Catalunya Ràdio, les notícies de les dotze.
Bon dia, us informa Neus Monet Begant.
La plataforma Dignitat a les Vies denuncia les afectacions
i endarreriments constants en les línies de tren entre Tarragona i Barcelona
i exigeix millores al servei, i ho fan amb una concentració, ara a aquesta hora,
davant de l'estació de Sants de la capital catalana,
on està previst que els manifestants llegeixin un manifest.
Estació de Sants de Barcelona, Montse Gené, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs sí, hem arribat fa 10 minuts amb aquest tren que venia des de Salou.
En aquests moments s'ha travessat tot el vestíbul cridant Dignitat a les Vies.
Ministro Puente coge la Renfe, altres crits en reivindicació d'un bon servei per part de Renfe.
En aquests moments la portaveu, Anna Gómez, està fent declaracions als mitjans de comunicació.
La podem sentir en directe.
Els portaveus de Dignitat a les Vies.
Eugeni Sedana, portaveu de la Plataforma Mercaderies.
És el portaveu de la Plataforma Mercaderies per l'interior.
Quina és la reivindicació que han portat avui aquí a Barcelona, Anna?
Doncs com diu el nostre nom, el que volem és dignitat a les vies.
Volem poder anar de forma tranquil·la a treballar i a les universitats.
Volem saber quan pugem els trens i quan tornarem a casa.
Volem anar amb condicions dels trens.
i sobretot el que volem és no estar suplicant cada dia perquè un transport públic de qualitat existeixi al nostre territori.
El sèiem sentit en directe hi ha pancartes que diuen no som bestiar, trens dignes hi ha.
Diuen també robavides, volem trens dignes, puntuals i segurs.
Són algunes de les reivindicacions que han portat fins aquí.
Unes 150 persones que han creat molta expectació i també han recollit aplaudiments a la seva arribada a Sants.
El que faran aquí d'aquí a uns segons és fer un bingo que en comptes de cantar números cantaran problemes de renfa
i el guanyador s'emportarà un seient carmanyola que és el que utilitzen els usuaris quan no troben lloc a la renfa
i han de treure el seu propi seient per poder anar una mica còmodes durant tot el trajecte.
Això és tot per ara.
Més notícies, en Raül Flores.
Bomba de Mas, que almenys una persona ha mort a la capital siriana a causa de l'explosió.
Les primeres informacions apunten que l'artefacte estava col·locat al cotxe de la víctima.
De moment es desconeix la seva identitat i la policia investiga l'autoria de l'atemptat.
Els fets han passat a Meseh, un barri benestant de Mas,
on es concentren diverses ambaixades i mencions on hi viuen els funcionaris sirians
i també líders de la Guàrdia Revolucionària Iraniana.
Han detingut un bomber de 22 anys per presumptament haver provocat un gran incendi
a la zona xilena de Valparaíso el mes de febrer passat.
El foc de Grans Dimensions, recordem-ho, va provocar 137 morts,
va destruir milers de vivendes.
La premsa local ha explicat que el detingut treballava com a bomber
des de feia més d'un any.
La ministra de l'Interior, Carolina Toà,
diu que la policia disposa de proves contundents.
Hay contundente evidencia de muy variado tipo respecto a este caso.
Y en relación a otros elementos que pudieran estar vinculados
son parte del trabajo que se sigue realizando.
Esto no es una investigación concluída,
pero es una investigación que ha dado un paso vital en estas horas.
Almenys 300 persones han quedat sepultades
per un desprendiment de terres a Papua Nova Guinea.
Segons els mitjans locals, l'eslavissada d'una muntanya propera
ha colgat més d'un miler de cases de la petita població de Cau Calam,
al nord d'aquesta illa d'Oceania, mentre els seus habitants dormien.
Testimonis de la zona asseguren que el poble sencer ha desaparegut
i les autoritats ja parlen de desastre natural sense precedents.
Barcelona comença avui la temporada alta de bany a les platges de la ciutat
que s'allargarà fins a finals d'octubre per la Copa Amèrica.
L'inici de la temporada suposa l'ampliació dels serveis
i de la neteja a l'entorn de les platges.
Per això el servei de socorrisme s'amplia a més d'unes cinquantena d'operatius
distribuïts amb 20 torres de vigilància.
I seran cada dia des de dos quarts d'11 del matí
fins a dos quarts de vuit del vespre.
També estarà obert un punt lila a l'espigó del Bogatell
per a prevenir violències masclistes i LGTBI fòbiques.
I un servei de bany assistit per a les persones que tinguin
alguna limitació en la seva mobilitat.
Esports Montsemir.
Xavi Hernández dirigeix aquesta hora l'últim entrenament del Barça
després que ahir el club va fer oficial la seva destitució.
L'equip jugarà demà a Sevilla, l'últim partit de la temporada.
A la una podreu seguir la roda de premsa del tècnic del Barça,
el suplement i també, com és habitual, a Catalunya Informació.
Hansi Flick agafarà el relleu de Xavi a la banqueta blaugrana.
L'anunci oficial està previst pels pròxims dies.
El Barça juga aquesta tarda a partir de la sis la final de la Champions
femenina de futbol contra l'Olímpic de Lió-Bilbà.
Aumar Pileón ha rebut l'alta mèdica aquest matí.
També avui, sessions de classificació del Gran Premi de Catalunya de motociclisme.
Catalunya Ràdio, circuit de Montmeló.
Oriol Rodríguez, bon dia.
Hola, bon dia.
El català, l'Ege Espargaró ha aconseguit la pole position
aquí al Gran Premi de Catalunya en una darrera volta estratosfèrica
que li dona al pilot d'Aprilia la possibilitat de sortir des de la pole position
a la cursa sprint i també la cursa llarga de demà,
tot plegat en el seu comiat de Montmeló,
ja que tot just fa 48 hores va anunciar el seu adeu a la categoria al final de temporada.
Banyai a la segona posició, Vinder tercer,
compartiran la primera fila de la graïlla.
Alegrins, per exemple, avui sortirà des de la vuitena posició.
Vinyales, dotzer, i Gerra d'Aigua Freda pels aficionants dels germans Márquez,
que veuran com l'Àlex Márquez surt, tretzer,
i Marc Márquez surt des de la catorzena posició a la graïlla de sortida.
A partir de les tres de la tarda, aquesta cursa sprint amb el català,
Aleix Espargaró sortint des del lloc preferencial a la graïlla,
sortida per l'alegria del públic català.
Oriol Rodríguez, Catalunya Ràdio, circuit de Barcelona, Catalunya.
També avui es decidirà la graïlla del Gran Premi de Mònaco de Fórmula 1
i Iratia Txarri no seguirà la temporada que ve l'Uni Girona.
Hi ha estat dues temporades.
Fins aquí les notícies.
El Suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger es capa.
Fins aquí les notícies.
Zerubelzea sufestan sumendini
Lurraler zenetairean dantzari
Passen set minuts de les dotze del migdia, som al Suplement, som a Catalunya Ràdio, som en directe a Bilbao, capital de Vizcaia, som al País Bas per viure a les hores prèvies d'aquesta final Barça-Olimpíca.
A partir de les 6 de la tarda, una hora abans de la TDG de la Xalma amb la narració del Pere Escobarri, tota la redacció d'Esports, vivint des de les 6 del matí el desplaçament multitudinari de 40.000 aficionats cap a Terres Basques per animar un equipàs que té a les seves mans aconseguir la tercera Champions de la seva història.
Al davant, el temible Olímpic de Lió.
Veurem com acaba aquesta tarda aquest desenllaç amb una afició que ara deixem temps perquè visiti el Museu Guggenheim.
Nosaltres som dins de la unitat mòbil, estem fent camí amb els tècnics, amb el Pep Casanovas, amb el Martí Cuní, el volant.
Camí cap a la fanzon és un altre punt del bullici d'aquestes hores prèvies a aquesta final,
perquè realment Bilbao, només cal passejar-s'hi i fer un simple cop de vista, està tenida de blaugrana.
Pràcticament no hem vist tot el matí aficionats de l'Olimpí de Lió.
Avui la grada serà blaugrana, veurem si això també és un al·licient més perquè es traslladi al terreny de joc.
