Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Begant.
El Cinema Català celebra avui la seva gran cita anual
amb la gala dels Premis Gaudí.
El sector arriba satisfet a la cita pel seu bon estat
amb 70 títols de producció catalana
a les diferents candidatures d'aquest any.
La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judit Colell,
apunta, o ha fet en declaracions al programa
El Suplement de Catalunya Ràdio,
que una de les raons d'aquesta situació
és una implicació més gran de l'administració pública en el sector.
És una qüestió d'inversió,
perquè fa uns anys pel·lícules que pensaves
que aquesta pel·lícula hauria d'haver estat en català,
però realment no hi havia.
La part que s'invertia des de Catalunya era molt petita.
Ara s'estan fent millor les coses,
s'està apostant pel cinema en català des de les institucions,
i s'està apostant molt, molt fort.
Avui podeu seguir la Catifa Vermella
a partir de les 7 de la tarda a Catalunya Informació,
programa especial a Catalunya Ràdio,
a partir de dos quarts de nou,
amb Àlex Gurina i tot l'equip de la finestra indiscreta,
i a partir de les 10, a Gala.
Més notícies, en Raül Flores.
Un bombardeig ucrainès contra un fort de pa
provoca 28 morts a la regió de Lugans.
Segons el govern rus,
l'atac d'artilleria ha afectat un edifici de dues plantes.
Els equips d'emergència encara estan revisant les runes
i no descarten trobar-hi més víctimes.
Lugans és una ciutat ucraïnesa
que està sota control de l'exèrcit rus des de fa dos anys.
Almenys 51 persones en moren els incendis forestals
que estan arrasant el centre i el sud de Xila.
La zona més afectada és la regió turística de Valparaíso,
inclosa la ciutat de Viña del Mar.
La ministra de l'Interior ha dit que es tracta
de la pitjor tragèdia des del terratrèmol del 2010.
Ha sido, sin duda,
el incendio que ha generado más pérdidas humanas
y probablemente va a ser la situación de emergencia
después del terremoto del año 2010
que más víctimas ha generado en Chile en el último tiempo.
El govern espanyol planteja portar aigua amb vaixell a Catalunya
des de la desaladora de Según, al País Valencià.
Això és el que ha plantejat el Ministeri de Transició Ecològica
a la Generalitat Valenciana
per fer front a l'emergència per sequer a Catalunya.
Ho ha confirmat el president valencià, Carlos Mazón,
que assegura que ho veu bé.
El concepte de agua desalada para una emergencia de consumo urbano
estoy a favor, porque también lo reclamamos para nosotros
y que se extienda de manera oficial en toda España
la solidaridad hídrica entre regiones.
Estoy a favor de que el agua desalada tenga un uso prioritario
y casi exclusivo para emergencias de consumo de boca.
París vota avui si posa traves a l'ús dels subs.
Els cotxes a mig camí entre una berlina i un utilitari.
El govern de la capital francesa defensa que són vehicles més contaminants
i causen més accidents i per això proposa triplicar-los el preu
per aparcar per dissuadir-ne-los.
Així, si ho aproven els parisencs, passaran a pagar 18 euros
per ara els pàrquings més cèntrics i 12 el de zones més externes de la ciutat.
L'alcaldessa, Anne Hidalgo, defensa la línia dura contra els subs.
Perquè contaminen massa i amenaçen la nostra salut i el nostre planeta,
perquè posen en perill, sí, els vianants, els nens i les persones grans
i perquè provoquen més accidents que un cotxe normal.
Les associacions d'automobilistes qualifiquen d'injusta
aquesta proposta del consistori i defensen que aquest tipus de cotxes
ja incorporen sistemes de filtratge per contaminar menys.
Esports, Albert Benet.
Jornada la 23a a la Lliga de Futbol,
marcada per les queixes arbitrals tant del Girona com del Barça,
que aquest vespre estaran pendents del Madrid Atlètic de Madrid al Bernabéu
per saber la distància en la que queden respecte al líder.
Empat a zero del Girona contra la Real Societat de Montilivi
en un partit marcat per la intervenció del Bar en un gol anul·lat a l'equip gironí.
El tècnic Mitchell qualifica d'error la decisió i diu que el gol el va veure tot el món.
Mitchell, expulsat per protestar una acció, no es podrà seure a la banqueta del Bernabéu dissabte que ve.
I Angel Herrera i Blin, que van veure la cinquena groga, també seran baixa.
Victòria del Barça al camp de l'Alabés per 1-3 en un partit marcat per una expulsió de Vito Roque
per dues grogues quan només feia 13 minuts que era al camp
i per una falta que no era sancionable com a groga.
L'entrenador Xavi assegura que encara estan pagant pel cas Negreira.
Els gols els van fer Lewandowski, Gundogan i el mateix Vito Roque abans de l'expulsió.
A la Lliga Femenina, avui Granadilla levante les planes a les dues
i Barça Sporting de Huelva a les 6.
A la segona divisió masculina, Espanyol Llevant a dos quarts de set.
A l'ACB es jugaran els partits Barça-València i Granada-Manresa.
Ahir victòria de la Penya contra el Palència, l'últim classificat per 89 a 77.
Fins aquí les notícies.
Animac, la mostra internacional de cinema d'animació de Catalunya
ens convida a deixar enrere els prejudicis i unir-nos a la tolerància
en una edició dedicada a la diversitat d'experiències humanes,
cultures, identitats de gènere, orientacions sexuals i habilitats.
Gaudeix de les millors retrospectives, curmetratges, llarmetratges, monogràfics
i conferències amb creadors d'arreu que desafien estereotips.
Del 15 al 18 de febrer a Lleida i del 22 de febrer al 3 de març en línia.
Més informació a animac.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat.
Linkat.
Vé ser negre per partida doble.
Del 6 al 12 de febrer, el Molino, Arribau Multicines i la Filmoteca de Catalunya,
entre altres espais, obren les portes a escriptors i escriptores de novel·la negra
i al seu públic fidel.
En aquesta edició els protagonistes seran dobles, situacions paral·leles,
les cares bé i les vides ocultes,
i comptarà amb la presència de Leonardo Padura, Dominic Manotti o Juan Gómez Jurado, entre altres.
Més informació a barcelona.cat barra BC Negra.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat.
A Catalunya Ràdio.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ràdio amb Roger es capa.
11 i 7.
Arriba la màquina del temps, el suplement, Manila Laminos, bon dia.
Molt bon dia, Roger.
Avui viatgem fins al...
Fins l'1 de febrer del 2008, perquè fa 16 anys, precisament 16,
que els Lakers van fer oficial el fitxatge de Pau Gasol.
Els esports avui amb una notícia d'ultimíssima hora.
Artur, Pau Gasol per fi podrà jugar amb un equip dels bons i competitius.
Això és el que acaba d'anunciar la Ràdio Marques, sembla que Pau Gasol ha fitxat pels Lakers.
