A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte 14 d'octubre del 2023.
Avui al suplement es veu també el grup Godó des d'aquí, l'edifici.
Ah, sí, sí, sí, mira, aquell d'allà, que té la capçalera verda, sí, sí.
Ara fa 3 mesos que no et poses davant d'un micròfon.
Sí, mira, ara per primera vegada.
Com ho portes? Com estàs?
Molt bé.
Alberto es torna a posar davant d'un micròfon després del seu adeu a RAC1.
Hem anat d'excursió amb ell fins dalt de la muntanya pelada del Carmel
per parlar de les coses importants.
L'amor, la feina, els viatges, els pares, l'amistat...
En castellat t'ho has plantejat mai? Provar-ho?
No en sabria.
No en sabria, no tant per la llengua,
perquè jo crec que la llengua la pots acabar entrenant
i jo tinc certa facilitat per les llengües estrangeres,
però no sé a qui em dirigeixo, saps, parlant per Espanya.
I crec que això és un hàndicap que tindries, que ho pots fer, eh?
Però tinc la sensació que ara parlant amb aquest micro de Catalunya Ràdio,
amb el de RAC1, quan estàs a TV3,
tens la sensació que saps a qui et dirigeix, saps quin és el públic.
A Espanya tinc la sensació que ho conec menys i que em costaria més
i que això seria un hàndicap.
En tot cas, no m'ha interessat i...
T'ho han arribat a proposar?
Sí, sí, m'han proposat fa anys, ara ja.
A partir de dos quarts d'onze, avui, la conversa sencera,
unes setmanes abans que l'Albert Ohm estreni nou programa TV3,
una altra història.
Avui, Albert Ohm, el suplement, tot plegat en un matí de dissabte,
on també ens visitarà Mònica Tarribas,
en qui parlem de la seva vessant com a professora universitària
durant més de 30 anys.
I analitzarem com ha canviat l'actitud dels alumnes a classe
al llarg de tres dècades, especialment amb l'ús del telèfon mòbil,
que ara sembla que educació també vol regular les aules catalanes.
Amb la Rebeca Rodríguez, nou capítol de la jugular,
també tirem el Pep Nogué avui parlant de mel,
la Maica Navarro, com cada dissabte a les 10,
Tertúlia a les 9, a deu revolta,
Josep Maria Martí Rigao, Núria Martínez Ribot,
Elisenda Roca, amb una mirada posada, evidentment,
a la guerra Israel-Gaza.
Tot això en aquest matí de dissabte 14 d'octubre del 2023.
De seguida arriba el Quim Rotllant amb el mans,
i també el Miqui Puig i l'Olga Avalos
amb tota la música per posar-nos el despertador,
perquè aquí serem des de la 6 i fins a la 1 del migdia.
No fem pont.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Gemma Bonet. Bon dia, Gemma.
Hola, bon dia.
I avui, quan fa just una setmana de l'atac de Hamas a territori israelià,
ja està en marxa el compte enrere perquè Israel comenci la gran operació militar terrestre a Gaza.
L'exèrcit israelià va llançar-hi un ultimàtum perquè els ciutadans de la Franja
abandonin el nord de la regió abans de començar l'entrada terrestre dels seus soldats.
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, feia aquest advertiment.
Estem atacant els nostres enemics amb una força sense precedents.
Recalco, això és només el començament.
Els nostres enemics només han començat a pagar el preu.
I no detallo el que ha de venir.
Però dic que això només és el principi.
Mentrestant, milers de ciutadans palestins fugen massivament cap al sud.
Molts comparen aquest èxode amb la Nakba, el trasllat massiu de palestins
durant la guerra del 1948 que va envoltar la creació de l'estat d'Israel.
Els va passar als nostres avis.
Ara ens passa a nosaltres.
En el passat els nostres pares i ara nosaltres.
Ens estan fent fora.
Això estava planificat.
Gas està destruïda.
És una catàstrofe.
A França s'eleva al màxim el nivell d'alerta terrorista
després de l'atemptat d'ahir en què un mestre va morir d'una ganivetada
en un institut d'arràs al nord del país.
La policia va detenir l'automaterial de l'assassinat i també set persones més.
En una altra zona del país, la policia també va detenir un home
armat amb un ganivet com a sospitós de voler cometre un altre atemptat.
I aquí Junts per Catalunya assegura que són lluny d'un acord per investir Pedro Sánchez.
La portaveu de Junts, Míriam Nogueres, es va reunir ahir amb Pedro Sánchez durant més d'una hora.
Una trobada que va servir, segons Nogueres, per constatar que el pacte ara mateix no és possible.
Continuem lluny d'aquest compromís històric.
Si es tracta de fer allò que s'ha fet en els darrers quatre anys,
aleshores és que no són els vots de Junts aquells que estan buscant.
Els preus continuen pujant al mes de setembre
i situen l'IPC interanual en el 3,4% a Catalunya,
nou dècimes més que el mes d'agost.
S'encareixen sobretot els aliments, quasi un 10% més cars que fa un any.
L'oli d'oliva arriba a preu rècords,
amb un encariment anual de prop d'un 70%.
El 75% de les llars d'infants han detectat
que les criatures sobreexposades a les pantalles
tenen retards globals en el desenvolupament.
És una de les conclusions de l'enquesta
que ha fet l'Associació Catalana de Llargs d'Infants
en 130 escoles bressol privades catalanes.
Segons la portaveu d'aquesta associació, Ruth Baqués,
no s'haurien de fer continguts pensats per criatures de 0 a 3 anys.
Crec que hauria bé que no es fessin continguts de pantalles per nens petits,
que les empreses no els fessin.
Un ocellet que t'ensenya els colors en anglès,
a la pantalla no t'està ensenyant res, t'està fent mal.
Premi honorífic del Festival de Cinema de Sitges
per al creador dels efectes especials de Jurassic Park,
Phil Tippett,
pioner de l'efecte conegut com a stop motion.
Tippett té un Òscar per aquesta pel·lícula
i també un altre pel seu treball,
El retorn del Jedi, de Stars Wars.
