Bon dia, us informa Neus Bonet-Vegant.
Els països de l'ONU han arribat aquesta matinada a un acord històric per protegir els oceans.
Han calgut més de 15 anys de feina i una negociació maratoniana amb 35 hores de reunions
continuades per obtenir un nou tractat que estableixi les bases per crear zones marines
més protegides en aigües internacionals.
L'objectiu és preservar el 30% dels oceans l'any 2030.
Entitats ecologistes com Greenpeace parlen de gran pas endavant,
ho apuntaven declaracions a Catalunya Informació, la responsable de Biodiversitat de Greenpeace,
Celia Ojeda-Martínez.
Este es un acuerdo histórico porque establece las bases
para proteger al menos el 30% de los océanos para 2030.
Y esto significa vida, significa biodiversidad, significa futuro,
significa lucha contra el cambio climático, significa muchísimas cosas.
El nou text també vol assegurar la conservació i l'ús sostenible de la diversitat biològica marina
de les aigües situades a més de 200 milles de la costa,
que són les compartides per diversos estats i gestionades per organismes internacionals.
Més notícies en Raül Flores.
Les bombers han controlat l'incendi en un edifici del passatge Roger de Llúria Sant al Gironès
en què 9 persones han resultat ferides, una d'elles en estat crític,
una greu i 7 més en estat lleu, segons el Servei d'Emergències Mèdiques.
L'avís s'ha rebut a les 8 del matí.
Ara s'investigen les causes del foc i s'avaluarà també l'estat amb què ha quedat l'edifici.
La Xina es marca uns objectius econòmics més moderats per aquest any.
En l'obertura de l'Assemblea Popular Nacional aquesta matinada passada,
el govern xinès es marca un creixement del 5% i preveu que la inflació arribi fins al 3%.
Paquín també ha advertit a Taiwan que lluitarà decididament contra la seva independència.
L'expresident del Brasil, Jair Bolsonaro, ha anunciat aquesta matinada
que té la intenció de tornar aviat al país per tornar a fer política.
Ara Bolsonaro viu als Estats Units amb a marxar dies abans
de traspassar la presidència del Brasil a l'ula de Silva.
En aquests moments dono gràcies a Déu per la meva segona vida
i també per la missió de ser president de Brasil per un mandat.
Però en el fons sento que aquesta missió no ha acabat.
La frugalitat ajudar a frenar l'envelliment i allargar la vida,
de fet és un dels elements comuns de les persones centenàries,
menjar poc, variat i amb molta moderació calòrica.
És també el cas de la catalana Maria Branyes,
que ahir va complir 116 anys i que és la persona més gran de tot el planeta.
Aquesta és una de les grans línies d'investigació científica sobre com viure més anys.
Ho ha explicat avui el metge, investigador i genetista Salvador Macip,
el suplement de Catalunya Ràdio.
Una de les coses que pots fer tu per frenar l'envelliment amb animals de laboratori
és el que es diu restricció calòrica, que és baixar moltíssim les calories.
O sigui, no és una dieta, sinó una cosa molt bèstia, que és menjar molt poc.
Perquè això activa una sèrie de mecanismes biològics
que fa que l'animal entre amb una mena d'hivernació, per dir-ho entre cometes,
que totes ralentegen una mica, i això permet allargar la vida molt.
Esports Albert Benet, Valladolid Espanyol i Barça València,
avui a la Lliga de Futbol, a les dues i pel tot gira de Catalunya Ràdio
el partit de l'Espanyol al camp de l'equip, que ara mateix marca el descens
i que té només tres punts.
A un quart de cinc i per la TDT, el Barça buscarà contra el València,
reformar el liderat i posar pressió a Madrid, que és a set punts,
i que jugarà més tard, a les nou del vespre al camp del Betis.
El Girona es manté un zem, 30 punts, tot i la derrota al camp del Getafe per 3 a 2.
Dels partits d'ahir també en destaca la golejada de l'Atlètic de Madrid
contra el Sevilla per 6 a 1, amb dos gols de Memphis, dos de Morata,
un de Griezmann i un altre de Carrasco.
A la Lliga femenina, aquest migdia, Barça-Vilareal, a les 12 i aquesta tarda a les 6,
llevant les planes Betis.
El Barça i el Liceu disputen aquest migdia, a Calafella, dos quarts d'una,
la final de la Copa Duque i Patins.
L'entrenador del Barça de bàsquet, Sara Giesquè Bixos,
qualifica la derrota a la pista del Saragossa de vergonyosa
i demana perdó a l'afició.
Derrota per 85 a 83, però l'equip laurana va arribar a perdre de 25 punts
a la primera part.
Derrota també del Girona i victòria del Manresa.
Aquest migdia, dos quarts d'una, joventut de Badalona-Múrcia.
Avui es disputa la prova de relleus del Mundial d'esquí de muntanya de 8 a 1.
El català Oriol Cardona aspira a medalla.
Aquest migdia, dos quarts d'una, es disputa el Catalunya-Suècia de Rubi,
partit del centenari de la Federació Catalana de Rubi a la Fuixarda.
Feia 6 anys des de 2017 que a Catalunya no jugava.
Fins aquí les notícies.
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT, la transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir d'un quart de quatre,
la TDT del Barça-València a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cada esclau.
L'esport ens ensenya que tirar endavant no és tan sols guanyar,
sinó aprendre a aixecar-se.
Per això a CaixaBank estem en l'esport sempre.
CaixaBank, tu i jo, nosaltres.
La Filmoteca de Catalunya presenta la retrospectiva Forever Godard,
un record obligat de Jean-Luc Godard.