I dic precisament 16, perquè és el dorsal que després va alluir els Lakers.
Va ser un traspàs que va aixecar moltíssima expectació, i no només a Catalunya.
Era, d'alguna manera, la consegració del Pau Gasol,
perquè els Memphis Grizzlies va fer història,
però els Lakers va poder aconseguir allò que amb els Grizzlies era impossible,
que és l'anill de campió.
I va arribar amb unes estadístiques brutals.
Una mitjana de gairebé 19 punts per partit, 8,6 rebots i dos taps.
L'esperaven uns Lakers amb sequera de títols després de l'adeu de Shakir O'Neil.
Molt content, encara una miqueta hem estat de xoc,
perquè tot ha succeït molt ràpid,
i bé, ara ja, hores després d'entenar-me, estic a Los Ángeles, no?
I, res, content de com ha anat del resultat i de la situació
i de la gran oportunitat que se m'ha presentat.
El Pau estava cridat a fer història amb els Lakers,
i van posar, doncs, tots els ous al mateix cistell.
Pau Gasol, atenció, canvi de 3 jugadors, 2 rondes del draf,
i alerta, també, això és molt important, els drets,
sobre Marc Gasol, que havia estat draftejat pels Lakers
en segona ronda del 2017.
Del 2007, perdó.
Del 2007.
Un traspàs que des de Memphis es va criticar bastant, per això.
Sí, bàsicament perquè ho vam veure com poc menys que una presa de pèl.
Mira, hem pujat a la màquina del temps,
com no en podia ser d'una altra manera,
amb el Jordi Rubirosa,
i això és el que ens diu d'aquell moviment d'ara fa 16 anys.
Va haver-hi entrenadors, jo crec que va ser el Popovich,
que va dir que això era una barbaritat,
i va haver-hi gent dels propis Grizzlies
que se n'enfotia del Marc,
perquè ell va venir una mica gras,
i no excessivament fort, no excessivament musculat,
però és una aposta que el quart dia ja es va veure que allò funcionava.
Tampoc no podem parlar d'aquest traspàs,
sense mencionar que ho veurà, i en Marina.
Clar, perquè era el líder d'aquells Lakers,
i aquí Pau Gasol, d'alguna manera, podem dir-ho així,
que ja havia de fer de segones pas, o no?
És un fitxatge de gran potencial per nosaltres.
Finalment hem aconseguit que vingui a jugar als Lakers,
i ens aportarà coses que no teníem fins ara.
Estic satisfet amb la incorporació d'en Gasol.
És el que estàvem esperant.
Cove Braille en un tipus especial.
Ell va viure a Itàlia.
Mira, jo quan l'entrevistava a l'NBA,
com que és difícil entrevistar els vestidors,
perquè hi ha moltíssima premsa,
jo tenia una mena de parany,
que era quan aconseguia arribar amb ell,
li preguntaven italià.
I amb ell li encantava parlar italià,
i parlàvem italià i jo.
I així descol·locavem a tots els altres periodistes
i em deixaven en Pau per poder-li fer 3 o 4 preguntes.
Què vull dir amb això?
Que el Cove Braille era un tipus de món.
Cove Braille sabia perfectament d'on venia el Pau Gasol.
I ara sí, Roger, el debut del Pau amb els Lakers
va arribar el 5 de febrer.
Va ser en un partit contra els New Jersey Nets.
I res, és un partit més.
No hem guanyat res, simplement és un partit
i és el que intentem fer, o intentarem fer cada nit.
Pau Gasol s'estrena amb els Lakers
amb una actuació estel·lar.
Surt de titular i acaba amb 24 punts i 12 rebots.
un debut estel·lar que d'alguna manera
jo marcava el camí del que acabaria fent els Lakers
i la resta, doncs els seus dos anells, són història, no?
Una història que també té un altre protagonista.
Després del que va passar ahir, doncs em van trucar el general manager de Los Angeles
i em va dir que, bueno, que Memphis havia insistit molt que jo tenia d'estar aquell traspàs
i, bueno, llavors vol dir que hi ha un seu interès, no sé si per quedar-me o per, ja et dic,
o per una altra moneda de canvi, però, bueno, això també t'alegra saber, no?,
que també t'han demanat i que també han volgut, doncs, que estiguis allà.
Clar, després que els Memphis es quedessin a canvi de cedir al Pau amb els drets del Marc
es va especular moltíssim durant tot aquell estiu
de si finalment Marc Gasol, el germà petit, marxaria o no als Grizzlies.
Ell tenien els drets, però això no volia dir que hagués d'anar cap allà sí o sí.
Finalment, sí que hi va anar, va deixar Catalunya, se'n va anar cap a l'NBA
i va arribar el seu gran dia, que va ser un 29 d'octubre del 2008.
El debut de Marc Gasol en l'NBA no ha estat fàcil.
Ha hagut de lluitar amb dos pivots sensacionals, Jauming i Lluís Escola.
I no l'ajuda el fet que el seu equip té una colla de jugadors exteriors
que van a la seva i no juguen per als pivots.
Però tot i això, el Sant Bullà ha anat de menys a més
i ha acabat el partit amb una excel·lent doble figura.
Sí que hem de dir que no va ser tan estel·lar el seu debut com el del Pau,
però igualment, Marc Gasol, història viva.
Per tant, teníem el Pau Gasol als Lakers, el Marc Gasol als Grizzlies,
un moviment que primer havia aixecat tantes sospites
que va acabar marcant un abans i un després en la història del basquet català.
Sí, perquè són dos nois de Sant Boi, dos germans que van triomfar més com pocs a l'NBA,
perquè sobretot ho van fer quan els jugadors europeus,
que ara podríem dir que estan al top, top, top de l'NBA, molts d'ells,
doncs en aquell moment els jugadors europeus encara estaven absolutament infravalorats
a la que podem dir que és la millor lliga de basquet del món.
Jo t'he de dir una cosa, jo que el conec des de júnior,
com coneixia el Pau i he seguit la seva carrera,
jo no esperava l'esclat que va tenir el Marc,
com tampoc m'hagués esperat en el seu dia l'esclat que va tenir el Pau.
És a dir, que aquest parell de dosos tenen la capacitat de sorprendre.
Les estadístiques parlen per si soles i també els gestos,
perquè el 16 de Pau Gasol ja és immortal a l'Staple Center.
Sense Lebron James lesionat, l'interès del partit dels Lakers mimbava considerablement.
I si el pavelló s'ha gairebé omplert, ha estat perquè la gent tenia de l'E d'assistir
a la cerimònia de retirada del número 16 de Pau Gasol.
I aquesta setmana el germà petit, el Marc, que també ha anunciat que deixa el bàsquet,
ho hem explicat moltíssim.
En aquest vídeo sensacional que hem anat veient aquests dies,
el dia 6 d'abril els Memphis Grizzlies crec que també retiraran el dorsal del Marc Gasol,
en aquest cas serà el dorsal 33.