Avui serà el torn del japonès Hideo Nakata,
guardonat pel seu cinema de terror.
I en esports, l'italià Luca Marini
fa la pol del Gran Premi d'Indonèsia de MotoGP
amb rècord de pista.
L'acompanyaran a la primera fila
Maverick, Vinyales i Aleix Espargaró.
Marc Márquez sortirà vuitè.
La cursa esprint a les nou en directe
pel web i l'app de Catalunya Ràdio.
I ahir el Barça de bàsquet va guanyar
per 68 a 77 en la segona jornada
de l'Eurolliga contra l'Olimpia Cos.
És la segona victòria en dos partits
dels de Roger Grimau a Europa.
Alejandro Valde no té cap lesió important
i, per tant, podrà jugar al pròxim partit de Lliga.
Per la seva banda, Patrick Guijarro
va assegurar ahir al tot costa
que encara queden molts canvis per fer
a la Federació Espanyola de Futbol.
I a segona, l'Espanyol juga avui
contra el Valladolid.
Lluís García no podrà comptar
amb Pol Lozano, Keidi Baren
ni Salvi Sánchez, que estan lesionats.
El món és el que ens desperta.
Això és meravellós i no figura en cap guia.
fa 100 anys, allà on abans hi havia 500 persones,
ara n'hi ha 10.
El Paquistà no va anar a veure valls,
que em vaig quedar com.
Podríem arribar a dir que és un estat mental.
Sortir i no saber on arribes.
És el món més proper a la felicitat que heu sentit.
Els viatgers de la Gran Anaconda,
amb Toni Arbonès.
Perquè el món no és sempre com ens l'ensenyen.
Els dissabtes, de 3 a 4 de la tarda.
I tota la setmana a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Des que surt el sol fins l'hora de dinar.
En Roger escapa.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio.
Els dissabtes, a l'hora que encara no ha sortit el sol,
el suplement és sinònim de cultura d'arrel.
Arriba al mans.
A Catalunya Ràdio, mans, amb Quim Rotllant.
Bon dia i bona hora.
Benvinguts una setmana més, un dissabte més a Catalunya Ràdio,
on comencem al mans, amb tota la real, a la Ràdio Nacional.
Avui, amb tota la força de la cultura popular,
un programa molt marcat pel postfira mediterrani,
a la fira de Manresa, i és que es van veure i sentir coses impressionants d'algunes.
En parlarem, aquest programa.
I també ens anirem amb dos festivals al Baix Llobregat
que se celebra en aquest octubre.
Un és, temuda, a Sant Climent del Llobregat,
tant avui com demà, un festival de teatre, música i dansa.
I l'altre, ja a la setmana que entrem,
es plugues de Llobregat al festival Arrelat.
Tot a l'arrel, a la Ràdio Nacional.
Aquest és el mans.
I novetats musicals que us oferim en aquest mans,
que comença ara mateix i que us servim
amb en Josep Lluís Santiso i Sarasa al muntatge musical,
la Mònica Muñoz, Montsalvi a la producció
i Quim Rullan i Valls a la locució.
El mans, per tant, amb tota la real, a la Ràdio Nacional.
Els dissabtes de 6 a 7 del matí,
mans, amb Quim Rullan.
Comencem.
I ho fem amb novetats,
com són aquesta de les Val Camparadeus Orquestra,
un avançament de fa pocs dies.
A Impaciència.
A Impaciència.
A Impaciència.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
més enllà fins i tot i avançar-nos parlant de futur.
Exacte, ens agradava molt de fer aquesta proposta,
ja que sempre parlem de mirar a l'arrel, a la tradició, a la cultura popular,
que tot això no va deslligat de mirar endavant, al contrari,
de mirar endavant, de mirar futur,
i per això aquest any volíem fer aquest joc que mirem a l'arrel,
però per parlar en futur,
i per això tot aquest debat, aquests projectes
que els artistes ja ens havien presentat entorn de la intel·ligència artificial,
i hem volgut ficar aquest focus aquí per veure que
tradició i intel·ligència artificial poden anar de la mà
com a qualsevol art o qualsevol artista que crea,
doncs aquests artistes que treballen en la tradició i la cultura popular
també és una eina més que poden tenir en el seu...
com a eina i com a recurs.
Aquests que escoltem són els Trèbol,
els guanyadors de l'edició d'enguany del concurs Sons de la Mediterrània.
La final va ser en el marc de la Fira,
amb dues formacions més, Groving Cat i Glòria Rivera,
que van mostrar el potencial de la música d'arrel al nostre país.
Jordi Martí, de la revista Enderroc,
un dels organitzadors del Sardama,
parlava d'aquesta manera del concurs i del resultat.
Ens hem trobat una cosa que ens trobem sovint,
cada any ho comentem pràcticament,
que és aquesta divergència de línies,
que és saludable d'altra banda,
però pel jurat és difícil després valorar i comparar.
Però sí que aquest any s'ha triat una línia
que és la del grup Trèbol,
que és un grup molt jove
i també de formació molt recent,
però que tenen molta qualitat,
sobretot interpretant repertori d'arreu el tradicional,
d'arreu dels països catalans,
amb un format que dona molt de joc,
Graia i Flaviol,
al costat de teclats i bateria,
i que sobretot tenen per davant molt de camp per córrer.
Aquí una de les apostes que fa el jurat
és precisament aquest recorregut que se l'intueix,
sobretot per la joventut del grup.
Sí, sí, sí.
Es tenen en compte diverses coses,
però aquesta, com tu dius, és important, no?
I sovint hi ha, per exemple, l'exemple de Criatures, no?
Que és un grup que està fent una carrera important i consolidada
i ells sempre ho diuen,
que al concurs els hi va ser com una empenta,
un trampolí important, no?
I això s'ha de pensar,
i en el cas de Trèbol creiem que al concurs
els hi pot ser una bona ajuda.
Les altres propostes, de tota manera,
es van apuntar a línies molt interessants.
Sí, sí, sí.
I, de fet, parlant amb tots tres, els finalistes,
doncs tots tres continuaran fent feina
i amb la seva línia, no?
