Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Vagant.
L'acord entre el PSOE i Junts per desencallar la llei d'amnistia
és imminent i blindarà casos com el de l'expresident Carles Puigdemont,
investigat per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic.
Així ho ha avançat, el negociador de sumar Jaume Sens
en una entrevista al suplement de Catalunya Ràdio.
L'acord és imminent i que no tornarà a succeir
el que vam veure fa unes setmanes.
No es produirà tampoc l'escena de la negociació de l'últim minut
que es va produir el darrer cop.
Aquest cop les coses s'han fet bé,
estan carreglats i les posicions s'han apropat.
Des de Junts, el secretari general Jordi Turull
ha assegurat que serà el partit de Carles Puigdemont
que informarà de l'estat de les converses amb els socialistes.
Mentrestant, el president d'Esquerra Republicana,
Oriol Junqueras, ha demanat actuar amb responsabilitat.
Recordar a tothom que més enllà de la tàctica del curt termini
hi ha grans objectius, hi ha nobles aspiracions
que aquest país mereix que es concretin.
Més notícies, en Raül Flores.
L'Iran ha començat el recompte de vots a les eleccions al Parlament
que es van celebrar ahir.
La principal incògnita d'aquests comissis
és quin serà el nivell d'abstenció.
Això servirà per mesurar el suport popular que té el règim de Teheran.
Enviats especials a aquesta ciutat,
Xavier Cusó i Quim Olivares, bon dia.
Hola, bon dia.
El recompte oficial de vots aquí a l'Iran
no es completarà fins demà.
La imatge ahir, després de mitjanit,
dels funcionaris de cadascuna de les prop de 59.000 taules,
ordenant les paperetes asseguts a terra
en sales encatifades a les mesquites,
omplia les cadenes de televisions de l'Iran.
Una vegada ordenats,
els han introduït en el sistema electrònic de recompte.
Per ara, segons dades provisionals dels mitjans estatals,
la participació es situaria al voltant del 41%,
molt per sobre del que s'esperava
donada l'apatia que vam detectar ahir
en els col·legis electorals que vam visitar.
Amb la situació econòmica,
la descualificació de candidats reformistes
pel Consell de Guardians
i el ressò de la revolta del 2022,
la més important fins ara contra el règim dels ayatolars,
va fer-se quedar a casa la majoria d'electors.
Xavier Cusó, Quim Olivares, Catalunya Ràdio, Teheran.
Han trobat una persona morta al voral de la cartera
al Vendrell, al Baix Penedès.
Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio,
els Mossos d'Esquadra de moment
no han identificat signes de criminalitat en el cadàver.
Tot i això, s'està a l'espera dels resultats de l'autòpsia
per determinar les causes de la mort.
El cos sense vida el va localitzar ahir al migdia
un veí de la zona.
Els cotxes amb etiqueta groga no podran circular per les ciutats catalanes
a partir de l'1 de gener del 2028
si tiren davant el pla de qualitat de l'aire
que el govern ja té a punt.
Un any abans, el gener del 2027,
ja es prohibirà la circulació dels vehicles d'ESL
que portin aquesta etiqueta.
El pla preveu exempcions pel transport públic i el sanitari
per a alguns transportistes
i també pels propietaris de vehicles
que demostrin rendes baixes.
Són declaracions a Catalunya Ràdio de Mireia Boia,
directora general de Qualitat de l'Aire i Canvi Climàtic.
Aquell que no es pugui canviar el cotxe
no passarà res
i si demana la justificació,
si demana el permís,
aquesta data de supressió
de l'etiqueta groga a les ciutats
no li afectarà.
El projecte estableix que les zones de baixes emissions
han d'afectar com a mínim el 25% dels municipis
de més de 50.000 habitants
i els de més de 20.000 que superin els índexs de contaminació.
Esports, Albert Benet.
A la Lliga de Futbol València-Madrid
aquest vespre a les 9,
Vinícius torna a Mastalla,
el Girona i el Barça
que juguen demà als seus partits d'aquesta jornada
esperen una ensopegada del Madrid.
Enriqui Rubio torna a jugar amb el Barça de Basca
13 anys després de marxar a l'NBA
en la derrota contra el Mònaco
al Palau a l'Eurolliga
de 10 punts 67 a 77.
Enriqui va jugar 11 minuts,
va anotar 5 punts,
va agafar dos rebots
i va donar una assistència.
I acabarem recordant també
la greolació de la catalana Maria Vicente
en el primer dia del Mundial d'Atletisme
de Glasgow.
es va trencar el tendó d'Aquiles
quan estava a punt de participar
en la prova de salt d'alçada.
Fins aquí les notícies.
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
amb Roger Escapa
11 i 5
El Comunista
Fins aquí les notícies.
Càmera de Joel Díaz
Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Encara no han arreglat el micròfon.
No, no.
I tu, i si estava en procés d'arreglar-se
tu te l'has acabat de carregar
una altra vegada.
Això no té cap sentit.
Has d'arribar una mica abans
per fer-t'ho teu, l'estudi.
Ja, ja, ja.
No, avui he vingut una mica
amb els pixats al ventre, que es diu.
Com sempre.
Estàs bé?
I tu?
Molt bé.
Doncs...
Jo avui et veig radiant.
Gràcies.
Roger, has dormit bé, es nota.
Sí, sí, es nota.
La criatura ja...
No, no va sola.
No va sola, encara?
No va sola, no, no.
En fet...
Què? Com està? Està bé?
Sí, sí.
Per la logística familiar es complica.
Bueno, ara que ve aquella estona
de plorar una miqueta.
Si vols, sí.
Del pare primarís.
Jo t'agradaria que no.
Anem a les consultes?
Sisplau.
Ens les estalviem.
Sisplau, sisplau.
Vinga, va, som-hi.
Enviaré una consulta, jo, un dia.
Enviau una consulta?
Sí.
Primera consulta que hem rebut aquesta setmana
a suplement arroba carradio.cat
signada per un tal Gerard Gabaldà.
En joc un esbambes múnic del vostre número.
Serà d'aquí una estona.
Convidat misteriós en marxa.
Encara no ens està sentint.
No ho saps, no ho saps, si no ens està sentint.
No, crec que no.
Ah, això és una pista, ja.
Sí.
Les consultes les podeu enviar sempre que vulgueu a suplement arroba carradio.cat
i us la respondrà gentilment el comunista Joel Díaz.
Hola, Joel i gent del suplement,
gràcies per fer-me les ressaques de dissabte més amenes.
La meva consulta és arriscada
perquè demostraré que sóc un gandul intel·lectual,
però és igual.
Aviam, Joel, sincerament,
jo sé que he d'estar en contra del projecte aquest del Harrock,
ho tinc claríssim.
Harrock no, ni de conya.
Però, si et dic la veritat,
no sé gaire per què hi he d'estar en contra.
Com que la gent sempre et demana consells per guanyar discussions,
jo et demano el meu.
Em pots donar un argument per guanyar amb mon pare en aquest tema?
A ell l'ecologia i tot això se li em fot.
Però té un profund sentit de la justícia
i estic convençut que amb un bon argument de pes podré guanyar.
Se t'acuta alguna cosa?
Gràcies i una abraçada a tots.
Signat Gerard Gabaldà.
Gerard Gabaldà, camarada Gabaldà,
si dius que el teu pare té un profund sentit de la justícia,
la cosa està guanyada, col·lega.
T'explico com ha anat la cosa així resumidament,
pel que jo sé, pel que jo tinc entès,
amb el tema del Harrock,
una mica de perspectiva històrica ràpida,
i després tu l'hi expliques a ton pare.
Vé de lluny, eh?
Vé de lluny.
