No, no, no.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Begant.
Els països de L'OPEP i els seus aliats,
entre els quals hi ha Rússia,
reuneixen aquest matí a Viena
per decidir quin serà el nivell de producció de petroli
durant els pròxims mesos.
Els inversors estan pendents de si l'organització
dels països exportadors de petroli
torna a retallar la producció de cru
i puja el preu del barril.
Això suposaria la tercera retallada
des del mes d'octubre passat
per intentar frenar la caiguda dels preus.
Ahir, els països de L'OPEP ja es van reunir
a la capital austríaca sense arribar a acords rellevants.
Avui, una nova trobada, com dèiem,
en aquest cas ampliada, a L'OPEP+,
que inclou els 13 països de L'OPEP i els seus deu aliats,
ha de fixar l'oferta de petroli dels pròxims mesos,
tot plegat a mig de tensions entre l'Aràbia Saudita i Rússia.
El país àrab vol convèncer Rússia
que cal tancar l'aixeta de cru
que li proporciona ingressos per finançar la guerra ucraïna.
Aquesta aliança controla el 40% de la producció mundial.
Més notícies, en Raül Flores.
Paquina ha prohibit tota commemoració de la matança
a la plaça de Tiananmen, avui fa 34 anys.
Al 4 de juny de l'any 89,
les tropes xineses van escalfar el moviment ProDemocràcia,
que des de feia setmanes era el carrer
per exigir un canvi polític i posar punt i final a la corrupció.
A Hong Kong, les autoritats proxineses han desplegat policies
en un part de la ciutat per evitar qualsevol acte.
Durant molt de temps, l'excolònia britànica
va ser l'única ciutat xinesa que organitzava una vetlla
amb espelmes en memòria de les víctimes de Tiananmen.
La fiscal de l'Audiència de Barcelona,
Alexandra García Tabernero,
en unes declaracions a Catalunya Ràdio reclama la creació
d'una fiscalia especialitzada en violència sexual.
García Tabernero diu que s'han d'enfocar els delictes
des del punt de vista de l'agressor i posa aquest exemple.
Quan una persona pateix un robatori,
mai se li pregunta si havia protegit bé la seva cartera,
si anava distret pel carrer,
si va decidir tornar sol a altes hores de la matinada.
El coordinador general d'Esquerra Unida, Alberto Garzón,
ha formalitzat fa poca estona el seu pas al costat
davant de la militància del partit.
El ministre de Consum del Govern espanyol
ha assegurat també que deixa la primera línia política convençut,
que és el moment de la renovació
i de donar pas a una nova fornada de dirigents.
Como republicano convencido, siempre he creído
en la renovación de los representantes públicos.
Es sano para los proyectos políticos
y también es sano para la democracia.
Y ahora que entramos en una fase nueva,
creo que es un momento estupendo
para dejar que otros compañeros y compañeras
puedan aportar sus energías y conocimientos.
A aquesta hora es fa al municipi gallec d'Oia, a Pontevedra,
un minut de silenci.
En recorda la dona assassinada ahir per la seva exparella.
L'acte on s'han reunit desenes de veïns
és també una mostra de rebuig a la violència masclista.
L'Ajuntament de la localitat ha decretat des d'avui tres dies de dol
i les banderes uneixen a mig pal.
El presum d'agressor, que tenia un ordre d'allunyament
i la prohibició de comunicar-se amb la víctima,
va disparar diversos tretes a la dona
quan sortia de la feina i a la tarda.
La víctima de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
va disparar diversos tretes a la dona
quan sortia de la feina i a la tarda.
L'home, que era guàrdia civil,
es va acabar suïcidant diverses hores després dels fets
quan es va veure acorralat per la policia.
El telèfon per atendre les víctimes de violència masclista
és el 900-900-120.
És un servei gratuït i confidencial
que es pot fer servir les 24 hores del dia, els 365 dies l'any,
i atén les demandes relacionades
amb qualsevol forma de situació de violència contra les dones.
Esports Montse Mir.
El Barça celebrarà aquesta tarda la victòria d'ahir a la Champions,
amb actes a la plaça Sant Jaume
i amb recepcions a la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona.
Aquest matí, Jonatan Giraldez, el tècnic,
ha explicat el suplement de Catalunya Ràdio
que els suposa recuperar aquest espai de celebració.
Tenim moltes ganes, realment, és un fet històric,
un fet de poder anar a la plaça Sant Jaume.
Podem fer-hi davant de la nostra afició
i també una mica de reconeixement de tot el campet al llarg
de tota aquesta temporada al Johan Cruyff,
al Spotify Camp Nou, i també moltes vegades
a tots els partits que han jugat fora de casa,
i també per l'ambient.
Avui s'acaba la Lliga Masculina de Futbol,
el Girona juga a entrar a Europa, el Sadar davant l'Osasuna,
dos quarts de 7 a les 9, Celta, Barça i Espanyol-Almeria
en protesta dels seguidors blanc i blaus
contra els arbitratges que han rebut aquesta temporada.
Ara fa uns instants, d'altra banda, el Madrid ha comunicat
que Benzema no continuarà a l'equip.
També avui es disputarà el Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1
a partir de les 3 al circuit de Barcelona-Catalunya
amb Max Verzapendes de l'APOL.
Fins aquí les notícies.
Ens havíem quedat fent l'amor als lavabos de Catalunya Ràdio.
Oh!
Aquest és el tall que t'ho farà, farem una palga d'això.
No s'ha de treure de context.
No s'ha de treure de context, no? Pera, és així.
Passe literal.
El suplement. Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Els diumenges al migdia, el suplement obrim el dominical.
Si avui es diu diumenge, això és el dominical.
Gerard, bon dia. Bon dia i bon matí.
Veig que vas veure la final.
Però ho has entès, no? Sí, ho he entès a la primera.
Jo acabo de fer l'aitana.
Badalona, Xavi Spinoza, bon dia.
Tenim un guionista nou i m'ha fet... m'ha escrit això.
Bon dia, què tal?
A Badalona no hi haurà problemes per configurar l'Ajuntament.
Home, la veritat és que no, perquè ha sigut una mà.
¡Cállate, niño! ¡Hombre! ¡Claro que no hay un problema!
No és un nen, eh, Xavi? Té vint-i-pico d'anys.
Xavi, quants anys tens?
Vint-i-cinc.
Vint-i-cinc, diu.
Em pensava que era un nen.
Senyor García Albiol, bon dia i felicitats.
No hi ha problemes per fer l'Ajuntament de Badalona, senyor Escapa,
perquè a Badalona qui governa és el badalonisme.
Sí, és veritat, això.
Perquè a Badalona hem aixecat les barreres ideològiques.
Sí, segur.
A Badalona hem esborrat els colors, senyor Escapa.
Sí, sí, sí.