Però, com dius, són línies molt diferents.
Els Grooving Cat ja és un grup més fet, no?
Músics més fets i amb una proposta de bai folk
que s'emmirava ja molt en el ball occità
i el ball francès
i que ho porta aquí amb tendències electròniques
i és molt interessant
i ells aprofundiran en aquesta línia.
I després la Glòria Rivera,
que treballa i actualitza
un material que jo crec que demana crits,
que és el treball i que és el cuplet.
El concurs Sons de la Mediterrània
està organitzat pel Centre Cartesà Tradicionari,
és el grup d'Andarra,
com el suport de Fira Mediterrània
i també de l'ICAT Mans i del Mans.
S'adreça a grups i solistes emergents
que presenten propostes renovadores del folk
i les músiques d'arrel.
Fins ara, els guanyadors del concurs
hi ha formacions com, per exemple,
els grullers de sa factoria,
que van ser els primers guanyadors el 2008,
a Mansalva,
o també formacions que han sigut molt conegudes,
com, per exemple,
les Balcamparadais Orquestra
o les Roba Estesa,
entre molts d'altres,
a les últimes edicions,
Marc Grimal o bé Boom Diti.
Com a guanyadors del concurs,
els Trèvol gravaran un treball discogràfic
que es presentarà a l'edició de l'any que ve
de la fira mediterrània,
i també actuaran els tradicionaris,
el circuit folk,
el film PT,
el músic a l'avió del Vendrell,
l'inno Catalònia de Banyoles.
A més a més,
participaran al l'obrador de la fira,
un programa d'acompanyament artístic
que des de fa un parell d'anys serveix
per estimular la nova creació
al voltant de la cultura popular i tradicional.
Doncs, Trèvol,
dels que se'n sentirà molt a parlar segur,
ells són la Laia Gluck,
la Leoni Martet,
en Bernat Garcés i en Martí Fleta.
Doncs, per nosaltres,
representa un mot de confiança molt gran
i una empenta com a grup que estem,
que no portem ni sis mesos toquen junts,
i ens fa molta il·lusió
perquè no ens ho esperàvem gens,
i, clar, ens plantegem que creiem
que ve un any molt xulo
i ple d'experiències,
que crec que seran molt boniques,
tant personalment com a grup,
i ens fa molta il·lusió poder-ho viure,
les quatre juntes.
Crec que guardarem el mateix,
més o menys, program que tenim ara
i intentarem fer coses noves
per anar en un camí una mica diferent,
no ho sé,
però crec que guardarem peça d'aquest program,
que és el program que hem començat a fer
i que funciona.
Jo, personalment, no coneixia
l'altra gent que participava,
no estava massa enterat,
llavors, fins que no vam escoltar
els altres concerts
que van trucar després de nosaltres,
no vaig com poder escoltar realment
quines eren les altres propostes,
no?, llavors,
era una mica com sobre la marxa
anar escoltant i dir,
ai, mira, això s'assembla més
al que fem nosaltres,
això no s'assembla gens
al que fem nosaltres,
i, bueno,
anar escoltant com un concert més,
no?, al cop ja l'ha fet.
No us vau collonir,
al sentir-ho us hagués de pensar,
hòstia.
Bueno, sí que...
Clar, nosaltres,
al cap i a la fi,
som gent que tampoc tenim
molta experiència dalt d'escenaris així de grans,
i no portem ni molt de tretzo,
ni molta, no sé,
ni el vestuari, ni res.
És com,
som una mica encara d'estar per casa,
com a mínim,
amb la posta en escena.
Llavors,
doncs sí que,
no sé,
confiavem més,
doncs,
en el nostre directe
o en la música que fem,
més que en altres coses,
no sé.
Sí, personalment,
per mi també és una responsabilitat
perquè ells tres sí que estan a l'esmuc,
però jo no estic.
Llavors,
bé, però,
no, sí,
jo crec que aquest any
ens hem de posar les piles,
i, no sé,
quan vam guanyar el premi va ser com,
ui,
ara s'ha girat molta feina,
haurem de currar,
fer un disc,
tot això,
però sí,
també com que apostin tant per tu
i pel fet de ser jove
i com que acadèmicament,
si és una persona preparada,
llavors és com un,
he de mostrar aquestes coses.

Si he corregut terreny,
Estar aquí a Sant Mó.
Al Pradió per Pinyà,
Al Pradió per Pinyà,
Al Basos i al Llobregat.
Hem sentit l'um a la guanyera,
són els trèvols, els guanyadors d'aquest concurs,
sants de la Mediterrània.
Tot a l'arrel, a la Ràdio Nacional.
Aquest és el mans.
Us parlem ara de dues propostes de dansa
que s'hi van poder veure en aquesta Mediterrània.
Una és la proposta de la companyia basca
Auqueran Dansa.
Vam presentar a Iuri,
davant d'un públic entregadíssim
que en molts casos diumenge va repetir.
Van fer dues representacions a la fira.
En vam poder parlar amb el seu director,
l'Edu Mouramendiaraz.
Ego, hablanos de esta propuesta
que has presentado en Manresa.
¿Es carácter, no?
Sí, carácter.
En su día pusimos el nombre de Iuri,
que significa carácter, personalidad.
Y eso es lo que queríamos demostrar
con este espectáculo de calle,
que es por primera vez que hacemos en Cataluña.
Estábamos súper contentos.
Y al final es el carácter
y la personalidad que tiene el pueblo vasco.
Y bueno, a través de la danza
intentamos representar nuestra cultura,
que es lo que hemos hecho
con este espectáculo que se llama Iuri.
Desde la distancia
y con el desconocimiento de la cultura vasca,
¿se ven, se puede notar
la manera que tienen los vascos
de entender la danza tradicional
de una manera muy natural
y muy contemporaneizada?
Supongo que este es el objetivo.
Sí, este es el objetivo.
Es el objetivo de la compañía
que ya llevamos 26 años,
partimos de la danza tradicional
y al final, bueno,
pues creamos nuevos lenguajes
más contemporáneos.