Tu coneixes Memphis, és un bunyol de ciutat, una mica depriment i tot,
al downtown hi ha molts hotels abandonats, i al Marc li encanta.
Jo sempre dic, Marc, però com és que t'agrada aquesta ciutat?
No, no, Jordi, està molt bé, un dia t'ensenyaré.
Dic, què m'ensenyaràs, no?
Però vull dir-te que ell ha deixat petjada allà,
i aleshores quedava molt clar que li retirien la samarreta,
però jo també tenia molt clar que li retirarien el Pau.
I llavors hem aprofitat també que el Marc és notícia aquests dies,
doncs per demanar-li a ell mateix una primera reacció.
Imagina't, d'un orgull molt gran, estar a dalt d'un pavelló
amb el nom Penjar per sempre, un número que no es podrà utilitzar,
això vol dir que has impactat positivament a una ciutat, a una franquícia,
i que està molt orgullós que hagis format part, no?
I, ostres, té un orgull gran.
El que passa és que l'altra incògnita, és a dir,
al Pau Gasol li han retirat la samarreta amb els Lakers,
però als Grizzlies no li han retirat la samarreta al Pau, no?
No, i això que les xifres que va fer també van ser espectacularíssimes, eh?
Li hem preguntat també al Rubis Osa,
i atenció perquè ell no descarta que encara pugui passar.
És una bona pregunta, perquè el Pau ha donat moltes coses a Memphis,
però et diré una cosa, no ho descartis, no ho descartis.
Hi ha diversos jugadors que tenen més d'una samarreta retirada amb equips, eh?
Jo crec que no sé el fet que fos tan exitós amb els Lakers,
i no ho fos tant amb Memphis, perquè Memphis és una franquícia
que difícilment pot guanyar un campionat.
Doncs això ha restat, però poden retirar-li, eh?
D'aquí dos, tres, quatre anys.
No hi ha un termini de temps.
Pau i Marc Gasol, els dos únics catalans i també tot l'estat,
aquí els seus respectius equips de l'NB han retirat la samarreta.
I que ens han deixat imatges tan icòniques com aquell salt,
segur que el recordeu, dels dos Gasol al partit de les Estrelles,
a l'All-Star del 2015.
Els dos Gasol que van fer encara més història al Madison Square Garden.
Una història que avui hem volgut recordar la màquina del temps
amb la Marina Laminos, ara que fa 16 anys,
que els Lakers van fitxar el Pau
i que els Memphis gris es van quedar als drets de Marc Gasol.
Marina Laminos, moltes, moltes gràcies.
A vosaltres.
Tornem al 2024.
El suplement, amb Roger Escapa.
Hi ha un nou hospital de referència a Mataró?
A què et refereixes?
A un nou hospital de Creu Blanca,
el grup de referència en diagnòstic per la imatge.
A què et refereixes?
A un nou hospital de referència amb totes les especialitats,
la més avançada tecnologia,
el millor quadre mèdic i servei d'urgències 24 hores.
A què et refereixes?
Nou hospital Creu Blanca Maresma, a Mataró.
Creu Blanca Ponés.
Per la teva salut, som referència.
Travi, una de les obres més comovadores dels últims anys,
arriba al teatre a la biblioteca.
Vine a veure com dues generacions de la família Pla Solina
es troben en un espectacle poètic i divertit
que emociona des dels budells fins a les golfes del cervell.
a partir del 31 de gener, cinc únicas setmanes.
Entrades a laperla29.cat.
No puc pensar en res més.
Sofie, et cau la gava.
No passa res, tia.
Està bé.
T'has d'espavitar.
I si no, te'l fotrà algú altre.
Això no, no què?
Està colat per tu.
El meu germà és un imbè, sí.
Passa bé.
No et sap greu, no?
El què?
Galeva i jo...
Un estiu que mai oblidaran.
Tia, menys parlar, més...
Jo mai, mai.
A TV3, dilluns a la nit.
I a la plataforma digital, 3CAT.
Descarrega-te-la.
Aquest diumenge,
la gala dels Premis Gaudí a Catalunya Ràdio i a ICAT.
Perquè un any de rècord de produccions catalanes
ens convida a ser optimistes i mirar amunt.
Mirar amunt encantats.
Mirar amunt i imaginar com somia un robot.
Mirar amunt per descobrir 20.000 espècies de criatures.
I, sobretot, tornar a mirar amunt per gaudir del cinema
en una pantalla gran.
Diumenge, a partir de dos quarts de nou del vespre,
la gala dels Premis Gaudí a Catalunya Ràdio i a ICAT
amb la finestra indiscreta
i els serveis informatius de Catalunya Ràdio.
Deixa't de pantalletes.
I mira amunt!
Catalunya migdia.
Benvinguts a les dues.
Catalunya migdia.
L'acord històric.
El primer que regula la intel·ligència artificial...
L'informatiu de referència del cap de setmana.
La nostra visibilitza totes les dones...
Per seguir el fil del que passa aquí i al món.
Situació catastròfica que es viu a casa.
Al cap de setmana, connecta't a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera a les pròximes hores?
A la matxa de les satèletes veu el cel...
Catalunya migdia, amb Neus Bonet.
Com a cada cap de setmana...
I els esports amb Maria Guixà.
Fins aquí al Catalunya migdia.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
Un restaurant caníbal a Berlín.
Al restaurant caníbal ens mengem els millors cervellets.
i som l'únic restaurant que sempre convida els seus clients.
Un restaurant caníbal a Berlín no és un restaurant.
És una altra cosa.
Què és?
No ho sé, però alimenta.
Un restaurant caníbal a Berlín.
Diumenges d'una a dues del migdia amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
M'explico, no?
El suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
En roger escapa.
Passant quatre minuts d'un quart de dotze.
Marina Porres, bon dia i bona hora.
Bon dia.
Això és l'excusa cada diumenge a aquesta hora
amb la Marina Porres.
Ella és crítica literària,
escriptora, professora de la Universitat Pompeu Fabra.
La trobem a la llibreria L'Ombra de Rubí
i cada diumenge la trobem també al suplement
on ens porta excuses per parlar de llibres,
de sèries, de pel·lícules, de cançons.
L'excusa d'aquesta setmana, Marina,
són les herències.
Sí.
Aquesta setmana parlarem d'un tema
que és en motiu de disputa,
de discussió i de trencament,
fins i tot en moltes famílies,
que és l'herència.
I normalment, sempre que es parla d'herències
en literatura,
a la televisió o a la música,
és perquè la cosa o ha anat malament
o anirà malament.
I avui mirarem de demostrar-ho.
Per on comencem, Marina?
Doncs comencem per el llibre
que m'hi ha fet pensar,
que és una novel·la
que acaba d'arribar a les llibreries,
publicada per Edicions de 1984,
i és una novel·la que es diu
Una novel·la comercial.