Any 1989, la Generalitat del Pujol
va comprar, digue-li comprar, digue-li expropiar,
uns terrenys que eren propietat de petits propietaris,
valgui la redundància, de la zona de Vilaseca i Salou,
per fer en un futur el que havia de ser Portaventura.
D'acord?
Al final, Portaventura no va ocupar tota l'extensió
que havia estat expropiada,
i llavors la caixa, que era un dels inversors del parc d'atraccions,
alejop, es va quedar amb els terrenys que sobraven,
perquè allà no s'hi havia fet Portaventura.
A quin preu?
Doncs el preu irrisori que havia pagat la Generalitat
en aquells pagesos de la zona.
Llavors, 20 anys després,
la Generalitat d'Artur Mas decideix
que amb aquells terrenys sobrants de Portaventura,
que van ser comprats a un preu ridícul l'any 89,
i que finalment es va quedar la caixa
en aquells terrenys s'hi pot fer un macrocomplex d'oci,
tal i qual, no sé quantos...
Sheldon Adelson.
Sheldon Adelson, ballarines de Can Can, etcètera.
Molt bé.
Bé, molt bé no, molt malament,
perquè ara la Generalitat de Pere Aragonès,
si això s'acaba fent,
li està a punt de comprar a la caixa
aquells terrenys per 120 milions d'euros.
Per què dic que està malament?
Perquè la caixa aquí guanyarà moltíssims calés,
perquè es va quedar aquells terrenys a un preu irrisori,
i ara els vendrà per moltíssim, però moltíssim més
del que es correspondria per la inflació acumulada.
Què és el que està malament concretament?
Que la caixa haurà fet negoci especulant
amb un terreny expropiat per la Generalitat
per fer una cosa que al final no es va fer.
M'entens?
Perquè una cosa és que t'expropiïn uns terrenys
per fer una carretera o una via de tren o un hospital,
i una altra que te l'expropiïn
perquè la caixa acabi fent negoci
especulant amb aquests terrenys, diria jo.
Llavors, camarada Gerard Gavaldà,
espero que m'hagis entès,
espero no haver-me equivocat
i espero que el profund sentit de la justícia
del teu pare se senti interpel·lat
pel que a mi em sembla a totes llums un puto escàndol.
Gràcies per la consulta, Gerard Gavaldà.
T'ha saltat alguns capítols, però bé, en fi.
Home, ho havia d'explicar curt,
però em sembla que no ha dit cap mentida, oi?
arnau.classes.gmail.com
a banda de fer publicitat de...
crec que és un noi que es dedica a fer classes particulars.
Classes particulars.
Segurament en negre.
Sí, i ens envien molts correus.
faig una mica de resum
perquè l'Arnau no és precisament
un economista del llenguatge.
Ok, ok.
Faré allò d'intentar modificar
el text que se m'ha enviat
i que a vegades m'ha treballat.
Ja fa dies que reflexiono,
Joel,
sobre l'abast del sistema econòmic
en el qual vivim
i com és capaç d'absorbir
iniciatives progressistes
o relacionades amb les classes treballadores.
Per exemple,
el Monopoli
era originalment
un joc de taula
creat a principis del segle XX
per una activista nord-americana
defensora dels béns comuns.
En sèrio?
s'anomenava
el joc del propietari
i pretenia ensenyar
els efectes negatius
de la concentració de poder
a l'economia.
Més endavant,
un emprenedor va descobrir-lo
i després de fer-hi alguns retocs
en va vendre els drets
a l'empresa Parker
que el va convertir
en un èxit mundial.
L'emprenedor sempre igual, eh?
Però el punt de vista
no és que fos diferent,
és que era l'oposat.
Ja.
Un altre tema interessant
són els pantalons texans.
Ah, per què?
El terme jeans prové
de bleu de gens.
Oh, bleu, bleu.
Bleu.
Bleu de gens.
Perdó.
Bleu de gens.
És que el francès no...
Bleu de gens.
En referència a la roba
que utilitzaven els mariners
i els estibadors
del Port de Genova
al segle XVI.
Molt resistent i còmoda
i que després de vestir
els miners de l'oest nord-americà
i que va acabar convertint-se
en els pantalons globals
de referència.
Quina turra!
Quina turra
que ens estàs fotent,
i això és la versió reduïda.
Per tot el que s'ha exposat
i amb voluntat de resumir,
Joel,
aquí arriba la pregunta.
Vinga, va.
Consideres que hi ha
alguna iniciativa progressista
o objecte singular
de les classes treballadores
que no t'importaria
que fos absorbida
pel sistema capitalista?
Quina cosa més recargolada, eh?
Això que vam dir
que deixaríem de...
Ha signat Arnau.
Arnau, Arnau,
jo crec que té entès.
No coneixia
aquesta història del monopoli,
em sembla boníssima,
com també ho és
i crec que de fet
és el paradigma
d'això que expliques,
la foto aquella
que li van fer
a l'Habana
i que ha acabat sent
una autèntica icona
del capitalisme.
Jo crec que per aquí
van els tiros
del que diu l'Arnau.
Entenc que et refereixes
a això, diguéssim,
a la capacitat del capitalisme
per neutralitzar
els símbols revolucionaris
i convertir-los
en objectes de consum.
És una cosa
que el capitalisme
sap fer molt bé
i de manera molt eficient,
carregar-se
símbols d'esquerres,
només cal veure,
per exemple,
amb el que hem fet
amb el Bela Chao,
per exemple,
o amb el PSOE,
o amb les rastes.
Treballs finíssims,
tots ells,
no em diràs que no.
L'Arrastes també?
L'Arrastes.
Ara hi ha gent
que paga diners
per fer-se rastes.
Vaig a la perruqueria,
pago 100 euros
per fer-me rastes.
Home, no.
L'Arrasta ha de néixer
de la...
De la brutícia.
De la brutícia, no.
Si no, no és una raste.
Rastes pijes, no?
D'acord, d'acord.
Tira, tira.
Bueno, doncs, a veure,
el que ha fet
amb el Bela Chao,
amb el PSOE,
amb les rastes,
el capitalisme,
jo trobo treballs molt fins,
no em diràs que no,
i ojo perquè ara ve
una afirmació arriscadíssima
amb la que segurament
se'm retirarà, per sempre,
el carnet de comunista.
I és que jo diria
que no sempre,
o sigui, gairebé sempre,
però no sempre,
el resultat d'aquest procés
d'assimilació
és una merda.
En què estic pensant?
En el hip-hop
i la cultura afroamericana
en general.
Té de ser honest, Arnau,
i he de reconèixer
que de totes les cultures populars
que el capitalisme
ha destrossat,
jo trobo que amb l'afroamericana
és amb la que ha aconseguit
un resultat millor,
almenys pel meu gust.
O sigui, ja sé que sona fatal,
però jo he de reconèixer,
Roger, aquí,
davant de tot Catalunya,
que sense la MTV
de les 90,
sense els videoclips,
sense la mercantilització
de la cultura urbana
dels afroamericans,
jo segurament
no hauria conegut mai
ni el Tupac,
ni el Biggie,
ni Public Enemy,
ni el Nas,
ni el Jay-Z,
ni la Lauryn Hill,
ni l'Snupdog.
I per tant,
aquí sí que no se'm cauen
els anells per dir
bona feina,
capitalisme.
Tu ets fill,
d'alguna manera,
de tot aquest patrimoni
de l'MTV, eh?
Sí.
Sí.
Una consulta
rasa i curta
enviada des d'un correu
d'aquests anònims
i signada per una tal...
És que als oients
n'hi ha de malparitza,
també.
Per què?
Ens ha escrit una tal
Roser Escapa.
És que la gent de veritat, eh?
Hola, Joel,
no sé si has llegit la notícia
que l'empresa de tasses
Mister Wonderfull
està perdent molts diners
i vol fer un euro
per fotre fora
més de 40 treballadors.
