.
Fins el 22 d'octubre al Museu Marítim de Barcelona.
Més informació a tresquartsdamitleni.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El suplement.
Dissabtes i diumenges,
des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Passa un minut de tres quarts del matí.
El suplement amb l'Eduard Voltas, el Josep Maria Martí Rigaú...
i també la Núria Martínez Ribot
en el primer cap de setmana de campanya electoral
ja oficial per les eleccions del 23 de juliol.
Una campanya electoral en què parlàvem del retorn
a la palestra pública de José Luis Rodríguez Apatera,
expresident del govern espanyol fent campanya a Palsoé,
però aquesta setmana també hem sentit
un altre expresident del govern espanyol, del Partit Popular,
Mariano Rajoy, a Herrera en Cope, dient això.
Querido presidente, ¿cómo está usted? Muy buenos días.
Buenos días, Carlos.
Estoy dentro de un orden y, por tanto, en equilibrio. Gracias.
Ha de tenir raó, eh, escolta.
Veus? Si quan et pregunten com estàs...
Jo he comptat a l'interici.
Bé, això es va viralitzar, l'entrevista no tant, segurament,
però la salutació sí.
Parlàvem també d'aquesta campanya de Facebook
en què potser se li fa un pèl llarga
i jo apuntava avui a primera hora
que segurament l'objectiu de la gent
que li porta la campanya a Facebook
és errors no forçats com el tenis i que passin els dies
i que la possible remuntada dels socialistes
no arribi a bon port, no?
És que quan comences una campanya,
que és el que li està passant ara Alberto Núñez Facebook,
quan comences la campanya que totes les enquestes,
tota la sensació ciutadana, social, política,
et dona per guanyador segur, clarament, etcètera,
aleshores és una campanya diferent a les altres,
però quan passa el candidat, el que ha de procurar,
i el seu entorn sobretot, que és qui el vigila,
han de procurar no perdre, no restar,
per això a vegades tens la intenció que dius...
parlàvem la setmana passada que s'han suspès ja
aquests debats de 4 que s'havien organitzat
i ja no se celebraran, no?
Per què? Perquè per incomparagència del Núñez Facebook
i del PP, va dir que no hi participaven.
Aquí hi havia una mica de trampa,
jo proposo el candidat a la precampanya,
cada setmana fem un debat cara a cara,
això era una trampa perquè, dialècticament,
Pedro Sánchez sap que guanya en el Fijo,
Fijo no ho va acceptar, això es pot entendre.
Jo el debat, hi havia un comentat aquí alguna vegada,
els debats aquests a 4, amb la Yolanda Díaz, amb l'Avascal,
i amb els candidats de Pedro Sánchez i Fijo,
que no hi vulguin anar el PP, em va sorprendre una mica,
però m'ha d'entendre en aquest punt de vista,
que quan estàs molt amunt i comences el partit
amb un lideratge claríssim,
el que has de fer és no perdre, no restar,
i això a vegades sembla que s'oculta o que l'oculten,
o que xerra poc,
i si té el suport de Mariano Rajoy,
em sembla que les possibilitats de restar encara augmenten.
Però molt lleig això que va fer amb Televisió Espanyola,
perquè deia que no voldria participar en el debat
amb Televisió Espanyola perquè està molt polititzada,
i al final és la tele pública, és la tele que paguem tots,
i l'hi estàs donant l'esquena,
i on es farà el cara a cara serà a 3,5, em sembla absolutament inaudit.
Per cert, el PP no sé si sabeu que la campanya és verano azul,
doncs als periodistes els va regalar una tovallola,
la veritat que d'una qualitat molt bona,
no veiem moltes tovalloles de verano azul aquest any per la platja,
unes pales, una pilota...
Un pack estupendo.
La veritat és que estava molt bé.
Hi ha una cosa que em cridava l'atenció dels candidats de la dreta,
dels dos últims com a mínim,
i fins i tot dels tres entraria Mariano Rajoy,
tot i que crec que juga a una altra lliga,
que és la falta de categoria política,
la manca de categoria política,
tant de Fijó com de Pablo Casado abans.
I el que em crida l'atenció és que, precisament,
això que no parli en anglès,
presenten els sectors socials,
que en teoria tenen millor formació,
tenen millor accés a formació,
són els que poden enviar els fills a l'estranger,
aprenen anglès, són els que estudien a les escoles de negocis...
En teoria, els sectors socials són de les hèlits.
I aleshores, els seus representants polítics...