I és de l'escriptor i crític
Pons Puigdevall,
que el coneixereu
perquè fa molts anys
que escriu crítiques de literatura al país,
i també ha escrit algunes novel·les
i alguns llibres de contes.
I jo diria que aquesta és
la seva millor novel·la.
És una novel·la que manté
l'estil de sempre,
com torturat i angoixant
de Pons Puigdevall,
amb totes les coses bones que això té,
però és una mica menys fosca,
diria, d'alguna manera,
que les altres que ha escrit.
És un llibre que està ambientat
a Sant Feliu de Guíxols
durant l'estiu del 2018,
en un dels moments com més àlgids
del procés,
que és un tema que està al fons de la novel·la.
La història va d'una família
que es baralla per l'herència
quan el pare,
que es diu Artur Calvet,
està a punt de morir
d'una malaltia
com molt lenta i degradant.
Llavors,
la novel·la està dividida
en capítols
que són els noms
dels personatges
i com que el narrador
focalitza en cadascun d'ells
per separat,
ens va explicant
des de diferents perspectives
la història
de la família Calvet.
És a dir,
com és cadascun dels personatges,
dels membres de la família
i com han arribat
al moment on són ara.
Llavors,
per situar-nos una mica
en aquesta història,
el pare d'aquesta família,
l'Artur Calvet,
és un editor
catalanista
malgrat ell,
d'alguna manera,
que rep elogis
perquè toca,
però que passa
de tot el que hi ha
al seu voltant
i és un senyor
que no gairebé
res li importa.
És un senyor
que d'alguna manera
ha deixat que la vida
li passi per sobre,
és un d'aquells
a un ux catalans
que retratava també
Rodoreda
i que Puigdevall
ha agafat
d'aquesta tradició
i l'ha actualitzat aquí.
És un senyor
que està casat
amb Teresa Garriga,
que és la matriarca
de la família
i és una senyora
terrorífica
que intrigarà
per quedar-se
a l'herència del marit
i perquè els fills
no envegin res.
Llavors,
és una dona dura
que s'ha anat
amargant amb el temps
i s'ha anat
ensegant d'odi
i llavors
el que fa Puigdevall
és explicar molt bé
com algú
es pot anar aïllant
en si mateix
quan no troba
cap motiu
per viure.
Llavors,
aquest matrimoni terrorífic
té dos fills
que són l'Oriol
i la Magda
que no es poden veure
i cadascú
de la seva manera
com sé mare
està entramant també
per quedar-se
els diners del pare.
L'Oriol
és un pilot d'avió
d'una aerolínia
de segona
obsessionat
amb el sexe
i que s'ha casat
amb una sud-americana
molt en contra
dels desitjos
de la seva mare
i vol deixar
aquesta senyora
però no pot fer-ho
un senyor
absurd
torturat també
i la Magda
és una empresària
que ha marxat
a Estats Units
per allunyar-se
totalment de la família
però tot i viure
amb l'Atlàntic pel mig
és incapaç
de deixar-ho anar
i de pensar en Sant Feliu
tota l'estona
i de pensar tota l'estona
en el seu passat.
Llavors,
evidentment,
tot això explota
quan el pare
està a punt de morir
i tots fan maquinacions
per veure
com es queden els diners
i tots pateixen horriblement
per saber
què passarà
quan ell
no hi sigui.
Llavors,
els fills
intenten posar-se
el pare
a favor seu
i la dona
actua
totalment
en paral·lel.
És una novel·la
molt angoixant,
molt psicològica
d'alguna manera
on tothom
pateix i calla
on la processó
sempre va per dintre
però una de les coses
interessants
en contrast
amb això
del secretisme
és com reacciona
tot el poble
de Sant Feliu
aquesta també és una gran novel·la
sobre Sant Feliu
de Guíxols
en realitat
com reacciona el poble
a la mort d'aquest senyor.
Llavors,
Puigdevall va fent aparèixer
com un munt
de personatges secundaris
que ajuden a explicar
la història principal
i la fan encara més crua
perquè,
i aquesta és una de les idees
del llibre,
quan la caiguda
en desgràcia
diguéssim que és pública
i la sap tot el poble
com és aquest cas
sempre és molt pitjor.
Llavors,
el que fa Puigdevall
és fer-lo servir
aquesta gent
de taló de fons
a la gent del poble
i al poble mateix
per fer un retrat
bastant cru
d'un cert tipus
de catalanó
m'atreviria a dir
que sobretot gironina
perquè Puigdevall
té com una mania
molt especial
amb Girona
que viu només
per les aparences
i que té una doble vida,
la vida que tenen
de veritat
i la que en cellen
de cara en fora.
Per tant,
la hipocresia
és un dels grans temes
del llibre
que li serveix
a Puigdevall
per construir
aquesta història
de l'herència
però també
per fer una crítica
a la hipocresia social
en general.
Llavors,
el moment del procés
polític
hi apareix de fons
com un xou
que el que fa
segons el narrador
és tapar uns problemes
amb uns altres
i confondre-ho tot.
Llavors,
la novel·la acaba
amb una gran festa
a la diada
l'11 de setembre
amb una festa
col·lectiva
al poble
i amb la Teresa,
la matriarca
confonent-se
entre la gentada
que és una gent
que es dibuixa
com mig zombi
mig folcloritzada
mentre ella
trama la seva venjança.
Per tant,
és un joc
a molts nivells
aquest llibre
però és bastant interessant
el que ha fet
Pons Puigdevall aquí.
Avui amb la Marina Porres
les herències.
Anem a la pantalla.
Per herències
de la petita pantalla
Succession
que és la sèrie
més fantàstica
de preu dels últims anys
sobrevalorada
dius?