Un cicle transversal estructurat en tres blocs
que mostra la influència cabdal del més trencador
dels cineastes sorgits de la novel·la.
Més informació a Filmoteca.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Les coses se mueven, però no diuen res.
És el nou treball de la coreògrafa Poliana Lima.
Una peça interpretada només per dones
que evoca els processos de transformació i repetició de la natura.
Del 9 al 11 de març al Mercat de les Flors.
Més informació a mercatflors.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Mitzquart de 12.
Mitzquart de 12.
Bon dia, Marina Porres.
Com estàs?
Estic bé.
Estàs veient la llum.
Estic veient la llum.
No us prengueu amb broma això de la grip que corre.
No en tinc ni idea.
Ho he passat molt malament.
Feia molt de temps que no m'ho passava.
Aneu molt en compte, tothom.
Fem una taula amb els col·laboradors del programa.
Hi ha una taula que hem preparat amb Joan Carlin,
Marina Porres i Jordi Puntí.
Un batibull de noms allà al mig.
No sé què en sortirà.
Amb Jordi Puntí ens portem molt bé.
Els altres no els conec.
Vine preparada.
Els conec de ser qui són.
Abans d'arribar tot això,
avui dedicarem un capítol de la Marina Porres
a una cosa molt estranya.
Hem titulat Cures de mar, no?
Sí.
No sabia com titular aquest capítol.
Aquest guió està fet abans que em posés tan malalta,
perquè si no és el que hauria hagut de fer jo.
No sabia com titular-ho,
però vull parlar de llibres, pel·lícules i cançons
que tenen com a tema un retira al mar.
Per això el títol diu Cures de mar.
És el que hauria d'haver anat a fer jo aquesta setmana.
No és una secció sobre les vacances
ni una secció sobre balnearis,
que al principi vaig pensar que podia ser,
sinó que aquesta idea
ens sona tant una mica de sinmonònica
que a la segle XIX d'anar al mar a descansar i a curar-se,
doncs avui vull parlar d'això.
Com és que hi has pensat?
Doncs perquè acabo de llegir un llibre que acaba d'arribar a les llibreries
que es titula Sanditon i que és d'una escriptora força citada
en aquesta secció, que és Jane Austen,
però és un dels seus llibres més desconeguts.
De fet, és una novel·la que ella va deixar inacabada
perquè va morir abans de poder-la tancar del tot,
i que no està acabada del tot,
però es pot llegir com una novel·la normal.
Aquest llibret, que és petit perquè és d'aquesta col·lecció
de cal carrer, que són llibres de butxaca,
l'ha publicat aquesta editorial i l'ha traduït la Núria Sales.
Què ens explica Sanditon?
Doncs Sanditon és el nom d'un poblet de la costa anglesa
que està al costat del mar
i que resulta que comença a ser famós per la zona
i que comença a consolidar com a destí turístic.
Llavors, per entendre'n, són els primers pobles de platja
i són famosos precisament perquè te n'hi pots anar
a descansar. Llavors, en aquest poble,
l'heroïna d'aquesta novel·la és la Charlotte,
una noia que arriba com a institutriu a Sanditon
i a través dels seus ulls veiem totes les trames
que comença a fer la família per la qual treballa.
Resulta que el pare de família és un senyor que confia
en cases del poble i convenc a gent perquè hi vagi de vacances,
és a dir, les primeres especulacions immobiliàries.
Però la cosa no acaba d'arrencar.
Llavors, té una dona que és massa tonta per aconsellar-lo bé
i està envoltat de personatges estrafolaris
que tampoc l'ajuden gens. De fet, és una de les novel·les
més còmiques de Genausten on tots els diàlegs
bàsicament són gent enfotent-se els uns dels altres.
Llavors, com sempre, Genausten, això sí,
el que compta és l'explicació moral del fons
que hi ha darrere d'això i, en aquest llibre,
hi ha la idea que els diners, sense una idea forta
que els sostinguin, no serveixen de res
i que els diners que són fàcils de guanyar són fàcils de perdre
i, per tant, també d'alguna manera
hi ha la idea que les coses que et surten fàcil
i gratis duren molt poc.
Llavors, és curiós veure com Genausten
desplega el seu talent per explicar tot això,
però sí que és veritat que he d'avisar que aquest és un llibre menor
de Genausten, és a dir, que només hi podeu anar un cop
que heu llegit els seus grans llibres, perquè es veuen
en detall coses que estan més ben explicades a altres novel·les.
Però, igualment, és molt interessant veure com havia fet servir
fets reals de la seva vida per explicar
els fets de Sanditon, perquè Genausten va viure
a la ciutat de Bath, que és una ciutat que és famosa
per les seves termes romanes i que era una mena
de lloc balneari on anava molta gent de peregrinació.
De fet, recomanació ex literària,
però si aneu a Bath, que és una ciutat molt bonica,
encara podeu visitar aquestes termes romanes
i també podeu visitar una de les rotondes
més antigues d'Anglaterra.
És una mena de jardí amb rotonda que emparca moltíssim.
I també hi ha en aquesta ciutat
un museu sobre la figura de Genausten
i cada primavera s'hi celebra una festa
on tota gent es disfressa com a l'època i com a Genausten
i són unes festivitats molt famoses a Bath.
Ja has estat a Bath?
Sí, a les festivitats Genausten no.
A Bath sí, molt bonic, realment mereix una escapada.
Això d'aquesta, si busqueu rotonda de Bath a Google,
és una cosa que a mi em va impressionar.
Aquesta és la història d'Anglaterra.