Pero yo creo que es del agrado
de toda la gente
porque al final la música,
el vestuario,
la forma de transmitir,
pues como ha dicho Iuri,
pues a la gente le engancha.
Entonces, bueno,
pues sí,
ese ha sido nuestro signo de identidad
de los últimos 26 años.
Estamos trabajando
a través de la danza tradicional vasca,
pero tocando todos los palos
de los diferentes estilos
de danza que hay.
¿La compañía es profesional?
Aquí diríamos que es un esbar
de mucho nivel.
¿Cómo lo podemos definir?
Es una compañía
de mucho nivel.
no somos profesionales,
pero sí que trabajamos
de forma profesional.
Somos compañía estable,
pero nos falta ese punto
de llegar a los estatus
que tiene un trabajador normal.
Trabajamos muy bien,
todos los espectáculos que hacemos
son también muy profesionales,
nos rodeamos de gente
muy profesional,
en vestuario,
en iluminación,
en todo,
en diseño de todo.
Y entonces, bueno,
eso es lo que intentamos transmitir.
Mi idea
e intentaré conseguir
que la compañía
sí que sea profesional,
a eso estamos trabajando.
y bueno, pues yo creo
que el respaldarazo
que hemos tenido hoy aquí
creo que ha sido
súper emocionante.
Estamos súper contentos.
Ha llegado mucho,
creo que ha llegado al público
y estamos contentísimos de esto.
¿La oportunidad
que representa una feria
de estas características
que es de industria cultural?
¿Cómo valoráis Manresa?
¿Cómo valoráis la participación?
Para mí es súper importante
que podamos tener la posibilidad
de traer nuestra parte
de la cultura
a una feria
como es la feria mediterránea.
Para mí es súper importante
que nos den la oportunidad
de cómo podemos representar
a través de la danza
nuestra cultura
y bueno, pues yo creo
que es muy importante.
Como has dicho,
es un escaparate internacional
que aquí hay gente
de todos los lados
y que al final nunca sabes
si tu parte de tu cultura
la podemos llegar
a diferentes espacios
y creo que es el sitio
idóneo para representarlo.
Tota la red
a la Ràdio Nacional.
Aquest és el Manres.
Demà, a l'ICAT Manres,
a ICAT,
us parlarem de moltes propostes
de música.
Avui aquí al Manres
ens centrem
en algunes d'aquestes
al voltant de la dansa.
Ja n'hem anat fent repassades
al llarg dels últims programes,
sobretot pel que fa
al Pla d'Impost de la dansa d'Arrel.
Si ara us parlàvem
de la companyia basca
o que era en dansa,
ara us parlem d'una proposta
que venia apadrinada
per l'obrador d'Arrel.
És Niu,
la nova proposta
de Núria Andorrà
que nodreix
de cançons populars
i, com és habitual
en el seu treball,
uneix tradició,
orígens, identitat
i territori
des d'un filtre contemporani
i amb l'ajuda
de les noves tecnologies.
I és que la intel·ligència artificial
influeix moltíssim
en la improvisació
de tots els intèrprets,
tant els tres músics,
les tres músics,
com les dues ballarines
que activaven
i feien sonar la música
a mida que anaven ballant.
D'aquesta manera
ens ha explicat l'experiència
la Núria Andorrà.
Ha sigut difícil.
Amb la tecnologia
sempre és difícil.
Però l'objectiu era
interdisciplinar música i dansa
i ajudar-nos
a poder fer aquest mix
de posar les dues disciplines
a la mateixa jerarquia.
Llavors, les ballarines
poden, movent-se,
generar bençó
i jo, que soc músic,
portava un anell
on podia crear so
a través del moviment,
uns sensors de moviment.
Llavors, em podia desplaçar
per la...
em puc desplaçar
per l'escenari i tot això.
Llavors, bàsicament,
ho hem utilitzat per això.
És un canvi de paradigma
molt gran
i també una mica
de concepció
de manera d'interactuar.
Quan hi ha una màquina,
una intel·ligència,
li direm que no se'ns enfadi,
doncs has d'entendre
com funciona
i t'has de dialogar
a temps real, no?
I aquesta intel·ligència,
doncs, també l'hem entrenat
perquè ens suggereixi
artísticament
elements cada vegada
una mica nous
per a poder-nos enriquir
i que sigui recíproca, no?
Que no sigui una mera màquina.
