A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge 8 d'octubre del 2023.
Avui al suplement Tertúlia, Murió, el Marc, cap de Política del Nació,
la Núria Orriols del diari Ara, l'Anna Pardo de Vera de Público
i el Marc Molins, advocat penalista.
A les 10 la setmana tràgica, amb el columnista del Wall Street Jornalion Cindreu
i el politòleg Doni Dorrodon.
I després...
Tu m'has dit quant? Mitja hora?
No hem arribat encara, em queden 5 minuts.
Vale, molt bé. 5 minuts.
Però si no t'ho dic, tu res de res, no?
Jo vaig tirant, perquè em sembla interessant.
Sí, clar, que gracioso.
Avui al suplement Mercedes Milà.
Una conversa amb una comunicadora que als 72 anys està en plena forma,
de fet, tornarà aviat a Televisa Espanyola,
i que no es mossega la llengua sobre cap tema,
tampoc quan parla de política.
T'ho dic la veritat.
O sigui, ni Junts, ni Puigdemont, ni Esquerra,
llegeixo coses que m'agradin.
M'assembla molta xuleria.
Molta xuleria.
De fet, el que diuen és que amb l'amnistia no n'hi ha prou
i que volen algun pas cap al referèndum.
Vale, molt bé. I què més?
I un pis gratis?
I una casseta a la Costa Brama?
Perquè, clar, és allò de dir...
L'amnistia, Déu n'hi do.
Déu n'hi do, Mercedes Milà,
avui a quarts d'onze del suplement,
amb la prèvia d'aquesta manifestació contra l'amnistia,
de la qual ara el Raül Flores ens en donarà més detalls,
però que és evident que aquestes paraules
no arriben per casualitat aquest cap de setmana
també al suplement amb la Mercedes Milà.
Tot això en un matí on compartirem una bona estona,
segur, amb el Nao Elbet i el Marcel Borràs,
que diuen que se separen
i ho retraten en una obra al Teatre Nacional de Catalunya.
Tindrem la Marta Ferrer,
que s'ha passat la setmana a Sitges en ple Festival de Cina,
i també tindrem un nou capítol de l'eclipsi,
avui amb Llucià Ferrer.
Llucià Ferrer, com són les nits de Llucià Ferrer?
25 anys és el temps que dorm una persona al llarg de la seva vida?
25 anys de nits, avui les nits de Llucià Ferrer al suplement.
De seguida el Joan Anton Català a la Terra Esplana
i de seguida l'Elisabet Pedrosa amb l'ofici d'educar.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Raúl Flores. Bon dia, Raúl.
Bon dia, Roger.
Comencem el diumenge molt pendents de la guerra entre Israel i Gaza,
que ja ha deixat més de 530 morts, 3.300 ferits i també diversos hostatges.
L'exèrcit israeler ha continuat els bombardejos a la franja de Gaza
durant aquesta matinada, tot i que de moment no han donat detalls dels últims atacs.
El primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha assegurat en una publicació a la xarxa X,
l'antiga Twitter, que Israel ha començat una guerra llarga i difícil.
L'atac sorpresa i sense precedents de Hamas contra Israel
ha generat una condemna unànima de la Unió Europea i de l'OTAN.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen,
s'ha posat al costat d'Israel i ha qualificat de greu la situació.
Condemno amb la màxima fermesa l'atac insensat portat a terme
per Hamas contra Israel.
Aquesta violència no és ni una solució política ni un acte de valentia,
és terrorisme pur.
Israel té el dret a defensar-se.
La Unió Europea està al costat d'Israel.
El president dels Estats Units, Joe Biden,
també ha condemnat l'atac i ha ofert suport a Israel.
Ja sabeu que he parlat amb el primer ministre Netanyahu aquest matí.
Li he dit que els Estats Units estan amb el poble d'Israel
davant d'aquests atacs terroristes.
Israel té el dret a defensar-se i defensar la seva gent.
Punt i final.
Egipte, l'Aràbia Saudita, Jordània,
s'han ofert com a mediadors per intentar desescalar la situació
i les Nacions Unides es reuniran aquest diumenge d'urgència
en el seu Consell de Seguretat.
Però més enllà d'Israel i de gas,
l'actualitat d'avui diumenge passa també per l'amnistia,
perquè PP i Vox es manifestaran units aquest migdia
al centre de Barcelona en contra de l'amnistia.
I seran els líders dels dos partits,
Alberto Núñez Feijó i Santiago Pascal,
també diversos presidents autonòmics dels populars,
com la madrilenya Isabel Díaz Ayuso.
A poques hores de la marxa, el PSOE i el PP apugen l'atenció
i es retreuen posar en risc l'estat.
Ho apuntava aquest dissabte el president espanyol en funcions,
Pedro Sánchez, en un acte de partit a Granada.
Ni España se hunde, ni España se rompe, ni España desaparece.
La verdad es que va a haber un gobierno progresista.
Por eso vamos a trabajar en el marco de la Constitución.
Tot plegat el dia que la princesa Leonor va jurar bandera
juntament amb 410 alumnes del primer curs
de l'Acadèmia General Militar de Saragossa.
A Catalunya, presó provisional sense fiança per l'home de 77 anys
que els Mossos d'Esquadra van detenir a Vilafranca del Penedès
com a presumpt autor de la mort de la seva parella.
La jutgessa de Vilafranca, que porta el cas,
li ha obert una causa per homicidi
amb ocultació de cadàver en l'àmbit de la violència masclista.
També l'investiga per 3 suposades agressions a menors de 16 anys
que hauria comès entre els anys 2005 i 2013.
Un nou software redueix els falsos negatius de les proves
per detectar el càncer de mama i evita la mortalitat,
sobretot en dones amb teixit mamari molt dens,
el que fa s'obtenir una imatge de gran precisió de la mama
basada en un estudi d'ultrasons.
Això és molt més inòcu que les mamografies.
Ho ha explicat a Catalunya Ràdio Lluís Guàs,
que és investigador de l'Imperial College
i un dels impulsors del projecte.
El que estem intentant és buscar la solució
que permeti un cribatge més sovint,
és a dir, que tu, com que no estàs exposat a radiació i ionitzant,
no tens cap perill fallit al fer la prova
i puguis fer-la més sovint.
I, a més a més, que puguis començar més jove,
perquè no hi ha aquest risc.
A més a més, és un tipus de prova molt més còmode,
no es submet al pit a una pressurització de la màquina,
és a dir, no és incòmode.
Això en un diumenge en què Europa estarà pendent dels resultats
que l'extrema dreta pugui obtenir en dos dels principals estats alemanys,
Baviera i Hesse.
Les enquestes apunten que la dreta conservadora
mantindrà la majoria,
a més d'un fort augment de l'extremista alternativa per a Alemanya.
En un diumenge en què seguim pendents també de l'Afganistan,
allà un terratrèmol de magnitud 6,3,
ha causat almenys 180 morts
i més de 600 ferits,
segons l'últim balanç provisional,
una xifra que pot augmentar en centenars
a mesura que avancin les tasques de rescat.
I en cultura,
la històrica actriu germano-americana Bàrbara Boixer
rep el premi Mostefaro del Festival de Sitges,
famosa pels seus papers en comèdia eròtica italiana
i novel·les policíaques.
El certamen li ha volgut reconèixer
l'àmplia carrera artística
en períodes intermitents a Hollywood,
un lloc aquest últim que no estava fet per ella,
segons explica Catalunya Ràdio.