Tu creus que alguns candidats de l'esquerra
no formen part de les hèlits, també?
Sí, també.
Parla en anglès.
Fixa't com Pedro Sánchez parla en anglès fluït.
I en canvi, Fijó no, Pablo Casado no.
I dius, hòstia, on els treuen?
No sé si recordeu el tall de Fijó dient
que just anava a començar a parlar, a aprendre anglès,
i anava a començar el dilluns i ja comença la campanya.
Llavors ja no té temps d'aprendre anglès, és una vergonya.
I hi ha un tema, no només l'anglès,
és la categoria política.
La sensació de dir que aquest és un polític llegit.
Doncs no aconsegueixen transmetre això.
Fijó no transmet la sensació de ser un polític llegit.
Pablo Casado no transmetia la idea de ser un polític llegit.
Per tant, diguéssim, hi ha com una dissociació
entre els sectors socials,
els quals representa la dreta,
i els seus representants polítics.
No... Per això l'amaguen.
Per què l'amaguen, Fijó?
No és només perquè és que va per davant,
sinó perquè és que realment no aguanta un cara a cara
amb Pedro Sánchez aquest home. No l'aguanta.
I a Catalunya com anem de polítics llegits?
Cada vegada pitjor.
És una espècie en extinció. Jo diria que a tota Europa.
És una espècie en extinció, el polític llegit.
Quan jo vaig començar a fer periodisme,
els polítics referents a Europa, a Catalunya, a Espanya,
eren gent capaç, per entendre'ns,
era una espècie en extinció gairebé de memòria
sobre història d'Espanya, història de Catalunya,
història d'Europa, geopolítica, etcètera.
Era gent llegida. I jo crec que això té a veure
amb el fet que cada vegada hi ha menys incentius
per dedicar-te a la política.
Dedicar-te a la política és, perdó, una putada.
No és una activitat de prestigi.
Aleshores, la gent més preparada no té cap incentiu.
Anirà a guanyar-hi menys.
I guanyar-hi menys diners anirà a ser escrotat permanentment
d'una manera malaltissa, molt més enllà d'allò raonable.
Perdrà absolutament la privacitat.
Serà insultat a les xarxes socials, diguéssim,
d'una manera impietosa.
O sigui, no...
L'eròtica del poder, diguem-ne, probablement,
a moltíssima gent no li compensa els sacrificis
que representa anar a la política,
tot i que quan tens una posició intel·lectual,
econòmica, social, que no necessites això.
De totes maneres, la figura de Fijós sí que ha decebut,
perquè a Galícia es veia que era la imatge
que tenien doncs un bon gestor, un home seriós,
un home que no es acabava polèmiques,
i creien que realment seria un candidat potent,
tipus estadista,
quan vingués a representar tota Espanya,
i no ha estat el cas,
i realment hi ha hagut una decepció entre el votant del PP
i genoma en general.
De totes maneres, l'odi al sanchisme és tan potent,
tan potent, que ara mateix qualsevol candidat
seria un bon candidat per anar en contra de Pedro Sánchez.
Veurem, de totes maneres, si acaba guanyant el PP,
rolls com el de Ayuso, com seran,
perquè la seva política és anar en contra de Sánchez.
Si no guanya,
la figura d'Ayuso, a veure com és,
quan hagi d'anar a favor de Fijo.
I si no guanya, durarà poquet, Fijo, em sembla,
perquè evidentment sortiran veus i figures,
entre elles, evidentment, la presidenta de Madrid,
per liderar la dreta espanyola.
Mira, això ja va passar,
tot això que li estem dient ara del Fijo,
va passar quan el van anomenar, no candidat,
va haver-hi allò que es va dir l'efecte Fijo,
les enquestes, tal, però es va esbair
amb una facilitat impressionant.
Hem passat uns mesos, pràcticament, sense presència,
un dia al mes anava al Senat a patir,
perquè Pedro Sánchez, en el debat del Senat,
se'l carregava sempre,
i ara, quan han començat les eleccions generals,
ha tornat a reixir, i evidentment hi ha tant anti-sanxisme,
que sense fer res, doncs ja va guanyant,
quan va passar amb l'efecte, que va baixant, baixant, baixant.
De seguida el suplement anirem a Pamplona,
allà hi tenim la Maica Navarro amb els Enfer Minés,
ho deixarem aquí, perquè també tenim els espais de propaganda electoral,
que han tornat a la ràdio pública. Fantàstica notícia.
Gràcies a la URBOLTRA, el Josep Maria Martí Rigau,
que tingueu molt bon dissabte. Bon cap de setmana.