Des de primera hora també, acompanyats de la Maria Guixà, apropant-nos la veu d'aquests 40.000 aficionats barcelonistes
que m'han anat saludant al llarg del matí, però també amb moltes autoritats,
perquè avui a Bilbao hi serà el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès,
i ara la Maria Guixà té un altre actor polític important.
De qui estàs acompanyat, Maria?
Doncs al costat de l'alcalde de Barcelona, senyor Jaume Collboni, com està?
Doncs molt bé, molt content i amb moltes ganes de viure i veure el partit.
Què tal l'experiència de moment de passejar pels carrers, de venir a la fanzon, com ho està veient?
Bueno, us he de dir que això sembla Barcelona o Barcelona amb ser trencada perquè està tot ple de seguidors
i seguidores del Barça, sobretot de seguidores, i bueno, amb un ambient familiar i molt distès i molt divertit.
Què espera avui de la final del partit? No sé si havia estat abans a Sant Mamès o no.
Doncs a Bilbao bastantes vegades, però a Sant Mamès no.
Bueno, jo crec que com tothom, espero tornar amb la copa, no? Pujar de l'avió.
Sí, que demà hi poguessin haver celebracions xules, no, a la ciutat?
Efectivament, ho tenim preparadíssim i com estem convençuts i confiats que guanyarem,
doncs estem ja preparant la festa.
El temps de moment acompanya, esperem que el resultat també.
Per acabar, li vull demanar alguna previsió de resultats, s'atreveix a fer-la?
Ui, jo per això soc dolentíssim. No faig ni previsió de resultats electorals, imagina't.
Doncs l'alcalde de Barcelona, el senyor Jaume Collboni, que vagi molt bé el dia i que guanyi el Barça
i que demà esperem veure'l a plaça Sant Jaume.
A Salaboreu tots junts i tot ajuntat. Moltes gràcies.
Fantàstic, la Maria Guixam, un dels actors també polítics d'aquesta final.
És evident que ningú s'ho vol perdre, tampoc l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni,
perquè aquest és un dels desplaçaments més massius de la història del Barça.
40.000 persones, tot un rècord avui tenint de blaugrana aquesta capital de Vizcaya, Bilbao.
Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia, fem una petitíssima pausa
i fem camí cap a la fanzón per saludar més aficionats.
I també a l'estudio de Catalunya Ràdio tinc preparats els tres finalistes d'Eufòria,
perquè ja tenim el nom dels tres finalistes d'Eufòria.
Avui, després d'haver dormit molt poc, els tenim presents al suplement.
També els vull saludar acompanyats de l'Alba Riera i la Rebeca Rodríguez,
serà després de la pausa. Fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
Sabies que el 2050 una de cada quatre persones tindrà problemes de pèrdua auditiva?
Estudia el grau en Audiologia General de l'Ubic UCC
i sigues l'audiòleg que les ajudarà a sentir-hi més i millor.
Parlem del teu futur.
Escriu-nos a ubic.cat barra cadem.
Creus que el nostre amor durarà per sempre?
No ho sé, però la subscripció al periòdico és segur.
Un preu únic per tota la vida.
Entra a elperiòdico.com i subscriu-t'hi per només 3 euros al mes.
Forever. Només fins a finals de mes.
El periòdico. Entendre-hi més.
Hi han arribat les ofertes flash de Mediamark.
Ofertes tan ràpides que s'acabaran quan acabi aquesta falta.
Bé, tan ràpid no, però que sí que sí que duran molt poc.
Només del 24 al 26 de maig podràs aconseguir fins a un 30% de descompte.
Atrapa-les i a Mediamark. 25 anys sempre llestos.
Mira un altre.
Let's go.
La nova temporada de concerts del Palau de la Música Catalana ja a la venda.
La Filarmònica de Viena.
La Concert Jevau d'Amsterdam.
Klaus Maquela.
Juan Diego Flores.
Teodor Currensis.
Fàcil Sai.
Sara Alizó.
René Jacobs.
Marí Nalsop.
I més de 100 concerts.
Abona-t'hi.
A la carta a partir de només 4 funcions.
Entrada ja a la venda a palaumusica.cat.
Si veu un elefant volant i ni s'inmuta, si passa un miquo en bicicleta i ni se'l mira,
si aterra un ovni i ni es mou, no està enganxat a una pantalla.
Està llegint Cavall Fort.
Subscriu-lo a cavallfort.cat o al 93 218 62 20.
No tindrà ulls per a res més.
3.
Símbol sagrat.
El nombre perfecte.
En el 3 trobem l'equilibri, el triangle, la bellesa.
Viu la tercera a 3CAT.
Final de la Champions femenina.
Avui a les 6 de la tarda en directe per la plataforma 3CAT, TV3 i Catalunya Ràdio.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
2 minuts per arribar a un quart d'una del migdia.
El suplement en directe des de Bilbao.
Som dins de la unitat mòbil, camí de la Fan Zone.
Bilbao està tenida de color blaugrana i ara mateix estem parlant amb les autoritats policials
que no ens deixen passar la unitat mòbil de Catalunya Ràdio on toca, on l'havíem autoritzat.
Bé, no sé com ho farem.
De moment som dins de la unitat mòbil.
Alba Riera, Rebeca Rodríguez, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia.
Ens ha aturat la policia, eh, ja?
Sempre passa.
Sempre passa.
Estem aquí a veure si ens deixen passar o no ens deixen passar.
Què?
Diuen que no, no?
De moment, Pep?
De moment no.
De moment no.
No encontramos la matrícula, el vehículo no está autorizado.
Bé, ara entrarem.
Coses que passen.
Com esteu, companyes?
Què tal?
Molt bé.
No t'hem usurpat el lloc, eh, al final.
No.
Hi ha una persona ocupada el lloc per això.
Ep, ep, ep, ep.
Atenció, perquè tenim els tres finalistes d'Euphoria avui al suplement,
després d'aquesta finalíssima que ahir ja es va produir.
I tenim l'home dels tres components d'Euphoria,
són el Lluís, la Maria i el Julián.
Bon dia a tots tres.
Bon dia.
Ho sento molt, Roger.
Ho dic gaire o no vull?
No gaire, no gaire.
Lo suficient.
Quantes hores?
Quantes hores?
Quatre.
Quatre horetes.
Mare amb ells.
Però estaven ballant, eh, abans de començar.
Amb totes les cindonies ballen ells.
Sí, com són joves, no passa res si no dormen.
A mi, sincronitzats.
Es nota que fa molta pinya.
Això és un delí.
Alba, tu ho has seguit bastant, oi, això?
Sí, sí, hem anat seguint Euphoria aquest any.
Bueno, la Rebeca també, eh, que estàvem aquí al costat condillejant i comentant-ho tot,
i ara, doncs, bueno, ja tenim aquí els tres finalistes.
Hem estat fets a freds abans de començar amb ells.
Clar, jo m'he emocionat avui, perquè quan feia la peça a l'informatiu del repàs del que va donar la nit d'Eufòria,
he vist que el Lluís li va tocar versionar This Is The Last Time The King, que va sonar així.
Lluís, era una cançó dificilíssima, perquè el Tom Chaplin té uns tons molt aguts, no?
Què va? Què va? Va ser molt fàcil.
Va ser fàcil, eh?
A veure, no, però per mi, jo tinc una veu molt semblant amb la del cantant de King,
i jo tenia moltíssimes ganes de cantar aquesta.
Aquesta per mi no era un repte, per mi era un disfrute, aquesta cançó per mi.
O sigui que guai, va sortir bé.
Coneixies la banda, eh, entenc, així?
Sí, estic enamorat de King.
Que bé, que bé. Doncs mira, ja tenim una cosa en comú, tu i jo.
Per tant, entenc que et sabies la cançó i no la vas haver deixat gaire.
Ja me la sabia, ja me la sabia.
Em costen més altres cançons que em van llançant de tant en quant.
Home, perquè ha tingut molts reptes, ella, eh, a nivell de cançons que potser no tens tan lluïment vocal,
com per exemple la primera cançó que vas cantar justament ahir a la gala.
Sí.
Tot i que et pugui agradar o no, és cert que per una semifinal et quedaves una mica dient
falta veure'l cantar de veritat, no?
I quan vas cantar la de King, aleshores, deies que vas...
Sí, sí, jo...