Això és el tràiler de Sandition?
Sí, és la sèrie d'aquest llibre mateix
que acabem de recomanar.
És una sèrie breu, dues temporades,
i la trobareu a Filmin.
A mi m'agrada molt veure-la, tot i que aviso
de la història de Sanditon.
El que m'agrada més és l'ambientació,
és una sèrie que està molt ben feta,
i realment imagines molt en què estava pensant Genausten
quan escrivia sobre aquest poble de platja al segle XVIII.
És a dir, que s'hi veuen molt bé les tendes
que muntaven la gent a la platja,
la gent passejant amb vestits lleugers al costat del mar
i les cases que són mig hotels, mig cases particulars
És veritat que en aquesta sèrie hi ha escenes una mica Bridgerton,
és a dir, que s'han animat a fer coses que Genausten
no posaria mai als seus llibres, però és interessant.
El càsting, que és veritat que també és una mica Bridgerton,
perquè són tots com molt guapos, sobretot
el protagonista masculí, que és el tió James,
que és un noi que s'ha fet molt famós ara perquè és el marit
triomfador i seductor de la segona temporada de White Lotus.
No sé si el teniu al cap.
La tens molt pendent.
Però és un noi d'aquests que el veus a la pantalla
i ja saps que cap senyor del cicle XVIII podia fer aquesta pinta,
però són coses que s'han de fer per vendre.
Però s'han dit on està bé. Música.
Música.
Avui, amb la Marina Porres, llibres, sèries i bandes sonores
a través de les cures de mar.
Això és Bobby Darin?
Sí, és una de les cançons que tria Bob Dylan,
el seu últim llibre, a la filosofia de la cançó moderna.
Dylan resumeix molt bé aquesta cançó quan diu
en aquesta cançó la teva felicitat t'espera
a l'altra banda del mar i per arribar-hi has de creuar
el gran desconegut.
També diu que Bobby Darin, que és un cantant que li encanta,
diu que és bo perquè ho manté tot simple
fins i tot si està cantant sobre el no res.
Diu que en aquesta cançó hi ha el mar, l'aire, les muntanyes,
les flors, tot flota i no toca mai el terra.
I és exactament l'esperit d'aquesta cançó
que l'he portada avui perquè té el mar de protagonista.
De fet, la cançó diu que en algun lloc més enllà del mar,
en algun lloc esperant-me, hi ha la meva amant
trepitjant la sorra d'aurada i mirant els vaixells com salpen
i m'està esperant en un lloc més enllà de les estrelles
i quan ens trobem a la costa ens farem un petó com sempre
i anirem feliços més enllà del mar.
Ja m'ho explicaràs a veure on t'està esperant, paciència.
Tot és aquest to de broma de lleugeresa
que és la gràcia de la cançó, és molt bona aquesta cançó.
I no will meet them for sure
We'll kiss just as before
Happy will be you down the sea
And never again I'll go sailing
No more sailing
So long sailing...
Quina porres Cures de mar després d'aquest Beyond the Sea
continuem amb un altre llibre.
Avui que parlem de Cures de mar
puc citar un dels meus preferits de tots els temps
perquè resulta que Marcel Proust, l'escriptor francès,
dedica tot un volum del seu llibre
A la recerca del temps perdut a parlar de Cures de mar
perquè ell té un volum que es titula
A l'ombra de les noies amb flor
i si ens posem en situació, o sigui,
és un llibre que explica la vida d'un narrador
a partir dels seus records.
Llavors, un narrador que, curiosament, com Marcel Proust,
sempre estava malalt i patia una malaltia respiratòria,
una mena d'asma, però molt heavy.
Llavors, aquesta malaltia respiratòria es curava
com tants metges recomanaven els segles...
bueno, hem dit els segles XIX i XX,
però en realitat no sé quina època passava,
però els llibres que jo he llegit passen molt
i quan algú tenia una malaltia respiratòria
li deien, bé, vés al mar i això ja et passarà.
Llavors, en aquest volum, a l'ombra de les noies amb flor,
el que tenim és que hi ha el jove narrador de la recerca,
se'n va un estiu a Balbec,
que és un poblet que és una estació balneària
i que té un gran hotel just a tocar del mar,
una mena de palauet luxós molt mític de l'Europa de la Belle Epoque
i que allotja l'estiu la creme de la creme
de la societat francesa.
Llavors, en aquest volum, a Balbec, mentre es cura
els seus pulmons amb l'aire del mar,
el narrador de la recerca descobreix ni més ni menys
que l'amor adolescent per primera vegada a la vida
per culpa d'unes noies que s'allotgen en aquest hotel
i que surten tot el dia juntes com una manada de gavines
que boletegen, que és una metàfora genial de Proust.
Llavors, entre aquestes noies hi ha una noia
que es diu Albertine, que és la noia que torturarà
el narrador durant alguns volums de la recerca,
d'aquí el narrador s'enamora tremendament
i on comencen les seves sospites de que,
amb les seves amigues, no només passen una estona bonica
a la vora del mar, sinó que quan estan soles pel balneari
s'estimen també entre elles i és la manera com entra
l'homosexualitat, diguéssim, a la recerca del temps perdut.
O sigui que Balbec és un tema important a la recerca
perquè és el detonant de moltes coses.
Llavors, pels curiosos i pels Proustians,
sàpigueu que Balbec és un poble imaginari,
però que existeix en realitat. És un poble que en realitat
es diu Kaburg i que el gran hotel Balbec
és el gran hotel Kaburg. I si el busqueu a Google,
la veritat és que us impressionarà molt.