Això és així.
No et sembla patètic
i a la vegada
una mica graciós?
Gràcies, signat,
Roser Escapa.
Camarada Roser Escapa.
Em sembla una mica graciós,
sí.
Em sembla una mica graciós
que l'empresa que es dedicava
a vendre optimisme
per idiotes
amb lema de l'estil
Deja de darle vueltas a todo
y sonríe
o todo saldrá bien
o persigue tus sueños
porque ellos saben el camino
se n'estigui anant
a la puta merda.
Em sembla una mica graciós
fins que penso
en els pobres treballadors
i treballadores
d'aquesta empresa
que, per cert,
ja han denunciat
que treballar allà
era de tot
menys wonderful.
Això és així.
Ah, i per variar...
Però, que es podia fer...
I s'ha fet.
Sí, sí.
Podia fer i s'ha fet.
I per variar,
perquè després he anat
a buscar informació,
l'empresa aquesta
de Mister Wonderful
ja s'havia cuidat
de tot
i tenia en plantilla
més de 150 persones
de fer el possible
perquè els treballadors
no s'organitzessin
en un comitè d'empresa.
I què ha passat?
Que ara arriba l'ero
i els treballadors afectats
no saben què han de fotre.
Els obliguen a triar
tres representants
per negociar amb l'empresa
ràpid i corrents,
organitzar-se
en molt poc temps
i què han fet?
Han hagut d'anar
de pressa i corrents
a demanar ajuda
a un sindicat.
Moraleja.
Moraleja.
Quan l'empresa et diu
home, però per què vols
sindicar-te?
Però per què vols organitzar-te?
Si som una empresa familiar,
si aquí ens coneixem tots,
confia en nosaltres,
però si ens coneixem
de fa 20 anys,
per què vols fer
un comitè d'empresa?
Doncs mira,
per situacions com aquesta,
per exemple.
I deixa'm enviar des d'aquí,
Roger, ja aprofito,
sisplau,
i acabo una abraçada
a les treballadores
i treballadors
de Mister Wonderful
perquè, mare meva,
el que deu ser
haver de llevar-te cada dia
i passar-te 8 hores
envoltat de missatges
com
Nunca tires la toalla
si no es en la playa
o
Si no tardes mucho,
te espero toda la vida.
És que em venen ganes
de suïcidar-me.
No tires la toalla
si no es en la playa.
Però això no hauria d'anar
a presó.
Fins aquí les consultes.
Arriba el moment
Bambes Munic
en joc.
Unes bambes.
Si no tardes mucho,
Roger,
te espero toda la vida.
Si entreu a
la xarxa social X
amb la etiqueta
suplement
que en ràdio,
l'oient més ràpid
que respongui
la identitat
vertadera
del convidat misteriós
s'emporta
aquestes Bambes Munic.
Aquesta persona
només pot respondre
amb un sí
o un no
si hi ha una pregunta
que no es veu capaç
o no té ganes de respondre
la disposa d'un
Volta'l.
Som-hi.
Som-hi.
Ets una dona?
No.
Ep.
Estàs fent una veu
que no és la teva
per intentar
despistar-me?
No.
D'acord.
Tens aquesta veu.
Ets de la família
Vidal Quadres?
No.
D'acord.
Tens més de 50 anys?
Sí.
Més de 60?
Sí.
Més de 70?
No.
Estàs jubilat?
No.
Perquè no vols
o perquè no pots?
No, clar,
això no és una pregunta
de si o no.
T'agradaria jubilar-te?
No.
Ets ric?
No.
A veure.
Ets pobre?
No.
Aviam, com ho podem?
Jo, a veure...
Tens segona residència?
Sí.
Ets ric.
Ja t'ho comentaré.
Ric, ric, ric.
Sí, és ric.
Aviam, aviam, aviam.
Anem a veure com ha fet
aquesta persona.
Sí, no, no és classe mitjana, eh?
D'acord.
Ets una persona famosa
i sempre poso l'exemple
perquè em va molt bé
que tu véns aquí a Barcelona,
fas la Rambla Catalunya
amunt i avall
i és possible que algú...
Mai no m'ha agradat aquesta pregunta.
Crec que no t'aporta res
aquesta pregunta.
A veure què respon.
És per saber el nivell de famositat.
No et para la gent.
La gent et para pel carrer,
et diu, ei, i tal.
Sí.
Alguna vegada, d'acord,
alguna vegada pot haver-hi.
Sí, a veure, Joan,
sempre portem gent famosa aquí.
Sempre.
El personatge misterió
sempre és algú reconegut.
Sempre serà algú...
Atre dia em vas portar
aquell noi al Navarro
que amb tots els respectes
va pel carrer i no el coneix ni sa mare.
És un tio influent
però no el coneix ni sa mare.
M'entens?
Tens raó.
D'acord, doncs ja està.
Em menjo les meves paraules.
Som-hi.
Aviam, aviam.
Ets català?
No.
Epa!
Ets nascut a l'estat espanyol?
Sí.
Vius a Catalunya?
No.
Parles català?
Sí.
Has viscut a Catalunya?
Sí.
Molt bé.
Ara vius a Espanya?
Sí.
Vius a Madrid?
No.
No només es parla català a Catalunya, eh, Joel?
És important, aquesta dada.
No només es parla català a Catalunya...
Aguanta la nota.
Marc mental, Joel.
Marc mental.
És que tens un marc mental.
Has nascut a alguna illa?
Sí.
Mallorca?
Sí.
Ets artista?
No.
Mallorquí, més de 60 anys.
No es vol jubilar.
Té segona residència.
Ets escriptor?
No.
Ets periodista?
No.
Arroba Catalunya Ràdio, coixinet suplement Cat Ràdio.
Ets empresari?
Sí.
Ets empresari.
Tens una SL?
Sí.
Molt bé, molt bé.
I què tal va, la SL?
És broma, és broma.
Aviam, és un mallorquí que ets empresari.
I diguéssim, la teva famositat,
la famositat que t'ha portat a aparèixer en aquest programa
és la teva faceta d'empresari?
Es deu a la teva faceta d'empresari?
No.
No.
No, no, no, no.
Es va dir la Joan, per favor, que és facilíssim,
que els uients ja en van plens.
Els uients ja ho saben.
No agafis el telèfon.
La disciplina, la disciplina.
Disciplina, disciplina.
Ets esportista?
Havies estat esportista?
Sí.
Encara ho ets? Ets esportista?
No.
Havies...
O sigui, la teva rellevància pública és deguda a l'esport?
Sí.
Molt bé.
Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé.
Quin esport busquem l'esport?
Quina esport és?
És el tenis?
Sí.
Però té més de 60 anys.
Tenis-te mallorquí?
No fotis.
Què?
Qui té el cap?
Ets de la família Nadal?
Sí.
Ets el tiet, el tiet del Rafa Nadal.
Sí.
Toni Nadal.
Això, efectivament.
Oh, sí.
Hòstia.
Avui el comunista Toni Nadal.
Bon dia i bona hora.
Bon dia.
Com va?
I moltes gràcies per atendre la trucada del comunista al suplement,
perquè el Joel té els ulls com unes tronxes ara mateix.
Sí, bueno, perquè...
Ara he de parlar amb el Toni Nadal.
Sí, ara he de parlar amb el Toni Nadal, efectivament.
Mira que tenim temes de conversa amb el Toni Nadal, eh?
Sí, bueno, el primer...
D'entrada, a què et dediques ara, Toni, perquè...
Ah, clar.
No?
Ja no ets l'entrenador del Rafa?
No, no, no.
És que no estic allà ficat amb el tenis.
Està bastant llens.
Vale.
Doncs fa bastant de temps que no sóc el seu entrenador.
No, el porta el Mollà, ara.
El porta el Carlos Mollà, que també era mallorquí, no?