Ara tornem al suplement.
El suplement amb Roger Escapa.
Forna el Mundial de MotoGP al circuit de Barcelona-Catalunya.
Viu en directe tota l'emoció del Gran Premi Monster,
Energia de Catalunya de l'1 al 3 de setembre
i gaudeix de la passió que ens uneix.
Entrades a la venda a circuit.cat. Violo!
A Nespresso sabem que cada moment del teu estiu és per gaudir-lo.
I el volem viure amb tu.
Perquè siguis on siguis, no renuncis al teu cafè preferit.
Per això, en la teva propera comanda, rebràs un detall
que omplirà el teu estiu del sabor inconfusible de Nespresso.
A prop de la teva botiga Nespresso
i gaudeix de Your Special Days fins al 16 de juliol.
Consulta les condicions a nespresso.com.
Nespresso, what else?
A mi, aquella nena dolenta,
m'atreia d'una manera que no acabava d'entendre.
Amigues per sempre.
Jo només era un hombre pàlida d'ella.
Rivals per sempre.
Jo per bé o per mal no me'l tinc, però això no saps com és.
L'amiga genial a TV3 diumenge a la nit.
112, telèfon d'emergències.
Què passa?
S'està cremant el bosc del costat de casa la Marta.
Han tallat les carreteres del voltant i els han hagut de desadonjar.
El canvi climàtic està provocant
que els episodis de perill d'incendi forestal
i la gravetat dels focs vagin en augment,
especialment aquest any a causa de factors
com la sequera o la pujada de les temperatures.
Per intentar minimitzar riscos,
és clau comdar amb el compromís i suport de la ciutadania.
Negligències com el llançament d'audilles,
la creació de maquinària, la pirotècnia o les barbacoes
poden fer-nos perdre allò que més estimem.
Si veus una columna de fum, truca al 112.
112, telèfon d'emergències.
Generalitat de Catalunya.
23 de juliol.
Eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat.
Espais gratuïts de propaganda electoral.
Perquè el no a tot no serveix de res.
Perquè m'estimo la meva llengua i m'estimo la meva escola.
Perquè ara cal protegir tot allò que som
i tot el que volem ser.
I tu què faràs?
Et quedaràs a casa o defensaràs Catalunya?
Defensa Catalunya.
Vota Esquerra Republicana.
Pops són un problema
para la democracia y para los derechos conseguidos.
Su discurso supura odio.
Al independentismo no sé lo que pasa,
pero el que pasa es que la gente no se da cuenta.
El independentismo no se lo borra.
Ni con porras, ni con multas.
Amnistía y autodeterminación.
Lleia el discurs del rei.
A ningú se'l va obligar mai a parlar en castellà.
Señor Butrán, me veo obligada.
Plantem cara. Vota CUP.
España necesita un cambio de rumbo
que nos permita proteger lo que de verdad importa.
Santiago Abascal se compromete a construir la alternativa.
Vox va a terminar
con todas las leyes que dividen y destruyen.
Va a devolver la voz al pueblo español
para que recupere las riendas de su destino.
Este 23 de julio, vota lo que importa.
Vota Vox.
Ja n'hi ha prou que des de Madrid ens menteixin a tots.
Ja n'hi ha prou de demanar-los permís.
Ja n'hi ha prou del polifiscal.
Anem a Madrid a ser decisius per Catalunya.
Tens l'oportunitat de canviar-ho tot.
Pels drets, pels recursos, per la dignitat.
Vota junts.
España necesita un cambio de rumbo
que nos permita proteger lo que de verdad importa.
Santiago Abascal se compromete a construir la alternativa.
Vox va a terminar
con todas las leyes que dividen y destruyen.
Va a devolver la voz al pueblo español
para que recupere las riendas de su destino.
Este 23 de julio, vota lo que importa.
Vota Vox.
Avui som una Catalunya i una Espanya
que té cura, que protegeix.
Una Catalunya i una Espanya que avança.
Nosaltres sabem que aquest viatge no pot acabar aquí.
El proper 16 de juliol, a partir de les 11 del matí,
vine el nostre acte central de campanya
al Palau de Congressos de Montjuïc,
amb el president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez.
Amb tu, Catalunya avança. Amb tu, Espanya avança.
Deixa't enamorar per un estiu ple d'emocions.
Jo t'estimo igual
Siguis del venu sobremiada d'alguna cosa
A Espanya Ràdio i TV3, obre el cor a l'estiu més espacial.