Mira, mira, mira.
Va, vaig a tocar una cançoneta.
Això és el piano que tenim a l'estudi 1.
Sí, però no, senyor Albiol, ara sí que m'ha sorprès.
Escolteu, escolteu, ja ho veu.
Més enllà de guanyar eleccions, també sap tocar el piano?
Sí, jo toco el piano molt bé, mira.
A veure, a veure, faig anar uns highlights, mira.
Vinga, va.
Molt bé.
Molt bé.
Per allà.
Va, som-hi.
Què?
I vas i Badalona...
No em crec que estigui fent aquesta merda.
No hi depes no societats.
No ocupaires ni ocupas.
Només Badalona n'hi estàs.
Està fent això de veritat.
I vas i Badalona...
Joan Albiol Lennon.
Neta i brillant.
Potser em diràs conservador...
Home, una mica sí, eh? No enganya ningú.
Però m'està votant tothom.
Quasi tothom.
No vull problemes de cap mena.
A veure, això de mena...
I tots serem badalonistes.
Molt bé, no, clarament no.
Ostres!
O sigui, no està enganyant ningú.
És així, toco el piano, canto, faig de tot.
És que soc tan magnànim que fins i tot
li perdonaré aquest comentari.
Va, vols venir a viure a Badalona?
No, no.
Més bé s'està a Ullacona, Carles Roig, bon dia.
Bon dia, què tal? Com esteu?
Puc explicar una intimitat de Carles Roig que ens ha explicat?
Sempre.
Tot això que explicaré és veritat.
Jo hi era, jo hi era.
Avui també la competència, Carles,
perquè ha vingut aquí Max Iglesias.
No, jo no soc competència.
Carles, tu també estàs molt bé.
I aquí més una barba...
La gent encara no me coneix.
El Max Iglesias porta algun piercing?
No m'ho ha semblat.
És que, a veure,
en Carles Roig ens ha explicat
que es vol posar un piercing a l'orella.
Això és veritat.
Però es veu que tots aquests dies,
com que ja ha acabat la funció que feia el TNC,
ja s'ha acabat, oi?
Tots aquests dies ha estat a Ullacona
i no s'atreveix a posar-se un piercing a Ullacona.
I has parat a venir a Barcelona.
I està buscant un lloc de Barcelona
on foradar-se l'orella.
No tens l'edat per posar-te piercing,
però la crisi dels 30 ha d'estar arribant.
En tot cas, si algun uient coneix algun lloc de Barcelona,
on el Carles Roig, que és un actor consolidat...
Això, això, això...
Tinc el forat encara de l'arrecada.
Ah, sí?
Tu vas portar l'arrecada.
Semana que ve.
Sí, mira, tinc el forat.
El que passa és que, jo crec que ja quan...
Arriba una das.
...ha perdé els 26-27, fora.
Hòstia, vale.
O sigui, lo fin de que ve, venim los dos en arrecada.
Jo crec que ja se m'està tancant.
Avui, que és 4 de juny,
volem desitjar molt bon dia a dues persones
que fa exactament un any al 4 de juny del...
Tinc fotos de tu en arrecada.
Volem una foto de Rogers cap a amarrecada.
4 de juny del 2022 va fer públic
un comunicat de la seva ruptura.
Gerard Piqué i Shakira.
Albert, no s'ha sentit res fa un any,
del comunicat aquell de la Shakira i el Piqué
dient que ens aparem.
Felicitats en primer lloc per aquest primer aniversari
de la ruptura, Piqué-Shakira.
Gràcies.
Ruptura anunciada amb un comunitat que es va difondre.
A més, ens va enganxar aquí en directe el suplement
a través de les xarxes socials
on textualment es demanava respecte a la privacitat.
Això és just abans que la Shakira es cagués en la privacitat
i comences a disparar merda de discreció contra Piqué.
Cançó, rere, cançó.
Que si perdona, aquest és el Piqué,
que si clarament té els Rolex, els Twingos, els Casios...
Sempre repetint lo mateix, tio.
Més que una lova, ets un loro, Shakira.
És un gordo.
Quina valoració feu d'aquest any de separació, tots dos?
Puedo responder cantando.
No.
Si pot ser parlant, avui.
Si clarament soy más feliz en Miami.
Però quin directe és?
Per què ets més feliç a Miami, per exemple, Shakira?
Porque no está la suegra, ni la prensa, ni la hacienda.
És que no em pots oblidar, tio.
És que, nois, té piquitis.
O sigui, té piquitis, tio.
I tu? Com estàs?
La meva ex dona ha marxat,
l'altra, punta del món,
no tinc entrenos, no he de portar els nens als col·les,
no tinc horaris, faig el que vull...
Estàs engordant, oi? És un infern, tio.
Estàs poniendo jamonazo. Què dius, què dius?
Sí, vés-te algunes fotos, és una mica veritat.
Has guanyat una mica de pes.
No, home, no, que és la felicitat, tio.
Tráñame a este...
Gràcies a tots dos, Gerard Piqué i Shakira.
No, vosaltres.
Anirem als titulars del cap de setmana.
És una baixeta, home. Què estàs?
Exit Rotunda, Rosalia,
l'últim concert del Primavera Sound.
Sí, teníem la Shakira aquí fa un moment,
ara podem saludar la Rosalia.
Estic una mica fònic.
Què ha passat, Rosalia?
He tocat fins les 3 i mitja.
Sí, fins a dos quarts de 4, efectivament.
De fet, la Marta Ferrega, fora part de l'equip del suplement,
s'ha presentat avui a la redacció sense dormir.
Crec que...
Sí, explica'ns això dels problemes tècnics que vas tenir.
De so. Problemes de so, oi?
Que vas parlar en viu en directe amb el tècnic.
Va ser culpa seva.
Culpa del tècnic.
Xina està excavant el segon pou més profund del món.
Entrem en la crònica internacional
per saludar el nostre enviat especial a la Xina.
Que avui sorprenent és...
A veure, aquí tenim la Xina endavant.
Normalment és el Francesc Canals. Hola, Francesc, bon dia.
Ah, no, ja li agradaria el Francesc Canals,
de cop perfecte, en aquests moments,
en directe pel nacional en blau de la Xina a Catalunya.
On ets, PP?
On soc? Bueno, en aquests moments em trobo a l'interior del forat,
aquest forat segon més profund del món.
Som a la zona 0 del pou més fons del planeta Terra
que s'ha excavat a la Xina.
Secretisme màxic pel que fa a la seva utilitat.
No han dit per què l'estan fent, eh?
Tu ho saps d'alguna cosa?
Aquesta informació no te l'han dit, però sí que tenim certes fonts.
Segons el digital xinès Diali Ala.
Va, no, va. Com, com?
Sí, el Diali Ala.
És un diali com de color blau.