És un hotel una mica car, vaig reafirmar-me
un altre cop l'altre dia quan ho buscava,
però Proustians del món és un viatge que hem de fer
a la vida, és a Normandia, o sigui que en realitat
tampoc està tan lluny i a més acaben d'obrir
un museu Proustia, o sigui que després de Bath
podeu anar cap a Kaburg.
Gran Hotel Budapest.
Sí, perquè si hi penso,
en les pel·lícules i hotels icònics,
encara que no siguin a la vora del mar,
m'ha vingut el cap aquest Gran Hotel Budapest,
que és una pel·lícula de Wes Anderson
que realment es va fer famosíssima quan va sortir
a l'Hotel Budapest.
És una pel·lícula de l'Hotel Budapest
que realment es va fer famosíssima quan va sortir.
Ho he mirat i pensava que es va estrenar ahir
i resulta que és del 2014, que realment fa molts anys.
És una història inspirada en un conte d'Estefan Sbaik
on un conserge i un dels seus empleats
tenen una mena de relació per encobrir un assassinat
que ha passat a l'hotel.
Llavors, Ralph Fiennes, un senyor que vaig veure ahir
quan vaig veure una pel·lícula es diu The Menu,
i fa un paper fantàstic de boig, com sempre.
I recordo que em va semblar molt boig aquesta pel·lícula
i m'ho vaig passar bé veient-la.
I me'n recordo sobretot de l'imaginari que neix de la pel·lícula,
perquè realment és d'aquells hotels de luxe estrambòtics
que es queden a la memòria de l'espectador
i és un dels grans exemples de com Wes Anderson
aconsegueix realment crear ambients icònics.
Amb la Marina Porres, un quart i mig de dotze del migdia,
de pantalles i de llibres vinculats al mar,
o hi ha ara?
Ai, sí, per tu.
Tot anava bé fins ara.
Puja, puja.
M'encanta aquesta intro, per això.
No sé cuándo me voy
Y no sé cuándo vuelvo
Si en tus ojos me pierdo
Y nadie la pidió
Pero estamos aquí
Yo no sé si fue Dios
Pero creo que lo vi
Cuando me besaste
No sé cuándo llegaste
Y no sé cuándo llegaste
La pura del miedo la tenes tú
Yo todo claro aunque se fue la luz
Ay, aprovéchame hoy
A veure, per què cantes sense obrir la boca?
Per què cantes sense vocalitzar?
És com quan el sents.
A mi, t'ho prometo que ja...
Rebeta, a un punt que ja em sap greu,
perquè és veritat que no té cap sentit
que em caigui tan bé Bad Bunny,
però és perquè tu el sents, és veritat que jo...
Això és de la humilitat que li he sentit jo, també t'ho dic.
Perquè tu ja ho he fet expressament de portar aquesta cançó,
perquè he portat la base aquesta de Gorillaz del principi,
que fa molt per tu.
Això és Gorillaz i Bad Bunny amb el Meus Nou de Gorillaz,
que és el grup d'Aimon Albert, no?
La base, clar, és aquest el problema,
per això l'he portat, perquè la base que està al principi,
jo sabia que a tu t'havia d'agradar, i llavors de sobte,
i romp aquest EI.
I com és sempre, és EI al principi.
Però és veritat que a mi em cau bé, em cau bé, és que és veritat.
L'he portada avui perquè...
A part de perquè sempre està bé portar-te a tu Bad Bunny,
perquè sé que realment et fa... et cau bé, també.
Hi ha una cançó que es diu Tormenta,
té com un ambient de platja i de mar de fons,
que és bastant marca de la casa de Bad Bunny.
És una cançó que explica que les coses bones de l'estiu s'acaben.
A veure, sorprèn amb la lírica de Bad Bunny, va.
I es diu Tormenta.
Doncs és una cançó que en realitat parla del que passa
quan el sol ja no és tan fort i algú plorant,
com canten aquí amb anglès de fons,
però si el món, si s'ha d'acabar tot lo bo,
si passa això, aprofita'm avui,
perquè demà me'n vaig i no sé quan torno.
I llavors, per tant, o ho fas ara o no és mai,
que és sempre aquest discurs Bad Bunny, però bueno,
no s'ha inventat ell el carpe diem, no el podem culpar.
Jo crec que el vers més maco és quan diu
jo no vull veure el món com crema, però una cosa tan maca
no me la puc perdre, també és molt esperit Bad Bunny.
I aprofito'm avui, també demà me'n vaig.
Acabarem amb un llibre.
Acabarem de Bad Bunny i de Thomas Mann
i tornem els llibres perquè si avui parlem de cures de mar,
no puc deixar de dir-vos que l'editorial
no van acabar de reditar La Muerta a Venècia,
un llibre clau sobre aquest tema. És el clàssic de Thomas Mann
que precisament va sobre un escriptor alemany
que arriba en un hotel de la costa de Venècia
és un hotel d'aquests de luxe com el gran hotel Balbec de Proust
on els turistes hi van per descansar a la platja
i per fer cures de mar. Allà, però,
aquest senyor es troba amb Tànsio, que és un adolescent polonès
que està de vacances amb la família, que és un noi guapíssim
i que es filtra com una mala cosa el cervell d'aquest escriptor
que porta la seva homosexualitat d'una manera molt tormentada.
Llavors, com a taló de fons de tot això,
hi ha l'epidèmia de cólera que està res amb Venècia
i que s'anirà infiltrant també en aquests turistes
que fan cures de mar com si fossin aliens a tot.
I encara, si tenim temps, podem acabar amb una cançó.