És un món molt agressiu
i potser pots fer alguna pel·lícula,
però quan després faltes algun dia
o entres en depressió,
a poc a poc vas desapareixent.
T'adones que molta gent té problemes de salut,
alcohol, depressions...
Viure allà és molt, molt difícil.
Darrere la jornada avui també
de la Fira Mediterrània Manresa,
una mostra que posa en valor
els elements de la cultura d'arrel
i el rellegeix en clau contemporània
i que tancarà portes avui
amb propostes de dansa, música i arts de càrrec.
I en esports,
Max Verstappen es proclama
tricampió del món de Fórmula 1
a la cursa sprint del Gran Premi de Qatar
en què ha fet segon darrere Òscar Piastri.
Verstappen sortirà des de l'Apola
aquest diumenge a la cursa llarga.
En futbol, el Girona ha guanyat per 0 a 1
al camp del Cadis,
gràcies al gol de l'Eix Garcia.
Ara el Girona és segon
a només d'11 punts del líder,
que és el Real Madrid,
i que ha golejat 4-0 a l'Ossassuna,
al Bernabéu.
També a primera, Mallorca 1,
València 1 i Sevilla 2,
Rayo 2.
I aquest diumenge,
grana de Barça
amb l'entrenador, amb Xavi,
que diu que no hi ha plaga de lesions
malgrat baixes destacades,
com Lewandowski, Pedri, De Jong
i també Rafinha.
I en bàsquet,
resultats a la CB,
Manresa 81,
Saragossa 75,
València 69,
Juventut de Badalona 75.
Can Ràdio és més que una ràdio.
Ràdio Galàctica,
El Llindar,
Gent Normal,
Tenim Paraula,
Barça Reservat,
Ja m'entens,
Holow Garriga,
L'última Bruixa,
Comarcal 947.
Avui creu el Llindar amb nosaltres.
Bé, ja m'entens.
A veure, què va passar?
Això és a Calaix,
perquè des del Brexit...
Oh, a Calaix,
doncs no hi havíem pensat.
Arribarem a la frontera de seguida.
El riu baixa molt poc.
Catalunya Ràdio
és líder en podcast en català.
Benvinguts a la gran factoria de l'àudio.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Som podcast.
La Fundació Òpera a Catalunya
presenta Romeu i Julieta de Gunó,
una òpera extraordinària
i un autèntic cant a la vida i l'amor.
Del 18 al 22 d'octubre
a la Faràndula de Sabadell
amb l'Orquestra Sinfònica del Vallès
i el Cor Amics de l'Òpera de Sabadell.
Apassiona't amb Romeu i Julieta,
la història universal d'un amor impossible.
Entrades a operacatalunya.cat.
El suplement.
Des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio.
Primera de les set hores de programa,
un diumenge més arrenquem
amb l'ofici d'educar de l'Elisabet Pedrosa.
l'ofici d'educar a Catalunya Ràdio.
Mi nombre es Paola.
Mi hija, Alicia,
fue diagnosticada con un réptil minús de coma embrionario.
No teníamos ni idea de qué era ni...
Es que no sabíamos ni qué estaba pasando
mientras nos daban el diagnóstico.
yo no entendía.
No sé qué estamos haciendo aquí.
Una niña de cuatro años.
Yo no entendía nada.
Solo tenía de decirle a la oncóloga,
bueno, ¿es cáncer sí o no?
Sí.
Y era un tumor, además, muy agresivo.
un cáncer que no es común,
con pocas opciones de tratamiento,
justamente por eso.
Y ahí empezó nuestra lucha como familia
y lo afrontamos lo mejor que pudimos.
Benvingudes a l'ofici d'educar.
Hem sentit la Paola, la mare de l'Alícia.
A Catalunya hi ha 1.500 infants
amb necessitats de cures palliatives
i uns 1.500 més
que requereixen una atenció complexa.
I cada any atenció mor
en una mitjana de 400 menors.
El diagnòstic d'una malaltia greu infantil
que amenaça o limita la vida de manera crònica
és un tsunami per una família
que ha d'assumir el rol de cuidadors
24 hores al dia
i que s'enfronta a un fet antinatural i devastador
com és la mort d'un fill o filla.
D'aquí la importància dels equips
de cures palliatives pediàtriques.
En parlem avui amb...
Sergi Navarro, pediatra,
responsable de la unitat
de cures palliatives pediàtriques
de l'Hospital de Sant Joan de Déu.
Anna Verderi,
llicenciada en psicologia
i gerent de la Fundació Vilabèquia.
Gemma Gómez,
infermera de la unitat
de palliatius pediàtrics
de l'Hospital Taulí de Sabadell.
I els testimonis de la Paola i la Carina.
I acabarem amb el concurs
dels llibres per somiar
del Jaume Santellas.
L'Ofici d'Educar
amb Elisabet Pedrosa.
Tot i que la medicina
ha avançat molt.
Malauradament,
encara hi ha 400 defuncions anuals
de nens d'entre 0 i 9 anys
per la malaltia.
Manel Balcells.
Doncs avui a l'Ofici d'Educar
farem aquest mapa
de palliatius pediàtrics a Catalunya.
La setmana vinent
se celebra el Dia Mundial
de les Cures Paliatives.
Obrirem, per tant,
una finestra
a què són aquestes cures
palliatives pediàtriques.
Que no es pugui aturar
l'evolució d'una malaltia
no vol dir que no hi hagi res a fer.
Aquest és el plantejament
de les cures palliatives.
La intervenció de l'equip
de cures palliatives,
atenció, no és una sentència de mort,
no són el doctor mort.
I segons alguns estudis,
de fet,
aquest acompanyament
allarga la vida
en qualitat i quantitat.
Va dir la doctora
Cecily Saunders.
Importes perquè ets tu
i tu importes
fins a l'últim minut
de la teva vida.
I nosaltres,
els palliatius,
farem el que puguem
no només per ajudar-te
a morir en pau,
sinó perquè visquis
fins que moris.
I diu el pediatre
Sergi Navarro,
que ens acompanya,
coordinador de les unitats
de cures palliatives
pediàtriques a Catalunya.
No estem preparats
per entendre
que els nets es moren
i afegeix
l'atenció palliativa pediàtrica
és un dret,
no un privilegi.
Sergi,
quina és la mirada
d'aquests palliatius pediàtrics?
Sergi,
ho extendrem a la Gemma,
és a dir,
tots els que sou avui
a la taula.
Quina és aquesta mirada
particular?
És una mirada
totalment,
que diem,
integral.
Integral i integrada,
integral en el sentit
que és multidimensional
i que no separa
per caixetes
la persona i la família,
sinó que té en compte
aspectes físics,
de dolor,
de control de símptomes,
de millora de qualitat de vida,
però també de la part
biopsico,
o sigui,
de la part psicosocial
i espiritual.
Tenint en compte
que aquesta mirada
és una mirada
d'acompanyar
i, com deia jo,
de no sentenciar,
sinó que
el moment de palliatiu,
Gemma,
és un moment
en què comença
una història diferent,
no és un final,
és un principi
d'una altra història.
No, no,
totalment.
Nosaltres sempre diem
que no treballem
per la mort,
sinó que treballem
per la vida
i per acompanyar
aquests moments
de vida,
sigui el temps que sigui,
i fer-la
el més plena
possible
pel nen,
per la família,
per l'escola
i per totes
aquelles persones
que estan al voltant
d'aquest nen malalt.
Curiosament,
per tant,
avui farem
un programa
ple de vida,
però un programa
ple de vida
per acompanyar
la mort.
Això pot semblar
contradictori,
però no és així,
no?