Bé, les cançons que m'han anat toquant, m'han anat toquant cançons que eren molt repte
i d'altres que les tenia ella molt per la mà.
I aquesta és com la de Siderland d'ahir.
Uau, jo segur que marxaria cap a casa amb aquella cançó.
Però...
Mira, per exemple, altres cançons que t'han tocat defensar al llarg d'aquestes jornades,
d'aquests programes.
El Satisfaction del Rolling Stones.
Yeah.
O també, xarango.
Lluís, on t'has sentit més còmode i on t'ha costat més aquests dies?
On m'he sentit més còmode és amb King, això, sens dubte.
On m'he sentit menys jo mateix és amb les coreos.
Tothom sap, és públic i notori que jo ballar justet.
A mi tot i així he arribat aquí, o sigui que, mira, em sento molt orgullós de mi mateix
per haver arribat aquí ballant, o almenys intentant-ho.
El Lluís és un dels finalistes, també ho és la Maria, amb cançons com aquesta.
M'agrada el teu foc, m'agrada el teu nom, m'agrada estar espert, m'agrada quan torns,
m'agrada estar lluny, m'agrada estar prop, m'agrada quan pens que m'enviar poc a poc,
m'agrada quan lluites, m'agrada valenta, m'agrada contenta quan tens mal de ventre,
m'agrada estar dia, m'agrada estar de nit.
Maria, l'enhorabona per finalista, no?
Moltíssimes gràcies.
Són, m'estava rient perquè, déu-n'hi-do, la cançó de Gertrudis.
Sí, ho patiu amb el repertori, no? Quan us toca la cançó...
Una miqueta d'aquesta edició, que t'hem fet en altres, però aquesta ho he vist especialment
com en els moments els que us feien petites entrevistes, o així era super sincer, saps?
Em van, hòstia, m'agradaria que em posessin més això.
Ostres, aquesta cançó, sincerament, no m'agrada, i m'agradava aquesta honesta d'aquesta sinceritat
de queixar-vos una mica, també.
Però perquè no ho trieu vosaltres, o vosaltres passàveu un llistat previ de cançons que us podien encaixar?
Clar, nosaltres tenim...
Nosaltres passem un llistat d'aquelles cançons que a nosaltres ens agradaria molt interpretar
o cançons que especialment ens remouen cosetes per dins, però, bueno, després també, clar,
no deixa de ser un format en què se't posa a prova i que hi ha menes de superar reptes.
Bueno, i sortir de la zona de confort.
Exactament, exactament.
I llavors això també és atractiu per nosaltres, també té certa...
Bé, té com una coseta especial que ens agrada currar.
És allò que al moment et cagues amb tot, però quan has passat dius, mira, ho he fet.
És aquella sensació de recompensa, és que és a dir, exacte.
Doncs m'ho he tret, doncs m'ho he tret.
I saps què passa? Amb les cançons que són repte, et creixes més a l'escenari i al final surten millor.
I les que hi penses que és un regal...
Totalment.
Et fiques nerviós i ho fas pitjor encara, saps?
Estic d'acord.
La Maria li va tocar a Gertrudis i també li va tocar al Llensa't de l'Axambustó.
Caus a terra o molt avall, creus que no te'n sortiràs, però molts mesos te n'adones que tornes a començar.
Que força de donar molt a caure i de tornar-te a aixecar, veus que les coses no canvien, però ja no ets si eres abans.
M'encanta, Maria. Bravo, eh?
Moltíssimes gràcies.
Home, la veritat és que...
Digues, digues.
No, no, digues, digues. No t'amoïnis res.
Només volia dir que per mi Llensa't, ostres, va ser un punt d'inflexió, potser,
perquè va ser quan realment vaig dir, ostres, és que també pots gaudir de les coses que potser t'espanten una mica més, no?
I que al final no t'has de cap ficar en una cosa, sinó ficar la carn a l'olla i ja està. I cap endavant.
I posar-se la pell de Patty Smith amb Because the Night.
Come on now, try and understand the way I feel when I'm in New York and
Take my head and come on the cover
They can't hurt you now, can't hurt you now, can't hurt you now
Because the night belongs to lovers
Magnífica interpretació.
Clar, posar-se la pell de peces tan consagrades de figures com la Patty Smith, no?, que són tan universals.
No sé si això també és una pressió afegida, Maria.
Meravellós.
La veritat és que per mi ha estat un regal,
perquè jo soc molt d'aquest tipus de música més antiga,
de les personalitats que estan consagrades, m'agrada molt.
I, home, per mi no deixa de ser un repte,
i cada moment en què m'ha tocat fer una cançó com aquesta ha estat un repte,
però, home, és que per dins és una passada el que se sent,
estant allà al plató,
podent tenir l'oportunitat de fer una cosa que t'agrada
i que realment t'omple i et motiva,
tingui el nom que tingui, no?,
ja és molt satisfactori.
Home, ahir vas cantar Crip de Radiohead
i, a més, la posada en escena era brutal.
La teva veu també, eh?
Moltes gràcies.
Va ser espectacular.
Amb la tinta allà caient, una cosa tèctrica.
Però molt interessant.
S'ho treballen, eh?
Molt, molt.
És molt fort.
Escolta, Marba,
i ahir el Julián s'ho devia mirar des de la victòria,
de saber que ella era la final, no?
Amb crispetes.
Tothom em volia donar crispetes.
No, no, no.
Ho heu dit molt perquè he pogut gaudir d'una gala espectacular
amb una mica més de tranquil·litat.
Això sí.
Clar, perquè ja estaves directament...
Eres finalista.
Sí.
No perdies res, no?
Sí, sí, jo soc finalista des de la gala 11.
Clar, clar, és que això és una quina alleugeriment, no?
Per una setmana.
Va, sentim algunes de les peces que el Julián ha hagut de defensar
al llarg d'aquestes edicions.
Aquesta que sentim i també els pets.
Bon dia, ningú no ha demanat, però fa bon dia.
Damunt dels caps un sol ben insolent, il·lumina d'esquena tot l'espectacle de la gent.
I fins i tot el Benvolgut de Manel.
Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial,
més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig benvolgut.
I a la gala d'ahir també hi va haver un moment bastant memorable amb l'actuació de la Marta Torner i el Jordi Covino.
A veure, expliqueu-me aquest moment, perquè jo estava clapant a aquella hora, com el vau viure a tots.
Momentàs de tele.
Home, va ser espectacular.
Jo tenia tanta curiositat per saber com cantava la Marta Torner, perquè no el tenia molt viu.
Home, però no posava veu en directe, eh?
No posava veu en directe.
L'entenc, eh?
Un moment, un moment, un moment, que està sonant la Marta Torner de fons. Pugeu.
Vull compartir el que tinc...
Ei, molt bé.
Nivelato, eh?
Molt bé, sí, sí.
Si no hi ha cap arranjament que la gent arreglada o això, no?
Sí, però la veu, la veu està aquí.
No, no, jo vaig al·lucinar.
Llavors de directe.
A veure, ella hauria de saber cantar bé, perquè si no t'atreveixes a fer això, bueno, jo no m'atreviria.
No, no, jo no podria.
Sincerament, em moro.
Jo no podria.
Canta molt bé.
Els assajos ens veiem cada tots al·lucinats, eh?
Sí, clàstiques.
El potencial que té la veu és una passada.
Més com que és actriu, és comunicadora, vull dir que és com artista, no?
Sí, però al principi llançava en aquell vídeo dels assajos, que no acabes de veure que tingués aquella veu,
i llavors quan va sortir amb el Covino a cantar, ningú s'ho esperava, no?
Superpresa, no?
Ningú s'ho esperava, sí, sí.
O sigui, zona de perill o a la final, ells dos?
A la final, no?
A la final, no?
Ells semblava Sergio Dalma, eh, el Covino, cantant, per cert.
Igual, bueno, amb aquella trencada.
Sí, sí, era total Sergio Dalma, 100%.
Era d'aquestes de Llegrimeta, no? Típica cançoneta de Llegrimeta que et toca l'emoció i és un aplaudiment després.
Això ja sabem com acaba.
Alba, Rebecca, us atreviu a vaticinar qui dels tres serà el guanyador?
Teniu algun favorit, també, vosaltres, o no?
Ens poses en un compromís, ara, eh?
Sí, sí, d'això es tracta.