Sí.
Exacte.
I, Toni, que vas deixar de ser entrenador del Rafa...
Jo no en sé de tenis, eh?
Perdona si faig alguna pregunta.
De pàdel, sí.
Calla, Roger.
Home, el pàdel, pàdel, pàdel.
Pàdel és una tonteria, el pàdel.
Aviam.
Toni Nadal, eh?
Toni Nadal.
Fa gràcia com intenta guanyar segons per pensar-se en una pregunta.
Vols que t'ajudi?
Sí, bueno, el canvié el cap, però, clar, si ara no és entrenador del Rafa Nadal,
ara preguntar-li pel Rafa Nadal, vaia tonteria, no?
No, però crec que treballa a l'escola, no?
A veure, Toni, explica què et dediques ara.
Bueno, me dedico a diferents coses.
Doncs, doncs, estic a l'acadèmia del Rafel.
Som empresari, faig arles empreses, doncs, me dedico a tot això.
Jugues a tenis? Continues jugant a tenis com a hobby, eh?
No, no jugo a tenis.
No, eh?
Jugo a qualquer cop a golf i em distrec jugant a Hedrez.
A oscats.
Molt bé.
Hedrez.
Avui, per exemple, veuràs...
No, ho dic, com que el Joel veig que ha dimitit d'intentar fer l'entrevista...
No, però ara hi ha el partit aquest que faran per Netflix.
Hi ha aquest partit d'exhibició a Netflix entre el Nadal i l'Alcaraz,
que encara que sigui una exhibició, no sé si, per exemple, tu el veuràs o no n'estaràs pendent, Toni.
Doncs no ho sé. Dependrà a l'hora que el facin, que no ho sé, a l'hora que el fan.
I segons a l'hora del Doré, segons si és una altra hora si hi ha el Doré diferit...
Jugant a Las Vegas, o sigui, crec que és a dos quarts de deu.
Sí. Hi ha una cosa, que és que m'he oblidat de fer dues preguntes
que normalment faig per endevinar el personatge, i no em costa res fer-les.
Toni, ja et dic ara que et tocaran els ous bastant.
Ell té dreta a no respondre-les, si no vol, eh?
Sí, normalment pregunto, sí.
No, però jo respon sempre.
Ah, sí? Doncs mira, una que faig, però t'ho prometo,
sempre és, t'agradaria que Catalunya fos un nou estat independent d'Europa?
Un nou, no.
No. I l'altre és...
Jo he viscut aquest... T'ho respondré, però jo he viscut a Catalunya,
m'he sentit molt pròxim a Catalunya tota la vida,
i evidentment m'agradaria seguir igual,
però qualsevol que faci el que vulgui.
Pot ser que els catalans a vegades tenim la sensació...
Bueno, la tinc jo, que collons, no parlo en nom de tots els catalans.
Tenim la sensació, diguéssim, que la nostra sensació de proximitat
amb vosaltres, els mallorquins, no acaba de ser recíproca.
És a dir, nosaltres ens sentim molt pròxims a vosaltres
per aquesta idea, diguéssim...
De països catalans, vols dir.
Estranya dels països catalans,
però en canvi vosaltres, mallorquins,
us sentiu igual de pròxims a Barcelona que a Madrid, no?
Bueno, jo m'he sentit molt pròxim a Catalunya tota la vida.
Jo vaig viure sis anys aquí.
Sí, fa molt general, eh, Toni.
Sí, però no, jo no ho sé, perquè jo no vaig demanar a la gent
el que se sent, el que també és normal,
quan tu sents que una part de Catalunya
o una part dels catalans no volen...
Escolta, si la meva dona em diu que no vol estar amb jo,
doncs hi ha un moment donat que dic,
bueno, doncs, mira, ja no l'estim igual.
Però ara que el Joel et preguntava, per exemple,
per la qüestió política,
pot ser que rebessis alguna proposta a Toni Nadal
de l'Alberto Núñez Feijó
per incorporar-te d'alguna manera a la fundació del PP?
Sí, ell em va demanar per incorporar-me i jo...
Però per un tema em va dir que no era polític
i jo no tinc cap voluntat d'entrar dintre política,
de moment almenys.
Fas bé, fas bé.
Tot i que jo t'he de dir una cosa,
i és que ara estic recordant que tinc un amic
de per allà a la zona de Manacó i tal,
i un dia em va explicar,
hòstia, és que els Nadals són els amos, tu, de Manacó.
Això és...
No és veritat.
No és veritat.
Dicat des de les maneres.
Però sí que sou gent que ha construït una mica d'imperi per allà.
Home, el Rafa Nadal ha portat el...
Està clar que en Rafael ha guanyat suficient diners,
ha tingut un nom.
El meu germà va jugar amb el Barça i va tenir un nom,
però més enllà d'això, no.
Saps el que passa?
És que, bueno, hi ha gent que fa literatura de tot.
O sigui, a tu no t'interessa la política.
O sigui, que m'interessa,
perquè jo, al final, no m'interessa entrar-hi,
però m'interessa la política perquè m'afecta, evidentment.
Les decisions que pren la política
m'afecten tant socialment com econòmicament,
per aconseguir, clar, que m'interessa.
Ara estic buscant...
He buscat Rafa Nadal.
No t'ofenguis, eh, que et pregunti amb el Rafa.
No, cap problema.
I m'acaba de sortir que serà ambaixador d'Aràbia Saudita.
Ja s'ho ha pensat bé, això.
Bueno, ja no sé si serà ambaixador d'Aràbia Saudita o no.
Ell va fer un acord amb Aràbia Saudita,
bastant criticat per tot un sector de la població,
que tothom té dret a criticar exactament el que vulgui.
El creia que d'aquesta manera,
a part que era un tema comercial,
el comercial creia que d'aquesta manera ajudava més
que el que perjudicava, i això és tot.
I ell té un acord a nivell esportiu.
I tu com ho veus?
Jo com ho veig?
Jo que és la societat, eh, jo el que veig...
Això t'ho demanaria a tu,
perquè a l'altros el Barça va jugar a Aràbia Saudita.
Exacte.
No, però jo ja et dic, Toni, que ho veig fatal.
La Supercopa i el periodistes,
tots varen retrasmetre el partit i varen donar informació.
Sí, senyor, sí, senyor.
Saps?
Sí, sí, sí, sí.
Si tu estàs en contrari, doncs digues que no.
És veritat.
Atens.
El que passa és que sempre hi ha un doble recer a la gent,
el que fan els altres és el que faig jo.
Jo procuro no fer-ho.
i per això, doncs, jo ja tenc clar que és una mesura que es pot criticar,
perquè la gent està disposta a criticar.
Hi ha molta gent desenfeinada que necessita fixar el que fan els altres per fer aquest problema.
És veritat.
És veritat.
Però tu, perdona que insisteixi, eh?
Però ara no sé...
Sí, pots insistir.
No, no, però no sé si et fixes que ara mateix, mira, l'altre dia,
bueno, l'altre dia no, ja fa mesos,
que vam saber la notícia d'aquest golfista basc, que ara no recordo.
Sí, el John Ram.
El John Ram, que s'ha apuntat, o sigui, ha marxat del...
Sí, només falta que tu te'n vagis a fer el comunista allà a l'Aràbia Saudita.
Sí, els futbolistes, abans hi anaven els futbolistes a jubilar-se,
però ara veus futbolistes de molt nivell, amb 25 anys, anar allà a perdre el temps.
Tota aquesta mena de perversió, diguéssim, de la meritocràcia esportiva
amb l'entrada, diguéssim, d'aquesta mena de...
És que no sé com dir-ho, d'aquesta mena d'entendre l'esport que tenen allà...
Bueno, allà l'esport l'entenen amb els petrodòlars, segurament.