Un llibre
que ens servirà
per seguir el fil
és el llibre
Seguirem Vivint,
que és el testimoni
de l'acompanyament
a la mort d'una filla,
no?
I en aquest llibre
un fragment diu
quin és el valent
que diu el moribund?
Tranquil,
no passa res,
t'estàs morint,
no et preocupis,
et farem costat
en el que calgui,
ben al contrari,
tots volem salvar
el moribund.
Però clar,
som mortals,
no?
Per què donem
tanta importància
al naixement
i ens costa encara tant
el comiat,
la mort,
no?
Hola,
Elisabet,
doncs ens costa molt
perquè hi ha molt patiment
i perquè no volem veure
aquesta part de la vida.
Quan preguntaves
quina és la mirada
que hem de donar
a les cures pal·liatives,
seguint el que deia la Gemma,
també és la mirada
sobre la vida.
A vegades,
la malaltia
comporta tan patiment
que fa que no veiem
el nen que hi ha al darrere
i a la seva família
i cal ajudar
en tots els aspectes,
evidentment,
amb la part mèdica
d'infermeria,
també amb la part social
de lleure,
d'activitats,
de joc,
de diversió,
és un nen.
Però en sobre de tot
és un nen o una nena.
Diu el teòleg Xavier Meloni
i llevadores de l'eternitat.
Buf!
Com heu arribat fins aquí,
Gemma,
Sergi?
Bé,
com a història,
història.
Què us ha portat
a acompanyar
un moment vital
com és un acompanyament
de final de vida,
no?,
d'una criatura.
Atenció,
que això
són paraules majors.
Sí,
jo crec que,
bé,
aquesta volta
que li dona
el Xavier Meloni
és molt significativa
de com li podem donar la volta al tema,
no?,
i lo gratificant que pot ser
acompanyar situacions
de tanta intensitat
en la que aprenem
en cada cas
i que realment
és un honor
i ho diem sincerament
el poder compartir
aquestes històries
amb aquestes famílies
i especialment
amb els nens
que ens ensenyen
moltíssim.
Gemma,
tu com hi has arribat?
Clar,
el Sergi m'ha l'audit
de pregunta
de per què va triar
aquesta opció
i m'ha fet
una resposta genèrica.
Bueno,
la part de vocació
és una part
segur que
ens porta
de manera
magnètica
cap a aquest món
i durant la carrera
són molts
els que ens vam
interessar
per aquesta part
de final de vida,
pel misteri
que suposa
la mort també
però per acompanyar
i per millorar
la qualitat de vida
d'aquelles persones
que s'enfrenten
a aquest moment
i això a mi
quan em van parlar
de pal·liatius
a la carrera
em van parlar
de família
i a mi allò
em va captar
perquè no m'havien parlat
fins a sisè
de carrera
de la família
i del benestar
i del patiment
emocional,
espiritual
de les persones.
Gemma?
Bueno,
en el meu cas
jo sempre havia tingut
claríssim
que volia ser
infermera pediàtrica
claríssim
fins que vaig anar
a parar
una unitat
de cures pal·liatives
d'adults
a fer pràctiques
a la carrera
i vaig dir
ei,
ojo
ei,
ojo
ara ja no sé
què m'agrada més
Per?
Per què vas dir
aquest
ei,
ojo
què vas experimentar?
El que em va
moure a dins
viure aquelles situacions
tan doloroses
a vegades
bueno,
sovint
tan doloroses
però
acompanyada
d'aquella manera
tan humana
persones
que
no coneixen
l'altra persona
que hi ha al llit
i la cuiden
d'una manera
com si fossin
família
aquelles infermeres
que van ser
les meves tutores
de pràctiques
per mi
eren increïbles
jo vaig dir
jo vull ser
com elles
però és que jo
vull ser
pediàtrica
i al final
vaig decidir
tirar per la pediatria
fins que fa
set anys
doncs
se'm va donar
l'oportunitat
de poder fer
les dues coses
que més m'agraden
i bueno
va ser una miqueta
gràcies a la fundació
gràcies a
els nostres hospitals
poder juntar
les dues coses
jo ara mateix
crec que no podria
fer una altra cosa
que la que faig ara
és
com deia el Sergi
és molt vocacional
realment si no
si no ho sents
a vegades costa d'entendre
avui a l'ofici
d'Educa
intentem entendre-ho
farem un mapa
de pal·liatius pediàtrics
a Catalunya
a vegades se'n fa un ús
amb les emocions
quan una criatura
està malalta
emmalalteix
tota la família sencera
Gómez Batista
a l'entorn
Doncs l'Hospital
de Sant Joan de Déu
disposa d'una
de les unitats
de pal·liatius pediàtics
referents
a l'estat espanyol
creada el 1991
ofereix un equip
interdisciplinari
el que ens deies
abans Sergi
metges, infermeres
un psicòleg
un treballador social
i una gent espiritual
per acompanyar
aquest final de vida
que pot ser curt
o pot ser llarg
tant de l'infant
com de la família
i això no vol dir
que per la família
aquest diagnòstic
és un tsunami
que necessita
que necessita
tot allò
que oferiu
què és el que oferiu
a les famílies
què oferiu a l'infant
i què oferiu a l'entorn
l'infant
és per nosaltres
el focus principal
i el que hem de mantenir
aquest
com deia l'Anna
el mantenir
que segueixi sent un nen
dintre de la malaltia
d'una malaltia
que sovint és greu
amb moltes visites
amb moltes intervencions
i que per tant
aquestes intervencions
s'acompanyen també
moltes vegades
de procediments dolorosos
i d'uns símptomes
que a vegades
són de difícil control
ja sigui per la malaltia
o inclús
per les teràpies
intensives que fem
per tant aquesta part
de maneig de dolor
de millorar la qualitat de vida
és un pilar fonamental
el que aportem
i per això
ens presentem
com un equip
que pretén millorar
aquesta part
per trencar
aquesta idea
que els de pal·liatius
entren
quan ja s'acosta al final
i sempre hi ha un impacte
que et remou
que entri l'equip de pal·liatius
perquè t'està dient
que les coses
no estan com a un li agradaria
però no canvia
que entri l'equip
o no
i llavors
el que es pretén
és realment
aportar
aquesta
millora
en el benestar
que després
les famílies
quan algunes
ens deixen de necessitar
també
pensen
ostres
jo vull seguir
que estigueu
al nostre costat
per tot el benefici
que ens aporteu
i dius tu
que no menteu
a les criatures
que quan una criatura
pregunta
sobre la seva malaltia
dius que li torneu
la resposta
com va això
què es diu
què no es diu
com es diu
la pregunta
exacte
sí
bueno
moltes vegades
el que hem après
sobretot de la part
de psicòlegs
de treballadors socials
que ens expliquen
de les infermeres
de com
com dirigir-nos
a aquest infant
que fa aquesta pregunta
i que a vegades
sembla que t'haig posat
entre l'espai i la paret
quan en realitat
els infants
moltes vegades
volen saber
des de si poden comptar
amb l'altra persona
amb l'interlocutor
si el poden tenir
com a referent
i a vegades
fan la pregunta
i quan els tornes
de ostres
un nen que et pregunta
si s'ha de morir
o què li passarà
és perquè
algú ho ha vist
algun nen
a l'hospital
ho ha vist
els nens parlen
hi ha un estudi
molt interessant
que parla
de com els nens
parlen
en el lavabo
dels hospitals de dia
de les seves malalties
vull dir que els nens
saben molt més
del que un podria pensar
i que quan pregunten
algú
és perquè
algú hi ha al darrere
i quina millor manera
d'explorar-ho
perquè a vegades
podríem donar-li
una informació
que potser no necessita
perquè simplement
com et deia
vol saber
si tu estàs allà
disponible
i no
de fuig d'estudi
de donar-li una resposta
i les infermeres
què fan les infermeres
per acompanyar
aquest dia a dia
i quines preguntes
també segurament
es troben per part dels infants
i per part del pare
i de la mare
que també cal saber
dosificar
què expliquem
com ho expliquem
en quin moment
ho expliquem
és molt important
la comunicació
entre l'equip
per saber ben bé
què ens han preguntat
a cadascú
i en quin moment
està cada família
i què hem de respondre
en funció del moment
en què estan
però sí que és veritat
que sovint
les infermeres
rebem totes les preguntes
que no s'atreveixen
a fer els pediatres
perquè moltes vegades
fem visites
en solitari
o passem més estona
a peu de llit
perquè passem més estona
i establim un vincle
a vegades
una miqueta diferent
el vincle hi ha
amb tot l'equip
però sí que
moltes vegades
amb les infermeres
n'hi ha una miqueta més
construïu confiança
com es construeix
la confiança
en una situació
tan delicada
estan presents
tot l'equip
està present
però
què vol dir
estar presents
a veure digue'ns-ho
què vol dir
quina pregunta
més difícil
estar present
vol dir
intentar ser-hi sempre
a les bones
i a les dolentes
no?