Jo, mira, els tres, la veritat és que tenen una veu espectacular i cadascú té un segell propi, que això ja és molt en un cantant, perquè quan escoltes la seva veu saps detectar qui és qui.
Però jo crec que la gent està, o sigui, d'alguna manera, hem de donar molt de suport al Julien en les darreres gales i jo crec que podria ser el guanyador.
Jo pel mateix, perquè crec que, entre cometes, la... putada, perdó, per dir-ho així, d'aquests formes, és que quan ja veus el públic com a qui es dona més suport, és com difícil esperar-te sorpreses.
Però pot passar, eh? Pot passar.
Però pot passar, és el que anava a dir.
Ja hi ha més d'un format d'aquest estil que a l'última gala tot canvia de rumb, per tant, jo tampoc és que vegi la final com pensant, ja sé què passarà, clarament, tot a punt A, però pot ser que canviï.
Les darreres dues persones que han guanyat Eufòria són dues dones, i potser aquesta ocasió guanya...
I recordo altres formes, sí, sí, en els que tothom tenia molt clar una guanyadora, i a l'últim espring la gent ha de cantar per una altra, vull dir, pot passar.
Totalment.
La final el 31 de maig, i després teniu el superconcert al Palau Sant Jordi, el dia 30 de juny, doble concert, una gran cita al Palau Sant Jordi, amb els 16 concursants d'aquesta tercera edició d'Eufòria,
que interpretaran les cançons més mítiques de l'edició, amb un doble concert a les 12 del migdia i a les 7 de la tarda,
també amb la participació de l'Alfred Garcia, del Miki Núñez, no sé si la Marta Torna i el Cubino els tocarà interpretar també aquella peça,
i, clar, suposo que abans d'arribar a aquest punt encara, ara la propera meta és la gran final,
però això d'aquest plat fort de poder actuar davant del Sant Jordi, no sé com si heu arribat a pensar i a vosaltres.
No hi penso molt, no hi penso molt, la veritat, perquè em fa molta por.
Jo ho afrontarem quan arribi, no?
Ai, no, jo tinc moltíssimes ganes.
L'altre dia parlàvem de, en el moment en què s'apaguen les llums del Sant Jordi, s'escolta,
allò, uau, uau, si tinc unes ganes de sentir-ho.
Molta gent ens ha avisat que les cares que posarem seran un quadre de teutra molt l'art.
Vosaltres heu estat com a espectadors al Sant Jordi, clar, llavors és que, vull dir,
deu ser fort com veure's com ara seré jo la que estaré en aquest escenari,
que també he trepitjat Rosalia per decidir-ho.
És que no t'ho imagines mai, és una barbaritat.
És una barbaritat, imposa, però ho fareu molt bé.
Esteu preparadíssims.
Heu de gaudir-ho, heu de gaudir-ho.
Totalment.
Perquè mai saps a la vida, no?
L'oportunitat de ser de gaudir.
Home, no hi haurà més.
L'oportunitat, això de gaudir, Lluís, Maria, Julián,
us preocupa el que vingui després d'Eufòria?
No. A mi no.
La veritat és que no.
No, tampoc.
No, no.
Jo era molt feliç a la meva vida
i vull continuant ser feliç, passi el que passi.
Doncs, escolta, moltes gràcies a tots tres per haver-nos vingut a visitar avui el suplement
després de ser finalistes.
Tindrem temps encara d'analitzar algunes de les peces que us destacarà interpretant aquesta final.
i molta sort a tots tres, que ho acabeu de passar molt bé i a disfrutar del programa.
Una abraçada.
Gràcies a vosaltres per rebre'ns.
I amb l'Alba Riera i la Rebeca Rodríguez vull passar també per la desfilada Louis Vuitton,
que és un dels aliciens d'aquesta setmana,
amb polèmica servida també amb totes les protestes
i amb tot el glamour que ha tenit d'alguna manera el Parc Güell de Barcelona aquests dies,
amb el degoteig de famosos que han vingut a la ciutat
amb motiu d'aquesta desfilada de la marca Louis Vuitton.
Rebeca Alba, n'heu estat pendents totes dues amb mirades diferents sobre la desfilada?
Sí, crec que força diferents.
És veritat que van venir estrelles com Ana d'Armes,
Esther Expósito, Jennifer Connelly, que la van veure a Top Gun,
per exemple, Victoria Federica també,
que per cert ara diuen que també participen a una nova sèrie,
sense fer càsting, eh?
És el que té a ser part de la família reial.
Aquí la Maria, que és actriu, no sé com li sembla això, però...
Aquesta no s'ho ha de treballar tant com tu, em sembla.
La Jaden Smith, Xavi Hernández...
Hi havia gent també que s'esperava com el Rafa Nadal,
que finalment no hi van anar.
Per mi sí que la desfilada, d'alguna manera,
la situa Barcelona a l'epicentre de la moda.
Jo crec que ens apropa també a un turisme de qualitat.
Jo crec que són activitats o esdeveniments
que ens van veure a la ciutat
i, si vols, tenia moltes ganes de parlar d'això a l'Alba,
jo te la deixo i després jo faig el contrapunt.
Perquè estava una mica empipada amb aquest tema.
O sigui, Alba, tu el glamour te l'ha portat una mica fluixa
amb aquesta desfilada, eh?
Home, sí, jo crec que...
Podria optar pel silenci, eh?
De comentar aquest estupendros d'avènament del Luis Vuitton.
Jo des d'aquí volia dir que, primer de tot,
dono tot el meu suport a les veïnes que van posar la cara i el cos,
bàsicament per defensar el seu barri.
És veritat que des d'aquesta secció, més d'una vegada,
ja ho sabeu, que hem parlat dels famosos que visiten Barcelona,
que últimament són uns quants, la Dua Lipa, els Oujones,
i n'hem parlat des dels Afreig, no?,
que és una mica del que va aquest espai,
tirant una mica de pollites subtils,
però passant per alt una mica la situació
que s'està vivint en aquesta ciutat,
perquè, bueno, aquest no és l'espai, no?
Però la veritat és que crec que cada vegada, ja ho podem dir,
clar, fa menys il·lusió fardar de ciutat,
crec que és quasi impossible,
i crec que avui no hi havia com a excusa,
ja n'hi ha prou, estem enfadades,
som oficialment una ciutat aparador,
per mi, de color i arquiiris pels de fora,
bastant grisa pels que hi vivim a dins.
Aleshores, especialment aquest tema,
com a moltes altres persones, ens ha tocat,
perquè, bueno, per qui no n'estigui el dia,
el que van viure les veïnes dels Tres Turons
i el barri de la Salut l'altre dia,
per mi va ser denigrant i humiliant,
són unes veïnes d'una zona afectadíssima pel turisme,
que simplement es protegien, es defensaven,
es queixaven d'una usurpació de l'espai públic.
Això què vol dir?
Que penseu que el Pargüell va estar tancat dos dies,
la marca va provocar danys a un mur patrimonial
de les escales del Parc...
Que ha dit que repararan.
Bueno, clar, només faltaria,
però tot això el tema és que va desencadenar
amb càrregues policials contra les veïnes
i les seves protestes pacífiques al seu carrer,
que van resistir amb dignitat,
i ens van deixar un seguit d'imatges distòpiques
bastant, m'atreviria a dir que de Matrix,
que eren rics ensenyant el cul des del turó,
vacilant i provocant a les veïnes
amb aquell riure com del cap.
Nois, ho tenim tot guanyat, no?
Hi ha una imatge d'un dels assistents
tocant-se els genitals...
És que per mi el missatge era
el cap de Barcelona s'ha entregat i el tenim nosaltres.
Això són dos imbècils, també s'ha de dir, eh?
És bastant representatiu, per mi és bastant representatiu.
O sigui, des d'on ve l'enfadament de les veïnes,
crec que no és gens difícil d'entendre.
Vull dir, simplement, el que elles venien a dir
és que volen gaudir a evitar el seu espai públic,
que és de totes i paguem entre totes.
De fet, mira, voldria citar a la Paula Cardona,
que és una advocada que va passar l'altre dia
per un podcast que es diu Com dir-t'ho
i ho va explicar d'una manera superdidàctica, vale?