És que...
Tu per què li preguntes?
D'un tal Antoni Genbasses.
Segons el digital xinès, Diali Ala.
Ja ho hem sentit, no ho tornis a dir.
El Diali Ala diu que podria ser...
la pròxima destinació del director esportiu de l'Espanyol
a Domingo Catoira.
És a dir, la tomba, vamos.
En una jornada molt, molt, molt intensa als esports,
perquè avui, a partir de les 6 de la tarda,
tota la celebració es viurà al Tot Gira,
la celebració de la segona Champions Llorana,
amb uns actes que tindran lloc a la plaça Sant Jaume de Barcelona,
primer a Palau de la Generalitat, després també a l'Ajuntament.
Als esports, Albert Benet, bon dia.
No, no, si ja ho has dit tot tu, ara...
Bueno, no ho sé, bon dia.
Bon dia, Roger.
L'actualitat esportiva amb l'Albert Benet,
embolicada per regal, amb un llacet.
Avui parlarem del títol aconseguit pel Barça.
Sí, ho farem ara.
Sí, de seguida parlarem del títol aconseguit pel Barça.
El Real Madrid, la notícia és que el Club Blanc
finalment ha pogut rescindir el contracte amb Eden Hazard.
Podem dir, doncs, que el Madrid s'ha dret un pes de sobre.
No calia.
Perquè Hazard està gordíssim en aquests moments.
No, ho hem entès a la pel·lícula.
Gras, gras, volia dir que.
El Real Madrid, també, que ha anunciat, d'altra banda, Roger,
suposo que t'interessarà que no renovarà el contracte de Mariano.
Carlo Enxalot explicar que es va reunir amb el davanter
per comunicar-li la decisió.
Sí, preferiria parlar del Barça, la veritat.
Tinc nals d'eclàs de l'Enxalot, que me les he preparat al dali.
A veure, va, ens tira.
Va, l'Enxalot és un tim Carles Enxalot.
Yo pienso Mariano, ha comprendido el decisión,
sin problema.
Y después he ofrecido mi mano a Mariano.
Y le digo, Mariano, agárramela con la mano.
Están amigos, ¿eh?
Y así ha sido, agarrado con el mano.
Bueno, con los dos.
Està dient que s'han donat la mà.
S'han donat la mà. Alguna cosa més, Albert?
El jugador del Paris Saint-Germain, Lionel Messi,
deixa de manera oficial el club parisenc
i haurà de decidir quina de les diverses ofertes
que té damunt de la taula accepta.
Existeix alguna possibilitat que torni al Barça,
però se sap que el jugador té una oferta potent
també de l'Aràbia Saudita. Exactament.
A veure, Leo Messi, bon dia.
Salam alaikum. Home, com estàs?
No, alhora que bien.
Acá tomando un cucús y uno de atiles,
mientras veo una carrera de camacho.
Vaja, et volíem preguntar
si ja havies decidit destinació per la temporada que ve,
però sembla que ho vas tenint clar, no?
Sí, la verdad es que Barcelona es mi casa y tal,
y todo lo que quiera,
pero al final me interesa conocer otra cultura,
no, crecer personalmente.
Está bien desde que soy chico que sigo el club este,
el la-la-lai.
Al-il-al. Sí, el...
Del train de no caldicar l'Aràbia Saudita,
és un país on s'hi vulneren els drets humans
i els drets i les llibertats de...
No, no, eh. No, home, no, que han millorat molt.
No, Xavi, no estem parlant amb tu.
No opinis sobre l'Aràbia Saudita.
Sempre hi ha coses per millorar, no?
Per exemple, Leo,
jo et diria que en el món de l'esport són molt oberts,
en l'esport femení.
Ah, sí, l'Aràbia Saudita són oberts.
Sí, bueno, les curses de camells i corren algunes camelles.
Molt bé. No opinis mai més, de veritat, Xavi.
Vaja, Leo, ven al Barça, homes.
Potser no tenim tants diners com altres clubs,
però som rics en... en valors, no?
Alguna cosa més a dir, Leo?
Me lo pensaré. Sí, segur que sí.
De què parlarem avui el Joan...
Doncs el Barça femení. Al domini cal.
El Joan domini cal.
Del Barça femení, evidentment,
que torna a ser campió d'Europa després de derrotar
el Wolfburg a la final d'ahir a la tarda,
però també parlarem una mica de política,
perquè, a més de pactes postelectorals
per governar els ajuntaments,
també apareix un nou concepte a l'horitzó.
La pinya. No, el front comú.
És el mateix. És el front democràtic.
A mi m'agrada més dir-ne pinya, Roger,
ja t'ho vaig dir ahir.
Menjo pinya cada matí. Ho sabem.
Menys ahir, ahir, que vaig esmorzar l'avió,
i no n'hi havia.
I no vaig trobar pinya tota indòben, fixa't.
Llàstima. Fins a cada matí no he pogut anar de ventre.
Anem a indòben, va.
Em treus la pinya i...
Aforisme dominical.
Aquest matí corries per Collserola
i ernes baixat per anar a dinar.
Potser ets un porc sanglat.
Hi ha el gol! Hi ha el gol!
Hi ha el gol!
Hi ha el gol!
Prove Rolfo! Prove Rolfo!
Prove Rolfo!
Perdoneu, que... que estic sense veu.
Va costar.
Fins i tot durant la primera part de la final
va tornar a aparèixer el fantasma de Turí,
però finalment el Barça va poder derrotar el Wolfsburg
i va aconseguir les segones champions de la seva història.
3-2 amb dublet de Patrick i Harrow
per empatar i tercer gol de Rolfo
per donar una de les alegries més grans
per la Collerà d'aquesta temporada.
Campeones, collons!
Vinga, president!
Hòstia!
Ei, calleu, calleu, calleu!
Fem la caca a la porta, va!
Què és la caca a la porta?
Eh!
Tres cops?
Una, tres i després el ball final.
Eh!
Va, hòstia, collons, collons!
Va, va, prejunts, va.
Eh!
Eh!
Una mica de calma, per favor.
Ah, sí, sí, faig la caca avui
perquè ahir no em van deixar entrar els vestidors a fer-la tu.
Home, clar que no, evidentment.
Em van haver de parar entre quatre.
Que jo ja els hi deia, collons,
que entraré amb els ulls tancats, hòstia,
però al final reto.
Com un bufalell, eh? Exacte.
Què significa pel club?
No hi ha imatge de la porta entrant al vestidor.
No, afortunadament.
Però sabem si ha passat?
No, no, és que em van dir que no, em van dir que no.
Però el que hem demostrat...
Van haver de tancar la porta i posar una catira per a dins.
Exacte, perquè jo era un 3.
Però el que hem demostrat amb aquesta victòria
és que...
el Barça
continua sent un referent a Europa
i un referent...