és molt de temps
i és un treball
que vam començar
anteriorment
on no era
intel·ligència artificial
sinó que treballàvem
amb electrònica
a temps real
controlada per mi
i hi ha un moment
que dius
ostres, intentem
una intel·ligència artificial
i hi ha molta recerca
que vam anar
a l'estudi
a Toulouse
ja fa temps
amb els enginyers
a veure què s'havia fet
quin és l'estat
de la qüestió
i com podíem aplicar-ho
de manera realista
perquè quan ho poses
damunt de l'escenari
ja no estem fent
provetes
sinó que anem a aplicar-ho
i hi ha d'haver un deadline
i hi ha d'haver una entrega
i hi ha d'haver també
un resultat
per poder començar
a treballar nosaltres
amb ella
també no podem arribar
al dia de l'estrena
i provar
a més a més
hem d'entrenar-nos
nosaltres amb ella
llavors
va ser aquest
el repte
que ha anat canviant
perquè te'n dones compte
que no arribes
o te'n dones compte
que una cosa no funciona
com tu havies previst
o hi ha hagut aquest treball
també
nosaltres
d'adaptar-nos
a les possibilitats
que teníem
Els dissabtes
a les 6 del matí
Mans
a Catalunya Ràdio
amb Quim Rullant
Seguim al mans
amb tota la cultura d'arrel
deixant la fira
parlant-vos de propostes
que passen aquests dies
us volem parlar ara
de 3 festivals
un a Ordino
un altre a Sant Climent
de Llobregat
i un darrer
Esplugues de Llobregat
us ho explicàvem
la setmana passada
aquest cap de setmana
a Ordino
al Principat d'Andorra
rep una nova edició
del Contradans
Meritxell Rabadà
és de les bars
Valls del Nord
entitat organitzadora
Contradans
és el neix
de la filosofia
que ens trobem
a la dansa
que ha hagut evolucionat
per poder sobreviure
la dansa d'arrel
la dansa tradicional
i amb aquesta filosofia
creix el nou
o sigui
creem el Contradans
que significa
contemporaneitat
tradició
i dansa
Entre les propostes
que s'hi podran veure avui i demà
doncs hi ha per exemple
Pirena 430
una interacció
de música i dans
inspirada en ritmes
i balles tradicionals
tant d'Eus Calèria
com de Catalunya
amb dues ballerines
amb Ayur Loloaga
Clàudia Gómez
i dos músics
Llenyaki Plaza
i Sisko Cardona
també avui dissabte
hi podreu veure
les bars Ciutat Contal
amb l'espectacle en 5D
i el grup Criatures
demà diumenge
hi podreu sentir
i veure
Desentí
amb les bars Sant Anna
les bars Sant Romà
i les bars Valls del Nord
tot plegat
amb moltes més propostes
aquest cap de setmana
tant avui com demà
al Contradans
a Ordino
al Principat d'Andorra
A Sant Climent del Llobregat
aquest cap de setmana
s'estrena el Festival Tamuda
un esdeveniment
que vol servir de parador
a les noves propostes artístiques
que treballen
la cultura popular
a través de la creació
de la formació
i de l'associacionisme
tot aquest cap de setmana
en el Parc de l'Església
s'hi podran veure
una dotzena de propostes
de música, teatre i dansa
tallers i activitats infantils
ens ho explica l'Àlex García
de l'entitat Ampelt
entitat organitzadora
El Festival Tamuda
és una proposta
de l'associació cultural Ampelt
de Sant Climent de Llobregat
conjuntament
i sumant sinergies
amb altres projectes
com el Correllengua
que ja fa anys
que es celebra
el nostre poble
i el Festival Sanglar
que és una iniciativa més recent
en què cada mes
es genera un espai festiu
dedicat a una temàtica
diferent
i en el cas d'aquest mes d'octubre
coincidint
i sumant esforços
amb la Tamuda
serà dedicat
a la cultura catalana d'arrel
El Festival Tamuda
com el seu nom
no sé si indica
però
permet esbrinar
està dedicat
al foment
de les arts escèniques
basades
en la cultura popular
i tradicional catalana
de fet
el nom del festival
és l'acrònim
de teatre
música
i dansa
i en aquest festival
trobarem
com a mínim
una proposta
d'arts escèniques
vinculada a cadascuna
d'aquestes disciplines
a banda
hi haurà propostes
formatives
tallers
i un espai
gastronòmic
per poder
gaudir
del
beure
i del menjar
per acompanyar
aquesta
proposta
cultural
i generar
un espai
de trobada
i de foment
de la cultura catalana
entre d'altres
el músic
Marcel Marimón
obrirà
el festival
aquest matí
amb un reporteri
popular i festiu
i també hi haurà
cant de taverna
i glosada
amb corda carxofa
concert vermut
amb lavanda i coble
del col·legi
Santa Maria de Blanes
i cant menorquí
amb la coral
la ball
l'ingredient teatral
anirà càrrec
de la tremenda
amb el cant
de les ànimes mudes
i el viatge
pel ritme
de les danses tradicionals
serà amb l'espectacle
que avui serà
ordino
en 5D
l'esbar
Ciutat Contal
i la música
dels criatures
que tancarà
el festival
demà diumenge
a la tarda
i acabarem
amb un festival
que comença
divendres
que ve i s'allarga
durant tot el cap de setmana
és la Rehálat
Esplugues de Llobregat
ens ho expliquen
l'Esther Moreno
i en Josep Beas
de l'Espluga Viva
l'entitat organitzadora
bon dia
hola bon dia
bon dia
un any més arriba
el festival
la Rehálat
aquesta aposta
Esplugues de Llobregat
que ja fa uns quants anys
que funciona
i que pel que veiem
en el programa
va creixent
va creixent
sí
cada any
anem a ampliar
una miqueta més
cada any
anem buscant
noves propostes
i cada any
un dia més
de la Rehálat
o sigui que
anem
endavant
aquest any
serà del 20 al 31 d'octubre
com sempre
amb elements esplugues
però alhora
amb mirada cap enfora
explica'ns
per sobre alguna
de les propostes
que hi ha
en l'escenari
de la Rehálat
una de les noves propostes
és el House of Origin
que és una
o sigui
totes les músiques
d'arrel tradicional
i popular
que són pròpies
d'esplugues
doncs les hem convertit
en unes bases electròniques
i llavors això fa
que aquestes músiques
siguin ballables
con lo cual
les colles
quan arriba el moment
doncs
a part de ballar
el seu ball tradi
doncs ballen
en pla en disco
i això és una cosa
superinteressant
supermoderna
i trencadora
Kiko, Celio, Ros,
Seven Night
per tots els gustos
per totes les
edats
fins i tot
amb ball folk
amb els trama
sí
amb la orquestina
i per tots els gustos
i la mare
la mare
és una aposta
que ve de Màlaga
sí
la litana
fa música d'arrel
però una mica més
cantautora
i és una noia
que està a finca de Madrid
ara mateix
vinculada a molts
moviments feministes
i bueno
creiem que serà
que serà un element
que estarà molt bé
i bastant innovador
també
per nosaltres
una de les apostes
que vau fer fa un temps
aquesta presència
del can improvisat
explica'ns una mica
aquest any
per on van els trets
sí
bueno
els pluges
es fa molt
de can improvisat
és una cosa
que està molt arrelada
però cada any
on anem variant
llavors hem fet
combats de glosa
l'any passat
va venir
gent de fora
va venir un cubà
el pimienta
bueno
i aquest any
portem
dos versolaris
basques
i dues
glosadores
mallorquines
i llavors
aquest serà
l'element diferencial
d'aquest any
amb la glosa
escolta'm
de tota manera
per la gent del TIC
de l'Esploguer Viva
què representa
poder assumir
una nova edició
de la Relat
home
cada any
és un repte
cada any
és un repte
i com que cada any
amb una mica més
doncs cada any
ens hem d'esforçar
una mica més
a buscar col·laboradors
a buscar esponsors
a buscar gent
que ens ajudi
perquè clar
nosaltres
el pressupost que tenim
és molt limitat
i cada any
doncs és una
però és un repte
i en el fons
ens agrada
això del repte
i de dir
bueno
a veure aquest any
què farem
i a veure com la liem
no?