Gràcies.
La Màlera
És una cançó que és l'edatge de la cinquena sinfonia de Malher
i em serveix per recomanar-vos aquesta peça,
però alhora la pel·lícula que adapta aquest llibre del que estàvem parlant,
que és la mort a Venècia, jo crec que és una de les millors adaptacions,
podríem dir, del món, feta per Visconti.
I per si de cas no l'heu vista, doncs la busqueu sense falta
i sentireu com està tot molt ben pensat,
perquè aquesta música, com l'epidèmia de cólera,
com les preocupacions del seu protagonista,
doncs no us pot marxar del cervell. I està molt bé.
Avui amb la Marina Porres hem parlat del mar
a través d'aquestes peces de Malher, de Bad Bunny,
qui em diria que haguéssim ajuntat aquests dos artistes,
de Bobby Darin, de Sant Dixon, de la Mora Venècia,
de Gran Hotel Budapest a través de la Gran Pantalla
i dels llibres de Gen Osteen, de Praust i de Thomas Mann.
Marina Porres, ens veiem les cares amb tots els audients
dissabte que ve a la Sagrada Família.
Ara tornem al suplement amb el Roger Mas i el David Craven.
Doncs va, anem per feina.
Tenim tot a punt perquè arribis a més gent i a tot arreu.
Tenim una unitat mòbil.
Explica'ns què vols anunciar via WhatsApp.
Pren nota 677-09-1268
i t'hi ajudarem amb efectivitat, seguretat i enginy.
Hem de construir un coet en un mes?
Anuncia't a Catalunya Ràdio.
T'estem esperant.
Tens casa amb jardí o piscina? Transforma-la en Bressut.
Vols cobrir la piscina o busques una pèrgola bioclimàtica on relaxar-te?
Bressut té la solució.
Del 9 al 11 de març fem jornada de portes obertes amb promocions exclusives.
Visita'ns, estem a Cornellà, sortida 15 de la Ronda de Dalt.
Bressut, dóna vida al teu exterior.
Benvinguda, benvingut.
Si vols anunciar-te a Catalunya Ràdio, recorda,
i t'esperem via WhatsApp al 677-09-1268.
Anuncia't a Catalunya Ràdio.
T'estem esperant.
Viste qué maravilla de plantas y cómo me crecieron.
Les hablo, les digo cosas lindas, les leo poesía,
hasta les puse música.
¿Cómo pensás vos que no me van a crecer?
Flower Platinum Pambextra Nutrients.
Si creus que amb les idones hem de cobrar el mateix,
si fas teves les tasques de casa,
si aquí veus bellesa i aquí una família,
si penses que ella pot ser ingeniera o bombera,
o que els productes mensuals haurien de ser gratuïts.
Si creus que ningú t'ha de dir si o com has de ser mare,
si t'agrada ballar per tu,
vestir-te per tu sense que importi qui o com et mira,
et diré una cosa que potser no saps.
Ets feminista, perquè en els feminismes tot és començar.
Vuitema, Dia Internacional de les Dones.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Tinc 29 anys i soc nascuda de donant anònim.
No tinc accés a cap mena d'informació
sobre la meitat dels meus orígens.
Ho tinc prohibit.
Quan el teu fill et pregunta qui és el seu pare,
llavors t'adones de cop que l'anonimat no és el camí.
Si hagués de tornar a fer el tractament,
mai no triaria un donant anònim.
Jo només reclamo un dret.
Estem parlant d'una ocultació d'uns orígens.
Donants anònims, 30 minuts a TV3 aquesta nit.
L'app de Catalunya Ràdio evoluciona amb tu.
Sí, sí, amb l'aplicació Catalunya Ràdio sempre, sempre, sempre...
Cada cop més intuïtiva, més fàcil, més útil, més personal.
Entra-hi per seleccionar els teus continguts i programes preferits.
Configura les notificacions segons els teus temes d'interès
i la teva demarcació.
A més dels nostres quatre canals,
t'ofereix una selecció d'àudios a la carta,
una llista cada dia més gran i variada de podcasts
i continguts digitals exclusius.
Tot a l'aplicació de Catalunya Ràdio. Festa la teva!
Catalunya Mitzdia.
Catalunya Mitzdia.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
La pujada del salari mínim interprofesional
ha permès crear una poma adaptada al canvi climàtic.
Per seguir el fil del que passa aquí i al món,
el cap de setmana connecta-te a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Catalunya Mitzdia amb Neus Bonet
i els esports amb Maria Quixà.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Mitzdia amb la cap de setmana.
Passen quatre minuts de dos quarts de dotze.
Gràcies per atendre'ns.
Fins aquí el programa d'avui.
Bona nit.
Bona nit.
Aquesta hora, amb el Roger i el David, posem cançons.
Ho fan ells dos solets, perquè abandonem aquest estudi,
i ho fan al voltant d'un tema.
Cansons i conversa sobre una qüestió.
I avui aquesta qüestió l'ha triat el Roger Mas,
perquè venies amb una idea al cap, Roger.
Sí, perquè hi ha cançons molt boniques sobre això de l'assetjament.
No sé com dir-ho, de bullying sona lleig, assetjament sona molt...
Però aquests problemes de relacions...
Escolar o...?
Bàsicament s'entén sobretot de nens,
perquè de grans s'entén que les persones hi ha...
O assetjament laboral i bullying laboral.
També passa.
I mòbing, i tot té molts noms.
Però diguéssim que és un tema que ha passat sempre,
que és inherent a la condició humana,
i que fins fa poc temps no se n'ha parlat gaire,
i que a vegades hi ha cançons molt boniques,
perquè és un tema dur i que fa patir a molta gent.