Hòstia, que no estic plorant, eh?
No, sí que està plorant i no passa res.
Amb el Jordi Alba s'ha tornat a emocionar,
i amb el Busquets també.
Jo aixeculo felicitat pels ulls, hòstia!
Toca! És espès!
El que m'explota l'eufòria i m'explota pels ulls
és potència!
Tranquil, president.
Ahir comentàvem que la situació econòmica del club
està delicada,
que hi haurà retallades a les seccions.
Creu que l'equip femení també se'n veurà afectat
per aquestes retallades?
L'economia del club, és cert que estem passant per...
per una situació...
No hi tornem, sisplau, per favor.
Complicada, no sé si podrem fitxar...
Però l'economia del femení
és forta!
Tenim plena confiança!
Tenim tanta confiança en l'equip femení
que finançarem l'equip masculí
amb els beneficis del femení!
Això és totalment injust.
Però si això no és confiança en el femení,
ja em diràs què és.
Avui ja veurà aquesta tarda la celebració a la ciutat.
Continguis, eh, president?
Pensa sortir al balcó de l'Ajuntament
o al balcó de la Generalitat
a fer algun parlament, a fer alguna mena de càntic...
Una cosa discreta, president.
La veritat és que m'agradaria fer un càntic.
He estat pensant durant el viatge de tornada, que ens dieu.
Ah, sí? L'ha pensat, el càntic.
Aquestes Champions que hem guanyat,
us ho pregunto, eh?
És la segona de la nostra història, oi?
Sí, el 2021-2023.
La segona, eh? Sí, sí.
Jo cantaria... Bueno, Xavi, ajuda'm.
Xavi Hernández, va, ajuda'm.
Quin càntic? A la una, a les dues,
i a les tres.
La segona, oh, eh!
La segona, oh, eh!
La segona, oh, eh!
La segona, oh, eh!
La segona, oh, eh!
Vinga a tota la plaça d'en Jaume!
La segona, eh, oh, eh!
Això, president, sí que no l'hi tolero.
Què passa? És que estic cantant la segona.
Sí, sí.
La segona.
He detectat un cert antipariquisme.
No, no, no.
Això sí que no l'hi tolerarem.
Gràcies, president Laporta.
Ara saludem el president Aragonès,
que ahir, com dèiem, va ser indobent.
De fet, vam haver de parlar amb ell dels Països Baixos.
Per què ho dius, el de Països Baixos?
No, perquè ara ja no es diu Holanda.
Països Baixos, i m'has mirat a mi.
Bueno, perquè vam fer l'entrevista...
No, perquè... La saludem.
Perquè ara he saludat, president.
No podem dir Holanda, ara.
Hem de dir Països Baixos.
No ho deia... No.
President Aragonès, a veure, va, anem a l'entrevista.
Com va viure la final, ahir?
Un moment, que abaixo el micro.
Bé, jo no soc un fanàtic del futbol, com vostè sap.
A mi m'agraden altres esports,
com ara caminar, eh?
Llàstima que el Barça no té secció de caminar,
però, bueno, ho vaig viure amb molta emoció,
i molt pendent de com acabaria i de quan.
Primer va marcar, doncs, l'equip contrari.
Sí, la crònica.
Un moment, que se m'ha pujat.
Jo crec que ho hem explicat poc.
Primer va marcar l'equip contrari,
després va tornar a marcar l'equip contrari.
Va marcar dos cops.
Elles em portaven dos i nosaltres cap,
però després, a la segona part,
nosaltres vam fer pinya, eh?
Vam fer un front comú, eh?
Un front democràtic.
Fem una proposta unitària i vam capgirar el resultat.
Ens està volent enviar algun missatge, eh?
Jo, amb aquesta crònica, l'estic entenent.
No, no, molt ben trobat, l'estic entenent.
Suposo, president, que aquesta tarda
el veurem al balcó de la Generalitat.
No sé si votant...
Sí, l'important és que siguem allà,
tant és si al balcó o fora del balcó.
La veritat és que ens espera una tarda molt divertida,
divendres ha passat les eleccions,
i avui això, collonut.
I demà, dilluns, i tornem-hi.
Li estan carregant tots els caps de setmana, eh?
Fantàstic, eh?
Visca el Barça, el Barça femení,
visca Catalunya femenina.
El domicil fa diumenge.
Com encarregar un tortellet
o cuidar les aigües negres de l'autocaravana.
Tortellet, aigües negres.
He trobat una situació amb ganes d'entendre'ns.
Però, en tot cas, hem d'explorar les fórmules
sense forçar excessivament res.
Jo presentaré la meva candidatura.
Tot el meu compromís està centrat i focalitzat
en mantenir les converses necessàries.
Tornat a enamorar. D'acord.
Cites Barcelona.
Seguim amb la celebració de la Champions.
Aquesta tarda, el Barça serà, com dèiem,
a la plaça de Sant Jaume, per oferir el títol a la Generalitat,
on el president Pere Aragonès rebrà l'equip.
I també seran oferts els títols a l'Ajuntament de Barcelona,
on les jugadores seran rebudes per l'alcaldessa en funcions.
Això...
Ha de colar-ho.
Perdona que t'ho digui.
Això és una barra de Barcelona.
Sembla la realitat.
Perdona que t'ho digui.
Això és una barra de Barcelona.
Sembla la realitat.
A veure, senyor Trias, encara no alcalde.
Bon dia. Què li passa?
Com pot ser?
Com pot ser que després de arrasar les eleccions municipals...
Home, arrasar.
Home, perdona.
Tant com arrasar, va guanyar justet.
Els barcelonins i les barcelonines van reivindicar
un relleu a l'Ajuntament.
I em sembla terrible que després d'això
t'ho digui a les jugadores de Barcelona.
Ho farà de colau perquè ara mateix és alcaldessa,
encara és alcaldessa, tot i que en funcions,
a l'espera del 17 de juny a veure què passa.
Exacte, és que amb l'edat de vegades et falla la memòria, Trias.
Encara no ets alcalde.
O sigui, aquí cal...
No, no et fiquis amb mi, que aquesta setmana...
Em sents?
La Juana Maria Dolores.
Juana Dolores, l'entrevista amb el Graset.
Gran Graset, eh? I menys Graset, eh?
Va dir puto viejo.
Sí, això que sí que és veritat.
Està molt desafortunat per part de Juana Dolores.
En la campanya electoral m'ho han dit tu.
Puto viejo,
i després va afegir que el halam
caigués un puto meteorito a sobre.
Sí que l'hi va dir, això.
Si fos un dinosaura.
A veure, suposo que...
No sé si estava veient el 324 a vostè.
La pixada fora de test, l'han molestat, suposo.
Em vaig sentir un tricerat.