Ella deia, quan lloguem un país a turistes
o quan obrim la ciutat a turistes o a expats,
generem un impacte als que estan al nostre voltant.
Això què vol dir?
Aquest tipus de llogater o de persones que visiten aquest turisme
són persones habitualment amb un poder socioeconòmic alt.
I això provoca un encariment de la nostra vida
i dels nostres serveis,
perquè Barcelona és actualment un dispensador de serveis.
Però és que Barcelona també és cert que viu del turisme.
Clar, però llavors que...
Que acabi l'Alba i després la Rebeca, sí, sí.
Sí, clar, què passa?
Que canvien els comerços,
pugen els preus dels esmorzars,
passen a ser branys, de fet,
i la xarxa veïnal i el teixit de negocis locals del barri
es veuen afectades.
Si és que no ho han de tancar,
jo, per exemple, soc veïna del Poblenou,
ho estic vivint en primera persona, això.
Clar, com deia la Paula,
en principi tu pots fer el que et doni la gana amb el teu pis,
sempre i quan no m'afecti a mi,
no ens afecti a nosaltres,
perquè els barris són de totes,
i això és el que passa,
aquest és l'efecte directe, no?
I, a més a més, com sabeu,
aquest malestar se li ha sumat
a que el Parlament de Catalunya
ha tombat aquesta setmana,
perdó, també fa un parell de dies,
al decret que regulava els lloguers de temporada
i d'habitacions, val?
És a dir,
que a partir d'ara no hi ha cap mena de regulació
pel que fa al lloguer de temporada, no?
O sigui, el missatge és
oh, benvinguts, passeu, passeu.
Jo us ho tradueixo una mica
des de la classe política,
ciutadania, males sues.
O sigui, tenim una classe política
que és a mi m'emporta
que hem ofegades i no puguem pagar-nos un sostre.
O sigui, és brutal.
I cada vegada veiem la nostra ciutat
convertida en aquesta famosa frase
del part temàtic,
que es va repetir molt,
però és que, de veritat,
batuts a 12 euros,
cafès, lattes amb virutes de xocolata,
a ua, que té 5 euros,
i un pergull tancat.
Això també et passa
quan viatges tu a París, no?
Ara, Rebeca, digues, digues.
Sí, que jo he dit
que al final això passa
a les grans ciutats,
a les capitals europees,
tot és molt car,
també quan vas a Nova York
o quan vas, al final,
pagàs el preu
que la gent està disposada a pagar.
Jo t'entenc a tu,
el turisme de massificació
a mi tampoc m'agrada,
jo crec que s'hauria de combatre els preus,
amb això estic totalment d'acord amb tu,
però que es faci una desfilada
que ve una empresa estrangera
i es deixa uns calés importants a la ciutat
que ens van bé,
que van per l'Ajuntament
i es queixen els veïns
perquè durant dia i mig
els han tancat una mica els excessos,
perdó, eh?
És que al final,
també aquí es fan maratons,
aquí es fan quan juga el Barça.
O sigui, hi ha molts actes,
molts esdeveniments que passen
i jo, per exemple,
visc al costat de l'aeroport.
Jo, o sigui,
quan la gent es queixa de dir
és que em molesta
perquè ja soc veïna al Parc Güell.
Si tu vius al costat
d'un dels principals atractius turístics
de la ciutat,
al final sembla que t'arrisques.
Jo visc al costat de l'aeroport
i a l'estiu
estic farta d'escoltar els avions,
però jo vaig decidir viure allà.
Al final jo m'he de menjar,
de com no desapareixerà l'aeroport,
de com no desapareixerà el Parc Güell...
O sigui, hi ha molta gent que viu allà
que hi viu des de tota la vida
i no ha escollit, per exemple,
que el Parc Güell costi el que costi
i que estigui ple de turistes al seu barri.
D'altra banda,
crec que el públic que va a Luis Vuitton
són elits i gent rica,
o sigui, són esdeveniments exclusius
per una classe concreta.
I d'altra banda,
crec que el de Luis Vuitton
és la punta de l'Elisaberg
per aquests veïns.
És el que et deia,
o sigui, no és aquest esdeveniment.
Això és el sumatori del que viuen
i del que vivim molts ciutadans
diàriament a Barcelona.
I sobre això que deia, perdó,
i acabo, puntualitzo la Rebeca de...
Quan tu vas a París, no sé què.
Doncs jo crec que és important
que la gent que visita Barcelona
sigui conscient de la situació que vivim
i jo vull saber-la, també,
com a turista que vaig a altres llocs.
Vull conscienciar-me i sensibilitzar-me.
Per això crec que és important
com la mobilització ciutadana
i l'acció directa que hi ha hagut aquests dies,
que sapiguem el que està vivint la gent.
A mi que la gent protesti em sembla bé, eh?
A mi, vull dir,
que la gent és totalment legítim
que la gent vulgui protestar
i es vulgui queixar.
El que passa és que també hem de ser conscients
que al final Barcelona és el que és
i que també ens va molt bé a la ciutat
perquè molta gent viu del turisme,
que es facin esdeveniments com aquest
a la nostra ciutat, com aquest
i com molts d'altres,
com la Copa Amèrica,
com un partit del Barça,
com una marató,
vull dir que al final això són diners que arriben.
Que després s'han de regular altres coses,
estic totalment d'acord,
però aquí ja nosaltres,
això ja depèn dels nostres polítics,
no de la ciutat, no?
Passen quatre minuts de dos quarts d'una del migdia.
La polèmica de Louis Vuitton
amb la mirada de l'Alba Riera
i la Rebeca Rodríguez,
dues posicions que no tenen res a veure,
però que està molt bé exposar-les
perquè segurament totes dues
representen dos pensaments
d'una part important també
de la ciutadania barcelonina.
Gràcies per discutir públicament
i amistosament.
Sí, home, sí, tant.
Mira, sí.
No estem tan allunyades,
sí, tampoc.
L'equilibri seria l'ideal.
Jo ja saps que no soc d'equilibri, Roger.
però Barcelona és una marca,
és una ciutat,
és l'últim que diré.
Una abraçada a totes dues.
Moltes gràcies.
Passen quatre minuts de dos quarts d'una.
Fem una pausa
i de seguida continuem des d'aquí,
des de Bilbao,
amb a més aficionats
i anirem a fer alguns pinchos
amb el Pep Noguer
que vull que em recomani
on hem de halar,
aquí, a Bilbao.
Fins ara.
El suplement
amb Roger Escapa.
Mmm, ja fa olor d'estiu,
però a la meva terrassa encara no.
Vaig a Bauhaus.
Vull un tandal
i una barbacoa.
Ah, i gandules.
Quina passada.
M'ajuden amb tot.
Consultes per aquí,
assessorament per allà
i quins preus més baixos.
És que així, sí.
Doncs ja està,
terrassa llesta.
Escolta,
que bé que ha quedat, no?
La teva llar té ganes d'estiu
i tu també.
Bauhaus.
Bricolatge,
reformes, decoració i jardí.
El 9 de juny
se celebren les eleccions
al Parlament Europeu.
Si aquell dia
has de ser lluny
del teu poble,
de la teva terra,
de la teva ciutat
o alguna cosa
t'impedeix anar a votar,
pots fer-ho per correu.
Si ja tens la documentació
electoral a casa,
pots enviar el vot
fins al 6 de juny
per correu certificat.
És totalment gratuït.
Per correu,
el teu vot
té tot el valor.
Ministeri de l'Interior,
Govern d'Espanya.
www.interior.gob.es
Els 70 anys
he après que la vida
és una festa
que només millora amb l'edat.
Quina manera de celebrar-ho
hi ha més encertada
que amb el Saló
de la Gent Gran de Catalunya.
Aquest any 25è aniversari
de Fia Gran
hi trobaràs
més de 300 activitats
i conferències.
Sigues protagonista
i experimenta
com és la comunitat
que ens fa forts.
Del 29 al 31 de maig
a la Farga de l'Hospitalet.
Només fins diumenge
al Corte Inglés
Estalviat Liba
en tota electrònica,
electrodomèstics
i molt més.
Televisors,
mòbils,
ordinadors,
friurífics,
electrònica esportiva,
tecnovellesa,
mobles de cuina i bany,
amb lliuraments
fins i tot en dues hores.