Sí, sí, sí, però...
No m'agrada massa.
Jo, per exemple, vaig al golf i amb aquesta entrada d'Arabés
he deixat de tenir el mateix interès.
El tema del Rafel és bastant diferent, perquè el tema del Rafel no és un tema esportiu,
és a dir, no és un tema competitiu, sinó que és un tema que li van demanar col·laboració
perquè ajudar a desenvolupar l'esport en general a Ràbia Saudita.
Què fas?
Participes o no, sabent com és el règim que hi ha allà?
Bueno, doncs participes perquè creus que fas un bé.
És a dir, creus que fas, evidentment, un tema comercial, però creus que no fas res mal fet.
Toni, t'ho preguntaré, res i curt, perquè veig que ets un tio que va bastant de cara.
Tu creus que la popularitat del Rafa Nadal i la seva figura com a ambaixador, diguéssim, d'Espanya
i la seva influència social pot haver afavorit, diguéssim, a nivell de permissivitat urbanística,
la concessió de segons quins beneficis a l'hora que vosaltres pugueu construir a la zona de Manacó?
No sé si m'has entès la pregunta.
Sí, sí, t'entens totalment.
Perquè és una cosa que està...
Sí, sí, no, si jo no tinc mai cap problema en respondre tot, evidentment que no.
No, evidentment que no, el Rafael, si el llot de fer la seva acadèmia a Manacó l'hagués volgut fer a molt d'altres llots,
no jo no li hagués costat diners, sinó que li donaven tot tipus de facilitats, és a dir, li donaven tot tipus de facilitats.
Lo normal, quan tu fas una acadèmia de la grandària que l'ha fet el Rafael, és que evidentment a on la fas?
A la plaça del poble, no.
No, clar.
Doncs tu demanes.
És com si el Messi ve aquí i demana per fer una escola que creu que serà bona per Catalunya.
Què fas? La fas o no la fas?
Bé, això aposta a un politit i a un concert que s'ha de tenir molt pla, que és fet de ser famós,
t'amira molt més el lup a qualsevol cosa i ja tens.
Mallorca, igual que molt de llots del país, és un lloc propici per l'enveja,
doncs ja tens molta de gent disposta a censurar tot el que tu facis, per consiguent cap avantatge ni una.
S'avantatges les que hi ha donat en Rafael en el poble.
Toni, fa molt temps que s'especula amb la retirada o no de Rafa Nadal, tu que el coneixes de prop.
Creus que això ho tenim a tocar o intentarà allargar encara una mica més?
No, jo crec que el tenim a tocar, evidentment.
Dependrà del que passi en guany.
El que jo tinc clar és que en Rafael no s'arrestarà per les pistes.
Si el veu que és competitiu i que té possibilitats de guanyar com altra cosa,
doncs participarà.
Si no, farà el que toqui, que és retirar-se.
Ja veurem-ho.
Vale.
I a tu què et sembla aquesta pantomima que faran una mica a Netflix?
Perquè això és una collonada.
És un partit d'exhibició, no?
Ja, que veureu dir-ho.
Bueno, és una cosa que...
L'Alcanat és el jove, el Rafa és el pare contra el fill.
Però no aniran a tope, home.
No, perquè allò no compta per l'ATP ni per res, no té una validesa.
No, no sé exactament ni si aniran a tope ni si no,
perquè la veritat no segueix molt el tema.
Però és un partit d'exhibició allà on el relleu natural del Rafael a nivell espanyol
i el relleu crec que més enllà d'Espanyol és anar al carat
i estar en número 1, en futur número 1.
Doncs, bueno...
Escolta, Toni...
Netflix ha cregut que aniria a fer un bon espectacle.
I segurament ho serà.
No, et anava a preguntar pel Miquel Àngel, home,
que aquí ens l'estimem molt, el Miquel Àngel.
Mític central del Barça.
Què fa? Què fot el Miquel Àngel?
Dineu per Nadal o no?
Si dinem, avui tenim...
Ha volgut fer una broma de si per Nadal, els Nadal, dineu...
Per Nadal, dinam sempre.
No, m'estaves a punt d'explicar què fa el Miquel Àngel,
perquè ara mateix el tinc una mica desubicat, no sé...
Doncs ara està jugant a gols.
Han de que viviu malament, eh, els Nadal, mamar...
Amb el Miquel Àngel, Toni, sou germans o...?
Sí, germans.
El Miquel Àngel era un central modern.
O sigui, sí o no, Toni?
És un central que podria jugar ara?
Bona falta ens aniria ara.
Hòstia.
Crec que no és un tema de central just,
no el Barça, però bueno.
Ah, bueno, perquè tu ets del Madrid, oi, Toni?
No, jo sóc del Barça.
Hòstia!
No, el que és del Madrid és del Rafa.
El que és del Madrid és del Rafa.
Què ha passat amb aquest nano, que ens ha sortit rana?
Ens ha sortit malament.
Bueno, que li agradava molt el futbol, però no n'entén gens.
Veus que bé.
Escolta, Toni Nadal, moltes gràcies per jugar avui al Comunista amb els dos dies
i per tornar-les totes, perquè les ha tornat totes.
Les ha tornat totes.
Jo volia repreguntar-li una cosa d'una llei express que va fer el govern balear el 2012,
però valerà.
Gràcies.
Mai tinc cap problema per contestar.
Gràcies.
Toni Nadal, una abraçada.
Molt bé.
De cartà, adéu.
Vinga, patata frita.
Has provat mai Esfrid Mallorqui?
És boníssim.
Esfrid Mallorqui.
Jo només l'he provat una vegada Esfrid Mallorqui.
Em va agradar molt.
Farem una pausa i ara tornarem.
Gràcies, Joel.
Vinga, bona xarapatge.
El suplement
Amb Roger escapa.
Vine al Fòrum Gastronòmic Girona a conèixer el present i futur de la gastronomia.
De l'11 al 13 de març, convertirem Girona en l'epicentre culinari del país per als professionals del sector.
Més de 150 empreses, més de 80 reconeguts professionals i un ampli programa d'activitats.
L'11, 12 i 13 de març, al Palau de Fires de Girona.
Visita fòrumgirona.com
Arriba al Teatre Romea la disputa.
Josep Maria Flotats i Pep Planes encarnen Volter i Rousseau.
Un apassionant combat al Teatre Romea durant 6 úniques setmanes.
Compra les teves entrades a teatreromea.cat i promentrada.com
Dilluns, a jo mai mai...
A tu què et passa amb el teu germà?
Tres.
Seis o quatre o dos, tia.
Ho sento per haver-te fet xantatge.
Ets una merda de persona.
Ahir et vaig veure amb una noia.
Pensava que eren parella.
Però és que jo no puc tenir parella, no com tu t'ho imagines.
Jo el tema de l'exclusivitat no...
No.
El meu pare no plora mai i mira que amb els Jocs Olímpics hi va estar a punt.
Però res, ni així.
Ara, quan li vaig dir que amb el Fort Miele podria veure el dauradet dels seus canalons des del mòbil,
li van saltar les llàgrimes.
Forç Miele amb càmera i sonda tèrmica integrada.
Estrena-l'ara a un preu especial als distribuïdors oficials o a la teva botiga Miele.
A Catalunya Ràdio hem trobat l'invent perfecte per les teves tardes.
La tarda de Catalunya Ràdio.
Elisenda Caron
Un invent que et transporta a una altra dimensió.
Això és un son.
T'esperta i apunta-t'ho.
Un programa que t'ensenyen noves frases fetes en català.
No tinc la gamba per maioneses.
El que et fa pensar en les preguntes més transcendentals.
Nen, tu ets més d'eslip o de bóxer?
O en els dilemes científics més rellevants.