A veure si m'extinxeixo, no?
Sí, sí.
No, et preguntava si m'ha molestat, això.
No m'ha molestat, perquè vivint a Barcelona...
Sí.
Hi ha més possibilitats que t'atropelli
un patinet o un carril bici,
que no pas que caigui un meteorito.
Que t'atropelli un carril bici, eh?
No, això se m'entén.
Se l'endén, se l'endén.
Per tant, el que pugui dir la senyora Maria Dolores...
Juana, Juana.
No em farà tremolar.
En tot cas, vostè creu que hauria de ser vostè
l'alcaldessa del Barça?
Sí, això és evident, això soc del Barça,
això segueixo el Barça.
No tinc la desgràcia de tenir cap senyora per aquí, tu,
que guanya les eleccions, què carai.
A veure, el Barça femení també el segueix a vostè?
Sí, la tota la vida,
la Vijarro, la Rolfo,
la Ferreira, la Giorno Ortegui...
Com a dip?
La Suïssa aquella, la Giorno Ortegui.
I li podria recitar l'onze titular de memòria.
Doncs endavant.
Però no ho faré, perquè no soc alcalde encara.
Per tancar tota aquesta idea,
creu que hi ha alguna possibilitat, senyor Trias,
que no acabi sent ni escollit com a alcalde vostè?
A veure,
el senyor de Colau, que replega vots de qui sigui,
no pot passar de tot, no?
Sumant els 9 raci 2,
més 4 del PP,
més 2 de Vox,
més el PSC,
potser sumaria més que això.
Això no passarà.
Això no descarto res.
Però això és de les ganes que té aquí
de venir a explicar la bioteria.
Tu creus que m'importa a mi el meu llibre?
Com és clar!
Tu no m'importa parlar del meu llibre,
que has divisionat els teus desfilants per una càtifa vermella,
requiem català,
després de les eleccions d'ahir,
després de l'anàlisi que feu els mitjans de comunicació,
després d'acusar a les clares treballadores de votar Vox,
que és responsabilitzar-los del que realment
està orquestrat per les clares dominants.
Espera que ve.
Bueno, pensava que diríeu...
Bé desprest. Aquí s'estava preparant.
Aquí estava escalfant,
estava preparant propulsors,
de deixar caure la pedraca...
Què creu que va votar Juan Adolores?
Bueno, Juan Adolores...
Seria graciós que m'hagués votat.
Ojalá caiga un meteorito a la llibreria Ona
y os reventi tot.
A mi m'és igual ara mateix el meu llibre,
m'és igual la literatura, m'és igual tot.
Me extiendo a la clase trabajadora y no a los empresarios,
como decía el puto viejo de Trias,
que a ver también si le cae un meteorito encima.
I deixa de dir parides.
Tu creus que m'importa a mi el meu llibre?
Com esclar!
Jo el que no entenc és per què intercala
el català amb el castellà, això no ho acabo de...
De cadascú faci el que vulgui.
De manera molt natural.
L'Ajuntament de Barcelona, no passa res.
Hauria de dir Juan Adolores.
Senyora Colau, vostè descarta mantenir
l'alcaldia de Barcelona?
Des de l'Ajuntament en funcions de Barcelona,
assumeixo els resultats del 28M
i si les barcelonines han triat tornar a 2011,
doncs endavant.
Ai, està enfadada.
No, no, no.
Si la gent vol que governi Padralbes,
doncs és el seu puto problema.
No passa res.
Què farà si no és alcaldessa?
Primer descansar i després ja veurem.
Estaré sempre al servei d'aquesta ciutat
i fent una oposició constructiva.
Perfecte, molt ben dit.
Per cert, la Barcelona de Trias fa fàstic,
està bruta, fa pudor,
i aquest matí m'han atracat tres vegades.
Tres vegades.
M'han atracat tres vegades aquest matí?
Perdó, he llegit el guió de la setmana que ve.
El guió de la setmana que ve.
Aquesta tarda rebrà l'equip femení del Barça,
que s'acaba de proclamar campió d'Europa,
ja sap quin missatge vol traslladar a la jugadora,
s'ho ha pensat tot això.
Doncs diré que la ciutat està molt orgullosa de les,
que jo les segueixo des que era petita
i que em sembla increïble que la Barcelona
de Xavier Trias no hagi dedicat una plaça
a l'equip femení del Barça.
Que increïble.
La Barcelona de Trias,
de l'iteropatriarcat,
la Barcelona de la dreta,
la Barcelona dels rics.
No creu que les noies del Barça es mereixin un reconeixement?
No.
Aquesta és la Barcelona de Trias,
una Barcelona en què les veïnes no poden descansar,
perquè per la nit senten la música de Coldplay.
Fantàstic.
Doncs el paper de l'oposició veig que li queda bé, també.
Gràcies, senyora Colau.
Sort amb el que vingui.
Salvador Illa, bon dia i bona hora.
Bon dia, senyor Illa, per l'Ajuntament de Barcelona.
Quines preferències té el PSC a l'hora d'intentar tancar pactes?
És una bona pregunta.
Des del PSC,
sempre apostem per consolidar majories d'esquerres i progressistes.
Sí, l'hem sentit a dir en alguna ocasió.
Sí, clar.
Per això el vau sumar a Manel Valls l'última vegada.
Ara anem amb vostè, senyor Margall, primer al senyor Illa.
No sé què collons foto aquí.
M'he despertat aquí dins l'estudi.
Illa, tu saps comptar?
Doncs no comptes conmigo.
Per tant, senyor Illa, vostès intentaran un pacte
amb comuns i esquerra.
Jo penso que és el més raonable.
A més, el senyor Cauboni em sembla una ocauda formidable.
Per la segona.
Em sembla un polític seriós
i progressista
d'un nivell de polítics com Ua de Silva.
Polítics, com?
Ua de Silva.
El president de Brasil.
Per tant, Jaume té tota la meva confiança
i crec que podem arribar a un pacte estanguà.
Ua.
Francament, Ua de Silva.
Gràcies als companys del Dominical,
el Carles Roig, el Xavi Espinosa,
el Pepentic, avui que el teníem des de...
Sí, ja he tornat, eh, de China.
Bola express.
Bueno, a través del túnel subterrani arribes...
Ah, clar, ha travessat...
Farem una pausa i avui, per rematar el diumenge,
el Roger Mas i el David Carabén amb el demà ho deixo.
De seguida arribem. Fem una pausa.
Sí, t'agraden, eh? Sí, sí.
Digue'm un parell de títols del Roger Mas.
No els he escoltat mai.
Jo vinc a fer el meu i me'n vaig.
Clarament, no tinc cap vergonya.
Ja tinc una edat que me la pela tot.
Fem una pausa i ara tornem.
El Dominical, el suplement dominical del suplement.