estar molt bé
estar al costat
de la família
quan hi ha una agudització
i quan el nen
no està bé
perquè realment
has de ser-hi
perquè has de fer
un control de símptomes
has de donar
un suport psicològic
i emocional
has de donar
suport social
però també
hi hem de ser
quan el nen
està bé
i està estable
perquè
les famílies
han de perdre
aquesta sensació
que només hi som
quan hi ha una cosa
dolenta
no?
per tant
hem d'estar
sempre presents
i són molt importants
aquestes visites
que sovint fem
sense cap altre motiu
que anar a dir hola
no?
no només anem
quan el nen
està molt mal al to
o quan hi ha
una agudització
sinó que
potser un dia
truquem
escolteu
com esteu?
esteu bé?
sí
com ho teniu demà?
demà passarem
i et diuen
però estem bé
i els diem
ja
anem a veure
com estem
anem a veure'ns
clar
la gent ens parla
de plural
perquè vosaltres
ateneu a tota la família
allò que ens deies abans
que t'havia tret
de eps
aquí es parla de família
clar
a la família
passen coses
una de les coses
que passen
és que els germans
poden quedar
eclipsats
davant d'una situació
o una voràgina
al voltant
d'una malaltia greu
que s'ho emporta tot
com s'ajuda
que la família
trobi aquests equilibris
aquesta
relativa normalitat
s'han d'intentar
integrar
en la mesura
del possible
dins de totes
les dinàmiques
familiars
han d'intentar
que no desapareguin
a vegades
els dos progenitors
perquè
sovint
ens aboquem
cap a l'infant
malalt
i
per la inèrcia
del dia a dia
el deixem una mica
més de banda
els germans
els germans
llavors
un dels progenitors
ha d'intentar
estar present
sempre
els dos
de forma ideal
però
nosaltres
hem d'intentar
integrar-los
en les cures
que es facin
el seu germà
malalt
en les dinàmiques
familiars
en el dia a dia
en preparar
jocs
en què puguin
col·laborar
tots dos germans
tenim molts pacients
oncològics
però en molts més
pacients
neurològics
que
amb els quals
els germans
no poden
parlar
de forma
bidireccional
i hem d'intentar
establir
una relació
entre els dos
germans
sana i bonica
clar
tu em parles
de jocs
i de coses
boniques
i algú podria pensar
que quin estat d'ànima
de tenir aquella família
en aquell moment
no?
què us trobeu
i com li doneu
la volta
en la mesura
en la que hi ha d'haver
tristesa
evidentment
hi ha un dolç
que s'està fent allà
ens trobem de tot
evidentment
i tot és molt
va per fases
com tot en aquesta vida
a l'inici
acostuma a ser
bastant dur
però una vegada
ja veuen també
la feina que fem
és una miqueta
el que deies
a l'inici
quan ens presentem
tothom ens mira
amb cara de
ai
ja estan aquí
els de pal·liatius
però
quan entenen
no sou estimats
però després
ho sou molt
exacte
una miqueta
el que deia el Sergi
si en algun moment
aconseguim donar
alguna alta
no volen marxar
i nosaltres els diem
però enteneu
que és
que és
que és una bona notícia
i bo que us estem
donant l'alta
i ens diuen
ja però
però i si ens quedem
una miqueta més
no?
quan realment
les famílies
entenen
la feina que fem
aconseguim
entre tots
entre tot l'equip
i en col·laboració
total
amb aquesta família
poder
eliminar
aquesta tristesa
tan
tan
tan
important
que tenen al principi
i normalitzar
i dius
normalitzar
es pot normalitzar
aquesta situació
jo crec
que si no sé
els meus companys
que opinen
jo crec que sí
es pot normalitzar
aquesta situació
avui a l'ofici d'educar
en temps de suplement
a Catalunya Ràdio
un mapa de pal·liatius
pediàtrics
a Catalunya
em fas una abraçada
sisplau
sentim la pagola
la mare de l'Alícia
quin és l'acompanyament
que va rebre
de l'equip
de cures pal·liatives
pediàtriques
el equipo de pal·liativos
fue
entre todo
pues lo mejor
que le pasó
a mi hija
al final de su vida
porque
ella ya no quería volver
a Sant Joan de Déu
no tenía energía
no tenía ganas
así que decidió
seguir el tratamiento
en casa
y ahí entró pal·liativos
prácticamente
le dieron gusto
en todo
mi hija se iba pagando
día a día
ellos venían a casa
todo el tiempo
para ayudarla
que todo fuera más fácil
y sobre todo
que no tuviera dolor
no solo dolor físico
era animarnos
era
con todo el respeto
con todo el cariño
y el cuidado
anticiparse
a lo que iba a pasar
era como
si conocieran
a mi hija
mejor que yo
en algún momento
o sea para nosotros
era una visita
agradable en casa
era como
uff
vienen pal·liativos
nos van a armar
las noticias
nos van a decir
mira le queda
una semana
o le quedan
queríamos que vinieran
era una visita
que llegaba a casa
a poner las cosas
en orden
a poner nuestra mente
en orden
darnos el apoyo
que necesitábamos
en ese momento
y
no sé
dónde estaríamos ahora
si no fuera
por pal·liativos
y mi hija
tuvo el mejor final
posible
en casa
con nosotros
gracias a pal·liativos
¿I quin és el missatge
que vol transmetre
a la família
de l'Alícia?