Per mi és la sèrie
més sobrevalorada
de la història
perquè és que
no em crec res
el guió
no és ni una sàtira
ni una cosa
feta en sèrio
és com
no m'agrada
i no t'agrada
Succession
no, no, no
ja des del principi
passa que algun dia
acabaré de
no he vist la quarta
i de la mania
que els hi tinc
per algun dia
l'acabaré
i clar
si parlem d'herències
evidentment
havia de sortir
aquesta sèrie
perquè les quatre temporades
d'aquesta sèrie
han aconseguit fer icònic
el patriarca d'aquesta família
que és Logan Roy
és un magnat forrat
molt ambiciós i carismàtic
que té uns fills
que s'estan barallant
pel poder
diguéssim
que ell deixa
com a llegat
llavors
tota la sèrie
va dels equilibris
dels tres germans
que competeixen
entre ells
per veure
qui es culla el pare
per fer-lo successor
i aquesta lluita pel poder
els fa treure
el millor i el pitjor
d'ells mateixos
llavors
la gràcia de la sèrie
és que discuteixen
per ser el successor
del pare
i per heretar-ho tot
però el que expliquen
és que
en realitat
clar
això no va només de diners
que no volen heretar
només diners
sinó que estan competint
per altres coses
més delicades
i més íntimes
llavors a mi
us juro que em sap greu
no poder-me afegir
a la llista de fans
de la sèrie
perquè
ja ho he dit
és que la trobo falsa
no funciona com a cosa seriosa
ni com a sàtira
crec que és un guió
pensat per impressionar
a la gent que odia el ric
si és una cosa terrible
però en algun moment
miraré la quarta temporada
per veure com en resol
aquesta història
perquè
la idea inicial
aquesta dels fills
barallant-se per l'amor
i els diners del pare
està molt bé
més propostes avui
amb la Marina Porras
parlant d'herències
posem-hi música també
que no plori riera
que no has de plorar
tenc una germana
tenc una germana
que podràs casar
no estic per germanes
ni per cap germà
malecament
quRIHH
quRIHH
quRIHH
que té ho
quRIHH
quRIHH
que m'ha
tuck
i que
gue wel
trompet
com
tanti
nacional
dic
7
que
ch
Aquest cançó és el Cris Joanico
amb una cançó que es diu
Nassacília. Sí, aquesta cançó
mereix una explicació, val? És una
cançó que el Cris Joanico la canta
amb el títol Nassacília,
però en realitat la lletra és d'una cançó
que es titula l'hereu Riera, per això la porto
avui. És una cançó popular
catalana que ens va bé avui que parlem d'herències
per parlar de la figura de l'hereu,
que és una figura catalana molt
important a l'hora de repartir les herències.
lògicament, perquè normalment és qui
s'ho queda tot. Fent recerca
he vist que la cançó popular
l'hereu Riera té finals diferents
segons on es canti la cançó, val?
Hi ha una versió catalana com més alegre
i festiva, i una de
valenciana i mallorquina més trista
i desgraciada. Llavors,
al principat, val?, es diu que
l'origen de la cançó són les festes
de Sant Maurici que se celebren a
Caldes de Malavella. Llavors, el
protagonista de la cançó, l'hereu Riera,
és l'hereu d'una de les famílies
més riques de llançar, i aquest hereu
Riera va ballar a la plec de Sant Maurici
i allà li diuen que la seva promesa
està malalta a punt de morir.
Llavors, segons la versió del
principat, l'hereu Riera arriba a la
cambra de la seva promesa i
resa davant de Cristi la noia escura.
Però, en canvi, a Mallorca i a València el final
és tràgic perquè la noia mor
sense que s'hi hagi pogut fer res.
En tot cas, és la història trista
d'un hereu, i aquest és el fons de la cançó,
que, per molt ric que sigui, el que areta
no li serveix per tenir la vida
resolta ni ser feliç.
I veig que és una... jo no la coneixia,
aquesta cançó popular, l'hereu
Riera, però veig que és molt
versionada.
Més llibres, Marina.
Un dels meus llibres preferits sobre herències
és Mort de dama, del Llorenç Villalonga.
És un llibre fantàstic, és una sàtira
que va generar molt d'escàndol i
molta polèmica quan es va publicar a Mallorca
al 1931.
Villalonga la va escriure amb
pseudònim i la va anar retocant
durant uns anys, i és una de les novel·les,
si no l'he llegit, més divertides i
amb més malabava de l'escriptor mallorquí,
popularment conegut sobretot per la novel·la
Bearn i la Casa de les Nines.
Llavors, Mort de dama, el que explica
és l'agonia i la mort d'una senyora
fantàstica, donya Obdulia
de Moncada, vidua de Bearn,
que és una dona que simbolitza l'aristocràcia
mallorquina del 19, totalment
vinguda menys i que s'està quedant
enterrada pel món modern. Llavors,
donya Obdulia és una senyora acostumada
a manar, a ser escoltada, a ser obeïda
i que no entén com la seva illa
pot estar canviant d'aquesta manera
i pensa morir-se sense cedir
ni un mil·límetre els seus principis
ni cedir en res contra ningú.
Aleshores, la trama del llibre
és que aquesta senyora es mor,
s'està morint, vaja, i se li presenten
a casa un estol de personatges que el que volen
és la seva herència. Llavors, hi ha l'antagonista
que és la baronesa Maria Antònia,
a qui detesta i no li pensa
deixar res, per molt que ella es pensi que li deixarà tot,
hi ha un marquès que representa
la restauració i el centralisme madrileny,
i aristòcrates pensits, i d'altra banda
hi ha tot de gent, diguéssim, moderna
de l'illa, que són escriptors amb ínfoles,
estrangers refinats, etcètera.
És una sàtira que confronta
la mort de Doña Obdulia
i el seu passat molt esplendorós
amb el present, que canvia
a una velocitat massa ràpida per gairebé
tots els mallorquins. Llavors, és una novel·la
boníssima sobre l'arribada del turisme
a Mallorca i l'impacte dels estrangers
ja als anys 30, i sobre
com es va transformar l'illa entre el 19
i el 20 d'una manera salvatge.
Més pantalles
Avui parlant d'herències
amb la Marina Porras, això què és, Marina?
Això és Seny i sentiment, que és la pel·lícula
d'Ang Lee, que adapta la novel·la de Jane Austen
Ho he posat a pantalles, però clarament
ho hauria pogut posar a llibres
Estem sentint el tràiler d'una de les millors
adaptacions d'Austen, que és aquesta
Seny i sentiment, 1995
Emma Thompson, Hugh Grant, Kate Winslet,
Alan Rickman, una història sobre
llegats i sobretot sobre les possibilitats
que té una noia amb una bona
herència. I en realitat porto
aquesta pel·lícula, però podria haver triat qualsevol
adaptació de Jane Austen o qualsevol
llibre, perquè l'herència és sempre
un tema fonamental i central als seus llibres
A les seves novel·les l'herència
és sempre un problema, de fet, perquè
a la seva època era imprescindible
per les noies que la tenien un llegat
i era una desigualtat, segons si tenies
herència, la bona herència que tenies o no
que es veia molt clara a la seva societat
Llavors, davant d'això, les noies havien
d'actuar amb intel·ligència i fer per manera
de trobar la millor solució als seus
interessos, sempre amb la premissa
que una bona herència és la millor garantia de
seguretat i llibertat. Per què?
Perquè si les protagonistes la tenien
estaven salvades i podien fer el que volien
amb la seva vida perquè no depenien de ningú
i llavors si no es volien casar, doncs no es casaven.