Recorda,
només fins diumenge
Estalviat Liba
en tota electrònica,
electrodomèstics
i molt més.
A la botiga web
del Corte Inglés.
T'hi apuntes?
La cuinera Maria Nicolau,
el periodista sabadallany
Pepe Navarro,
l'escriptora i vice-directora
de la Reial Acadèmia Espanyola
Carme Riera,
l'activista folclòric
Rodrigo Cuevas
i la crònica social
amb les mamarazzis.
Col·lapse,
avui a la plataforma
3CAT i a TV3.
Amor,
posa't crema
que el sol pica.
Estic bé.
Senyor,
som la policia
del sol de Clarel.
No es posarà crema?
No,
si només és una estoneta.
ni una estoneta ni res.
La protecció solar
és un tema molt seriós.
Equip,
protegiu-lo ara mateix.
A Clarel,
volem protegir-te del sol,
aconsegueix regals fantàstics,
compren dues cremes solars
bon té.
Vàlida fins al 28 de maig
a Clarel i a Clarel Prunés.
Consulta condicions.
Juan Carlos Unzué,
exfutbolista.
Ellas son vitales
porque en un momento dado
nos pueden salvar la vida.
Lo peor
que le puede pasar a un enfermo
es sentirse solo.
Y ellas hacen posible
que esto no ocurra.
Ellas.
Infermeres.
Infermeres.
El suplement
Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
A Catalunya Ràdio
tenim la millor manera
de passar a la tarda.
Exacte, exacte.
Amb un programa
amb col·laboradors
que valen per dos.
Gonzalo Bernardo,
bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda,
Nistelio.
I els oients
amb més empenta
del panorama radiofònic.
El diciente,
digues.
Forte,
forte.
Amb uns convidats
que treuen ferro
a la seva feina.
L'anada d'emperre 11 a 1.
Veu palmar 11 a 1?
Aquest és poc, eh?
Quin és el màxim?
Uns 15.
La tarda de Catalunya Ràdio.
Carles Cuevas,
bona tarda.
Bona tarda.
De dilluns a divendres
de 4 a 7 de la tarda.
Sí, està molt bé.
Amb Elisenda Carot.
La tarda de la tarda.
Molt bé.
El Suplement.
Ràdio amb esperit
de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
A Culinarium ens apassiona
la cuina i cuinar.
Descobreix-nos a les nostres botigues
o a la botiga online.
Culinarium.
Patrocinador de l'Arca de Noguer.
L'Arca de Noguer.
El Suplement des de Bilbao
que mida la fanzon
per tancar aquestes últimes hores de programa
fins les dues del migdia
a la una roda de premsa de Xavi
a les 6 partidars.
Barça Olímpic des d'un Aragons a la TDG
aquí envoltat d'aficionats.
Hola, què tal?
Hola, bon dia.
Com et dius?
Adrià.
Adrià, d'on vens?
De Lliçà de Munt.
Ens has aturat tu, eh?
Sí, sí, clar.
L'altre dia vaig escoltar que veniu aquí
i vaig dir a veure si me'l trobo.
Que ens escoltes al cap de setmana.
Sempre, sempre.
Molt bé.
Què t'agrada i què no t'agrada el programa?
Ara és el teu moment.
El que més m'agrada és la secció de la Maica.
Què dius ara?
Sí, sí, sempre.
No li diguis això que s'infla.
No, no.
A més, m'encanta...
Avui li he donat festa perquè...
Mira, estàvem aquí a Bilbao.
Bueno, també s'ho mereix, eh?
A tu t'agrada la Maica, eh?
M'encanta, m'encanta.
Què més t'agrada?
Bueno, la cervesa també.
La cervesa també t'agrada.
Quantes t'han esprès avui?
No, avui 3 o 4 només.
Bé, escolta'm, frena ja perquè si no veuràs doble pilota al camp.
Bueno, per això estem.
Per això hem vingut, no?
En què has vingut?
Amb autocaravana.
I amb qui?
Amb els meus amics de Llissà.
Tots dormiu a la mateixa autocaravana?
Sí.
I a ventileu?
Bueno, dormiu a abraçadets perquè aquí fa una mica de fred a la nit.
Però i quan heu d'anar al lavabo també dins de l'autocaravana?
Sí, sí, sí.
Hi ha alguns que els agrada més fer-ho així pel bosc i tal,
però jo sóc d'autocaravana, sóc més net.
Les aigües negres quan les descarregueu?
Ui, encara no hem descarregat res, eh?
D'acord.
Vale, vale.
I quants dies porteu aquí?
No, vam arribar a la nit, vam fer nit a Pamplona i vam venir cap aquí.
Una mica de xerí, no, a la nit?
Sí, sí, sí.
D'on adormir tard?
Sí, cap a l'esquadre, sí.
Veig que vas una mica coix.
Sí, sí.
Què va passar?
Ahir vaig caure, em vaig fer unes guins i, bueno,
vam estar un parell d'hores d'urgències també a Pamplona, però...
Ah, ja vas passar per urgències.
Sí, sí, sí.
La sanitat pública a Pamplona, brutal.
Frapo.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Has tingut temps de descobrir-la, no?
Sí, sí, sí, sí.
Veig que portes una pilota també, eh?
Sí, ens han donat aquí a un supermercat per comprar patates i tal.
Seguiu masculí, femení, feu de tot o...?
Sí, de tot, de tot.
Les al·laries dels últims anys al femení, no?
Sí, per suposat.
És que ni el bàsquet va bé ara mateix, eh?
I avui com ho veus?
Avui guanyem, 100%.
Molt bé.
Doncs molta sort.
A tu.
Vigila amb les cerveses, eh?
Vigilo, vigilo.
I, a més, aquí m'he trobat una altra visita que em fa una il·lusió enorme,
perquè, clar, ja són uns quants anys fent aquests desplaçaments, aquestes finals,
vam ser a Turí, vam ser a Indóben, i la protagonista de l'any passat a Indóben era la Eura.
Eura, hola.
Hola.
Bon dia.
Que era una aficionada que havia fet un viatge llarguíssim, llarguíssim, llarguíssim amb autocar des dels Països Baixos i sortíeu des de...?
Benissanet, la Ribera d'Ebre.
I veig que aquest any has repetit amb el viatge una mica més curt, no?
Bastant més curt.
Ahir vam estar ni cinc hores amb cotxe, tot i que de la Ribera han vingut tres autocars, de les dos penyes que hi ha,
però sí, sí, nosaltres aquest any per lliure, amb cotxe particular, hem fet nit aquí...
Estat bufà i fent polles, comparat amb l'any passat, eh?
Molt, molt, molt tranquil i molt ràpid, la veritat és que sí.
Amb qui has vingut?
Amb la meva família, amb el meu home i la meva filla.
L'any passat també?
També, també, també. A les tres finals, los tres, a part d'amics que ens trobem ara per aquí, gent de tota la Ribera, tots per aquí.
L'any passat va tocar remuntada, aquest any com ho veus tu?
Puf, jo estic molt nerviosa. És l'Olímpic, l'hem vist guanyar a Turí i com a, no sé si bona o mala culer,
tens aquell neguit a l'estómac i a tot arreu que, bueno, que sí, que fa tindre un plus de nervis.
Però esperem, tornem a portar la rèplica que ha fet l'Agustina una altra vegada
i, a més, aquest any no ha pogut vindre una amiga que hem anat a totes les finals, la Sònia, i esperem poder-li dedicar.
Veig que el teu marit porta la samarreta de la Mà Pileon, eh?
Aquest any ho s'han canviat, són les mateixes samarretes, ell l'any passat portava a Guardiola
i la Berta la Mà Pileon, i jo porto l'Alexia, i aquest any la Berta i Javi s'han canviat.
Li han donat l'alta, la Mà Pileon, no crec que jugui avui, però realment estic impressionat
perquè quan davano per jugadores tothom em diu Mà Pileon i això que porta molts, molts mesos lesionada, eh?
És que la Mà Pileon, sí, avui en parlàvem, li explicàvem amb una amiga d'aquí que la Mà Pileon
és, sí, se l'estima a tothom molt, suposo que perquè ella també, a part de que és molt bona jugadora,
ho dona tot, té un puntillo d'esbojarrada, ella i la bandera, té molt sentiment culer,
o almenys és el que transmet, i sí, suposo que per això s'ho fa estimar molt.