Mec, com va?
No puc cansar...
Hem acomiadat els capitals.
Ha sigut un orgull per mi, aquesta cabaretta.
El sentiment i l'orgull de ser el millor club del món.
Això no ho mostrarà mai ningú.
Hem acomiadat el Camp Nou.
No vols marxar? No vull marxar.
Ja fa 48 anys que vinc. Ha començat el meu avi.
Ara toca acomiadar la TDT.
Fins la temporada que ve.
La transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de les 8,
la TDT del Celta-Barça a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cada esclau.
L'esport ens ensenya que tirar endavant no és tan sols guanyar,
sinó aprendre a aixecar-se.
Per això a CaixaBank estem en l'esport sempre.
CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.
La TDT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial de...
Dam, assistència sanitària, RAC, Solideo i CaixaBank.
A Catalunya Ràdio...
FOSDATES.
La cultura és quan el temps, la persona, les arrels,
la voluntat de ser i l'emoció logren coincidir.
La cultura és herència i sobretot el veritable patrimoni,
individual i col·lectiu.
Joan Pera Viladacans, Premi Nacional de Cultura 2023.
FOSDATES.
La institució de les lletres catalanes i Catalunya Ràdio.
Amb la literatura.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
FOSDATES.
Roger Mas, bon dia.
Bon dia. David Caravan, com estàs?
Molt bé.
Avui el suplement, el demà ho deixo.
Festivals perquè s'ha inaugurat l'època de festivals.
En tenim a tot arreu.
Hi ha aquell debat que fa uns estius que ronda
que és que sí tenim masses festivals a Catalunya.
No us faré aquesta pregunta.
A vosaltres us agrada tocar amb festivals de música?
Normalment el que demanen a les bandes és un format més reduït,
40-50 minuts, i allò que no et pots adormir
i no pots presentar tots els hits.
És aquesta tensió que hi ha entre què és la música,
si és només un passatemps, un entreteniment,
una banda sonora,
pel moment en què t'estàs compartint cerveses
amb els teus companys, amb els teus amics,
o no, o és una forma d'art i reclama tota la teva tensió.
I ella per si sola ja et transporta a un altre univers
ple de sentit i de referències que et desperten al l'enteniment.
Aquesta tensió és la que el festival carrega per la primera versió.
La música és una festa.
I jo crec que qualsevol banda no hauria de renunciar
a cap de les dues maneres d'entendre el que és la música.
I tenir un repertori prou ric per adaptar-se.
Per adaptar-s'hi, sí.
Però tu què prefereixes?
Un festival de 45 minuts que has de tocar els teus 10 hits
o un festival a casa?
Les dues coses.
Al principi el que m'agradava és que em precedissin
tota l'atenció del món
i tancar la gent en una sala que no poguessin fugir d'allà
i submetre'ls a les formes que amb la banda havíem triat.
El que passa que després també en tens l'altra disposició
davant de la música i la gaudeixes tu també com a banda.
És menys exigent, en realitat, un festival,
perquè la gent no et presta tota l'atenció del món.
Deu fer una dècada que no vaig a aquest tipus de festivals.
Els festivals que vaig ara fem el concert sencer,
perquè és un altre festival de pop-rock,
des del Mística Domèstica i a la Casa enlloc.
Fa una dècada que no m'hi conviden i no s'escauten.
Aleshores, home, jo quan vaig tenir la sort
de poder dinar en festivals, la veritat és que m'ho he passat.
Que pas és que si t'agrada un artista,
no el vagis a veure a un festival.
Amb això estic bastant d'acord.
De Mishima els he vist amb tots els formats possibles.
El Primavera Sound, dels festivals més grans que heu tocat,
i en una sala petita, i no hi ha punt de comparació.
Clar. Quina experiència vols tenir de Mishima?
Vols només que formin part del teu...
És això, no em repetiré.
Exacte.
Va, doncs de tot això hi posarem banda sonora avui
amb cançons de festival.
El suplement, amb Roger Mas i David Carabé.
Tot vostre, ens veiem d'aquí a 15 minuts.
Doncs mira, jo, pensant en això, amb el tòpic del festival,
i sobretot els festivals aquests que,
a la segona meitat dels 90, principis dels 2000,
la primera dècada del segle XXI,
que va haver-hi aquesta mena d'espiral,
la batalla entre els festivals, sobretot a Espanya,
entre els que muntaven els de Cinemont,
els de La Mercè, els del Primavera Sound, els de Benicàssim...
Va haver-hi com una mena de competència entre ells
que va inflamar moltíssim i va inflacionar segurament
el mercat aquest.
Una de les bandes més que tocaven a tot arreu eren Blur,
i com que acaben de treure una cançó, crec que aquesta,
fa 15 dies, feia molt temps que no la trèiem,
perquè és una banda que estava en pausa,
o fins i tot la gent pensava que no tornarien a ajuntar-se,
s'han tornat a ajuntar, qui sap si...
amb el propòsit de tocar festivals aquest estiu.
They played in monopaints of blue.
You were the pierrot.
I was the dark room.
I'm the shine of light in your eyes.
You'll probably shine it back on me.
But I won't fall this time.
The dark screen.
You'll hear the sign.
Això és The Narcissist, l'últim single que treuen Blur,
que s'han tornat a ajuntar.
No sona com una cosa molt nova,
però sona com una cosa clàssica de gent que van contribuir
a consolidar aquest sou a través d'una de les dos grans bandes
del Britpop dels anys 90, Jon Amoasis, The Narcissist.
Jo ara me n'aniria amb un clàssic,
perquè els festivals, com els coneixem ara,
van començar als anys 60, jo crec, i a l'època la referència
va ser el festival de Woodstock,
Jimi Hendrix, per exemple, aquell dia, allà, a Woodstock.
Vam parlar no fa gaire del festival de Woodstock 99,
i el malament que va acabar, oi?
El cartell, en general, del 69 era un cartell molt més amable,
una música menys agressiva que la de la nostra època dels 90.
Però hi havia Jimi Hendrix, ja, amb el carrer,
amb el carrer, amb el carrer,
amb el carrer, amb el carrer,
amb el carrer, amb el carrer, amb el carrer,
però hi havia Jimi Hendrix, ja, amb aquest faia,
i amb aquest estil musical que va influenciar molt
les bandes, també, dels 90.
Vull dir, Jimi Hendrix als 90 estava bastant viu.
I Red Hot Chili Peppers van voler fer aquest homenatge,
tancar el Woodstock 99, tornant a tocar faia,
que ja l'havia tocat Hendrix, el 69,
i es va acabar, doncs, com el rosari de l'horror.
L'has de tornar a posar,
però la versió en directe de Woodstock del 69.
No va provocar una...
No va ser una piromania, que diguéssim.