Però sense una bona renda necessitaven fer
equilibris amb la família i amb el matrimoni
i en realitat d'això van tots els seus llibres
Per això l'herència és un element clau
a les seves novel·les. De fet, això
és una cosa que podríem parlar del món
anglès en general. Si pensem, per exemple
en grans sèries com d'Un ton avi
que no l'he portada però podria haver-ho fet
l'herència també és el punt de partida de la sèrie
és el problema de la Mary, la protagonista
és que com que és dona, no pot ser l'hereva
i llavors ha de tramar
una manera de quedar-se amb el llegat
de la família. Doncs en Gen Austen sempre
passa això, és a dir, si no
tens una bona herència sempre és un problema
Money changes everything
I said money
Money changes everything
We think we know what we're doing
That don't mean a thing
It's all in the past now
Money changes everything
I parlarem d'herències
amb aquesta cançó que ho remetarem tot plegat
Money changes everything
de la Cindy Lauper
És una cançó que podrien cantar
els personatges de la novel·la de Pons Puigdevall
i que podria tenir al cap tothom
que pensa en herències, els diners
ho canvien tot, és el títol de la cançó
i és la clau de tots els llibres i les sèries
que hem recomanat avui.
Quan es posen els diners sobre la taula
tot canvia. Llavors, la cançó diu
et donen l'ama i et somriuen
et conviden a copes i et diuen
serem amics teus i estarem amb tu fins al final
però en realitat tothom mira per ell
Doncs quan hi ha una herència sobre la taula
diria que sempre passa una mica això
Avui amb la Marina Porras
hem parlat d'herències de l'excusa
a través de les cançons de Cindy Lauper
i del Chris Juanico
amb Nacisília
Hem passat per Succession
i Seny i Sentiment d'Angli
a les pantalles
i hem proposat els llibres
d'una novel·la comercial
de Pons Puigdevall
i Mort de la demà de Llorenç Villalonga
Marina Esporras
Moltes, moltes, moltes gràcies
A vosaltres
Fem una pausa i més música
amb el Roger Mas i el David Caravent
que avui arriben disfressats del demà
O deixo, ara tornem
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger Escapa
Els teus gestos èpics
inspiren Zurich assegurances
per ser millors
Per això ara
per ser client de Zurich
amb l'assegurança de la llar
la teva mascota
també estarà protegida
Informa-te'n a Zurich Funès
i contracta l'assegurança de la llar
Fem-ho èpic
Zurich
Tornem a mirar amunt
TV3 amb els setzents Premis Gaudí
Aquesta nit
viu la gala en directe
a TV3 i Catalunya Ràdio
I a la plataforma digital 3CAT
Ja disponibles les pel·lícules
i documentals premiats fins ara
Tot s'accelera
I el pop-up
s'adapta als nous hàbits
i te'ls explica
Del 3CAT
a les pantalles de Times Square
Anem a la fira de l'Audiovisualice
i us expliquem
el present i el futur
dels nous platós
els nous formats
i les plataformes
en la fira més important
del món
del sector audiovisual
Pop-up
el videofodcast
de Mariola Vinerès
a l'av i al web
de Catalunya Ràdio
i al 3CAT
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tustrell
Presidente de la Comunitat de Madrid
Isabel Díaz Ayuso
Bon dia
Buenos días
Madre mía
Pero si venís de una región
que os estáis llevando
inversiones de todo el Estado
victimismo
victimismo no es solución
José Luis Ábalos
Presidente de la Comisión Interior
Es una comisión
que tiene que abordar
los escándalos
más importantes
en los últimos años
Paulo Gassel
Bon dia
L'amnistia
que ens estan venent
deixar fora
moltíssimes persones
represaliades
Presidente de Foment
Josep Sánchez Llibre
Bon dia
Quan es formalitzin
aquestes relacions
econòmiques i polítiques
totes les empreses
que van a marxar
tornaran amb naturalitat
Rosa
Hola
Nosaltres
Els protagonistes
de Cada Dia
els tens aquí
El Matí de Catalunya Ràdio
amb Ricard Tostrell
La maçoneria neix
a l'edat mitjana
entre els treballadors
que construïen
les catedrals
Les lògies
comencen a transmetre
els coneixements tècnics
per, mica en mica
començar a entrar
en les discussions
filosòfiques
a través de rituals
sofisticats
En parlarem
en el proper episodi
de L'Anguàrdia
disponible a la plataforma
3C
En Guàrdia
amb Enric Calpena
Cada cap de setmana
dos programes
el diumenge
a les 3 de la tarda
i cada dissabte
un altre exclusivament
en podcast
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
Gén Further
ёнdata
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Suposo que es fa, oi?
Doncs ja està, és una disfressa.
Doncs escolta'm, molt atents a veure com m'ho justificau tot plegat.
No em...
Vull dir, no m'allunyo de l'orellera.
És tot vostre, va!
Sob-hi!
El suplement, amb Roger Mas i David Caravell.
Fins demà!
Doncs bé, potser de nens es juga molt amb les disfresses, eh?
Perquè els jocs dels nens, de fet, són aprenentatges, no?
Són provatures.
Exacte.
Per anar veient cap on tiraràs tu.
A veure si cola aquesta identitat que estic construint.
Exacte.
Me la compreu o no me la compreu?
Exactament, no?
I d'adolescent encara se segueix fent això.
Vull dir, fins que...
L'única...
De nen et disfresses de moltes coses diferents.
D'adolescent vas reduint...
La disfressa la fas molt potent d'adolescent,
però es va reduint el camp.
Sí.
I de gran, de cop i volta, a vegades t'has fotut una disfressa un dia
i collons, que costa de treure's-la, no?
Sí.
I aquest poema de Jordi Guardans, del net del Cambó...
I germà de l'Ignasi.
De l'Ignasi, sí.
Doncs hem cantat per l'Ester Formosa, la filla del Feliu Formosa,
que tenim tota una familiar...
Sí, català, no?
Exacte.
És un poema absolutament preciós
i a mi em fa la sensació que parla d'aquest moment de l'adolescència,
quan estàs buscant la identitat,
i la disfressa és una manera de jugar a entendre cap on pots anar.
i la disfressa és un poema.
És un poema.
És un poema.
És un poema.
És un poema.
És un poema.
És un poema.
És un poema.
És un poema.
És un poema.
És un poema.

Ahir em perseguia un gran àngel anunciant
que la mort no vindria
fins que fos un xic més gran.
Ahir em perseguia un gran àngel anunciant
que la mort no vindria fins que fos un xic més gran.
Bonic, no està mal.
I l'últim vers, ja m'avanço,
l'últim vers de la cançó que veient
i et dic, amic, que cantis a la vida
el teu pas de la mida de l'univers més ric.
Vesteix-te de lleó valent i noble
que el teu cor és un poble ficat a la presó.
Collons.
Un cant d'amor amable.
Sóc frágil.
L'altra m'ho va faltar, la Formosa, tu.
Aquesta...
Hi va haver uns anys que la sentíem sovint
i ara la tenim una mica desapareguda.
i estic molt content de tornar-la...
de posar-la avui
perquè feia teus que tenia ganes
de tornar a sortir la Formosa.
Sí, un timbre més.
Un timbre més meravellós.
És preciós, sí.