Realment fa molta patxoc a Bilbao, perquè fa molta estona que anem passejant per diferents punts de la ciutat
i absolutament a tot arreu s'hi veuen samarretes blaugrana, però no allò com una excepció,
que dius, mira, aquí un aficionat. No, no, o sigui, la ciutat està tanyida de blaugrana,
40.000 persones calculem que han vingut fins aquí per animar aquestes jugadores,
esperem que al final també sigui tan feliç, i no sé, tu, Eure, quants anys fa que segueixes el femení?
El femení diria que serà el quart any, bueno, arrel del primer partit al Camp Nou contra el Madrid,
allà va ser el primer partit que vam anar la Berta i jo.
Seguiu el masculí, normalment?
Sí, bueno, últimament jo no gaire, però sí, sí, sí.
Ja hi va a tots els partits, al poble, a veure'ls al pub, però sí, sí, sí, sí, sempre l'hem seguit.
I ara seguiu més el masculí o el femení?
Jo el femení.
I a casa?
En general, bueno, no, en general, som del Barça, i seguim, i mirem el bàsquet encara que perdin,
i el Humble que ens dona moltes alegries, i el futbol sala, ens agrada molt l'esport,
i el Barça, i seguim a totes les seccions.
Però el futbol gran, el que més.
Què et sembla com s'ha gestionat aquestes últimes hores des del Barça la destitució de Xavi
a 24 hores d'una final on les mirades estaven posades per les dones?
Sí, vaig veure ahir alguns comentaris al Twitter.
Jo la veritat és que ho he viscut, bueno, vaig veure, però ja estàvem venint cap aquí,
estàvem molt com amb el tema final Champions femenina.
No t'ha alterat els plans.
A mi no, però sí que potser no era la manera ni el moment, a nivell de club,
que realment ha d'estar tothom, però no, no, a mi no...
Tu te l'haguessis carregat, a Xavi, per això?
Sí.
Em sap molt greu, eh?
I sé que culer com ell, doncs pocs n'hi ha.
Però crec que no has sap...
És com estrany, perquè sent del Barça com és des de crio,
crec que no has sabut gestionar bé el seu primer entrenador del primer equip de futbol masculí.
Escolta'm, i qui posaries a entrenar el femení a partir de l'any que ve, si el Jonathan Giraldes marxa?
El Guardiola, em diuen.
El Guardiola, eh?
No, no, no, a Rafael Navarro, que és de casa, que és de la Terra Alta, que és de Gandesa
i que és un dels segons...
Bueno, és de l'estàvia, és segon entrenador o tercer, no sé ara exactament, però sí.
Molt bé, molt bé.
Heu menjat aquests dies per aquí? Heu menjat bé o no?
Sí, aquí sempre es menja molt bé.
Heu menjat?
Ahir vam menjar sarteneco, que li diuen, amb gules i gambes.
Carai!
Sí, sí, sí, com unos huevos revueltos amb gules i gambes.
I carxofes també amb bou i pernil ibèric.
Bé, bé, bé, aquí et cuidem bé. Si vols, menges molt bé aquí.
Fa un sol espaterrant.
Heure, et deixo que vagis acabada a gaudir d'aquestes hores prèvies amb la teva família.
Celebro molt haver-te retrobat, perquè ens vam veure i vam xerrar a Indóben, avui hem xerrat una estona aquí a Bilbao, i l'any que ve no sé on és la final, no sé si ha sortit.
A Lisboa.
A Lisboa?
A Portugal, ara no sé si és... Crec que a Lisboa.
Doncs tant de bons trobem a Lisboa, m'encantaria anar-hi.
Ojalà, a mi també.
A més és una ciutat preciosa, vull dir que ja ens hi trobarem.
Allà hi ha la Francesinya, que em sembla que es diu, oi?
I també s'hi menja molt bé, el bacallà i la Francesinya, sí, sí, sí, molt bé.
Una abraçada a Eure, gràcies.
Mira, mentre veiem aquí, en aquesta fanzone on som, una fotografia espectacular que s'estan fent.
Veig penya barcelonista als tamarells.
Realment això és una festa, eh?
Imatge espectacular, moltíssima gent.
Vaig a intentar allà...
Vinga, va, anem a córrer, un moment, un moment.
Vaig a dir...
Eh!
Espera, que estem en directe al suplement de Catalunya Ràdio.
Vaig a espatllar la foto, ara em posaré al mig de la tele, no sé si estic aquí.
Què tal?
D'on veniu?
En directe al suplement de Catalunya Ràdio. D'on veniu?
Us atreveu a cantar l'himne en directe per Catalunya Ràdio?
Vinga, va, som-hi.
D'on veniu?
D'on veniu?
D'on veniu?
Tenim un nom
a tothom. Barça!
Barça! Barça!
Bravo!
Penya barcelonista,
els tamarells en directe
aquí al
suplement. La Mariona Caldantell
és de Falanitz, no?
Sou de la penya de la Mariona aquí?
L'any que ve continua el Barça o no?
Ah!
Ah! Ah! Ah!
Com ho veieu, això d'avui?
Boníssim! Guanyam!
O sigui, tots sou de la penya
de la Mariona?
Òbviament, clar, clar, que sí, de Falanitz.
Penya barcelonista, els tamarells.
Cada any viatgeu?
Aquesta és la primera vegada
que som quasi 200 persones.
Realment feu molta patxoca, eh?
Nosaltres hem vingut a
a diversos eventos. Ja vam anar a Torino,
a Budapest,
hem fet
diversos eventos a tots aquests,
perquè són molt aficionats
al Barça i a la Mariona,
a la Nasa Pabla.
L'apreciam i l'estimam
com a una germana Nasa.
A una fi de Nasa.
Escolta'm,
que tingueu molt bon viatge
i molt bona tornada, també, eh?
Moltes gràcies, compañero.
Vinga.
Doncs aquí també...
Què tal?
Arriba el suplement, també, o no?
Sí, arriba, l'escoltem, prou, prou bastant.
Sí, sí, sí.
El dissabte fitzós.
Què nostre?
Així m'agrada.
Suplement.
Fereu uns dies aquí d'estada
o torneu ja demà?
Nosaltres tornem avui,
per veure, la majoria demà.
Déu-n'hi-do quin poder de convocatòria,
això és una festassa.
Sí, amb res.
Hi ha 190 persones
des de Falanich
i des d'altres pobles,
però bàsicament de Falanich
és el poble de Mariona.
I què ho fa que tanta gent?
És Mariona realment el reclam de Falanich?
És Mariona, és el Barça,
són quatre mallorquines
i és un sentiment.
La Catacoll, no, també?
La Catacoll, la Patria Lijaro,
la Lucía Corrales...
Us fa patir
que Mariona marxi del Barça
al final de temporada?
No, ho entenem.
Ho entenem,
perquè l'Escarpio Bafí
és una trajectòria esportiva,
és una etapa,
ella ha de pensar en el seu futur.
Però està greu,
perquè és una jugadora diferencial
i esportivament és una pena,
però ho entenem.
I sí,
és això que
ha estat deu anys
i no ha estat,
sobretot,
no ha estat valorada
per nivell que té, saps?
O sigui,
hi ha altres juguidores
que també són molt bones,
però a ella,
tothom ho diu,
no està valorada pel lo que és
i, clar,
també ho entenem, això que...
Bon viatge,
molta sort,
moltes gràcies,
que vagi bé a la final.
Molt bé.
Content de retrobar-vos aquí.
Qui tinc aquí?
Qui tinc?
Hola.
Hola, bon.
Alcaldessa?
Sí.
Home, és que aquí m'he trobat tothom.
Déu-n'hi-do,
quin poder de convocatòria,
l'alcaldessa,
ha portat tot el poble cap aquí, eh?
Bé,
és que s'apenya
des de Marell
és molt significatiu,
el poble de Falanit
i la veritat,
i es manden a Mariona
un ege,
molta de gent.
Doncs content
de portar també
el Falanit
al suplement avui
aquest fantàstic poble
que té el poder
de convocatòria,
en aquest cas
per la Mariona,
amb tot un poble
volcat avui
amb aquest partit
des de Bilbao.
Una abraçada
i moltes gràcies,
alcaldessa.
Moltes, moltes gràcies
a vosaltres.