ens agrada
doncs del 20 al 31
la Relat arriba
Esplogues del Llobregat
una vegada més
moltes gràcies
que vagi molt bé
gràcies
moltes gràcies
Manx
vintena temporada
a Catalunya Ràdio
No hi ha consol
per a mi
No hi ha consol
per a mi
Però una cosa us diria
Gràcies amigues
i a mi
Acabem amb les darts musicals
que han sortit aquests dies
ja hem sentit
només d'obrir
aquest programa
aquest Manx
les va al Camparadís
d'Orquestra
amb un avançament
en tenim més
No hi ha consol
per a mi
La cantant terrasenca
Carola Ortiz
prepara el seu cinquè treball
cantareres
que ja va presentar
la setmana passada
a Fira Mediterrània
en l'àlbum
l'artista revisita
i reactualitza
la cançó tradicional
valenciana
com podem escoltar
l'Angelet
del Velatori
i com us estem explicant
formarà part
d'aquest Cantareres
que pinta
molt bé
i que sortirà
d'aquí a poques setmanes
tot aquest treball
en forma de disc
de roses
i de jismins
que em llevaven dolç
i penes
jo tenia un or florí
cada dia al matinet
cada dia al matinet
quan el sol d'orienta
i així
saludava el bon matí
amb el cor ple d'alegria
cada dia al matinet
ja hoidannu més
puc plorar
i ara només puc plorar
i ara només puc plorar
i ara puc plorar
i ara puc plorar
i ara puc plorar
i ara puc plorar
i ara puc plorar
i ara puc plorar
i ara puc plorar
i ara puc plorar
i ara puc plorar
Gràcies, amigues i amics, però la vostra companyia no hi ha consol per a mi.
Gràcies, amigues.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
París, Titana i la Maria.
Fins a les 7 del matí,
l'arrel a la Ràdio Nacional.
Mans. I una altra novetat
que sortia fa no res,
Valencia, de Xavi Sarrià,
amb la Maria també, Pep Quimino Botifarra,
Xiu Maravelló, entre d'altres
i que sona així de bé.
Una alteria, estrales i flors,
sombrassa l'aurora, un país de cançons.
El joves d'encel·la d'una muda.
No plores mare, que el sal estalvat.
Amor, la innocència, ens l'han arrencat.
I en un de mentir per dir la veritat,
la nostra al·leiria no ens la dona el vi,
és la emoció pura que ens batec al pit.
Déu a presències com una oració,
pregue morir si no visca m'amor.
Per l'univers està dins de tu,
naveguen les barques com ratxos de llum.
Pels oceans, d'aigües sensorials,
el centre de tot, amb roi a qui soc,
un camp magnètic sense coordenades,
melodies noes de cançons sagrades.
Palmes, postices, guitarra i dolor,
no et posen calabro, senti mai porc.
Gemec sense esquema, art de resistència,
veus esguerrades d'exil interior.
Negrat l'esperança que es ve processent,
ve el deslabor que no vol fer el dor.
Ara ho entenc, i no puc callar-se,
n'erissa la pell quan t'escolti cantar.
Una sandinga, una seguidilla,
una malagueña, una gran harina.
Del llavor germina, però ara s'extagia
quan s'obri un canal.
La nostra ferida, redades, presons,
expulsions i matances.
No hem pogut callar l'emoció amb què cantes.
He perseguir, hem proput camuflares,
prenyades per sempre a les nostres entranyes.
A l'esmig de l'alqueria,
hi ha lleuguts i guitarrons,
pintant les penes d'alegria,
amb cançons de mil colors.
A l'esmig de l'alqueria,
a l'esmig de l'alqueria,
a la lluna de la balançia,
i a les nostres festes seguirem cantant,
amb la resiliència que vam heretar.
canviarem les lletres per negar qui érem
i sobreviure a les seues fogueres.
Memòria amputada, versos mutilats,
que da un dolor íntim que no m'ho oblidat.
Van cremar els llibres, però guardem el pit,
la biblioteca dels nostres sentits.
No parles d'altres, parles de nosaltres,
les arrels profundes que ens van ocultar.
Negres, jueves, morisques, xitanes,
filles prohibides de balancilla.
Estos milismes són recitacions,
la pena per viure les nostres cançons.
i per seguida hem produt camuflades,
prenyades per sempre a les nostres entranyes.
a les llibres de l'Algeria.
i a llavors i a llavors i a llavors,
pintant les penes d'Alegria.
amb cançons de mil palos,
les cantarem tota la nit,
no oblidarem quins m'on ferit,
que la música és la sang,
la festa i la tradició
del nostre país valencià.
Hem sentit Valencia de Xavi Sarrià
en aquesta col·laboració
amb un munt de músics del País Valencià.
Mans, vintena temporada a Catalunya Ràdio.
Pleguem.
Ja hem estat amb en Josell i Santiso
i Sarassa el muntatge musical,
la Mònica Muñoz i Montsalve la producció
i en Quim Rullani Valls a la locució.
Marxarem amb una sardona per a dues coples.
És primaveral de Joaquim Serra,
que avui la podreu sentir amb les coples Canigó
i Ciutat de Girona,
el Sirvianum de Torelló,
en aquest concert que oferiran les dues formacions
a partir de les vuit del vespre
amb la direcció d'Esteve Molero.
Nosaltres tornem demà amb una selecció musical
a les 5 del matí
i el propi cap de setmana, com sempre,
al Mans a Catalunya Ràdio
amb tot arrel a la Ràdio Nacional.