No, perquè el 69 anaven tots fumats,
i bevien poc alcohol,
i això no donava per encendre gran cosa.
Què?
Mira que suau que comença aquesta,
i mira quina producció més collonuda.
I smile forever, never cry.
While everything you know passes.
Això és Change the Big Thief o el Gran Lladre,
jo vaig treure d'aquest nom de banda
una inspiració per confondre una cançó.
És l'última banda que he vist en directe,
la vaig veure fa relativament poca,
el Ras Matas, tenen un directe espectacular.
Jo et diria que és una de les bandes
més en forma del món actualment.
I per què la poso avui?
Doncs perquè ara fa poc la seva líder
i compositora principal, l'Adrián Lenker,
va fer una reflexió sobre els concerts.
Estava amb la gira que estan actualment
presentant el seu últim àlbum d'estudi,
que és el cinquè,
Dragon New World Mountain,
I Believe in You, es titula.
Va sortir el febrer del 2022.
Doncs es queixava que la gent
cada cop xerra més als concerts.
I em va fer pensar molt
que precisament és una banda que tocarà poc
en festivals aquest estiu,
i que clar, el festival precisament,
per la disposició aquesta de la que parlàvem abans
amb el Roger Escapa,
que té el públic en un festival,
la cosa és més difícil de controlar,
perquè en un festival la música es gaudeix
d'una altra manera.
La música està competint molt probablement amb el sol.
El sol es comparteix d'una altra manera
entre el públic mateix.
És una experiència menys individual
que ser a una botiga o estar en una sala...
Sí, en una sala a l'hivern,
en una ciutat on fa fred,
i llavors entres a l'escalfor d'una sala
i la música et porta a un altre lloc.
No només hi ha la música en un festival,
hi ha la teva experiència.
El sol, l'escalfor, la cerveseta,
anar d'aquí a allà,
el fet que saps que estaràs dos o tres dies
sense les teves obligacions.
La música és un pèl menys important,
que si fos en una sala,
que està molt bé, també.
I tant.
El sol que cada dia ens escalfava,
quins esplèndits,
postes de sol pintava,
ara, aquest sol,
només crema amb olor.
Això és Gilberto...
Joao Gilberto.
Joao Gilberto.
Joao Gilberto.
Quina meravella, quina meravella.
És una cançó de Bruno Martino,
va escriure Bruno Martino al 63,
un músic poc conegut italià.
Al 63, aquesta cançó,
n'hi havia unes quantes versions, ja,
però crec que no va ser fins que la va agafar
Gilberto en aquest disc que es diu
Amo Ojo,
era de l'any 77,
gravat a Nova York
amb aquest esplanell d'orquestres,
un dels millors discos per mi de Gilberto.
És que és molt xulo aconseguir
que el so d'una guitarra espanyola,
diguéssim, de nylon,
es mescli amb tot un orquestre,
que és una cosa, diguéssim,
de so,
és gairebé impossible que una cosa
no enveeixi l'altra.
Aconseguir aquesta intimitat i alhora
aquest fons de violins
és una cosa preciosa.
Aquí veníem, pensa que el disc anterior
de Gilberto era
The Best of Two Worlds,
el millor dels dos mons,
que era un altre disc
que ja deu anys havia fet el disc
Gets Gilberto, famosíssim,
i venia de tornar a fer un disc
amb Stan Gets,
i aquesta relació dels grans músics
de jazz de Nova York,
els estudis de gravació,
aquesta qualitat de la indústria
amb el servei també de la Bossa Nova
doncs produeix un disc
com aquest amoroso,
que és un disc de...
no sé si per deprimir-se
o no, perquè a mi em desdeprimeix.
La música depresiva
a mi em desdeprimeix.
Sí, perquè diguéssim que
capturen aquella sensació
i aquella sensació
ja no la tens, és una cançó.
Està fora de tu.
M'agrada això que
Estate en portuguès doncs és igual que en italià.
No, és que és en italià la cançó.
Ah, és en italià, ostres.
Ja tenim Gilberto cantant en italià amb un accent
molt ben portuguès.
Ostres, doncs que bé.
Estate.
Estate.
Estate.
És xulíssim, perquè és aquesta cosa
com mig així uxiuejada, no?
Com si ho estigués pensant.
No m'he de canviar la lletra.
El Bruno Martino, l'original, 10 anys abans l'he de canviar
perquè un còmic italià se'm va riure perquè
Estate és estiu en italià
i van fer una conya a la Rai, un còmic,
i cantava aquesta cançó dient òdio,
perquè la cançó es deia òdio l'estate,
ho diu l'estiu i un còmic va fer la conya de
l'estat, i llavors van treure l'òdio i van deixar
només Estate a seces per evitar
el joc aquest absurd.
I'm coming away, I'm coming home,
I'm coming out every day to make sure.
I'm coming away, I'm coming home,
I'm coming out every day to make sure.
I'm coming out every day to make sure.
I'm coming out every day to make sure.
Això que sentim és Changer de Bar Itàlia.
Bar Itàlia és una banda, diguéssim,
que és al voltant de la qual hi ha molt hype,
és a dir, està com molt de moda,
tothom n'està parlant, i per això
també serveixen els festivals per tenir
un primer tast d'una banda que saps
que està cridant l'atenció de tothom
i per tenir-hi accés més o menys aviat,
perquè si no, si haguessis d'esperar
que la programessin les sales i tot això
podrien passar un any o dos anys,
com passa tan sovint.
Bar Itàlia, jo suposo que agafen el nom
d'aquella cançó del diferent clas
que tancava el diferent clas de palp
com va fer el Pere Gramunt i el Tetxo
i tota una colla de gent
que estaven a la brigada
la banda de Vilanova i la Geltrú
per posar-li nom a un bar
que crec que encara s'hagués obert,
però em sembla que ja no el porten ells,
el Bar Itàlia de Vilanova i la Geltrú.
Doncs sincerament podríem acabar
amb la sensació que neix en un festival,
neix el festival amb àsset de Sabadell
i és l'olívia dels tiets.
La cançó ho explica molt bé, no?, això,
que estàvem al festival, aquest àsset,
que l'organitzàvem al Conyat
i els hi van donar un sobret.
I ens vam passar el concert plorant,
olívia, quin moment tan bonic
i estrany, olívia.
Pensava que es casaven,
però ja ens diuen
que serem una més a la família.
La cançó ho explica molt bé, no?,
això, que estàvem al festival,
aquest àsset, que l'organitzàvem al Conyat
i els hi van donar un sobret.
I van descobrir que serien tiets.
No sé si es deien tiets ja abans,
o es diu en tiets, no sé.
És curiós, però és la cançó dels tiets
en què explica que es fan tiets.
I ens van passar el concert plorant,
olívia, quin moment tan bonic
i estrany, olívia.