Vinga,
Pep Noguer,
bon dia i bona hora.
Bon dia,
com anem?
Que se'ns està fent tard
i a la una sortirà el Xavi
i també n'estarem pendents.
Realment,
això és una festassa,
te l'estàs perdent.
Ja, ja.
És una festassa gastronòmica,
també,
Noguer.
Sí, sí,
no, no,
ja ho veig,
però, clar,
és que puges aquí dalt
i no en carregues,
llavors,
com trobaràs taula?
No,
però és que el problema
que tinc jo
és que surto de pet ara
cap a l'aeroport,
o sigui,
no podrem ni dinar avui,
perquè demà tenim un suplement
a les 6 del matí.
Però jo li he dit
al cap de cuina
d'allà al Guggenheim,
Guggenheim...
Saps?
Un moment,
que tenim aquí uns aficionats
que...
Digue'm,
digue'm,
perdona.
No, això,
t'escoltem cada cap
i això,
vici el Barça
i vici a Catalunya.
Salut!
Des de Manacó.
Des de Manacó, també,
oients des de Manacó
que ens volen saludar.
Noguer, digues,
perdona.
No, no,
anava a dir que
jo li he dit
al cap de cuina del Nerua,
que és el restaurant
del Guggenheim,
que traïssin unes tapes,
però veig que no te'ls han tret.
Res, res, tu,
estem secs
des de primera hora.
Ara,
aquí realment
la gent ha vingut
a passar-s'ho bé,
a veure el futbol,
però també
s'han fotut
uns bons tiberis, eh?
Home, és que aquí...
Tu t'ho coneixes, Bilbao, no?
Sí, a mi m'agrada molt.
És veritat,
això que dieu,
que aquests últims anys,
Bilbao
és una ciutat espectacular,
guapíssima,
ho tens tot allò
a 15 minuts,
que digui jo,
caminant,
i, clar,
aquesta zona que esteu
entre el Sant Mamés
i, diguem-ne,
la zona aquesta
de restaurants
de la Plaça Nueva,
hostituesca,
això és una delícia,
saps?
Més enllà dels pinxos,
aquí,
què més és típic, Noguer?
Home, doncs aquí,
mira, a veure,
primer de tot,
jo suposo que tu ja ho has vist,
que hi ha com una mena
de menú establert
que ja el fa gairebé tothom,
no?,
que és allò que comences
amb 3 o 4 cosetes,
com pot ser una bona morcilla,
uns bons pebrots al piquillo,
uns ous estrellats,
així,
amb les patates
i les gules o angules,
i després acabes,
diguem-ne,
amb una truita de bacallà
o amb un bacallà
i amb el xuletó, no?
Aquest podríem dir
que és més o menys
el menú establert.
però, clar,
hi ha altres plats
d'aquesta cuina fantàstica,
com, per exemple,
el marmitaco,
que és un estufadet,
un guisadet,
de bonítol,
amb patates.
Després,
també,
hi ha
aquests pebrots
que a mi m'encanten
per fer el pebrots
fregits, no?
Aquests pebrots
verds
fantàstics
que hi ha.
No te'n descuidis,
tampoc,
de menjar les piparres,
que en tenen
de molt bones.
Després,
també tenen
coses especials,
com tot aquest
grapat de truites.
Una altra cosa
que és el xangurro,
eh?
Aquesta cranca,
aquesta amanida
de xangurro,
que la pots trobar
de mil i una maneres.
Les morcilles,
els botifarrons,
a mi m'encanten,
perquè,
a més a més,
no te'l pots menjar sol,
només,
sinó també,
doncs,
que sigui una mica
de poma,
etcètera.
Els pilpils,
també,
és a dir,
el...
El bacallà del pilpil.
Clar,
el bacallà del pilpil,
les copotxes del pilpil.
Sí, no,
és que ho hem de deixar aquí,
perquè tinc molta publicitat
i de seguida sortirà Xavi
i el volem sentir també
acompanyants
de la redacció d'Esports.
Gràcies per ser-hi,
vull també una abraçada.
A vosaltres,
força Barça!
Cinc minuts
per arribar a la una del migdia.
Petitíssima pausa,
suplement allargat
fins les dues
amb el clubés
i la redacció d'Esports
per seguir
què diu Xavi.
Fins ara.
El suplement
amb Roger Escapa.
Mmm,
ja fa olor d'estiu,
però a casa meva encara no.
Vaig a Bauhaus.
Una decoració més fresca?
Sí.
Un repàs de pintura?
També.
I un aire acondicionat?
Doncs esclar que sí.
Meravellós,
igual que aquests preus.
Però,
qui m'ho instal·la?
Doncs Bauhaus,
esclar.
Llestos.
Tot preparat per a la calor?
Escolta,
està fantàstic,
oi?
La teva llar
té ganes d'estiu
i tu també.
Bauhaus.
Dricolatge,
reformes,
decoració i jardí.
I?
Bon dia,
li truquem del seu banc.
Necessitaríem les seves danes
per a la hora.
A mi ja no m'enreda ningú.
N'estàs segur?
Cibersegur.
Ja puc tornar a fer continguts
per a tots vosaltres.
Estàs segura
que no et tornaran
a robar el perfil?
Cibersegura.
Ara ja puc comprar
online sense problemes.
Segur que no et tornaran
a estafar?
N'estic cibersegura.
Entra a ciberseguretat.gencat.cat
i descobriràs
com gaudir amb tranquil·litat
del món digital
i navegar amb plena ciberseguretat.
Generalitat de Catalunya.
Quan ve la regla?
Quan surt el pèl?
Què és la intimitat?
Responem als vostres dubtes.
El llibre de canvis.
Un viatge per la pobertat.
A la venda
a la botiga 3CAT
i als punts habituals.
Descobreix la nova temporada
del Liceu.
Madame Butterfly.
La sonàmbula.
Rosalca.
L'Oengrin.
La forza del destino.
La traviata.
West Side Story.
Abona't al teatre
dels teus somnis
a liceu.cat.
Abona't a la força
del Liceu.
El suplement.
Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Potser no arribaran molt amunt.
Però, sens dubte,
els de l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio
són l'equip més alt
del panorama radiofoni.
Podem deixar d'estar
de puntetes ja.
L'última hora.
Indiscutiblement,
un equip d'alçada.
Va, que m'agafen rampes
al cul, tu.
Amb Quim Morales.
Un fitxatge controvertit.
L'operació Cruyff
va posar de manifest
els punts febles
del règim.
Una història apassionant.
Quan el president
de l'Àllax
li diu a Cruyff
et va anar al Madrid
i va dir
aniré jo com sigui
menys al Madrid.
Quan va arribar el Johan
va ser impressionant.
Ho va canviar
absolutament,
absolutament tot.
El fitxatge
a la plataforma 3CAT
ja disponible.
Aquest i altres documentals
els trobaràs
a la plataforma 3CAT.
9 de juny
Eleccions Europees
Espais gratuïts
de propaganda electoral
Menys CO2
Més verd
Menys ultradreta
Més drets
Menys fons voltor
Més fons de recuperació
Menys ostres de vidre
Més igualtat
Per una Europa
més social
Més feminista
I més verda
El 9 de juny
Vota més Europa
Vota socialista
En Brussel·las
Somos coalicions
desde hace mucho tiempo
con el Partido Socialista
Acabas de escuchar
a González Pons del PP
reconociendo que su partido
y el PSOE
son coalición en Europa
Un pacto que destruye
nuestra industria
nuestro campo
nuestra seguridad
y nuestra libertad
Este 9 de juny
Vota Vox
En Europa
nos van a oír
Estem aquí
per assegurar
un planeta millor
per a les generacions futures
Davant l'extrema dreta
reivindiquem l'Europa
de les nacions lliures
Per una Europa verda
Per una Europa
de nacions lliures
Vota Europa Republicana
Vota Esquerra Republicana
Vam marxar a l'exili
fa quasi 7 anys
Van dir que ens detindrien
que ens jutjarien
i condemnarien
que mai entraríem
a l'eurocambra
Però hem persistit
I una i altra vegada
hem guanyat
I amb tu, junts
seguirem persistint
Per l'oficialitat del català
Per teixer aliances
Per la independència de Catalunya
I per avançar en drets i llibertats
Doncs