Vaig provar a ficar-me el comandament del cotxe al costat del cervell
i vaig comprovar que s'obria com més lluny estava.
El seu cap amplifica els senyals.
De dilluns a divendres de 4 a 7,
la tarda de Catalunya Ràdio, amb Elisenda Caron.
Que dic que si està a la tarda.
Els convidats de Sílvia Coppolo s'estiren al divan.
Jo no sé què soc, ni qui soc, ni res,
però mantenir el meu pare de pare és un regal, sí.
Aquest diumenge s'hi estira la directora teatral, Alicia Gorina.
Gua, és que és una pel·li que et fa plantejar per què vols viure.
I aquesta és la gran pregunta.
Jo no sé per què vull viure,
però sí que sé que el teatre és el que em dóna la vida.
El divan, el valor de la conversa.
A l'adolescència vaig tenir una depressió molt forta
i tot el que he fet després ha sortit d'aquí una mica, no?
Llavors sempre he tingut la sensació
de poder tornar-hi a caure en qualsevol moment.
Aquest diumenge a partir de les 9 del vespre,
a través del canal exclusiu digital
de l'avial web de Catalunya Ràdio,
hi ha un espai sonor
on tots els sons imaginables hi tenen cabuda.
Ràdio Galàctica.
Del caos a l'atzar, aproximadament.
Sí, soc jo.
Hola, Pep.
Ai, què hi ha de nou?
Vejamos todos unidos a luita contra el mismo inimigo.
Cuando un pueblo tiene una pasión, la moral baja.
Jaume Sisa sintonitza Ràdio Galàctica.
Allarguem les antenes al màxim,
però tot i això,
sempre hi ha un racó inaccessible.
Ràdio Galàctica.
Amb Jaume Sisa.
Cada dissabte en podcast
i a l'antena de Catalunya Ràdio
la matinada de dissabte a diumenge.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Dos quarts i mig de dotze.
Buen dia, buona hora, Joan Carlin.
Què tal, José?
Què tal?
Molt bé.
I tu, com va la vida?
Bé, però cada mañana me despierto,
veo el cielo azul i me desespero.
Quiero, quiero clima londinense.
Ara ve una pluja.
Sí?
Sí, sí.
Avui el Jofre Genove Priminora
ens explicava que segurament
aquest vespre comença a ploure.
Sí, però ploure de veritat.
Almenys durant unes hores, sí.
És que hi ha hagut unes tontes gotitas
a uns demà setmanes
que no s'ha empanada.
I tu, això que vas venir aquí
a buscar el bon temps,
però ara que estem tan desesperats
et demanes la pluja, eh?
Exacte.
Escolta'm,
avui, Joan,
posarem damunt la taula
el cas Navalny,
perquè amb tu no anem a parlar gaire
aquestes setmanes.
us despertàvem aquest matí
a l'informatiu explicant
que la xifra de detinguts
és de 125 a Moscou
i altres ciutats russes
per haver mostrat
el seu suport públic
a Alexei Navalny
quan, recordem,
va morir en estranyes circumstàncies,
en estranyes circumstàncies,
per no dir que
el Claudini, evidentment,
hi era el darrere.
Ja fa dues setmanes
de l'assassinat de Navalny
o de la mort de Navalny.
La mort, la mort.
La mort.
De moment, la mort.
De moment, la mort.
en aquella presó de l'Àrtic
i ahir es va produir
aquest enterrament
que, finalment,
sí que es va poder entregar
el cos a la família, no?
Joan, com t'has mirat
aquesta notícia des d'aquí?
Bueno, primero,
aquí, si te estás haciendo líos
con los que si mor,
que si has asesinat,
que si esto y lo otro.
Mira, lo que está claro
es que, no sé quién
usó la frase,
pero que Putin
es el responsable
de la muerte de este hombre.
Soba de Biden.
Perdón?
Biden directa.
Biden, fue Biden, exacto,
es verdad, fue Biden.
Que Putin fue responsable,
evidentemente.
O sea, lo meten ahí
en una prisión más dura
tras otra
y no sabemos
si le dieron
una inyección de algo,
pero bueno.
O sea, yo al final
creo que verlo
como una especie de asesinato
o martirio
en cámara lenta
es la forma apropiada
de verlo.
No, a mí el tema Rusia,
o sea, todos tenemos temas
supongo que nos calientan,
que nos apasionan
más que otros.
Para algunos será
el caso Coldo,
para otros será
la amnistía,
para otros será
la independencia catalana,
para otros será
el tema Palestina.
Para mí el tema Rusia
es lo que me tiene
más obsesionado
y sobre lo que más hablo
con gente,
con gente que sabe
y sobre lo que más leo.
Y creo que al final,
o sea, a primera vista
el hecho de que se hizo
este entierro
en Moscú,
en la iglesia,
se puede ver
como una especie
de pequeño triunfo
para la familia
de Naval
y la gente
que lo apoya,
realmente al final
yo creo que representa,
al final es una derrota.
Al final,
o sea,
si Putin y su gente
permitieron
que se llevara a cabo
el entierro
no fue por amor
o decencia
o respeto,
sino que hicieron
un cálculo.
Sabes que a estos
ya los tenemos
totalmente vencidos.
Hay elecciones
en un par de semanas,
elecciones entre comillas
que va a ganar Putin
por goleada.
Mira,
detener a la gente,
disparar contra ellos,
¿qué nos va a ganar?
Ya hemos ganado,
o sea,
que al final
el triunfo aquí
es absolutamente
en cuanto al control
de la política interna
de su país,
la victoria
es de Putin.
Y el hecho
de que,
como repito,
de que dejó,
permitió
que ese entierro
y esas pequeñas protestas
y ahora en acabo,
yo creo que es una señal
de su fuerza,
de su control
total,
totalitario
de aquel país.
Una de les imatges
que
ens han sorpres
aquestes últimes setmanes
és la projecció
i la dimensió
que està agafant
la parella,
la dona de Navalny,
la Yulia Navalnaia,
que no sé si
d'alguna manera
es pot convertir
en hereba
de tota aquesta oposició
perquè el missatge
que va deixar Navalny
és
no us rendiu,
continua amb aquesta lluita.
¿Sabes qué?
Pienso en
uno de mis temas
sobre los que
sé más
que el tema Mandela,
que Mandela
lo encarcelan,
no lo matan,
y Winnie Mandela,
su esposa.
salió
y tomó el relevo
y ella fue
durante varios años
fue la gran figura,
la gran imagen
de la protesta.
Tengo un Custard Fosk
también, ¿no?
Winnie Mandela.
Sí, sí, sí, bueno,
eso es otro tema
para otro día.
No, y podemos arribar.
Para otro día.
Sí, sí,
Molfosk.
Pero,
curiosamente,
estaba leyendo
en el New Yorker
un artículo
de una mujer
que lo conoció
muy bien en Navalny
y dijo que la idea
que tenían
todos los que son así
y la oposición
en Rusia
en los que simpatizan
con Navalny
era que él
iba a sobrevivir
a Putin
y que iba a salir
precisamente
como Mandela.
Eso es lo que salió
en el artículo
en el New Yorker.
Y creo que mucha gente
se había hecho la idea
de que Navalny
era una especie
de mito,
de superhombre
que iba a poder vencer
cualquier circunstancia
invencible
que aunque lo mandaras
al polo norte
a esta cárcel
que de un modo u otro
iba a sobrevivir
aunque estuviera ahí solo
indefenso
y viendo la reacción
de,
por ejemplo,
viendo la BBC ayer,
viendo la reacción
de opositores
que están en el exilio,
la sensación
es de un hundimiento total.
O sea,
la esposa
puede ser
que herede su papel
y veremos,
pero no creo
que tenga
la gracia,
el carisma
que tuvo su marido.
Veurem,
pero...