Que tingueu un bon cap de setmana.
i el propi cap de setmana.
i el propi cap de setmana.
i el propi cap de setmana.
i el propi cap de setmana.
i el propi cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
En motiu del Dia Internacional de l'Alimentació,
els solidaris i un restaurant Caníbal a Berlín
aborden una de les epidèmies del segle XXI.
Aquest problema no té solució.
Continuaran mantenint-se els 900 milions de persones que passen d'ana
i els 1.000 milions de persones que pateixen obesitat.
Un nen puede llegar a beber 4 litros de Coca-Cola al día.
No hi ha gaires precedents en la nostra història contemporània
de qüestions de salut que afectin a tantíssims infants.
És una epidèmia sense precedents.
solidaris amb Mercè Folk.
Obesitat, un problema social, econòmic i de salut.
Dissabte a les 10 de la nit.
Encara no t'has abonat a la nova temporada de BCN Clàssics?
Escoll entre 3 modalitats amb fins a un 15% de descompte
i gaudeix de grans noms com...
Abonaments i entrades ja a la venda a bcnclàssics.cat
Fa 45 anys arribava al quiosc la primera edició del Periòdico.
I ara et convida a celebrar-ho amb la millor tarifa de la nostra història.
Aprofita l'oferta històrica del 45è aniversari del Periòdico.
Dos anys de subscripció digital per només 45 euros.
menys de dos euros al mes.
El Periòdico. Entendre el present per mirar el futur.
Del 19 al 21 d'octubre torna a la Catosfera a Girona.
Hi trobaràs les iniciatives més innovadores de l'espai digital català.
Intel·ligència artificial, podcast en directe,
programari lliure, tendències digitals.
19, 20 i 21 d'octubre a Girona.
L'entrada és gratuïta.
Inscriu-t'hi a catosfera.cat.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Aquest hora, els dissabtes i diumenge, repassem alguns dels millors moments de la setmana.
Els continguts ben escoltats al nostre web, catradi.cat barra els suplement,
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio, i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Mariana Laminos, bon dia.
Bon dia, Roger.
El cap de setmana passat al Suplement, vam anar fins a Montilivi, l'estadi del Girona,
per parlar del bon moment de l'equip de Mitchell, amb dos periodistes que encobreixen el dia a dia.
Són l'Eduard Solà, veu del Girona, aquí a Catalunya Ràdio,
i també el seu fill, en Nil, que treballa a la cadena sèrie.
Ens van confessar coses com aquesta.
Expliqueu-me alguna cosa que no sàpiga dels jugadors.
Per exemple, l'Èric Garcia.
Surten molt de nit, aquesta gent?
Com es porten bé o no?
Si és de nit, això ell, eh?
Jo no els veu part.
T'ho has sortit amb els jugadors o no?
Sí, amb alguns sí.
Amb alguns sí.
Alguns que ja no hi són.
Alguns que ja no hi són.
El que passa que...
Hi ha algun que encara hi és, segurament.
Alguns que segur que encara hi és.
De fet, quan jo vaig començar a portar amb alguns jugadors,
el Girona estava segon, ara estem a Champions, a primera divisió.
Per tant, passa...
El dia abans del partit o no?
No, el dia abans del partit, mai de la vida.
Jo sempre ho he dit, això, eh?
Mentre els jugadors tenen...
No m'ha mirat als ulls, eh?
Eh?
No, no, el dia abans del partit, el dia abans del partit no.
El dia abans del partit no, però jo crec que són joves,
tenen tot el dret del món a sortir mentre rendeixin.
Jo també surto quan puc sortir, ells poden fer-ho quan no poden fer-ho.
I encara siguin responsables poden fer el que...
Les faltaria, és que si no, no són feliços.
I a l'hora negra de la Maica Navarro, traficants de gossos.
Ens va donar tots els detalls de l'operació policial
que ha desarticulat una xarxa de tràfic il·legal
de cadells de gossos i gats entre països de l'Europa de l'Est i Catalunya.
La Maica ens va confessar que els responsables de la gossera
van prohibir a la gent que parlés amb ella.
Em diuen que jo he demanat molt tard
i que entrar a la gossera no es podrà.
Però no és només que no em deixin entrar a la gossera.
És que durant tres hores van estar amenaçant
a totes les famílies que anaven a buscar gossos
que no havien de parlar amb mi,
sota gairebé ni parlar ni deixar fotografiar l'animal.
En fet, va sortir una dona...
De fet, tu al punt aquest de directe estàs...
No, no, però espera.
El tema era...
O sigui, arriba la situació i jo estava ja histèrica.
Perquè histèrica per la sensació d'incomprensió.
Però per què?
Va sortir una dona amb un canitxe i amb la seva filla.
Jo tinc dos canitxes.
I a part que era claríssim que aquests canitxes
eren recuperats d'aquesta operació.
Me'n vaig anar cap allà de...
Ostres, és deu bitxets.
La dona, que ja l'havien advertit gairebé,
que jo era un dimoni amb potes,
amagant l'animal.
No, no, no, no, no.
No, no t'apropis.
I dissabte el comunista van tornar a les trucades
a un convidat misteriós.
A l'altra banda del telèfon s'hi amagava
Quim Masferrer,
que arrasa una temporada més amb el Foraster a TV3.
Per tocar-te una mica la pera, Quim.
Hi ha gent...
Jo ho he vist això a Twitter.
Ara em diràs, no, és que Twitter...
Jo ho he vist a Twitter,
que és pràcticament casa meva.
i hi ha gent que critica una mica aquest format
perquè diuen que caricaturitza una mica
el món dels pobles,
el món rural,
que ho folcloritza tot plegat una mica.
No sé què penses tu d'aquesta crítica.
O si t'ha arribat, que potser no t'ha arribat.
Sí, sí, sí que ha arribat.
Jo soc de poble.
Normalment els que fan aquestes crítiques
acostumen a ser gent de ciutat.
I llavors els de ciutat,
jo els vull dir que els dels pobles
ens sabem protegir sols,
que no cal que ens defensin.
i que no, és que hi ha una mena de proteccionisme.
Perdona, perdona, perdona.
Els pobles són mil·lenaris.
Existim.