Yo quisiera
primero agradecer
al equipo
de San Juan de Déu
a todo el equipo
de oncología
y al de pal·liativos
porque cuidaron
de mi hija
como nadie
sus últimos meses
fueron mucho más fáciles
gracias a ellos
para ella
y para nosotros
con el tiempo
nos enteramos
que venían a casa
y
tenían que
conseguir donaciones
para la gasolina
para el coche
que traía la pediatra
la enfermera
del psicólogo
y llegaban a casa
con su mejor sonrisa
a cuidar
de mi hija
y a cuidar
de nosotros
entonces
quisiera que el gobierno
hasta el pediatra
de los niños
fuera consciente
de la importancia
de los pal·liativos
necesitan
un equipo mayor
porque
no dan gusto
desafortunadamente
cada día
hay más niños
con cáncer
y ellos hacen
todo lo que pueden
por cuidar
los niños
y cuidar
los padres
sentimos
y también
a la Karina
el seu fill
li van diagnosticar
fa tres años
ataxia
espinocerebelosa
vivir con ataxia
por su naturaleza
progresiva
y degenerativa
es un viaje diario
lleno de desafíos
emociones extremas
pero también
de mucha resiliencia
temor incondicional
y mucha determinación
esta es una enfermedad
neurológica
poco común
que afecta
la coordinación
el equilibrio
y el habla
entre otros
y el cual vivimos
aquí en casa
a sus 14 años
Sebastián depende
100% de asistencia
y después de haber sido
un niño normal
en estos últimos años
se enfrenta
a los retos
de esta enfermedad
donde ya no puede
movilizarse
no puede hablar
no puede ir al cole
jugar al fútbol
o montar su bici
o hacer cosas tan básicas
como comer
cepillarse los dientes
bañarse
o ir al baño solo
para nosotros
hay días buenos
y otros no tanto
pero nuestro propósito
es hacer de sus días
lo más feliz
y normal posible
I escoltem
el vincle
que han construit
amb l'equip de paliatius
hemos creado
un vínculo
inquebrantable
son nuestro círculo
de soporte
que nos mantiene
nos guía
nos protege
y nos lleva de la mano
son los que
garantizan
que a pesar
de estar atravesando
por esta situación
tan dura
y compleja
nuestro Sebastián
tiene calidad de vida
en todos momentos
sabemos que
todo el equipo
está allí a diario
para hacernos
este viaje
un poquito
más ligero
de equipaje
son las llamadas
diarias
el seguimiento
cercano
de la evolución
de los tratamientos
asignados
pero aparte
de todo
el acompañamiento
médico
también está
el soporte emocional
para sobrellevar
las grandes pérdidas
que van surgiendo
por la naturaleza
generativa
de esta condición
el saber
que están allí
en caso de cualquier
emergencia
pues asiste en la
coordinación
de todos los especialistas
que son necesarios
nos da mucha paz
el saber
que no estamos solos
y que contamos
con un súper equipo
que entiende
nuestras necesidades
incluyendo
el compartir
con padres
que tienen
situaciones similares
¿y qué damanerían
la familia
del Sebastián?
para nosotros
vivir con Astasia
significa
navegar un mundo
que no siempre comprende
los obstáculos
a los que nos enfrentamos
significa encontrar
nuevas formas
de abrazar
alegría
de la vida
incluso cuando
las tareas simples
parecen montañas
que escalar
pero también
significa apreciar
el regalo
de la vida
lo que pediríamos
es que nos ayuden
a generar más
conciencia
empatía
y ayudarnos
a difundir
conocimiento
sobre estas enfermedades
raras
que quejan
nuestros pequeños valientes
para que se puedan
generar más
investigaciones
e inversión
para estudiar
y conseguir
una cura
para estas enfermedades
que siguen afectando
a tantas personas
pero sobre todo
a niños
así como seguir apoyando
los equipos
de cuidados paliativos
pediátricos
como sociedad
estamos convencidos
que podemos hacer
un gran esfuerzo
para brindarle
todo el apoyo
necesario
a los pacientes
de enfermedades
raras
y su familia
y para nosotros
saber que juntos
podemos hacer
un impacto
logrando un mundo
más exclusivo
el mundo está
ple de misterios
doncs avui a l'ofici educat
estem fent aquest mapa
de paliatius
pediàtrics
a Catalunya
i ho fem
amb el Sergi Navarro
pediatra
amb la Gemma Gómez
infermera
d'un equip
de paliatius
tots dos
i amb l'Anna
Berderí
de la Fundació
Vilabèquia
la gerent
de la Fundació
Vilabèquia
super equip
us han definit
com un super equip
i aquella cosa
que hem sentit
de la gasolina
demanant donacions
per la gasolina
per favor
però què necessiteu?
Bueno
jo crec que
prèviament
a respondre
ho han explicat
no?
ho han explicat tot
ja ens hem quedat
tots a...
No, no
ja t'ho dic jo
Hi ha algunes coses
que sí que
podem afegir
que quan parlaven
de la gasolina
hem passat una
història
dels paliatius
específicament
a Catalunya
però també
en altres
regions
en què
l'atenció paliativa
es considerava
un privilegi
algú que era
un plus
i que necessitàvem
això
del suport
d'entitats
del tercer sector
com ha donat
suport
la Fundació
Vilabèquia
arribar
inclús
a posar
cotxes
a fer moltes
coses
que creiem
que eren necessàries
i que en aquell moment
era com un privilegi
i s'havia de fer
molta cerca
de recursos
afortunadament
des del 2020
ja s'ha incorporat
en la cartera
de serveis
del Sistema Català
de Salut
què passa?
que això ha passat
a Catalunya
però hi ha
moltes regions
d'Espanya
i d'altres països
que encara no hi arriba
i no s'hi arriba
de forma equitativa
i no està resolt
aquest dret
de fet
des del 2020
l'atenció pal·lativa
pediàtrica
ja ha entrat
en aquesta cartera
de serveis
i per tant
hi ha una xarxa
Salut
ha iniciat
el desplegament
de la XAPI
xarxa d'atenció
pal·lativa
pediàtrica
integral
en una primera fase
es va
vosaltres que éreu
els pioners
de Sant Joan de Déu
després
Vall d'Hebron
i després
l'Hospital
de Sabadell
per Taulí
i en una segona fase
s'han incorporat
les unitats
dels hospitals
de Sant Pau
i Germans
Triès i Pujol
així com hi ha també
un desplegament
que és territorial
del llibre
seguirem vivint
un fragment
perquè jo us vull
fer una pregunta
us faré pensar
en un moment
que si us aviso
abans de llegir-ho
un moment molt potent
que hagueu viscut
que us hagi realment
conmogut
podríem dir-ho
doncs llegim
en aquest llibre
llavors vaig començar
a fer preguntes
a la infermera
què passarà
si no es recupera
quan ens hem d'alertar
què podem fer
per ajudar-la
i les preguntes
més difícils i directes
com és la mort
com pot morir
com ho sabrem
si passa
què podem fer
si hi ha una aturada cardíaca
què passarà
en les properes hores
què fem
si se li col·lapsen
els pulmons
i ella
la infermera
anava responent
amb calma i dolç
els nostres dubtes
si té una aturada cardíaca
és que s'està morint
abraceu-la
clar
hi ha coses
molt emocionants
que podeu viure
i que segur
que heu viscut
i jo voldria
que m'expliquéssiu
cadascun de vosaltres
un d'aquests moments
que no oblidareu
en la vida
que us hagi arribat
al cor
que suposo
que tindríeu
una llista llarga
per qui comencem
Gemma, Sergi
qui comença
no és igual
comença tu
va
vinga
no, jo
sí que tinc
no és un
però són diversos moments
igual que hi ha
algun
que
d'especial duresa
que inclús
igual que
no podem curar
segons quines malalties
també ens passa
quan fem atenció pal·liativa
que hi ha situacions
que no podem controlar
com ens agradaria
i les minimitzem
però hi ha
un dolor
de molt difícil control
o un patiment
no, existencial
d'aquella persona
amb un impacte brutal
i que a nivell d'emocions
doncs t'arriba
moltíssim
i comparteixes
no, en aquell moment
en aquell
en aquell món
de patiment
jo crec que aquí
hi ha un alt
d'impacte
emocional
que per això
podem parlar
després
de la cura
dels professionals
també
de com ho portem
però
però també
la part de
la fortalesa
jo vull remarcar
molt
la fortalesa
que ens omple
d'emocions
i recordo
un cas específic
d'una
nena
com enfrontava
unes cures
que s'havia de fer
com va enfrontar
al final de vida
una
com un infant
pot arribar
a enfrontar
un final de vida
i treure temes
com de llegat
d'amor
de relacions
amb els seus pares
de permisos
i d'assegurar-se
que un estarà bé
quan aquella persona
es mori
jo crec que aquest
és un dels moments
més impactants
a nivell emocional
de
el que tu dius
de posar-se
la pell de gallina
de ser partícep
d'aquesta situació
Gemma
tu vés pensant
el teu
i què n'has après
tu d'aquesta feina
com a gran
aprenentatge
eh
bueno
jo crec que
aquesta feina
el gran aprenentatge
és que
el dia a dia
l'hem de viure
no?