Jo t'he portat a una cosa
que contrasta molt, però...
però no tant.
Ens agraden els contrastos.
Sí, t'he portat el Ken McIntosh,
que és un compositor britànic
que va posar de moda
a principis dels anys 50
un ball que es deia The Crip.
I qui el ballava de manera més entusiasta
era la subcultura...
una de les primeres subcultures juvenils
que va haver-hi a l'illa de la Gran Bretanya,
i per tant molt occidental,
molt probablement,
que són la dels Teddy Boys.
Els Teddy Boys...
Què és un Teddy Boy, exactament?
Un Teddy Boy, doncs,
és un noi aficionat al rock and roll
i al ritme en blues
que donien roba inspirada
en l'estil aquell dels dandis.
Saps els dandis del segle 18 i 19?
Un Teddy Bear seria un...
Un os de peluix, oi?
Sí, i un Teddy Boy.
Els hi deien Teddy's
perquè la roba que portaven,
l'estil de roba que portaven...
Ja pots punxar la música com que és instrumental?
Eren més amables que els Playboys.
Sí, agressius.
Eren nanos de barriada
i vestien amb aquest estil
que una colla de dissenyadors del Londres
de principis dels cinquanta,
és a dir, immediata postguerra
de la Segona Guerra Mundial,
doncs van dissenyar
perquè els joves militars vestissin.
I estava inspirada
en la roba edwardiana, diguéssim,
en l'estil de la moda edwardiana.
Grans, grans ombreres,
com se diu això, xalecos molt treballats
i pantalons més aviat arrapats.
El que passa és que es veu
que aquesta moda no va funcionar
i, per tant, les botigues del centre de Londres
van començar a revendre-la
a botigues de barriada.
I els nanos obrers,
doncs sí que la van començar a comprar
i es van començar a uninformar
i donava senyal de pertanya
a aquesta identitat
que estàvem dient ara
que els adolescents necessiten construir,
i la construeixen normalment
a través de les amistats,
perquè no és una imatge
heretada dels pares,
es tracta que sigui una cosa
creada per ells mateixos.
I aquesta melodia que sentim,
The Creep, del Ken McIntosh,
és la que ballaven ells
abans que arribés al rock and roll.
Per tant, és la melodia
del naixement
d'una de les primeres subcultures urbanes
i de la cultura juvenil.
A veure,
això és, vaja,
The Creep, del Ken McIntosh.
Doncs, escolta,
he trobat una cançó a Shakira
molt curiosa,
perquè això de la disfressa
a vegades pot ser la veritat
o pot ser la mentida, eh?
pot ser la disfressa,
pot ser com aquest desenmascari
o catalanmascari.
És aquest joc, no?
I,
després del que ha passat últimament,
oi,
doncs,
hi ha una cassó al 2005,
d'aquest disc,
Coral Fixation,
aquell disc més rockero,
de la xicra,
que va ser el setè d'estudi,
el primer que va fer
integrament en anglès,
i una cançó que es diu
El vestit fa el pallasso.
Diu,
pensava que em sentia afortunada
amb els pits aquests petits,
però si és mentida.
Vas dir que estava segur
que el món camíria,
doncs, no.
Em diria que t'importava
a merda el que deia la gent,
però no m'importa.
Em va dir que no et mentiria mai,
però, bueno,
escolta'm,
em sembla que ho he fet, no?
No estic aquí per decebre, et diu.
Però el vestit fa el pallasso.
Ara és el teu torn.
d'enganyar-me.
És premonitòria, eh?
O sigui,
jo no m'he portat bé,
perquè jo em volia portar bé,
però saps què passa?
Que el vestit fa el pallasso.
O sigui,
com deia Vermont,
Vermont era,
collons,
les amistats perilloses.
Ah, sí,
Valmont.
Valmont,
li deia, eh?
És que no ho he pogut evitar.
No ho he pogut evitar.
No ho he pogut evitar.
El vestit fa el pallasso,
i llavors acaba dient ella,
ara és el teu torn d'enganyar-me.
D'enganyar-me.
Bon dia.
Sí, sí, sí.
Quines voltes fan les grans artistes.
els grans artistes donen la impressió
que fan designis o auguris, eh?
Diu no,
i ets jo, Toni,
i llavors diu...
Aquesta mateixa idea, no?
La disfressa o el vestit,
et comparteix en pallasso, no?
El...
Jo que et porto ara, doncs,
és un moment,
el moment del destape,
just el moment gairebé contemporani del destape,
que és el de la...
el de la movida madrileña, no?
Quan la gent es va començar a vestir de maneres més...
doncs més desenfagades,
amb coloraines,
amb colors llampans,
també és un moment més o menys contemporani del pang,
o immediatament posterior, no?
i és una Espanya que es desmelena,
que es descorda,
i que d'una manera més juganera
aposta per coses frívoles i superficials
després d'uns anys 70
que havien sigut ideòlegs,
supercarregats ideològicament,
molt importants, transcendents,
i llavors, doncs, la joventut volia jugar.
Si tu, o tu,
me quisieras escuchar,
o tu, si tu,
me prestaras atención,
o yo, si yo,
te diría lo que ocurrió,
al pasar por la Puerta del Sur.
¡Jumpi!
¡Sí, pi!
A la gente con el andar.
¡Oh sí!
¡Jumpi!
Cuanto al aire de seguridad,
que yo, si yo,
en un momento comprendí,
que el futuro ya está aquí.
y yo caí,
enamorado de la moda juvenil,
de los precios y rebajas que yo vi,
enamorado de ti.
y yo caí,
enamorado de la moda juvenil,
de los chicos de las chicas de los maniquís,
enamorado de ti.
Enamorado de la moda juvenil del Radio Futura,
quina cosa més fresca,
més xula,
més divertida,
és la banda dels germans d'Ocerón,
amb l'Enrique Sierra,
i sobretot,
el que els va donar una mica l'empenta del primer disc,
que això és música moderna,
és del 1980,
i era l'Hernínio Molero,
que era un pintor,
que va compondre gairebé totes les cançons,
entre elles,
enamorado de la moda juvenil del primer álbum de Radio Futura,
i que després va deixar la banda,
i llavors,
fins i tot els germans d'Ocerón,
en els següents discos i següents concerts de Radio Futura,
apena es tocaven aquesta cançó,
quan és un dels grans singles,
jo et diria,
de la història del pop espanyol,
i encara sona fresca i divertida.
Ens has dit que aquesta fresca era buscada,
perquè veníem dels anys i tant,
ideològics i tal,
però no,
el 73,
italià al cor dels anys de plom,
Fabrizio André,
amb una peça del seu concept disc,
la història d'un empiegato,
història d'un treballador, d'un emperari, d'un empleat, no?
Sí, sí.
El batllo mascherato,
el batllo i maschera,
és el ball aquest, no?,
del Carnaval de Venècia,
i és com un símbol de la ideologia burgesa
que s'ha de destruir.