Doncs avui posarem banda sonora. Tot vostre.
El suplement, amb Roger Mas i David Carabent.
Podem començar una mica d'optimisme,
perquè encara que sigui un tema dur tot té...
Hi ha una cançó de Dr. Prats que es diu Caminem Lluny,
té un videoclip molt bonic que passa en un institut,
on hi ha una noia que la va assetjant contínuament,
una colla d'altres noies,
i fins que al final hi ha un final feliç, no?
En un llac surt un drac darrere seu,
que és com si fos ella, no?,
que aprena a respondre i a trobar, a ocupar el seu lloc,
i tot s'acaba bé.
Caminem lluny. Ànims.
Mira com la nit avui s'encén
i el crit de la nostra gent
una sola veu que esclata
Mira com fas veure que no em sents
i com si no hi hagués després
valles perdent la millada.
Amor!
Digue'm si vas trobar la teva sort,
digue'm que et vas guardar tots els records.
No t'aturis quan no puguis més,
no et rendeixis quan no puguis més.
Digue'm que no hem canviat, que seguim endavant,
que aquesta lluita tindrà un gran final.
Hem vingut a tombar les fronteres per anar més enllà.
Caminem lluny.
I lluny canviem un món
que junts ens queda a prop.
Caminem lluny.
Clar, l'assetjament, de bullying, de modding
i de, diguéssim, de comportaments violents
n'hi ha a tot el món,
però, clar, som un país, nosaltres,
que fins bastant ganàpies no deixem la casa dels pares
o la família, som un país molt catòlic en aquest sentit.
I als països angloamericans, digue'm, la tradició fa que
els joves abandonin ràpidament la casa
i vagin a aquests campos a fer les high schools,
digue'm, els vaixillerats, i marxin canviant de ciutat,
de manera que tots aquests processos,
digue'm, assetjament escolar, violacions en campos,
situacions d'utilització d'armes en campos universitaris,
està a l'ordre del dia.
I, clar, això ha quedat documentat
en moltíssimes cançons des de fa molts anys,
és a dir, ja no des d'ara, sinó fa molts anys.
Un dels primers exemples que tenim és el...
el primer èxit, et diria jo, de Pel Jam,
amb aquella cançó que es deia Jeremy,
que va guanyar tots els premis en un videoclip,
que ens il·lustrava la vida del Jeremy, bueno, la mort,
de Jeremy Wade Dell,
que és un noi que es va suïcidar
davant dels seus companys de classe amb una pistola.
Amb una pistola.
L'Emin, el seu fill,
arms raised in feet,
a death lay in pools of maroon blooms.
And daddy didn't give a sensor,
oh, to the fact that mommy didn't care.
King Jeremy, the wicked,
all the world is a world,
Jeremy's born in the last day.
Jeremy's born in the last day.
Sents Lady Bader com cantava.
Això és el disc que es va publicar,
és el primer disc que es deia Ten, i és del 91,
que em canta amb aquesta passió tan bestial,
i a mi em segueix posant els pèls de punta
a la intensitat interpretativa de Lady Bader,
la força amb la que van aparèixer,
en aquell context que hi havia anir.
És el gruny desiatil a tot drap.
Jo ara canviaré una mica de tercio,
perquè posaré una cançó d'humor de l'any 68,
que és de Natxi, dels principis ens veia Natxi,
que cantau Tom i l'anés, a Cabaretero.
Una cosa que feia molt riure a l'època,
i que potser ara no faria tant riure,
és aquesta cosa de l'exclusió.
Tota la cançó està parlant d'una altra estona,
anava a fer alguna trestada cap aquí cap allà,
i sempre n'hi ha un que diu,
jo també vinc, i diuen, no, tu no, per què no?
Jo era aquest nen petit, era aquest nen.
Quin dels dos?
El que em fotien fora,
el més gran, jo era el pesat que el seguia a tot arreu,
i els dos m'engegaven, s'escapaven de mi.
Doncs vengo aquí, no, tu no, ens veia el Natxi.
Doncs vengo aquí, no, tu no, ens veia el Natxi.
Venga aquí, no, tu no, venga aquí, no, tu no, venga aquí, no, tu no.
¿Pero por qué? ¿Por qué no?
Fins al punt va ser tan famosa aquesta cançó que a partir d'una edat,
a qualsevol italià, de partir d'una edat, quan s'està amb coll o algú es diu
jo també vinc, es respon automàticament no, tu no, fent referència a la cançó.
No vull dir que la cançó és simpàtica, però el meu poner és que segurament
avui dia no es faria una cançó sobre això i no faria la gràcia que va fer l'època
perquè abans, més aviat es pensava que la persona que li tocava
patir aquests petits abusos a vegades era ell el que sabia espavilar,
imposar-se'n i aleshores es podia fer broma tranquil·lament i el mateix fet
d'una cançó ja seria com una mica fer bullying, no?
Mira, un èxit relativament... ara, anava a dir actual, però ja té deu anys,
és l'Elephant de Taimin Pala, jo crec que és amb aquest single, segurament,
amb què es van fer celebrar mundialment, que és en realitat el retrat d'un bully,
d'un galifardeu, diguéssim, d'un d'aquests que va fardant a classe...
d'un d'aquests tios forts, impressionant, i que va de...
d'aquests que en sent ciència és un d'aquests que pensa que ho sap tot
i que s'imposa pel seu físic.
Una meravella de Taimin Pala.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Això és Elephant de Taimin Pala, el seu segon àlbum, Lonerism, del 2012.