hem de viure
no sabem què pot passar
però també
per l'altra banda
no?
de poder
valorar
aquestes
petites
normalitats
que a vegades
ens suposen
un problema
una càrrega
de ostres
no arribo al col·le
a buscar les nenes
ara
no?
ara a la casa
la intendència
de les dutxes
al sopar
i aquesta dinàmica
que tenim totalment
normalitzada
jo a mi personalment
m'ajuda
a gaudir-la
Gemma
doncs
mira
l'experiència
més xocant
per mi
colpidora
posem-hi colpidora
xocant
xocant
vinga
va
perquè no té tant a veure
amb un tema
que m'hagin fet una pregunta
o no
sinó
amb un tema
cultural
hem de tenir en compte
que en les unitats
tenim
tot tipus
de pacients
de cultures
diferents
i hem de ser capaços
com a professionals
de poder
de poder
aconseguir
una bona mort
per cada cultura
no per la nostra
sinó
per la persona
que tenim al davant
i això a vegades
és difícil
és difícil
perquè
estem intentant
deixem davant
de la nostra cultura
però
apareix
entre mig
no hi ha coses
que no entens
i hem de ser capaços
de fer-ho
per això és tan important
poder tenir
una gent espiritual
una persona
que estigui
una miqueta formada
sobretot
en cures transculturals
i en multiculturalitat
en l'equip
perquè
ens trobem
situacions
molt diferents
al que nosaltres
faríem
llavors
en quin cas
en quin cas
et vas trobar
que et va
fer
aquest
clic
clic
bueno
va ser un final
de vida
que jo
hagués
manegat
diferent
com a
Gemma
Gómez
cultura
latina
era una cultura
diferent
que no
acceptaven del tot
l'ús dels mòrfics
i va ser un final
de vida
per mi
dur
però
molt bonic
per la família
però per mi
va ser molt dur
molt dur
de sortir d'aquella casa
i posar-me a plorar
com una nena petita
perquè jo no ho entenia
va arribar el Jordi
que és el nostre psicòleg
que em va dir
Gemma
és de seva cultura
per ells
ha sigut
una mort
meravellosa
no pensis
que ho has fet malament
perquè jo em culpava
és que clar
és que no li he posat
la morfina
és que no li he posat
el medazolam
és que mira com ha anat
i ell em deia
ells com han viscut
no ells bé
doncs ja està
tu ets important
però ells són més importants
i el teu gran aprenentatge
fent aquesta feina
el meu gran aprenentatge
és que és más de lo mismo
que hem d'intentar viure
el dia a dia
i
i que aquestes
aquestes famílies
ens ensenyen
moltíssim
moltíssim
jo he après molt a la carrera
jo he après molt
el màster
però jo
on de veritat
aprenc
és cada dia
a cada casa
cada dia
aprenc alguna cosa nova
no tant
de tècniques
evidentment
sinó de manera
de veure la vida
de manera
d'enfocar
les coses
que vindran
ells m'ensenyen
moltíssim
avui
a l'ofici d'educar
fem un mapa
de pal·liatius pediàtrics
a Catalunya
tinc mal de panxa
igual que se l'ha d'acompanyar
en el moment de néixer
se l'ha d'acompanyar
també en el moment de morir
Núria Carci
avui a l'ofici d'educar
parlant de cures
pal·liatives pediàtriques
amb el Sergi Navarro
l'enabarderí
la Gemma Gómez
l'any 2016
la Fundació Vilavecchia
Enriceta Vilavecchia
va iniciar un projecte
de cures pal·liatives pediàtriques
per donar resposta
a les necessitats
d'atenció integral
als infants i joves
afectats
per malalties greus
cròniques
complexes
o que limiten la vida
quin ha estat aquest impuls
que heu fet
des de la Fundació
Enriceta Vilavecchia
torno a la benzina
i a les donacions
perquè això
no ha de ser així
però sort
ens deia el Sergi
a fundacions
com la vostra
quin ha estat
aquest impuls
que heu donat
doncs
ens varen proposar
en el seu moment
després de fer
un estudi
a tot Catalunya
a Catalunya
es referen
en l'atenció
amb cures pal·liatives
però amb una mirada
posada
amb les persones adultes
i a la Fundació
ens varen proposar
millorar l'assistència
quan qui està
en aquesta situació
és un nen
varen impulsar
un grup de treball
amb els cinc grans hospitals
amb els que la Fundació
sempre ha treballat
que són els que s'han manat
tu abans
Sant Joan de Déu
Vall d'Hebron
Parc Taulí
Sant Pau
i Germans Trigues i Pujol
i varen crear
un model possible
de xarxa d'atenció
que pogués fer
arribar aquesta atenció
a totes les famílies
que ho necessiten
tu dius
quina és la frase
o el moment
que a vosaltres
us ha impactat molt
i jo intentava
rescar també
com a Anna
com a directora
d'una fundació
i recordo una vegada
una mare
que em va dir
això que jo estic rebent
ho tenen totes les famílies
que ho necessiten
a Catalunya
i jo li vaig haver de dir
no
ho teniu molt poques
perquè encara no hem arribat
a poder donar
aquesta atenció
tan especialitzada
que acompanya
durant tot aquest procés
Anna, ara?
sí, totes les famílies
ho tenen
ja?
no, no encara
què falta?
falta, falta
creiem que bastant
però també creiem
que hem avançat molt
vàrem aconseguir
impulsar
les unitats
de cures pal·liatives
vàrem ajudar
en aquests grans hospitals
a crear
cada un la seva
aquestes unitats
vàrem començar
a treballar
vàrem anar
acumulant experiència
l'any 2020
com bé heu dit
el Departament de Salut
va entrar en cartera de serveis
el treball de 3
d'aquestes unitats
nosaltres seguim ajudant
i mantenint
altres dos
que estan des del principi
que és Germans Tries
i Pujol i Sant Pau
i que estan fent
molt bona feina
i falta
que arribin
a altres hospitals
del territori
hem d'arribar
a ajudar
3.000 nens
que ho necessiten
en aquests moments
les dades de l'any passat
arriben a prop
de 900 nens
encara ens falta
de 900 a 3.000?