Sí,
pero la impossibilitat
de construir
res que s'assembli
a una oposición
a Rússia
i a Putin
porque
tenen la força
com per contenir-la
abans que es pugui construir
y la que ya estaba construída
com era Navalny
l'han fet desaparèixer,
¿no?
Sí.
No, mira,
el hecho es que
vimos este funeral ayer
que fueron
varios miles de personas
pero yo creo
que es el último grito
que vamos a ver
durante mucho tiempo
así de oposición
a Putin.
Los opositores
más potentes
o están
en la cárcel
o en el caso
de Navalny
muertos
o asesinados
como varios
a lo largo de los años
o están en el exilio
y repito,
o sea,
Navalny
quizá pase a la historia
pero como dijo
también una persona
de la oposición
una buena amiga
de Putin
que entrevistaron
en la BBC ayer
que estaba casi
con lágrimas
dijo sí,
quizá
de aquí
a unas décadas
haya un cambio
en Rusia
pero estamos
hablando
de décadas
o sea,
es que no se ve
tot això
mentre fa uns dies
parlàvem
d'aquest
tercer any
de guerra
que tot just
començava
perquè dissabte
passat
es complina
exactament
dos anys
de l'esclat
del conflicte armat
i veig
que tu continues
defensant
que Rússia
no pot guanyar
la guerra
a Ucraina
en cap cas
tot i que
ara sembla
que ho té
una mica
més clar
que fa uns mesos
vull dir
que han anat
guanyant
posicions
argumenta'm
una mica
això
sí
bueno
sí
es lo que he contado
en mi columna
La Vanguardia
bueno
que
esta palabra
ganar
ganar la guerra
ha habido tantos artículos
últimamente
que Rusia puede ganar la guerra
lo vemos todo el tiempo
pero
¿qué significa ganar?
o sea
imagínate ganar
en el caso óptimo
para Putin
ganar el caso óptimo
para Putin
es lograr lo que intentó hacer
cuando empezó la guerra
que es tomar Kiev
tomar control del país
instalar
un gobierno
títere
y de facto
hacer que Ucrania
vuelva a ser
lo que fue
para Rusia
en la época
de la Unión Soviética
un satélite
¿ok?
eso es ganar
eso es el golazo
eso es ganar
por 5 a 0
¿no?
¿qué significa?
o sea
eso sería la victoria
la victoria pírrica
por definición
la victoria
que resulta
en catástrofe
¿por qué?
estás ahí
tienes que
tendrás que tener
un ejército
de ocupación
ruso
dentro de Ucrania
durante años
y millones
de soldados
o sea
habrá por lo menos
100.000
partizanos
ucranianos
bien armados
con experiencia
de combate
que estarán
permanentemente
hostigando
al ejército
de ocupación ruso
que tendrá que ser
mucho mayor
por las ortodoxias
militares
dicen que cuando
tienes una guerrilla
o llámalo lo que quieras
partizanos
terroristas
tiene que haber
veinte o veinticinco
veces más
soldados
en su contra
defendiendo
tenía que colocar
a dos millones
de soldados rusos
permanentemente
ahí en Ucrania
que todo el tiempo
habría bombas
estaría matando soldados
o sea
sería un desgaste
a nivel de
vidas humanas
y de dinero
colosal
o sea
lo peor
que le podía pasar
a Putin
es ganar
esa guerra
en el sentido
convencional
de la palabra
Putin
d'aquí dos setmanes
té unes eleccions
que com deia
serán un passeig
segurament
no?
sí
explica'm
què va passar
amb la dona de Mandela
què va passar
amb Uri Mandela?
estamos cambiando
el tema
abruptamente
sí
Dios mío
mira
yo estoy un experto
sobre este tema
ha escrito montones
de cosas
Winnie Mandela
sabía que yo había escrito
muchas cosas
denunciando
el hecho de que ella
se convirtió
básicamente
en una especie
de
matriarca
mafiosa
en Sobeto
tenía su
banda criminal
mataron
a muchas personas
gente que decían
que eran
espías del estado
qué sé yo
y los asesinaban
o sea
era la típica
cosa
mafiosa
como el principio
de la película
el padrino
que viene el tipo
y le pide al padrino
que le ayude a vengar
que le habían hecho
algo a su hija
te acuerdas
eso
el famoso
principio
bueno
pues
venía una señora
a ver a Winnie
y decía
mira
mi marido
me está pegando
ah
vale
cuál es su nombre
donde vive
daba una foto
y daba
pasado
y le daban
una gran paliza
o sea
ella se convertía
en juez
en todo
o sea
en ejecutora
y entonces
una persona
de un enorme carisma
Winnie Mandela
yo la conocí
bien
yo la entrevisté
tres días antes
de la revelación
de Mandela
fue una entrevista
extraordinaria
pero después
yo fui
entre los corresponsales
extranjeros
el que hizo
más trabajo
de investigación
sobre las barbaridades
de su mafia
y ella al final
me acabó
acusando
de ser
de trabajar
para la policía secreta
suafricana
y aparte
lo decía en público
lo cual
era bastante peligroso
para mí
y al final
Mandela
salió de la cárcel
totalmente enamorado
de cierto modo
le alimentó
espiritualmente
le dio fuerza
su idea
de su amor
por Winnie
salió de la cárcel
y durante un par de años
el amor es ciego
y siguió viendo a Winnie
como la gran figura
que había sido
antes de que se corrompiera
y al final
Mandela lo vio
aparte a mí
me mandaron una vez
un mensaje
de alguien
de que Mandela
estaba muy enfadado
conmigo
y que ojo
con lo que yo estaba
escribiendo sobre Winnie
pero
Mandela al final
se le abrieron los ojos
y cuando al final
en el juicio
de divorcio
porque hubo un juicio
de divorcio
o sea que
San Bápulo es a parar
de Mandela
San Bápulo es a parar
sí
sí sí sí
y hubo un juicio
el divorcio
en el que
el
el abogado
de Mandela
le pregunta
cuando está ahí
de testigo
le dice
usted contemplaría
la posibilidad
de volver
con la señora
Winnie Mandela
y él dijo
la respuesta
de Mandela fue
si todas las fuerzas
del universo
me pidieran
que volviese yo
con Winnie Mandela
les diría
que no
Déu nido
qué va a corrompre
Winnie Mandela
qué la va a hacer
corrompre
yo creo que
es hasta cierto punto
comprensible
o sea ella
sufrió bastante
aunque estuvo libre
mientras Mandela
estuvo en la cárcel
bueno no estuvo libre
todo el tiempo
estuvo presa
un tiempo
o sea sufrió
el hostigamiento
permanente
de las fuerzas
de seguridad
del apartheid
y creo que
eso
y sus hijas
pequeñas
sufrieron mucho
eso creo que
la trastornó
bastante
empezó a beber mucho
era una borracha
al final
y no sé
algo
algo se rompió
en ella
el poder
se le subió la cabeza
como digo
se convirtió
en como
la jueza
y la ejecutora
la que decidía
quién vivía
y quién no vivía
no es que
se habla de que
hubo hasta 20 personas
que murieron
a manos
de su banda criminal
eso me lo dijo
un juez
de la corte suprema
yo no sé
pero a mí me consta
que hubo 4 casos
que yo lo seguí
muy de cerca
de jovencitos
que su gente mató
y va a acabar
pagando
la justicia
la va a acabar
condenando
bueno
fue a juicio
yo estuve ahí
casi todos los días
en el juicio
y al final
se la condenó
por
secuestro
y asalto
a un niño
que después
acabó muriendo
de 14 años
pero
al final
yo creo que
hubo
una intervención
política
porque esto fue
incluso antes
de la democracia
pero el mismo
gobierno
del apartheid
creo que influyó
ahí para decir
mira
dale una
sentencia
de estas
como se dice
suspended
o sea
que no sé
cuál es la palabra
para suspender
o para
no
bueno
le dieron una sentencia
de X años
pero no tenía que cumplirla
sabes esto
no sé cuál es
el término legal
pero bueno
al final me acuerdo
que al final
el juez
la encontró
culpable
de secuestro
y de asalto
a un menor
que después
acabó muriendo
y me acuerdo
cuando salió
de la cárcel
de la cárcel
del juicio
del tribunal
yo estaba ahí
Winnie estaba
como exultante
porque claro
no la había metido
en la cárcel
y Mandela
estaba como
con una cara
como si su madre
acabase de morir
y creo que ahí
Mandela empezó a entender
que su fidelidad
y lealtad
y amor
por Winnie
que ya había
el tiempo había caducado
no fue tan que va a morir
va a morir
el 2018
Winnie Mandela
sí
no no
pero un personaje
extraordinario
o sea
tenía
ese carisma
que tenía
su marido
que tenía Mandela
o sea
los dos
los dos
en cualquier escenario
dominaban
o sea
todo lo demás
a su lado
enanos
en cuanto a
energía
fuerza
presencia
hem començat parlant
de Navalny
de Putin
de Mandela
de Winnie Mandela
i acabaré parlant
¿por dónde me llevas?