Aquest atredor, quan va anar al Tenko a Sant Remo,
van convidar un artista francès que es diu Ben Aver,
i va cantar una cançó preciosa, la va explicar una mica,
que es diu Jo Sóc d'Aquelles,
una cançó cantada en primera persona, és ella qui canta la cançó,
és l'Elephant de Taimin Pala,
és l'altre artista que va fer la cançó,
és l'altre artista que va fer la cançó,
és l'altre artista que va fer la cançó,
és l'altre artista que va fer la cançó,
és l'altre artista que va fer la cançó,
és l'altre artista que va fer la cançó,
és l'altre artista que va fer la cançó,
és l'altre artista que va fer la cançó,
és l'altre artista que va fer la cançó,
és l'altre artista que va fer aixecar-se l' trader entre con contradiction,
és l'altre artista que va fer la cançó,
és l'altre artista que va fer la cançó,
és l'altre artista que va fer la cançó,
és l'altre artista que va fer la cançó,
és l'altre artista que va fer la cançó,
es diu Jo Sóc d'Aquelles,
és l'altre artista que va fer la cançó,
és l'altre artista que va fer la cançó.
L'altre artista que va fer la cançó.
L'altre artista que va fer la cançó.
L'altre artista que va fer la cançó.
L'altre artista que va fer la cançó.
L'altre artista que va fer la cançó.
L'altre artista que va fer la cançó.
L'altre artista que va fer la cançó.
L'altre artista que va fer la cançó.
L'altre artista.
Lady Gaga, quina baüassa, eh?
Sí, senyor.
Portem-t'ho.
Brutal.
Roger Mas i David Carabent, m'ha agradat molt aquesta selecció avui sobre l'assatjament que heu fet musicalment.
El que em pensava que es podria vestir amb...
Sí, amb estanta música.
No, no, hi ha moltíssima, moltíssima.
Totes aquestes grans dives nord-americanes...
La meitat de les pleques dels vuitantes.
Clar, la Taylor Suza en té, la Dua Lipa en té, amb moltes d'aquestes...
És collo, no?, tot el temps.
Roger Mas i David Carabent, moltes gràcies.
Petita pausa i ara tornem al suplement.
El suplement.
Amb Roger escapa.
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir d'un quart de quatre, la TDT del Barça-València a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cadasclou.
L'esport ens ensenya que tirar endavant no és tan sols guanyar,
sinó aprendre a aixecar-se.
Per això a CaixaBank estem en l'esport.
Sempre.
CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Dam, assistència sanitària, RAC, Solideo i CaixaBank.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
L'Holala, el festival de cinema francòfon de Barcelona,
celebra la seva cinquena edició.
Del 1 al 8 de març, a l'Institut francès i al cinema Girona,
hi trobareu una selecció de pel·lícules inèdites
amb versió original subtitulada
amb el millor cinema francòfon del moment.
Més informació a holalafinfestival.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln. Lincoln. Lincoln.
Arriba el Black Music Festival,
el festival de música negre de Catalunya.
Del 1 al 26 de març, The Temptations,
The Maines Quiz, Lucky Dolly, Jack Brotman,
Monique McConan d'Original Jazz Orchestra,
Les Niñas del Corro, Senyor Oca i molts més.
Més informació a blackmusicfestival.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln. Lincoln. Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Els diumenges al migdia,
El Suplement obrim el dominical.
Tres quarts i mig de dotze del migdia,
de seguida comença el dominical.
Abans però, sempre tenim la previsió del meteoròleg.
Bon dia. Bon dia i bona hora.
Bon dia de nou des de les instal·lacions de TV3.
Jofre, com estàs? Molt bé, molt bé.
Jofre, què tal, com anem?
Bon dia.
Hem de parlar de totes les conseqüències de la Gran Nevada
que vam tenir la setmana passada,
la matinada de diumenge a dilluns.
Tenim informació que l'os ha tornat a Catalunya,
l'os polar del cercle polar àrtic ha arribat al Maresme.
Hi ha una petita colònia.
S'han quedat violents.
S'ha d'anar en compte que són violents.
S'ha d'anar molt en compte.
El que noto francès és que no n'hi va haver, al final.
No, perdona, però és que va nevar, nevar, nevar,
no ho va parar, no sé si et vas aixecar
i vas poder veure l'estampa nevada de...
Era com una capa fina, fina de res,
que va sortir el sol i va desaparèixer.
No, no, perdona, perquè hi ha informacions que l'ha vinguda diagonal.
Encara hi ha iglús que no s'han pogut desfer.
Desglars, gent esquiant per sitges...
Sí, gent esquiant per sitges.
I aquesta nit, atenció, perquè poden hi haver noves nevades
a cotes molt baixes.
Nevades a cotes baixes, avui?
No és el que ens ha explicat el Jofre a primera hora.
No, no, no seria això.
Ja sabeu que és una mica el bacari d'aquí,
del servei meteorològic de Catalunya.
És conservador, el Jofre és conservador.
Tot va estirar una mica de la moto.
Hi ha uns mapes...
Bueno, va engrescar molta gent.
Home, sí, va engrescar.
Jo tota la nit despert amb els descansos posats.
Es veu que tota la plaga de sanglars que hi havia a Collserola
està morta pel fred.
I els conills del Sagria també.
Tots congelats i tots morts, Jofre, la veritat.
Bueno, era la situació meteorològica,
perquè es dongui una situació d'aquest estil,
sí que realment costa molt.
Llavors això ja ha engrescat d'entrada.