sí
atenció
que hi ha un marge
de millora
molt gran
encara
i és una funció
de les entitats
com la nostra
assenyalar necessitats
assenyalar forats
en el nostre sistema
i de vegades
impulsar
tossudament
la millora
en aquestes àrees
això és el que vam fer
amb l'aliança
dels 5 hospitals
i el que seguim fent
seguirem ajudant
fins que això
sigui possible
i que tornem
a posar Catalunya
en el mapa
com un model
d'atenció
amb cures paliatives
en aquest cas
a nens
i en aquests objectius
el projecte estrella
de la Fundació
Vilabèquia
és l'hòspis
pediàtric
què és això
d'un hòspis
pediàtric
què voleu fer
què voleu
aconseguir
en què consisteix
perquè això és un model
diríem
que ve
d'Anglaterra
crec
el projecte estrella
ha estat
la creació
d'aquesta xarxa
que en el seu moment
va ser el projecte
Compte amb mi
que volia dir
una mica
això que han explicat
el Sergi
i la Gemma
Compteu amb nosaltres
amb tot aquest procés
de malaltia
i ara volem posar
la cirereta
al pastís
que és crear
un hòspis
pediàtric
que és un tipus
de recurs
que no existeix
a Espanya
i atenció
en volem crear
un al primer
i després
replicar-lo
arreu del territori
un hòspis
és un centre
que acompanya
que té un nen
amb malaltia
que no es pot curar
i que ajuda
les seves famílies
no és un hospital
ja estan els hospitals
és un centre
que es posa
a disposició
dels hospitals
i dels seus professionals
també per ajudar-los
a ells
per aquelles famílies
que necessiten
un moment de respir
de descans
que necessiten
un acompanyament especial
en els últims dies
de vida
quan a casa
això no és possible
i tot un servei
d'atenció de dia
on sigui possible
el lleure
les activitats
la diversió
el joc
i també
creació
de records
positius
que és una part
important
també
per a aquestes famílies
i com es pot
fer possible
tot això
a mi sempre
em fa por
que no pensem
que al final
ha de venir
de l'àmbit privat
i això és una
com deies tu
és un deure
d'una societat
del benestar
a poder acollir
aquests moments
tan delicats
és la nostra obligació
fer-ho
si ho detectem
hem d'ajudar
el sistema
i en aquest cas
nosaltres ho estem fent
sempre també
informant a l'administració
hem d'ajudar
a assenyalar
allò que cal fer
i impulsar-ho
i nosaltres
no ho podem fer sols
com a Fundació Villavecchia
ens estan ajudant
moltes persones
entitats
empreses
i volem mostrar
que això
aquí no ho tenim
i que a altres països
com tu deies
a Anglaterra
hi ha 54 hòspices pediatrics
54?
aquí no n'hi ha cap
és un tipus de centre
petit
pròxim
acollidor
és casa
i dona aquest suport
a les famílies
que necessiten
s'ajunten les mares
fan un cafè
s'expliquen
s'ajuden
hi ha tot un programa
també d'atenció
al dol
important
seguir ajudant després
i també
un centre de referència
per a escoles
per ajudar
la comunitat educativa
un altre dels temes
importants
quan hi ha un alumne
en aquesta situació
que puguem ajudar
la comunitat educativa
a resoldre
o atendre
i
no solament
quan hi ha un alumne
en aquesta situació
també
d'una manera pedagògica
cal que incorporem
el tema
de la malaltia
i de la mort
en les nostres línies
d'ensenyament
54
a Anglaterra
anem perdent
Sergi Navarro
posats a fer preguntes
sabem ja que és un hòspis
pediàtric
i què és la Casa Sofia
explica'm-ho
la Casa Sofia
és un centre
d'atenció intermèdia
que es diu
que
que no seria un hòspis
seria una altra cosa
bueno
ara
us explico la història
sí
jo crec que ens farem
una idea
de com
de l'evolució
ho dic perquè
la història és important
perquè
el que estem fent
en definitiva
entre uns i altres
administració
fundacions
professionals
famílies
és posar
resoldre
algunes incògnites
hi ha algunes incògnites
que encara estan
per resoldre
el fet
que no hi hagi
aquests 54 hòspis
que hi ha
54 a 0
diguéssim
és també
per un
a part de la tradició
pal·liativa
del Regne Unit
també per un tema
del sistema
de com és el sistema
de salut
i com s'organitza
i quines estructures
encaixen
quines no
i una mica el que ens va passar
és que pensant
fa 6 o 7 anys
pensant
també emmidellant-nos
en estructures
que existien
en altres països
doncs vam fer una proposta
al sistema
i com que s'estava creant
la xarxa
doncs vam encaixar
que pogués haver-hi
un centre
que fos
amb aquest esperit
hòspis
però integrat
en el sistema
català de salut
en forma de
centre d'atenció intermèdia
i com una peça clau
de transició
de l'hospital
d'aguts
al domicili
són famílies
que necessiten
que a vegades
són dispositius nous
necessiten recuperar-se
i ja no cal
que estiguen
en un hospital
doncs
amb tot
el que suposa
un entorn hospitalari
sinó que necessiten
un entorn específic
per nens
i famílies
recupereu la versió
completa
per xarxes
i a la pàgina
del programa
tornem la setmana
vinent
amb una tertúlia
de joves
però
us deixem
amb Sílvia Pérez Cruz
planetes i oranetes
sigueu lúdics
positius
i alegres
i una mica
d'empatia
per salvar el món
i sentit de l'humor
i sentit comú
per cuidar
les vostres criatures
les petons
de la Núria Ventura
i la Rosa Sillué
i fins la setmana vinent
l'ofici d'educar
avui
i un monogràfic més
fantàstic
Elisabet
moltes gràcies
molt necessari
Fa uns dies
que ve neix
el meu amic
al vell mig
de Badalona
al centre
d'aquell món
que vaig pintar
de ben petitona
passeja
i passeja
descalç
per entre els boscos
de Tiana
i ara s'ha de tornar
el xiprés
com sa germana
és Maria i ara
El suplement
amb Roger Escapa
Riu més
estressa't menys
comença
per fi
estimar-te
l'ofici de viure
amb Gaspar Hernández
com ens mouen
les emocions
a l'hora de votar
un programa
sobre conducta humana
parlarem de
l'anomenada
ment d'amico
no té sentit
queixar-se
beneficis de ser amable
l'ofici de viure
amb Gaspar Hernández
eines
pel benestar emocional
aquest diumenge
a partir de les
12 de la nit
disponible en podcast
i a l'app
i al web
de Catalunya Ràdio
amics de les participacions
de Nadal
aquest any
loteries de Catalunya
presenta una gran novetat
en guany les participacions
catalanes
es fan amb la grossa
i amb la doble
amb un sol bitllet
participeu en dos sortejos
amb la grossa de cap d'any
guanyeu 40.000 euros
per cada dos euros jugats
i amb la doble
fins a un milió d'euros
per repartir
entre totes les persones
d'una entitat
que tingueu el número guanyador
demaneu les vostres participacions
a loteriesdecatalunya.cat
loteries de Catalunya
és la nostra
jugar amb responsabilitat
és guanyar
i només si ets major d'edat
el suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
també de matinada
amb Roger Escapa
som el suplement
som a Catalunya Ràdio
camí de les 7 del matí
aquesta hora els dissabtes i diumenge
repassem alguns dels millors moments
de la setmana
els continguts ben escoltats
al nostre web
catradi.cat barra el suplement
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio
i que podeu recuperar
quan us vingui de gust
Mariana Laminos
bon dia
molt bon dia Roger
la setmana passada
al suplement
vam entrevistar
l'Anna Castillo
l'actriu
acaba d'estrenar
fa poc el drama
Nowhere
i també la comèdia romàntica
un cuento perfecto
que es poden veure
a Netflix
sobre la pressió estètica
a la que sovint
es veuen sotmeses
les actrius
Anna Castillo
és que els retocs estètics
comencen cada vegada abans
que és una cosa
que a mi
i una vegada ho vaig parlar
a mi
i a la meva generació
estàvem un poc entre medies
perquè abans
les actrius
es començaven a retocar
a partir dels 40
diguem-ne
o jo què sé
no sé quina edat
i ara comencen els 20
nosaltres estem al mig
i no sabem
a què hem de respondre
si el que teníem entès
o el que ve ara
com un tsunami
de repente
la pressió estètica
me refiero
llavors és una mica com
tu entens que una noia
de 20 anys
jo no
clar
però perquè a mi
ningú m'ho ha explicat
això
també vivim en una època
on hem
conviscut
amb aquesta pressió
també
munt d'Instagram
filtres
la pandèmia
va fer molt de mal
molt de mal
a nivell estètic
i a nivell de pressió
i cada diumenge
hi ha una eclipsi
a Catalunya Ràdio
la setmana passada
coincidint amb els 6 anys
de l'1 d'octubre
es va fer de nit
amb Carme Forcadell
l'expresidenta del Parlament
que recordava així
els 39 mesos
que va passar a la presó
i una nit
molt trista
molt trista
molt trista
va ser una nit
que es va suïcidar
una companya
de presó
i aquesta nit
també va ser molt trista
vull dir que
malauradament
aquestes nits
tan tristes
les tinc molt
molt gravades
3 anys
3 anys d'empresonament
entre Mas
d'enric
bat ras
una breu estada
a Puig de les Basses
i al Calameco
Déu-n'hi-do
4 presons diferents
39 mesos
39 mesos
com és una nit
a la presó?