¿por dónde me llevas?
de caminos
¿ahora qué?
et portaré per un camí
d'una altra parella
segurament
amb menys carisma
tan o més glamorosa
com són
els reis
actuals
d'Anglaterra
perquè
saps que
hi ha molta rumorologia
ara en parlarem
també
amb l'Alba Riera
i la Rebecca Rodriguez
amb el que està passant
al voltant de la família
reial britànica
s'està especulant molt
sobre l'estat de salut
de Kate Middleton
que fa unes quantes setmanes
que no apareix públicament
tenim el rei
de baixa
després que es publiqués
aquest càncer
però no se sap ben bé
quina mena de càncer
té ni si és molt greu
si és poc greu
hi ha molt secretisme
al voltant de la
família reial britànica
John no sé si tu en saps
alguna cosa
no tinc nada
més que tu no sepas
ahí lo has resumido
yo no sé res
bueno yo no sé res
tampoc
lo único es que
es que sí
estoy de acuerdo
que es muy raro
que no se haya contado
prácticamente
nada
sobre
Kate
no
la futura
reina
se supone
fa dos mesos
que està desapareguda
sí
bueno
es que la operaron
por algo
del abdomen
y no dijeron
nada más
el abdomen
puede ser cualquier
puede ser
de quitarte el apéndice
de una tontería
a cáncer
quién sabe
no nos han dicho nada
y no ha aparecido
y hay un hermetismo
total
el rey
el Carlos
no sé
no sé
no sé
no sé
pero a mí
lo más curioso
lo de Carlos
bueno
que tiene un problema
de próstata
tiene una cierta edad
bueno
se entiende
pero lo de Kate
es muy curioso
y da para muchos rumores
y mucha especulación
es muy raro
Joan Carlin
moltes gràcies
molta sort
un plaer
vol ser un últim minut
de futbol
o no
te l'estalvio
futbol
no demà
demà
demà
demà
demà
hi ha un Barça Atlètic
que no sé si t'interessa
ah sí sí
bueno
no particularment
no
ja estàs desconnectat
d'això
gràcies Joan
bon dissabte
ara tornem al suplement
amb l'Alba Riera
i la Rebeca Rodríguez
El Suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
amb la samarreta
i l'ampolla
d'Eufòria Street Dance
seràs un més
de l'equip d'Eufòrics
en exclusiva
a la botiga 3CAT
saps que ara pots cancelar
els teus deutes
i gaudir d'una segona oportunitat
amb la llei
de la segona oportunitat
digues adéu
als deutes
i comença de zero
és el moment
de recuperar
el control
de la teva vida
a Libertats Sin Deudes
estudiem el teu cas
de forma 100% gratuïta
i sense compromís
truca'ns o escriu-nos
un whatsapp
al 622-83-5042
o visita
libertatssindeudes.com
i descobreix
com la llei
de la segona oportunitat
et pot canviar la vida
Libertats Sin Deudes
622-83-5042
va ser com si
de cop i volta
tingués por de tot
i no et podia localitzar
des que vostè
és primera ministra
ell ha sigut
una noia adulta
com cal
i això ha sigut tan dur
que li ha produït
un trastorn d'ansietat
La pressió política
destrossa cada vegada més
la família
Borgen
a TV3
diumenge a la nit
després del 30 minuts
La Bruna
és una nena
amb una imaginació
desbordant
un dia però
perd la confiança
en el seu imaginari
i comença a buscar
la felicitat
fent el que fan
els altres
finalment
descobreix
que tots
som únics
i especials
i que per ser feliços
necessitem les nostres
pròpies ales
Vull ser com soc
de la companyia
Creixent amb Art
arriba al Teatre Casino
La Unió de Vidreres
el 17 de març
més informació
a escenafamiliar.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
El 16 de març
Manresa serà proclamada
com a capital
de la Sardana 2024
A la plaça Major
s'estrenarà
Esperdenya de Set Betes
un inspirador espectacle
creat i dirigit
per Dana Arisa
amb la participació
de fandom Mondays
i la principal
de la Bisbal
Més informació
a somsardana.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
A Catalunya Ràdio
Al Tot Gira
tenim la fórmula perfecta
per un cap de setmana a Rodó
Dissabte i diumenge
a partir de les 4
connecta la ràdio
i ves fent
Nosaltres t'acompanyarem
i t'ho donarem tot
perquè no et falti de res
Dissabte t'explicarem
l'Espanyol Oscar
Diumenge
et portem el Gran Premi
de Barain de Fórmula 1
la Lliga de Futbol Sala
i l'ACB
A més
conversarem
amb un dels millors ciclistes
del món
Cep Cus
I diumenge
Ah, i diumenge
Farem el millor que a Girona
i la prèvia de l'Atlètic Club Barça
Tot amanit amb els minuts d'escombraria
Què?
Com ho veus?
Tot gira
La fórmula perfecta
pels caps de setmana
Dissabte i diumenge
de 4 a 9
amb David Clopés
Mercè Ibarz
Lluís Carrol
Safo
Aurora Bertrana
Joan Brossa
Ties Elliot
Biblioteques
Escoles
Llibreries
Contes
Noveles
Poemes
Cançons
Tots
tenen en comú
una adreça
A tots
els trobareu
el mateix codi postal
universal i transferible
i 100% literari
Ciutat Maragda
Cada dissabte
a les 11 de la nit
la literatura
a Ciutat Maragda
amb David Guzmán
i també a l'àvia
al web de Catalunya Ràdio
Els dissabtes
a la mitjanit
Enpar Moliner
ens convida a fer
un tast vertical
El tast vertical
és el programa
de vi
de Catalunya Ràdio
i pretén donar veu
a pagesos
pageses
somillers
somilleres
elaboradors
elaboradores
és a dir
en definitiva
a paisatgistes
Els dissabtes
a la mitjanit
tast vertical
amb Enpar Moliner
també a l'app
i al web
de Catalunya Ràdio
Nena
anem a fer un vi
Fas un podcast
en català?
Presenta'l a la tercera edició
dels Premis Sonor
Entra al web
sonor.cat
Descobreix-ne totes les categories
i ample el formulari
Pots participar-hi
fins al 15 de març
Premis Sonor
el millor podcast
en català
Una iniciativa de la Mira
amb la col·laboració
de Catalunya Ràdio
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
Paraules de cap de setmana
Paraules sonores
I paraules sordes
El suplement
Catalunya Ràdio
Ens movem
Canviem
i amb tu
ens connectem
Som 3CAT
A
B
B
B
B
ab
Gràcies.