Ara, els efectes finals, la veritat és que,
més enllà del que va fer,
almenys a nivell meteorològic no ens va de cebre.
Sí, molt soroll per no res, digueu-ho.
Bueno, va nevar, va nevar, home, va caure plang, plang.
Els meteoròlegs us dediqueu a inflar aquí el globus
i després, escolta'm, tota la nit d'espera esperant.
Jo li havia promès al meu nen
que veuria la neu per primera vegada a Sabadell.
I, escolta'm, tota la nit allò amb els ulls com unes taronges.
Perdona, a Terrassa no la vam veure.
Sí, no, i a Sabadell també.
No volia aquí crear un conflicte entre Sabadell i Terrassa.
Sí, el que passa és que, bé, en fi, ja sabem els meteoròlegs.
Sempre tot és culpa nostra.
No, no, no, no, no.
Els mapes deien, evidentment, que nevaria, va nevar,
gran nevada, jo crec que serà recordada.
Sí, recordada.
Escolta, anem per feina.
La primera pregunta, qui era?
La previsió del meteoròleg, endavant.
Era el silencerte, és aquesta.
La primera. Tranquil, tranquilet, Mauri.
Està dient que si els meus mapes no sé què...
No, no.
Va, digues, les previsions.
Va, la primera previsió.
Dissabte que ve fem un programa especial
a la Sagrada Família, on no va nevar.
Han marcat en la gira per celebrar els 35 anys del suplement.
He mirat l'aplicació del temps a l'iPhone
i veig que de cara a dissabte hi haurà una pujada
de temperatura a Barcelona, brutal,
que arribarà als 26 graus de màxima marca aquí a l'iPhone.
La pregunta és...
Hi arribarem?
A veure, podem fer un petit exercici ràpid?
No sé si teniu disponibilitat.
Els mòbils els teniu a mà?
Sí, sí, sí.
Podeu tots mirar què us dona?
A la Sagrada Família, eh?
Bueno, Barcelona. No cal apurar tant.
Però ara mateix o quin dia?
Clar, clar, clar.
No, dissabte, dissabte, eh?
Sí, sí.
El meu, per exemple, la meva aplicació dona 24.
El meu també.
24, sí.
Abans sortia 26, eh?
Aquí és on vaig.
23 a mi em sortia.
Això són automatismes que es van actualitzant
i van variant i més a tants dies vista.
Per tant, un parell d'hores ja ha baixat dos graus, això.
Rebaixes, anem, eh?
Per tant, les respostes que no, Xofre.
Les respostes que no, Xofre?
Sí que hi ha una...
Us explico la resposta.
Hi ha una pujada progressiva del termòmetre
i sí que entre dijous i dissabte
ve una situació de caloreta.
Per tant, ens decantarem més amb valors
entre els 20 a 24.
Tot i així s'ha d'anar en compte perquè
tot això no t'explica ni l'iPhone ni l'Android, eh?
En aquesta època de l'any la temperatura del mar
està molt baixa i quan hi ha aquestes grupades càlides
al rand de costa i a la ciutat de Barcelona
potser s'han cogat, estan a 24 o 25
i a la ciutat de Barcelona
no passen dels 17 graus amb núvols baixos.
Per tant, això ho haurem d'anar seguint, però 26 no.
26 no.
Però jo...
Veieu que és important el matemòleg?
És important.
És tan important, eh, que...
Mira, estem aplaudint aquí, eh?
Ai, com que estàs aplaudint...
Això és a TV3, eh?
A veure, Boris, digues què passa, Boris.
Endavant, digues.
Veo que estàs a mirar el 324.
És veritat, estàs en directe al 324
en directe a Catalunya Ràdio.
Cuéntanos tu secreto para la omnipotencia.
Està gravat, allò, home, està gravat.
I, a més, amb què estaves aplaudint, exactament?
No, no, jo soc ventrilo que ara estic presentant
i estic parlant amb vosaltres alhora.
Va, perquè cada cop que et gires cap al mapa
pots aprofitar i parlar directament amb la ràdio.
És així.
Va, mira, ara engegaré, veus?
M'he girat, ara senyalo.
Sí, sí, sí.
Està bé tot el mismo!
En directe a Catalunya Ràdio i el 324 a la vegada.
I ara plego, ja.
Ara vinga, va, adeu, anunci i nova roda.
Vinga, tornem-hi.
Vinga, va, segona previsió.
També vinculada al programa que farem dissabte que ve.
En Roger Escapa,
dubte de si al programa del Sagrada Família
hi ha d'haver aquesta secció el dominical
o no hi ha de ser.
Aquí m'esteu posant amb un compromís entre vosaltres,
jo no hi vull ficar.
No tinc nassos d'emportar-me al dominical de Sagrada Família.
Això ho ha de decidir el Roger,
jo no em posaré en contra.
Tu què dius jo, fracassió?
Això t'aprendreà del temps que disposis.
No, de temps en tinc, de temps en tinc.
Fa set hores de programa, de temps en tinc.
Bueno, riure va bé, sempre ve una mica de...
Veus? Una mica de riure va bé.
No ho sé jo, home.
No ho sé jo, com peirà la Sagrada Família
quan em porti allà l'humil del dominical.
Va, tercera i última previsió, em sembla.
Dissabte que ve hi ha un partit molt interessant de futbol
entre...
Resultat, minut i resultat.
Madrid-Espanyol. La pregunta és qui perdrà.
Bé, són dues preguntes, no?
És a dir, Espanyol-Barça, ja està.
Fantàstic. Gràcies, Jofre, fins ara.
Que vagi molt bé.