hi ha silenci?
hi ha soroll?
normalment
hi ha silenci
però de vegades
no hi ha silenci
perquè de vegades
hi ha algú
que crida
perquè de vegades
estàs
se sent
molta desesperació
hi ha algú
que crida
hi ha algú
que pica a la paret
però normalment
hi ha silenci
i la Marina Porres
ens va aportar
noves recomanacions
literàries
musicals
també cinèfiles
diumenge
va parlar
de la solitud
un sentiment literari
molt present
en la novel·la
Armaris Buits
de l'escriptora portuguesa
Maria Judit de Carballo
Carballo explica molt bé
com de vegades
ens creem
com camins
sense sortir
de la nostra pròpia vida
sense saber-ho
és a dir
a aquesta senyora
el que li ha passat
és que se li ha revelat
una veritat terrible
però alhora
no pot fer res
per canviar les coses
i a la seva filla
li passen una sèrie de coses
que no faré espòilers
però ho faran
tot una mica més complicat
o sigui
aquesta novel·la
se centra en la solitud
d'aquesta dona
exacte
i és una solitud
molt plasmada
en la literatura femenina
del segle XX
perquè és una solitud
de la qual
aquestes dones
veus que no podien escapar
i és una
molt bona novel·la
aquesta us la recomano
per explicar
com
en segons quines èpoques
i per segons quines senyores
les tries que feies
quan eres jove
et marcaven
per tota la vida
podeu recuperar
tots els continguts
del programa
a través de la web
catradio.cat
barra el suplement
també a l'aplicació
estrenes
Marta Ferrer
bon dia
bon dia
HBO Max
estrena
la segona temporada
de Nuestra bandera
Significa Muerte
la sèrie
està basada
en les aventures
reals del pirata
Steve Bonnet
que després de canviar
la seva vida
encantadora
com a cavaller
per una vida al mar
coneixerà el capità
barba negra
de qui s'acabarà enamorant
i encara una altra sèrie
perquè a Netflix
ja s'hi pot veure
la tercera temporada
sencera de l'Open
després del final
de la segona temporada
el nostre protagonista
ha d'aprendre
a viure amagat
i lluny de la seva família
quan ja no suporta
el patiment
que els està causant
decideix tornar a París
per oferir-los escapar
però la cosa
no serà tan fàcil
pel nostre lladre
que haurà d'enfrontar-se
a tots els fantasmes
del seu passat
i al Teatre Lliure
de Montjuïc
l'última fucking nit
Marc Artigau
i Núria Guiu
s'endinsen
en la mitologia grega
per explicar-nos
la història
del banquet de les noces
de Zeus i Hera
un gran convit
on no hi falten
els déus de l'Olimp
que hauran de confrontar
la seva saviesa
amb els seus desitjos
avui a funció
a les 6 de la tarda
Sònia de Lofeu
molt bon dia
molt bon dia
si encara no has anat
a dormir
o si t'acabes de llevar
fem 3 propostes
avui pel Baix Camp
la primera a visitar
la Mossara
a Vilaplana
actualment és un poble
abandonat
que es troba
al mig de les muntanyes
de Prades
a 990 metres
d'altitud
Mossara
en àrab
vol dir passeig
o lloc per passejar-se
els antics vilatans
no tenien electricitat
ni aigua corrent
ni telèfon
ni serveis mèdics
i s'havien de desplaçar
a reus
per comprar
i fer gestions
això va fer
que el 1961
aquest poble
quedés desert
al nucli antic
s'hi pot veure
8 edificis
tots en estat ruïnors
però n'hi ha dos
que estan una mica
ben conservats
són l'església
de Sant Salvador
un campanar
de 1859
i la casa del costat
coneguda
com Calquesoles
aquest poble històric
està reconegut
a l'inventari
del patrimoni
arqueològic
de Catalunya
i es pot visitar
lliurement
això sí
només cal anar
amb compte
els dies
de boira densa
durant l'any
s'hi fan diverses activitats
com el Festival de Poesia
o la marxa sonderista
Reus Prada Reus
i si després
d'aquesta excursió
tenim gana
podem dinar o sopar
al restaurant
Maspobills
de Vinyols
i els Arcs
situat al carrer
Camí de Verenys
número 13
dins les instal·lacions
del càmping
Eco Camp
a 5 km
de les platges
de Cambrils
és un restaurant
100% ecològic
de cuina flexitariana
amb productes
de proximitat
de temporada
i ecològics
que ofereixen
plats saludables
i els adapten
a tota mena
d'al·lèrgies alimentàries
entre els seus plats
destaquen
l'arròs de peix
de verduretes
o de bolets
la crema de remolatge
de tomàquet
o d'ametlla
i les coques
de l'assanya vegetal
o de verdures
el preu mitjà
per persona
és d'uns 30 euros
l'establiment
disposa d'una terrassa
una zona per a nens
i una zona de bar
a més
accepten l'entrada
d'animals de companyia
obert per dinars
de la una del migdia
a les 3 de la tarda
i divendres
dissabtes i diumenges
també per sopars
de 8 al vespre
a 10 de la nit
música
és a l'abril
al maig
quan l'aigua enxopa
en plaer les arrels
podem anar al concert
de dones de paraula
a Botarell
a dos quarts d'una del migdia
al Jardí Botànic
un concert
que forma part
de la programació
de la desena edició
del Festival Accents
l'Anna Dibori
l'Anna Erià Basart
la Maria Jacobs
i la Txell Mas
estrenen un espectacle
que fusiona la música
i la literatura
han posat melodia i veu
a obres de poetesses catalanes
que fins ara
mai s'havien musicat
un agradable regal
pels nostres sentits
a través de versos populars
de casa nostra
l'entrada
es pot comprar
a través de la plataforma
Entradium
per 5 euros
doncs arribarem a les 7 del matí
amb aquest
és a l'abril
de dones de paraula
que avui actuen
a Botarell
nosaltres tornem de seguida
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
Ràdio amb esperit
Ràdio amb esperit
de cap de setmana