A l'ambassa t'hi hem tocat amb Mishima
crec que tres vegades.
El que passa és que l'últim any em sembla
que el van traslladar, el vam moure,
perquè l'ambassa em sembla que agafa el nom d'una bassa,
que és piscina municipal,
i ara l'han traslladat a una mena d'enfiteatre
en una altra zona de la ciutat,
però vaja, molt xulo.
Per al·lusions, com que estàs parlant de Sabadell,
no et corregiré,
perquè tens tota la raó.
Això va començar a la bassa de Santolague,
que hi ha unes piscines allà al costat
a banda d'una bassa,
i ara ho fan al Parc Catalunya,
que el tanquen com a recinta,
i des de fa uns quants anys
han traslladat el festival allà
amb una gent que s'ocorre moltíssim.
Pensa que aquest enfiteatre del Parc Catalunya, que és immens,
és on venia a actuar
en els temps immemorials, Rosa d'Espanya,
Manu Tenorio, Dai Bustamante,
i aquesta gent.
En l'època en què el Bustos era alcalde
i es gastava la pasta per festa major.
O sigui, puc dir que he tocat al mateix lloc
que la Rosa d'Espanya.
Efectivament.
Moltes gràcies a tots dos
per posar música festivalera avui al suplement
en contextos tan diferents.
Cuideu-vos, que tingueu bon diumenge, una abraçada.
Ara tornem al suplement.
Aquesta nova temporada reconnecta't amb la natura.
Apropa't al Palau de la Música Catalana.
Sinfonisme amb les grans orquestres,
música de cambra amb els millors solistes,
veus imprescindibles de la lírica,
òpera amb concert, cant coral,
músiques a la frontera de gèneres.
Fes la teva tria a la carta i abonat a partir de tres concerts.
Entrades i abonaments a Palau Música.cat.
Amics de les participacions de Nadal.
Aquest any, loteries de Catalunya
presenta una gran novetat.
Enguany, les participacions catalanes
es fan amb la grossa i amb la doble.
Amb un sol bitllet, participeu en dos sortejos.
Amb la grossa de cap d'any, guanyeu 40.000 euros
per cada dos euros jugats.
I amb la doble, fins a un milió d'euros
per repartir entre totes les persones
d'una entitat que tingueu el número guanyador.
Demaneu les vostres participacions
a loteriesdecatalunya.cat.
Loteries de Catalunya és la nostra.
Jugar amb responsabilitat és guanyar,
i només si ets major d'edat.
Els encanten els diners, el luxe i els negocis tèrgols.
Aquesta refineria, que val milions d'euros,
es va comprar per menjar.
Es va comprar per menys de 35.000 euros.
Avui, però, no es troben en el seu millor moment.
Embregats per la Unió Europea,
alguns moren últimament en estranyes circumstàncies.
La corrupció i les tortures
estan controlades des de dalt de tot.
I és que l'ombra de Putin
és molt allargada.
30 minuts, oligarques,
a TV3 aquesta nit.
Linca,
el teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràbia.
Catalunya Ràbia.
Quina és la petjada
que deixem en aquest planeta?
Joyce Di Donato i Il Pomodoro
presenten el projecte
a Den, al Palau de la Música Catalana.
Músiques de Cavalli, Wagner,
Mahler o Handel, entre d'altres,
que representen el nostre lloc
al món i a la natura.
El 6 de juny, natura i música
a la Sala Modernista.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca.
El 6 de juny, l'auditori
de l'escenari final del grau de composició de l'SMUC
i el lliurement del 21è Premi Internacional
Joan Guinjuan.
L'ensembla BCN 216
interpretarà un programa que inclou
l'obra guanyadora Terradio del compositor Franco Calabria.
L'entrada és gratuïta
amb l'aforament limitat.
Més informació a SMUC.CAT.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca.
A Catalunya Ràdio.
El suplement.
Dissabtes i diumenges
des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
3 minuts per arribar a la 1 del migdia.
Aquesta tarda enganxats a la ràdio
i a la celebració del Barça
pel tot gira d'Hiclopéscata.
Com estem? Bona tarda. Has dormit?
Poc.
Tot menys que jo. Això segur.
Aquesta tarda, us recordo els tàimings.
A les 6 de la tarda està previst que les jugadores
arribin a la confluència
de Via Laietana amb Jaume I.
Baixaran de l'autocar
i faran el recorregut a peu pel carrer Jaume I
fins arribar a la plaça Sant Jaume.
Fa 20 anys que la Barça no celebra un títol.
Des d'aquella Euroliga, la primera,
del Barça de bàsquet l'any 2003.
Avui tornarem a veure aquelles imatges a la vacunada
tant de l'Ajuntament com del Palau de la Generalitat.
Això serà a partir de les 6 de la tarda
i viurem en directe amb la Rub Vilà
i el Roger Gusá des de la plaça Sant Jaume.
I a banda, dos quarts de 7, l'última jornada de lliga
amb l'emoció d'Europa.
El Girona, recordeu, per ser equip de conference,
equip d'europeu per primera vegada de la seva història
ha de guanyar a Pamplona
i que el Madrid guanyi o empati l'Atlètic de Bilbao.
Amb tota l'eufòria
que suposa acomiadar Carim Benzemà.
Notícia d'aquest migdia.
Se'n va, eh?
Benzemà se'n va, no renovar el seu contracte.
35 anys, segurament el millor de Banteca
ha tingut l'etapa contemporània al rei al Madrid,
que va poder ser del Barça,
l'estiu del 2012.
El Barça va guanyar l'estiu del 2008.
Xique Vegueristain el va intentar fitxar a l'IO,
però Pep Guardiola al final no el va convèncer
i va decidir que Eto continués el primer equip del Barça.
Avui acomiadant Benzemà el Santiago Bernabéu
i a veure si no es despisten gaire amb la festa
perquè necessita el Girona que el Madrid
almenys puntui davant l'Atlètic de Bilbao
per donar un cop de mà
i que el Girona pugui ser equipa europeu.
I el Barça s'acomiada de l'air, per cert, també.
T'enganxarem aquesta tarda perquè avui és un dia de ràdio.
Hem de passar moltes coses, sí.
Fins ara.Adéu-siau.
Nosaltres hi tornarem dissabte que ve,
des de les 6 del matí, fins que faci falta.
Aquest programa l'hem fet possible
a la coordinació d'informatius,
Neus Bonet i Raül Flores, redacció Nilvia Marta Ferrer,
Gerard Joan, Xavi Ferrer, Marina de la Cruz,
producció Sara Llobet i Sònia Olufeu,
control Tèrning Marc Peyron i Dani Rodríguez,
i el control central Almanel Gil.
Tornem dissabte que ve.
Salut i ràdio a tothom. Que vagi bé.
El suplement.
Un esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.