Els pobles, francament,
jo per mi, el millor verem,
el millor termòmetre,
és com pot ser que tots els pobles
vulguin que hi passi el foraster.
Podeu recuperar tots els continguts del programa
a través de la web catradio.cat
per al suplement,
també a l'aplicació.
Estrenes!
Marta Ferrer, bon dia.
Bon dia.
Al cinemes es pot veure l'exorcista creyente.
Angela,
si pots escoltar-ho,
us amem,
por favor, venim home.
La pel·lícula pretén ser una seqüela directa
de l'original,
ara que fa 50 anys,
de la seva estrena.
Explica la història de Victor Fielding,
un home que ha hagut de criar i cuidar
la seva filla
després de la mort de la seva dona.
Però quan la nena desapareix al bosc un dia,
una sèrie d'esdeveniments estranys i tenebrosos
amenaçaran les seves vides.
Your Honor,
no matter how much evidence stacked against them,
the Asher crime family.
Stand stronger and darker
than ever before.
I encara en clau de terror,
Netflix estrena
La caída de la casa Usher.
Mike Flanagan torna a la plataforma
amb una perversa sèrie
basada en les obres d'Edgar Allen Poe.
En aquest cas,
seguim la història de la família Asher,
que ha creat un imperi de riquesa,
privilegi i poder.
Però quan els hereus de la dinastia
comencen a morir a mans d'una misteriosa dona,
surten a la llum els secrets del seu passat.
I anem fins al Teatre Lliure de Montjuïc,
que posa sobre l'escenari
La nostra ciutat.
Ferran Utzet dirigeix aquesta adaptació
de l'obra de Thornton Wilder.
El text metateatral
qüestiona què significa ser humà
a través de la història
d'un regidor de teatre
que presenta al públic
la història d'amor
de dos joves,
l'Emili i el George,
que viuen en un petit poble
dels Estats Units.
Avui a funció
a les 7 de la tarda.
Sònia d'Olofeu,
molt bon dia.
Molt bon dia, Marina.
Si encara no has anat a dormir
o si t'acabes d'enllevat,
fem 3 propostes avui pel Gironès.
La primera,
una ruta amb caiac pel riu Ter.
Una activitat divertida,
esportiva i de natura,
ideal per a fer amb família,
amics i apte per a tots els públics.
També per aprofitar
els últims dies de bon temps.
El curs del riu Ter
passa molt a prop
del nucli de Colomers.
Aquest serà el punt de sortida.
Al costat de la carretera
veureu una filera de caiacs,
una cabana de fusta
i un autobús vermell
de dos pisos.
No té pèrdua.
Allà podeu deixar el cotxe
per començar l'aventura
que serà d'una o dues hores de durada
en funció del recorregut.
La baixada es pot fer
en caiac individual
doble o triple,
canoa canadenca
o padel surf.
Mentre naveguem,
podem gaudir del paisatge.
Cal portar sabates
que es puguin mullar
com xancletes de riu,
esportives velles,
crocs,
roba de bany,
barreto gorra,
crema solar i aigua.
Aquesta ruta esportiva
es pot fer tots els dies de la setmana,
de dilluns a diumenge,
també festius
i ara en temporada baixa
per 15 o 20 euros.
I podem esmorzar o dinar
al restaurant Cubo de Girona.
Situat al carrer Sant Cristòfol Grubé,
al centre de la ciutat,
molt a prop del carrer Nou
i a la plaça de l'1 d'octubre.
És un restaurant ideal
per menjar bo,
ràpid i saludable.
Fan esmorzars de forquilla,
branx i menús migdia
molt variats.
Entre la selecció dels plats del xef
hi trobem la crema
i la pasta del dia,
el duet d'humus
del bocat i remolatge,
el tartar de tonyina,
la brandada de bacallà,
la torrada d'escalibada
i tonyina
o la truita oberta
amb alls tendres i carbassó.
I els més llaminers,
no marxeu sense provar el pastís de formatge,
que a vegades el fan
amb xocolata blanca i festucs
i és espectacular.
A més a més,
també podeu preparar
vosaltres mateixos
el vostre gust,
els pokeballs
amb arròs,
pasta,
quinoa,
salmó,
tonyina,
pollastre,
odu,
eure,
tot el que vulguem.
Tots els ingredients
són de qualitat.
El preu mitjà per persona
és de 10 euros
si fem el poke
i de 15 si fem el menú.
Obert de dilluns a dissabte
de les 8 del matí
a les 5 de la tarda.
Música.
Qui em mira,
qui em veu,
qui em toca,
qui em sent,
qui m'esquiva,
qui m'entén.
Perquè podem acabar el dia
al concert de Mayo a Salt.
A les 10 de la nit,
a la sala,
la Mirona,
la Mayo Serra Solsas Moreno
és una artista barcelonina
del barri de Sant Andreu
que a través de les seves líriques
explícitament lèsbiques
i transfeministes
defensa l'empoderament col·lectiu
i les sexualitats diverses.
Segurament us sonarà
una de les seves cançons més virals,
Somos Amigues,
que va compondre
juntament amb la seva germana Júlia
del grup Ginestà.
Ara fa només una setmana,
ha publicat el seu darrer disc
titulat Suau,
format per 10 cançons noves
de pop electrònic
amb espais per reggaetons lents,
també punk electrònic
i bombos negres.
Aquest segon treball
ens redescobreix
una joveníssima artista
que tot ho cura,
una artista que incorpora
a l'ofici la veu
d'una nova generació
amb l'univers LGTBI
com a eina transversal
per transformar
una societat desigual
que cal canviar.
Les entrades pel concert d'avui a Salt
les podeu comprar
a la web de CodeTickets
per 12 euros.
Doncs arribarem a les 7 del matí
amb aquests miralls
de Mayo
que avui actua a Salt.
Nosaltres tornem de seguida.
Massa vides apartades
Massa llestets
són aquests marcs
per tantes ales
per tantes ales
moltes escales
massa mirades
massa vides apartades
Massa llestets
són aquests marcs
per tantes ales
per tantes ales
moltes escales
massa mirades
massa vides apartades
gràcies
a l'esforç
el suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
de la