Cristo drogato da troppe sconfitte,
cede alla complicità,
di Nobel che gli espone la praticità,
di un eventuale premio della bontà.
Maria ignorata da un edipo ormai scaltro,
mima una sua nostalgia di natività,
io con la mia bomba porto la novità,
la bomba che debutta in società,
al ballo mascherato della cerebrina.
El disco no va fer punyetera gràcia,
l'any 73, plens anys de plom,
on hi havia, recordem a Itàlia,
terrorisme de dretes i d'esquerres,
bèstia.
Vull dir, el terrorisme negre de dretes
va posar la bomba a Bologna,
això va ser deu anys més tard als 80,
però va matar un piló de persones,
altres d'esquerres,
va secretar el primer ministre,
Aldo Moro,
i el van pelar.
Vull dir,
era un continu de resposta,
agressió, resposta,
i hi havia molta força
pels dos cantons de violència.
I en aquest context,
l'André fa aquest disc conceptual,
parlant del maig francès,
de la lluita armada,
de la condemna a la ideologia burgesa
a l'època,
des del seu punt de vista,
de l'individualisme
i de les contradiccions
entre la intimitat de l'ésser humà
i la relació amb els moviments
de massa,
que és un tema a l'època, eh?
Perquè aquí hi ha una...
Això ho deixarem per un altre dia.
Però les relacions entre la llibertat individual
i els moviments de massa
és el gran tema, crec,
de la segona meitat del 20.
La fidelitat del partit, no?
I encara estem aquí una mica...
Home, i el disc...
Perdona, i el disc, què passa?
Doncs que tot el disc és aquest impiegato
que ara em carreguerà el sistema
des de una ideologia anarquista
una mica individual,
en plan una bomber,
i fot una bomba al Palo Masquerato,
que seria el centre aquest,
al Vall de Carnaval,
on representa que seria això,
l'antre de la...
De la perdició, de l'artifici, de la...
Bé, és que la disfressa
o els codis, diguéssim, de vestuari
i també les modes
han sigut vistes de moltes maneres diferents.
Per una banda, doncs,
aquesta artificiositat de la vida social
de l'alta societat,
però també una possibilitat
de reconstruir-se
i de fer una creació de la meva identitat.
I, per tant, és molt alliberador,
també, per les classes populars.
La disfressa o aquests vestuaris, diguéssim,
de les subcultures urbanes, no?
Jo et diria que una mena de síntesi d'això
seria la sevillana dels bloques de la...
de la Martírio,
que és allò, el clàssic,
que tots recordem, no?,
del...
Con mi chanda i mis tacones
arreglar per informar
domingo por la mañana
i el mesaca passear.
i el mesaca passear.
I el mesaca passear.
i el mesaca passear.
Mientras va lavando el coche,
dejo la casa arreglar.
Para luego, cuando venga,
no tenés que hacer manar.
I el mesaca passear.
I el mesaca passear.
I el mesaca passear.
Mientras va lavando el coche,
dejo la casa arreglar.
Para luego, cuando venga,
no tenés que hacer manar.
Taquito de jamón,
choquitos y gamba.
yo me harto de comer
y por la tarde lo veo
para que escuche el carrusel.
Para que escuche el carrusel.
Però és això,
és...
em vesteixo...
arreglar per informar.
Bé, és que...
més bé o més sintèticament
no es pot dir.
És una elegància
per posar-me en escena
i pel meu lleure,
però alhora també
per donar-me una certa...
una certa distinció, no?
Tiene por fin la tarde libre
y empuja los carritos
que ole,
nos vamos al IPE.
Ya se perdió,
hay que ver que tiene tíxega
y lo sabré yo,
este ofrenda bodega
se lo gasta tot.
El ascenso,
se ha roto el ascenso,
ay, cómo pesan las bolsas,
pero qué gusto dave,
los dos ladies que rebosan.
los dos ladies que rebosan.
Los dos ladies que rebosan.
Sevillanes de los bloques
del geni de la Martírio.
Roger Amas i David Caron.
Brillantíssim, com sempre,
m'ha encantat.
Que guai, sí.
Alegria.
Cap a la disfressa.
Vinga.
Una abraçada.
Cuideu-vos molt.
Pausa i de seguida tornem
al Suplement.
Fins ara.
El Suplement.
Roger escapa.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
No hi ha res que t'acompanyi més que la ràdio.
Així és.
A Catalunya Ràdio tornem a celebrar el Dia Mundial de la Ràdio al teu costat.
El dimarts 13 de febrer venim amb tu.
Tornarem a fer els nostres programes on ens proposeu els oients.
Farem la ràdio al menjador de casa teva.
O a la cuina, o al vàter, o al dormitori, que així podem posar a prou al matalà.
Sí, Joel, però sempre actuant civilitzadament.
Sí, sí, sí.
I fins i tot podem canviar de país.
A mi m'agrada més que la gent vingui que no pas bé d'anar enlloc.
Però ho hem de fer per la ràdio, Peyu.
Què vols que et digui?
Farem la ràdio junts!
El Dia Mundial de la Ràdio farem autèntica ràdio de proximitat.
Catalunya Ràdio.
El dimarts 13 de febrer venim amb tu.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
Què li va passar a l'Anna?
Una nit va agafar la pistola del seu pare i va prendre una decisió
que marcaria la vida de la seva família per sempre.
La filla de l'Est, de Clara Oson,
arriba al TNC sota la direcció de Norbert Martínez.
La història dels Balcans ens fa saltar unes alarmes
que avui en dia no hauríem d'ignorar.
La filla de l'Est.
Fins a l'11 de febrer al TNC.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Animac.
La mostra internacional de cinema d'animació de Catalunya
ens convida a deixar enrere els prejudicis
i unir-nos a la tolerància en una edició dedicada
a la diversitat d'experiències humanes,
cultures, identitats de gènere,
orientacions sexuals i habilitats.
Gaudeix de les millors retrospectives,
curtmetratges, llermetratges,
monogràfics i conferències
amb creadors d'arreu que desafien estereotips.
Del 15 al 18 de febrer a Lleida
i del 22 de febrer al 3 de març en línia.
Més informació a animac.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Arriba la història definitiva de la gran gesta de Joan Pujol García,
alias Garbo.
Gràcies a gravacions fins ara inèdites
amb la veu del toble agent,
el podcast de Briefing Garbo completa la història
de l'espia més important del segle XX.
Els primers anys de la seva vida,
fins a l'entrada als serveis britànics,
tot narrat pel seu amic Tommy Harris,
en veu de Francesc Orella.
Sé de què parlo,
i més endavant vostè també ho entendrà.
De Briefing Garbo,
el podcast que demostra que la paraula
és més poderosa que l'espasa.
A l'api web de Catalunya Ràdio hi ha 3CAT.
El suplement.
Dissabtes i diumenges,
des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.